Tag Archive for: habitatge

Així fem front a la problemàtica de l’accés a l’habitatge

/a /Etiquetes: , , ,

Un dels reptes més importants que afronten els joves en el seu procés d’emancipació és trobar i poder accedir a un habitatge assequible i digne on viure i seguir adquirint les habilitats i competències necessàries per a l’autonomia. Per això, a Punt de Referència apostem per oferir un bon itinerari de projectes que ofereixen habitatge amb diferents nivells de suport educatiu. Per fer-ho possible, anem de la mà d’altres entitats que donen suport als nostres projectes.

El projecte Llars el Pas creix i ara arriba, també, a la ciutat de Mataró.

Després de la consolidació dels pisos a Barcelona del projecte Llars El Pas, ara obrim les portes al primer pis a Mataró i ho fem amb l’objectiu d’oferir una llar estable a joves que han passat pel projecte Referents Maresme. El treball en xarxa ha estat, una altra vegada, imprescindible. La Fundació que ens ha obert aquesta oportunitat és la Fundació Hestia, a qui agraïm la confiança d’engegar el seu programa de pisos d’inclusió, fent sinergia amb Punt de Referència i entregant la clau d’una nova llar a tres joves de l’entitat.

Som entitat pionera a obrir l’habitatge cooperatiu a col·lectius vulnerables.

Sabies que Punt de Referència som la primera entitat social que hem aconseguit que un col·lectiu de població vulnerable tingui lloc en cooperatives d’habitatge? Després de l’èxit de la iniciativa que s’ha anat consolidant gràcies a la participació en el projecte IMEX, ens agradaria que el nostre model es pugui fer extens a més cooperatives que obrin les portes als col·lectius amb menys recursos. Per fer-ho, participem al projecte “On viure totes” finançat per Singulars que ens està permetent fer un treball conjunt amb altres entitats per fer revertir la situació d’accés a l’habitatge entre els joves i altres col·lectius. En Nama i l’Abdel (els dos joves que fa dos anys que són veïns de l’habitatge cooperatiu La Balma al Poblenou) es van implicar en un dels actes de la campanya, participant en un fòrum obert per explicar la seva experiència a les persones assistents.

 

“Comptar amb una llar permet al jovent treballar i continuar la seva formació tenint més oportunitats de futur”

/a /Etiquetes: , , ,

Parlem amb David Marmolejo, coordinador del projecte ‘Llars El Pas’ 

  • Explica’ns el punt d’inici i el perquè de la creació del projecte ‘Llars El Pas’?

Des de Punt de Referència vam veure que el jovent que sortia de pisos assistits quan complien els 21 anys tenien moltes dificultats per accedir a una habitació de lloguer, principalment per un tema econòmic i també per actituds racistes. Alhora havíem diagnosticat que una part d’aquests nois i noies no estaven prou preparats per poder afrontar l’emancipació sense un mínim de seguiment per part d’un/a educador/a. Tres anys no són suficients per consolidar un projecte d’emancipació! Per això, vam decidir innovar i crear un itinerari que permetés lligar el procés d’acompanyament educatiu amb una visió de llarg termini.

  • ‘Llars El Pas’ contempla diferents fases en funció de cada situació personal?

Sí. Consta de 4 fases d’acompanyament segons el procés en què es trobi cada noi o noia. En la primera, el jovent se situa en el moment inicial de creació del seu itinerari formatiu i laboral i no té ingressos, però necessita un espai on viure, com tothom, i els hi cal un acompanyament educatiu continuat. Està pensada per al jovent que ha participat del projecte Acull. En la segona fase, el jovent ja té clar el seu itinerari laboral o formatiu. Ha començat la seva inserció laboral i compta amb uns ingressos fixos, encara que siguin baixos i precaris. L’objectiu es que puguin consolidar i finalitzar el seu itinerari laboral o formatiu. Gràcies a aquest projecte, hi ha joves que poden compaginar la seva feina (amb ingressos baixos o a mitja jornada) i continuar la seva formació, una qüestió que els permetrà en el futur poder tenir més oportunitats. Aquest és el sentit final de Llars El Pas: millorar les condicions dels joves perquè puguin continuar els estudis, com qualsevol jove de la seva generació que habitualment tenen una seguretat familiar mentre s’acaben de formar.

La tercera fase va dirigida a jovent que ja han consolidat els seus objectius formatius i laborals. Seria el cas d’un noi o noia que ha aconseguit el grau mitjà o superior i això li ha permès tenir feina amb condicions bones i aconseguir un contracte indefinit. La seguretat laboral i econòmica facilita poder preparar la seva sortida gràcies a una bona gestió dels estalvis, per exemple, i seguir el seu camí d’emancipació de manera autònoma. Entre les opcions que treballem hi ha les habitacions de lloguer en pisos compartits, lloguer social o habitatge cooperatiu. Aquesta darrera ja seria la 4 i última fase del projecte.

  • Disposar d’una llar, sense dubte, és un guany i una tranquil·litat, però Llars El Pas és molt més que això?

I tant, treballem tots els aspectes amb una visió holística, fins i tot els que no són tan prioritaris, però sí importants, per al seu procés maduratiu. Partim del que és necessari i imprescindible: tenir una feina, estudis, una xarxa d’acompanyament, saber tirar endavant una casa… Però, també ens centrem en els àmbits més emocionals com són la comunicació, la convivència entre iguals i amb el veïnatge (el grup micro i el macro), formar part d’un barri, saber on estan els serveis (de salut, esportius…).

  • Tu que comparteixes molts moments amb jovent extutelat, quina és la principal dificultat del seu dia a dia?

