Dues joves de Punt porten la seva veu al Congrés del Tercer sector i a la Setmana per la Pau Arcadi Oliveres

 

L’ Aicha i la Zineb són dues noies migrades a les quals tenim el plaer d’acompanyar des dels diversos projectes de l’entitat. Aquesta setmana han entomat en el repte de participar activament en dos espais de debat molt interessants que les han fet visibles a elles i als reptes del jovent tutelat i extutelat. Des de Punt de Referència procurem anar ampliant la presència de les noies en espais d’influència com aquests, que donen veu a les seves vivències com a dones, i com a joves extutelades.

 

L’Aicha va participar en el 7è Congrés del Tercer Sector social de Catalunya, l’espai de trobada anual que agrupa totes les entitats del tercer sector social que, aquesta edició, s’ha celebrat els dies 15 i 16 de juny amb l’objectiu de compartir els recursos desenvolupats durant la pandèmia i donar resposta als desafiaments de la crisi social derivada de la COVID-19.

 

Un dels espais on vam poder escoltar l’Aicha va ser a l’acte de cloenda: ella, com a representant de la Federació d’Entitats de Pisos Assistits, acompanyada de Letícia Menéndez de l’Agrupació d’Entitats Gitanes dels Països Catalans i en Rafael Codony, voluntari de la Creu Roja de Catalunya, com a representants d’entitats socials van poder dirigir-se a la directora del Diari Ara, Esther Vera, per fer-li preguntes sobre les polítiques socials als mitjans de comunicació. Aquestes són les tres preguntes que l’Aicha va voler dur a l’acte:

  • Sovint als mitjans, es parla de les persones en situació de vulnerabilitat en termes que són massa assistencialistes. Com creus que se’ls hi podria donar veu d’una manera més empoderada?
  • Per què en la majoria dels mitjans de comunicació els temes socials sempre costa tant que estiguin a les portades i per què quan ho fan és, normalment, amb qüestions relacionades amb fets tràgics?
  • Com podem fer perquè el llenguatge dels mitjans de comunicació respecte a les persones en situació de vulnerabilitat sigui més curós?

Va ser molt interessant poder establir un diàleg directe entre aquestes tres representants d’entitats socials i la màxima responsable d’un mitjà de comunicació com és el Diari Ara.

L’altre espai on vam poder sentir la veu de l’Aicha va ser a la lectura del Manifest que va servir de tancament del Congrés i que recollia les principals reivindicacions de les entitats del tercer sector: que es garanteixi l’accés de les persones vulnerables als drets socials, que es facin canvis en el model socioeconòmic actual que permetin prioritzar l’atenció i el benestar de les persones en el context de pobresa i, finalment, revalorar, modernitzar i blindar els serveis socials.

 

 

La Zineb, per la seva banda, va participar a la 1a Setmana per la Pau – Arcadi Oliveres, un esdeveniment nou, obert a la participació que té l’objectiu de repensar conjuntament el futur desitjat per la nostra societat. Seguint amb el llegat d’ Arcadi Oliveres, la setmana preveia espais per compartir pensaments i propostes d’acció i incidència sociopolítica i d’enfortiment del treball en xarxa.

El dimarts 28 de juny va tenir lloc el Conversatori, un espai dedicat al jovent per tal que poguessin proposar accions que trobin rellevants per construir un futur més just. Dins d’aquest espai dinamitzat pel meteoròleg Tomàs Molina, la Zineb va dirigir a Sergi Barrera, cap de l’oficina de Barcelona del Parlament Europeu la següent pregunta: “per què els refugiats ucraïnesos estan acceptats a la Unió Europea i els altres de Palestina, Síria, Àfrica que fa tants anys que tenen guerres no estan acceptats?” Sergi Barrera va explicar que fins que no hi ha hagut aquesta guerra d’Ucraïna, els estats membres de la UE no han activat l’acord establert el 2001, pel qual cada estat assumeix una quota de persones refugiades. “Hi ha hagut falta de voluntat política”. 

 

L’ Assemblea aprova dues novetats importants: el canvi de Junta i de seu social

 

El passat 25 de maig vam celebrar l’Assemblea anual de socis i sòcies, una cita important en els espais de participació de les sòcies i socis. Punt de Referència som una Associació i, com a tal, les persones associades són la garantia de la seva existència present i futura.

La trobada l’hem tornat a convocar virtual per facilitar la conciliació de les persones assistents. Va comptar amb la participació de les persones sòcies, de la Thaïs Ruiz (qui va participar amb el doble rol de sòcia i de responsable d’administració i finances), de la Rita Grané, directora, i d’en Xavi Florido, nou cap d’àmbit d’habitatge. Entre els tres van presentar la Memòria del 2021: tota l’acció realitzada per l’entitat durant el darrer any, els comptes de 2021 i, finalment, el pla d’actuació i el pressupost de 2022 que l’assemblea va aprovar i que aviat estaran disponibles a l’apartat de transparència del web.

