Tag Archive for: formació

“Estar al costat del jovent i viure l’emoció i motivació que té per aconseguir els seus objectius és un autèntic regal”

Parlem amb Mariona Sementé, educadora del projecte ‘Atenea’

Per Marta Bach

 1. Amb quina paraula o frase definiries el projecte Atenea?

Atenea és volar lluny.

2. Com i quan va començar aquest projecte?

Atenea va néixer el 2016 a partir d’una prova pilot amb diferents entitats per acompanyar al jovent a l’accés al món laboral. En aquell moment, es volia potenciar el fet de tenir una persona al costat que confiés en tu i alhora que el jovent estigués més preparat davant els reptes del futur. Inicialment, s’anomenava MentorHabilitats, però, actualment, amb el nom d’Atenea té com a objectiu acompanyar itineraris formatius de llarga durada per a joves tutelats i extutelats. El que proposa és una relació de mentoria social, 1 a 1, així com activitats grupals que ens permeten entrenar les competències de cada jove. Pel que fa als estudis, hi ha un seguiment del curs escolar i un suport a les tasques acadèmiques amb un Taller d’Estudi setmanal, amb el suport de persones voluntàries.

3. Un noi o noia quan vol formar part del projecte Atenea quins passos ha de seguir?

El primer de tot és trucar a la porta de Punt de Referència, ja sigui emplenant el formulari del web, contactar per Whatsapp, telèfon o xarxes socials o bé directament a l’oficina. Aquí el rebrem amb els braços oberts, li explicarem el projecte i, a través de tutories individuals, valorarem la seva motivació i encaix dins del projecte. L’ideal és que just ara a l’estiu aquells nois i noies que estiguin pendents de confirmació de la matrícula d’un centre escolar, ja contactin amb nosaltres.

4. Tenir formació és essencial per a l’emancipació del jovent tutelat i extutelat?

Hem de tenir clar com a punt de partida que l’abandonament escolar de jovent extutelat i tutelat, avui en dia, és el triple que en el jovent no tutelat. Un dels objectius del projecte és facilitar que aquest jovent pugui plantejar-se accedir i continuar estudiant per millorar el seu accés al mercat laboral. Quan es permeten aquestes oportunitats formatives disminuïm el risc de contractes precaris, menys estables i, per tant, menys emancipadors.

5. Així doncs, el projecte Atenea és una palanca perquè continuïn els estudis?

Atenea permet, en primer lloc, que el jove que està cursant els estudis mantingui la motivació i, en conseqüència, pugui finalitzar els estudis sentint-se recolzat,  sigui per la persona mentora o participant en el Taller d’Estudi. Hem detectat que el 95% dels joves que hi participa manté la motivació per als estudis i, aquest fet, comporta que es plantegin continuar estudiant i consolidin el seu projecte formatiu. També hem observat que el 85% dels joves d’Atenea milloren les seves aspiracions educatives.

6. Atenea es reinicia al setembre, què li diries a aquella persona que està pensant a fer voluntariat?

Durant la meva experiència en l’acompanyament a les persones voluntàries he observat que estar i situar-se al costat del jovent, veure com avança i evoluciona en el seu itinerari formatiu i viure l’emoció i motivació per aconseguir els seus objectius es un autèntic regal.

7. Tothom pot fer voluntariat a Atenea?

Busquem persones que hagin viscut trajectòries formatives i/o que creguin que l’educació és una eina essencial de transformació social. Així que si estàs en aquests supòsits, endavant!

8. En l’actualitat esteu fent una campanya sobre mentoria social. Com incideix en el projecte Atenea?

Tenim molt clar que perquè aquest projecte tiri endavant és clau comptar amb persones que vulguin fer de mentores així com voluntariat per al Taller d’Estudi. Es tracta d’una relació triangular entre el jovent, el voluntariat i l’equip professional de Punt de Referència. Ara és el moment!

9. Quines diferències hi ha en el tipus de suport formatiu que fa Punt de Referència d’altres entitats?

Sens dubte, la mentoria, que és clau i marca la diferència. Comptar amb una persona mentora impulsa oportunitats. I no només és la qualificació en els estudis, sinó que també es treballa el capital humà i social del jovent, a través de conèixer espais, serveis, nous recursos i la cultura de la societat d’acollida.

10. Educar no té cap sentit si només s’aplica a l’escola, a la família o a les entitats socials, oi?

Exacte. Cal que les ciutats siguin educadores. Per això el nostre projecte hi ha la part de sortir al carrer, conèixer recursos, connectar i ampliar la xarxa.

11. Què t’ha aportat professionalment i personalment aquesta feina?

Una de les coses que he après i que m’emociona d’aquest projecte és la perseverança del jovent i tenir el privilegi d’escoltar els seus somnis. I alhora, també sentir que fem un equip potent i transformador amb el voluntariat. En definitiva, tots som aquí per al jovent.

12. Si t’haguessis de quedar amb un record…

Em quedo amb les connexions fetes amb les parelles de mentoria. En el dia a dia i la dinàmica del Taller d’Estudi. En la valoració de cada estiu quan acaba el projecte i la recompensa per la feina ben feta.

 13. Al setembre, hi tornem…

El ritme no para. Acabem el curs escolar, però ja estem en marxa planificant i buscant les persones que ens acompanyaran l’any vinent. Us esperem aquí.

 

Acompanyem a aprendre, també el català

A Punt de Referència sabem que per al jovent a qui acompanyem dominar el català equival a tenir més competències relacionals, més oportunitats laborals, més possibilitats de millora de la feina i més opcions per finalitzar els estudis. També sabem que el futur del català es juga en els infants, el jovent i els nous parlants.

És per això que, dins dels plans de treball individual amb les parelles de mentoria, la millora en la competència lingüística del català és un objectiu marcat i a assolir.

