Obrim noves places de voluntariat a Barcelona i al Maresme!

 

Has pensat mai en fer el voluntariat d’acompanyament una persona jove tutelada o exututelada? Vius a l’Àrea Metropolitana de Barcelona o al Maresme? Aquesta és la teva oportunitat per apuntar-te a fer-ho sent mentor o mentora mitjançant els Projectes Referents o Atenea, o bé per obrir les portes de casa teva a una persona jove migrada amb el Projecte Acull.

 

Per què et necessita el jovent extutelat?

El jovent que participa als projectes té una edat que va dels 16 als 23 anys i es troba amb el repte comú d’emancipar-se amb un context exigent, amb poca xarxa de suport en el dia a dia i al territori, i amb moltes ganes de conèixer persones amb qui créixer, compartir moments descobrint el món adult, persones amb qui comptar durant un curs o potser per sempre. S’enfronten al repte de deixar el recurs per a menors al fer els 18 anys i tirar endavant la seva emancipació. Tenir al costat una persona de confiança serà la clau per a poder assolir aquest repte.

En aquest camí, les parelles de mentoria dels projectes Atenea Referents i els nuclis de convivència del projecte Acull esteu acompanyades professionalment per una persona tècnica de Punt de Referència, que cuida la relació per tal que el resultat sigui el més positiu possible per a les persones participants.

 

 

Cada projecte requereix un compromís i dinàmiques de relació diferent a l’altre, per aquest motiu us els expliquem en detall mitjançant sessions informatives: el mes de juny i al llarg de tot l’estiu pots assistir a les sessions informatives (presencials i virtuals) amb l’objectiu de conèixer el funcionament dels projectes i les diverses opcions de voluntariat que oferim a Punt de Referència. Vens? Durant tot l’estiu podràs venir a una sessió informativa, aquestes són les de juny:

  • Dimecres 15 de juny a les  18:30 h (virtual)
  • Dilluns 27 de juny a les 18 h (presencial)

 

Què cal fer si t’interessa participar?

  • Comprovar que compleixes els requisits inicials que es demanen en aquest document.
  • Si és així, inscriu-re’t a una sessió informativa mitjançant el formulari d’inscripció del nostre web. Rebràs un correu informant de les sessions informatives a les que pots assistir.
  • Participar a la sessió informativa i resoldre tots els dubtes que tinguis sobre el voluntariat. Per les persones que, després de la sessió informativa seguiu interessades, el procés continuarà amb una entrevista personal per valorar la vostra participació, i si aquesta tira endavant, acabarà amb una formació grupal (amb els companys mentors/es amb qui compartiries aquest curs), específica del vostre projecte. Acabada la formació, ja podràs conèixer el teu jove, el moment més esperat!

 

 

L’economia social i solidària aposta per oferir oportunitats laborals a jovent extutelat

 

En Houssaine i l’Abdelaziz són dos joves que tenen en comú un fet: fa més de tres anys que viuen a Catalunya i es troben en situació administrativa irregular. Han estat formant-se i buscant una feina que els permetés establir-se aquí, la bona notícia és que aviat ho podran fer, us ho expliquem!

 

La Cooperativa A Granel i l‘Economat Social (Queviure) contractaran, durant un any com a mínim, als dos joves que us hem presentat. Les dues es van voler coordinar amb Punt de Referència per aportar el seu granet de sorra a la problemàtica de la qual ja eren coneixedores: la dificultat de molts nois i noies per regularitzar la seva situació administrativa i, per tant, per continuar el seu camí cap a la plena emancipació. A més de permetre’ls regularitza-se, l’entorn de treball de les dues cooperatives suposa, per l’Abdelaziz i en Houssaine, formar part d’un entorn de treball amable i inclusiu.

