Road to adulthood: compartir aprenentatges internacionals de mentoria social

Punt de Referència som una de les quatre entitats que forma part del projecte d’àmbit internacional RoAD to Adulthood. Mentorship Helping Migrant and Refugee Unaccompanied Minors Navigate Adulthood que té com a objectiu donar suport a jovent no acompanyat (antics UAM) en la seva transició cap a l’edat adulta, tot promovent la seva integració social.

El projecte RoAD, que va iniciar-se el febrer de 2022 i compta amb el finançament de la Unió Europea, es porta a terme a diferents països europeus a través de diferents entitats que implementen la mentoria social inspirada en el model de Punt de Referència: ARSIS a Grècia, Defense for Children Internacional a Itàlia i Mentoring Europe als Països Baixos  (una associació més centrada en oferir formació a professionals en mentoria).

 

Treballar en xarxa i amb una visió europea

Compartir l’experiència professional permet l’intercanvi de models de formació de mentoria per a menors no acompanyats i joves amb una visió global i europea, però tenint molt clara la voluntat d’actuació en clau local per facilitar l’atenció personalitzada a menors migrats i refugiats no acompanyats.

Recentment, Punt de Referència ha liderat a Barcelona la reunió internacional entre tots els participants del Road. Van ser hores de treball intens i compartit, i on també es va comptar amb la visió d’Eunice Romero, directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme de la Generalitat de Catalunya, i de Lorena Gaona, responsable de projectes a Catalunya de la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA).

Arran de la trobada a Barcelona, hem aprofitat per reflexionar amb representants de les tres entitats sobre què suposa la mentoria i els beneficis que aporta compartir experiències conjuntes:

 

ARSIS. GRÈCIA

“La mentoria ajuda el jove que migra a descobrir les seves capacitats, a obtenir una visió més àmplia del nou lloc on viu”

 

  • “Des d’ARIS, creiem que la mentoria, permet al jovent connectar amb la ciutadania local -un mentor o mentora- , cosa que els ajuda a entendre millor el sistema del país on viuen, a comprendre les seves obligacions com a ciutadans i, per descomptat, els seus drets.”
  • “L’acompanyament i el vincle amb un mentor o mentora facilita la connexió del jovent amb el lloc i observem que el bé més important que es genera, a través d’aquesta relació de mentoria, és el sentiment de pertinença. Percebem la mentoria social com un mitjà per donar suport als menors no acompanyats i al jovent refugiat en el seu camí cap a l’edat adulta, busquem ser una eina complementària de suport als marcs institucionals i mitjans de protecció dels joves i infants existents.”
  • “La nostra idea és que com millor s’utilitzin tots els mitjans disponibles per a la protecció de la infància i la joventut, com ara pisos/cases d’acollida, apartaments semiautònoms, institucions educatives, més gran serà el suport que s’ofereix als joves. Per això, és fonamental una bona cooperació entre les parts implicades que treballen la protecció i cura dels infants i el jovent.”
  • “Admirem els nois i noies que participen en els nostres programes. Una de les coses que posem més en valor és l’energia i la bona voluntat que ofereixen a les nostres reunions i a les trobades amb els seus mentors. Malgrat les adversitats a les quals s’han enfrontat en el passat i que, malauradament, per la manca de suport de l’Estat, continuen vivint, tenen l’anhel de creure i de conèixer el món! Els i les admirem i respectem immensament”.
 

 

DEFENSE FOR CHILDREN INTERNACIONAL. ITÀLIA

“Treballar amb altres organitzacions de la UE ens permet pensar en diferents solucions, sensibilitzar la comunitat i compartir experiències i maneres d’afrontar els reptes”

  • “La mentoria ajuda el jovent que emigra a fer-se autònom en el nou context i a tenir una persona per a ell. Les relacions significatives amb un mentor o una mentora fan de guia per al jove cap a la integració en la comunitat local d’acollida i amb la seva xarxa, i alhora faciliten que assoleixi l’autonomia en diferents àmbits de la vida com l’habitatge, la feina i els estudis”
  • “Treballar amb joves migrants ens ajuda a entendre més a fons les dificultats que s’enfronten a escala social i en la seva vida diària, sobretot pel que fa a l’accés als serveis i, per tant, a drets com la salut, la documentació, l’habitatge, etc.”
 

 

MENTORING EUROPE. PAÏSOS BAIXOS

“Treballar amb altres organitzacions europees ens ofereix noves eines, energia i perspectiva!”

  • “La mentoria ajuda el jove que emigra a agafar perspectiva, veure que hi ha un lloc en aquest món per a ells en i a sentir-se valorats.”
  • “Pensem que cada jove té necessitats diferents i necessita un enfocament personalitzat. Aprenem molt del jovent migrant, ens obren nous punts de vista i enriqueixen la nostra ment amb els seus antecedents.“
  • “Treballar amb altres organitzacions europees ens ofereix noves eines, energia i perspectiva!”
 

 

 

Jornada debat “Volem acollir?”

