El jovent migrat, desesperançat pel nou reglament d’Estrangeria

Imagina que vas arribar a Barcelona fa 2 anys, sent menor d’edat i sense la teva família. Lluny del teu país d’origen vas començar una nova vida i, per fer-ho, vas necessitar suport. Vas viure un any en un centre de menors on vas conèixer alguns companys i on vas aprendre a entendre i després parlar català i castellà.

Mentrestant, gràcies a la teva persistència i de les teves educadores, per obtenir una cita a Estrangeria, vas aconseguir el permís de residència. Alguns companys del centre de menors no ho van aconseguir i ara són majors d’edat sense possibilitat de tramitar ni el permís de residència ni el permís de treball.

Ara ja ets major d’edat, has deixat el centre i has tingut sort: vius en un recurs d’habitatge on encara podràs estar uns mesos. Et cal treballar per mantenir-te a tu mateix, potser també a la teva família i, enmig d’aquests canvis, te n’adones que d’aquí a una setmana ja et toca renovar el teu NIE. Amb el nou reglament d’Estrangeria, només ho faràs si justifiques que disposes d’ingressos propis (que no provinguin d’ajudes socials ni públiques). Això significa que s’exigeix a joves que no tenen permís de treball uns ingressos de 540 euros al mes per a les primeres renovacions i més de 2.100 euros al mes per a les segones renovacions.

Aquesta és la història de molts dels joves a qui acompanyem, a qui se’ls ha denegat la renovació del NIE (després de 10 mesos esperant el veredicte) per no disposar d’aquests mitjans econòmics. En Moha (Projecte Referents) opina que no és un requisit lògic, el considera inhumà:

“M’han arribat a dir que demani els diners a la meva família, jo no hagués vingut a Barcelona si la meva família disposés d’aquests diners”.

“Estic esperant que ens diguin, almenys, per quins motius han pres aquesta decisió. Tampoc no entenc per què han invertit recursos en nosaltres, i ara que ens hem après l’idioma, ens hem format i integrat en el funcionament, ens deixen perdre. Una de dos: o ens ho expliquen amb un raonament lògic o que ens diguin que abandonem tota esperança.

Des de Punt de Referència estem treballant en xarxa per canviar aquest reglament, tan injust com demolidor pel jovent a qui atenem.

Una feina que ho és tot

Arribats a aquest punt el teu repte ara és trobar una feina que vingui acompanyada d’un contracte laboral a jornada completa i d’un any, és el requisit que es demana a les persones migrades perquè puguin obtenir el permís de treball. Tens habilitats parlant idiomes, tens coneixements d’informàtica i ganes de treballar en aquest àmbit, però veus molt lluny la possibilitat que et contractin sense experiència laboral prèvia i sense tenir una xarxa de persones del territori que t’hi puguin apropar.

Coneixes alguna oportunitat laboral? El talent jove està esperant la seva oportunitat. Al mateix temps, treballar és l’ única manera de continuar el seu procés d’emancipació. No dubtis en contactar-nos, com ha fet l’empresa d’inserció de persones en gestió de residus, Andròmines. L’empresa ha ofert 4 vacants de formació i contractació per a jovent tutelat i extutelat, subvencionades per la Generalitat. Jovent de Punt de Referència ha presentat la seva candidatura, i dues d’elles estan finalitzant el procés de selecció i aviat s’incorporaran a la nova feina.

“La nostra experiència de més de 27 anys treballant per la inserció sociolaboral de col·lectius en risc d’exclusió ens demostra que en el cas del col·lectiu de joves tutelats, quan es dóna un treball en xarxa real amb les seves persones de referència, quan tenen una adequada atenció i procés d’inserció, els resultats són molt positius i acostumen a ser tot un èxit. Qui pot pensar en un millor resultat del treball en xarxa que fer possible que aquests joves puguin tenir una oportunitat real a la societat d’avui dia?“
Núria Sau, directora d’Andròmines