La societat exigeix a aquests joves l’emancipació total sense que tinguin unes garanties reals d’èxit. Una emancipació que, els joves de la seva generació, la fan 11 anys més tard (als 29 anys). Quan un/a jove marxa de l’entorn familiar acostuma a tenir una formació i feina, i, sobretot, el suport emocional de la seva xarxa (família, amics, etc.). Cosa que el jovent extutelat no té. I lluitar contra la soledat i alhora tirar endavant, sense tenir aquesta xarxa, és molt complicat i angoixant per a ells i elles.

  • Una via per a aquest jovent també és l’habitatge cooperatiu?

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una molt bona solució en la lluita contra l’especulació en el mercat d’habitatge. Partint d’aquesta idea, fa tres anys vam buscar l’aliança amb Sostre Cívic, entitat que promou aquest model, en un moment en què s’estava promovent l’edifici de La Balma, que està al barri de Poblenou, a Barcelona. Després de moltes reunions, reflexions conjuntes, objectius i patiments compartits, el setembre de 2021, dos joves de Punt de Referència van entrar a conviure a La Balma. Això va ser un gran guany per a ells, ja que, a part de poder disposar d’un habitatge que és seu, van passar a formar part d’un grup de veïnatge. Això vol dir generar un sentiment de pertinença, de ser útil, de formar xarxa i, al cap i a la fi, ser dos veïns més del Poblenou.

  • Amb quines aliances heu comptat per fomentar la creació de pisos solidaris per al col·lectiu de jovent extutelat?

La cooperativa Sostre Cívic i la Fundació Mambré han estat claus perquè aquest projecte sigui una realitat. I evidentment, la comunitat de veïns i veïnes de La Balma que ha acollit als dos joves com uns veïns més. Una cosa tan senzilla i habitual en altres entorns, per a aquests joves equival a què se sentin com a iguals.

  • ‘Llar El Pas’ ha nascut d’una necessitat social, va ser una prova pilot i ara ja és una realitat transformadora?

Sí. El fet que s’iniciés com una prova pilot, reafirma la validesa i la qualitat de la proposta. I això ens anima a replicar aquest model amb altres joves i cooperatives. Hi ha joves esperant aquesta oportunitat! I nosaltres com a societat hem de donar-los una resposta real i viable. Perquè la nostra proposta és emancipadora de veritat!

  • Com viuen els nois i noies aquesta possibilitat?

Ho reben com una gran oportunitat i el fruit dels seus esforços. El missatge que els enviem és que creiem en ells i que un futur millor és possible. Al cap i a la fi, aquest projecte és una oportunitat perquè els nois i noies tinguin una llar estable on continuar construint el seu futur, on tenir garantit el seu dret a un habitatge digne, però, sobretot de participar d’un espai d’enxarxament, de suport mutu, i d’espai compartit que, pensem, que contribueix a una millor salut emocional.

  • Fan falta més oportunitats d’habitatge cooperatiu per a jovent extutelat?

Evidentment, cal continuar reivindicant més oportunitats i polítiques d’habitatge reals a les necessitats actuals de la societat, i més concretament, per al jovent amb el qual treballem. La lluita ha de ser comuna, amb solucions transformadores i, sobretot, que sigui permanent si volem que les coses canviïn a millor.

 

 

El projecte Llars El Pas és possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació “La Caixa”, el projecte IMEX i 07BCN

Consolidem el disseny del projecte d’habitatge Llars El Pas.

/a /Etiquetes: , , , ,

Tot just fa un any us presentàvem el projecte Llars el Pas. Va néixer amb l’objectiu d’oferir una llar estable des d’on els joves puguin avançar en el seu projecte de futur fins arribar al moment d’emprendre la plena emancipació. En aquestes llars, el jovent hi pot fer estades de llarga durada i compten amb suport socio-educatiu. 

Així doncs, als pisos hi conviuen joves que gràcies als aprenentatges del dia a dia i al Pla de Treball per a l’emancipació, adquireixen coneixements per tenir cura de la llar i d’ells mateixos. El jovent que conviuen als pisos de Llars el Pas reben el suport de l’educador del projecte, en David.


En aquest any  hem consolidat el disseny del projecte fins a oferir actualment 4 pisos a nois i noies que han fet un bon procés previ en altres projectes d’habitatge de Punt de Referència: el projecte Pisos Assistits i el Projecte Acull. 

La Fundació Mambré, està vinculada a Llars el Pas des del seu projecte de cohabitatge, facilitant així un lloguer social al jovent amb ingressos propis. Aquest projecte no seria possible sense els altres aliats estratègics: la Fundació La Caixa, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el projecte IMEX: Itineraris d’emancipació d’Èxit.

 

Us donem a conèixer les 4 llars que formen part del projecte a dia d’avui a Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet:

Llar a la Guineueta, Barcelona

Hi van entrar tres joves a viure a l’estiu del 2020. De tots els pisos del projecte, aquest és el que acull nois i noies als qui els falta camí fins a la plena autonomia, ja sigui perquè les traves en aconseguir documentació personal han frenat el seu procés o per falta de temps per adquirir els hàbits necessaris per a l’emancipació.

 

 

 

 

Llar a La Salut, Badalona

És el pis que hem obert recentment on hi viuen tres joves. Aquesta estrena va anar a canvi de deixar el pis de carrer Pavià de Barcelona, ja que en aquest hi convivien també joves d’altres entitats i resultava complicat establir una dinàmica de pis adient per treballar l’autonomia.

