Arxius de estudi - Punt de Referencia

Tag Archive for: estudi

5 preguntes freqüents sobre el projecte Atenea

agost 22, 2022/a ENTREVISTES/Etiquetes: atenea, estudi, faqs, formació, mentoria, voluntariat

1. En què es diferencia del Projecte Referents?

El Projecte Atenea té en comú amb el Projecte Referents que proposa una relació de mentoria 1 a 1 entre una persona voluntària i un/a jove. Aquesta relació de confiança, en el cas d’Atenea dura un curs escolar (i si tot va bé després continua fora del projecte). Les diferències entre un i l’altre es troben en els objectius finals i en com ens hi apropem. Atenea es dirigeix exclusivament a jovent que estigui estudiant i que es proposi acabar aquell curs amb èxit. Per fer-ho proposem generar un bon vincle afectiu amb la parella de mentoria, però també els proposem participar en activitats grupals adreçades a millorar aspectes de competències personals, auto-coneixement, coneixement de l’entorn i dels recursos que els hi ofereix i del mercat de treball per tal que estiguin més preparats pel seu futur com a estudiants.
El projecte Atenea, a més, proposa als joves de venir al Taller d’Estudi, un espai on reben suport d’altres voluntaris i voluntàries que els ajuden en les matèries que necessiten reforçar.

2. Per a què serveixen les activitats grupals amb la resta de mentors i joves?

Cada mes hi ha una activitat grupal on participen totes les parelles de mentoria que formen el grup. En total, el grup farà 9 activitats que permeten als joves treballar en aspectes que els enriqueixen la visió dels seus estudis i del mercat de treball, per exemple: simulació d’una entrevista de feina, autoconeixement, cohesió de grup, tècniques d’estudi, coneixement del mercat laboral, etc… Aquestes activitats les programa i dirigeix la professional del projecte i, de vegades, compten amb col·laboracions externes.

3. Com funciona el taller d’estudi? si sóc mentor/a d’Atenea he de participar-hi?

El taller d’estudi forma part del Projecte Atenea però funciona independentment de les relacions de mentoria i les activitats grupals que hem explicat. El taller té lloc els dijous a la tarda (de 17h a 19h) i compta amb els seus propis voluntaris i voluntàries, que no tenen per què ser mentors de cap jove. Són persones que cada setmana, i amb un compromís trimestral, aporten els seus coneixements tant en tècniques d’estudi com en matèries concretes per donar suport a les demandes dels joves (fer els deures, estudiar per un examen, resoldre dubtes…).

4. Com sabem si un jove està rebent el suport que necessita en la seva trajectòria formativa?

Com en la resta de projectes, a l’inici, cada jove realitza un Pla de Treball que recull els seus objectius pel curs. Aquesta guia permet anar avaluant, en les sessions de seguiment amb la persona mentoria i la tècnica del projecte, tot el que es va assolint i el que queda per fer. El Pla de Treball és un document viu, per tant flexible a adaptar-se a les noves necessitats que li puguin sorgir al/la jove. A final de curs, a més, es passa un qüestionari a cada jove perquè pugui avaluar el suport rebut.

5. Si he participat com a mentora en un altre projecte de l’entitat, m’hi puc apuntar?

En alguns casos en els quals s’ha valorat positivament tornar a provar l’experiència i per decisió presa per la professional del projecte, algunes persones que han estat mentores en projectes com Referents han repetit l’experiència al projecte Atenea. En el cas que aquesta opció no fos possible, et proposaríem de participar al projecte com a voluntari/a del taller d’estudi, per donar suport a altres joves sense establir aquesta relació de mentoria més intensa.

“Participar al projecte Atenea m’està ajudant a millorar amb l’idioma i a conèixer moltes persones noves”

maig 20, 2022/a ENTREVISTES/Etiquetes: atenea, competències, entrevista, estudi, formació, mentoria

Per Clàudia Frontino (Agència Talaia)

En Salif és de Mali, té 20 anys i en fa quatre que viu a Catalunya. La Núria és voluntària a Punt de Referència i, junts, formen parella de mentoria dins del projecte Atenea. Es van conèixer a la tardor de 2021 i des de llavors es troben setmanalment de forma individual i quinzenalment en activitats grupals amb la resta de parelles que participen a Atenea.