Aprendre català, en el dia a dia

I com ho treballem? Doncs a través del dia a dia i de la quotidianitat. Perquè visitar en companyia una exposició, anar a veure una obra de teatre, sortides grupals o, senzillament, passejar i conversar en català es converteixen en la millor eina didàctica del món…

 

La mentoria social, antídot contra l’abandonament dels estudis

 

La mentoria social és una de les eines més eficaces perquè jovent tutelat i extutelat, que han patit un trencament en la seva trajectòria educativa i de vida, puguin recuperar els estudis postobligatoris. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi “Beneficis de l’acompanyament educatiu en el jovent tutelat i extutelat”  que Punt de Referència hem realitzat amb la col·laboració d’Institut DEP.

El treball conjunt del voluntariat, dels nois i les noies i les tècniques del projecte Atenea suma i ha permès que el 85% del jovent tutelat i extutelat que hi participa i, per tant, ha rebut ajuda en els estudis per part d’una persona voluntària, es plantegi continuar estudiant. O que el 95% afirmin que aquest suport 1 a 1 els ha motivat en els estudis, a banda d’aprendre a treure millors

Acompanyar en l’aprenentatge, escoltar i empatitzar emocionalment amb el jovent són els objectius per perseguir resultats. Ho explica molt bé, un dels joves que assisteixen al programa Atenea: “La meva part social amb les persones ha millorat. Aprenc a parlar. Ho aprenc amb ells i elles [els mentors i mentores].

Com també a tenir confiança. Això no ho tenia abans d’entrar a Atenea, em costava molt tenir confiança amb la gent. Era molt tancat, però no ho deia. No confiava en ningú. Ara sí, soc més obert. Més obert a conèixer gent o a explicar, a aprendre, més obert a tot. També he après com respectar i tractar la gent”.

Una altra de les valoracions d’un dels participants del projecte Atenea és que: “Si he mejorado mucho. Si no vengo a Punt de Referència no voy a sacar un 8. Hago los deberes y practico, y saco buenas notas y eso me hace feliz. Sin chivar, ni copiar, sin engaños… solo yo en la mesa con mi boli y sacando todo lo que tengo en la cabeza. He sacado buena notas”.

En un context, on el fracàs escolar és considerat un problema de primer ordre, especialment a Catalunya i a Espanya (on les taxes se situen per damunt de la mitjana europea i dels països de l’OCDE), l’acompanyament és una de les claus per promoure l’èxit educatiu per al jovent amb menys recursos en el seu entorn familiar. La urgència d’abordar la qüestió globalment com a societat es fa més evident encara entre el jovent tutelat i extutelat, ja que les estadístiques indiquen que l’abandonament dels estudis és el triple que en la població no tutelada. I més, quan les oportunitats socials de les persones, i encara més entre el jovent, depenen cada cop més de la seva qualificació, del seu capital humà i de la seva capacitat d’obtenir i interpretar informació, i d’adquirir i utilitzar el coneixement.

5 preguntes freqüents sobre el projecte Atenea

1. En què es diferencia del Projecte Referents?

El Projecte Atenea té en comú amb el Projecte Referents que proposa una relació de mentoria 1 a 1 entre una persona voluntària i un/a jove. Aquesta relació de confiança, en el cas d’Atenea dura un curs escolar (i si tot va bé després continua fora del projecte). Les diferències entre un i l’altre es troben en els objectius finals i en com ens hi apropem. Atenea es dirigeix exclusivament a jovent que estigui estudiant i que es proposi acabar aquell curs amb èxit. Per fer-ho proposem generar un bon vincle afectiu amb la parella de mentoria, però també els proposem participar en activitats grupals adreçades a millorar aspectes de competències personals, auto-coneixement, coneixement de l’entorn i dels recursos que els hi ofereix i del mercat de treball per tal que estiguin més preparats pel seu futur com a estudiants.
El projecte Atenea, a més, proposa als joves de venir al Taller d’Estudi, un espai on reben suport d’altres voluntaris i voluntàries que els ajuden en les matèries que necessiten reforçar.

2. Per a què serveixen les activitats grupals amb la resta de mentors i joves?

Cada mes hi ha una activitat grupal on participen totes les parelles de mentoria que formen el grup. En total, el grup farà 9 activitats que permeten als joves treballar en aspectes que els enriqueixen la visió dels seus estudis i del mercat de treball, per exemple: simulació d’una entrevista de feina, autoconeixement, cohesió de grup, tècniques d’estudi, coneixement del mercat laboral, etc…  Aquestes activitats les programa i dirigeix la professional del projecte i, de vegades, compten amb col·laboracions externes.

 

3. Com funciona el taller d’estudi? si sóc mentor/a d’Atenea he de participar-hi?

El taller d’estudi forma part del Projecte Atenea però funciona independentment de les relacions de mentoria i les activitats grupals que hem explicat. El taller té lloc els dijous a la tarda (de 17h a 19h) i compta amb els seus propis voluntaris i voluntàries, que no tenen per què ser mentors de cap jove. Són persones que cada setmana, i amb un compromís trimestral, aporten els seus coneixements tant en tècniques d’estudi com en matèries concretes per donar suport a les demandes dels joves (fer els deures, estudiar per un examen, resoldre dubtes…).

4. Com sabem si un jove està rebent el suport que necessita en la seva trajectòria formativa?

Com en la resta de projectes, a l’inici, cada jove realitza un Pla de Treball que recull els seus objectius pel curs. Aquesta guia permet anar avaluant, en les sessions de seguiment amb la persona mentoria i la tècnica del projecte, tot el que es va assolint i el que queda per fer. El Pla de Treball és un document viu, per tant flexible a adaptar-se a les noves necessitats que li puguin sorgir al/la jove. A final de curs, a més, es passa un qüestionari a cada jove perquè pugui avaluar el suport rebut.

 

5. Si he participat com a mentora en un altre projecte de l’entitat, m’hi puc apuntar?

En alguns casos en els quals s’ha valorat positivament tornar a provar l’experiència i per decisió presa per la professional del projecte, algunes persones que han estat mentores en projectes com Referents han repetit l’experiència al projecte Atenea. En el cas que aquesta opció no fos possible, et proposaríem de participar al projecte com a voluntari/a del taller d’estudi, per donar suport a altres joves sense establir aquesta relació de mentoria més intensa.