 

Les cooperatives i entitats van presentar-se a la convocatòria de subvenció ACOL, del programa de Treball i Formació de la Generalitat de Catalunya, que té la finalitat de regularitzar persones que fa més de 3 anys que viuen al territori, a través d’un contracte laboral d’un any, que també contempla hores de formació. La proposta presentada passava per la contractació d’un/a jove de Punt de Referència que es trobi amb aquestes dificultats burocràtiques. Paral·lelament, vam iniciar la recerca de joves que encaixessin amb el perfil de treball que es demanava i es van realitzar les entrevistes pertinents.

També la Fundació Maresme, entitat del tercer sector, ha tingut l’oportunitat de generar oferta laboral per un jove de Punt de Referència, acollint-se a la mateixa convocatòria. Avui, celebrem que a totes tres empreses se’ls ha resolt la convocatòria favorablement i que, ben aviat, els tres joves començaran a treballar i a formar-se a aquestes empreses vinculades a l’economia social.

Emprenem una nova col·laboració internacional: el Road to Adulthood

 

Heu seguit el projecte internacional Re-Generations? Així doncs, sabreu que les entitats italiana (Defence for Children Italy) i grega (ARSIS) ja han realitzat diversos grups de mentoria i han tancat més d’un cicle dels seus programes per a jovent migrat, que van implementar gràcies a la formació dels seus equips i el seguiment de projecte que n’hem fet des de Punt de Referència. Aquesta etapa conjunta s’acaba, ja que la tasca de posada en marxa ha estat completada i avaluada amb èxit, per aquest motiu dels dies 10 al 13 de maig a Grècia tindrà lloc el tancament oficial del projecte. Hi participarem les tres entitats i per representar Punt de Referència comptem amb joves i voluntariat que s’ha volgut involucrar en el projecte.

Tret de sortida del projecte Road to Adulthood

La bona sintonia entre les entitats participants a Re-Generations i el treball que hem aconseguit dur a terme conjuntament ha fet que vulguem continuar la col·laboració per tal d’ innovar per millorar els nostres models de mentoria a partir dels aprenentatges que anem assolint. La col·laboració internacional ens permet adquirir més visió sobre la intervenció amb jovent migrat i, per aquest motiu, iniciem un nou viatge conjunt que durarà fins al gener de 2024: el projecte Road to Adulthood. En aquesta nova etapa s’incorpora també l’entitat Mentoring Europe.

 

Participant a Road to Adulthood, Punt de Referència ja no només tindrem el rol de formadors sinó que entomem els reptes d’elaborar una nova guia metodològica del nostre projecte Atenea: mentoria per l’èxit educatiu, i el de conèixer en profunditat les oportunitats educatives amb relació a les persones joves migrades a Catalunya. 

Fer un voluntariat a Punt de Referència ajuda a empatitzar amb el jovent migrant i a sensibilitzar l’entorn proper

Per Clàudia Frontino, Agència Talaia

 

Com puc acompanyar a algú jove que ha migrat? Quin és el meu paper com a referent en un voluntariat? Què faig si no sé com acompanyar? És bona idea implicar-hi la meva família? Aquestes i altres preguntes són habituals per a qui inicia un període de mentoria o voluntariat. I és que els dubtes sobre les pròpies capacitats a l’hora d’acompanyar jovent tutelat i extutelat sense xarxa familiar són normals quan s’inicia el procés d’aquestes característiques. 

Per conèixer amb detall les sensacions i opinions de les persones que participen dels programes de Punt de Referència i per tal de millorar el model de formació i acompanyament que s’ofereix, hem encarregat un estudi a DEP Institut sobre els efectes que té per a les persones voluntàries la participació en el projecte de mentoria Referents.
A continuació compartim les principals conclusions de l’estudi que ens indiquen en què canvien les percepcions i actituds del voluntariat gràcies al procés d’acompanyament. Aviat podreu accedir a l’estudi complet. 