 

Ens fa molta il·lusió informar-vos que estem enllestint la jornada de debat ‘Volem acollir?que tindrà lloc el proper 9 de febrer (de 18.30h a 20.30h) al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). La trobada ens convidarà a reflexionar sobre què significa acollir. Volem fer-ho des d’una mirada crítica cap a la nostra societat: Som una societat d’acollida? Què podem millorar quan acollim persones? Quines són les realitats invisibles que cal abordar?

La jornada, presentada pel periodista Carles Prats, a s’iniciarà amb una conversa entre la investigadora de l’àrea de migracions del CIDOB, Blanca Garcés, i Aicha El Hayty i Alpha Oumar Diallo, jovent de Punt de Referència. L’autèntic significat de la paraula “acollir” serà el fil conductor d’aquest acte amb el qual posem punt final a les celebracions dels 25 anys de l’entitat i que ha tingut el seu colofó en rebre recentment el Premi Ciutat de Barcelona, en la categoria d’Educació.

La segona part del debat, es focalitzarà en una taula on es compartirà l’experiència vital i en primera persona de persones que han estat acollides: des de l’escriptora i refugiada afganesa, Nadia Ghulan, fins al portaveu del Sindicat Manter, Abdoulaye Seck. Mentre que, la youtuber i presentadora del SomSX3, Maria Bouabdellah Shaimi [testimoni virtual] donarà el seu punt de vista sobre la definició “persona migrada de 2a generació”, acompanyada dels periodistes Montse Santolino  que parlarà de l’acolliment des de la mirada de l’àmbit local i Xavier Aldekoa, que parlarà com es viu l’acolliment des del continent africà.

La tercera part del debat és una nova taula que sota el títol ‘El dret de ser acollit. L’obligació d’acollir’ hi participaran els activistes pels drets humans Francesc Mateu i Victòria Molins; la portaveu d’STOP Mare Mortum, Sònia Ros; l’escriptora i directora del col·lectiu “Caminando Fronteras”; Helena Maleno [testimoni virtual], i el fundador de l’associació NASCO, Ousman Umar. Finalment, coneixerem les realitats viscudes per Cris Ruano, que ha acollit a la seva llar un jove de Punt de Referència, i per Josep Riera [testimoni virtual] que acull a casa seva des de fa anys i de manera natural a persones migrades.

Durant la trobada, Sopac Mc i Anna Gnagui del Centre de Música i Escena Xamfrà, posaran música al sentiment de perdre un amic durant el viatge per arribar a un país d’acollida.

Aquí podeu veure el Programa:

No t’ho perdis. Reserva la teva plaça ja!

Treballem per crear i implementar la figura del Referent d’emancipació

Aquest any, ens hem sumat a un projecte d’investigació i acció social impulsat per la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA) i que s’emmarca dins del projecte IMEX: Itineraris d’emancipació d’Èxit’.

A través del treball col·laboratiu, s’està validant la creació i implementació de la figura del Referent d’emancipació, un nou model d’acompanyament per millorar i facilitar l’emancipació dels joves un cop surten del sistema, en la línia del projecte ‘Trajecte’ que portem a terme a Punt de Referència des de fa anys.

Què hem fet durant aquests mesos i consolidarem durant el 2023? 

Gràcies al treball de diferents entitats d’àmbit català i estatal, hem pogut:

  • Aportar el nostre punt de vista i expertesa en la construcció de la figura de Referent d’emancipació.
  • Participar del procés d’investigació i avaluació.

Un cop validat aquest model d’acompanyament (preveiem que hi participin un mínim de 10 joves de Punt de Referència durant el 2023) es reclamarà a les institucions que aquesta figura s’incorpori a dins dels projectes d’acompanyament educatiu del jovent tutelat i extutelat ja que és un element clau per garantir el seu benestar i emancipació amb les màximes garanties.

Acompanyem a aprendre, també el català

A Punt de Referència sabem que per al jovent a qui acompanyem dominar el català equival a tenir més competències relacionals, més oportunitats laborals, més possibilitats de millora de la feina i més opcions per finalitzar els estudis. També sabem que el futur del català es juga en els infants, el jovent i els nous parlants.

És per això que, dins dels plans de treball individual amb les parelles de mentoria, la millora en la competència lingüística del català és un objectiu marcat i a assolir.

Aprendre català, en el dia a dia

I com ho treballem? Doncs a través del dia a dia i de la quotidianitat. Perquè visitar en companyia una exposició, anar a veure una obra de teatre, sortides grupals o, senzillament, passejar i conversar en català es converteixen en la millor eina didàctica del món…

 

Premis ‘Lluís Martí’ i ‘Marta Mata’, dos nous reconeixements per a Punt de Referència

 

 

PREMI ‘LLUÍS MARTÍ’ AL VALOR SOCIAL

Acabem l’any amb dos guardons que posen en valor la feina de transformació social i de vinculació educativa que portem a terme. Coincidint amb el Dia internacional del Voluntariat 2022, hem guanyat el Premi Lluís Martí al Valor Social 2022, que promou Voluntaris.cat i que arriba a la seva 8ena edició. En un acte celebrat a Lleida, el passat 30 de novembre, vam poder recollir el premi de  la mà d’Arç Cooperativa, qui ha fet la dotació econòmica de 1.500 €. Aquest import ens ajudarà a seguir sumant voluntariat d’acompanyament a l’emancipació del jovent tutelat i extutelat.

