març 30, 2023 - Punt de Referencia

“Des dels pisos assistits promovem que el jovent tingui formació, una xarxa comunitària i les habilitats personals per sortir-se’n”

març 30, 2023/a ENTREVISTES

Parlem amb Tere Rodríguez, educadora del pis assistit Fent Camí.

Per Marta Bach

Amb quina paraula definires el projecte de pisos assistits?

Sempre dic que l’important és “ser-hi”.

Explica què és un pis assistit?

Els pisos assistits són projectes socioeducatius situats en blocs d’edificis de la ciutat que acullen a jovent quan surt del sistema de protecció quan compleixen els 18 anys i fins als 21 anys. És un projecte on hi ha una figura educativa que acompanya els processos individuals de les joves i, a la vegada, genera espais relacionals de grup per treballar la convivència i també, a escala individual, promoure l’autonomia de cadascuna en el seu camí cap a l’emancipació.

A Punt de Referència quants pisos assistits disposeu i quants joves acolliu?

Disposem de tres pisos assistits mixtes: Fent Camí i Trampolí, a la ciutat de Barcelona, i Horitzó a l’Hospitalet del Llobregat. En ells hi conviuen 12 joves, cadascuna amb la seva realitat i la seva “motxilla personal” que treballem intensament.

I quina és la realitat d’aquest jovent? Com viuen aquesta oportunitat?

La realitat és que són nois i noies que no tenen referents adults positius al territori i, per tant, han d’emancipar-se sense una xarxa de suport emocional que els ajudi en temes del dia a dia. No tenen suport a cap nivell amb tot el que això comporta.

Cal diferenciar que les joves migrants acostumen a mantenir el vincle amb les seves famílies al país d’origen. Moltes d’elles han emprès el viatge motivades per un desig d’ajudar la seva família i, fins tot, algunes han estat empeses a fer-ho. En canvi, la realitat de les persones nascudes aquí pot ser diversa: acostumen a tenir uns referents poc estables i, segurament, han tingut vivències negatives que els condicionen el seu present i el seu futur.

Vull destacar que un pis assistit no és només disposar d’un habitatge, sinó també comptar amb el suport educatiu i del grup. També és cert que hi ha joves que només prioritzen la necessitat de tenir un sostre per no haver de viure al carrer.

Quin factor diferencial hi ha en els pisos assistits de Punt que no té una altra entitat?

Sempre volem que se sentin com a casa. Jo no els dic mai: seràs al pis? Sinó: seràs a casa? Aquesta cura dels detalls és important. Sobretot quan arriben al projecte estem molt atentes en què trobin el seu espai i se sentin acollides. Generar un caliu, una paraula que m’agrada i em representa molt. Perquè el caliu ha de ser real, tangible. Que ells i elles ho sentin. El pis assistit no ha de ser un lloc de pas. Per això, cal ser-hi.

Quina és la feina d’una educadora dels pisos assistits?

Moltes de les joves venen de centres d’acollida o CRAES on hi conviuen moltes persones. El fet d’entrar en un pis com el nostre, primer, les fa sentir soles perquè és un canvi molt gran. Passen d’estar 24 hores acompanyades amb educadores i gent, a estar en un pis ja com un adult, amb els teus horaris, rutines i responsabilitats. Per això, la primera etapa, quan arriben, és molt important que l’educadora estigui atenta, que escolti el que la jove té a dir i pugui acompanyar-la, endreçar el que ella vol i, sobretot, cap a on vol dirigir la seva vida. Qui decideix és la jove i l’educadora està al costat. Al llarg de l’estada de les joves al pis (dels 18 als 21 anys, és a dir 3 anys) plantegem els objectius de treball per tal que es formin i puguin accedir al món laboral amb les màximes garanties. Aquest camí no és gens fàcil i les persones tenen alts i baixos que hem de sostenir perquè puguin tirar endavant amb els seus projectes vitals de manera autònoma.

Quines competències i habilitats treballeu amb el jovent?