 

Per entendre com s’ha estructurat l’estudi i les idees extretes, cal primer esmentar les tres àrees en que s’ha dividit i que fan referència als diversos impactes que pot tenir per al voluntariat participar en el projecte Referents:

  1. Àrea comunitària: sobre els efectes des d’un punt de vista comunitari, social ampli o com a individu en una societat.
  2. Àrea interpersonal: els efectes que té pel voluntariat des del punt de vista de com ens comuniquem o relacionem amb els altres.
  3. Àrea personal: quins beneficis té el voluntariat per a l’individu respecte a si mateix/a.

 

Àrea comunitària: empatia i consciència

És important destacar que l’estudi ha conclòs que participar d’un voluntariat a Punt de Referència ajuda a entendre millor la situació, reptes i dificultats que es troba el jovent tutelat i extutelat per emancipar-se, en temes legals-administratius o fins i tot culturals i religiosos. També contribueix a detectar actituds i comportaments racistes tant propis com de la societat. A més, ajuda a generar consciència social en l’entorn i, en menor grau, a participar d’associacions o esdeveniments socials. 

Tot això és important perquè sovint, des de fora, el desconeixement provoca manca d’empatia i, per tant, manca d’acció, reconeixement de l’altre, prejudicis, etc. Com es pot llegir a l’estudi, les persones que participen d’aquest voluntariat prenen consciència de molts aspectes que dificulten la vida del jovent tutelat i extutelat i incorporen els nous coneixements al seu dia a dia. Per exemple, hi ha qui assegura haver comentat l’experiència del voluntariat amb familiars i amistats, o qui estableix paral·lelismes entre joves que surten a les notícies i joves del projecte de mentoria de Punt de Referència. 

“Cada cop que sento una tragèdia de seguida penso que hagués pogut ser ell… El voluntariat serveix per baixar a un nivell personal el que és un problema polític o geopolític, veure que està afectant a persones concretes. I passes de valorar-ho des d’un pla teòric o abstracte a un pla més personal, empàtic”.

 

A més, un dels punts destacats d’aquesta àrea és que les persones que participen del voluntariat reaccionen més davant de comentaris racistes o discriminatoris i els confronten.

 

 

 

 

 

 

Àrea interpersonal: escoltar i acompanyar


Pel que fa a aquesta àrea, l’estudi posa de manifest que les persones voluntàries aprenen a adaptar la comunicació segons el moment de la persona que tenen davant i que s’estableixen relacions des de l’empatia i el respecte, malgrat diferències d’edat, culturals o religioses. També es fa referència al treball que fan per no donar solucions o no intentar canviar la manera de pensar de l’altra persona, així com per respectar els silencis.

“Jo diria que el que em va ajudar va ser saber escoltar, donar temps i silencis, i entendre que els nostres ritmes de conversa no són els mateixos”.

Per últim, destacar que es valora molt positivament el fet que ser referent ajuda a canviar perspectives cap a una relació d’equitat i es treballa per fugir de la idea de caritat o cert paternalisme. Es passa de la idea d’ajudar a la idea d’acompanyar, o “caminar de costat”, com es diu a l’estudi. 

 

Àrea personal: reflexions i canvis

L’última àrea que explora l’estudi se situa en el terreny més personal i fa referència a canvis sobre percepcions pròpies de les persones que fan el voluntariat. A grans trets, aquest apartat posa de relleu que les persones voluntàries, després de participar dels projectes de Punt de Referència, relativitzen els seus problemes. Alguns dels aspectes destacats en aquesta àrea i que es treballen de forma indirecta són:

Seguretat en un/a mateix/a

Major adaptabilitat i flexibilitat davant de situacions canviants

Tenir més paciència i guanyar visió a llarg termini

Relativitzar els problemes 

Ressituar l’escala de valors en termes comunitaris o de família

Autoconeixement 

“A mi també m’ha donat seguretat. Jo pensava que no ho sabria fer. I volia fer tot de cop… Em feia molta por cagar-la, dir-li qualsevol cosa…”

 