Obrim un nou espai de diàleg amb entitats i joves interessats en mentoria

 

A Barcelona hi ha molts nois i noies que no coneixen els beneficis que els pot suposar que una persona adulta, de manera voluntària, estigui al seu costat. Joves menors o majors d’edat que tenen l’immens repte d’emancipar-se i no saben que una relació de mentoria els pot aplanar el camí.  

Amb l’objectiu d’explicar-los (tant a ells com als seus educadors de centres) el funcionament dels nostres projectes vam organitzar dues jornades que han tingut lloc els dies 29 i 30 de juny.

 

El dia 29 vam rebre 16 joves, totes noies provinents de dues entitats, que van venir disposades a fer preguntes i esbrinar en què els pot ajudar apuntar-se als projectes de mentoria: Referents o Atenea. La sessió, guiada per la Marina Montoya i la Bet Termes va servir per establir un punt de contacte directe amb elles i poder explicar de tu a tu tot el que podran trobar participant en els nostres projectes. En la sessió vam comptar també amb el testimoni de l’Aicha, una noia que ha estat mentorada al projecte Atenea i que va poder relatar la seva experiència a les assistents.
Va ser un espai d’intercanvi molt agraït, que ha servit per donar a conèixer els beneficis de la mentoria.

 

El dia 30 la sessió estava dedicada a educadores i educadors de centres de menors, centres amb qui treballem en xarxa per atendre conjuntament al jovent que acompanyem. Van venir 15 educadors provinents d’11 entitats. 

La jornada va tenir una durada de dues hores en les quals vam explicar-los en detall com treballem amb la mentoria social per acompanyar el jovent més enllà de fer-ho des dels nostres llocs professionals. També va servir per endinsar-nos en els rols i competències de les persones mentores, com a complement als propòsits de les professionals que fem el seguiment del jovent. Per últim, l’espai va servir per consensuar conjuntament amb les entitats, les formes de coordinació entre professionals, amb l’objectiu d’acompanyar de la millor manera possible els joves que formen part dels dos recursos.

 

L’equip de Punt de Referència donem molt valor a aquest nou espai, que ens ha permès tenir un contacte directe amb les persones amb qui treballem en xarxa. Esperem repetir-lo més endavant!

“Participar al projecte Atenea m’està ajudant a millorar amb l’idioma i a conèixer moltes persones noves”

Per Clàudia Frontino (Agència Talaia)

 

En Salif és de Mali, té 20 anys i en fa quatre que viu a Catalunya. La Núria és voluntària a Punt de Referència i, junts, formen parella de mentoria dins del projecte Atenea. Es van conèixer a la tardor de 2021 i des de llavors es troben setmanalment de forma individual i quinzenalment en activitats grupals amb la resta de parelles que participen a Atenea. 

Les activitats grupals diferencien Atenea d’altres projectes de mentoria, i gràcies a elles aporta una oportunitat per treballar competències transversals que complementen l’objectiu formatiu del jovent que hi participa. Les sessions col·lectives s’articulen a partir d’activitats que també promouen sentiment de pertinença al grup.

El jovent que participa a Atenea, tot i les peculiaritats individuals o les apostes de futur diferents que puguin tenir, es troba en moments vitals semblants i, el fet que tots han optat per fer estudis postobligatoris els uneix més enllà del fet migratori. No tot el jovent d’Atenea ha migrat: el fet comú és que volen seguir formant-se. 

 

 

Parlem amb el Salif i la Núria de vincles, de com de rellevant és tenir una persona referent amb qui parlar i de la importància de les trobades grupals per aprendre i compartir.

Per què participeu a Punt de Referència?

Salif: Em vaig interessar per Punt de Referència perquè tinc dos amics que havien passat per alguns dels projectes i me n’havien parlat molt bé. També perquè volia participar d’activitats amb més gent i trobar ajuda amb la feina, els estudis i l’habitatge. 

Núria: Jo fa anys treballava a la DGAIA i, tot i que ja m’hi he desvinculat des de fa temps, volia tornar a estar en contacte amb jovent migrat, però des d’una nova vessant. A més, últimament hi ha hagut campanyes molt fortes en contra els joves que migren sols i vaig pensar que era el moment de participar a Punt de Referència. 

 

Com és la vostra relació de mentoria?

S: Des del principi vam veure que podíem aprendre molt l’un de l’altre. A mi m’està anant molt bé per aprendre castellà! L’any passat jo tenia una parella lingüística i ara practico castellà amb la Núria. Em costa una mica conjugar els verbs en passat i el català no el parlo gaire bé encara però he millorat. A Mali no vaig anar a l’escola i aquí estic avançant ràpid amb l’idioma. 

N: Si, tot i que jo encara no sé res en el teu idioma! (riu). Des del principi ens expliquem moltes coses de les nostres vides i això ha generat molta confiança. Al principi em preocupava no caure-li bé al Salif o que no conectéssim. Per sort no ha sigut així! Som persones molt diferents i és molt maco compartir les nostres vides i experiències. M’agrada perquè veig el món des de la perspectiva d’algú més jove. 

 

Les activitats grupals estan pensades per ser un espai de suport perquè es treballa l’autoconeixement, el fet d’expressar-se en públic, accedir al mercat laboral, etc. Us ha servit a vosaltres descobrir i parlar tot això de forma grupal i posar en comú dubtes amb les altres parelles de projecte?

N: Si, molt. A vegades no tinc clar si el que li explico al Salif li interesserà o serà útil per a altres persones i va bé saber com ho veuen la resta. És veritat que en Salif sempre participa de les activitats però a vegades hi ha joves que no, i llavors la seva parella de mentoria es preocupa i aquests espais van bé per compartir preocupacions.