Volem fer arribar aquest reconeixement a tot el voluntariat que ha participat, al llarg d’aquests 25 anys, a Punt de Referència. El premi és vostre! Sumar la vostra mirada fa que cada jove tingui millors oportunitats de futur, teixides amb la vostra confiança i complicitat.

 

PREMI ‘MARTA MATA’ DE L’ASSOCIACIÓ ROSA SENSAT

D’altra banda, l’associació Rosa Sensat ens ha atorgat el XLII Premi Marta Mata en la modalitat col·lectiva. Aquest guardó es va crear l’any 2002 per reconèixer el treball que, des de diversos àmbits professionals i socials, contribueix a fer visibles els valors positius de l’educació. L’acte d’entrega va tenir lloc l’1 de desembre i on es va destacar “el treball excel·lent que fem per afavorir la plena emancipació de jovent extutelat en el moment en què surten dels centre de protecció als 18 anys i agraeix la tasca de vetllar per la igualtat d’oportunitats”.

Juanjo Ortega, president de Punt de Referència (1997-2022) i actual membre de la Junta directiva, en recollir el guardó, va destacar que “Punt de Referència existeix per una preocupació compartida de fer un món més just” i va recordar que “tothom té capacitat de transformar el nostre entorn, els nostres barris i els nostres veïns i veïnes, sense oblidar que alguns són jovent extutelat i que la ciutadania té el deure moral de formar part de la solució des del voluntariat per aconseguir una societat inclusiva i educadora”. Amb el bagatge de ser un dels primers Referents de Punt de Referència, Juanjo no va perdre l’oportunitat de convidar tothom a apropar-se a conèixer el que fem: mentoria i acolliment. Perquè, tal com va argumentar, “necessitem gent compromesa que es llanci a la piscina i faci bon veïnatge”.

 

És temps de fer voluntariat!

 

El projecte Referents aviat farà un any que va fer el salt a la comarca del Vallès Occidental. I aquest pas ha fet més fàcil al jovent tutelat de la comarca tenir una mentora o un mentor al seu costat en el moment de la seva emancipació. Les persones voluntàries del Vallès ens expliquen com viuen l’experiència i si les seves expectatives s’han complert des que van decidir destinar un temps de la seva vida a la solidaritat.

 

JESÚS ACOMPANYA EN HAMZA

“EN AQUESTA RELACIÓ HI GUANYEM ELS DOS”

Jo no volia saber res d’adolescents. Ja en tinc dos a casa, comenta rient el Jesús. Però, la meva dona em va suggerir fer voluntariat acompanyant a jovent extutelat. I ha estat una autèntica sort trobar-me amb ell, amb el Hamza. Ara, acompanyant-lo visc una adolescència molt diferent que la que visc amb els meus fills!!

En aquesta relació hi guanyem els 2. És un winwin. Acompanyar-lo m’ajuda a tenir una mirada diferent. És molt fàcil opinar des del sofà, però la realitat que viuen és molt dura. Ara veig les coses molt diferents. Em sento molt proper a ell, entenc coses que ha viscut i celebro que se n’hagi sortit. Perquè la seva situació és molt diferent que la d’un o una jove d’aquí. Ells i elles estan sols i soles.

Quan va trobar feina em vaig alegrar moltíssim perquè crec que és molt important per a la seva vida. Ara bé, tinc molt clar que li explico coses, l’acompanyo i faig de guia, però qui ha de decidir amb la seva vida sempre és ell. I ho està fent molt bé!

 

SUSANA ACOMPANYA AL MOHA

“M’HA ENSENYAT A RESPECTAR UNA MIRADA CULTURALMENT DIFERENT”

Jo soc mestra jubilada. I ja se sap, les mestres ho som tota la vida! He estat durant força temps en una associació per a promoure la lectura i l’escriptura en català i un bon dia vaig decidir contactar amb Punt de Referència. 

Des de l’inici vaig pensar que no ho podia fer perquè ja no soc tan jove i hi hauria molta diferència d’edat amb el o la jove que em tocaria. No ho tenia clar i no volia fallar a un jovent que ho ha passat molt malament. Però, al final he vist que les traves me les posava jo mateixa. Ara estic encantada de poder estar i acompanyar el Moha. Tenim una sintonia molt maca!

El Moha és molt complidor, entregat i amb moltes ganes. Al final, com era d’esperar la vena de mestra va sortir i, sovint, en les nostres trobades setmanals l’ajudo a aprendre castellà i català. Ell m’ha ensenyat també a respectar una mirada que culturalment és diferent.

