Tag Archive for: acollida

5 preguntes freqüents sobre el Projecte Acull

1. Per acollir, he de viure a Barcelona?

Busquem persones que puguin acollir a poblacions de tot el territori de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ja que acompanyem a joves que estudien o treballen en aquesta zona.
Si vius fora d’aquesta àrea però t’interessaria acollir, t’animem a posar-te en contacte amb nosaltres per valorar de manera individual si podem obrir un nou nucli d’acollida a la teva població.

 

2. Es pot allargar l’estada més enllà dels 9 mesos de convivència?

El projecte Acull proposa un pacte inicial de 9 mesos d’estada del/la jove a la llar que l’acull. Aquest temps de convivència els permet centrar en els seus estudis, planificar el seu pla d’emancipació futur amb l’acompanyament de Punt de Referència i gaudir d’un espai i d’un acompanyament que els treu de la voràgine, presses i dificultats per trobar un pis on establir-se. Quan l’experiència d’acollida sigui positiva (tant per les persones que acullen, com pel jove, com per l’entitat) i es valora necessari allargar una mica més aquesta estada, es podrà fer de manera pactada per les tres bandes.

 

3. Durant l’acollida, de quina manera rebré suport des de l’entitat? 

T’acompanyem en tot el procés! Abans d’acollir coneixeràs la persona responsable del projecte, que et farà una entrevista personal i valorarà la possibilitat d’acollida. En el cas que es tiri endavant, se t’ofereix una formació de 8 hores en la qual s’explica en detall com emmarquem el projecte i s’exposen casos pràctics per tal que puguis aprofitar tots els coneixements que cal adquirir abans d’acollir. Un cop iniciada la convivència, tindràs espais de supervisió de la relació. Alguns d’aquests espais seran individuals amb la professional del projecte, i d’altres a tres bandes, incloent-hi el/la jove.

 

4. Com ens ajudeu a assumir els costos de manutenció?

Punt de Referència oferim una ajuda de 300 € mensuals al nucli acollidor, en concepte de manutenció. Aquests diners permeten fer front als costos d’alimentació i despeses de la llar associats al/la jove.

 

5. On puc consultar experiències d’altres acollidors o llegir més sobre el projecte?

Al web del Projecte Acull hi trobaràs informació bàsica, així com un vídeo que inclou els testimonis de dos joves acollits i una acollidora. Des d’allà, també tens accés a les darreres notícies de mitjans de comunicació que parlen del projecte.
Si vols conèixer l’Acull en més detall, et recomanem que vinguis a una sessió informativa, en la qual podrem resoldre tots els teus dubtes. Per fer-ho, només cal que entris els teves dades en aquest formulari de voluntariat, seleccionant el teu interès pel Projecte Acull. Un cop rebudes les teves dades, et contactarem perquè puguis assistis a una sessió informativa.

“He après a viure com una família”

Aviat farà un any que la Farah viu a casa el Joaquim, al barri de Gràcia. La seva convivència acabarà d’aquí a dues setmanes, quan la Farah continuarà el seu camí cap a la plena emancipació. Avui ens hem trobat a casa seva perquè ens expliquin com han viscut aquesta experiència. 

Asseguts al sofà, els dos recorden com, fa un any, van rebre la proposta de conviure. La Farah vivia en un pis compartit amb altres menors d’edat i, en fer 18 anys i finalitzar la tutela, va tenir dues opcions: o canviar a un altre pis assistit compartit amb altres joves o bé ser acollida a casa d’una família. “La forma de vida que m’imaginava a un pis assistit era molt similar a la que ja portava, amb normes similars, convivència amb companys i companyes… vaig pensar: això ja ho he provat, prefereixo l’opció de viure amb una família d’acollida, a veure què tal va”. Per altra banda, el Joaquim explica que una habitació del seu pis va quedar buida i paral·lelament va saber de la situació en la qual es troben els i les  joves quan surten dels centres de tutela de la Generalitat. “Em semblava molt absurda la situació i alhora vaig conèixer la iniciativa de l’Acull i vaig pensar que a mi no em costava res acollir. Sempre m’ha agradat estar acompanyat.”

La Farah i en Joaquim fan l’exercici de recordar les primeres setmanes i els costums que els dos han anat integrant al llarg d’aquests mesos. “Vivint aquí he après a dormir sola, era la primera vegada que dormia sola. També he après a perdre la por als gossos, ja som amics amb el Guli“, la Farah riu i mira el gos del Joaquim.

