El racisme, un problema estructural

 

Fa pocs dies vam poder compartir reflexions sobre el racisme amb Eunice Romero, directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme, que va visitar les noves instal·lacions. L’equip educatiu de Punt de Referència vam posar èmfasi en què el racisme és un problema estructural que afecta, especialment, al jovent que acompanyem, dificultant-los enormement el camí cap a l’emancipació i restant-los oportunitats. I vam insistir en la defensa de la nostra mirada social: els nois i noies extutelats són jovent abans que res, abans que migrats o persones en situació de vulnerabilitat.

El projecte “Llars El Pas” guardonat per la seva capacitat de transformació social

 

Els premis de la Confederació 2022 han reconegut, amb una menció especial, el projecte ‘Llars El Pas’ que impulsem des de Punt de Referència per la seva capacitat de transformació social i innovació. El premi ha fet valdre l’aposta per promoure la inclusió dins de l’habitatge cooperatiu. En concret, s’ha premiat la idea innovadora d’impulsar la incorporació d’un pis solidari per a jovent extutelat dins la comunitat de La Balma, ubicada al barri de Poblenou de Barcelona. Això ha permès que el Nama i l’Abde ara siguin 2 veïns més de l’habitatge, ben actius a l’hora de fer millores als espais comuns de l’edifici o organitzant una barbacoa comunitària al terrat.  Com va destacar Rita GranéS, directora de Punt de Referència en l’acte d’entrega dels premis el passat 19 d’octubre, no podem oblidar que “el jovent que acompanyem està doblement estigmatizat per dues etiquetes: la d’extutelat i la de menor migrant sol. Poder viure a La Balma els permet formar part d’una comunitat i és l’oportunitat per sortir dels recursos socials i ser el que són: joves que aporten a la comunitat”.

Des de Punt volem posar en valor el suport decidit de la cooperativa Sostre Cívic i la Comunitat La Balma perquè aquest projecte sigui una realitat. “Aquestes dues entitats han estat les primeres, però confiem que no seran les úniques -va argumentar Rita Grané –  perquè encara hi ha molts més nois i noies esperant oportunitats com aquesta”.

Aquesta menció especial ha permès que les organitzacions del tercer sector de Catalunya reconeguin a Punt de Referència per la seva la capacitat d’impulsar transformacions socials, cosa que “és un orgull i ens anima a continuar innovant i fent recerca de noves oportunitats per al jovent tutelat i extutelat”.

Llars El Pas, com sabeu, és el projecte de Punt que permet disposar d’un habitatge a llarg termini al jovent que ja ha finalitzat la seva estada en els projectes Acull o Pisos Assistits i que encara no pot accedir a pisos del mercat ordinari d’habitatge. Aquest suport és clau perquè el jovent pugui consolidar els seus itineraris d’emancipació: finalitzar els estudis, aconseguir una feina, aprendre a tenir cura de la llar i d’ells mateixos i ampliar la seva xarxa de suport.

Els Premis Confederació, creats el 2017, han permès conèixer i visibilitzar experiències impulsades per entitats del Tercer Sector Social que treballen en l’àmbit dels serveis socials i d’atenció a les persones d’arreu del territori.

 

“Que m’ajudin amb el procés de regularització és molt important perquè jo sol estic molt perdut”

 

En J. veu en el canvi del reglament d’estrangeria una via per aconseguir la documentació, podent optar a l’arrelament per formació havent-se matriculat a un grau mitjà.

L’any 2021, una reforma del reglament d’estrangeria va obrir la porta a què prop de 10.000 joves i menors regularitzessin la seva situació arreu de l’Estat Espanyol. Tot i que els requisits continuaven excloent milers de persones, aquesta petita reforma va ser lluitada i celebrada per diverses entitats socials de suport i acompanyament a joves extutelats.

Enguany, una nova reforma del reglament de la Llei d’Estrangeria pretén, novament, facilitar la regularització, amb alguns matisos. A mitjans de setembre, SOS Racisme feia un fil valoratiu sobre aquesta reforma en la qual remarcava que les reformes de reglament “serveixen per desenvolupar qüestions pràctiques d’aplicació de les lleis”, però que en cap cas “podem esperar d’una reforma grans canvis substancials”. Els processos que es beneficiaran dels canvis són, concretament, la concessió de visats i els arrelaments socials, laborals i familiars.

