I després de l’Acull? Un nou pis d’autonomia garanteix la continuïtat dels itineraris

/a /Etiquetes: , , ,

A Nou Barris hem trobat el pis que donarà l’ oportunitat de tenir un sostre a jovent que ha participat en el Projecte Acull i que necessita un recurs d’habitatge a més llarg termini per continuar el seu itinerari.

Aquest juliol, en Moushin, en Sekhou i en Houssaine han tancat les convivències amb els nuclis acollidors, i formen el primer grup que ha entrat al pis; estan molt satisfets de comptar amb aquest suport que els permet centrar-se en els estudis sense veure’s amb el repte de trobar un habitatge, i continuar rebent orientació i seguiment des de Punt de Referència.

La proposta d’ampliar el circuit d’habitatge va engegar aquest darrer curs gràcies al partenariat amb la Fundació Mambré, que aposta per oferir els seus habitatges a preus ajustats a entitats que hi acullen col·lectius vulnerables. Gràcies a la seva aposta, Punt de Referència amplia i millora el servei per a joves un cop acaben la seva estada a les llars acollidores.

Més enllà d’oferir un sostre a jovent amb itineraris positius, Punt de Referència continuarà treballant amb el jovent del pis els seus itineraris d’emancipació i en farà un seguiment intensiu com els que es realitzen als pisos assistits. També sosté econòmicament a dos dels tres joves, que actualment no tenen ingressos per fer front a les despeses del dia a dia. Per fer viable aquest projecte d’habitatge de llarga durada, Punt de Referència ha sumat els suports econòmics del Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària, de la Fundació Roviralta i de la Fundació la Caixa.

Solidaritat en temps de Covid-19

/a /Etiquetes: , ,

Durant els mesos d’abril i maig hem anat compartint les iniciatives solidàries que han ajudat el jovent que participa als projectes de Punt de Referència, donant resposta a les necessitats bàsiques com son l’accés a l’alimentació i la connectivitat, ja que durant el confinament alguns nois i noies han perdut la feina i, per tant, l’accés a aquestes provisions. En alguns casos, les iniciatives (com la de #TotesATaula de cooperatives Opcions i Talaia) han generat noves aliances.

Hem estat treballant fent especials esforços per trobar nous fons econòmics que permetin garantir la continuïtat dels projectes de mentoria i construir un programa d’habitatge que atengui el jovent extutelat sense sostre, una necessitat emergent que cada cop afecta a major nombre de jovent.

Nou projecte d’habitatge i nova aliança estratègica

Un dels impactes negatius del COVID-19 per un gruix important del jovent ha estat la pèrdua de feina i d’ingressos. En paral·lel, un important percentatge de joves tampoc disposen del permís de treball tot i haver estat tutelats, degut a la llei d’estrangeria. Aquest fet redueix les oportunitats de tenir recursos econòmics suficients per accedir a un habitatge. Com a resposta hem impulsat un projecte, en col·laboració amb la Fundació Mambré, per oferir pisos compartits a jovent extutelat en finalitzar la seva estada als projectes Acull i pisos assistits. Aquest projecte comença a caminar de la mà del suport econòmic de Fundació Roviralta i del Fons cooperatiu per l’emergència social i sanitària

Complicitats que es consoliden

Les ganes de continuar apostant per donar un cop de mà al col·lectiu de joves ha fet que algunes empreses i organitzacions que ha han col·laborat amb Punt de Referència, repeteixin en aquest nou context tan exigent. La Magic Line de Sant Joan de Déu torna a donar suport al projecte GR16-18 (permetent que al setembre es puguin atendre més joves des del projecte), la UPF Solidària (donarà suport al projecte GR 16-18) i l’empresa Cargill (que seguirà aportant recursos per sostenir l’espai d’estudi del projecte Atenea).

 

Amb aquestes aliances fem créixer la xarxa de complicitats, obrint així portes a noves oportunitats pel jovent. Formes part d’una empresa o organització que té ganes de teixir ponts amb Punt de Referència? Et donem algunes idees.

Acollir a la llar un/a jove que ha migrat

/a /Etiquetes: , , ,

Coneixes el projecte pioner que promou una convivència de 9 mesos entre una persona jove que ha migrat (i que es troba sola al país d’arribada) i les persones acollidores? El Projecte Acull de Punt de Referència ofereix, des de fa 18 anys, la possibilitat d’incorporar aquesta experiència que tants aprenentatges i bons moments aporta tant per la persona acollida com per les persones acollidores.

Es busquen 8 nous nuclis acollidors

Com cada any, el mes de setembre s’iniciaran les formacions de les persones interessades en acollir un/a jove, per tal que puguin iniciar les convivències durant el tercer trimestre de 2020. T’ha passat pel cap obrir les portes de casa durant 9 mesos i conviure amb un/a jove però tens dubtes? Sabem que aquesta no és una decisió fàcil de prendre, per això hem recollit alguns dels motius que et poden animar a fer el pas, o si més no, a assistir a una sessió informativa per a conèixer el projecte més a fons.

Quins són els motius per fer el pas i acollir? Ens en venen molts al cap!

Perquè el jovent que ha migrat sol tot el que té per davant són reptes i no són fàcils d’aconseguir. Perquè la millor manera que puguin sortir-se’n és generant una xarxa de persones al seu voltant que li donin suport. Perquè la convivència amb seguiment professional permet treballar mitjançant el que ens passa en el dia a dia, per acabar assolint aprenentatges a llarg termini. Perquè conèixer una persona de 18 anys amb una trajectòria i cultura diferent a la teva és enriquidor. Perquè tens molt a aportar-li. Perquè té molt a aportar-te. Perquè, superats els primers dubtes i pors, acollir pot resultar molt senzill. Perquè falta habitatge assequible a la ciutat i potser tens una habitació que no utilitzes. Perquè estaràs acompanyat/ada professionalment en el procés. Perquè formaràs part de l’evolució d’una persona que treballa el seu propi intinerari. Perquè guanyaràs una amistat. Perquè 3 de cada 10 nuclis que han acollit tornen a repetir l’experiència més endavant.

La Núria ha acollit una persona migrada, coneix la seva experiència!

El resultat econòmic de 2019

/a /Etiquetes: , , ,

Segurament a la Memòria de l’entitat has pogut accedir a un resum dels resultats econòmics de 2019. Tot i així, com cada any, ens agrada fer un exercici de transparència i dedicar un article a explicar-los en detall.