 

Ha estat una Assemblea important, perquè també s’ha aprovat:

  • la renovació de la Junta directiva on s’incorporen dues persones noves, en Domènec Creus i l’Estefania Soler. En canvi acomiadem a un dels fundadors de l’entitat, l’Isidre Carbonell, com a vocal de la Junta. A partir d’ara centrarà la seva energia i sobretot la seva expertesa en els espais de supervisió de l’equip educatiu de l’entitat. El segon canvi que destaquem és un relleu en el rol de la presidència.
    En Juanjo Ortega passa el relleu a la Mònica Arús, qui, per raons familiars va presentar la seva candidatura a l’Assemblea mitjançant un emotiu vídeo. Totes les persones que han format part o participen activament a Punt de Referència, reconeixen l’Isidre i en Juanjo com el pal de paller que ha liderat l’entitat en aquests primers 25 anys.
    Moltes gràcies per ser-hi cada dia!

 

 

  • El canvi de seu social. El nou curs deixarem el local del carrer Sant Antoni Abat que tant bé coneixeu per anar a un local més espaiós i accessible. L’oportunitat ha vingut de la mà d’un soci de l’entitat que ens ha facilitat un espai de treball amb millors condicions i amb un lloguer social.

 

La Mirada de Punt: fase final

La Mirada de Punt és l’espai participatiu de reflexió sobre Punt de Referència. A l’Assemblea es van presentar els darrers continguts i actualment estem recollint aportacions a les línies estratègiques. Un cop tancada aquesta fase compartirem amb totes les persones sòcies la versió final, en un espai de conversa per a que tothom es pugui fer seu el model d’entitat que estem construïnt.

 

 

 

 

L’Assemblea va dedicar un agraïment a la tasca del voluntariat, de l’equip professional, de totes les persones sòcies i de les que han col·laborat econòmicament mantenint la sostenibilitat de Punt de Referència. Els i les assistents van posar en valor la importància de la participació del voluntariat les persones sòcies en espais on puguin aportar el seu coneixement, per això els propers dies us compartirem els espais on us convidem a sumar-vos. Aprofitem l’ocasió per animar-vos a fer-vos sòcies i sumar la vostra mirada a la visió de l’entitat, per continuar acompanyant de la millor manera possible al jovent tutelat i extutelat.

 

Participem a l’intercanvi d’experiències de mentoria social dels congressos de Països Baixos i Pamplona

 

Aquest mes de maig la mentoria ens ha dut a participar en dos congressos: el Congrés Estatal de Mentoria Social (Pamplona) i l’European Mentoring Summit (Leeuwarden, Països Baixos), en els quals hem participat aportant la nostra visió i hem establert ponts per a la millora i innovació en mentoria social. Aquesta vegada, s’ha recuperat la presencialitat, per això ens hem desplaçat a Pamplona i als Països Baixos.

 

Congrés Estatal de Mentoria Social

Què hi hem aportat i què ens enduem?

La nostra participació al congrés ha tocat diverses tecles. Per una banda, la Rita Grané, directora de l’entitat va impartir la ponència innaugural “Mentoria per la inclusió: de la idea a l’actualitat”, juntament amb la Marina Claverías, directora de l’Asscociació Quilòmetre Zero. Juntes van recordar les primeres passes de la Coordinadora de Mentoria Social i van contextualitzar la utilitat de la mentoria per dotar a les persones en risc d’exclusió de més oportunitats, i van presentar els reptes que afrontarà la Coordinadora els propers anys.

En segon lloc, la Bet Termes i l’Alícia Garcia, tècniques del Projecte Referents van dinamitzar el taller “Com la participació del voluntariat al Projecte Referents modifica les seves creences i pràctiques relacionals”. Van exposar i debatre amb els assistents, els principals impactes que té el fet de ser mentor/a en les competències, habilitats i actituds de les persones. Aquestes evidències en el cas del Projecte Referents les l’hem obtingut de l’estudi encarregat a DEP institut, que podeu consultar en aquest article.
Per últim, també vàrem aportar la nostra expertesa a la taula rodona “Mentoria social amb joves i adolescents”.

Els tres dies de congrés preveien diverses ponències i tallers en les quals l’equip de mentoria de Punt va poder assistir. Alguns d’aquests espais van servir per donar idees de com millorar els nostres projectes, ja sigui aplicant eines i plataformes tecnològiques d’utilitat o bé incorporant plantejaments interessants en els diversos moments pels quals passa una relació de mentoria. L’equip ha tornat de Pamplona amb llibretes carregades de reflexions gràcies al fet de gaudir d’aquest espai d’intercanvi d’experiències i gràcies al temps dedicat a pensar en la mentoria social, l’eina que totes les entitats presents tenim en comú.

El Congrés va finalitzar amb l’acte de clausura, en el qual se’ns va atorgar el guardó del Segell MC+, la màxima valoració en la qualitat de la mentoria social.