En Houssaine, en David i l’Ismail dinen aprofitant el bon temps des de la seva terrassa.

 

 

 

 

 

Llars a Can Peixauet, Santa Coloma. 

Fa poc més d’un any que vam obrir un dels dos pisos de Can Peixauet, que té capacitat per a dos joves. L’altre, és la nova incorporació a la cartera de pisos de Llars El Pas. Aquest mes d’abril s’hi instal·len els tres nois que hi conviuran. L’obertura d’aquest pis s’ha canviat pel tancament del pis de l’Hospitalet, oferint ara millors condicions i més bones instal·lacions per al jovent.

En Daoud firma el contracte amb la Fundació Mambré, ja és oficial que viurà a Santa Coloma.

 

En Youness i en Moha fan un sorteig per repartir-se les habitacions on dormiran. En David grava el sorteig perquè en Daoud pugui seguir-lo.

 

 

Llars El Pas: el circuit d’habitatge inclusiu que no deixa ningú enrere

/a /Etiquetes: , , , , ,

 

Cada any, alguns dels 12 joves que viuen als pisos assistits de Punt de Referència celebren els 21 anys, l’edat que marca el final de la seva etapa en els recursos que ofereix l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i extutelat de la Generalitat de Catalunya. Una edat en la que tan sols el 23,9% dels joves no viuen a la llar d’origen (l’edat mitja d’emancipació a Catalunya és al 29 anys). D’entre aquests nois i noies és freqüent que algun hagi de deixar el recurs d’habitatge sense tenir assolits tots els objectius previstos al seu pla per l’emancipació, o bé sense tenir una feina consolidada que li permeti una total autonomia.

Una situació similar passa al Projecte Acull quan algun del jovent finalitza la seva estada amb la família acollidora sense tenir un lloc de treball, o sense disposar encara de permís de residencia o de treball, sense un lloc on viure. A aquesta situació se li ha de sumar la gran dificultat que els nois i noies tenen per accedir al mercat ordinari d’habitatge (per raons econòmiques, però també en alguns casos pel seu origen migrant).

Identificada aquesta situació, Punt de Referència va apostar pel disseny d’un nou projecte, encara en fase pilot: el projecte Llars El Pas. La finalitat d’aquest és oferir habitatges compartits a llarg termini per facilitar la continuïtat del propi procés d’autonomia en joves d’entre 19 i 25 anys. En aquest temps, amplien els seus recursos personals per aconseguir emancipar-se i compten amb vincles d’importància (amb les persones amb qui conviuen i amb l’educadora que els fa el suport socioeducatiu).

 

Cohabitatge

El nou projecte de cohabitatge permet al jovent compartir pis amb altres joves, que també es troben al final del seu procés d’emancipació. Als 3 pisos, que són propietat de la Fundació Mambré, hi conviuen joves de Punt que consoliden els seus hàbits de cura de la llar durant la seva estada de 3 anys i gaudeixen d’un seguiment professional per part d’una educadora de Punt (menys intens que el que troben als Pisos Assistits).

 

Habitatge Cooperatiu

Hem apostat per apropar el jovent a un model d’habitatge que els permet formar part d’una comunitat veïnal que s’organitza en comissions i s’implica en la vida comunitària.

El Nama i l’Abdelkader són els primers que viuran en un habitatge cooperatiu, una oportunitat que s’ha aconseguit gràcies al conveni entre Punt de Referència i la Cooperativa d’habitatge Sostre Cívic, que ara destina un dels habitatges de cada edifici cooperatiu a persones en risc d’exclusió. Els dos joves han estat rebuts per la comissió d’acollida de La Balma (el bloc on viuran, a Poblenou), han participat en dues reunions virtuals i el mes de juny s’hi instal·laran.

Estem molt satisfetes per haver pogut crear una nova xarxa de suport relacional pel jovent que ja els està permetent relacionar-se amb persones adultes amb qui interactuen en el dia a dia i amb qui podran prendre decisions de manera conjunta per millorar la seva comunitat. A la vegada, hauran accedit a un habitatge més accessible i ajustat a les seves possibilitats.

Comença la darrera fase dels nous itineraris d’habitatges d’emancipació

/a /Etiquetes: , , ,

L’habitatge és un dret que la bona part del jovent tutelat no té garantit quan arriba a la majoria d’edat. Els qui poden accedir a recursos com els pisos assistits tenen sort de comptar amb un sostre i un acompanyament sòcio-educatiu que els permet aprendre els hàbits d’emancipació, a la vegada que poden estudiar i buscar una feina.

Des de l’any 2013, el preu del lloguer a Barcelona ha pujat un 36,4% i ha arribat a assolir l’any 2018 un màxim històric de 929,6 euros mensuals de mitjana (Diàlegs d’Habitatge, 2019). Per altra banda, en els últims anys, la situació del sensellarisme a la ciutat de Barcelona ha canviat, les dades ens mostren que l’edat de les persones que no disposen de les condicions mínimes d’habitatge per poder viure amb dignitat ha disminuït: al voltant d’un 17,9% de la població sense llar és població jove (18-30 anys) i un 18,3%, menors d’edat (de Inés, Guijarro, Tello i Sales, 2017). Les dades són alarmants, i ens indiquen que els recursos i oportunitats per a la transició cap a l’emancipació són clarament insuficients. Consolidar l’habitatge ha estat i és un gran repte pel jovent extutelat. Ara, amb la crisi econòmica, el camí fa més pujada i la carrera de fons cap a la seva emancipació es complica.

