Sara Montesinos

 

Ja fa anys que l’acollida de persones migrades és al centre de moltes entitats socials i del tercer sector. Tot i això, la urgència i la necessitat acostumen a centrar els esforços en vies més assistencials com són el sostre i un mínim sustent econòmic. De vegades ens manca espai de reflexió sobre la construcció de futurs a llarg termini, entre d’altres coses, en matèria de feina i sortides laborals. Un dia, en una xerrada a Girona, una persona del públic va preguntar a en Younes quin era el seu somni. “El meu somni? Tinc tres sortides: l’hosteleria, la jardineria i l’electricitat, a mi només se’m permet somiar fins aquí”, va respondre deixant la sala muda. En Younes tenia raó, la seva planificació anava lligada al que el sistema li oferia.

La urgència i la necessitat d’una feina sovint fan que als nois i noies joves els manqui poder pensar en la construcció de del seu futur a llarg termini, el mateix futur que li queda per davant a qualsevol jove de 18 anys. La pressió per a poder-se sostenir i emancipar-se apreta, però la societat ha de tenir un certa responsabilitat a l’hora de posar en valor les seves competències i trencar amb la manca d’oportunitats, la pressió per trobar una feina i alhora l’ampliació d’un ventall de decisions que els permeti a ells i elles mateixes descobrir què volen fer o què se’ls dona bé fer. Amb tot, a mesura que molts joves avancen en la construcció del seu camí, després d’haver saltat i esquivat desenes de murs, en troben un de nou, la inserció laboral.

Alguns i algunes joves han volgut mostrar els resultats dels seus esforços i compartir inquietuds i ganes de continuar aprenent. Avui us presentem en Rachid, la Fadwa, l’Ismail, la Farah i altres joves vinculats a Punt de Referència que necessiten oportunitats laborals per continuar creixent i construint mentre segueixen formant-se.

 

Les competències adquirides a nivell de formació reglada són importants i suposen, no només un aprenentatge curricular sinó també un de social i col·lectiu. A més, a més, els i les joves aporten una sèrie de coneixements i aptituds que van molt més enllà del seu currículum: l’aprenentatge d’un i dos idiomes, les eines adquirides i milers de competències per descobrir. Els processos de construcció de futur dels i les joves no passa només per trobar feina. Alhora, és un pilar important per l’emancipació, l’autonomia i sovint l’autoestima. La xarxa i l’entorn adult dels joves té un paper molt important en la construcció dels seus futurs.

Amb tot això, quan i com assumirem responsabilitats? Socialment, es continua posant la càrrega de responsabilitat als propis joves, joves que aprofiten dia a dia els recursos i portes que se’ls obren davant, que dediquen hores amb educadores per cercar eines formatives, que aprenen malgrat les dificultats, malgrat l’idioma, malgrat la manca d’espai d’estudi… 

Per què aquesta gran càrrega de responsabilitat als joves? Potser en algun moment caldrà afrontar l’autocrítica des del tercer sector, des de les cooperatives, des de l’economia social i solidària. Però sobretot, des de la societat. Parlem d’acollides de forma constant, i en pocs casos es fa amb reflexió, planificació i escolta. La contractació, doncs, és una de les accions més contundent i necessària i cal que ens hi posem les piles. És necessari que comencem a assumir-ho com a eix prioritari, cal que les associacions, les cooperatives, el petit comerç i les entitats comencin a organitzar-se per conèixer i dominar els ajuts i suports a la contractació i comencem a comptar amb persones migrades als equips, no només per un sector més divers, just i igualitari, sinó perquè l’aposta per la contractació i per la regularització és radicalment transformadora.