Amb tot, la societat civil i les comunitats de persones migrades i racialitzades s’han organitzat, altra vegada, per reclamar al govern de l’Estat Espanyol una regularització massiva de persones a través de la campanya Regularización YA!. L’acció, pretén recollir 500.000 signatures per poder presentar una Iniciativa Legislativa Popular, ILP [en l’actualitat hi ha 450.000 signatures recollides].

Tot i les diverses propostes governamentals, legislatives o de la mateixa organització popular, les entitats socials continuen trobant-se amb desenes de casos amb irregularitats administratives, racisme institucional i males praxis que dificulten o impossibiliten la regularització de persones.

Segons Punt de Referència, un 18% del jovent amb els quals treballa encara no ha aconseguit regularitzar la seva situació, per diversos motius, entre ells, el fet que alguns i algunes joves no hagin estat tutelats per la Generalitat.

Treballar 14 hores diàries per 300 €

És el cas d’en J., un jove de 22 anys que va arribar a l’Estat Espanyol l’octubre de 2020 provinent d’Oujda, al Marroc. Sense conèixer ningú, va passar vuit mesos a Almeria, on treballava al camp i en un restaurant amb salaris molt baixos i males condicions, “treballava 14 hores diàries per 300 € al mes”, recorda, “en aquell moment em vaig preguntar si això era Europa”.

Finalment, va decidir marxar d’Andalusia, amb la intenció de travessar la frontera cap a França. En arribar a Barcelona, en J. va haver de dormir al carrer fins que va trobar-se amb un company marroquí que li va explicar el funcionament de Serveis Socials. A partir d’aquell moment va poder començar a construir una xarxa que el va fer decidir per quedar-se a Catalunya.

En J. va arribar l’Estat Espanyol sent major d’edat i per això no va poder ser tutelat. Tot i no ser una garantia al 100%, no passar pel procés de tutela el va privar de certs suports pel que fa a regularització, formació o acompanyament.

Tenia un amic que anava a Punt de Referència”, així els vaig conèixer, afirma en J., ara tinc un Referent i m’agrada molt perquè ell viu aquí i m’ensenya l’entorn i fem moltes activitats, m’agrada molt que m’acompanyi en Kike”. Pel fet de no haver estat tutelat, en J. ha hagut d’afrontar la irregularitat administrativa des que va arribar a l’espera de tenir tres anys de padró i poder demanar un arrelament. És per això que des de Punt de Referència li donen suport amb el seu procés de regularització, “que m’ajudin amb això és molt important perquè jo sol estic molt perdut”, assegura.

Aquest jove marroquí veu en el canvi del reglament una via per aconseguir els papers, ja que gràcies al suport que ha rebut ha pogut matricular-se amb passaport a un grau mitjà d’atenció a persones amb dependència, aportant també documentació del seu batxillerat en origen. Amb la possibilitat d’un arrelament per formació, en J. podria obtenir els papers abans de fer els tres anys de padró, “ara estem esperant la cita amb l’advocada perquè m’expliquin què he de fer i quina documentació he de presentar”.

Gestionar la incertesa per no tenir papers

La situació administrativa irregular afecta molt negativament les persones que la pateixen, en J. assegura que ha tingut moments molt durs a causa dels papers. A més, no tenir la documentació en regla fa que no pugui tornar a casa a visitar la seva família, “quan tingui els papers serà el primer que faci” i, alhora, li impedeix tenir els ingressos mínims per sostenir-se.

Foto web L'Ortiga, agricultura ecològica a CollserolaAixa Dulcey, l’educadora de Punt de Referència que acompanya i coneix en J., explica com és ell: “L’estic acompanyant des del mes d’abril. Recordo el primer dia que el vaig citar per a conèixer-nos. Va arribar  amb molta puntualitat, com ho ha fet durant tots aquests mesos d’acompanyament. És un jove responsable, educat, sensible i molt agraït. Rep formació en un projecte d’agricultura ‘L’Ortiga’ i durant els mesos de collita arribava a Punt de Referència amb verdures de l’hort per a compartir-nos de la seva collita, em va semblar un gest molt entranyable i que el  defineix. És un noi reservat en l’aspecte emocional, es manté sempre optimista i amb un somriure explica algunes de les frases que, Kike el seu mentor, li comparteix en les seves trobades i de les quals extreu sempre algun aprenentatge”.