Les activitats grupals diferencien Atenea d’altres projectes de mentoria, i gràcies a elles aporta una oportunitat per treballar competències transversals que complementen l’objectiu formatiu del jovent que hi participa. Les sessions col·lectives s’articulen a partir d’activitats que també promouen sentiment de pertinença al grup.

El jovent que participa a Atenea, tot i les peculiaritats individuals o les apostes de futur diferents que puguin tenir, es troba en moments vitals semblants i, el fet que tots han optat per fer estudis postobligatoris els uneix més enllà del fet migratori. No tot el jovent d’Atenea ha migrat: el fet comú és que volen seguir formant-se.

Parlem amb el Salif i la Núria de vincles, de com de rellevant és tenir una persona referent amb qui parlar i de la importància de les trobades grupals per aprendre i compartir.

Per què participeu a Punt de Referència?

Salif: Em vaig interessar per Punt de Referència perquè tinc dos amics que havien passat per alguns dels projectes i me n’havien parlat molt bé. També perquè volia participar d’activitats amb més gent i trobar ajuda amb la feina, els estudis i l’habitatge.

Núria: Jo fa anys treballava a la DGAIA i, tot i que ja m’hi he desvinculat des de fa temps, volia tornar a estar en contacte amb jovent migrat, però des d’una nova vessant. A més, últimament hi ha hagut campanyes molt fortes en contra els joves que migren sols i vaig pensar que era el moment de participar a Punt de Referència.

Com és la vostra relació de mentoria?

S: Des del principi vam veure que podíem aprendre molt l’un de l’altre. A mi m’està anant molt bé per aprendre castellà! L’any passat jo tenia una parella lingüística i ara practico castellà amb la Núria. Em costa una mica conjugar els verbs en passat i el català no el parlo gaire bé encara però he millorat. A Mali no vaig anar a l’escola i aquí estic avançant ràpid amb l’idioma.

N: Si, tot i que jo encara no sé res en el teu idioma! (riu). Des del principi ens expliquem moltes coses de les nostres vides i això ha generat molta confiança. Al principi em preocupava no caure-li bé al Salif o que no conectéssim. Per sort no ha sigut així! Som persones molt diferents i és molt maco compartir les nostres vides i experiències. M’agrada perquè veig el món des de la perspectiva d’algú més jove.

Les activitats grupals estan pensades per ser un espai de suport perquè es treballa l’autoconeixement, el fet d’expressar-se en públic, accedir al mercat laboral, etc. Us ha servit a vosaltres descobrir i parlar tot això de forma grupal i posar en comú dubtes amb les altres parelles de projecte?

N: Si, molt. A vegades no tinc clar si el que li explico al Salif li interesserà o serà útil per a altres persones i va bé saber com ho veuen la resta. És veritat que en Salif sempre participa de les activitats però a vegades hi ha joves que no, i llavors la seva parella de mentoria es preocupa i aquests espais van bé per compartir preocupacions.

S: M’agrada conèixer gent nova, aprendre coses diferents i participar de tot el que es fa i visitar llocs amb la gent del projecte Atenea. Com el dia aquell que vam anar a la Sagrada Família i la vam poder visitar gràcies a un altre mentor que ens va aconseguir entrades i vam entrar junts els quatre.

Salif, has notat alguna evolució en competències des que participes al projecte Atenea?

S: Si, em noto millor ara que quan vaig entrar a Punt de Referència. Parlo millor el castellà i puc explicar-me més fàcilment i escriure. A més parlo molt amb tothom, m’agrada parlar amb la gent i he conegut moltes persones i això m’està donant l’oportunitat de fer moltes coses noves.