És genial poder fer aquest acompanyament. I ho vaig veure encara més clar, quan el dia que li vaig dir que jo potser era massa gran per acompanyar-lo, la seva resposta va ser fer-me una forta abraçada i dir-me “et necessito com si fossis la meva àvia”. Amb això va estar tot dit i explicat, oi?

 

JORDI ACOMPANYA AL MANÉ

“ENS AGRADA MOLT CONÈIXER LLOCS NOUS!”

El meu punt de partida és que conèixer una persona sempre és positiu i t’enriqueix. Les dues primeres trobades ens va costar perquè calia crear un vincle, però, després, a poc a poc, arriba la confiança. Un bon dia, quan em va saludar amb una abraçada, per dins, vaig pensar “anem bé!”

Amb el Mané ens agrada conèixer llocs nous de Catalunya, anem a Barcelona i visitem llocs de tota mena, monuments, museus, catedrals, etc. Recomanaria aquesta experiència a tothom, sense cap mena de dubte!

 

PERE ANTON ACOMPANYA A L’EBRIMA

“QUAN POSES CARA A UN PROBLEMA I HI INTERACTUES FAS UN CLIC AMB LA DURESA DE LA HISTÒRIA QUE VIUEN”

Feia temps que em rondava pel cap fer voluntariat, però per un tema d’horaris no m’acabava de decidir. I llavors vaig veure la crida de voluntariat de Punt de Referència i em vaig animar!

Desconeixia totalment la realitat del jovent extutelat, però ara ho valoro com una experiència molt i molt enriquidora. El punt diferencial és que acostumem a viure els problemes en abstracte, però quan hi poses una cara, una història i hi interactues fas un clic de la duresa de la història que han viscut i viuen.

Amb l’Ebrima fem de tot, des de parlar de temes tan frívols com el futbol, fins a temes tan durs per a ell com va ser la seva arribada aquí. Hem connectat molt bé. I estic content perquè hi posa molta voluntat i té ofici. Això li ha permès trobar feina. L’he ajudat a confeccionar el CV i l’encoratjo a no deixar els estudis. En definitiva, per aquests nois i noies, igual que per a tots els joves, és molt important tenir la seguretat que hi ha algú darrere.

 

KIKE ACOMPANYA A JALAL

“EL NOSTRE MÓN NO ÉS L’ÚNIC I NO NECESSÀRIAMENT HA DE SER EL MILLOR”

Acompanyar al Jalal, no només m’ha possibilitat veure la mirada d’algú jove de fora que necessita acompanyament, sinó que també m’ha permès debatre a casa i poder explicar que una altra realitat existeix. M’ha permès veure que el nostre món no és l’únic i no necessàriament ha de ser el millor. Sovint els nostres problemes no ho són. I l’autèntica lliçó de vida que m’ha ofert el Jalal és la seva capacitat de veure les coses més fàcils on hi ha dificultat.

Personalment, m’empipa molt la queixa de la gent que no fa res. Quan has de sobreviure, com aquests nois i noies, no tens temps per queixar-te! A Sant Cugat i Matadepera vivim en una bombolla. Escolto i xerro amb el Jalal, conscient que acompanyar no vol dir pretendre arreglar-ho tot, però, sí aportar el meu petit gra de sorra.

 

 

I tu, t’has plantejat què fas per als altres? 

FES VOLUNTARIAT https://puntdereferencia.org/voluntariat/

 

Construir un futur des de la quotidianitat

 

Als pisos Trampolí, Fent Camí i Horitzó, que formen el projecte de pisos assistits, hi viuen 12 joves. Estan ubicats als barris de Sants i Esquerra de l’Eixample, de Barcelona, i al barri de Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat. L’acompanyament d’una educadora i el treball en el quotidià amb el jovent crea un vincle que permet millorar els seus recursos personals i les seves oportunitats de futur. Perquè construir des del vincle és el punt de partida per a una vida més autònoma abans de la seva emancipació.

Us presentem 4 imatges quotidianes dels pisos perquè conegueu com treballem l’acompanyament emocional, la promoció de l’autonomia, l’empoderament i l’enfortiment de les relacions personals i comunitàries del jovent extutelat.

1. ACOMPANYAMENT EMOCIONAL

 

Disposar d’un pis assistit, no només significa viure en un espai estable i acollidor, sobretot vol dir estar i sentir-se acompanyat. Equival a tenir temps per a l’escolta activa i per compartir. Vol dir disposar d’un espai íntim i confiable que un despatx no ofereix. Una llar facilita establir vincles. I de retruc, l’acompanyament emocional propicia el desenvolupament d’habilitats emocionals i una bona autoestima, aspectes que contribueixen a una bona salut mental del jovent.