 

European Mentoring Summit

 

Del 18 al 20 de maig la Mariona Sementé, tècnica de l’Àrea Internacional i responsable del projecte Atenea, va assistir al Congrés Euorpeu de Mentoria, a Holanda. Punt de Referència hem pogut aportar la nostra expertesa en mentoria participant en els tallers programats. El congrés reunia projectes molt diversos d’arreu del món que treballen amb la mentoria, no només social sino també la mentoria aplicada als estudiants universitaris, entre d’altres col·lectius que no es troben en situació de risc d’exclusió.

Un dels actes destacats va ser el de presentació del projecte Re-Generations en el qual hem estat treballant durant tres anys en col·laboració amb ARSIS de Grècia i Defence for Children d’Itàlia. Participar al congrés ens ha servit per adquirir eines que ens poden facilitar la sistematització i l’acompanyament al voluntariat i enfortir la xarxa d’entitats que treballem amb la mentoria social.

Obrim noves places de voluntariat a Barcelona i al Maresme!

 

Has pensat mai en fer el voluntariat d’acompanyament una persona jove tutelada o exututelada? Vius a l’Àrea Metropolitana de Barcelona o al Maresme? Aquesta és la teva oportunitat per apuntar-te a fer-ho sent mentor o mentora mitjançant els Projectes Referents o Atenea, o bé per obrir les portes de casa teva a una persona jove migrada amb el Projecte Acull.

 

Per què et necessita el jovent extutelat?

El jovent que participa als projectes té una edat que va dels 16 als 23 anys i es troba amb el repte comú d’emancipar-se amb un context exigent, amb poca xarxa de suport en el dia a dia i al territori, i amb moltes ganes de conèixer persones amb qui créixer, compartir moments descobrint el món adult, persones amb qui comptar durant un curs o potser per sempre. S’enfronten al repte de deixar el recurs per a menors al fer els 18 anys i tirar endavant la seva emancipació. Tenir al costat una persona de confiança serà la clau per a poder assolir aquest repte.

En aquest camí, les parelles de mentoria dels projectes Atenea Referents i els nuclis de convivència del projecte Acull esteu acompanyades professionalment per una persona tècnica de Punt de Referència, que cuida la relació per tal que el resultat sigui el més positiu possible per a les persones participants.

 

 

Cada projecte requereix un compromís i dinàmiques de relació diferent a l’altre, per aquest motiu us els expliquem en detall mitjançant sessions informatives: el mes de juny i al llarg de tot l’estiu pots assistir a les sessions informatives (presencials i virtuals) amb l’objectiu de conèixer el funcionament dels projectes i les diverses opcions de voluntariat que oferim a Punt de Referència. Vens? Durant tot l’estiu podràs venir a una sessió informativa, aquestes són les de juny:

  • Dimecres 15 de juny a les  18:30 h (virtual)
  • Dilluns 27 de juny a les 18 h (presencial)

 

Què cal fer si t’interessa participar?

  • Comprovar que compleixes els requisits inicials que es demanen en aquest document.
  • Si és així, inscriu-re’t a una sessió informativa mitjançant el formulari d’inscripció del nostre web. Rebràs un correu informant de les sessions informatives a les que pots assistir.
  • Participar a la sessió informativa i resoldre tots els dubtes que tinguis sobre el voluntariat. Per les persones que, després de la sessió informativa seguiu interessades, el procés continuarà amb una entrevista personal per valorar la vostra participació, i si aquesta tira endavant, acabarà amb una formació grupal (amb els companys mentors/es amb qui compartiries aquest curs), específica del vostre projecte. Acabada la formació, ja podràs conèixer el teu jove, el moment més esperat!

 

 

L’economia social i solidària aposta per oferir oportunitats laborals a jovent extutelat

 

En Houssaine i l’Abdelaziz són dos joves que tenen en comú un fet: fa més de tres anys que viuen a Catalunya i es troben en situació administrativa irregular. Han estat formant-se i buscant una feina que els permetés establir-se aquí, la bona notícia és que aviat ho podran fer, us ho expliquem!

 

La Cooperativa A Granel i l‘Economat Social (Queviure) contractaran, durant un any com a mínim, als dos joves que us hem presentat. Les dues es van voler coordinar amb Punt de Referència per aportar el seu granet de sorra a la problemàtica de la qual ja eren coneixedores: la dificultat de molts nois i noies per regularitzar la seva situació administrativa i, per tant, per continuar el seu camí cap a la plena emancipació. A més de permetre’ls regularitza-se, l’entorn de treball de les dues cooperatives suposa, per l’Abdelaziz i en Houssaine, formar part d’un entorn de treball amable i inclusiu.

 

Les cooperatives i entitats van presentar-se a la convocatòria de subvenció ACOL, del programa de Treball i Formació de la Generalitat de Catalunya, que té la finalitat de regularitzar persones que fa més de 3 anys que viuen al territori, a través d’un contracte laboral d’un any, que també contempla hores de formació. La proposta presentada passava per la contractació d’un/a jove de Punt de Referència que es trobi amb aquestes dificultats burocràtiques. Paral·lelament, vam iniciar la recerca de joves que encaixessin amb el perfil de treball que es demanava i es van realitzar les entrevistes pertinents.