També m’està anant molt bé participar a Atenea i xerrar amb la Núria i altres participants per entendre els costums de la gent i com funcionen les coses importants aquí a Espanya. Ara sé què és una nòmina i en què m’he de fixar, com funcionen les hipoteques, com és compartir pis a Barcelona, etc. Tot això no ho sabia abans i és important!

Quins plans de futur tens, Salif?

S: Ara estic acabant el Programa de Formació i Inserció (PFI) d’Auxiliar d’indústries càrnies i prèviament ja havia fet el de soldadura a l’Institut Escola del Treball. Aquest curs voldria haver fet el grau mitjà en soldadura però fins que no tens els papers no et pots matricular en un grau mitjà. Ara que tinc papers i estic fent pràctiques a Mercabarna espero poder treballar allà i tenir l’oportunitat d’estudiar mentrestant el grau mitjà de soldadura el curs vinent. També tinc pendent visitar el Camp Nou i visitar els rius Besòs i Llobregat. Aviam si hi anem aviat, Núria!

————————-

Hem volgut fer un estudi extern amb DEP Institut, per mesurar els efectes que té pel jovent haver participat al projecte, en els àmbits de la definició i consolidació del projecte professional, en el capital social i finalment efectes en les seves competències transversals. Aquests són els principals resultats:

De les dades recollides a l’estudi se’n destaca sobretot, pel que fa al seu projecte professional, la millora en tots els nois i noies, les ganes de continuar estudiant i el fet de ser més capaços d’estudiar, fer treballs i ser persistents amb els estudis. També, una major consciència i coneixement de les possibilitats d’estudis a fer i sortides laborals.

Pel que fa al capital social, Atenea ha ajudat el jovent sobretot en els aspectes de: tenir un lloc on saben que poden demanar suport, sentir-se part d’un grup i el coneixement de l’entorn i dels seus recursos.

Els resultats que parlen dels efectes en aspectes transversals expliquen que el jovent ha obtingut un major auto-coneixement i té més facilitat per comunicar-se, en gran mesura gràcies a l’aprenentatge de la llengua durant el curs.

El model de mentoria del projecte Referents: com ajuda als joves migrants no acompanyats?

abril 26, 2022/a OPINIÓ/Etiquetes: estudi, impacte, mentoria, referents

Per Xavi Alarcón, investigador

El passat mes de març em vaig doctorar a la Universitat de Girona sota la supervisió del doctor Òscar Prieto-Flores. La meva tesi s’ha centrat en avaluar els efectes positius que té la mentoria social en jovent d’origen estranger, majoritàriament en menors no acompanyats que van estar sota la tutela de la DGAIA i que, en arribar als 18 anys, van accedir a pisos assistits de l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats.

Els joves immigrants no acompanyats que van participar formaven part del projecte Referents de l’Associació Punt de Referència. En primer lloc, l’estudi es va centrar en identificar en quins aspectes tenia efecte el projecte de mentoria. En segon lloc, en determinar quines són les tipologies de suport social que els mentors proveeixen als joves. I, en tercer lloc, es va identificar com aquest suport pot suposar un complement significatiu en la xarxa de suport dels joves. Tots aquests elements tenen una implicació directa en la seva transició cap a l’edat adulta i en la seva inclusió social com a col·lectiu migrant.

Augment del benestar psicològic: autoestima, resiliència i esperança

A través de realitzar qüestionaris amb més de quaranta joves (una part participaven en el projecte de mentoria i l’altra part no) vam poder destacar que els mentorats milloren significativament l’autoestima, la resiliència i l’esperança. Les entrevistes que vam fer amb deu joves immigrants i els seus mentors ens van servir per a poder comprendre perquè es donen aquestes millores en vers als joves que no participaven en la mentoria.
Els mentors suposen una font de suport emocional i de consells. Les mostres d’escolta activa i la capacitat que tenen per empatitzar amb les situacions dels mentorats són la clau per fomentar una visió positiva dels joves cap a ells mateixos. El fàcil accés que promouen molts dels mentors, també facilita que els mentorats se sentin oberts a rebre consells. Les mostres de preocupació a través de consells i els missatges d’esperança ajuden al fet que els i les joves se sentin més pacients amb tots els obstacles que es van trobant, fomentant una visió més favorable sobre els seus futurs. Tot això, ho expliquen amb les seves paraules els mentorats:

“Si tengo problemas, en cualquier momento puedo llamarla (a la mentora) y explicarle mi problema y si ella puede, me ayuda. […] Me sirve, porque por el tema de mis papeles, le expliqué y me dio consejos, me dice que siga estudiando, que ojalá un día tenga la residencia…” Mentorat/da

“Tu puedes tener un problema y esta persona te puede ayudar a arreglar los problemas que tienes y como yo no soy de aquí, las personas que son de aquí saben mucho más […] y me pueden hablar de cosas que en el futuro me pueden ayudar.” Mentorat/da

Millora dels futurs educatius: Aspiracions i expectatives educatives

A més a més, els mentors suposen una millora en les possibilitats que els seus mentorats coneguin recursos del seu entorn. Això, té efectes en què els joves tinguin més oportunitats de trobar serveis o persones que els ajudin a continuar amb el seu desenvolupament i en la transició cap a l’edat adulta. Aquestes noves oportunitats i l’ orientació dels mentors ajuden al fet que els joves puguin planificar les seves trajectòries amb més tranquil·litat, tenint algú que els serveix de guia per aconseguir allò que desitgen per als seus futurs. Una de les mentores i un dels joves ens serveixen d’exemple:

“Vam anar un dia a un centre d’aquests que és com un casal de joves, […] vam passar per davant i vam voler veure què tenien per a joves, ens va atendre una noia que de seguida… ‘mira, doncs aquí tens gent que et pot ajudat a fer un currículum, fem concerts, activitats, futbol i molta cosa per als joves’. I sí, el vaig portar a un lloc on realment li podien oferir la possibilitat d’ampliar el seu entorn.” Mentor/a

“Me gusta tener relación con mucha gente. Porque una memoria es una memoria, pero tú memoria y mi memoria, si trabajamos juntos, serán dos ideas que se trabajan. […] Antes las cosas siempre estaban en mi cabeza, no hablaba con nadie… Bueno, desde que llegué a aquí, con muchos proyectos, colaborando con ellos, empecé a olvidar mis cosas, empecé a relajarme con mis cosas…. Gracias a todos los del proyecto que me ayudan.” Mentorat/da

Hem recollit els resultats més destacats de l’estudi i també de la memòria anual del projecte Referents, en aquesta infografia:

Formació i seguiment dels voluntaris: Well-targeted and problem specific mentoring approach

Com deixa entreveure aquest darrer testimoni d’un jove, Punt de Referència no els connecta únicament amb una persona adulta voluntària que per si mateixa, és capaç de donar-los suport. L’ entitat busca proveir als voluntaris de les eines necessàries per poder duu a terme aquest acompanyament educatiu. Tenen la capacitat de fer-ho perquè coneixen al col·lectiu de primera mà, porten molts anys donant-los suport a través de diferents projectes que desenvolupa i donen molta rellevància a formar i monitorar als mentors. La literatura acadèmica en mentoria anomena a aquest tipus d’enfocament com “well-targeted and problem specific” (ben dirigit i centrat en problemes específics). Altres estudis han demostrat que aquests projectes de mentoria solen tenir majors efectes en termes acadèmics, psicològics i socials. Resumir tota aquesta estructura de formació i seguiment és difícil, però es pot sintetitzar l’efecte positiu que té en la tasca dels mentors amb les paraules de les següents mentores:

“Ens van ficar en context, pel que fa al marc legal actual de tots els joves que arriben, si han demanat asil polític o tema de menors no acompanyats. […] Després, jo a la Cristina (tècnica del projecte) sempre la he tingut molt present. Vull dir, que qualsevol cosa li anava explicant i ella em donava feed-back.” Mentor/a