S: M’agrada conèixer gent nova, aprendre coses diferents i participar de tot el que es fa i visitar llocs amb la gent del projecte Atenea. Com el dia aquell que vam anar a la Sagrada Família i la vam poder visitar gràcies a un altre mentor que ens va aconseguir entrades i vam entrar junts els quatre.

 

Salif, has notat alguna evolució en competències des que participes al projecte Atenea?

S: Si, em noto millor ara que quan vaig entrar a Punt de Referència. Parlo millor el castellà i puc explicar-me més fàcilment i escriure. A més parlo molt amb tothom, m’agrada parlar amb la gent i he conegut moltes persones i això m’està donant l’oportunitat de fer moltes coses noves. 

També m’està anant molt bé participar a Atenea i xerrar amb la Núria i altres participants per entendre els costums de la gent i com funcionen les coses importants aquí a Espanya. Ara sé què és una nòmina i en què m’he de fixar, com funcionen les hipoteques, com és compartir pis a Barcelona, etc. Tot això no ho sabia abans i és important! 

 

Quins plans de futur tens, Salif?

S: Ara estic acabant el Programa de Formació i Inserció (PFI) d’Auxiliar d’indústries càrnies i prèviament ja havia fet el de soldadura a l’Institut Escola del Treball. Aquest curs voldria haver fet el grau mitjà en soldadura però fins que no tens els papers no et pots matricular en un grau mitjà. Ara que tinc papers i estic fent pràctiques a Mercabarna espero poder treballar allà i tenir l’oportunitat d’estudiar mentrestant el grau mitjà de soldadura el curs vinent. També tinc pendent visitar el Camp Nou i visitar els rius Besòs i Llobregat. Aviam si hi anem aviat, Núria!

 

————————-

Hem volgut fer un estudi extern amb DEP Institut, per mesurar els efectes que té pel jovent haver participat al projecte, en els àmbits de la definició i consolidació del projecte professional, en el capital social i finalment efectes en les seves competències transversals. Aquests són els principals resultats:

De les dades recollides a l’estudi se’n destaca sobretot, pel que fa al seu projecte professional, la millora en tots els nois i noies, les ganes de continuar estudiant i el fet de ser més capaços d’estudiar, fer treballs i ser persistents amb els estudis. També, una major consciència i coneixement de les possibilitats d’estudis a fer i sortides laborals.

Pel que fa al capital social, Atenea ha ajudat el jovent sobretot en els aspectes de: tenir un lloc on saben que poden demanar suport, sentir-se part d’un grup i el coneixement de l’entorn i dels seus recursos.

Els resultats que parlen dels efectes en aspectes transversals expliquen que el jovent ha obtingut un major auto-coneixement i té més facilitat per comunicar-se, en gran mesura gràcies a l’aprenentatge de la llengua durant el curs.

El benestar emocional dels i les joves, a les Jornades FEPA

Els dies 11 i 12 de novembre van tenir lloc les XVI Jornades FEPA, la trobada anual de més de 50 entitats que treballem amb jovent extutelat amb l’objectiu de compartir experiències i coneixement sobre temes d’actualitat que afecten el col·lectiu. Aquesta edició ha centrat el debat al voltant del benestar emocional i la salut mental del jovent, un tema que els darrers anys s’ha situat com a prioritari. La soledat, estrés, angoixa, por, el malestar emocional, patologies de salut mental que se’n deriven i el fet de no tenir accés a un tractament fa que la necessitat de posar fil a l’agulla per buscar solucions sigui urgent.

Punt de Referència vam seguir la trobada virtualment i, escoltant les experiències d’altres entitats federades a FEPA, vam extreure’n reflexions interessants que, posteriorment hem compartit amb tot l’equip d’educadores. L’equip de treballadores hem pogut veure amb preocupació com, en els darrers mesos, la salut mental i el benestar emocional de de força joves quedaven tocades. Per poder continuar treballant per cuidar aquests aspectes, hem fet una segona formació amb la Fundació Exil, experts del camp de la salut mental.

Tot seguit destaquem, a mode de llistat, alguns dels aprenentatges més rellevants que guardem d’aquesta trobada:

De la ponència inaugural a càrrec d’Iñigo Ochoa, professor de psicologia a la Universitat del País Basc, vam aprendre’n que un 9,47% dels joves extutelats expressen patiment i malestar psicològic, i que el 3,08% té problemes de salut mental.

 

En els torns de les entitats federades, taules de joves i càpsules formatives, es van aportar aquestes reflexions: 

 

  • Els factors que influeixen en el benestar i a la salut mental i emocional del jovent són, per una banda els factors estructurals: el desemparament institucional als 18 anys, la situació administrativa, l’atenció als centres de menors, la falta de visibilitat del col·lectiu, la meritocràcia (un equip de professionals és qui decideix quin jove es mereix una oportunitat d’habitatge i quin no, faltant al Dret d’accés a l’habitatge), la falta de coordinació i de treball en xarxa… per una altra banda, els factors personals: la capacitat de resiliència, els mitjans econòmics, el suport familiar, la xarxa social, les característiques personals.

 

  • El sense llarisme impacta profundament en altres variables com el creixement personal, les relacions positives i el fet de tenir una vida significant i amb objectius. Les persones sense llar pateixen una mitjana de 7 o 8 processos traumàtics encadenats, en canvi, les persones que no estem en aquesta situació en vivim unes 2 o 3 al llarg de tota la vida, i no de manera seguida.

 

  • L’Associació Invia apuntava que l’acumulació de dificultats que el jovent troba en el camí cap a l’emancipació és un risc de pobresa del jovent quan arriba a l’edat adulta. Com a contrapartida, els qui poden establir una relació significativa, constructiva i positiva amb algun referent adult, és més probable que aconsegueixin una entrada a l’adultesa amb millors perspectives.

 

  • Sostre 360º de Tarragona acompanya a jovent extutelat que viu al carrer o en infrahabitatges. Expliquen com aquests nois i noies amb situació d’alta vulnerabilitat són majoritàriament indocumentats i no poden accedir a recursos de suport a la salut mental pel fet de ser extutelats sense NIE.