Per aquesta raó cada vegada és més freqüent que el jovent que ha pogut comptar amb un recurs d’habitatge s’hagi vist avocat després, a viure al carrer, perquè la seva situació econòmica és inestable, o perquè no poden accedir als habitatges en les condicions que marca el mercat ordinari. Per contribuir a pal·liar aquesta situació Punt de Referència ha fet una aposta per construir itineraris d’habitatge de llarga durada, comptant amb el suport econòmic de Fundació La Caixa.  Aquest estiu hem activat la darrera etapa:

 


Hem obert el darrer pis de les Llars El Pas, pensat en aquesta ocasió per a jovent migrat que ha finalitzat la seva etapa en el Projecte Acull i ha realitzat un itinerari positiu. Des del mes d’agost disposem d’una nova llar amb espai per a 3 joves que, després de viure durant 9 mesos amb persones voluntàries que els han obert les portes de casa, conviuen i compten amb la supervisió d’una educadora amb qui continuaran treballant el seu Pla de Treball cap a l’emancipació.

La incorporació d’aquest recurs ha estat possible gràcies a la col·laboració amb la Fundació Mambré, que ofereix habitatge a preus assequibles a entitats com Punt de Referència que treballem amb col·lectius vulnerables. Pels joves sense ingressos, durant els primers mesos hem comptat amb beques econòmiques del Fons cooperatiu per l’emergència social i sanitària i de la Fundació Roviralta.

 

 

Novetat: Llar Cooperativa. És una porta de sortida cap a la plena autonomia. Un projecte pensat de la mà de la Cooperativa Sostre Cívic on els joves que ja tenen recursos propis podran emancipar-se en un entorn d’habitatge no especulatiu, implicant-se en la dinàmica pròpia d’una cooperativa d’habitatge: formant part de les assemblees i de les comissions de treball.

Una forma de convivència que planteja Sostre Cívic i que promou molta implicació comunitària i treball en xarxa entre les persones implicades. Una gran oportunitat de construir una nova xarxa relacional i de veïnatge pel jovent a qui acompanyem.

El primer habitatge estarà finalitzat durant el primer semestre de 2021, i ha estat possible gràcies a l’aposta del Projecte Lliures de pobresa, d’exclusió i de desigualtats, impulsat per Coop 57, Òmnium Cultural i ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social).

 

 

 

I després de l’Acull? Un nou pis d’autonomia garanteix la continuïtat dels itineraris

/a /Etiquetes: , , ,

A Nou Barris hem trobat el pis que donarà l’ oportunitat de tenir un sostre a jovent que ha participat en el Projecte Acull i que necessita un recurs d’habitatge a més llarg termini per continuar el seu itinerari.

Aquest juliol, en Moushin, en Sekhou i en Houssaine han tancat les convivències amb els nuclis acollidors, i formen el primer grup que ha entrat al pis; estan molt satisfets de comptar amb aquest suport que els permet centrar-se en els estudis sense veure’s amb el repte de trobar un habitatge, i continuar rebent orientació i seguiment des de Punt de Referència.

La proposta d’ampliar el circuit d’habitatge va engegar aquest darrer curs gràcies al partenariat amb la Fundació Mambré, que aposta per oferir els seus habitatges a preus ajustats a entitats que hi acullen col·lectius vulnerables. Gràcies a la seva aposta, Punt de Referència amplia i millora el servei per a joves un cop acaben la seva estada a les llars acollidores.

Més enllà d’oferir un sostre a jovent amb itineraris positius, Punt de Referència continuarà treballant amb el jovent del pis els seus itineraris d’emancipació i en farà un seguiment intensiu com els que es realitzen als pisos assistits. També sosté econòmicament a dos dels tres joves, que actualment no tenen ingressos per fer front a les despeses del dia a dia. Per fer viable aquest projecte d’habitatge de llarga durada, Punt de Referència ha sumat els suports econòmics del Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària, de la Fundació Roviralta i de la Fundació la Caixa.

Afectacions del Covid-19 al jovent tutelat i extutelat: àmbit economia i habitatge

/a /Etiquetes: , , , ,

El mercat laboral

Les dificultats d’accés a un habitatge assequible, la precarització del mercat laboral, els obstacles administratius de la mà de la Llei d’estrangeria o l’exclusió social enquistada comporten que, cada dia, siguin més les persones que es veuen abocades a viure al carrer o en infrahabitatges (Sales, 2019).

Dins d’aquest escenari, ara hi sumem un nou convidat: el COVID-19 i totes aquelles crisis socials que arrossegarà al seu pas; tots aquells factors que dificulten, també, el camí del jovent tutelat i extutelat per a la consecució i construcció del seu projecte d’emancipació.

Gràfics amb números vermells, fletxes que il·lustren caigudes i altres indicadors visuals parlen de la paralització i davallada econòmica que estem vivint aquestes setmanes, en un context de partida ja socialment i econòmicament fracturat per una desigualtat que va en augment. A Catalunya, un 12,2% de les persones que treballen són pobres i el 87,1% dels nous contractes són temporals (INSOCAT, 2019). Tenir un treball remunerat, per tant, no és garantia per sortir-se’n, i no parlem de no tenir-ne: les dades de l’atur s’estan engreixant amb força aquestes setmanes. Per últim hi ha aquelles persones amb una situació administrativa irregular que no disposen del permís de treball. Aquestes  tenen encara més dificultats per accedir al mercat laboral, són persones abocades a un cicle que només acaba quan apareixen oportunitats.

