Tag Archive for: migració

“Viure amb una família em permet tenir una casa i sentir-me bé, no com quan vivia en pisos de lloguer”

HISTÒRIES D’ACOLLIMENTS

Viure en família és protecció i cura. També, una qüestió de drets. Anem fins a Sant Cugat del Vallès a conèixer el Kike i la Susi que, des de fa 3 mesos, han acollit al Karim (nom fictici), un jove de Punt de Referència nascut al Marroc i que va arribar a Barcelona fa prop de 2 anys. Tots tres formen part del Projecte Acull que permet continuar acompanyant nois i noies de Punt de Referència, d’entre 18 i 21 anys, però amb l’especificitat de fer-ho amb jovent migrat sense referents adults al territori.

El Karim és molt bon noi –explica la Susi– És rialler i alegre. Realment és molt fàcil conviure amb ell. Ens hem adaptat tots molt bé a la nova situació, ell a la nostra família (que es complementa amb els nostre fill Sergi i la nostra filla Judit, que ja no viu a casa) i nosaltres a la seva rutina”.

– Karim, com és la Susi?, pregunto

– Doncs la Susi és una mica mare, diu rient.

– Quan li dic que buidi el rentaplats. El meu fill tarda tres hores a fer-ho i el Karim és més ràpid, confirma també rient ella.

Són converses del dia a dia que pot tenir qualsevol de família. I els costums i hàbits domèstics propis de la convivència. “La Susi és una mica mare –ens confirma el Karim-. Em pregunta: Has menjat? Com estàs? I això és molt guai. El que puc dir és que són una de les millors persones que  he conegut aquí. I no són bastants…”, se sincera. Mentrestant, fa una llista mental dels avantatges que per a ell suposa no estar sol. “Viure amb ells em permet tenir una casa i sentir-me bé.  Em sento molt millor, no com quan vivia en pisos de lloguer. Literalment, són dues coses molt diferents. Amb ells estic acompanyat i em sento més còmode. Em tracten superbé. I els seus fills, la Judit i el Sergi, també”. 

Ser resilient, una de les claus

Ara bé, segons el Kike, si hi ha alguna cosa que defineix al Karim és que és resilient. “La clau és ser flexible davant  les coses que li van passant. Sinó és difícil avançar en situacions que no només són complicades sinó incertes”.

El Kike fa poc més de dos anys que va conèixer Punt de Referència fent de mentor i això li va obrir els ulls a una nova realitat. Un temps després, ha volgut participar en el projecte Acull. “El fet de conèixer Punt de Referència et fa perdre els dubtes i pors i t’ajuda a prendre la decisió amb més confiança perquè veus que hi ha joves que necessiten ajuda. Per sobre de tot, valoro molt que hi ha un acompanyament. Això dona seguretat. Si hi hagués improvisació i aquest monitoratge no existís crec que no ho hauríem fet”.

La Susi confirma que fer un acolliment “t’omple molt”. “Jo soc la mateixa de sempre –assenteix, però ara veig i convisc amb altres realitats. Tenir el Karim a casa t’enriqueix en molts aspectes i t’aporta conèixer una cultura diferent. L’altre dia vam anar a tastar menjar del seu país. Realment, conviure sempre t’aporta coses”.

Un dia a dia com el de qualsevol jove

El Karim és contundent responent que quan estava al Marroc, mai va imaginar-se que migrar a un altre país seria així: “Pensava que en arribar trobaria una feina ràpidament. No pensava a estudiar. Només en treballar. I ara crec que haig d’estudiar perquè haig de tenir eines”. Des de fa tres mesos, ocupa l’habitació de la Judit, que ja s’ha independitzat. En un moment de trobada, els ha explicat que té un avi de 105 anys. “A la meva família del Marroc els hi parlo d’ells perquè estiguin tranquils. Jo soc el petit de quatre germans i soc una mica el mimat”, riu.

El seu dia a dia és intens. “Cada matí vaig al gimnàs. Després dino a casa.  Jo menjo molt –la Susi m’entén i sempre en diu si en vull més, puntualitza-, després vaig fins a Montcada i Reixach a estudiar el Grau Mitjà d’Atenció a Persones en Situació de Dependència. I també estudio, passejo, surto amb els amics a Barcelona els caps de setmana…”.

Viure amb una família és un factor més que ajuda al Karim a l’arrelament al territori. “Sant Cugat m’agrada molt”, assenteix. “Al principi em va costar perquè m’agradava més Barcelona, però amb el temps prefereixo viure aquí perquè és més tranquil i hi ha muntanya. Si puc em quedaré a viure-hi. Ja veurem”.

El Kike i la Susi són uns autèntics ambaixadors de la feina de Punt de Referència. “Jo m’implico en temes socials –diu el Kike– per poder retornar la sort que hem tingut. Abans feia coses més locals, però menys potents. Col·laboracions amb un risc baix: tothom pot donar classes, tothom pot ajudar a joves i a adults a fer un currículum… Però tenir al Karim és una implicació molt forta. Molta gent es queixa i diu que s’han de canviar les coses, però ningú fa res”.

Salvar barreres i prejudicis

Una de les maneres de difondre el projecte Acull és qüestionar-se temes. “Jo als amics els hi faig preguntes: T’agrada tot tal com està? Canviares alguna cosa? I l’última i més contundent: i tu, què estàs fent?”.

La Susi i el Kike coincideixen en el fet que encara hi ha molts prejudicis socials. “Ens ha passat que parlem del tema amb gent del nostre entorn i et diuen ‘sembla un nano normal’, una frase realment molt bèstia. I es queden tan amples. Aquestes són les barreres que fa que una persona que té 150 metres quadrats de casa digui que no té espai. El que realment passa és que té unes altres barreres mentals”.  Al final, afirmen els dos: És un tema de confiança i de convivència. Tant de bo convencem a més gent que faci un acolliment d’un/a jove migrant. Els discursos polítics que van i venen no ens ajuden…  Al final,  han de prevaldre les conviccions de la gent”.