També la Fundació Maresme, entitat del tercer sector, ha tingut l’oportunitat de generar oferta laboral per un jove de Punt de Referència, acollint-se a la mateixa convocatòria. Avui, celebrem que a totes tres empreses se’ls ha resolt la convocatòria favorablement i que, ben aviat, els tres joves començaran a treballar i a formar-se a aquestes empreses vinculades a l’economia social.

Emprenem una nova col·laboració internacional: el Road to Adulthood

 

Heu seguit el projecte internacional Re-Generations? Així doncs, sabreu que les entitats italiana (Defence for Children Italy) i grega (ARSIS) ja han realitzat diversos grups de mentoria i han tancat més d’un cicle dels seus programes per a jovent migrat, que van implementar gràcies a la formació dels seus equips i el seguiment de projecte que n’hem fet des de Punt de Referència. Aquesta etapa conjunta s’acaba, ja que la tasca de posada en marxa ha estat completada i avaluada amb èxit, per aquest motiu dels dies 10 al 13 de maig a Grècia tindrà lloc el tancament oficial del projecte. Hi participarem les tres entitats i per representar Punt de Referència comptem amb joves i voluntariat que s’ha volgut involucrar en el projecte.

Tret de sortida del projecte Road to Adulthood

La bona sintonia entre les entitats participants a Re-Generations i el treball que hem aconseguit dur a terme conjuntament ha fet que vulguem continuar la col·laboració per tal d’ innovar per millorar els nostres models de mentoria a partir dels aprenentatges que anem assolint. La col·laboració internacional ens permet adquirir més visió sobre la intervenció amb jovent migrat i, per aquest motiu, iniciem un nou viatge conjunt que durarà fins al gener de 2024: el projecte Road to Adulthood. En aquesta nova etapa s’incorpora també l’entitat Mentoring Europe.

 

Participant a Road to Adulthood, Punt de Referència ja no només tindrem el rol de formadors sinó que entomem els reptes d’elaborar una nova guia metodològica del nostre projecte Atenea: mentoria per l’èxit educatiu, i el de conèixer en profunditat les oportunitats educatives amb relació a les persones joves migrades a Catalunya. 

Fer un voluntariat a Punt de Referència ajuda a empatitzar amb el jovent migrant i a sensibilitzar l’entorn proper

Per Clàudia Frontino, Agència Talaia

 

Com puc acompanyar a algú jove que ha migrat? Quin és el meu paper com a referent en un voluntariat? Què faig si no sé com acompanyar? És bona idea implicar-hi la meva família? Aquestes i altres preguntes són habituals per a qui inicia un període de mentoria o voluntariat. I és que els dubtes sobre les pròpies capacitats a l’hora d’acompanyar jovent tutelat i extutelat sense xarxa familiar són normals quan s’inicia el procés d’aquestes característiques. 

Per conèixer amb detall les sensacions i opinions de les persones que participen dels programes de Punt de Referència i per tal de millorar el model de formació i acompanyament que s’ofereix, hem encarregat un estudi a DEP Institut sobre els efectes que té per a les persones voluntàries la participació en el projecte de mentoria Referents.
A continuació compartim les principals conclusions de l’estudi que ens indiquen en què canvien les percepcions i actituds del voluntariat gràcies al procés d’acompanyament. Aviat podreu accedir a l’estudi complet. 

 

Per entendre com s’ha estructurat l’estudi i les idees extretes, cal primer esmentar les tres àrees en que s’ha dividit i que fan referència als diversos impactes que pot tenir per al voluntariat participar en el projecte Referents:

  1. Àrea comunitària: sobre els efectes des d’un punt de vista comunitari, social ampli o com a individu en una societat.
  2. Àrea interpersonal: els efectes que té pel voluntariat des del punt de vista de com ens comuniquem o relacionem amb els altres.
  3. Àrea personal: quins beneficis té el voluntariat per a l’individu respecte a si mateix/a.

 

Àrea comunitària: empatia i consciència

És important destacar que l’estudi ha conclòs que participar d’un voluntariat a Punt de Referència ajuda a entendre millor la situació, reptes i dificultats que es troba el jovent tutelat i extutelat per emancipar-se, en temes legals-administratius o fins i tot culturals i religiosos. També contribueix a detectar actituds i comportaments racistes tant propis com de la societat. A més, ajuda a generar consciència social en l’entorn i, en menor grau, a participar d’associacions o esdeveniments socials. 