Conclusions

Fer un voluntariat és un viatge per revisar-se, aprendre i escoltar. Acompanyar jovent tutelat i extutelat és una tasca complexa, però a la vegada enriquidora i transformadora. Ja sigui pel que canvia cap enfora o cap endins, les persones voluntàries que han participat de l’estudi reconeixen que han pres consciència de les dificultats i entrebancs d’aquests i aquestes joves a la vegada que han incorporat nous comportaments. Escoltar i fer pauses, assenyalar i recriminar comportaments racistes, reconèixer el lloc que s’ocupa quan s’acompanya, crear relacions de suport… Tot un conjunt d’aprenentatges i reflexions recollides en un estudi que poden ser d’ajuda per a noves persones que participin d’un nou programa de voluntariat del projecte Referents i també a l’equip tècnic de Punt de Referència per recollir i millorar processos en un futur.

Consolidem el disseny del projecte d’habitatge Llars El Pas.

Tot just fa un any us presentàvem el projecte Llars el Pas. Va néixer amb l’objectiu d’oferir una llar estable des d’on els joves puguin avançar en el seu projecte de futur fins arribar al moment d’emprendre la plena emancipació. En aquestes llars, el jovent hi pot fer estades de llarga durada i compten amb suport socio-educatiu. 

Així doncs, als pisos hi conviuen joves que gràcies als aprenentatges del dia a dia i al Pla de Treball per a l’emancipació, adquireixen coneixements per tenir cura de la llar i d’ells mateixos. El jovent que conviuen als pisos de Llars el Pas reben el suport de l’educador del projecte, en David.


En aquest any  hem consolidat el disseny del projecte fins a oferir actualment 4 pisos a nois i noies que han fet un bon procés previ en altres projectes d’habitatge de Punt de Referència: el projecte Pisos Assistits i el Projecte Acull. 

La Fundació Mambré, està vinculada a Llars el Pas des del seu projecte de cohabitatge, facilitant així un lloguer social al jovent amb ingressos propis. Aquest projecte no seria possible sense els altres aliats estratègics: la Fundació La Caixa, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el projecte IMEX: Itineraris d’emancipació d’Èxit.

 

Us donem a conèixer les 4 llars que formen part del projecte a dia d’avui a Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet:

Llar a la Guineueta, Barcelona

Hi van entrar tres joves a viure a l’estiu del 2020. De tots els pisos del projecte, aquest és el que acull nois i noies als qui els falta camí fins a la plena autonomia, ja sigui perquè les traves en aconseguir documentació personal han frenat el seu procés o per falta de temps per adquirir els hàbits necessaris per a l’emancipació.

 

 

 

 

Llar a La Salut, Badalona

És el pis que hem obert recentment on hi viuen tres joves. Aquesta estrena va anar a canvi de deixar el pis de carrer Pavià de Barcelona, ja que en aquest hi convivien també joves d’altres entitats i resultava complicat establir una dinàmica de pis adient per treballar l’autonomia.

En Houssaine, en David i l’Ismail dinen aprofitant el bon temps des de la seva terrassa.

 

 

 

 

 

Llars a Can Peixauet, Santa Coloma. 

Fa poc més d’un any que vam obrir un dels dos pisos de Can Peixauet, que té capacitat per a dos joves. L’altre, és la nova incorporació a la cartera de pisos de Llars El Pas. Aquest mes d’abril s’hi instal·len els tres nois que hi conviuran. L’obertura d’aquest pis s’ha canviat pel tancament del pis de l’Hospitalet, oferint ara millors condicions i més bones instal·lacions per al jovent.

En Daoud firma el contracte amb la Fundació Mambré, ja és oficial que viurà a Santa Coloma.

 

En Youness i en Moha fan un sorteig per repartir-se les habitacions on dormiran. En David grava el sorteig perquè en Daoud pugui seguir-lo.

 

 

El suport a l’emancipació des de les empreses

 

Punt de Referència som una gran xarxa de complicitats. Entre elles hi ha les de les entitats col·laboradores (empreses, fundacions privades i altres col·lectius) que recolzen alguns dels nostres projectes, donant així més oportunitats al jovent tutelat i extutelat que hi participa.