 

  • El Programa Atlantis de l’Associació Nuevo Futuro és un programa residencial d’acompanyament per a infants i adolescents tutelats amb problemes aguts de salut mental. Per ells, la millor manera d’acompanyar i tenir cura de la salut mental és tenir en compte la individualitat, així com el treball en xarxa.

 

  • Idelfonso Perojo (Fundació Isos) explicava que el jovent extutelat viu una doble crisi: la de l’adolescència com a etapa vital, sumada a la crisi per la seva condició d’extutelats i extutelades.
    Va afegir que els tractaments psicoterapèutics acostumen a finalitzar quan acaba la tutela perquè arriba la majoria d’edat, i que, pel que fa als tractaments psiquiàtrics, quan els nois i noies han fet els 18 anys, passen a ser atesos pel sistema de salut mental per a adults, fent que els adolescents assumeixin les gestions i tot de manera autònoma, produint-se un alt risc d’abandonament dels tractaments. En aquest context, la millor eina per acompanyar al jovent és la prevenció en els anys previs a l’edat adulta.

 

  • Seguint amb la prevenció com a eina per millorar l’acompanyament,  Jorge Vidal, psiquiatre de l’Hospital General Gregorio Marañón, apuntava que per prevenir cal iniciar un seguiment de les persones al moment més prematur possible, començant pels pediatres, explorant simptomatologies i valorant el desenvolupament físic i mental, i mitjançant una escolta activa. També va instar a les institucions de salut i de serveis socials a acompanyar millor el jovent en els períodes de transició que viuen amb estrès.

 

  • Raquel Ruiz, infermera especialista en salut mental, va defensar la idea que el patiment psíquic, principalment és conseqüència de la soledat i la manca de control de les situacions. Ella recomanava mantenir un diàleg obert amb la persona afectada, seguint unes pautes concretes d’escolta, empatia i respecte.

 

  • Un bon acompanyament terapèutic és molt important perquè els nois i noies puguin conviure amb els seus dols. El  migratori es compon de dos eixos: per una banda, el dol pel comiat de quelcom que han perdut i deixen enrere, i per l’altre, el trànsit per el qual passa qualsevol persona migrant per arribar a sentir-se inclòs en la comunitat d’acollida.

 

Després d’aquestes jornades, seguirem acompanyant el jovent, ara amb més coneixements per parar atenció al seu benestar.

La formació ens fa millors referents

 

En les darreres setmanes, les persones referents dels diferents projectes de mentoria han participat en formacions rellevants per millorar el seu rol d’acompanyament al jovent: una formació en masculinitats i una altra sobre l’efecte Pigmalió.

Aquestes formacions complementàries són molt útils per entrenar les competències i habilitats en l’acompanyament al jovent i són molt ben valorades pel voluntariat. Per aquest motiu a Punt de Referència oferim aquestes formacions de manera habitual, donant valor afegit a les persones mentores. Us  expliquem què hem après a cada una d’elles:

Formació en masculinitats

24 persones mentores van assistir al taller de masculinitats, impartit virtualment pel Programa d’Atenció als Homes (SAH). El contingut de la formació estava adaptat a les necessitats dels nois i noies a qui acompanyem per tal que les eines aportades fossin útils per al voluntariat i per la seva relació amb el jovent. La sessió es va dividir en dues parts: en la primera vam aprendre sobre la interculturalitat, ja que, en la majoria de casos, els nois i noies mentorats han vingut d’altres països. El dol migratori que pateixen al venir i el xoc cultural quan arriben també són aspectes a tenir en compte per aprendre com fer-los costat. En la segona part, vam endinsar-nos en el món de la masculinitat, treballant els rols socials, els estereotips, la identitat, les relacions i el desig, i en definitiva les masculinitats i com aquestes poden variar de percepció en les diferents cultures. Quin és el rol social que s’espera d’un noi al Marroc? segurament se li atribueixen càrregues molt diferents a les que té un noi nascut aquí. Conèixer aquestes realitats permeten tant a la persona mentora com al jove, poder establir una relació de mentoria sana i comprensiva amb l’altre.

A nivell general, la meva valoració del taller és molt positiva. Em va semblar molt útil, quant a la informació proporcionada, ja que la situació del a mentoria que estic vivint em porta a la necessitat de saber aquests conceptes i saber-los posar a la pràctica amb el meu jove mentorat. Recomanaria molt l’assistència en aquesta formació a aquelles persones que, com jo, estiguin endinsades en el món del voluntariat en mentoria social amb joves, ja que el coneixement après durant el taller, és molt interessant i molt valuós pel dia a dia de la mentoria i la relació establerta entre mentor/a i mentorat/da.                 Anna, referent.

 

Formació en l’efecte Pigmalió

18 persones també van ser a la formació sobre l’efecte Pigmalió, de la Xarxa Antirumors de l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat aprofundeix en el concepte de l’Efecte Pigmalió: com el fet que les altres persones valorin positivament els nostres actes té efectes directes en la percepció i autoestima que tenim sobre nosaltres mateixes. Aquest efecte el rebem i el generem constantment en les nostres relacions quotidianes. Escoltar a l’altra persona, posar en valor les seves capacitats, verbalitzar el que t’agrada d’ella, farà que el noi o noia prengui consciència dels seus punts forts i millori l’autoestima, en un moment en què aquesta pot ser la clau per tirar endavant en un entorn i societat que no els hi reconeix. Les persones referents han vist la importància que té generar missatges positius al jovent per repercutir positivament sobre la seva autoconsciència.


Aquesta formació l’hem realitzat en les darreres edicions dels projectes de mentoria, i vista la bona rebuda que ha tingut entre les referents, continuem tenint-la en compte com a formació complementària per a voluntariat.