Tot això és important perquè sovint, des de fora, el desconeixement provoca manca d’empatia i, per tant, manca d’acció, reconeixement de l’altre, prejudicis, etc. Com es pot llegir a l’estudi, les persones que participen d’aquest voluntariat prenen consciència de molts aspectes que dificulten la vida del jovent tutelat i extutelat i incorporen els nous coneixements al seu dia a dia. Per exemple, hi ha qui assegura haver comentat l’experiència del voluntariat amb familiars i amistats, o qui estableix paral·lelismes entre joves que surten a les notícies i joves del projecte de mentoria de Punt de Referència. 

“Cada cop que sento una tragèdia de seguida penso que hagués pogut ser ell… El voluntariat serveix per baixar a un nivell personal el que és un problema polític o geopolític, veure que està afectant a persones concretes. I passes de valorar-ho des d’un pla teòric o abstracte a un pla més personal, empàtic”.

 

A més, un dels punts destacats d’aquesta àrea és que les persones que participen del voluntariat reaccionen més davant de comentaris racistes o discriminatoris i els confronten.

 

 

 

 

 

 

Àrea interpersonal: escoltar i acompanyar


Pel que fa a aquesta àrea, l’estudi posa de manifest que les persones voluntàries aprenen a adaptar la comunicació segons el moment de la persona que tenen davant i que s’estableixen relacions des de l’empatia i el respecte, malgrat diferències d’edat, culturals o religioses. També es fa referència al treball que fan per no donar solucions o no intentar canviar la manera de pensar de l’altra persona, així com per respectar els silencis.

“Jo diria que el que em va ajudar va ser saber escoltar, donar temps i silencis, i entendre que els nostres ritmes de conversa no són els mateixos”.

Per últim, destacar que es valora molt positivament el fet que ser referent ajuda a canviar perspectives cap a una relació d’equitat i es treballa per fugir de la idea de caritat o cert paternalisme. Es passa de la idea d’ajudar a la idea d’acompanyar, o “caminar de costat”, com es diu a l’estudi. 

 

Àrea personal: reflexions i canvis

L’última àrea que explora l’estudi se situa en el terreny més personal i fa referència a canvis sobre percepcions pròpies de les persones que fan el voluntariat. A grans trets, aquest apartat posa de relleu que les persones voluntàries, després de participar dels projectes de Punt de Referència, relativitzen els seus problemes. Alguns dels aspectes destacats en aquesta àrea i que es treballen de forma indirecta són:

Seguretat en un/a mateix/a

Major adaptabilitat i flexibilitat davant de situacions canviants

Tenir més paciència i guanyar visió a llarg termini

Relativitzar els problemes 

Ressituar l’escala de valors en termes comunitaris o de família

Autoconeixement 

“A mi també m’ha donat seguretat. Jo pensava que no ho sabria fer. I volia fer tot de cop… Em feia molta por cagar-la, dir-li qualsevol cosa…”

 

Conclusions

Fer un voluntariat és un viatge per revisar-se, aprendre i escoltar. Acompanyar jovent tutelat i extutelat és una tasca complexa, però a la vegada enriquidora i transformadora. Ja sigui pel que canvia cap enfora o cap endins, les persones voluntàries que han participat de l’estudi reconeixen que han pres consciència de les dificultats i entrebancs d’aquests i aquestes joves a la vegada que han incorporat nous comportaments. Escoltar i fer pauses, assenyalar i recriminar comportaments racistes, reconèixer el lloc que s’ocupa quan s’acompanya, crear relacions de suport… Tot un conjunt d’aprenentatges i reflexions recollides en un estudi que poden ser d’ajuda per a noves persones que participin d’un nou programa de voluntariat del projecte Referents i també a l’equip tècnic de Punt de Referència per recollir i millorar processos en un futur.

Consolidem el disseny del projecte d’habitatge Llars El Pas.

Tot just fa un any us presentàvem el projecte Llars el Pas. Va néixer amb l’objectiu d’oferir una llar estable des d’on els joves puguin avançar en el seu projecte de futur fins arribar al moment d’emprendre la plena emancipació. En aquestes llars, el jovent hi pot fer estades de llarga durada i compten amb suport socio-educatiu. 

Així doncs, als pisos hi conviuen joves que gràcies als aprenentatges del dia a dia i al Pla de Treball per a l’emancipació, adquireixen coneixements per tenir cura de la llar i d’ells mateixos. El jovent que conviuen als pisos de Llars el Pas reben el suport de l’educador del projecte, en David.


En aquest any  hem consolidat el disseny del projecte fins a oferir actualment 4 pisos a nois i noies que han fet un bon procés previ en altres projectes d’habitatge de Punt de Referència: el projecte Pisos Assistits i el Projecte Acull. 

La Fundació Mambré, està vinculada a Llars el Pas des del seu projecte de cohabitatge, facilitant així un lloguer social al jovent amb ingressos propis. Aquest projecte no seria possible sense els altres aliats estratègics: la Fundació La Caixa, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el projecte IMEX: Itineraris d’emancipació d’Èxit.