“La nostra convivència ha estat majoritàriament entre setmana, i possiblement l’estona que més compartim és el sopar” i és que la Farah dedica força hores del dia al segon curs del PFI d’hosteleria i en Joaquim treballa. També comenten que, per tenir cura de les tasques de la llar, van preferir no organitzar-se d’una manera rígida, sinó que han trobat una lògica i ganes d’implicar-se en aquestes tasques: “si un cuina, l’altre frega els plats, o mirem la manera d’entre els dos anar fent el que fa falta” diuen.

 

D’esquerra a dreta: la Farah, la Bàrbara (tècnica del Projecte Acull) i en Joaquim.

 

Més enllà dels sopars entre setmana, han compartit algunes experiències que recordaran: des dels dinars de diumenge amb els familiars del Joaquim (i també veïns), passant per escapades fora de la ciutat o també les hores dedicades a la cuina. “La cuina ha estat un tema que ens ha picat, hem cuinat de tot: sopes, llegums, pastes o menjar de Marroc, sobretot per Ramadà” recorda en Joaquim.

Després de totes aquestes experiències, els preguntem què s’emporten després d’haver participat al projecte Acull.
“Ha estat una experiència que, tot i no ser una sorpresa, m’ha sorprès quotidianament. A mesura que descobria la manera de portar les situacions, he anat aprenent moltes coses” diu en Joaquim. I la Farah: “He après a viure com una família”. 

La Farah marxarà a viure a Girona, però continuarà els estudis a Barcelona, i diu que així, podrà trobar-se amb en Joaquim alguns dies.

 

 

Se’ns ha fet tard i la Farah i el Joaquim han de preparar el sopar d’avui: han decidit cuinar un rissotto.

 

La Farah cuina el sopar

Bones pràctiques en l’acollida de joves: diverses poblacions reclamen assessorament

El darrer any hem registrat un increment notable de trucades a Punt de Referència provinents de persones i comunitats que estan acollint pel seu compte a jovent que ha sortit dels centres de menors que no disposen de recurs d’habitatge. La situació està preocupant a Ajuntaments, veïnes i veïns fins al punt que, moguts per un sentiment de solidaritat i també de coresponsabilitat ciutadana, obren les portes de casa seva per evitar deixar-los dormint al carrer. Un cop ho han fet, els apareixen els primers dubtes i la necessitat de trobar un acompanyament i orientació des de l’experiència.

Per a resoldre aquests dubtes i per conèixer el funcionament del Projecte Acull, diverses persones acollidores han contactat Punt de Referència, que el passat 15 de febrer va reunir-los en una jornada per aprendre i intercanviar bones pràctiques en l’acollida.

 

Quines demandes i dubtes plantegen les persones acollidores?

El model d’acolliment del Projecte Acull garanteix un bon itinerari del jovent perquè disposa d’un marc de projecte treballat i adequat a les necessitats del jovent i posa en valor el fet de combinar el rol de les persones acollidores amb un seguiment professional de l’itinerari d’emancipació del jovent. Les persones acollidores assistents a la jornada no compten amb un marc de referència ni amb el rol de la persona professional, clau per a donar resposta a totes aquelles necessitats administatives, de formació i de treball planificat amb el jovent. Per aquest motiu, els neguits que van plantejar van ser:

  • el desconeixement del sistema administratiu i la necessitat de tenir assessorament jurídic: com podem ajudar al jovent amb la seva situació documental?
  • Com plantejar un acolliment des de la urgència? és necessari establir uns terminis màxims d’estada? com acompanyar als nois i noies a l’inici i final de la convivència?
  • quins haurien de ser els límits en el marc d’una acollida?
  • val la pena que aquests joves es vinculin més al territori i puguin implicar-se en activitats que els posin en valor dins la societat. Com ho fem? quines són recomanables?

 

“Pensàvem que estàvem sols, que érem els únics que acollíem!”
Entre les persones assistents n’hi havia que estan acollint algun jove individualment i d’altres ho fan amb xarxes de veïns que s’han articulat informalment per donar resposta conjuntament. D’aquesta manera, la trobada no només va servir per a veure un model d’acollida vàlid i aprendre de l’experiència del Projecte Acull sinó també per a conèixer-se entre persones acollidores, veure quines iniciatives s’estan movent per acollir al territori i tenir-se en compte per coordinar-se i intercanviar properes experiències entre elles.

 

Endinsa’t en el Projecte Acull a partir de la història d’acollida de’n Moushin