Amb cada una d’elles trobem conjuntament la manera d’adequar les necessitats mútues a una col·laboració real, cercant sempre que les seves aportacions tinguin un retorn real cap als nois i noies.

Actualment, més enllà del finançament públic, rebem suports privats dirigits específicament a poder sostenir més acolliments de joves migrats a cases de persones voluntàries (Projecte Acull) i a oferir més oportunitats en la trajectòria formativa i laboral (Projecte Atenea).

El canviant entorn del jovent fa que constantment sorgeixin noves dificultats. Vàrem voler fer visibles els reptes que afronta el jovent per poder-se emancipar, mitjançant una trobada informal que va tenir lloc al CCCB el 22 de febrer. Van poder assistir-hi la Bea Beza (Aigües de Barcelona), l’Imma Carné (Fundació Naccari Ravà), en David Fernández (Coop 57) i en José Maria Armengol (Rotary Club Barcelona Millenium), que van compartir l’espai amb l’Eloi Jerez i la Carmen Netzel de la Junta i equip de voluntariat de Punt de Referència.

 

 

 

La conversa va sorgir desrpés d’exposar-los la roda d’emancipació, o el que és el mateix, els àmbits de desenvolupament que cada jove ha d’assolir per aconseguir la plena autonomia. Per cada un dels àmbits vam detallar amb dades la realitat que viu el jovent que acompanyem. A manera de debat, els convidats, coneixedors ja de la situació del jovent, van anar llançant noves propostes de col·laboració per tal de donar-los més oportunitats.

Va ser molt enriquidor repensar conjuntament els models de suport i descobrir noves vies de col·laboracions, que confiem començar a impulsar ben aviat.

 

 

Tens o treballes a una empresa o fundació i t’agradaria donar suport al jovent? Estem obertes a col·laboracions de tota mena, des de les més puntuals a les més duradores, de les que es concreten en una activitat pel jovent a les que compten amb una implicació de més pes. Tots els suports que responen a una necessitat del jovent son benvinguts!

El final del ‘Viatge a Mart’ recollit en la publicació d’un llibre

Els tripulants del Viatge a Mart han arribat a la seva destinació.
Per celebrar-ho i fer-nos partícips del seu viatge, els 10 joves de Punt de Referència i 10 activistes, pensadores i creadores que ben segur coneixeu, van presentar el 19 de febrer al teatre del CCCB el llibre Viatge a Mart. Relat coral per a un altre món possible que recull l’experiència que els va unir el maig de l’any passat i que els ha fet conèixer-se i reflexionar conjuntament sobre la idea de desplaçament i de viatge.

L’acte, a més de ser la presentació del llibre, va ser també la culminació de tots aquests mesos compartits, un bon moment per rememorar les trobades que cada grup format per 2 joves i 2 activistes va estar fent per Barcelona, i com cada un dels grups va trobar la paraula que els definia, una paraula que alhora bastiria el vocabulari del futur. Aquell dia al CCCB hi eren la majoria de les persones participants i totes elles van tenir micròfon obert per compartir allò que volien destacar.

El tret de sortida va ser una taula rodona dinamitzada per la presentadora Laura Sangrà i en la qual, quatre dels participants van aproximar-nos a algunes reflexions que havien fet durant aquests mesos respecte als desplaçaments. L’Aya Zuidi, en Mamadou Tafsir, en Miquel Missé i la Blanca Haddad van referir-se als trajectes migratoris que han emprès, a les transicions personals que suposen viatges interiors i també als viatges com el que han compartit: el viatge a Mart com a excusa per aproximar-se a persones que d’una altra manera no haguessin conegut. En Miquel diu haver descobert una realitat allunyada de la seva gràcies a haver conegut en Youssef i la Manal, el jovent extutelat del seu grup. “No cal anar a Mart, els abismes entre galàxies són aquí mateix, al sol del Raval”.