El jovent del Projecte Atenea millora en resultats acadèmics, superant amb nota les traves de la Covid-19

 

No hi ha dubte que la situació de crisi generada pel coronavirus ha accentuat les desigualtats educatives. Des del Projecte Atenea ho hem viscut de molt a prop a través del jovent que s’ha trobat amb moltes més dificultats per continuar estudiant que en altres anys. Aquesta nova situació ha provocat que el jovent necessiti més que mai el suport a la formació que troben al Projecte Atenea. Per poder donar resposta a aquestes necessitats i adaptar-nos al context de la pandèmia, vam repensar les activitats i les trobades de suport a l’estudi, i ens alegra comprovar que hem pres decisions encertades: l’impacte en els itineraris formatius dels nois i noies ha estat especialment rellevant.

 

Repensar el projecte va ser el primer pas, en què van consistir aquests canvis?

 

  • Vam proposar allargar les relacions de mentoria de 6 mesos a 8 mesos de durada, fent-les coincidir amb el curs escolar i obrint a porta a relacions de mentoria amb vincles més consolidats, un acompanyament que, durant la pandèmia i el confinament, s’ha valorat molt positivament.  

 

  • Hem obert la possibilitat que el jovent continuï vinculat al projecte més enllà d’un curs, ja sigui amb la seva relació amb la persona referent o assistint a l’espai de taller a l’estudi. La resposta ha estat que un 30% dels nois i noies han volgut continuar, atenent així les seves trajectòries de llarga durada.

 

  • Hem adaptat les activitats grupals per fer-les possibles o bé virtualment o bé en grups reduïts. L’aïllament provocat pel confinament no ens fa perdre les ganes de compartir moments i trobar-nos en espais grupals adaptats.

 

  • Hem procurat que part del jovent participant estigués cursant estudis superiors, ja que aquests nois i noies poden aprofitar més l’espai de suport a l’estudi que no pas els qui s’estan formant en estudis de menys nivell acadèmic.

 

Els resultats obtinguts han estat molt positius

  

  • El 51% dels nois i noies cursaven estudis superiors als de secundària– Grau Mitjà o Grau Superior- (51%), el doble que l’any anterior.

 

  • Hem aconseguit reduir l’abandonament escolar: el 100% manifesta millorar en la motivació per afrontar els estudis amb èxit a través de la participació al projecte i un 91,6% del jovent que participa finalitza els estudis iniciats (més elevat que el 2019 que va ser un 71,4%).

 

  • El 70,83% aposten per continuar la seva trajectòria formativa. Aquesta xifra de retorn al sistema educatiu també és més elevada que el 2019, que era d’un 52,4%. Aquesta xifra podria venir donada per la baixada d’oportunitats laborals conseqüència de la crisi. Com a contrapartida, molts decideixen continuar els estudis i, en un futur més amable i amb estudis finalitzats, trobar una feina.

 

  • Quasi un 40% del jovent participant ha perdut l’oportunitat de realitzar una estada en pràctiques en una empresa a causa del confinament domiciliari, perdent la possibilitat de sumar una experiència al seu CV i de donar-se a conèixer a un entorn laboral.

 

  • Tant el jovent com el voluntariat valora molt positivament l’acompanyament rebut: el 100% del jovent manifesta haver-se sentit acompanyat durant el confinament i el voluntariat valora aquest acompanyament amb una nota de 8,8 sobre 10.

 

La feina feta durant el 2020 ha permès que acompanyem com ens agrada als nois i noies, a nivell emocional i en les seves trajectòries educatives. Per l’any que comença, ens alleuja poder continuar aquesta feina iniciada, oferint acompanyaments de qualitat tant a jovent com al voluntariat, malgrat calgui fer-ho en contextos adversos.
També ens aplanen el camí les persones, empreses i administracions que aposten per donar suport al nostre projecte de suport a la formació. La Fundació Agbar ha estat la principal finançadora de les tres darreres edicions.  També hem comptat per segon any amb la col·laboració de Cargill, i ara celebrem que la Fundació Naccari Ravà hagi aportat part dels seus fons amb aquesta finalitat!

 

Donatius d’ordinadors per a joves que lluiten per no abandonar els estudis

 

El 2020 ha fet emergir dos nous impediments pel jovent que estudiava i volia continuar fent-ho. Dos nous factors que provoquen un trencament evident de les seves trajectòries formatives. A Punt de Referència hem vist com, des d’aquest curs, molts d’ells no poden continuar estudiant i d’altres no s’ho poden ni plantejar. Quins són aquests factors?

En primer lloc, el nou reglament de la Llei d’Estrangeria els ha obligat a canviar les prioritats: els estudis passen a un segon terme perquè ara jovent necessita aconseguir una oferta de feina per assegurar que tindrà un permís de treball. Necessita demostrar uns ingressos propis, treballar a jornada completa i, això els obliga a abandonar els estudis.

En segon lloc, la pandèmia ha accentuat la bretxa digital que allunya certs estudiants sense recursos de la possibilitat de seguir les classes virtualment (per manca de material, de bona connexió a internet, falta de competències tècniques per estudiar virtualment, d’un espai habilitat per estudiar i falta de persones de suport).

Des del Projecte Atenea acompanyem al jovent que aposta per estudiar. Poden comptar amb un espai i amb les persones voluntàries que els fan acompanyament a l’estudi, però encara els mancava un suport més: disposar d’ ordinadors per poder estudiar a distància.

Rotary Club Barcelona Millennium és una nova aliança que s’ha bolcat en dotar al jovent amb 10 ordinadors. També AXA n’ha aportat 5 més. Un total de 15 ordinadors que ja estan contribuïnt en millorar les vides del jovent.