 

 

 

 

2. PROMOCIÓ DE L’AUTONOMIA 

Cap persona neix autònoma i menys si ha viscut part de la infància i de l’adolescència sense l’acompanyament en el dia a dia de la família; l’autonomia s’aprèn progressivament i es desenvolupa amb el temps. Als pisos assistits aprendre a cuinar, organitzar-se amb la compra del menjar, gestionar els diners, tenir cura de la llar, planificar i repartir les tasques de neteja, ordenar els espais, aprendre a reciclar… i moltes altres tasques de la vida quotidiana formen part del dia a dia i del camí cap a l’autonomia.

 

3. EMPODERAMENT 

Empoderament

 

Adquirir confiança i seguretat vol dir tenir el caràcter i determinació per resoldre tasques que fem habitualment. Implica superar les dificultats que es poden presentar i acceptar i tolerar les frustracions que se’n poden derivar. Als pisos assistits treballem aquesta competència gràcies al Pla de Treball Individual (PTI) que fem amb cada noi o noia i, sobretot, promovent la responsabilitat per tirar endavant les decisions que prenen, tot i les dificultats que sovint sorgeixen en el camí.

 

 

4. ENFORTIMENT DE LES RELACIONS PERSONALS I COMUNITÀRIES

 

Tenir habilitats socials és essencial per a la vida de les persones. Als pisos assistits es porten a terme dinàmiques grupals i individuals (Assemblees i trobades 1 a 1) que permeten aprendre a conviure amb altres joves, prendre decisions des del consens, acordar les normes de convivència i, en definitiva, afavorir el creixement personal i promoure les relacions dins de l’àmbit comunitari. Alhora impulsem la integració del i les joves en espais educatius, laborals i comunitaris. Sense oblidar fomentar un oci creatiu.

El voluntariat, la força de Punt de Referència

 

Les persones voluntàries i el jovent, juntament amb l’equip educatiu, són els tres pilars per fer realitat l’acompanyament a nois i noies tutelats i extutelats. Fer voluntariat és una experiència de creixement, tant personal com col·lectiva, que marca a qui ho posa en pràctica.

A Punt de Referència, fins al 31 d’octubre de 2022, comptem amb 106 persones voluntàries i, en l’actualitat, tenim en formació tres nous grups de voluntariat: dos a Barcelona i un al Maresme. També estem obrint dos grups nous de voluntariat, al Vallès i a Barcelona. I la previsió és obrir un grup més al Maresme a inicis de l’any 2023. És per això, que és un bon moment per recollir el què suposa fer voluntariat i així poder compartir l’experiència, també entre persones que hi puguin estar interessades.

Moltes de les persones voluntàries de Punt de Referència s’han plantejat prèviament el potencial que suposa l’experiència vital d’acompanyar a nois i noies extutelades, mentre, que d’altres ho valoren un cop ho han viscut. Però, com tret de sortida, per a ells i elles formar part de Punt de Referència suposa:

  1. Conèixer i posar en pràctica la mentoria social. Això és molt més que establir una relació entre persones que, de manera voluntària, s’ofereixen per proporcionar suport i promoure l’autonomia a jovent tutelat i extutelat. Ser mentor o mentora vol dir acompanyar a un noi o noia extutelat durant el seu dia a dia, teixir vincles de confiança, viure el seu creixement, ajudar-los a prendre decisions i, el més important, convertir-se en una persona que els fa sentir que un futur diferent, un futur millor, és possible.
  1. Ser acompanyat/da i assessorat/da. Tots els processos de mentoria social es fan des de l’acompanyament i compten amb l’assessorament i suport professional de l’equip educatiu de Punt de Referència.

Què m’emporto d’acompanyar a nois i noies extutelades?

La Roser fa un bon resum de l’essència de la mentoria social: “Per a mi el treball a tres potes (projecte, noi/a i voluntariat) és indispensable per a una adaptació integral del jovent tutelat i extutelat a la societat”

Quan ara s’obren nous grups de mentoria, és el moment, per mostrar les experiències compartides i viscudes:

Mireia: “M’ha permès conèixer altres realitats I altres formes de relació amb aquestes realitats des del respecte i l’escolta”.

Carme: “Acompanyar a aquest jove m’ha aportat coneixement, satisfacció, empatia i flexibilitat”.

Anna: “M’ha ofert l’oportunitat d’acompanyar a un jove extutelat en un petit tros del seu camí, ajudar-lo a tirar endavant el grau que està estudiant. Alhora he pogut explorar la faceta d’oferir suport des de l’empatia. M’ha fet reflexionar i experimentar les dificultats i el valor d’estar allà respectant les decisions i l’espai de l’altra, sense carregar-se amb les seves responsabilitats”.

Jordi: “He pogut establir una relació amb jovent que està molt necessitat de relacions de referència. I he rebut suport per entendre com pot ser aquesta relació i guiatge i sobre com actuar per facilitar una bona relació”.