 

L’accés a l’habitatge

Un cicle també difícil d’evitar ve provocat per l’inaccessibilitat de l’accés a un habitatge. Per una banda, des de l’any 2013, el preu del lloguer a Barcelona ha pujat un 36,4% i ha arribat a assolir l’any 2018 un màxim històric de 929,6 euros mensuals de mitjana (Diàlegs d’Habitatge, 2019). Per altra banda, en els últims anys la situació del sensellarisme a la ciutat de Barcelona ha canviat, les dades ens mostren que l’edat de les persones que  ha disminuït: al voltant d’un 17,9% de la població sense llar és població jove (18-30 anys) i un 18,3% són menors d’edat (de Inés, Guijarro, Tello i Sales, 2017).

Les dades són alarmants. Ens indiquen que els recursos i oportunitats per a la transició cap a l’emancipació són clarament insuficients. Consolidar l’habitatge ha estat i és un gran repte pel jovent extutelat. Ara, amb la crisi econòmica, el camí fa més pujada i la carrera de fons cap a la seva emancipació es complica.

Després del primer mes de confinament, sabem que el jovent que acompanyem i viu en projectes d’habitatge social ha mantingut els ingressos i la situació d’habitatge gràcies al suport de les entitats. Però, d’altra banda, aquells que ja han iniciat la seva emancipació per compte propi, han vist clarament disminuïts els seus ingressos degut als canvis i la precarització en l’àmbit laboral així com, també, el jovent que està pendent de finalitzar la seva estada en centres o en pisos assistits i que ha d’afrontar l’emancipació per compte propi, veu que la incertesa sobre el futur es fa més gran. En aquests casos, l’estabilitat i viabilitat de la seva trajectòria d’emancipació s’està veient afectada, augmentant la seva vulnerabilitat social. Tots aquests casos representen un terç del jovent que participa a Punt.

 

Les conseqüències per al jovent tutelat i extutelat

  • El trencament de la trajectòria iniciada. Quan el dret a l’habitatge no està garantit, les energies, les estratègies i les accions s’orienten principalment a poder estabilitzar, dins de l’emergència, a la situació d’habitatge del/la jove, ja que sense un espai on descansar i sentir-se segura és difícil afrontar altres reptes de l’emancipació amb garanties. Tot i això, sovint fan un esforç i fa front a processos formatius o d’inserció laboral mentre la situació d’habitatge és incerta.
  • L’augment del risc de situacions de sensellarisme es veu agreujada per la dificultat de l’accés a l’habitatge, els preus del lloguer i, en alguns casos, pel racisme present a la nostra societat, i també per la inestabilitat o disminució d’ingressos econòmics actuals. “El sensellarisme durant la joventut pot suposar el trencament de la transició cap a l’adultesa i de la construcció del projecte vital propi, i és especialment important prevenir-lo i intervenir-hi per evitar-ne la cronificació” (De Inés i altres, 2019:5).
  • L’augment de malestars psicosocials. Diversos estudis (De Inés i altres, 2019) mostren com la desigualtat estructural d’accés a l’habitatge i a ingressos estables facilita el desenvolupament o cronificació de malestars psicosocials i problemes de salut mental; com estats depressius, d’ansietat, consum de substàncies i afectacions al desenvolupament cognitiu. A aquests factors es suma el ritme i exigències del context a afrontar per recuperar l’estabilitat en la trajectòria d’emancipació i la frustració que pot generar la precarietat de les oportunitats plantejades. Sabem que la salut emocional i mental no és només un fenomen individual sinó també sociopolític; formar part de la comunitat i contribuir-hi des esdevé un factor essencial. Tenir una llar no és un luxe, és un dret fonamental. És tenir un refugi on poder descansar, on poder cuidar-se i millorar la salut, on sentir-se segura i part de la comunitat. Com afirma el propi jovent, el manteniment i creació de vincles afectius i socials creats en espais de proximitat i seguretat són un factor de protecció (De Inés i altres, 2019). Un espai  base que permet afrontar reptes.

 

A Punt de Referència acompanyem al jovent buscant el factor de protecció a partir del vincle afectiu; fomentant el reconeixement, el sentiment de pertinença, els llaços que construeixen xarxa de suport o que són font de benestar personal i obertura de noves oportunitats.  Tanmateix, és imprescindible que això estigui acompanyat d’un avenç en les polítiques per fer front a les situacions de sensellarisme, atenent la diversitat de les problemàtiques i les necessitats i apostant per la promoció de l’accés a un lloguer d’habitatge assequible i social. En el cas del jovent migrant, cal que des de l’Administració s’aposti per a la seva regularització administrativa per un sentit humanitari i no com a eina d’instrumentalització segons les necessitats del mercat. Donant aquest pas, moltes persones podrien tenir una feina i un habitatge per a seguir caminant amb garanties cap a l’emancipació.

Article de Laura Terradas, coordinadora de Programes i Marta Roda, tècnica del projecte GR16-18

Referències bibliogràfiques

Bones pràctiques en l’acollida de joves: diverses poblacions reclamen assessorament

/a /Etiquetes: , , , ,

El darrer any hem registrat un increment notable de trucades a Punt de Referència provinents de persones i comunitats que estan acollint pel seu compte a jovent que ha sortit dels centres de menors que no disposen de recurs d’habitatge. La situació està preocupant a Ajuntaments, veïnes i veïns fins al punt que, moguts per un sentiment de solidaritat i també de coresponsabilitat ciutadana, obren les portes de casa seva per evitar deixar-los dormint al carrer. Un cop ho han fet, els apareixen els primers dubtes i la necessitat de trobar un acompanyament i orientació des de l’experiència.

