Emancipar-se pel jovent tutelat i extutelat té una data concreta, passi el que passi i també enmig d’aquesta crisi. La crisi sanitària que estem vivint representa un stop en la dinàmica de vida que coneixíem fins ara, però no representa un stop pel camí a l’emancipació dels nois i noies. El temps continua corrent i les oportunitats han minvat, ja que la crisi sanitària ha vingut acompanyada d’una crisi social, que augmentarà les desigualtats que ja eren presents en la nostra societat.

Segons el El Crític 700.000 persones a Catalunya han perdut la feina de manera temporal; això representa aproximadament un 20% de la població ocupada abans de la crisi. En el cas del jovent tutelat i extutelat que participa de Punt de Referència l’afectació ha estat pel  69% del jovent que estava treballant abans de la crisi. D’aquests, a un 44% se’ls ha aplicat ERTO, un 33% desconeix la seva nova situació laboral i un 12% ha perdut la feina.

Després d’un mes i mig de confinament, recollim a través del jovent que participa a Punt que ha un 50% dels que treballava a temps complert ha vist afectada la seva situació i un 75% dels qui ho fèien a temps parcial. Aquesta dada ens mostra com l’afectació encara és major pel jovent en situacions laborals més precàries de partida.

Si poguéssim tenir les dades del tot el col·lectiu de jovent tutelat i extutelat probablement la tendència seria semblant. Les dades mostren que l’afectació social i econòmica de la crisi que estem vivint no és igual per a tothom. Aquesta crisi sanitària està posant de relleu encara més les desigualtats socials existents d’abans.

 

A curt, mitjà i llarg termini, aquesta crisi social es concretarà en l’àmbit laboral pel jovent tutelat i extutelat en:

• incertesa sobre què succeirà amb les tramitacions de sol·licitud de permís de treball a través d’una oferta de feina;
• una aturada en les seves trajectòries professionals, sobretot per aquell jovent que estava en fase de transició d’estudis a l’àmbit laboral i ha vist afectada la possibilitat de pràctiques formatives;
• més dificultats d’accés a la feina;
• més dificultats d’aconseguir una oportunitat per accedir al permís de treball per aquell jovent que té una trajectòria migratòria;
• i més precarització de les possibles feines futures.

Per acompanyar al jovent en aquests reptes, necessitem continuar construint contextos que fomentin la seva pròpia resiliència i els obrin oportunitats reals per a l’emancipació. Des del dia a dia de l’acompanyament tècnic, des de les persones referents voluntàries, des del treball en xarxa i incidència política a través de les federacions, des de les col·laboracions amb el teixit empresarial, i, sobretot, des de l’escolta cap als i les joves i les necessitats que els vagin sorgint.

Durant aquests setmanes, hem recollit a través seu la importància del suport emocional que reben des de l’acompanyament tècnic i des de les persones referents voluntàries, per fer front a la incertesa laboral que tenen per davant. Tenint en espai afectiu de suport on s’escolten i acullen les seves angoixes i preguntes; que representen espais d’oci i distensió que els carreguen les energies per continuar; espais de reconeixement de tot l’esforç que fan per continuar i de construcció conjunta d’estratègies concretes per obrir noves oportunitats.

També, hem recollit la necessitat d’orientació per l’assessorament sobre aspectes laborals i legals referents als processos administratius en curs; així com la necessitat d’aconseguir oportunitats de feina, on puguin demostrar tot el potencial que tenen i aconseguir els ingressos que els permetin construir la seva emancipació amb garanties. Tens alguna oportunitat pel jovent de Punt?

Perquè la joventut tutelada i extutelada sempre té l’exigència d’emancipar-se sigui el context que sigui, i necessiten, com tots i totes, vincles i xarxa de suport per fer-ho. Necessiten, ara més que mai, oportunitats per aconseguir la seva emancipació amb garanties.