Els mentors i mentores consideren que l’aprenentatge ha estat mutu i bidireccional, tal com afirma l’Eva: “M’enduc molts aprenentatges de la mentoria. He descobert una altra realitat”, mentre que el Lluís afirma que acompanyar a jovent a continuar amb els estudis postobligatoris  li ha permès “un canvi de mirada respecte a la situació dels joves immigrants”. Una opinió que comparteix l’Anna quan afirma que fer mentoria “m’ha permès ser conscient de la realitat que li ha tocat viure a un grup de persones que conviuen a la mateixa ciutat que jo” i, alhora, “sentir-me partícip i orgullosa d’un projecte molt bonic i amb un alt impacte social en una Associació molt ben organitzada i estructura com és Punt de Referència”.

El racisme, un problema estructural

 

Fa pocs dies vam poder compartir reflexions sobre el racisme amb Eunice Romero, directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme, que va visitar les noves instal·lacions. L’equip educatiu de Punt de Referència vam posar èmfasi en què el racisme és un problema estructural que afecta, especialment, al jovent que acompanyem, dificultant-los enormement el camí cap a l’emancipació i restant-los oportunitats. I vam insistir en la defensa de la nostra mirada social: els nois i noies extutelats són jovent abans que res, abans que migrats o persones en situació de vulnerabilitat.

El projecte “Llars El Pas” guardonat per la seva capacitat de transformació social

 

Els premis de la Confederació 2022 han reconegut, amb una menció especial, el projecte ‘Llars El Pas’ que impulsem des de Punt de Referència per la seva capacitat de transformació social i innovació. El premi ha fet valdre l’aposta per promoure la inclusió dins de l’habitatge cooperatiu. En concret, s’ha premiat la idea innovadora d’impulsar la incorporació d’un pis solidari per a jovent extutelat dins la comunitat de La Balma, ubicada al barri de Poblenou de Barcelona. Això ha permès que el Nama i l’Abde ara siguin 2 veïns més de l’habitatge, ben actius a l’hora de fer millores als espais comuns de l’edifici o organitzant una barbacoa comunitària al terrat.  Com va destacar Rita GranéS, directora de Punt de Referència en l’acte d’entrega dels premis el passat 19 d’octubre, no podem oblidar que “el jovent que acompanyem està doblement estigmatizat per dues etiquetes: la d’extutelat i la de menor migrant sol. Poder viure a La Balma els permet formar part d’una comunitat i és l’oportunitat per sortir dels recursos socials i ser el que són: joves que aporten a la comunitat”.

Des de Punt volem posar en valor el suport decidit de la cooperativa Sostre Cívic i la Comunitat La Balma perquè aquest projecte sigui una realitat. “Aquestes dues entitats han estat les primeres, però confiem que no seran les úniques -va argumentar Rita Grané –  perquè encara hi ha molts més nois i noies esperant oportunitats com aquesta”.

Aquesta menció especial ha permès que les organitzacions del tercer sector de Catalunya reconeguin a Punt de Referència per la seva la capacitat d’impulsar transformacions socials, cosa que “és un orgull i ens anima a continuar innovant i fent recerca de noves oportunitats per al jovent tutelat i extutelat”.

Llars El Pas, com sabeu, és el projecte de Punt que permet disposar d’un habitatge a llarg termini al jovent que ja ha finalitzat la seva estada en els projectes Acull o Pisos Assistits i que encara no pot accedir a pisos del mercat ordinari d’habitatge. Aquest suport és clau perquè el jovent pugui consolidar els seus itineraris d’emancipació: finalitzar els estudis, aconseguir una feina, aprendre a tenir cura de la llar i d’ells mateixos i ampliar la seva xarxa de suport.

Els Premis Confederació, creats el 2017, han permès conèixer i visibilitzar experiències impulsades per entitats del Tercer Sector Social que treballen en l’àmbit dels serveis socials i d’atenció a les persones d’arreu del territori.

 

“Que m’ajudin amb el procés de regularització és molt important perquè jo sol estic molt perdut”

 

En J. veu en el canvi del reglament d’estrangeria una via per aconseguir la documentació, podent optar a l’arrelament per formació havent-se matriculat a un grau mitjà.

L’any 2021, una reforma del reglament d’estrangeria va obrir la porta a què prop de 10.000 joves i menors regularitzessin la seva situació arreu de l’Estat Espanyol. Tot i que els requisits continuaven excloent milers de persones, aquesta petita reforma va ser lluitada i celebrada per diverses entitats socials de suport i acompanyament a joves extutelats.

Enguany, una nova reforma del reglament de la Llei d’Estrangeria pretén, novament, facilitar la regularització, amb alguns matisos. A mitjans de setembre, SOS Racisme feia un fil valoratiu sobre aquesta reforma en la qual remarcava que les reformes de reglament “serveixen per desenvolupar qüestions pràctiques d’aplicació de les lleis”, però que en cap cas “podem esperar d’una reforma grans canvis substancials”. Els processos que es beneficiaran dels canvis són, concretament, la concessió de visats i els arrelaments socials, laborals i familiars.