El nostre objectiu principal és que tinguin una estabilitat emocional perquè sense això és inviable poder afrontar els reptes del dia a dia. La salut emocional és un dels pilars que treballem més intensament. Volem que les joves que surtin dels pisos siguin ciutadanes de ple dret. Per això, promovem que tinguin una formació, una xarxa comunitària i les habilitats personals per poder sortir-se’n.

Portes 16 anys treballant amb el col·lectiu de joves extutelats, quines diferències veus respecte el passat. En què ha canviat la seva realitat? Per bé o per pitjor?

En el passat, el punt de partida de les joves era molt similar. Arribaven mogudes per un afany de millora personal i de les seves famílies. Però, el camí administrativament era molt més difícil. Abans no s’apostava tant per la formació reglada, que és la que els permetrà tenir més oportunitats, i s’optava directament per la inserció en el mercat laboral. Per tant, els itineraris dins dels pisos assistits eren molt més curts. Ara, per contra, els perfils del jovent que entra als pisos és molt més ampli i variat, i això exigeix un esforç més intens per tal d’atendre les realitats diferenciades de cadascun. Des de Punt apostem per unes formacions de llarga durada per generar més oportunitats i treballar la part emocional perquè així tinguin el màxim de recursos personals. L’acompanyament intens i allargat amb el temps permet generar una relació amb un vincle que facilita decididament el procés cap a l’emancipació.

Les dificultats d’accés al mercat de l’habitatge del col·lectiu migrant i jovent extutelat condiciona el seu futur?

Totalment. No és que hi hagi dificultats, sinó gairebé es pot dir que és un territori vedat, una missió impossible. Per a una persona jove, llogar un pis implica destinar el 85,4% del seu salari. Per un jove extutelat a part de la barrera econòmica, s’afegeixen dificultats com el racisme. Com a societat cal abordar aquest tema de manera urgent! No només per al col·lectiu de jovent extutelat, sinó per a tota una generació. És indecent que per una habitació rellogada a Barcelona o l’àrea metropolitana es paguin 400 € o més!

Què t’ha aportat personalment aquesta feina?

Per a mi és un luxe poder estar al costat de persones que t’obren el cor i comparteixen amb tu les seves inquietuds, pors, somnis i desitjos de futur… I que et deixen entrar-hi, ser-hi! Estar atenta a tots els moments, saber el què els hi passa… Per a mi tenir cura de les relacions és el més important!

Si haguessis de quedar-te amb un record o explicar una anècdota d’aquests anys…

Hi ha gent que han passat per Punt que formen part de la meva família. Veure que se’n surten és gratificant. Tenen fills, parella, un sostre i uns somnis complerts. Recordo, que em van convidar a una boda al Marroc i va ser un regal. Em vaig sentir acollida com una més de la seva família.

Nou pis cooperatiu per a jovent extutelat al barri de Poblenou

març 30, 2023/a ENTREVISTES/Etiquetes: emancipació, habitatge cooperatiu, pis solidari, pisos

Ens fa especial il·lusió explicar que ens hem sumat a la cooperativa Abril que promou un nou edifici d’habitatge cooperatiu al barri de Poblenou de la ciutat de Barcelona. La bona notícia és que uns dels 18 pisos que es construiran serà un habitatge de caràcter social i inclusiu i que es destinarà a dos joves de Punt de Referència, seguint el model que ja hem implementat a l’edifici de La Balma on en l’actualitat fa mesos que ja hi viuen dos joves vinculats a Punt de Referència.

Justament a mitjan març, vam organitzar la primera trobada de jovent del nostre projecte ‘Llar El Pas’ per visitar La Balma i van poder escoltar, de la mà d’un dels dos joves que hi viuen, en què consisteix la seva experiència com a veí d’un habitatge cooperatiu. Saber quines són les principals diferències amb un habitatge normal; com es comparteixen els espais físics i relacionals; quins són els avantatges econòmics enfront del mercat d’habitatge ordinari; de quina manera s’estableix i es consolida la relació amb el veïnatge; quina és la càrrega de feina que cal assumir en aquest model cooperatiu (participació en assemblees, comissions i tasques i responsabilitats individuals) i quines són les despeses econòmiques que cal assumir (aportacions, lloguers, subministraments, etc.) van ser algunes de les temàtiques tractades.