L’acte va continuar amb la lectura de petits fragments que cada un ha escrit i que es poden llegir al llibre. Va ser bonic escoltar les diverses experiències que han unit a vint persones al voltant de la idea del desplaçament i van ser molt commovedores les reivindicacions de drets que el jovent migrat va posar sobre la taula. Reclamaven un final millor pel seu viatge, o simplement un final de viatge, una llei més justa que els permetés establir-se, poder obtenir la documentació per poder treballar com les persones d’aquí o viatjar per veure les seves famíles. També els convidats Aladdine Azzouzi i la Safia El Aadam. fills de persones migrades i activistes contra el racisme, van posar paraules a aquestes injustícies que la llei té preparades per les persones que han vingut d’altres països. 

  

 

El llibre o quadern de bitàcola Viatge a Mart ja està disponible per internet o bé a les llibreries. “Hi trobareu poemes, cançons, llengües diverses bategant alhora, retrats i paisatges, dibuixos, definicions, pròlegs, històries familiars i històries personals” expliquen els seus editors. No us el deixeu perdre!

 

El grup de joves de Som Llavor presenta el seu vídeo per combatre el racisme

 

El 15 de febrer era un dia molt esperat pel jovent de Som Llavor, el projecte de participació i incidència que fa d’altaveu de les opinions del jovent que acompanyem.
Aquell dia van presentar el vídeo en el qual havien estat treballant durant tres mesos. El racisme és el fil conductor de la peça i el tema que ha mobilizat en Bilal, la Zineb, en Youssef, l’Abdelaziz, en Herny i l’Alpha, que han recollit i exposat algunes situacions viscudes en primera persona. Per aquest motiu a l’acte de presentació hi van convidar persones que poguessin aportar-los visió en la temàtica escollida: en Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, en David Bondia, Síndic de Greuges de Barcelona i expresident de l’institut de Drets Humans, en Moussa Bourekba, investigador sobre racisme i discursos d’odi del CIDOB (Barcelona Center for International Affairs) i l’Elisenda Colell i en Ferran Moreno, periodistes de societat de El Periódico i TV3 respectivament. El jovent va estar acompanyat per la Marina Montoya, tècnica del projecte i la Clàudia de l’Agència de comunicació Talaia, que van dinamitzar l’espai.

   

Es van trobar al centre cívic Folch i Torres del Raval. La trobada va començar amb les presentacions de totes les assistents i posteriorment els i les joves els van explicar breument com s’han estat organitzant en les trobades fins arribar a tenir el seu vídeo finalitzat. Després, van donar pas al vídeo i van explicar diverses situacions racistes que viuen en el seu dia a dia. Gràcies a això, tothom va poder apropar-se a la realitat dels nois i noies i al patiment que comparteixen. Ja podeu veure el vídeo clicant aquí!

 

Del vídeo vam passar al debat. El Youssef va preguntar als convidats, què creuen que poden fer des de les seves responsabilitats professionals i com a ciutadans per capgirar aquesta situació que pateixen. Així es va encetar un debat molt interessant en el qual els i les joves van poder explicar més a fons les situacions que han patit (algunes relacionades amb abusos policials), i van poder recollir moltes recomanacions. En destaquem algunes: 

L’Elisenda i en Ferran coincidien en el fet que, com a periodistes, valoren molt positivament i troben molt necessaris espais d’intercanvi com aquest, ja que els ajuden a aprofundir en els punts de vista i realitats, i així tenir-les presents a l’hora d’escriure un article o reportatge. En David afegia que el paper dels mitjans és clau per canviar les percepcions de la gent respecte als i les noies d’altres origens i l’Elisenda hi està d’acord “Els mitjans podem ajudar a que la gent sàpiga que té drets, tot i que l’efecte que podem generar és limitat”.