Per a resoldre aquests dubtes i per conèixer el funcionament del Projecte Acull, diverses persones acollidores han contactat Punt de Referència, que el passat 15 de febrer va reunir-los en una jornada per aprendre i intercanviar bones pràctiques en l’acollida.

 

Quines demandes i dubtes plantegen les persones acollidores?

El model d’acolliment del Projecte Acull garanteix un bon itinerari del jovent perquè disposa d’un marc de projecte treballat i adequat a les necessitats del jovent i posa en valor el fet de combinar el rol de les persones acollidores amb un seguiment professional de l’itinerari d’emancipació del jovent. Les persones acollidores assistents a la jornada no compten amb un marc de referència ni amb el rol de la persona professional, clau per a donar resposta a totes aquelles necessitats administatives, de formació i de treball planificat amb el jovent. Per aquest motiu, els neguits que van plantejar van ser:

  • el desconeixement del sistema administratiu i la necessitat de tenir assessorament jurídic: com podem ajudar al jovent amb la seva situació documental?
  • Com plantejar un acolliment des de la urgència? és necessari establir uns terminis màxims d’estada? com acompanyar als nois i noies a l’inici i final de la convivència?
  • quins haurien de ser els límits en el marc d’una acollida?
  • val la pena que aquests joves es vinculin més al territori i puguin implicar-se en activitats que els posin en valor dins la societat. Com ho fem? quines són recomanables?

 

“Pensàvem que estàvem sols, que érem els únics que acollíem!”
Entre les persones assistents n’hi havia que estan acollint algun jove individualment i d’altres ho fan amb xarxes de veïns que s’han articulat informalment per donar resposta conjuntament. D’aquesta manera, la trobada no només va servir per a veure un model d’acollida vàlid i aprendre de l’experiència del Projecte Acull sinó també per a conèixer-se entre persones acollidores, veure quines iniciatives s’estan movent per acollir al territori i tenir-se en compte per coordinar-se i intercanviar properes experiències entre elles.

 

Endinsa’t en el Projecte Acull a partir de la història d’acollida de’n Moushin

Agrupem veus per trobar respostes al repte d’accés a l’habitatge

/a /Etiquetes: , , ,

Hi ha alguna manera d’evitar que l’accés a l’habitatge sigui un entrebanc tan limitador per als joves que es volen emancipar? Probablement ja no ens sorprèn saber que els preus del lloguer a Barcelona continuen augmentant, i que per a moltes persones joves la llar suposa una despesa de gran part del seu salari. Si la situació ja és preocupant per tanta gent, com se’n poden sortir els nois i noies que s’han d’emancipar amb tan sols 18 anys, sense poder comptar amb el suport de la família i en  alguns casos sense feina o sense el permís per obtenir-la?

Per intentar trobar alternatives a aquesta problemàtica hem volgut parlar-ne amb diverses veus que conformen el mapa d’habitatge. L’espai de conversa El Berenar a Punt ha acollit el primer debat de l’any, sota el títol “500€ per una habitació? Alternatives per accedir a l’habitatge.” Us l’expliquem!

 

El context:

  • Les darreres dades de l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat (ASJTET) alerten pel que fa al risc de sensellarisme entre el jovent extutelat: un 75,5% de les noies i nois atesos pel sistema de protecció no disposen de cap recurs d’habitatge assistit quan compleixen els 18 anys.

 

 

El debat
Han vingut a parlar-ne en Joan Batlle i Bastardas, Director de Programes Socials d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Susana Bonet, Departament d’Atenció a Persones Sense Llar o en Situació d’Exclusió Residencial de l’Ajuntament de Barcelona, Eva Ortigosa, de la Cooperativa Sostre Cívic, Alejandro Llorens, Administració de finques La Gran Urbe, i un equip de Punt de Referència format per en Rachid (jove) la Tere (educadora) la Carmen (voluntària i membre de la Junta de Punt) i la Rita (directora).

La Susana enceta el debat celebrant la presència dels diversos representants a la cuina de Punt, perquè diu, per fer front a un problema tan complex no n’hi hauria prou amb què només un d’ells remi cap a unes millors condicions d’accés a l’habitatge, caldrà sumar conjuntament. La seva observació va ser premonitòria de les propostes de treball conjunt que el debat va generar.

  

 

Les respostes doncs, dependran de la gestió tant privada com pública del lloguer dels habitatges.
Què li demanaríem a l’Administració Publica? La Susana recorda la iniciativa aprovada recentment a Berlín, on s’ha optat per regular des de l’Administració, un topall de preu per metre quadrat. En Joan aposta també per explorar les xifres de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona i analitzar quins habitatges aviat podrien potencialment ser per a lloguer social o més assequibles, en el cas que l’administració tingui els mecanismes per actuar en aquest sentit.

 

La Carmen proposa la primera solució que agruparia en un conveni l’Administració Pública i alguna entitat bancària, per tal que proporcionin una borsa d’avals a jovent que no en pot disposar, a mode de crèdits a retornar en un termini llarg de temps. L’Alejandro comenta que ja existeix el programa Avalloguer de la Generalitat, i que malgrat la seva implementació va generar inseguretats, es podria aprofitar la feina feta i construir una proposta aprofitant aquesta base. Aquesta proposta, a més, podria ser complementària amb la darrera: l’Alejandro proposa teixir ponts directament des de l’entitat amb Administradores de Finques, comenta que moltes persones propietàries voldrien oferir els seus habitatges al col·lectiu de jovent extutelat, en el marc d’un acord amb l’entitat de la qual formen part.