 

Els resultats 

En xifres absolutes el volum econòmic de Punt de Referència ha crescut un 8’68% respecte al tancament del 2018. Tot i tancar l’any amb un balanç positiu de 2.361,24€, vàrem patir una important tensió de tresoreria al mes de juny, motivada per l’endarreriment en els pagaments de la facturació corresponent als concerts econòmics dels pisos assistits. Per aquesta raó vàrem necessitar accedir a un préstec, signat amb Coop57.

 

Els ingressos: cap a més finançament privat

A poc a poc, Punt de Referència anem recollint els fruits de la feina feta per ampliar la base de col·laboradors econòmics: persones sòcies, donacions puntuals, aportacions d’empreses i de fundacions privades, que ens aporten major diversitat d’ingresos i, per tant, més seguretat a l’economia de cada projecte que no depèn d’un únic finançador. Malgrat aquests ingresos han crescut, es complementen amb els recursos que aporten les Administracions públiques, mitjançant convocatòries de subvencions dirigides a oferir suport econòmic a les organitzacions que treballem per la inclusió de les persones més vulnerables.

En aquest sentit, del 2019 destaquem el creixement dels fons propis, com a conseqüència principalment de l’impuls de l’àrea de formació i consultoria, que aporta el 70% dels fons propis (12 organitzacions han rebut acompanyament i 5 han estat formades per replicar els nostres projecte, alhora que tenim 2 importants acords de col·laboració amb el programa IncorporaJoven de Fundació La Caixa i Òmnium Cultural)- També per l’ampliació de la base social, que a principis del 2020 ja compta amb més de 100 persones sòcies.

Les empreses, fundacions i organitzacions privades són l’altra branca que aporta a Punt de Referència una major estabilitat en el finançament dels projectes. Aquesta xarxa d’entitats col·laboradores econòmiques dels projectes s’ha anat fent més forta l’any 2019, amb la incorporació de nous finançadors: Fundació Torres, Fundació CMJ Godó, l’empresa Cargill, les organitzacions UPF Solidària i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Totes aquestes s’han sumat als suports que ja teníem de l’any anterior de les Fundacions Nous Cims, Probitas, Agbar i La Caixa i la cursa solidària Màgic Line de Sant Joan de Déu.

 

Com invertim els recursos?

Tots els ingressos es tradueixen en oportunitats pel jovent, que es treballen des dels diversos projectes de l’entitat.
A continuació, expliquem com es reparteixen aquests recursos entre els projectes (tenint en compte que les despeses de Gestió, sensibilització i difusió formen part de manera prorratejada dels costos dels programes de mentoria, habitatge i suport socioeducatiu).

 

PROGRAMA DE MENTORIA

Hi hem destinat el 37,85% dels recursos econòmics totals, repartits entre:

  • Projecte Referents: 53 relacions de mentoria. Representa el 50,69% del cost del programa de mentoria.
  • Projecte Atenea: 25 relacions de mentoria i 20 places a l’espai d’estudi. Representa el 24,45% del cost del programa de mentoria.
  • Projecte GR16-18: 21 grups de mentoria (2+1). Representa el 24,86% del cost del programa de mentoria.

 

PROGRAMA D’HABITATGE

Hem dedicat al programa d’habitatge el 53,75% dels recursos econòmics totals.

  • Pisos Assistits: 4 pisos assistits durant l’any 2019 han representat el 84,44% d’aquesta partida, que està vinculada als corresponents concerts econòmics amb el Consorci de Serveis Socials de Barcelona i l’Àrea de Suport a la i al Jove tutelat i extutelat. Han participat en aquest projecte 16 joves, amb una estada mitjana als pisos de 16 mesos.
  • Projecte Acull: Ha representat el 10,43% del cost total del programa d’habitatge. Aquest any han participat 6 joves i 6 nuclis acollidors.
  • Projecte Equinocci ha representat el 5,13% del cost total, fins a l’agost data de tancament del projecte.

 

PROGRAMA SUPORT SOCIOEDUCATIU I PARTICIPACIÓ

Hi dediquem el 8,40% del pressupost:

  • Projecte Trajecte: el 67,74% del cost de la partida destinada a programes de suport socioeducatiu. Trajecte ha acompanyat 40 joves.
  • El projecte JovesxJoves, encara en fase pilot, amb un grup impulsor de 8 joves, ha tingut un cost corresponent al 32,26% d’aquesta partida.

L’ estiu de Punt de Referència

/a /Etiquetes: , ,

Arriba un nou estiu, que tanca un curs excepcional. Després de mesos ocupades en mantenir els projectes actius en confinament, en compartir setmanes senceres als Pisos Assistits, en reinventar les trobades de mentoria i en aprendre a anar-nos desconfinant, ens hem trobat, de sobte, a final de curs. Ha arribat el moment en què els projectes de mentoria realitzen els tancaments de les relacions i celebren tot el viscut durant el curs.
Per sort, les darreres setmanes han permès trobar-nos individualment amb jovent i voluntariat per així tancar presencialment i de la millor manera possible aquest curs.

Els mesos d’estiu també seran diferents als dels anys anteriors. Aquesta vegada no podrem celebrar els campaments d’estiu que fèiem a Guadalajara, però hem trobat la manera d’oferir activitats d’oci originals i adaptades al nou context, que segur que agradaran molt al jovent.

 

Taller de rap i hip hop: Del 13 al 17 de juliol un grup format per 7 joves de Punt de Referència i 7 joves que no formen part de l’entitat, participaran en aquest taller que realitza el CCCB. Durant una setmana podràn conèixer la tècnica del hip-hop i aprendre a expressar allò que els mou. Ja tenim ganes de veure’n el resultat!

Oh my Goig: Quan haurà acabat el taller de rap i hip hop començarà una nova activitat al CCCB que comptarà amb un segon grup de joves de Punt de Referència. La setmana del 27 de juliol un grup participarà en un taller de creació audiovisual que els permetrà reflexionar sobre identitats de gènere i la diversitat d’identitats i plasmar els aprenentatges en la seva peça audiovisual.

Les dues activitats setmanals que es realitzen al CCCB comptaran amb l’acompanyament d’una tècnica de Punt de Referència, que cada dia complementarà les activitats planificades amb una activitat inicial d’obertura i amb una sessió final de tancament, per tal de consolidar aprenentatges, atendre tot el que pugui sorgir relacionalment durant l’activitat, i fer un seguiment del jovent a qui hem acompanyat al llarg del curs.  La participació de joves de l’entitat en aquest casal és possible gràcies a la col·laboració amb el CCCB i Òmnium, que ha becat les places del jovent.