Ben segur que l’espai lluminós i la comoditat de l’entorn van ajudar que la xerrada fos amena i participativa. La trobada va acabar amb la visita al pis dels joves i l’edifici sencer coneixent de primera mà els espais d’ús compartit (sala i cuina comuna, la sala polivalent, la biblioteca, les habitacions de convidats, la zona de cures, la bugaderia, el terrat amb l’hort comunitari i l’aparcament per a bicicletes).

Una de les principals raons de Punt de Referència per apostar per l’habitatge cooperatiu és que aquest format permet el jovent formar part d’una comunitat. “Molts dels joves extutelats tenen una xarxa social petita a causa del procés migratori i els anys de tutela i aquest model els permet una nova xarxa relacional amb el veïnat i el barri”, explica Rita Grané. I afegeix que “l’habitatge cooperatiu és un model transformador i no especulatiu, una eina interessant que mira de contribuir a transformar la societat”. En aquesta ocasió, poder disposar d’un nou pis cooperatiu és possible gràcies al suport de la Fundació ‘La Caixa’.

L’aposta per aquest model ve de lluny. L’any 2019 es van iniciar les primeres converses sobre habitatge cooperatiu a Punt de Referència. Poc després, el 2020, es fa pública la convocatòria del Projecte Lliures, una iniciativa impulsada per Coop57, Òmnium Cultural i ECAS que treball per revertir les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social oferint suport a projectes arreu del territori. Gràcies a aquest suport, Sostre Cívic i Punt de Referència van aconseguir les aportacions inicials de capital per assegurar un pis solidari a La Balma.

La història continua i és més necessària que mai, ja que la taxa d’emancipació juvenil continua amb xifres poc esperançadores: es va situar en el 16,75% en el segon trimestre de 2021, segons l’Observatori d’Emancipació Juvenil promogut pel Consell de la Joventut d’Espanya.

El projecte Llars El Pas és possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació “La Caixa”, el projecte IMEX i 07BCN

Històries de mentoria: coneix l’Ahmed i la Teresa

març 30, 2023/a NOTÍCIES/Etiquetes: emancipació, mentoria, oportunitats, voluntariat

L’Ahmed i la Teresa fa poc més de tres mesos que es coneixen, però ningú ho diria. Són una de les parelles mentores del projecte Atenea, que s’emmarca en el projecte internacional Road to Adulthood. En aquest temps ja han visitat la Pedrera, la Fundació Miró, han anat a biblioteques, museus i centres culturals i han passejat pels barris de l’Eixample i Gràcia. “En tan poc temps que ens coneixem el que ha crescut és la confiança. Al començament era com un allau de preguntes, però ara és com si ens coneguéssim de fa anys”, explica la Teresa.

Ella va voler ser mentora perquè “acompanyar les persones és un tema que em motiva i, sobretot, a joves en el seu creixement cap a la vida adulta. Penso que a les persones nouvingudes, com l’Ahmed, els hi falta un entorn social. Nosaltres hem tingut una família i un acompanyament des de joves de persones que ens hem anat trobant i, en el seu cas, ells i elles estan bastant sols. Quan arriben estan sols del tot i, després, de pis en pis i amb contactes efímers que van perdent. I els hi falta també referents culturals del país, socials, culturals, religiosos, etc. Tots els elements que per a nosaltres són comuns per a ells són uns altres. Acompanyar-lo fa que conegui tot de manera natural, i ens permet gaudir del temps de lleure i passar-ho bé junts”.

Una estona ben compartida amb l’Ahmed, que va arribar aquí des del seu país d’origen, Guinea Conakry, fa dos anys, quan en tenia 17, i ara estudia un cicle mitjà de Climatització i Instal·lacions frigorífiques. Fa un any “no estava centrat” i un amic li va parlar de Punt de Referència. “Em va dir que a ell l’ajudaven amb els estudis i li ensenyaven coses que no sabia”, recorda. I veient com el projecte havia millorat la vida del seu amic, no va dubtar i va demanar un mentor. I així va conèixer la Teresa. “És una persona molt important per a mi. M’ajuda a tenir idees bones, em dona consells amb els estudis i amb la vida en general. No és que m’ajudi a fer els deures, però sí que em dona idees per aprovar les assignatures”, afirma l’Ahmed. Diu que vol explicar el seu cas per si alguna jove que ho necessita s’anima a formar part d’un projecte de mentoria. A ell, assegura, li ha canviat la vida: “Ara tinc les idees més clares de què he de fer i de què no”.