 

Us donem a conèixer les 4 llars que formen part del projecte a dia d’avui a Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet:

Llar a la Guineueta, Barcelona

Hi van entrar tres joves a viure a l’estiu del 2020. De tots els pisos del projecte, aquest és el que acull nois i noies als qui els falta camí fins a la plena autonomia, ja sigui perquè les traves en aconseguir documentació personal han frenat el seu procés o per falta de temps per adquirir els hàbits necessaris per a l’emancipació.

 

 

 

 

Llar a La Salut, Badalona

És el pis que hem obert recentment on hi viuen tres joves. Aquesta estrena va anar a canvi de deixar el pis de carrer Pavià de Barcelona, ja que en aquest hi convivien també joves d’altres entitats i resultava complicat establir una dinàmica de pis adient per treballar l’autonomia.

En Houssaine, en David i l’Ismail dinen aprofitant el bon temps des de la seva terrassa.

 

 

 

 

 

Llars a Can Peixauet, Santa Coloma. 

Fa poc més d’un any que vam obrir un dels dos pisos de Can Peixauet, que té capacitat per a dos joves. L’altre, és la nova incorporació a la cartera de pisos de Llars El Pas. Aquest mes d’abril s’hi instal·len els tres nois que hi conviuran. L’obertura d’aquest pis s’ha canviat pel tancament del pis de l’Hospitalet, oferint ara millors condicions i més bones instal·lacions per al jovent.

En Daoud firma el contracte amb la Fundació Mambré, ja és oficial que viurà a Santa Coloma.

 

En Youness i en Moha fan un sorteig per repartir-se les habitacions on dormiran. En David grava el sorteig perquè en Daoud pugui seguir-lo.

 

 

El suport a l’emancipació des de les empreses

 

Punt de Referència som una gran xarxa de complicitats. Entre elles hi ha les de les entitats col·laboradores (empreses, fundacions privades i altres col·lectius) que recolzen alguns dels nostres projectes, donant així més oportunitats al jovent tutelat i extutelat que hi participa.

Amb cada una d’elles trobem conjuntament la manera d’adequar les necessitats mútues a una col·laboració real, cercant sempre que les seves aportacions tinguin un retorn real cap als nois i noies.

Actualment, més enllà del finançament públic, rebem suports privats dirigits específicament a poder sostenir més acolliments de joves migrats a cases de persones voluntàries (Projecte Acull) i a oferir més oportunitats en la trajectòria formativa i laboral (Projecte Atenea).

El canviant entorn del jovent fa que constantment sorgeixin noves dificultats. Vàrem voler fer visibles els reptes que afronta el jovent per poder-se emancipar, mitjançant una trobada informal que va tenir lloc al CCCB el 22 de febrer. Van poder assistir-hi la Bea Beza (Aigües de Barcelona), l’Imma Carné (Fundació Naccari Ravà), en David Fernández (Coop 57) i en José Maria Armengol (Rotary Club Barcelona Millenium), que van compartir l’espai amb l’Eloi Jerez i la Carmen Netzel de la Junta i equip de voluntariat de Punt de Referència.

 

 

 

La conversa va sorgir desrpés d’exposar-los la roda d’emancipació, o el que és el mateix, els àmbits de desenvolupament que cada jove ha d’assolir per aconseguir la plena autonomia. Per cada un dels àmbits vam detallar amb dades la realitat que viu el jovent que acompanyem. A manera de debat, els convidats, coneixedors ja de la situació del jovent, van anar llançant noves propostes de col·laboració per tal de donar-los més oportunitats.

Va ser molt enriquidor repensar conjuntament els models de suport i descobrir noves vies de col·laboracions, que confiem començar a impulsar ben aviat.

 

 

Tens o treballes a una empresa o fundació i t’agradaria donar suport al jovent? Estem obertes a col·laboracions de tota mena, des de les més puntuals a les més duradores, de les que es concreten en una activitat pel jovent a les que compten amb una implicació de més pes. Tots els suports que responen a una necessitat del jovent son benvinguts!

El final del ‘Viatge a Mart’ recollit en la publicació d’un llibre

Els tripulants del Viatge a Mart han arribat a la seva destinació.
Per celebrar-ho i fer-nos partícips del seu viatge, els 10 joves de Punt de Referència i 10 activistes, pensadores i creadores que ben segur coneixeu, van presentar el 19 de febrer al teatre del CCCB el llibre Viatge a Mart. Relat coral per a un altre món possible que recull l’experiència que els va unir el maig de l’any passat i que els ha fet conèixer-se i reflexionar conjuntament sobre la idea de desplaçament i de viatge.

L’acte, a més de ser la presentació del llibre, va ser també la culminació de tots aquests mesos compartits, un bon moment per rememorar les trobades que cada grup format per 2 joves i 2 activistes va estar fent per Barcelona, i com cada un dels grups va trobar la paraula que els definia, una paraula que alhora bastiria el vocabulari del futur. Aquell dia al CCCB hi eren la majoria de les persones participants i totes elles van tenir micròfon obert per compartir allò que volien destacar.