Més enllà d’aquestes activitats en xarxa explicades, el voluntariat i el jovent dels projectes GR 16-18 i Atenea (que habitualment realitzen trobades grupals que no s’han pogut fer pel Covid-19) s’estan organitzant per fer una activitat lúdica per  tancar el curs amb bon gust de boca i celebrar el temps compartit.

Finalment alguns dels nois i noies que conviuen als pisos de Punt de Referència es plantegen aquest estiu fer un voluntariat per tal de donar suport a altres persones que estan en situació de vulnerabilitat. Poder dedicar part del temps lliure a la solidaritat els està movent a buscar aquell voluntariat en l’àmbit social que se’ls adeqüi millor.

Aviat us ho explicarem!

 

Iniciatives solidàries amb el jovent tutelat i extutelat

/a /Etiquetes: , , , ,

Des que es va iniciar el confinament i va anar creixent els seu impacte negatiu en el dia a dia i futur de totes nosaltres, sou moltes les persones i organitzacions que ens heu donat un cop de mà. Hem rebut nous suports que es sumen a les iniciatives que van aparèixer els primers dies, en favor del jovent que, de cop i volta, s’ha trobat en una situació que els posa en una situació encara més vulnerable que abans. Així doncs, aquest mes de maig sumem el suport de:

 

  • Tallers Soteras
    Volem agraïr especialment la sensibilitat de les persones implicades amb la causa de Punt de Referència, i que ens demaneu com ens podeu ajudar. En aquest cas la resposta d’una mentora ha estat mobilitzar l’empresa on treballa per fer-nos arribar un donatiu econòmic en favor dels projectes d’acompanyament al jovent. Us compartim el seu missatge:

    Amb la nostra modesta aportació expressem empatia i confiança en el vostre projecte  i en totes les persones que d’una manera o altra en depenen. Com a empresa hem de dir que també continuem aquí, com vosaltres, mirant de capejar aquesta crisi tan bé com podem, aplicant protocols i canvis en els nostres hàbits de treball per oferir els serveis de sempre, encara que no estiguem com sempre.  Aquesta crisi ens ha de demostrar que col·laborar, en totes les seves formes, és la recepta més encertada per superar un escull com el que estem vivint i per donar solució a molts del efectes col·laterals que se’n derivaran. Una abraçada a tot l’equip de Punt de Referència.

  • Acción Planetaria ha volgut donar resposta a l’emergència davant de joves que es troben en situació de carrer, oferint-los menjar preparat, tenint en compte que no tenen on cuinar. Ja abans de la crisi, Punt de Referència i Acción Planetaria signàvem un acord per oferir serveis odontològics gratuïts per al jovent de l’entitat que ho necessités. Aquesta és, de fet, la principal línia d’actuació habitual d’Acción Planetaria.
    Davant l’emergència, han fet un pas més en favor dels més vulnerables, com el jovent a qui acompanyem.

El 80% de la quota de noves persones sòcies d’Opcions que facin servir el codi “ATaulaPReferència” farà créixer aquest fons solidari directament pel jovent de Punt de Referència, tot promovent el consum conscient i de proximitat.

L’agència Talaia de comunicació s’ha sumat a aquesta campanya redirigint aquest percentatge de les quotes al fons d’ajuts pel jovent tutelat. Gràcies per la vostra generositat.

Assemblea 2020: valorem l’any 2019 i presentem els reptes pel 2020

/a /Etiquetes: , ,

L’ Assemblea anual de Punt de Referència s’ha celebrat de manera virtual, aquest canvi de format ha permès que la participació hagi estat la més alta de la història de l’entitat, amb 25 socis i sòcies.

L’Assemblea és un bon espai per aprofitar i explicar a les persones sòcies de Punt de Referència com evoluciona l’economia de l’entitat i el funcionament dels projectes i tenir un espai on poder realitzar propostes de cara al pròxim curs.

En referència a l’economia, les assistents van aprovar el tancament econòmic de l’any 2019 (l’auditoria econòmica es podrà consultar en poques setmanes al nostre web) i el pressupost de 2020, que ha calgut revisar una vegada arribada la pandèmia. Les persones sòcies van estar d’acord en frenar el creixement de l’entitat, per garantir-ne la sostenibilitat.

 

També es va aprovar la incorporació de la Maria Iglesias a la Junta directiva, que ara està formada per 7 persones: Juanjo Ortega (President), Joan Prat (Secretari), Mònica Arús (Tresorera) i els vocals Isidre Carbonell, Carmen Netzel, Eloi Jerez i Maria Iglesias.

Pel que fa als Projectes, Punt de Referència va explicar en detall les previsions de cada un de cara al 2020, en fem un resum:

Primeres Acollides: És la porta d’entrada a Punt de Referència per a jovent i voluntariat. Des de les acollides preveiem atendre més de 150 joves i acollir més de 350 persones en sessions informatives de voluntariat.

PROJECTES DE MENTORIA: Es destaca el fet que, des de 2019, tots els projectes de mentoria atenen joves a partir dels 16 anys, un fet que tindrà continuïtat durant el 2020.

Referents

  • Acompanyarem 50 parelles de mentoria, i la durada de les relacions entre joves i referents s’allarga a 10 mesos.
  • Incorporarem els aprenentatges en base a la recerca sobre projectes de mentoria en la qual ha participat el projecte: Applying mentoring

Atenea

  • Formarem 15 parelles de mentoria i obrirem 20 places per joves a l’espai d’estudi. El projecte de mentoria intensificarà el treball dirigit relacionat amb les tècniques d’estudi. Atenea comptarà també amb parelles de mentoria que vulguin participar per segon any.

GR16-18

  • De cara al curs 2020-21 el model de mentoria ja no serà grupal sinó que passarà a ser de 1 a 1 i complementat amb activitats grupals de fotografia. S’ampliarà el projecte a 15 parelles i es destacarà un treball  individual més intensiu.

PROJECTES D’HABITATGE: Compten amb jovent de 18 a 21 anys amb els quals es vol tendir a oferir un itinerari d’habitatge més enllà d’un recurs, allargant el suport socioeducatiu més enllà dels 21 anys. 

Pisos assistits

  • Es comptarà amb 12 places mixtes en 3 pisos (a Barcelona, Cornellà i L’Hospitalet).
  • El mètode de treball preveu un canvi cap a un model de treball amb el jovent per competències. Pel 2020 preveiem també un creixement en les necessitats de suport jurídic.