“En el curso, al principio, nos dijeron todo lo que les podía pasar. […] Te ponen en situaciones difíciles y creo que está muy bien, porque es una manera de hacer entender que no todo es bonito. Puede ser que el chico te venga un día y te plantee algo y tú no sepas que contestarle…” Mentor/a

La mentoria com a complement en una xarxa de suport existent

També, és important destacar que aquests joves tenen més referents adults, a banda dels mentors. La Federació Espanyola de Projectes i Pisos Assistits (FEPA) i les entitats que la integren, són un gran suport en l’emancipació d’aquest jovent. Per una banda, com he mencionat, hi ha les entitats i, per tant, els educadors que els recolzen en els pisos assistits. Per altra, els familiars al país d’origen, els quals segueixen en contacte amb els joves a través de les xarxes socials i missatgeria instantània.
Els educadors solen estar enfocats en molts àmbits de la vida dels nois i noies, això implica ajudar a desenvolupar les seves habilitats per a l’emancipació, acompanyar-los en la recerca de cursos formatius, donar-los suport en la seva gestió documental i administrativa, etc. Els familiars, en canvi, són una valuosa font de suport emocional, però a vegades, els joves no volen compartir els seus malestars amb ells per tal de no preocupar-los. Per tant, molts d’ells necessiten altres referents adults que els ajudin a afrontar les dificultats del dia a dia, tenint un espai de reflexió on poder parlar de problemes personals, preocupacions i reptes per al futur. És exactament en aquest espai on un mentor pot ajudar, establint-se com un clar complement en el suport que poden rebre de les institucions i de la família en la distància.

Fer un voluntariat a Punt de Referència ajuda a empatitzar amb el jovent migrant i a sensibilitzar l’entorn proper

abril 25, 2022/a NOTÍCIES/Etiquetes: estudi, impacte, mentoria, referents, voluntariat

Per Clàudia Frontino, Agència Talaia

Com puc acompanyar a algú jove que ha migrat? Quin és el meu paper com a referent en un voluntariat? Què faig si no sé com acompanyar? És bona idea implicar-hi la meva família? Aquestes i altres preguntes són habituals per a qui inicia un període de mentoria o voluntariat. I és que els dubtes sobre les pròpies capacitats a l’hora d’acompanyar jovent tutelat i extutelat sense xarxa familiar són normals quan s’inicia el procés d’aquestes característiques.

Per conèixer amb detall les sensacions i opinions de les persones que participen dels programes de Punt de Referència i per tal de millorar el model de formació i acompanyament que s’ofereix, hem encarregat un estudi a DEP Institut sobre els efectes que té per a les persones voluntàries la participació en el projecte de mentoria Referents.
A continuació compartim les principals conclusions de l’estudi que ens indiquen en què canvien les percepcions i actituds del voluntariat gràcies al procés d’acompanyament. Aviat podreu accedir a l’estudi complet.

Per entendre com s’ha estructurat l’estudi i les idees extretes, cal primer esmentar les tres àrees en que s’ha dividit i que fan referència als diversos impactes que pot tenir per al voluntariat participar en el projecte Referents:

Àrea comunitària: sobre els efectes des d’un punt de vista comunitari, social ampli o com a individu en una societat.
Àrea interpersonal: els efectes que té pel voluntariat des del punt de vista de com ens comuniquem o relacionem amb els altres.
Àrea personal: quins beneficis té el voluntariat per a l’individu respecte a si mateix/a.

Àrea comunitària: empatia i consciència

És important destacar que l’estudi ha conclòs que participar d’un voluntariat a Punt de Referència ajuda a entendre millor la situació, reptes i dificultats que es troba el jovent tutelat i extutelat per emancipar-se, en temes legals-administratius o fins i tot culturals i religiosos. També contribueix a detectar actituds i comportaments racistes tant propis com de la societat. A més, ajuda a generar consciència social en l’entorn i, en menor grau, a participar d’associacions o esdeveniments socials.