El tret de sortida va ser una taula rodona dinamitzada per la presentadora Laura Sangrà i en la qual, quatre dels participants van aproximar-nos a algunes reflexions que havien fet durant aquests mesos respecte als desplaçaments. L’Aya Zuidi, en Mamadou Tafsir, en Miquel Missé i la Blanca Haddad van referir-se als trajectes migratoris que han emprès, a les transicions personals que suposen viatges interiors i també als viatges com el que han compartit: el viatge a Mart com a excusa per aproximar-se a persones que d’una altra manera no haguessin conegut. En Miquel diu haver descobert una realitat allunyada de la seva gràcies a haver conegut en Youssef i la Manal, el jovent extutelat del seu grup. “No cal anar a Mart, els abismes entre galàxies són aquí mateix, al sol del Raval”.

L’acte va continuar amb la lectura de petits fragments que cada un ha escrit i que es poden llegir al llibre. Va ser bonic escoltar les diverses experiències que han unit a vint persones al voltant de la idea del desplaçament i van ser molt commovedores les reivindicacions de drets que el jovent migrat va posar sobre la taula. Reclamaven un final millor pel seu viatge, o simplement un final de viatge, una llei més justa que els permetés establir-se, poder obtenir la documentació per poder treballar com les persones d’aquí o viatjar per veure les seves famíles. També els convidats Aladdine Azzouzi i la Safia El Aadam. fills de persones migrades i activistes contra el racisme, van posar paraules a aquestes injustícies que la llei té preparades per les persones que han vingut d’altres països. 

  

 

El llibre o quadern de bitàcola Viatge a Mart ja està disponible per internet o bé a les llibreries. “Hi trobareu poemes, cançons, llengües diverses bategant alhora, retrats i paisatges, dibuixos, definicions, pròlegs, històries familiars i històries personals” expliquen els seus editors. No us el deixeu perdre!

 

El grup de joves de Som Llavor presenta el seu vídeo per combatre el racisme

 

El 15 de febrer era un dia molt esperat pel jovent de Som Llavor, el projecte de participació i incidència que fa d’altaveu de les opinions del jovent que acompanyem.
Aquell dia van presentar el vídeo en el qual havien estat treballant durant tres mesos. El racisme és el fil conductor de la peça i el tema que ha mobilizat en Bilal, la Zineb, en Youssef, l’Abdelaziz, en Herny i l’Alpha, que han recollit i exposat algunes situacions viscudes en primera persona. Per aquest motiu a l’acte de presentació hi van convidar persones que poguessin aportar-los visió en la temàtica escollida: en Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, en David Bondia, Síndic de Greuges de Barcelona i expresident de l’institut de Drets Humans, en Moussa Bourekba, investigador sobre racisme i discursos d’odi del CIDOB (Barcelona Center for International Affairs) i l’Elisenda Colell i en Ferran Moreno, periodistes de societat de El Periódico i TV3 respectivament. El jovent va estar acompanyat per la Marina Montoya, tècnica del projecte i la Clàudia de l’Agència de comunicació Talaia, que van dinamitzar l’espai.

   

Es van trobar al centre cívic Folch i Torres del Raval. La trobada va començar amb les presentacions de totes les assistents i posteriorment els i les joves els van explicar breument com s’han estat organitzant en les trobades fins arribar a tenir el seu vídeo finalitzat. Després, van donar pas al vídeo i van explicar diverses situacions racistes que viuen en el seu dia a dia. Gràcies a això, tothom va poder apropar-se a la realitat dels nois i noies i al patiment que comparteixen. Ja podeu veure el vídeo clicant aquí!

 

Del vídeo vam passar al debat. El Youssef va preguntar als convidats, què creuen que poden fer des de les seves responsabilitats professionals i com a ciutadans per capgirar aquesta situació que pateixen. Així es va encetar un debat molt interessant en el qual els i les joves van poder explicar més a fons les situacions que han patit (algunes relacionades amb abusos policials), i van poder recollir moltes recomanacions. En destaquem algunes: 

L’Elisenda i en Ferran coincidien en el fet que, com a periodistes, valoren molt positivament i troben molt necessaris espais d’intercanvi com aquest, ja que els ajuden a aprofundir en els punts de vista i realitats, i així tenir-les presents a l’hora d’escriure un article o reportatge. En David afegia que el paper dels mitjans és clau per canviar les percepcions de la gent respecte als i les noies d’altres origens i l’Elisenda hi està d’acord “Els mitjans podem ajudar a que la gent sàpiga que té drets, tot i que l’efecte que podem generar és limitat”.

En David, com a expert en Drets els explicava al grup de joves que han de ser conscients dels seus drets i dels recursos que tenen a l’abast per poder denunciar quan hi ha vulneracions i situacions racistes, un dels recursos és la mateixa Sindicatura de Greuges de Barcelona. En contrapartida, deia, el que hauríem d’aconseguir és canviar les percepcions de la gent respecte els joves com ells. I això es pot aconseguir presentant aquest mateix vídeo a col·lectius que no hi estiguin sensibilitzats.