Acull

  • Comptarà amb 6 noves llars acollidores de jovent migrat, de poblacions de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
  • Reorganitzarem els seguiments grupals amb els nuclis acollidors, que passen a ser bimensuals combinats amb espais de lleure compartit.

PROJECTES DE SUPORT SOCIOEDUCATIU I PARTICIPACIÓ

Trajecte

  • Es preveu oferir suport a 40 joves. Fruit de la creixent demanada d’acompanyament, treballarem per construir aliances per atendre millor el jovent sense sostre.

JovesXjoves

  • Es realitzaran activitats grupals i tallers sobre noves masculinitats per construir un grup de 10 joves impulsors d’aquest projecte de participació.

ÀREA FORMACIÓ I CONSULTORIA

  • Seguirem oferint consultories a demanda d’altres organitzacions sobre el model de mentoria de Punt de Referència. De cara al 2020 hi ha tancades demandes del Pla Català de Refugi de la Generalitat de Catalunya i el programa IncorporaJoven de Fundació La Caixa.
  • El 2019 hem dissenyat una nova formació en acompanyament des de les figures de referència, que permetrà consolidar les formacions d’aquesta àrea.
  • El 2020 preveiem dissenyar una nova formació per facilitar acolliments familiars.

ÀREA INTERNACIONAL

  • Continuarà la nostra participació al Comitè executiu organitzatiu de l’European Mentoring Summit de Barcelona.
  • La col·laboració amb el projecte Re-Generations continuarà durant el 2020, i les formacions previstes amb les entitats d’ Itàlia i Grècia es realitzaran mitjançant webinars.

Després d’aquesta intensa posada al dia, esperem tornar a reprendre algunes reflexions d’aquí uns mesos amb les persones sòcies, i poder treballar conjuntament el Pla Estratègic o imaginar com ens agradaria fer Punt de Referència al llarg dels pròxims anys.

Afectacions del Covid-19 al jovent tutelat i extultelat: àmbit emocional

/a /Etiquetes: , , ,

Resiliència: vincles afectius, xarxa i oportunitats

Hem arribat al darrer article de la sèrie que tracta sobre les afectacions del Covid-19 pel jovent tutelat i extutelat que participa a Punt de Referència, en aquest darrer parlem del que és per nosaltres la base de l’iceberg dels processos d’emancipació, allò invisible però que sustenta tot el procés: l’àmbit emocional i les relacions de la xarxa de suport.

Al llarg d’aquests dies hem redescobert casa nostra, igual que possiblement ho hem fet amb nosaltres mateixes. Ara podem reconèixer a quina hora exacta toca el sol a la finestra, on se sent menys soroll del carrer, posem nom a alguns veïns i veïnes i possiblement hem decidit endreçar alguns racons que abans, sense saber perquè, ens quedaven pendents. Aquesta realitat també ens ha ajudat a fer introspecció i trobar alguns recons dins nostre: potser hem recuperat antigues aficions, hem identificat què ens fa sentir tranquil·les o quines coses no ens agraden, hem hagut de prendre decisions, algunes de planeres i d’altres més significatives…

A Punt de Referència fem costat a persones que constantment han de prendre decisions clau pel seu projecte vital, concretament pel seu procés d’emancipació, i aquests mesos hem tingut la sort de poder aprendre d’elles i de posar paraules a allò que roman tan invisible en el dia a dia, la seva resiliència.

El que permet continuar en moments adversos

La capacitat de la resiliència es considera un factor de promoció de la salut mental i emocional clau per a tota la societat, per aquest motiu a Punt de Referència acompanyem al jovent a enfortir les seves capacitats de resiliència. Aquesta és una aposta per aconseguir construir una emancipació que fomenti la qualitat de vida del jovent, tant cap a una sensació de benestar positiu respecte a la salut física i mental, com cap a la construcció d’una xarxa de suport per una autonomia vinculada.

Entenem la resiliència com un procés que s’aprèn i que es construeix al llarg de la vida a través de diferents fonts: des de les pròpies capacitats, a través de les relacions significatives que establim i dels contextos segurs que ens brinden oportunitats d’emancipació (Ungar, 2003 a Novella, 2014). Només el 37%, del jovent tutelat migrant identifica els i les educadores socials com a figures de referència (Cónsola, 2016), i resulta significatiu que el jovent tutelat i extutelat compti amb poques figures adultes de referència al territori que puguin contribuir a generar relacions i contextos on enfortir aquesta resiliència.

La resiliència és individual i col·lectiva, una sense l’altra no genera canvi

El jovent acollit en CRAEs percep la seva vida en els aspectes més rellevants (salut, temps lliure, escola, relacions interpersonals, satisfacció personal, etc.) com a menys satisfactòria que el jovent de la població general; tenen una sensació de benestar personal més baixa (Llosada-Gistau, Montserrat i Casas, 2016). Per què? els manquen vincles afectius, oportunitats de pertànyer a un lloc, a un grup, a una persona, claus per reforçar les resiliències i, de retruc, les oportunitats d’emancipació.

L’emancipació per la transició cap a la vida adulta significa un augment de responsabilitat i autonomia que exigeix al jovent un enfortiment de la sensació de benestar i de la salut emocional. Sense pertànyer, aquests processos no són possibles.

 

Les relacions de mentoria permeten crear aquest entorn acollidor pensat perquè el jovent pugui enfortir la seva resiliència mitjançant el vincle afectiu amb el seu referent adult, i aquesta és l’aposta de Punt de Referència. Les figures de referència han de promoure vincles personals, confiar en les capacitats de qui té al davant, tenir una actitud empàtica i de reconeixement, saber que cada persona és única i té necessitats i dificultats diferents, desenvolupar la comunicació assertiva, posar límits quan cal i ser model a través de les pròpies accions (Muñoz, 2005, a Novella, 2014).

El vincle afectiu proposat en les relacions de mentoria a Punt de Referència es complementa amb la relació entre la persona jove amb la persona que realitza l’acompanyament tècnic: els vincles de la persona mentora i l’acompanyant professional han de ser incondicionals, estables i afectius per tal que siguin exitosos. A més, des d’aquest acompanyament que reforça la pròpia resiliència també reforcem la seva capacitat d’organització i resposta enfront als reptes que han d’afrontar, estimulant en el procés la responsabilitat i la presa de decisions informada. Aquest aprenentatge els permet mantenir la capacitat de control sobre la seva pròpia vida, tot disminuint estats de rumiació i passivitat enfront les dificultats o situacions potencialment traumàtiques (Pérez-Sales i Fernández-Liria, 2015), consolidant així una base sòlida per una emancipació a llarg termini.