Tot això és important perquè sovint, des de fora, el desconeixement provoca manca d’empatia i, per tant, manca d’acció, reconeixement de l’altre, prejudicis, etc. Com es pot llegir a l’estudi, les persones que participen d’aquest voluntariat prenen consciència de molts aspectes que dificulten la vida del jovent tutelat i extutelat i incorporen els nous coneixements al seu dia a dia. Per exemple, hi ha qui assegura haver comentat l’experiència del voluntariat amb familiars i amistats, o qui estableix paral·lelismes entre joves que surten a les notícies i joves del projecte de mentoria de Punt de Referència.

“Cada cop que sento una tragèdia de seguida penso que hagués pogut ser ell… El voluntariat serveix per baixar a un nivell personal el que és un problema polític o geopolític, veure que està afectant a persones concretes. I passes de valorar-ho des d’un pla teòric o abstracte a un pla més personal, empàtic”.

A més, un dels punts destacats d’aquesta àrea és que les persones que participen del voluntariat reaccionen més davant de comentaris racistes o discriminatoris i els confronten.

Àrea interpersonal: escoltar i acompanyar

Pel que fa a aquesta àrea, l’estudi posa de manifest que les persones voluntàries aprenen a adaptar la comunicació segons el moment de la persona que tenen davant i que s’estableixen relacions des de l’empatia i el respecte, malgrat diferències d’edat, culturals o religioses. També es fa referència al treball que fan per no donar solucions o no intentar canviar la manera de pensar de l’altra persona, així com per respectar els silencis.

“Jo diria que el que em va ajudar va ser saber escoltar, donar temps i silencis, i entendre que els nostres ritmes de conversa no són els mateixos”.

Per últim, destacar que es valora molt positivament el fet que ser referent ajuda a canviar perspectives cap a una relació d’equitat i es treballa per fugir de la idea de caritat o cert paternalisme. Es passa de la idea d’ajudar a la idea d’acompanyar, o “caminar de costat”, com es diu a l’estudi.

Àrea personal: reflexions i canvis

L’última àrea que explora l’estudi se situa en el terreny més personal i fa referència a canvis sobre percepcions pròpies de les persones que fan el voluntariat. A grans trets, aquest apartat posa de relleu que les persones voluntàries, després de participar dels projectes de Punt de Referència, relativitzen els seus problemes. Alguns dels aspectes destacats en aquesta àrea i que es treballen de forma indirecta són:

Seguretat en un/a mateix/a

Major adaptabilitat i flexibilitat davant de situacions canviants

Tenir més paciència i guanyar visió a llarg termini

Relativitzar els problemes

Ressituar l’escala de valors en termes comunitaris o de família

Autoconeixement

“A mi també m’ha donat seguretat. Jo pensava que no ho sabria fer. I volia fer tot de cop… Em feia molta por cagar-la, dir-li qualsevol cosa…”

Conclusions

Fer un voluntariat és un viatge per revisar-se, aprendre i escoltar. Acompanyar jovent tutelat i extutelat és una tasca complexa, però a la vegada enriquidora i transformadora. Ja sigui pel que canvia cap enfora o cap endins, les persones voluntàries que han participat de l’estudi reconeixen que han pres consciència de les dificultats i entrebancs d’aquests i aquestes joves a la vegada que han incorporat nous comportaments. Escoltar i fer pauses, assenyalar i recriminar comportaments racistes, reconèixer el lloc que s’ocupa quan s’acompanya, crear relacions de suport… Tot un conjunt d’aprenentatges i reflexions recollides en un estudi que poden ser d’ajuda per a noves persones que participin d’un nou programa de voluntariat del projecte Referents i també a l’equip tècnic de Punt de Referència per recollir i millorar processos en un futur.