Però, l’altra cara de la moneda i que m’agradaria destacar -explica Aixa- és la profunda afectació emocional que aquesta situació li provoca: “trobar-se en una situació administrativa irregular li ha generat molta angoixa al no tenir certeses sobre quan podrà treballar i finalment poder retrobar-se amb la seva família, però el que més destacaria d’aquest valent jove en la seva resiliència i la seva mirada compassiva, tot i haver viscut situacions injustes i inhumanes, que cap persona hauria de travessar”.

Perquè, malgrat tot, en J. assegura que ara està content, “quan vaig arribar aquí, el fet de no conèixer ningú em va afectar molt, em sentia molt sol. Ara ja no, ara tinc un entorn, estic content i molt animat, conec gent i m’acompanyen”.

 

Indicadors de transparència i bon govern, les xifres del 2021

 

Com ja vam publicar a la Memòria 2021, s’ha tancat l’exercici amb un volum de despesa total de 595.672,35€, una xifra global que representa un creixement de prop del 5%, i que es desglossa de la següent manera:

  • Ha augmentat gairebé un 25% el nombre de joves que participen als projectes
  • Aquest increment està vinculat al creixement del projecte Referents amb 1 nou grup al Maresme, i donant continuïtat a 4 grups a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
  • Recuperem les activitats de JovesxJoves.
  • Hem començat el projecte pilot de Som Llavor el darrer quatrimestre.
  • Incorporem una tècnica pel projecte Trajecte, i això permet atendre més joves.
  • Mantenim el creixement sostingut de les llars acollidores del projecte Acull.
  • En conseqüència d’aquest creixement, l’equip professional també ha crescut.
  • Hem sostingut la manutenció i allotjament de molt del jovent dels nostres projectes d’habitatge que s’havia quedat sense ingressos, fins arribat el novembre, quan es va aprovar la modificació del reglament d’estrangeria.

Si ens fixem en el pes que té cada projecte pel que fa al pressupost de l’entitat, aquí teniu algunes xifres:

 

PROGRAMA DE MENTORIA

Hi hem destinat el 30,20% del pressupost, repartit entre:

  • Projecte Referents: 90 relacions de mentoria. El seu cost representa el 59,21% del cost del programa de mentoria,
  • Projecte Atenea : 44 joves entre l’espai d’estudi i la mentoria. El seu cost representa el 28,61% del cost del programa de mentoria.
  • Afegim de manera transversal als 2 projectes l’àrea d’acollida de voluntariat i jovent (12,18% del pressupost del programa de mentoria) i que aquest 2021 ha atès 128 persones interessades en el voluntariat i 98 nous joves.

 

PROGRAMA D’HABITATGE

Dediquem a tot el programa d’habitatge el 44,26% dels recursos. Cal tenir en compte, però, que:

  • La gestió dels 3 pisos assistits durant l’any 2021 ha representat el 72,32% d’aquesta partida, que està vinculada als concerts econòmics corresponents amb el Consorci de Serveis Socials de Barcelona i l’Àrea de Suport a la i al Jove tutelat i extutelat. Han participat en aquest projecte 17 joves, amb una estada mitjana als pisos de 18 mesos.
  • El projecte Acull, amb un cost que representa el 23,71% del total del programa d’habitatge, ha comptat amb 7 famílies acollidores al llarg de l’any.
  • El nou projecte Llars El Pas s’ha mantingut estable. Hi han participat 14 joves i que aquest 2021 ha representat el 14,70% del cost del programa d’habitatge.

 

PROGRAMA SUPORT SOCIOEDUCATIU I PARTICIPACIÓ

En aquest àmbit hi hem dedicat el 5,81% del pressupost.  El projecte Trajecte ha representat el 68,42% d’aquesta partida, amb 32 joves rebent aquest suport, amb acompanyaments més llargs que anys anteriors.  Al projecte Som Llavor hi hem dedicat el 31,58% d’aquesta partida, i 6 joves van prendre part de l’edició pilot del projecte.

 

Pel que fa als ingressos que ens han permès mantenir els projectes en funcionament, el volum total ha estat de 606.127,03€. Això vol dir que hem tingut uns excedents per import de 10.454,67€. Aquest excedent s’ha destinat a reserves per cobrir qualsevol imprevist que pugui sorgir, segons l’acord de l’Assemblea de sòcies i socis, permetent a l’Associació  una estabilitat més gran i més tranquil·litat en l’àmbit de la tresoreria.

 

El balanç positiu s’explica principalment pel creixement dels fons propis i privats, pel qual un any més seguim destacant que invertir en el jovent és invertir en el futur de la societat.