Per què en temps de Covid-19 la mentoria és clau?

La crisi sanitària provocada pel Covid19, com sabeu, ens ha portat viure un context desconegut, d’incertesa i que per la major part de la població ha fet augmentar les emocions de por i angoixa, sensació d’aïllament degut al distanciament social, i desànim al veure l’augment de les desigualtats estructurals degut a l’aturada de les accions de suport d’oportunitats formatives i laborals. El jovent tutelat i extutelat també està vivint aquest procés amb diversitat de realitats, algunes d’elles traumàtiques, i per activar la seva resiliència caldrà més acompanyament que mai.

Com expliquen Pérez-Sales i Fernández-Lliria (2015) en contextos traumàtics és important “deixar temps de resposta a la pròpia resiliència. Entre un 70-80% de la població fem front a situacions traumàtiques, entre 10-40% poden tenir algun símptoma aïllat d’estrès posttraumàtic, i entre un 3-15% conseqüències a llarg termini.”

Pel jovent tutelat i extutelat, els vincles de suport emocional i psicosocial seran clau pels seus processos d’emancipació per tal de:

  • Donar espais a les emocions que han viscut, com la por i la incertesa. En alguns casos, al estar molt acostumats a transitar per aquestes emocions poden fins i tot ser exemples per les seves figures de referència i persones mentores. És una oportunitat per poder processar col·lectivament el que hem viscut a través d’aquestes relacions de suport. En altres casos, requerirà de suport psicosocial.
  • Pensar en quines estratègies dur a terme per reprendre les seves trajectòries d’emancipació des del punt on les va deixar al març, o en els reptes que ha provocat arrel de la disminució d’ingressos o d’oportunitats formatives, paralització de la renovació de processos documentals o bé d’habitatge.
  • Construir i tenir accés a noves oportunitats d’emancipació. En aquest temps tot s’ha parat, excepte el rellotge que marca l’emancipació del jovent tutelat i extutelat.

 A Punt de Referència entenem l’acompanyament al jovent tutelat i extutelat des de la realitat i vulnerabilitat de la persona que els acompanya, i des del vincle afectiu que es crea amb ells. Des d’aquí, s’inicia un procés màgic que t’animem a viure. Tu també pots ser referent, t’animes?

Article de Laura Terradas, coordinadora de Programes, Núria Martínez, tècnica del projecte Referents i Berta Roig, responsable de comunicació.

Referències:

  • Llosada-Gistau, J; Montserrat, C. i Casas F. 2016. El benestar subjectiu dels adolescents tutelats a Catalunya. Paper 29
  • Manzani, L. i Arnoso, Maitane. 2014. Bienestar psicosocial en menores y jóvenes extranjeros sin referente familiar adulto: factores de riesgo y protección. Norte de Salut mental.
  • Novella, I. 2014. Educación para la resiliencia en el ámbito socioeducativo. Revista de Educación Social
  • Pérez-Sales, Pau i Fernández-Liria, Alberto. 2015. Trauma: del apoyo psicosocial a la psicoterapia. Irredentos Libros.
  • Cónsola, Marc. 2016. L’atenció socioeducativa dels menors estrangers no acompanyats. Una mirada vers les expectatives i les necessitats. Educació social. Revista d’intervenció socioeducativa, [en línia], Núm. 64, p. 44-60, Consultat a: https://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/311853

Vols fer un voluntariat amb jovent tutelat i extutelat? Obrim places!

/a /Etiquetes: , , ,

Tornen les oportunitats per aquelles persones que us heu plantejat ser referents d’una persona jove tutelada o extutelada. Tot just estem finalitzant el curs 2019-20 que ja ens posem en marxa per preparar el proper. El mes de setembre els projectes Atenea, Referents, GR 16-18 i Acull comptaran amb nous joves interessats en establir vincles amb persones voluntàries, per aquest motiu ja estem realitzant les primeres sessions informatives que s’intensificaran en els propers mesos.

 

Tenir referents, emancipar-se acompanyats

El jovent que participa als projectes té una edat que va dels 16 als 23 anys i es troben amb el repte comú de sortir-se’n amb un context exigent, amb poca xarxa de suport en el dia a dia, i amb moltes ganes de conèixer persones amb qui comptar, amb qui créixer, amb qui compartir moments, durant un curs o potser per sempre. S’enfronten al repte de deixar el recurs per a menors al fer els 18 anys i tirar endavant la seva emancipació sense poder comptar amb el suport diari de a seva família. Per fer-ho, necessitem la participació ciutadana mitjançant el voluntariat, mitjançant relacions de mentoria.

La mentoria és la metodologia que proposa treballar els vincles de confiança entre les persones mentores i el jovent. Aquest llaç facilitarà el camí cap a l’emancipació de la persona jove, en diversos àmbits (autoestima, coneixement de recursos, contacte amb el territori…) En aquest camí, les parelles de mentoria o les persones acollidores (en el cas del projecte d’acollida d’una persona jove a la llar) estan acompanyades professionalment per una persona tècnica de Punt de Referència, que cuida la relació per tal que el resultat sigui el més positiu possible per a les persones participants.

 

Què has de saber per poder ser Referent?

  1.  Comprovar a la Crida de Voluntariat si compleixes els requisits que es demanen
  2. Si és així, inscriure’t a una sessió informativa mitjançant el formulari d’inscripció del nostre web. Tan aviat com sigui possible rebràs un correu informant de les properes sessions informatives a les que et pots inscriure.
  3. Assistir a la sessió informativa on coneixeràs en detall les implicacions del voluntariat en cada projecte de mentoria. Degut a la situació actual, durant els mesos de maig, juny i juliol, les sessions es realitzen virtualment, mitjançant videotrucades grupals. Per les persones que, després de la sessió informativa, segueixen interessades, el procés continuarà amb una entrevista personal per valorar la seva participació, i si aquesta tira endavant, acabarà amb una formació obligatòria grupal (amb els companys mentors/es amb qui compartiràs aquest curs), específica del teu projecte. Acabada la formació, ja podràs conèixer el jovent amb qui compartiràs aquest curs, el moment més esperat!