Un triangle ben dibuixat

Si una idea també té clara Punt de Referència és que “la mentoria perquè pugui funcionar ha de ser un triangle entre la persona mentora, el jovent i l’equip educatiu”, explica Laura Terradas, Coordinadora de mentoria a Punt de Referència. “L’equip tècnic, a mesura que passen els mesos, ens anem retirant perquè la relació agafi la seva autonomia, però sempre requereix un acompanyament perquè aquesta relació sigui de creixement i d’enriquiment mutu, una qüestió que, de vegades, no és habitual. I a més, com que parteix d’un marc estructural molt diferent si no posem aquests límits la relació es podria tenyir i no arribaria a ser emancipadora, sinó el contrari”.

El que és indubtable és que Punt de Referència va néixer amb la mentoria. Des de fa 25 anys amb el projecte Referents. “Li diem mentoria des del 2010 –explica Laura Terradas– quan vam veure que altres iniciatives europees li deien així; nosaltres, que som l’entitat pionera a Catalunya en mentoria fins llavors li dèiem acompanyament voluntari o vincle efectiu”. Més endavant juntament amb altres 3 entitats va néixer la Coordinadora de Mentoria Social. “Ara sembla que la mentoria és molt nova, però s’ha construït a poc a poc”, assegura la Laura, mentre reivindica la importància de la xarxa social: “és tan vital com la feina, l’habitatge, la formació… Però com és invisible, no és un títol o diners a final de mes, a vegades no li parem tanta atenció. Però és igual de vital, tant per a promoure oportunitats, com també per promoure l’efecte Pigmalió”. Perquè, detalla “quan algú et mira, et reconeix, s’interessa per tu, et parla… et permet afrontar els reptes del dia a dia i augmentar l’autoconfiança. A Punt diem que comptar amb algú és comptar per a algú”.

L’Ahmed té la Teresa. I ella explica que hi ha sentiments que els uneixen: “el nostre pare va morir quan teníem 16 anys. Són coses profundes i vivències compartides”.

La capacitat transformadora de la mentoria

Té sentit que la mentoria continuï expandint-se? Segons Laura Terrades, “en un món utòpic tant de bo els projectes de mentoria s’esgotessin. Voldria dir que tothom té una xarxa i la solitud no existeix. Això està molt lluny de la realitat. El que és cert és que la mentoria és una metodologia molt potent i té sentit que vagi creixent”. Per la seva banda, la Teresa posa en relleu que “quan col·labores com a voluntària valores molt la gran professionalitat de Punt de Referència. No hi ha improvisació. Et sorprèn positivament, tant en el moment de la selecció, de la formació i el suport de tot l’equip. Tot està pensat i establert”.

I és que Laura Terradas, coordinadora de mentoria, deixa clar que “per a nosaltres cada relació és única. És important. Hi dediquem temps, es cou a foc lent. Hi ha un marc metodològic, però l’aplicació d’aquest marc és única. I això genera la màgia que cada persona tingui la possibilitat de fer el seu recorregut segons el seu punt de partida i sabent on vol arribar”.

El projecte Atenea on participen l’Ahmed i la Teresa té una durada de 9 mesos. “Si després d’aquest temps, ens volem continuar veient serà una decisió nostra”, explica l’Ahmed i assegura que “jo voldria perquè m’agraden les persones bones com la Teresa. Necessito que a la meva vida hi hagi bones persones que no em comprin ni em donin res, només que estiguin al meu costat acompanyant-me. Passar temps junts parlant i aconsellant-me. Necessito persones com ella”.

Ajuda’ns a acompanyar les vides del jovent sense xarxa de suport.