Amb tot, la societat civil i les comunitats de persones migrades i racialitzades s’han organitzat, altra vegada, per reclamar al govern de l’Estat Espanyol una regularització massiva de persones a través de la campanya Regularización YA!. L’acció, pretén recollir 500.000 signatures per poder presentar una Iniciativa Legislativa Popular, ILP [en l’actualitat hi ha 450.000 signatures recollides].

Tot i les diverses propostes governamentals, legislatives o de la mateixa organització popular, les entitats socials continuen trobant-se amb desenes de casos amb irregularitats administratives, racisme institucional i males praxis que dificulten o impossibiliten la regularització de persones.

Segons Punt de Referència, un 18% del jovent amb els quals treballa encara no ha aconseguit regularitzar la seva situació, per diversos motius, entre ells, el fet que alguns i algunes joves no hagin estat tutelats per la Generalitat.

Treballar 14 hores diàries per 300 €

És el cas d’en J., un jove de 22 anys que va arribar a l’Estat Espanyol l’octubre de 2020 provinent d’Oujda, al Marroc. Sense conèixer ningú, va passar vuit mesos a Almeria, on treballava al camp i en un restaurant amb salaris molt baixos i males condicions, “treballava 14 hores diàries per 300 € al mes”, recorda, “en aquell moment em vaig preguntar si això era Europa”.

Finalment, va decidir marxar d’Andalusia, amb la intenció de travessar la frontera cap a França. En arribar a Barcelona, en J. va haver de dormir al carrer fins que va trobar-se amb un company marroquí que li va explicar el funcionament de Serveis Socials. A partir d’aquell moment va poder començar a construir una xarxa que el va fer decidir per quedar-se a Catalunya.

En J. va arribar l’Estat Espanyol sent major d’edat i per això no va poder ser tutelat. Tot i no ser una garantia al 100%, no passar pel procés de tutela el va privar de certs suports pel que fa a regularització, formació o acompanyament.

Tenia un amic que anava a Punt de Referència”, així els vaig conèixer, afirma en J., ara tinc un Referent i m’agrada molt perquè ell viu aquí i m’ensenya l’entorn i fem moltes activitats, m’agrada molt que m’acompanyi en Kike”. Pel fet de no haver estat tutelat, en J. ha hagut d’afrontar la irregularitat administrativa des que va arribar a l’espera de tenir tres anys de padró i poder demanar un arrelament. És per això que des de Punt de Referència li donen suport amb el seu procés de regularització, “que m’ajudin amb això és molt important perquè jo sol estic molt perdut”, assegura.

Aquest jove marroquí veu en el canvi del reglament una via per aconseguir els papers, ja que gràcies al suport que ha rebut ha pogut matricular-se amb passaport a un grau mitjà d’atenció a persones amb dependència, aportant també documentació del seu batxillerat en origen. Amb la possibilitat d’un arrelament per formació, en J. podria obtenir els papers abans de fer els tres anys de padró, “ara estem esperant la cita amb l’advocada perquè m’expliquin què he de fer i quina documentació he de presentar”.

Gestionar la incertesa per no tenir papers

La situació administrativa irregular afecta molt negativament les persones que la pateixen, en J. assegura que ha tingut moments molt durs a causa dels papers. A més, no tenir la documentació en regla fa que no pugui tornar a casa a visitar la seva família, “quan tingui els papers serà el primer que faci” i, alhora, li impedeix tenir els ingressos mínims per sostenir-se.

Foto web L'Ortiga, agricultura ecològica a CollserolaAixa Dulcey, l’educadora de Punt de Referència que acompanya i coneix en J., explica com és ell: “L’estic acompanyant des del mes d’abril. Recordo el primer dia que el vaig citar per a conèixer-nos. Va arribar  amb molta puntualitat, com ho ha fet durant tots aquests mesos d’acompanyament. És un jove responsable, educat, sensible i molt agraït. Rep formació en un projecte d’agricultura ‘L’Ortiga’ i durant els mesos de collita arribava a Punt de Referència amb verdures de l’hort per a compartir-nos de la seva collita, em va semblar un gest molt entranyable i que el  defineix. És un noi reservat en l’aspecte emocional, es manté sempre optimista i amb un somriure explica algunes de les frases que, Kike el seu mentor, li comparteix en les seves trobades i de les quals extreu sempre algun aprenentatge”.

Però, l’altra cara de la moneda i que m’agradaria destacar -explica Aixa- és la profunda afectació emocional que aquesta situació li provoca: “trobar-se en una situació administrativa irregular li ha generat molta angoixa al no tenir certeses sobre quan podrà treballar i finalment poder retrobar-se amb la seva família, però el que més destacaria d’aquest valent jove en la seva resiliència i la seva mirada compassiva, tot i haver viscut situacions injustes i inhumanes, que cap persona hauria de travessar”.

Perquè, malgrat tot, en J. assegura que ara està content, “quan vaig arribar aquí, el fet de no conèixer ningú em va afectar molt, em sentia molt sol. Ara ja no, ara tinc un entorn, estic content i molt animat, conec gent i m’acompanyen”.