 

Per qualsevol dubte referent al voluntariat, ens pots esciure a: voluntariat@puntdereferencia.org

 

Afectacions del Covid-19 al jovent tutelat i extutelat: àmbit formatiu

/a /Etiquetes: , , ,

El context del jovent tutelat i extutelat en relació a la formació

Els estudis científics reconeixen l’impacte positiu pel jovent tutelat i extutelat d’assolir nivells acadèmics post obligatoris per tal que es puguin emancipar amb garanties (Montserrat et al., 2012). El jovent té un punt de partida desigual a l’hora d’afrontar la seva trajectòria formativa: el 52% dels menors sota tutela no acaben l’educació secundària obligatòria (ESO), un percentatge que triplica el que hi ha entre la població jove general, que és del 15%. I només el 32% dels menors tutelats fan el curs que els correspon quan arriben als quinze anys, mentre que en el cas de la població general el percentatge és del 73,6% (Upsocial – Intress, 2015).

L’actual situació de confinament i incertesa que estem vivint dibuixa un futur en el qual les desigualtats socials i educatives s’accentuaran. Segons Bonal i González (2020) l’impacte del tancament escolar és desigual en una societat desigual, i evidencia que aquestes desigualtats socials i educatives tenen un caràcter acumulatiu. Segons un estudi de Save the Children (2020), el tancament de les escoles, la crisi econòmica o el propi confinament tenen efectes educatius clars, que no fan més que agreujar les diferències existents abans de la pandèmia.

 

La dificultat de continuar els estudis durant el confinament té conseqüències

La crisi sanitària que estem vivint ha aturat parcialment els estudis de gran part del jovent de Punt de Referència (un 75% està estudiant), i això es tradueix en la reducció d’oportunitats d’aprenentatges per a ells. Els nois i noies ens expliquen que segueixen el curs en línia en condicions poc òptimes per accedir a les formacions i per mantenir l’atenció necessària, i es troben amb poc suport per seguir els seus estudis; posant de relleu les desigualtats que provoca la bretxa digital i la bretxa d’activitats.

L’estudi de Save the Children (2020), explica que la vinculació emocional amb l’escola, el professat i la resta d’alumnat és un factor de protecció contra l’abandonament escolar. A més, la reducció del temps lectiu pot implicar una pèrdua de competències i coneixements similars a les que es produeixen durant les vacances d’estiu, el que s’anomena “oblit estiuenc”: aquests mesos creen diferències en lectoescriptura i matemàtiques: els joves d’entorns socioeconòmics avantatjats milloren els resultats i els d’entorns desavantatjats empitjoren. En aquesta bretxa d’activitats s’hi sumaran els efectes de la reducció del temps lectiu.

 

 

A curt, mitjà i llarg termini, aquesta crisi social es concreta i afectarà el jovent tutelat i extutelat en:

  • Bretxa digital, tant en accés a aquesta com en ús: la majoria del jovent està seguint els estudis des de casa en línia, i aquesta dinàmica continuarà els mesos vinents. Bona part del jovent que acompanyem no té espais adequats per estudiar, ni acompanyament, ni accés a dispositius electrònics adequats, a internet…
  • Més dificultat per accedir al mercat laboral: quasi la meitat del jovent que està estudiant estava pendent de realitzar una estada en pràctiques en una empresa. Davant la impossibilitat de realitzar-les i amb l’opció de la convalidació d’aquestes, perden l’oportunitat de sumar una experiència al seu currículum i de donar-se a conèixer a una empresa que els podria oferir una oferta.
  • Incertesa sobre la continuïtat dels estudis: un 42% del jovent participant de Punt que estudia té la voluntat d’accedir a altres estudis superiors als cursats el curs vinent, però viu amb estrès aquesta transició educativa per la incertesa de no saber com i quan es podrà realitzar.

 

La resiliència les relacions de confiança permeten agafar les regnes en moments adversos.

En Yassine ha compartit la càrrega de deures amb la seva educadora, qui l’ha animat i recordat l’esforç que ha fet aquest curs; l’Amina i la Maria han practicat el català, ja quem sense l‘escola, la jove havia perdut oportunitat per fer-ho; l’Omar i la seva educadora han buscat opcions d’estudis pel curs que ve; en Moha ha demanat suport a en Pau per resoldre problemes de matemàtiques; en Manuel comparteix les inquietuds sobre si tornarà a l’escola presencialment amb la Carmen. El jovent està posant en marxa tots els seus recursos personals per fer front a aquesta situació, per aprofitar aquest temps, aprendre i aprovar el curs.

Aquests dies Punt de Referència hem dut a terme accions per reduir la bretxa digital, proveint als joves amb dispositius electrònics i millores d’accés a la xarxa; així com accions per reduir la manca d’activitats i l’abandonament escolar i de les trajectòries educatives. Per fer-ho són claus el suport a l’estudi i els vincles afectius amb les seves figures de referència i persones mentores.

 

La interacció que es dona a través d’aquests vincles i els espais que es creen permet:

  • Reforçar l’autoimatge i l’autoconfiança. Com em veuen les altres persones? Què pensa de mi el meu / la meva referent? El que em digui sobre mi configurarà finalment la meva manera de pensar i actuar. Parlem de l’ efecte Pigmalió, aquell que fa que el reconeixement de les altres persones sobre les potencialitats de cada jove tingui conseqüències positives per a la seva autoconfiança i percepció de les pròpies habilitats.
  • Que creguin en el jovent és clau per trencar el cercle de l’autopercepció negativa que puguin tenir. Portat a l’àmbit dels estudis, la presència de les persones que fan un retorn positiu els permet passar de dir “he aprovat per xiripa” a dir “he aprovat perquè sóc capaç de fer-ho”.
  • Incrementar i alimentar la motivació vers els estudis. Els processos d’aprenentatge parteixen dels reptes cognitius, que poden ser majors o menors en funció punt de partida. Sostenir i promoure l’aprenentatge pot ser per al jovent una meta tan aclaparadora que els paralitzi. Per fer el repte més assoblible, sovint, cal una persona amb qui recolzar-se i que t’ajudi a trobar els teus propis mecanismes per mantenir la motivació en els estudis; a replantejar reptes, a fer-te veure que és una carrera de fons que requereix esforços i pauses per respirar…
  • Ser espai de recolzament de les vivències d’inestabilitat, estrès i ansietat, que puguin estar vivint. L’estat emocional del jovent influeix directament en la seva capacitat de concentració i motivació cap a l’aprenentatge; així com en la capacitat d’incorporar noves competències acadèmiques.
  • Millorar l’autoconeixement i el coneixement de les possibilitats del sistema educatiu en cada moment; a través de les converses i trobades de mentoria i del suport socioeducatiu.
  • Aprofundir en estratègies d’autoregulació i organització: obtenir suport en l’estudi establint estratègies i tècniques d’estudi que permetin la planificació per l’aprenentatge significatiu dels continguts i competències que comporta cada trajectòria educativa.