 

Models alternatius al binomi lloguer – compra

Davant les dificultats d’accés a l’habitatge, hi ha iniciatives en funcionament que han anat consolidant alternatives, com és el cas de Sostre Cívic. L’Eva explica que la cooperativa considera que l’habitatge és un dret que s’ha pervertit i que Sostre Cívic vol sortir de les lògiques de mercat i proposa el model d’habitatge en cessió d’ús. Els seus habitatges són titularitat de la pròpia cooperativa i les persones que s’hi vulguin allotjar hauran de fer-se’n sòcies. El seu model ha anat creixent modestament i la construcció dels pisos ha estat possibles també gràcies a la suma de crèdit públic i aportació d’una Banca ètica. L’Eva considera que també les administracions locals haurien d’assumir aquesta responsabilitat. En Joan hi està d’acord i confia que aquests nous models d’habitatge amb el temps puguin tenir més suport per part de l’Administració.

 

Problemes afegits: el racisme
En Rachid ens explica el periple que ha viscut visitant més de 20 pisos en els que li han demanat un preu mínim de 500€ mensuals, un import al que no pot fer front amb el seu salari. Tan ell com la Tere celebren que es puguin obrir alternatives per tal que el jovent no tingui tantes dificultats econòmiques d’accés a l’habitatge, però la Tere ens recorda que el jovent a qui acompanyem també s’enfronten a un altre gran topall: el dels prejudicis. “Quantes vegades he acompanyat a en Rachid a visitar un pis i no li han donat per ser marroquí? Falta sensibilitat i confiança en aquest sentit, estaria molt bé també teixir algun treball amb els propietaris.”

L’Alejandro ho lamenta i explica els factors que han fet que actualment les persones propietàries puguin escollir qui seran els inquilins, un fet que perjudica les persones racialitzades: l’elevada demanda del lloguer ha provocat que els propietaris busquin entre els candidats un perfil de llogater econòmicament estable, i s’asseguren d’escollir persones que no entrin en situació d’impagaments. Aquest fet s’ha accentuat amb la recent Reforma de la Llei d’arrendaments Urbans que decreta que els avals pel lloguer d’un habitatge només podran cobrir dues mensualitats (fins ara l’aval podia respondre a la necessitat pactada).

Malgrat totes les dificultats econòmiques i de prejudicis que el jovent extutelat ha de viure per aconseguir un habitatge, avui acabem el berenar amb bon gust de boca. Hem après que encara hi ha models alternatius a explorar i que totes les veus que han participat avui tenen ganes de seure i tractar les solucions en profunditat. A més, avui ens han confirmat que en Rachid, després de lluitar per trobar una llar, aviat viurà a un habitatge de Sostre Cívic a Martorell.

Felicitats Rachid!

 

Tanquem el pis assistit ‘El Pas’ de Poblenou

/a /Etiquetes: , , ,

Avui diem adéu a un dels quatre pisos que Punt de Referència té llogats per oferir places d’habitatge de llarga durada a jovent extutelat. Són pisos vinculats a la cartera de serveis com a pisos assistits per joves extutelats. En aquests pisos el jovent conviu amb altres joves, aprèn a tenir cura de la llar, a administrar-se de manera autònoma, a adquirir hàbits de cura personal, de responsabilitat, en definitiva, a aprendre a gestionar tot el que necessiten per viure emancipats/des.

El Pas va ser el nom que se li va donar al segon pis que Punt de Referència obria a Barcelona ara fa 12 anys. Inicialment al c/ Mallorca i des de fa 7 anys a la Rambla del Poblenou. En ell hi han viscut 34 joves fins a dia d’avui, quan hem hagut de prendre la decisió de tancar-lo. Ha estat una decisió empesa per motius únicament econòmics. No podíem seguir sostenint-lo, tenint en compte que cada any els 2 pisos de Barcelona generen un dèficit d’entre 10.000€ i 16.000€ cada un. Quin és l’orígen aquest dèficit? la suma de 3 factors: el preu molt elevat de lloguer que pagàvem a Poblenou, en segon lloc el cost de mantenir dues de les 4 places (únicament les altres 2 places estan concertades amb la Generalitat), sumat al fet que actualment els i les joves arriben als pisos sense cap ingrés, motiu pel qual Punt de Referència passa a fer-se càrrec de les seves despeses.

Arribar a aquest punt ens entristeix, i únicament trobem una alternativa a poder sostenir el cost per mantenir les places: que totes les places que s’hi ofereixin estiguin concertades amb la Generalitat. La solució seria la més natural, tenint en compte que aquestes places formen part del parc de pisos assistits per jovent extutelat que ofereix la DGAIA al jovent que deixa els centres de menors als 18 anys.

Per aquest motiu, la solució ha passat per tancar aquest pis i unificar en un sol pis (El Trampolí) les 4 places concertades a la ciutat de Barcelona, de manera que aquest segon pis serà sostenible econòmicament per a Punt de Referència.

 

Conscients del fet que trobar un habitatge és una de les grans dificultats que afronta el jovent tutelat en complir els 18 anys, com a contrapartida al tancament del pis El Pas, Punt de Referència incrementa les opcions d’habitatge mitjançant el projecte d’acollida de jovent migrat sol, l’Acull. Per aquest 2020 es preveu iniciar 6 noves relacions de convivència entre joves i persones acollidores, una aposta a l’alça que vol mantenir i incrementar les oportunitats d’habitatge per al jovent.

