“Fem un acompanyament a les famílies i persones acollidores amb molta presència educativa i amb una alta implicació”

Parlem amb Bàrbara Bort, Coordinadora del projecte Acull 

Per Marta Bach

 

  • Amb quina paraula definiries el projecte Acull?

L’Acull és caliu

 

  • Per al jovent extutelat complir 18 anys pot arribar a ser un autèntic malson. Som conscients, com a societat, que no tothom té les mateixes oportunitats?

 El jovent que participa en el projecte Acull té uns reptes diferents d’una persona que en complir els 18 anys té una situació de seguretat gràcies al suport de la seva família. En el seu cas, no tenen referents familiars al territori que els hi puguin donar suport en l’etapa de l’emancipació, tot i que, en la majoria dels casos, mantenen uns vincles molt estrets amb la seva família. Els reptes que els cal afrontar no només tenen a veure en ser joves i no tenir la família a prop, sinó també en la seva condició de migrants i amb tot el que això comporta: aprenentatge d’una nova llengua, una nova cultura, teixir nous vincles d’amistat, necessitat de xarxa de suport… I també en l’àmbit documental, formatiu, jurídic, administratiu, laboral…

 

  • Explica’ns quina és la teva trajectòria dins de l’Acull?

Fa 4 anys que soc la responsable del projecte. Vaig entrar a Punt de Referència en el projecte GR 16-18 de mentoria grupal i, al cap de poc, em van proposar assumir un nou grup de Referents i, més tard, vaig entomar el projecte Acull. Em va fer molta il·lusió perquè és un programa que té molt sentit i hi ha molta mancança d’iniciatives com aquesta i, alhora, moltes joves i persones voluntàries en el territori es poden enriquir d’experiències com aquesta. A més, m’atreia poder continuar amb una feina que aglutinés el treball amb jovent i voluntariat.

 

  • Què el fa diferent d’altres iniciatives similars?

Per un costat, el fet que Punt de Referència sigui una associació i no depengui d’un encàrrec d’una administració ni de cap empresa privada. I per l’altra, que no existeix un projecte igual, potser similar, però no amb les mateixes dimensions. Fem un acompanyament amb molta presència educativa, amb una alta implicació, entre la tècnica del projecte i la família o persona acollidora on el/la jove és el focus de la relació. Es genera una vinculació triangular entre la família, el/la jove i la tècnica que fa acompanyament i seguiment d’ambdues relacions.

 

  • Quants joves han passat per llars acollidores?

El projecte Acull es va crear l’any 2022, cinc anys després de la constitució de l’associació Punt de Referència. La intenció original, i que es manté intacta, és fer una discriminació positiva cap al col·lectiu de joves migrades que, havent complert els 18 anys, han d’emancipar-se sense tenir la família a prop. En aquests vint-i-un anys han passat pel projecte una seixantena de joves i esperem poder continuar donant aquesta oportunitat a moltes persones més.

   

  • Ara bé, l’Acull està en crisi, què està passant?

En els darrers mesos i, sobretot arran de la pandèmia, hem notat una davallada de les famílies o persones interessades a acollir 9 mesos a un/a jove a la seva llar. Pensem que ho podem atribuir a un cansament després de tota la situació viscuda, a la incertesa del context actual, amb l’inici de la guerra a Ucraïna, i a la posterior crisi econòmica. Ens resistim a creure que al darrere hi ha una crisi de valors. Estem convençudes que si moltes persones coneguessin a fons el desenvolupament del projecte, probablement, superarien els obstacles que impedeixen que ens arribin tantes famílies com voldríem per donar resposta al jovent que si està esperant. Ara tenim 5 nois i noies que els agradaria ser acollits per una família per establir nous vincles i tenir suport emocional a través del caliu que una família pot aportar.  

 

  • S’ha de ser molt especial per voler acollir a la teva llar a un jove durant 9 mesos?

No, segur que no. És cert que el més important és tenir motivació per incloure una persona d’un altre origen i  amb una distància generacional a la teva dinàmica familiar i de convivència. I sobretot, cal tenir disponibilitat emocional per establir nous vincles.  Com va resumir, recentment, una família acollidora cal tenir “espai a casa i al cor”. A la pràctica, només es necessita una habitació lliure, viure a l’àrea metropolitana de Barcelona i disposar de temps per compartir, almenys, un àpat al dia amb la persona acollida.

 

  • Has acompanyat a molts nois i noies que han passat per l’Acull, què diries que s’emporten d’aquesta experiència en la seva història de vida?

Per descomptat el que valoren més són els vincles establerts! Durant aquests anys, hem fet una estimació que indica que, aproximadament, el 70% dels vincles creats es mantenen durant el temps, fins a dia d’avui. També valoren molt que, a través de la immersió  lingüística, poden millorar la seva competència idiomàtica que es tradueix en més oportunitats d’accés al mercat laboral, a formacions i de contacte amb la comunitat. I decididament posen molt en valor el suport emocional i funcional amb què compten, tant de la família com de Punt de Referència!