Hem sumat 3 noves organitzacions privades com a col·laboradores dels projectes. Mantenim, així mateix, un creixement sostingut de les persones sòcies, així com de contractacions de formació i consultoria, raó per la qual els fons propis han augmentat un 17%.

Vols participar en la transformació de la societat invertint en el futur?Ajuda’ns fent-te sòcia o posant-nos en contacte amb alguna empresa o fundació privada que vulgui col·laborar.

 

HEM ACONSEGUIT DE NOU EL SEGELL DEL BALANÇ SOCIAL 

A banda, també ens fa especial il·lusió compartir que, un any més, hem aconseguit el Segell del Balanç Social de la XES que certifica la rendició de comptes i mesures d’impacte social, ambiental i de bon govern de les organitzacions. El Balanç posa en valor que som una entitat socialment responsable en aspectes com la democràcia, la igualtat, el compromís ambiental i social, la qualitat laboral i la qualitat professional. A banda, de certificar el nostre compromís amb l’entorn des d’una perspectiva feminista i amb criteris d’horitzontalitat, equitat, cooperació i sostenibilitat ambiental.

 

Estrenem nou local: ara ens trobareu a la Dreta de l’Eixample de Barcelona

 

Del Raval a la Dreta de l’Eixample. Canviem de local i de barri. Ara ens trobareu al C. Consell de Cent, 445 (escala A, entresol), però mantenint intacta la nostra raó de ser:  acompanyar i ajudar a crear vincles amb el jovent tutelat i extutelat en el seu camí cap a la vida adulta.

El nou local és més espaiós, lluminós i accessible per a totes les persones. A més, està molt ben comunicat amb transport públic (línies de metro L5, L4, L2, L1, diversos autobusos, com el D50, H10, H12, 7, etc. i la parada d’Arc de Triomf de la Renfe) i altres mitjans (disposem de 3 estacions de Bicing properes) perquè tothom hi pugui arribar amb les màximes facilitats.

L’oportunitat de millora ha estat possible gràcies a un soci de Punt de Referència que ens ha facilitat aquest nou espai de treball amb un lloguer social i que permet millors zones de treball per al jovent i voluntariat.

Deixem enrere la seu al C. Sant Antoni Abat, 10, on hi hem estat més de 15 anys, per tornar al barri on vam iniciar la nostra activitat de mentoria social, ja que el nostre primer local de treball es trobava al C. Ausiàs March de Barcelona. Com sempre, sereu molt benvinguts i benvingudes!!

La mentoria social, antídot contra l’abandonament dels estudis

 

La mentoria social és una de les eines més eficaces perquè jovent tutelat i extutelat, que han patit un trencament en la seva trajectòria educativa i de vida, puguin recuperar els estudis postobligatoris. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi “Beneficis de l’acompanyament educatiu en el jovent tutelat i extutelat”  que Punt de Referència hem realitzat amb la col·laboració d’Institut DEP.

El treball conjunt del voluntariat, dels nois i les noies i les tècniques del projecte Atenea suma i ha permès que el 85% del jovent tutelat i extutelat que hi participa i, per tant, ha rebut ajuda en els estudis per part d’una persona voluntària, es plantegi continuar estudiant. O que el 95% afirmin que aquest suport 1 a 1 els ha motivat en els estudis, a banda d’aprendre a treure millors

Acompanyar en l’aprenentatge, escoltar i empatitzar emocionalment amb el jovent són els objectius per perseguir resultats. Ho explica molt bé, un dels joves que assisteixen al programa Atenea: “La meva part social amb les persones ha millorat. Aprenc a parlar. Ho aprenc amb ells i elles [els mentors i mentores].

Com també a tenir confiança. Això no ho tenia abans d’entrar a Atenea, em costava molt tenir confiança amb la gent. Era molt tancat, però no ho deia. No confiava en ningú. Ara sí, soc més obert. Més obert a conèixer gent o a explicar, a aprendre, més obert a tot. També he après com respectar i tractar la gent”.

Una altra de les valoracions d’un dels participants del projecte Atenea és que: “Si he mejorado mucho. Si no vengo a Punt de Referència no voy a sacar un 8. Hago los deberes y practico, y saco buenas notas y eso me hace feliz. Sin chivar, ni copiar, sin engaños… solo yo en la mesa con mi boli y sacando todo lo que tengo en la cabeza. He sacado buena notas”.