Tots aquests factors són sovint la part invisible de l’iceberg de les desigualtat educatives, ja que no són visibles i tenen una alta contribució en com serà l’adhesió educativa, la capacitat cognitiva relacionada amb l’aprenentatge i les transicions entre estudis; tots ells elements clau en l’èxit educatiu del jovent (Albaigés et al., 2012).

Per tal que el potencial del jovent i els suports dels vincles que construeixen siguin significatius per la seva emancipació cal, també, que s’estableixin polítiques que garanteixin el dret a l‘educació del jovent tutelat i extutelat, l’accés a l’educació i la possibilitat de fer un procés d’aprenentatge complet.

Article de Laura Terradas, coordinadora de Programes i Alba Pi, tècnica del projecte Atenea

 

Referències bibliogràfiques:

· ALBAIGÉS BLASI, BERNAT, I FERRER-ESTEBAN, GERARD (2012), “L’èxit educatiu a Catalunya. Indicadors dels sistemes educatius. L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2011”, Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
· BONAL, XAVIER I GONZÁLEZ, SHELIA (2020), “Quan el desavantatge s’acumula: confinament, aprenentatge i desigualtats”. El Crític. Consultats des de: https://www.elcritic.cat/opinio/quan-el-desavantatge-sacumula-confinament-aprenentatge-i-desigualtats-56615
· MONTSERRAT BOADA, CARME, I CASAS AZNAR (2010), “Educación y jóvenes ex-tutelados: revisión de la literatura científica española”. Educación XXI, 13, p. 117- 138.
· MONTSERRAT BOADA, CARME, CASAS AZNAR, FERRAN, MALO CERRATO, SARA, I BERTRAN CAMATS, IRMA (2012), “Els itineraris educatius dels joves extutelats Catalunya”. Col·lecció Infància i adolescència, 6. Departament de Benestar Social i Família.
· SAVE THE CHILDREN (2020) “Covid 19: Cerrar la brecha: Impacto educativo y propuestas de equidad para la desescalada”. Consultat des de: https://www.savethechildren.es/sites/default/files/2020-05/COVID19Cerrarlabrecha.pdf
· UPSOCIAL (2015) “El El reto de ampliar las oportunidades de la infancia tutelada”. Consultat des de: https://upsocial.org/es/noticia/el-reto-de-ampliar-las-oportunidades-de-la-infancia-tutelada

Afectacions del Covid-19 al jovent tutelat i extutelat: àmbit economia i habitatge

/a /Etiquetes: , , , ,

El mercat laboral

Les dificultats d’accés a un habitatge assequible, la precarització del mercat laboral, els obstacles administratius de la mà de la Llei d’estrangeria o l’exclusió social enquistada comporten que, cada dia, siguin més les persones que es veuen abocades a viure al carrer o en infrahabitatges (Sales, 2019).

Dins d’aquest escenari, ara hi sumem un nou convidat: el COVID-19 i totes aquelles crisis socials que arrossegarà al seu pas; tots aquells factors que dificulten, també, el camí del jovent tutelat i extutelat per a la consecució i construcció del seu projecte d’emancipació.

Gràfics amb números vermells, fletxes que il·lustren caigudes i altres indicadors visuals parlen de la paralització i davallada econòmica que estem vivint aquestes setmanes, en un context de partida ja socialment i econòmicament fracturat per una desigualtat que va en augment. A Catalunya, un 12,2% de les persones que treballen són pobres i el 87,1% dels nous contractes són temporals (INSOCAT, 2019). Tenir un treball remunerat, per tant, no és garantia per sortir-se’n, i no parlem de no tenir-ne: les dades de l’atur s’estan engreixant amb força aquestes setmanes. Per últim hi ha aquelles persones amb una situació administrativa irregular que no disposen del permís de treball. Aquestes  tenen encara més dificultats per accedir al mercat laboral, són persones abocades a un cicle que només acaba quan apareixen oportunitats.

 

L’accés a l’habitatge

Un cicle també difícil d’evitar ve provocat per l’inaccessibilitat de l’accés a un habitatge. Per una banda, des de l’any 2013, el preu del lloguer a Barcelona ha pujat un 36,4% i ha arribat a assolir l’any 2018 un màxim històric de 929,6 euros mensuals de mitjana (Diàlegs d’Habitatge, 2019). Per altra banda, en els últims anys la situació del sensellarisme a la ciutat de Barcelona ha canviat, les dades ens mostren que l’edat de les persones que  ha disminuït: al voltant d’un 17,9% de la població sense llar és població jove (18-30 anys) i un 18,3% són menors d’edat (de Inés, Guijarro, Tello i Sales, 2017).

Les dades són alarmants. Ens indiquen que els recursos i oportunitats per a la transició cap a l’emancipació són clarament insuficients. Consolidar l’habitatge ha estat i és un gran repte pel jovent extutelat. Ara, amb la crisi econòmica, el camí fa més pujada i la carrera de fons cap a la seva emancipació es complica.

Després del primer mes de confinament, sabem que el jovent que acompanyem i viu en projectes d’habitatge social ha mantingut els ingressos i la situació d’habitatge gràcies al suport de les entitats. Però, d’altra banda, aquells que ja han iniciat la seva emancipació per compte propi, han vist clarament disminuïts els seus ingressos degut als canvis i la precarització en l’àmbit laboral així com, també, el jovent que està pendent de finalitzar la seva estada en centres o en pisos assistits i que ha d’afrontar l’emancipació per compte propi, veu que la incertesa sobre el futur es fa més gran. En aquests casos, l’estabilitat i viabilitat de la seva trajectòria d’emancipació s’està veient afectada, augmentant la seva vulnerabilitat social. Tots aquests casos representen un terç del jovent que participa a Punt.