 

Indicadors de transparència i bon govern, les xifres del 2021

 

Com ja vam publicar a la Memòria 2021, s’ha tancat l’exercici amb un volum de despesa total de 595.672,35€, una xifra global que representa un creixement de prop del 5%, i que es desglossa de la següent manera:

  • Ha augmentat gairebé un 25% el nombre de joves que participen als projectes
  • Aquest increment està vinculat al creixement del projecte Referents amb 1 nou grup al Maresme, i donant continuïtat a 4 grups a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
  • Recuperem les activitats de JovesxJoves.
  • Hem començat el projecte pilot de Som Llavor el darrer quatrimestre.
  • Incorporem una tècnica pel projecte Trajecte, i això permet atendre més joves.
  • Mantenim el creixement sostingut de les llars acollidores del projecte Acull.
  • En conseqüència d’aquest creixement, l’equip professional també ha crescut.
  • Hem sostingut la manutenció i allotjament de molt del jovent dels nostres projectes d’habitatge que s’havia quedat sense ingressos, fins arribat el novembre, quan es va aprovar la modificació del reglament d’estrangeria.

Si ens fixem en el pes que té cada projecte pel que fa al pressupost de l’entitat, aquí teniu algunes xifres:

 

PROGRAMA DE MENTORIA

Hi hem destinat el 30,20% del pressupost, repartit entre:

  • Projecte Referents: 90 relacions de mentoria. El seu cost representa el 59,21% del cost del programa de mentoria,
  • Projecte Atenea : 44 joves entre l’espai d’estudi i la mentoria. El seu cost representa el 28,61% del cost del programa de mentoria.
  • Afegim de manera transversal als 2 projectes l’àrea d’acollida de voluntariat i jovent (12,18% del pressupost del programa de mentoria) i que aquest 2021 ha atès 128 persones interessades en el voluntariat i 98 nous joves.

 

PROGRAMA D’HABITATGE

Dediquem a tot el programa d’habitatge el 44,26% dels recursos. Cal tenir en compte, però, que:

  • La gestió dels 3 pisos assistits durant l’any 2021 ha representat el 72,32% d’aquesta partida, que està vinculada als concerts econòmics corresponents amb el Consorci de Serveis Socials de Barcelona i l’Àrea de Suport a la i al Jove tutelat i extutelat. Han participat en aquest projecte 17 joves, amb una estada mitjana als pisos de 18 mesos.
  • El projecte Acull, amb un cost que representa el 23,71% del total del programa d’habitatge, ha comptat amb 7 famílies acollidores al llarg de l’any.
  • El nou projecte Llars El Pas s’ha mantingut estable. Hi han participat 14 joves i que aquest 2021 ha representat el 14,70% del cost del programa d’habitatge.

 

PROGRAMA SUPORT SOCIOEDUCATIU I PARTICIPACIÓ

En aquest àmbit hi hem dedicat el 5,81% del pressupost.  El projecte Trajecte ha representat el 68,42% d’aquesta partida, amb 32 joves rebent aquest suport, amb acompanyaments més llargs que anys anteriors.  Al projecte Som Llavor hi hem dedicat el 31,58% d’aquesta partida, i 6 joves van prendre part de l’edició pilot del projecte.

 

Pel que fa als ingressos que ens han permès mantenir els projectes en funcionament, el volum total ha estat de 606.127,03€. Això vol dir que hem tingut uns excedents per import de 10.454,67€. Aquest excedent s’ha destinat a reserves per cobrir qualsevol imprevist que pugui sorgir, segons l’acord de l’Assemblea de sòcies i socis, permetent a l’Associació  una estabilitat més gran i més tranquil·litat en l’àmbit de la tresoreria.

 

El balanç positiu s’explica principalment pel creixement dels fons propis i privats, pel qual un any més seguim destacant que invertir en el jovent és invertir en el futur de la societat.

Hem sumat 3 noves organitzacions privades com a col·laboradores dels projectes. Mantenim, així mateix, un creixement sostingut de les persones sòcies, així com de contractacions de formació i consultoria, raó per la qual els fons propis han augmentat un 17%.

Vols participar en la transformació de la societat invertint en el futur?Ajuda’ns fent-te sòcia o posant-nos en contacte amb alguna empresa o fundació privada que vulgui col·laborar.

 

HEM ACONSEGUIT DE NOU EL SEGELL DEL BALANÇ SOCIAL 

A banda, també ens fa especial il·lusió compartir que, un any més, hem aconseguit el Segell del Balanç Social de la XES que certifica la rendició de comptes i mesures d’impacte social, ambiental i de bon govern de les organitzacions. El Balanç posa en valor que som una entitat socialment responsable en aspectes com la democràcia, la igualtat, el compromís ambiental i social, la qualitat laboral i la qualitat professional. A banda, de certificar el nostre compromís amb l’entorn des d’una perspectiva feminista i amb criteris d’horitzontalitat, equitat, cooperació i sostenibilitat ambiental.