El Projecte Atenea encara un any ple d’activitat

gener 31, 2022/a NOTÍCIES/Etiquetes: atenea, estudi, mentoria

Dos mesos després d’iniciar les relacions de mentoria, el grup de participants del projecte Atenea viu un moment dolç. Els i les participants encaren l’any amb moltes ganes. “El grup de mentors i mentores és molt proactiu i està molt implicat en el projecte. Tots comparteixen una visió i intenció educativa sobre els joves”, diu la Mariona, educadora del projecte.

El grup ha agraït molt recuperar la presencialitat en les trobades grupals, perquè així, més enllà d’ establir el vincle amb la persona amb la qui tenen la relació de mentoria, han pogut conèixer la resta de voluntariat i joves del projecte. Els primers mesos, el grup ha aprofitat les trobades per conèixer-se i cohesionar el grup, i pròximament faran activitats dirigides a millorar i potenciar les habilitats del jovent: aprendre a preparar-se pels examens, treballar les pròpies capacitats per encarar una entrevista de feina i fins i tot fer una visita a una empresa per conèixer de primera mà els rols professionals dels treballadors (una activitat molt ben valorada en l’anterior edició).

Activitat grupal

Els i les joves

Els nois i noies que participen al projecte es proposen finalitzar els estudis i per aconseguir-ho, compten amb la confiança i el suport dels referents i del voluntariat del taller d’estudi.
En aquesta alçada del curs, cada jove, acompanyat del seu mentor i l’educadora, ha elaborat el Pla de Treball, el document on estableix els objectius que vol assolir durant el curs. Com dèiem, el repte en comú del jovent d’Atenea se centra en assolir èxit en la trajectòria formativa, però també en millorar les competències personals relacionals, de gestió de les emocions, entre d’altres.

Els joves d’Atenea que tenen la seva situació documental en regla, es plantegen fer una trajectòria formativa més llarga i trobar una feina a temps parcial que els permeti combinar la jornada laboral amb els estudis. Per altra banda, els qui no tenen encara una resolució favorable de la seva documentació, prioritzen aconseguir un contracte de feina a través dels Programes de Formació i Inserció per regularitzar la seva situació.

Els dijous: taller d’estudi

Cada setmana venen 18 joves a estudiar al taller. Alguns d’ells participen en una relació de mentoria del Projecte Atenea i d’altres són joves de projectes de Punt que troben útil venir a aquest espai de suport a l’estudi. El taller els ofereix l’espai i el temps a dedicar als estudis i a fer deures, amb el suport de persones voluntàries. Aquest curs, el taller ha millorat el model d’acompanyament: els i les joves ens avancen quina matèria voldran estudiar la següent setmana i busquem la persona voluntària que li donarà suport a en aquella matèria. D’aquesta manera, l’acompanyament és individualitzat i més focalitzat a les seves necessitats.

Obrim un nou grup, t’apuntes a ser referent?

Excepcionalment, obrim un grup de mentoria que proposa establir relacions d’una durada més curta (de març a juny). D’aquesta manera, donem l’oportunitat a joves que el primer trimestre no es van apuntar a Atenea i que ara han detectat que voldrien ser acompanyats en la seva trajectòria formativa.
Vols ser un/a de les acompanyants? Només cal que t’inscriguis en aquest formulari seleccionant el Projecte Atenea.
T’hi esperem!

Comprovat científicament! el jovent amb un/a referent millora el seu benestar

octubre 26, 2020/a NOTÍCIES/Etiquetes: estudi, joves, mentoria, recerca, referents

Compartim amb vosaltres els primers resultats de la recerca Applying mentoring que duem a terme amb Universitat de Girona, que lidera l’ estudi de l’impacte de la mentoria sobre el benestar d’adolescents i joves d’origen migrant. Concretament, s’ha escollit com a objecte d’estudi els participants del Projecte Referents del 2019 i, ja us avancem que els indicadors d’impacte de Referents sobre el benestar del jovent són molt positius.

Els primers resultats de l’estudi que aviat es publicarà, van ser presentats a principis d’octubre en el marc del European Mentoring Summit per l’investigador de la recerca, en Xavi Alarcon.