Presentem el nou itinerari d’habitatge de llarga durada

/a /Etiquetes: , , , ,

‘De l’acollida al cohabitatge: el camí de l’emancipació del jovent migrant sense referents familiars’. Amb aquest títol Punt de Referència hem dissenyat un programa per a aquella part del jovent extutelat que és migrant sense suport familiar al territori. Acompanyem al jovent proposant-los fer un itinerari d’emancipació, en complir els 18 anys i un cop finalitza la tutela de la Generalitat. El punt de partida són les greus dificultats del jovent sense suport familiar per accedir a un habitatge, i els proposem diferents fases d’acompanyament que els facilitin l’emancipació amb l’oportunitat d’haver finalitzat el seu itinerari educatiu i havent generat una xarxa de suport.

Posem en marxa el programa gràcies al suport econòmic de Fundació La Caixa. Proposem un itinerari en el qual el jovent podrà disposar de diversos models d’habitatge que els permetran, cada un d’ells, atendre les seves necessitats d’emancipació en diferents models d’autonomia. L’itinerari és el següent:

 

  1. Projecte Acull: s’ofereix conviure durant 9 mesos en un entorn familiar amb persones culturalment arrelades a Catalunya. Aquest temps d’acollida facilitarà l’aprenentatge de l’emancipació en la quotidianitat, mostrarà un model de convivència en una llar, la millora de les competències lingüístiques i la creació d’un vincle estable entre el o la jove i els seus acollidors i acollidores a fi que puguin actuar de referents adults més enllà del període d’acolliment. Aquest acolliment es complementa amb el suport tècnic a les famílies d’acollida, en el seu rol, i al jovent, en els objectius que es marca per la seva trajectòria.

2. Pisos amb suport educatiu: un cop finalitzada l’acollida familiar, podran viure temporalment amb 2 o 3 joves més que es troben en la seva mateixa situació. Conjuntament aprenen a construir una emancipació amb més autonomia, a conviure i a dur a la pràctica totes les tasques pròpies de l’emancipació, amb el suport i la supervisió d’una educadora referent.

3. Cohabitatge: quan el jovent ha adquirit una autonomia i recursos suficients per viure pel seu compte, però continua en situació de vulnerabilitat (degut a uns baixos ingressos  que no els permeten accedir al mercat privat d’habitatge) es completa l’itinerari amb un darrer recurs: un habitatge compartit a llarg termini amb altres joves al final del seu procés d’emancipació.

4. Trajecte: oferirem al jovent quan participi de l’espai de cohabitatge un suport professional per a donar resposta a les seves demandes (formació, inserció laboral, lleure, salut, jurídic…); i una supervisió de les seves habilitats d’autonomia a la llar.

En aquest projecte destaquem el partenariat de la Fundació Mambré, que participaran al projecte mitjançant la seva xarxa d’habitatge, el que facilitarà l’acompanyament socioeducatiu de llarga durada al jovent, amb la tranquil·litat de fer-ho comptant amb una llar on aprendre a ser autònoms.

Tinc una bona notícia

/a /Etiquetes: , , , ,

“Ya tengo lo que quería: un trabajo y una casa para descansar y mantenerme de pie. Espero algún día de fiesta subir a pasar un día en Barcelona“. Fa dues setmanes un jove  escrivia aquestes paraules a la Núria, l’educadora que el va acompanyar en el seu pas pel projecte Referents ara fa dos anys.

Les bones notícies com aquesta no tenen preu. Quan els i les joves ens venen a explicar els seus èxits, a Punt estem de celebració. Poder acompanyar-los des del voluntariat o des d’un rol professional ens permet posar-nos en la seva pell i ens  ensenya que (tenint en compte també la motxilla d’experiències viscudes per a cada un/ d’ells/es) tan les petites com les grans alegries sumen en  la construcció del futur dels i les joves. Amb una edat que ronda els 18 anys el seu estat d’ànim depèn massa sovint de les oportunitats que se’ls donen per aconseguir iniciar-se a la vida adulta amb garanties de poder establir-se a una ciutat, trobar un lloc de treball, un habitatge i una estabilitat emocional.
En aquest article volem compartir tot el que hi ha darrere d’aquestes bones notícies.

Molt més que aconseguir el passaport

Fa dues setmanes rebíem una visita d’ un jove emocionat i eufòric perquè després de 6 anys d’esforç ha aconseguit obtenir el passaport. Per a ell el procés ha significat molt més que tenir l’opció de viatjar, ha comportat retrobar la seva família de qui no tenia notícies des que van viure en el context d’un desastre natural.

Objectiu: el contracte laboral d’un any

Per al jovent d’origen migrant poder aconseguir els permisos de residència i de treball passen per haver de signar una oferta de treball d’un any de durada. Un repte difícil d’aconseguir i que compartim amb els nostres joves. Aquesta setmana estem contentes, un jove que viu a un dels pisos assistits ha aconseguit una oferta a través de la xarxa de persones que ha anat consolidant al seu voltant. Tot un èxit que li permetrà establir-se almenys durant un any!

Aprovar un examen

Una noia del projecte Acull cada vegada que aprova un examen escriu un missatge a la seva educadora de referència. El seu somni és ser odontòloga, tenir una professió reconeguda i ingressos suficients per enviar a la seva família, que viu una complicada situació pel context de guerra del seu país. L’èxit en els estudis és una de les alegries compartides per a molts joves, ja que és una branca clau per la construcció del seu futur formatiu i laboral.

 

Carrer de Consell de Cent, 445.
Escala A. Entresol, 08013. Barcelona
93 329 74 27
info@puntdereferencia.org

Ajuda’ns a acompanyar les vides del jovent sense xarxa de suport.
FES-TE’N SOCI

Avís legal

Política de privacitat

Política de galetes