 

“Muchas gracias por ayudarnos con vuestros ordenadores, porque sin vuestra ayuda no podemos seguir estudiando. Vuestro ordenador será una oportunidad para nosotros, para poder conectar con los profes desde casa, por la situación que estamos viviendo todos. Vuestro ordenador nos sirve mucho para sacar unas buenas notas y también para aprobar el curso.
Muchas gracias”.   Youssef

“Os agradezco mucho por el ordenador que nos habéis dado. Muchas gracias por brindarnos la ayuda que necesitamos. Me ayudáis más de lo que os imagináis para poder estudiar. Os doy las gracias desde el fondo de mi corazón”.  Malick

 

Afectacions del Covid-19 al jovent tutelat i extutelat: àmbit formatiu

El context del jovent tutelat i extutelat en relació a la formació

Els estudis científics reconeixen l’impacte positiu pel jovent tutelat i extutelat d’assolir nivells acadèmics post obligatoris per tal que es puguin emancipar amb garanties (Montserrat et al., 2012). El jovent té un punt de partida desigual a l’hora d’afrontar la seva trajectòria formativa: el 52% dels menors sota tutela no acaben l’educació secundària obligatòria (ESO), un percentatge que triplica el que hi ha entre la població jove general, que és del 15%. I només el 32% dels menors tutelats fan el curs que els correspon quan arriben als quinze anys, mentre que en el cas de la població general el percentatge és del 73,6% (Upsocial – Intress, 2015).

L’actual situació de confinament i incertesa que estem vivint dibuixa un futur en el qual les desigualtats socials i educatives s’accentuaran. Segons Bonal i González (2020) l’impacte del tancament escolar és desigual en una societat desigual, i evidencia que aquestes desigualtats socials i educatives tenen un caràcter acumulatiu. Segons un estudi de Save the Children (2020), el tancament de les escoles, la crisi econòmica o el propi confinament tenen efectes educatius clars, que no fan més que agreujar les diferències existents abans de la pandèmia.

 

La dificultat de continuar els estudis durant el confinament té conseqüències

La crisi sanitària que estem vivint ha aturat parcialment els estudis de gran part del jovent de Punt de Referència (un 75% està estudiant), i això es tradueix en la reducció d’oportunitats d’aprenentatges per a ells. Els nois i noies ens expliquen que segueixen el curs en línia en condicions poc òptimes per accedir a les formacions i per mantenir l’atenció necessària, i es troben amb poc suport per seguir els seus estudis; posant de relleu les desigualtats que provoca la bretxa digital i la bretxa d’activitats.

L’estudi de Save the Children (2020), explica que la vinculació emocional amb l’escola, el professat i la resta d’alumnat és un factor de protecció contra l’abandonament escolar. A més, la reducció del temps lectiu pot implicar una pèrdua de competències i coneixements similars a les que es produeixen durant les vacances d’estiu, el que s’anomena “oblit estiuenc”: aquests mesos creen diferències en lectoescriptura i matemàtiques: els joves d’entorns socioeconòmics avantatjats milloren els resultats i els d’entorns desavantatjats empitjoren. En aquesta bretxa d’activitats s’hi sumaran els efectes de la reducció del temps lectiu.

 

 

A curt, mitjà i llarg termini, aquesta crisi social es concreta i afectarà el jovent tutelat i extutelat en:

  • Bretxa digital, tant en accés a aquesta com en ús: la majoria del jovent està seguint els estudis des de casa en línia, i aquesta dinàmica continuarà els mesos vinents. Bona part del jovent que acompanyem no té espais adequats per estudiar, ni acompanyament, ni accés a dispositius electrònics adequats, a internet…
  • Més dificultat per accedir al mercat laboral: quasi la meitat del jovent que està estudiant estava pendent de realitzar una estada en pràctiques en una empresa. Davant la impossibilitat de realitzar-les i amb l’opció de la convalidació d’aquestes, perden l’oportunitat de sumar una experiència al seu currículum i de donar-se a conèixer a una empresa que els podria oferir una oferta.
  • Incertesa sobre la continuïtat dels estudis: un 42% del jovent participant de Punt que estudia té la voluntat d’accedir a altres estudis superiors als cursats el curs vinent, però viu amb estrès aquesta transició educativa per la incertesa de no saber com i quan es podrà realitzar.

 

La resiliència les relacions de confiança permeten agafar les regnes en moments adversos.

En Yassine ha compartit la càrrega de deures amb la seva educadora, qui l’ha animat i recordat l’esforç que ha fet aquest curs; l’Amina i la Maria han practicat el català, ja quem sense l‘escola, la jove havia perdut oportunitat per fer-ho; l’Omar i la seva educadora han buscat opcions d’estudis pel curs que ve; en Moha ha demanat suport a en Pau per resoldre problemes de matemàtiques; en Manuel comparteix les inquietuds sobre si tornarà a l’escola presencialment amb la Carmen. El jovent està posant en marxa tots els seus recursos personals per fer front a aquesta situació, per aprofitar aquest temps, aprendre i aprovar el curs.

Aquests dies Punt de Referència hem dut a terme accions per reduir la bretxa digital, proveint als joves amb dispositius electrònics i millores d’accés a la xarxa; així com accions per reduir la manca d’activitats i l’abandonament escolar i de les trajectòries educatives. Per fer-ho són claus el suport a l’estudi i els vincles afectius amb les seves figures de referència i persones mentores.

 

La interacció que es dona a través d’aquests vincles i els espais que es creen permet:

  • Reforçar l’autoimatge i l’autoconfiança. Com em veuen les altres persones? Què pensa de mi el meu / la meva referent? El que em digui sobre mi configurarà finalment la meva manera de pensar i actuar. Parlem de l’ efecte Pigmalió, aquell que fa que el reconeixement de les altres persones sobre les potencialitats de cada jove tingui conseqüències positives per a la seva autoconfiança i percepció de les pròpies habilitats.
  • Que creguin en el jovent és clau per trencar el cercle de l’autopercepció negativa que puguin tenir. Portat a l’àmbit dels estudis, la presència de les persones que fan un retorn positiu els permet passar de dir “he aprovat per xiripa” a dir “he aprovat perquè sóc capaç de fer-ho”.
  • Incrementar i alimentar la motivació vers els estudis. Els processos d’aprenentatge parteixen dels reptes cognitius, que poden ser majors o menors en funció punt de partida. Sostenir i promoure l’aprenentatge pot ser per al jovent una meta tan aclaparadora que els paralitzi. Per fer el repte més assoblible, sovint, cal una persona amb qui recolzar-se i que t’ajudi a trobar els teus propis mecanismes per mantenir la motivació en els estudis; a replantejar reptes, a fer-te veure que és una carrera de fons que requereix esforços i pauses per respirar…
  • Ser espai de recolzament de les vivències d’inestabilitat, estrès i ansietat, que puguin estar vivint. L’estat emocional del jovent influeix directament en la seva capacitat de concentració i motivació cap a l’aprenentatge; així com en la capacitat d’incorporar noves competències acadèmiques.
  • Millorar l’autoconeixement i el coneixement de les possibilitats del sistema educatiu en cada moment; a través de les converses i trobades de mentoria i del suport socioeducatiu.
  • Aprofundir en estratègies d’autoregulació i organització: obtenir suport en l’estudi establint estratègies i tècniques d’estudi que permetin la planificació per l’aprenentatge significatiu dels continguts i competències que comporta cada trajectòria educativa.

Tots aquests factors són sovint la part invisible de l’iceberg de les desigualtat educatives, ja que no són visibles i tenen una alta contribució en com serà l’adhesió educativa, la capacitat cognitiva relacionada amb l’aprenentatge i les transicions entre estudis; tots ells elements clau en l’èxit educatiu del jovent (Albaigés et al., 2012).

Per tal que el potencial del jovent i els suports dels vincles que construeixen siguin significatius per la seva emancipació cal, també, que s’estableixin polítiques que garanteixin el dret a l‘educació del jovent tutelat i extutelat, l’accés a l’educació i la possibilitat de fer un procés d’aprenentatge complet.

Article de Laura Terradas, coordinadora de Programes i Alba Pi, tècnica del projecte Atenea

 

Referències bibliogràfiques:

· ALBAIGÉS BLASI, BERNAT, I FERRER-ESTEBAN, GERARD (2012), “L’èxit educatiu a Catalunya. Indicadors dels sistemes educatius. L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2011”, Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
· BONAL, XAVIER I GONZÁLEZ, SHELIA (2020), “Quan el desavantatge s’acumula: confinament, aprenentatge i desigualtats”. El Crític. Consultats des de: https://www.elcritic.cat/opinio/quan-el-desavantatge-sacumula-confinament-aprenentatge-i-desigualtats-56615
· MONTSERRAT BOADA, CARME, I CASAS AZNAR (2010), “Educación y jóvenes ex-tutelados: revisión de la literatura científica española”. Educación XXI, 13, p. 117- 138.
· MONTSERRAT BOADA, CARME, CASAS AZNAR, FERRAN, MALO CERRATO, SARA, I BERTRAN CAMATS, IRMA (2012), “Els itineraris educatius dels joves extutelats Catalunya”. Col·lecció Infància i adolescència, 6. Departament de Benestar Social i Família.
· SAVE THE CHILDREN (2020) “Covid 19: Cerrar la brecha: Impacto educativo y propuestas de equidad para la desescalada”. Consultat des de: https://www.savethechildren.es/sites/default/files/2020-05/COVID19Cerrarlabrecha.pdf
· UPSOCIAL (2015) “El El reto de ampliar las oportunidades de la infancia tutelada”. Consultat des de: https://upsocial.org/es/noticia/el-reto-de-ampliar-las-oportunidades-de-la-infancia-tutelada

Aprenentatges i ensenyances, a escala internacional

El març passat us explicàvem que Punt de Referència participem al projecte Re-Generations, oferint formació i acompanyament a Defence for Children Italy i ARSIS (Grècia), interesades en començar a treballar amb la mentoria per acompanyar l’emancipació de jovent refugiat en la seva majoria d’edat.

foto de ARSIS - Association for the Social Support of Youth.

Des de llavors, i a partir d’una formació inicial que els vàrem oferir, aquestes entitats han  estat adaptant la metodologia del projecte Referents a la seva realitat. Ara ja ha arribat al moment de posar a la pràctica tot el que havien projectat. A dia d’avui Defence for Children ja té seleccionat el seu grup de mentores i ja les ha preparat, aviat podran conèixer el grup de joves! Mentrestant, ARSIS està en la fase de selecció dels participants.

El març de 2020 hi haurà una jornada de treball de les tres entitats a Barcelona, on els oferirem una supervisió de les accions realitzades fins a la data i treballarem sobre el desenvolupament i el tancament de les relacions de mentoria. Les dues entitats han confirmat també la seva assistència al proper European Mentoring Summit a Barcelona, organitzat per la Coordinadora de Mentoria Social, entitat de la qual Punt en va ser impulsora. Aquest encàrrec d’acompanyament ens permetrà aprendre noves formes d’acollida del jovent a través dels projectes de les dues entitats.

 

 

Amb la idea de continuar-nos formant, el mes d’octubre varem viatjar a Leewarden (Holanda) per participar al Mentoring Short Course  que organitza anualment l’European Center for Evidence-Based Mentoring. Aquest curs combina ponències per presentar els resultats de les darreres recerques en el terreny de la mentoria amb conferències i tallers per treballar casos pràctics sobre reptes que trobem en el dia a dia des de les entitats d’arreu del món.

Vam poder escoltar reflexions com la de Jean Rhodes, que donava les pistes per garantir una bona relació de mentoria i sobre com detectar els mentors naturals al voltant del jovent al que acompanyem, més enllà de la mentoria formal. 

També es va abordar el com treballar amb les persones mentores els seus privilegis envers la persona jove, per tal de ser-ne conscients  a l’hora de construir la relació.


L’espai també ens va permetre compartir amb les entitats d’altres països els reptes que tenim per davant, com per exemple, el d’aconseguir un sistema que aporti bones avaluacions de les relacions de mentoria, entre d’altres