L’objectiu de l’estudi és avaluar els efectes que té en la vida del jovent el fet de rebre un acompanyament informal per part de les persones mentores, enfocant-se en l’impacte que té en el seu benestar psicològic i en les seves aspiracions i expectatives educatives. En concret, s’han recollit i analitzat dades de com es perceben els joves a ells mateixos en àmbits com l’autoestima, angoixa, perspectives futures, habilitats…

Un any d’estudi amb participants de Punt de Referència

La investigació va iniciar-se el mes de setembre de 2018. Es va formar el grup que participaria a la recerca: 21 joves d’origen estranger que participaven al Referents i 23 joves més que no hi participaven (també d’origen estranger) van realitzar una enquesta al principi i al final del projecte. A més a més, d’aquests mateixos joves que varen fer l’enquesta, 10 de no mentorats, 10 mentorats i 10 persones mentores van sometre’s a una entrevista en profunditat al finalitzar el cicle del projecte Referents.

Els resultats més destacats del Projecte Referents

Del grup de joves participants a Referents se’n extreuen aquests resultats, que contrasten amb el grup de control (jovent que no compta amb una persona mentora):

L’estudi confirma que hi ha canvis significatius en el benestar emocional del jovent pel fet d’haver participat a Referents. La metodologia d’anàlisi anomenada “effect size” (mida de l’efecte) que permet dividir en una escala de 0 a 1 la mida de l’efecte de la mentoria en un aspecte en concret, ens diu que, mentre que altres projectes de mentoria només aconsegueixen un efecte al voltant del 0’2 en aquesta escala (un efecte menor), Referents aconsegueix efectes de entre 0’4 i ‘0’6 (efectes mitjans) i també, efectes al voltant de 0’8 (efectes majors).

L’autoestima és un dels aspectes que millora notablement pel fet de tenir una relació amb un/a mentora: Referents ho fa amb un 0,5. L’autoestima del grup de joves que no va participar al Referents manté un efecte de 0, es a dir, ni millora ni empitjora durant el mateix període de temps.

La resiliència és un valor que milloren significativament (incrementa un 0,74 en una escala entre 0 i 1) després d’un curs disposant d’una relació de mentoria. De la mateixa manera que amb la autoestima, la tendència en la resiliència del grup control és estable (ni millora ni empitjora durant el mateix període de temps).

La meitat del jovent, a final de curs ha millorat les seves expectatives formatives, sent a principi de curs expectatives baixes (volent accedir a FPI, cursos de formació d’adults o sense saber què volien fer) i sent més exigents amb aquestes a final de curs (ESO, cicle de grau mitjà, cicle de grau superior, grau universitari, màster).

L’esperança i la confiança en relació al seu futur també creixen considerablement en el cas del jovent mentorat. Els resultats de les entrevistes expliquen com, poder compartir idees i converses sobre el seu futur amb les referents ha millorat el seu benestar psicològic, així com els ha permès reforçar el seu interès per continuar el seu camí educatiu. Aquesta millora ve reforçada també per l’assessorament tècnic del projecte: el seguiment professional és un complement rellevant per consolidar un camí educatiu més prolongat. En contraposició, s’identifica que el jovent que no compta amb un/a mentor/a, percep la transició cap a l’edat adulta com un espai d’autonomia en el qual ells mateixos són els únics responsables. A més, les xarxes de suport construïdes per ells són dèbils i quan se’ls pregunta pel suport social que reben de persones al seu voltant, les respostes denoten una clara absència d’agents que puguin ajudar-los.

Estem molt contentes d’haver pogut participar en aquesta recerca que ha permès conèixer en detall els resultats d’impacte en el jovent que tenen les relacions positives de mentoria i en concret del Projecte Referents, i posar números i paraules a aquelles millores en les trajectòries del jovent que podem percebre. D’aquesta manera queden científicament validades.

Moltes gràcies a les persones implicades per aportar el vostre temps i, molt especialment per compartir experiència de participació al projecte. Esperem compartir-vos la publicació amb els resultats ben aviat.