En un context, on el fracàs escolar és considerat un problema de primer ordre, especialment a Catalunya i a Espanya (on les taxes se situen per damunt de la mitjana europea i dels països de l’OCDE), l’acompanyament és una de les claus per promoure l’èxit educatiu per al jovent amb menys recursos en el seu entorn familiar. La urgència d’abordar la qüestió globalment com a societat es fa més evident encara entre el jovent tutelat i extutelat, ja que les estadístiques indiquen que l’abandonament dels estudis és el triple que en la població no tutelada. I més, quan les oportunitats socials de les persones, i encara més entre el jovent, depenen cada cop més de la seva qualificació, del seu capital humà i de la seva capacitat d’obtenir i interpretar informació, i d’adquirir i utilitzar el coneixement.

El jovent tutelat i extutelat és jovent abans que res

 

El director general de Joventut, Àlex Sastre, va conèixer de primera mà la feina que portem a terme a Punt de Referència durant la visita que ens va fer coincidint amb l’Any Europeu de la Joventut 2022.  L’equip de Punt vam incidir en la nostra metodologia pròpia de treball i en el fet que construïm una relació de confiança amb el o la jove, donant-li suport en accions quotidianes, oferint-li acompanyament emocional en el seu procés per arribar a la vida adulta i, alhora, potenciant la millora de les seves competències socials, emocionals, formatives i laborals. Perquè, vam insistir, la nostra mirada sempre és que els nois i noies extutelats són jovent abans que res. Són jovent abans que migrats o persones en situació de vulnerabilitat. En l’actualitat, el jovent conforma el 16,1% de la població de Catalunya (dades 2021).

Des de Punt de Referència, col·laborem en la millora del col·lectiu de nois i noies joves formant en mentoria social als tècnics de Joventut de les diferents demarcacions catalanes.

5 preguntes freqüents sobre el Projecte Acull

1. Per acollir, he de viure a Barcelona?

Busquem persones que puguin acollir a poblacions de tot el territori de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ja que acompanyem a joves que estudien o treballen en aquesta zona.
Si vius fora d’aquesta àrea però t’interessaria acollir, t’animem a posar-te en contacte amb nosaltres per valorar de manera individual si podem obrir un nou nucli d’acollida a la teva població.

 

2. Es pot allargar l’estada més enllà dels 9 mesos de convivència?

El projecte Acull proposa un pacte inicial de 9 mesos d’estada del/la jove a la llar que l’acull. Aquest temps de convivència els permet centrar en els seus estudis, planificar el seu pla d’emancipació futur amb l’acompanyament de Punt de Referència i gaudir d’un espai i d’un acompanyament que els treu de la voràgine, presses i dificultats per trobar un pis on establir-se. Quan l’experiència d’acollida sigui positiva (tant per les persones que acullen, com pel jove, com per l’entitat) i es valora necessari allargar una mica més aquesta estada, es podrà fer de manera pactada per les tres bandes.

 

3. Durant l’acollida, de quina manera rebré suport des de l’entitat? 

T’acompanyem en tot el procés! Abans d’acollir coneixeràs la persona responsable del projecte, que et farà una entrevista personal i valorarà la possibilitat d’acollida. En el cas que es tiri endavant, se t’ofereix una formació de 8 hores en la qual s’explica en detall com emmarquem el projecte i s’exposen casos pràctics per tal que puguis aprofitar tots els coneixements que cal adquirir abans d’acollir. Un cop iniciada la convivència, tindràs espais de supervisió de la relació. Alguns d’aquests espais seran individuals amb la professional del projecte, i d’altres a tres bandes, incloent-hi el/la jove.

 

4. Com ens ajudeu a assumir els costos de manutenció?

Punt de Referència oferim una ajuda de 300 € mensuals al nucli acollidor, en concepte de manutenció. Aquests diners permeten fer front als costos d’alimentació i despeses de la llar associats al/la jove.

 

5. On puc consultar experiències d’altres acollidors o llegir més sobre el projecte?

Al web del Projecte Acull hi trobaràs informació bàsica, així com un vídeo que inclou els testimonis de dos joves acollits i una acollidora. Des d’allà, també tens accés a les darreres notícies de mitjans de comunicació que parlen del projecte.
Si vols conèixer l’Acull en més detall, et recomanem que vinguis a una sessió informativa, en la qual podrem resoldre tots els teus dubtes. Per fer-ho, només cal que entris els teves dades en aquest formulari de voluntariat, seleccionant el teu interès pel Projecte Acull. Un cop rebudes les teves dades, et contactarem perquè puguis assistis a una sessió informativa.