En Moussa entenia el malestar dels i les noies perquè ha viscut el racisme també cap a ell. Opinava que trencar estigmes tan arrelats costa diverses generacions. Mentre no se’ls deixi de veure com a migrants, proposa reivindicar els drets, tal com ja ho ha començat a fer el grup de joves, i anar a explicar la seva realitat a les noves generacions, no només als mitjans de comunicació.

   

El regidor va explicar que el problema d’estereotips és només una punta visible d’un problema més complex i estructural: que hi hagi joves sense papers. La Llei d’Estrangeria genera desigualtats i fa que les vides dels i les noies migrants siguin més complicades. No tota la ciutadania percep aquesta realitat amb bons ulls. “Des de l’Ajuntament diu, tenim el compromís de fer el que estigui a les nostres mans per rebatre aquesta realitat, però malauradament no tot recau sota el nostre control”. En Marc es va referir també al cos de la Guàrdia Urbana i va detallar que estan treballant per incorporar perfils de policies de diferents origens i per formar-los per una comunicació més respectuosa. També va recomanar que, si mai tornen a viure un abús policial,  enregistrin amb el mòbil per disposar d’un material que serveixi de testimoni.

 

El temps va transcórrer tan ràpidament que s’havia fet l’hora de marxar i el grup de joves i els convidats van aprofitar els darrers moments per acabar de parlar d’aquestes situacions. El grup de Som Llavor va quedar molt content de veure l’interès que van despertar i les propostes que els van donar per continuar combatent el racisme. 

El Projecte Atenea encara un any ple d’activitat

Dos mesos després d’iniciar les relacions de mentoria, el grup de participants del projecte Atenea viu un moment dolç. Els i les participants encaren l’any amb moltes ganes. “El grup de mentors i mentores és molt proactiu i està molt implicat en el projecte. Tots comparteixen una visió i intenció educativa sobre els joves”, diu la Mariona, educadora del projecte.

El grup ha agraït molt recuperar la presencialitat en les trobades grupals, perquè així, més enllà d’ establir el vincle amb la persona amb la qui tenen la relació de mentoria, han pogut conèixer la resta de voluntariat i joves del projecte. Els primers mesos, el grup ha aprofitat les trobades per conèixer-se i cohesionar el grup, i pròximament faran activitats dirigides a millorar i potenciar les habilitats del jovent: aprendre a preparar-se pels examens, treballar les pròpies capacitats per encarar una entrevista de feina i fins i tot fer una visita a una empresa per conèixer de primera mà els rols professionals dels treballadors (una activitat molt ben valorada en l’anterior edició).

 

 

Activitat grupal

 

 

Els i les joves

 

Els nois i noies que participen al projecte es proposen finalitzar els estudis i per aconseguir-ho, compten amb la confiança i el suport dels referents i del voluntariat del taller d’estudi.
En aquesta alçada del curs, cada jove, acompanyat del seu mentor i l’educadora, ha elaborat el Pla de Treball, el document on estableix els objectius que vol assolir durant el curs. Com dèiem, el repte en comú del jovent d’Atenea se centra en assolir èxit en la trajectòria formativa, però també en millorar les competències personals relacionals, de gestió de les emocions, entre d’altres.

Els joves d’Atenea que tenen la seva situació documental en regla, es plantegen fer una trajectòria formativa més llarga i trobar una feina a temps parcial que els permeti combinar la jornada laboral amb els estudis. Per altra banda, els qui no tenen encara una resolució favorable de la seva documentació, prioritzen aconseguir un contracte de feina a través dels Programes de Formació i Inserció per regularitzar la seva situació.

 

 

 

 

Els dijous: taller d’estudi

Cada setmana venen 18 joves a estudiar al taller. Alguns d’ells participen en una relació de mentoria del Projecte Atenea i d’altres són joves de projectes de Punt que troben útil venir a aquest espai de suport a l’estudi. El taller els ofereix l’espai i el temps a dedicar als estudis i a fer deures, amb el suport de persones voluntàries. Aquest curs, el taller ha millorat el model d’acompanyament: els i les joves ens avancen quina matèria voldran estudiar la següent setmana i busquem la persona voluntària que li donarà suport a en aquella matèria. D’aquesta manera, l’acompanyament és individualitzat i més focalitzat a les seves necessitats.

 

Obrim un nou grup, t’apuntes a ser referent?

Excepcionalment, obrim un grup de mentoria que proposa establir relacions d’una durada més curta (de març a juny). D’aquesta manera, donem l’oportunitat a joves que el primer trimestre no es van apuntar a Atenea i que ara han detectat que voldrien ser acompanyats en la seva trajectòria formativa.
Vols ser un/a de les acompanyants? Només cal que t’inscriguis en aquest formulari seleccionant el Projecte Atenea.
T’hi esperem!