 

Les conseqüències per al jovent tutelat i extutelat

  • El trencament de la trajectòria iniciada. Quan el dret a l’habitatge no està garantit, les energies, les estratègies i les accions s’orienten principalment a poder estabilitzar, dins de l’emergència, a la situació d’habitatge del/la jove, ja que sense un espai on descansar i sentir-se segura és difícil afrontar altres reptes de l’emancipació amb garanties. Tot i això, sovint fan un esforç i fa front a processos formatius o d’inserció laboral mentre la situació d’habitatge és incerta.
  • L’augment del risc de situacions de sensellarisme es veu agreujada per la dificultat de l’accés a l’habitatge, els preus del lloguer i, en alguns casos, pel racisme present a la nostra societat, i també per la inestabilitat o disminució d’ingressos econòmics actuals. “El sensellarisme durant la joventut pot suposar el trencament de la transició cap a l’adultesa i de la construcció del projecte vital propi, i és especialment important prevenir-lo i intervenir-hi per evitar-ne la cronificació” (De Inés i altres, 2019:5).
  • L’augment de malestars psicosocials. Diversos estudis (De Inés i altres, 2019) mostren com la desigualtat estructural d’accés a l’habitatge i a ingressos estables facilita el desenvolupament o cronificació de malestars psicosocials i problemes de salut mental; com estats depressius, d’ansietat, consum de substàncies i afectacions al desenvolupament cognitiu. A aquests factors es suma el ritme i exigències del context a afrontar per recuperar l’estabilitat en la trajectòria d’emancipació i la frustració que pot generar la precarietat de les oportunitats plantejades. Sabem que la salut emocional i mental no és només un fenomen individual sinó també sociopolític; formar part de la comunitat i contribuir-hi des esdevé un factor essencial. Tenir una llar no és un luxe, és un dret fonamental. És tenir un refugi on poder descansar, on poder cuidar-se i millorar la salut, on sentir-se segura i part de la comunitat. Com afirma el propi jovent, el manteniment i creació de vincles afectius i socials creats en espais de proximitat i seguretat són un factor de protecció (De Inés i altres, 2019). Un espai  base que permet afrontar reptes.

 

A Punt de Referència acompanyem al jovent buscant el factor de protecció a partir del vincle afectiu; fomentant el reconeixement, el sentiment de pertinença, els llaços que construeixen xarxa de suport o que són font de benestar personal i obertura de noves oportunitats.  Tanmateix, és imprescindible que això estigui acompanyat d’un avenç en les polítiques per fer front a les situacions de sensellarisme, atenent la diversitat de les problemàtiques i les necessitats i apostant per la promoció de l’accés a un lloguer d’habitatge assequible i social. En el cas del jovent migrant, cal que des de l’Administració s’aposti per a la seva regularització administrativa per un sentit humanitari i no com a eina d’instrumentalització segons les necessitats del mercat. Donant aquest pas, moltes persones podrien tenir una feina i un habitatge per a seguir caminant amb garanties cap a l’emancipació.

Article de Laura Terradas, coordinadora de Programes i Marta Roda, tècnica del projecte GR16-18

Referències bibliogràfiques

Afectacions del Covid-19 al jovent tutelat i extutelat: l’àmbit laboral

/a /Etiquetes: , , , ,

Emancipar-se pel jovent tutelat i extutelat té una data concreta, passi el que passi i també enmig d’aquesta crisi. La crisi sanitària que estem vivint representa un stop en la dinàmica de vida que coneixíem fins ara, però no representa un stop pel camí a l’emancipació dels nois i noies. El temps continua corrent i les oportunitats han minvat, ja que la crisi sanitària ha vingut acompanyada d’una crisi social, que augmentarà les desigualtats que ja eren presents en la nostra societat.

Segons el El Crític 700.000 persones a Catalunya han perdut la feina de manera temporal; això representa aproximadament un 20% de la població ocupada abans de la crisi. En el cas del jovent tutelat i extutelat que participa de Punt de Referència l’afectació ha estat pel  69% del jovent que estava treballant abans de la crisi. D’aquests, a un 44% se’ls ha aplicat ERTO, un 33% desconeix la seva nova situació laboral i un 12% ha perdut la feina.

Després d’un mes i mig de confinament, recollim a través del jovent que participa a Punt que ha un 50% dels que treballava a temps complert ha vist afectada la seva situació i un 75% dels qui ho fèien a temps parcial. Aquesta dada ens mostra com l’afectació encara és major pel jovent en situacions laborals més precàries de partida.

Si poguéssim tenir les dades del tot el col·lectiu de jovent tutelat i extutelat probablement la tendència seria semblant. Les dades mostren que l’afectació social i econòmica de la crisi que estem vivint no és igual per a tothom. Aquesta crisi sanitària està posant de relleu encara més les desigualtats socials existents d’abans.

 

A curt, mitjà i llarg termini, aquesta crisi social es concretarà en l’àmbit laboral pel jovent tutelat i extutelat en:

  • incertesa sobre què succeirà amb les tramitacions de sol·licitud de permís de treball a través d’una oferta de feina;
  • una aturada en les seves trajectòries professionals, sobretot per aquell jovent que estava en fase de transició d’estudis a l’àmbit laboral i ha vist afectada la possibilitat de pràctiques formatives;
  • més dificultats d’accés a la feina;
  • més dificultats d’aconseguir una oportunitat per accedir al permís de treball per aquell jovent que té una trajectòria migratòria;
  • i més precarització de les possibles feines futures.

Per acompanyar al jovent en aquests reptes, necessitem continuar construint contextos que fomentin la seva pròpia resiliència i els obrin oportunitats reals per a l’emancipació. Des del dia a dia de l’acompanyament tècnic, des de les persones referents voluntàries, des del treball en xarxa i incidència política a través de les federacions, des de les col·laboracions amb el teixit empresarial, i, sobretot, des de l’escolta cap als i les joves i les necessitats que els vagin sorgint.

Durant aquests setmanes, hem recollit a través seu la importància del suport emocional que reben des de l’acompanyament tècnic i des de les persones referents voluntàries, per fer front a la incertesa laboral que tenen per davant. Tenint en espai afectiu de suport on s’escolten i acullen les seves angoixes i preguntes; que representen espais d’oci i distensió que els carreguen les energies per continuar; espais de reconeixement de tot l’esforç que fan per continuar i de construcció conjunta d’estratègies concretes per obrir noves oportunitats.

També, hem recollit la necessitat d’orientació per l’assessorament sobre aspectes laborals i legals referents als processos administratius en curs; així com la necessitat d’aconseguir oportunitats de feina, on puguin demostrar tot el potencial que tenen i aconseguir els ingressos que els permetin construir la seva emancipació amb garanties. Tens alguna oportunitat pel jovent de Punt?

Perquè la joventut tutelada i extutelada sempre té l’exigència d’emancipar-se sigui el context que sigui, i necessiten, com tots i totes, vincles i xarxa de suport per fer-ho. Necessiten, ara més que mai, oportunitats per aconseguir la seva emancipació amb garanties.

Carrer de Consell de Cent, 445.
Escala A. Entresol, 08013. Barcelona
93 329 74 27
info@puntdereferencia.org

Ajuda’ns a acompanyar les vides del jovent sense xarxa de suport.
FES-TE’N SOCI

Avís legal

Política de privacitat

Política de galetes