 

  • Bàrbara, si haguessis de convèncer a una persona o família perquè formés part del projecte què els hi diries?

Parlaria de les persones que hi han participat i del fet que ho valoren com una experiència molt enriquidora, que tot ha estat molt més senzill del que esperaven i que poder comptar amb el suport de Punt de Referència els hi ha donat la tranquil·litat i seguretat de saber que no estaven soles.

 

  • Tria un moment, un record…

La veritat és que tinc molt bons records dels acolliments que he anat acompanyant al llarg d’aquests quatre anys i em costa escollir-ne un de sol. De tots n’he après alguna cosa i m’han ajudat com a persona. El més significatiu ha estat veure créixer els vincles, amb la diversitat de formes que agafen i indiferentment del temps que perdurin. Tots ells són significatius i m’han fet recordar novament que les persones quan caminem juntes som més fortes.

Cultura que transforma

Ningú posa en dubte que la cultura és una de les millors eines per fer brotar una connexió emocional. Qui no recorda un llibre, una exposició o obra de teatre que li van fer canviar la mirada?

L’art per si constitueix un espai d’expressió, de trobada, de participació social… I alhora també és l’entorn ideal perquè transcendeixin barreres de tota mena (relacionals, físiques, comunicatives…). Per totes aquestes raons, no escatimem esforços perquè el jovent de Punt de Referència vegi i visqui la cultura en primera persona.

Us presentem un petit tastet d’activitats en les quals participen el nostre jovent i voluntariat, gràcies a la col·laboració de la Companyia Els Pirates del teatre Maldà i a l’equip de Mediació Comunitària del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB):

DIUMENGES DE TEATRE

El Teatre Maldà és una de les nostres entitats còmplices per fer arribar als nois i noies l’emoció de la interpretació. Ofereix de manera totalment gratuïta entrades de diferents espectacles per a totes les parelles mentores del projecte Referents que hi volen anar. Els musicals Hi ha d’haver una vida fora d’aquí i Broadway al Maldà i la comèdia El bon Policia (que ara es tornarà a programar), han estat algunes de les darreres peces teatrals que el jovent ha gaudit al costat dels seus mentors/es. Les mentores ens expliquen com ho han viscut:

Broadway al Maldà

“L’espectacle va ser una delícia. Molt recomanable. El fil conductor era la relació dels lletristes i compositors de Broadway, i amb aquesta excusa el cantant repassava, mentre tocava el piano, cançons emblemàtiques de la història del musical. Em va encantar i penso que a ell també, tot i que li costava estar-se quiet a la cadira, semblava que tingués el mal de Sant Vito” (Olga)

“L’obra és dinàmica i amena amb un seguit de cançons. Les actrius saben transmetre el rerefons del fil conductor de les cançons. Tot i ser en català, el jove va comentar que va entendre el missatge sobre el paper de les dones. Molt recomanable!” (Anna)

Hi ha d’haver una vida fora d’aquí

“El teatre ens va agradar molt, van ser molt puntuals i l’enfocament de l’obra sobre l’evolució de la dona dels anys 50 fins ara, quasi tot amb cançons acompanyades de petits diàlegs, va ser molt amena i fàcil d’entendre. Vam gaudir molt tant l’Aissatou com jo. El teatre és petit, però fascinant i et situa en una altra època.” (Rosa)

 

EXPOSICIONS PER VEURE I VIURE

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) és una altra de les entitats que aposten per acostar la cultura a tothom i, per descomptat, als nois i noies que acompanyem. Des del World Press Photo fins a altres exposicions han obert les ments i, alhora, permetent gaudir de la creativitat i del sentiment.

La relació De Punt de Referència amb el CCCB és intensa i fructifica. El passat 9 de febrer, el teatre del CCCB, va acollir l’acte final del 25è aniversari de Punt de Referència, però, el 2022 joves de Punt de Referència van participar en la presentació del llibre Viatge a Mart. Relat coral per a un altre món possible que recull experiències, també de joves tutelats i extutelats, sobre el desplaçament i el viatge emprès cap al nostre país.

D’altra banda, el projecte ‘Som Llavor’ que promou trobades grupals i formació pràctica sobre creació d’audiovisuals per a jovent migrant, realitza de manera regular sortides culturals a diferents sales com la Casa Golferichs i l’espai de fotografia Català-Roca de Barcelona.

Continuarem amb intensitat la nostra aposta per disseminar la cultura perquè sabem que la cultura canvia la mirada i ens transforma. Perquè sabem que la participació cultural és un dret del qual han de poder gaudir totes les persones. Perquè la dimensió vivencial i lúdica de les activitats relacionades amb les arts són útils per crear sentiment de comunitat. A més, hi ha algú que posi en dubte que moltes de les creacions artístiques que hem vist i viscut ens han ajudat a ser les persones que avui som?

Gràcies a totes les entitats col·laboradores per fer-ho possible! Les sortides cultures s’engloben dins del projecte internacional Road to Adulthood que apostar per l’innovació en els models de mentoria a partir dels aprenentatges compartits.