Obrim un nou espai de diàleg amb entitats i joves interessats en mentoria

 

A Barcelona hi ha molts nois i noies que no coneixen els beneficis que els pot suposar que una persona adulta, de manera voluntària, estigui al seu costat. Joves menors o majors d’edat que tenen l’immens repte d’emancipar-se i no saben que una relació de mentoria els pot aplanar el camí.  

Amb l’objectiu d’explicar-los (tant a ells com als seus educadors de centres) el funcionament dels nostres projectes vam organitzar dues jornades que han tingut lloc els dies 29 i 30 de juny.

 

El dia 29 vam rebre 16 joves, totes noies provinents de dues entitats, que van venir disposades a fer preguntes i esbrinar en què els pot ajudar apuntar-se als projectes de mentoria: Referents o Atenea. La sessió, guiada per la Marina Montoya i la Bet Termes va servir per establir un punt de contacte directe amb elles i poder explicar de tu a tu tot el que podran trobar participant en els nostres projectes. En la sessió vam comptar també amb el testimoni de l’Aicha, una noia que ha estat mentorada al projecte Atenea i que va poder relatar la seva experiència a les assistents.
Va ser un espai d’intercanvi molt agraït, que ha servit per donar a conèixer els beneficis de la mentoria.

 

El dia 30 la sessió estava dedicada a educadores i educadors de centres de menors, centres amb qui treballem en xarxa per atendre conjuntament al jovent que acompanyem. Van venir 15 educadors provinents d’11 entitats. 

La jornada va tenir una durada de dues hores en les quals vam explicar-los en detall com treballem amb la mentoria social per acompanyar el jovent més enllà de fer-ho des dels nostres llocs professionals. També va servir per endinsar-nos en els rols i competències de les persones mentores, com a complement als propòsits de les professionals que fem el seguiment del jovent. Per últim, l’espai va servir per consensuar conjuntament amb les entitats, les formes de coordinació entre professionals, amb l’objectiu d’acompanyar de la millor manera possible els joves que formen part dels dos recursos.

 

L’equip de Punt de Referència donem molt valor a aquest nou espai, que ens ha permès tenir un contacte directe amb les persones amb qui treballem en xarxa. Esperem repetir-lo més endavant!

Dues joves de Punt porten la seva veu al Congrés del Tercer sector i a la Setmana per la Pau Arcadi Oliveres

 

L’ Aicha i la Zineb són dues noies migrades a les quals tenim el plaer d’acompanyar des dels diversos projectes de l’entitat. Aquesta setmana han entomat en el repte de participar activament en dos espais de debat molt interessants que les han fet visibles a elles i als reptes del jovent tutelat i extutelat. Des de Punt de Referència procurem anar ampliant la presència de les noies en espais d’influència com aquests, que donen veu a les seves vivències com a dones, i com a joves extutelades.

 

L’Aicha va participar en el 7è Congrés del Tercer Sector social de Catalunya, l’espai de trobada anual que agrupa totes les entitats del tercer sector social que, aquesta edició, s’ha celebrat els dies 15 i 16 de juny amb l’objectiu de compartir els recursos desenvolupats durant la pandèmia i donar resposta als desafiaments de la crisi social derivada de la COVID-19.

 

Un dels espais on vam poder escoltar l’Aicha va ser a l’acte de cloenda: ella, com a representant de la Federació d’Entitats de Pisos Assistits, acompanyada de Letícia Menéndez de l’Agrupació d’Entitats Gitanes dels Països Catalans i en Rafael Codony, voluntari de la Creu Roja de Catalunya, com a representants d’entitats socials van poder dirigir-se a la directora del Diari Ara, Esther Vera, per fer-li preguntes sobre les polítiques socials als mitjans de comunicació. Aquestes són les tres preguntes que l’Aicha va voler dur a l’acte:

  • Sovint als mitjans, es parla de les persones en situació de vulnerabilitat en termes que són massa assistencialistes. Com creus que se’ls hi podria donar veu d’una manera més empoderada?
  • Per què en la majoria dels mitjans de comunicació els temes socials sempre costa tant que estiguin a les portades i per què quan ho fan és, normalment, amb qüestions relacionades amb fets tràgics?
  • Com podem fer perquè el llenguatge dels mitjans de comunicació respecte a les persones en situació de vulnerabilitat sigui més curós?