Veient-los queda clar que la convivència és més que oferir una habitació. “Les cuines donen molt de joc… riuen. Potser el dia que estàs estenent junts la roba tens una conversa realment molt important…”.

Doncs això, rutines domèstiques, converses i riures, com una família qualsevol.

L’economia social i solidària aposta per oferir oportunitats laborals a jovent extutelat

 

En Houssaine i l’Abdelaziz són dos joves que tenen en comú un fet: fa més de tres anys que viuen a Catalunya i es troben en situació administrativa irregular. Han estat formant-se i buscant una feina que els permetés establir-se aquí, la bona notícia és que aviat ho podran fer, us ho expliquem!

 

La Cooperativa A Granel i l‘Economat Social (Queviure) contractaran, durant un any com a mínim, als dos joves que us hem presentat. Les dues es van voler coordinar amb Punt de Referència per aportar el seu granet de sorra a la problemàtica de la qual ja eren coneixedores: la dificultat de molts nois i noies per regularitzar la seva situació administrativa i, per tant, per continuar el seu camí cap a la plena emancipació. A més de permetre’ls regularitza-se, l’entorn de treball de les dues cooperatives suposa, per l’Abdelaziz i en Houssaine, formar part d’un entorn de treball amable i inclusiu.

 

Les cooperatives i entitats van presentar-se a la convocatòria de subvenció ACOL, del programa de Treball i Formació de la Generalitat de Catalunya, que té la finalitat de regularitzar persones que fa més de 3 anys que viuen al territori, a través d’un contracte laboral d’un any, que també contempla hores de formació. La proposta presentada passava per la contractació d’un/a jove de Punt de Referència que es trobi amb aquestes dificultats burocràtiques. Paral·lelament, vam iniciar la recerca de joves que encaixessin amb el perfil de treball que es demanava i es van realitzar les entrevistes pertinents.

També la Fundació Maresme, entitat del tercer sector, ha tingut l’oportunitat de generar oferta laboral per un jove de Punt de Referència, acollint-se a la mateixa convocatòria. Avui, celebrem que a totes tres empreses se’ls ha resolt la convocatòria favorablement i que, ben aviat, els tres joves començaran a treballar i a formar-se a aquestes empreses vinculades a l’economia social.

Sortim al carrer per demanar la reforma del Reglament d’Estrangeria, ara aturada

4000 joves extutelats poden quedar desemparats a Catalunya pel fre de Marlaska” Així titulava TV3  la notícia en la qual ens oposem a la decisió del Govern de no desenvolupar la reforma del Reglament d’estrangeria. El nou reglament estava previst que s’aprovés aquest estiu, però ha topat amb la negativa del ministeri de l’Interior. Davant d’aquest nou revés cap al jovent, cap a la feina que fem conjuntament les entitats perquè la seva emancipació sigui viable, només ens queda sortir al carrer.

 

La concentració

 

   

Es tracta d’una iniciativa recent, impulsada per la Coordinadora Obrim Fronteres en col.laboració amb altres entitats i federacions entre les que ens hi comptem. L’objectiu és accelerar l’aprovació de la reforma del Reglament d’Estrangeria.  Surts a demanar el canvi amb nosaltres?

A banda d’assistir a les concentracions, també pots donar suport a la iniciativa adherint-vos al manifest.

 

Portem la metodologia de Referents a Itàlia i Grècia

Gènova (Itàlia) i Thessaloniki (Grècia) pugen al carro de la mentoria que transforma persones i, per tant, societats.
Re-Generations és el nom del projecte impulsat per Defence for Children Italy (DCI Italy) i on s’hi suma ARSIS (Grècia) amb l’ objectiu d’acollir col·lectius de joves d’entre 18 i 21 anys mitjançant el voluntariat. Per aconseguir-ho Punt de Referència els forma i els acompanya en la posada en marxa i supervisió dels projectes de mentoria en aquests dos països, que compartirien similituds amb el projecte Referents.

La relació que s’ha iniciat amb les entitats tindrà una durada de 3 anys. En aquest temps, Punt agafa l’encàrrec de proposar a DCI i a ARSIS una metodologia de mentoria adaptada a les necessitats dels col·lectius de jovent amb qui treballen (de moment a escala de ciutats, però amb voluntat d’extendre-ho al conjunt del país). En el cas de Gènova posant el focus a jovent extutelat, i en el cas de Thessaloniki al jovent refugiat.

L’expertesa de Punt de Referència aportarà coneixement sobre la implicació d’una ciutadania activa en el funcionament en xarxa per atendre al jovent i en la formació de professionals i de les persones mentores per a fer front a la relació de mentoria entre adult i jove.

 

La presa de contacte a Gènova

El mes de febrer va tenir lloc a Gènova la primera trobada a 3 bandes. Durant els dos dies de treball es va fer una anàlisi de les necessitats de cada país en funció del seu context i les seves realitats i, en definitiva, es van assentar les bases que permetran la posada en marxa d’aquest projecte.

 

Quins són els propers passos per a les organitzacions? Fins el mes de setembre aniran teixint i concretant el plantejament dels seus projectes de mentoria, i a partir de llavors començaran a cercar una xarxa de col·laboradors que els permeti posar-los en marxa. Al març de 2020 les tres entitats es retrobaran en el marc del Congrés de Mentoria (organitzat per la Coordinadora de Mentoria Social) i treballaran en comú per revisar les iniciatives implementades.

Aquest projecte és possible gràcies al finançament del Departament de Migració i Afers Interiors de la Comissió Europea.