Va ser molt interessant poder establir un diàleg directe entre aquestes tres representants d’entitats socials i la màxima responsable d’un mitjà de comunicació com és el Diari Ara.

L’altre espai on vam poder sentir la veu de l’Aicha va ser a la lectura del Manifest que va servir de tancament del Congrés i que recollia les principals reivindicacions de les entitats del tercer sector: que es garanteixi l’accés de les persones vulnerables als drets socials, que es facin canvis en el model socioeconòmic actual que permetin prioritzar l’atenció i el benestar de les persones en el context de pobresa i, finalment, revalorar, modernitzar i blindar els serveis socials.

 

 

La Zineb, per la seva banda, va participar a la 1a Setmana per la Pau – Arcadi Oliveres, un esdeveniment nou, obert a la participació que té l’objectiu de repensar conjuntament el futur desitjat per la nostra societat. Seguint amb el llegat d’ Arcadi Oliveres, la setmana preveia espais per compartir pensaments i propostes d’acció i incidència sociopolítica i d’enfortiment del treball en xarxa.

El dimarts 28 de juny va tenir lloc el Conversatori, un espai dedicat al jovent per tal que poguessin proposar accions que trobin rellevants per construir un futur més just. Dins d’aquest espai dinamitzat pel meteoròleg Tomàs Molina, la Zineb va dirigir a Sergi Barrera, cap de l’oficina de Barcelona del Parlament Europeu la següent pregunta: “per què els refugiats ucraïnesos estan acceptats a la Unió Europea i els altres de Palestina, Síria, Àfrica que fa tants anys que tenen guerres no estan acceptats?” Sergi Barrera va explicar que fins que no hi ha hagut aquesta guerra d’Ucraïna, els estats membres de la UE no han activat l’acord establert el 2001, pel qual cada estat assumeix una quota de persones refugiades. “Hi ha hagut falta de voluntat política”. 

 

L’ Assemblea aprova dues novetats importants: el canvi de Junta i de seu social

 

El passat 25 de maig vam celebrar l’Assemblea anual de socis i sòcies, una cita important en els espais de participació de les sòcies i socis. Punt de Referència som una Associació i, com a tal, les persones associades són la garantia de la seva existència present i futura.

La trobada l’hem tornat a convocar virtual per facilitar la conciliació de les persones assistents. Va comptar amb la participació de les persones sòcies, de la Thaïs Ruiz (qui va participar amb el doble rol de sòcia i de responsable d’administració i finances), de la Rita Grané, directora, i d’en Xavi Florido, nou cap d’àmbit d’habitatge. Entre els tres van presentar la Memòria del 2021: tota l’acció realitzada per l’entitat durant el darrer any, els comptes de 2021 i, finalment, el pla d’actuació i el pressupost de 2022 que l’assemblea va aprovar i que aviat estaran disponibles a l’apartat de transparència del web.

 

Ha estat una Assemblea important, perquè també s’ha aprovat:

  • la renovació de la Junta directiva on s’incorporen dues persones noves, en Domènec Creus i l’Estefania Soler. En canvi acomiadem a un dels fundadors de l’entitat, l’Isidre Carbonell, com a vocal de la Junta. A partir d’ara centrarà la seva energia i sobretot la seva expertesa en els espais de supervisió de l’equip educatiu de l’entitat. El segon canvi que destaquem és un relleu en el rol de la presidència.
    En Juanjo Ortega passa el relleu a la Mònica Arús, qui, per raons familiars va presentar la seva candidatura a l’Assemblea mitjançant un emotiu vídeo. Totes les persones que han format part o participen activament a Punt de Referència, reconeixen l’Isidre i en Juanjo com el pal de paller que ha liderat l’entitat en aquests primers 25 anys.
    Moltes gràcies per ser-hi cada dia!

 

 

  • El canvi de seu social. El nou curs deixarem el local del carrer Sant Antoni Abat que tant bé coneixeu per anar a un local més espaiós i accessible. L’oportunitat ha vingut de la mà d’un soci de l’entitat que ens ha facilitat un espai de treball amb millors condicions i amb un lloguer social.

 

La Mirada de Punt: fase final

La Mirada de Punt és l’espai participatiu de reflexió sobre Punt de Referència. A l’Assemblea es van presentar els darrers continguts i actualment estem recollint aportacions a les línies estratègiques. Un cop tancada aquesta fase compartirem amb totes les persones sòcies la versió final, en un espai de conversa per a que tothom es pugui fer seu el model d’entitat que estem construïnt.

 

 

 

 

L’Assemblea va dedicar un agraïment a la tasca del voluntariat, de l’equip professional, de totes les persones sòcies i de les que han col·laborat econòmicament mantenint la sostenibilitat de Punt de Referència. Els i les assistents van posar en valor la importància de la participació del voluntariat les persones sòcies en espais on puguin aportar el seu coneixement, per això els propers dies us compartirem els espais on us convidem a sumar-vos. Aprofitem l’ocasió per animar-vos a fer-vos sòcies i sumar la vostra mirada a la visió de l’entitat, per continuar acompanyant de la millor manera possible al jovent tutelat i extutelat.

 

Participem a l’intercanvi d’experiències de mentoria social dels congressos de Països Baixos i Pamplona

 

Aquest mes de maig la mentoria ens ha dut a participar en dos congressos: el Congrés Estatal de Mentoria Social (Pamplona) i l’European Mentoring Summit (Leeuwarden, Països Baixos), en els quals hem participat aportant la nostra visió i hem establert ponts per a la millora i innovació en mentoria social. Aquesta vegada, s’ha recuperat la presencialitat, per això ens hem desplaçat a Pamplona i als Països Baixos.

 

Congrés Estatal de Mentoria Social

Què hi hem aportat i què ens enduem?

La nostra participació al congrés ha tocat diverses tecles. Per una banda, la Rita Grané, directora de l’entitat va impartir la ponència innaugural “Mentoria per la inclusió: de la idea a l’actualitat”, juntament amb la Marina Claverías, directora de l’Asscociació Quilòmetre Zero. Juntes van recordar les primeres passes de la Coordinadora de Mentoria Social i van contextualitzar la utilitat de la mentoria per dotar a les persones en risc d’exclusió de més oportunitats, i van presentar els reptes que afrontarà la Coordinadora els propers anys.

En segon lloc, la Bet Termes i l’Alícia Garcia, tècniques del Projecte Referents van dinamitzar el taller “Com la participació del voluntariat al Projecte Referents modifica les seves creences i pràctiques relacionals”. Van exposar i debatre amb els assistents, els principals impactes que té el fet de ser mentor/a en les competències, habilitats i actituds de les persones. Aquestes evidències en el cas del Projecte Referents les l’hem obtingut de l’estudi encarregat a DEP institut, que podeu consultar en aquest article.
Per últim, també vàrem aportar la nostra expertesa a la taula rodona “Mentoria social amb joves i adolescents”.

Els tres dies de congrés preveien diverses ponències i tallers en les quals l’equip de mentoria de Punt va poder assistir. Alguns d’aquests espais van servir per donar idees de com millorar els nostres projectes, ja sigui aplicant eines i plataformes tecnològiques d’utilitat o bé incorporant plantejaments interessants en els diversos moments pels quals passa una relació de mentoria. L’equip ha tornat de Pamplona amb llibretes carregades de reflexions gràcies al fet de gaudir d’aquest espai d’intercanvi d’experiències i gràcies al temps dedicat a pensar en la mentoria social, l’eina que totes les entitats presents tenim en comú.

El Congrés va finalitzar amb l’acte de clausura, en el qual se’ns va atorgar el guardó del Segell MC+, la màxima valoració en la qualitat de la mentoria social.

 

European Mentoring Summit

 

Del 18 al 20 de maig la Mariona Sementé, tècnica de l’Àrea Internacional i responsable del projecte Atenea, va assistir al Congrés Euorpeu de Mentoria, a Holanda. Punt de Referència hem pogut aportar la nostra expertesa en mentoria participant en els tallers programats. El congrés reunia projectes molt diversos d’arreu del món que treballen amb la mentoria, no només social sino també la mentoria aplicada als estudiants universitaris, entre d’altres col·lectius que no es troben en situació de risc d’exclusió.

Un dels actes destacats va ser el de presentació del projecte Re-Generations en el qual hem estat treballant durant tres anys en col·laboració amb ARSIS de Grècia i Defence for Children d’Itàlia. Participar al congrés ens ha servit per adquirir eines que ens poden facilitar la sistematització i l’acompanyament al voluntariat i enfortir la xarxa d’entitats que treballem amb la mentoria social.