En David, com a expert en Drets els explicava al grup de joves que han de ser conscients dels seus drets i dels recursos que tenen a l’abast per poder denunciar quan hi ha vulneracions i situacions racistes, un dels recursos és la mateixa Sindicatura de Greuges de Barcelona. En contrapartida, deia, el que hauríem d’aconseguir és canviar les percepcions de la gent respecte els joves com ells. I això es pot aconseguir presentant aquest mateix vídeo a col·lectius que no hi estiguin sensibilitzats.

En Moussa entenia el malestar dels i les noies perquè ha viscut el racisme també cap a ell. Opinava que trencar estigmes tan arrelats costa diverses generacions. Mentre no se’ls deixi de veure com a migrants, proposa reivindicar els drets, tal com ja ho ha començat a fer el grup de joves, i anar a explicar la seva realitat a les noves generacions, no només als mitjans de comunicació.

   

El regidor va explicar que el problema d’estereotips és només una punta visible d’un problema més complex i estructural: que hi hagi joves sense papers. La Llei d’Estrangeria genera desigualtats i fa que les vides dels i les noies migrants siguin més complicades. No tota la ciutadania percep aquesta realitat amb bons ulls. “Des de l’Ajuntament diu, tenim el compromís de fer el que estigui a les nostres mans per rebatre aquesta realitat, però malauradament no tot recau sota el nostre control”. En Marc es va referir també al cos de la Guàrdia Urbana i va detallar que estan treballant per incorporar perfils de policies de diferents origens i per formar-los per una comunicació més respectuosa. També va recomanar que, si mai tornen a viure un abús policial,  enregistrin amb el mòbil per disposar d’un material que serveixi de testimoni.

 

El temps va transcórrer tan ràpidament que s’havia fet l’hora de marxar i el grup de joves i els convidats van aprofitar els darrers moments per acabar de parlar d’aquestes situacions. El grup de Som Llavor va quedar molt content de veure l’interès que van despertar i les propostes que els van donar per continuar combatent el racisme. 

El Projecte Atenea encara un any ple d’activitat

Dos mesos després d’iniciar les relacions de mentoria, el grup de participants del projecte Atenea viu un moment dolç. Els i les participants encaren l’any amb moltes ganes. “El grup de mentors i mentores és molt proactiu i està molt implicat en el projecte. Tots comparteixen una visió i intenció educativa sobre els joves”, diu la Mariona, educadora del projecte.

El grup ha agraït molt recuperar la presencialitat en les trobades grupals, perquè així, més enllà d’ establir el vincle amb la persona amb la qui tenen la relació de mentoria, han pogut conèixer la resta de voluntariat i joves del projecte. Els primers mesos, el grup ha aprofitat les trobades per conèixer-se i cohesionar el grup, i pròximament faran activitats dirigides a millorar i potenciar les habilitats del jovent: aprendre a preparar-se pels examens, treballar les pròpies capacitats per encarar una entrevista de feina i fins i tot fer una visita a una empresa per conèixer de primera mà els rols professionals dels treballadors (una activitat molt ben valorada en l’anterior edició).

 

 

Activitat grupal

 

 

Els i les joves

 

Els nois i noies que participen al projecte es proposen finalitzar els estudis i per aconseguir-ho, compten amb la confiança i el suport dels referents i del voluntariat del taller d’estudi.
En aquesta alçada del curs, cada jove, acompanyat del seu mentor i l’educadora, ha elaborat el Pla de Treball, el document on estableix els objectius que vol assolir durant el curs. Com dèiem, el repte en comú del jovent d’Atenea se centra en assolir èxit en la trajectòria formativa, però també en millorar les competències personals relacionals, de gestió de les emocions, entre d’altres.

Els joves d’Atenea que tenen la seva situació documental en regla, es plantegen fer una trajectòria formativa més llarga i trobar una feina a temps parcial que els permeti combinar la jornada laboral amb els estudis. Per altra banda, els qui no tenen encara una resolució favorable de la seva documentació, prioritzen aconseguir un contracte de feina a través dels Programes de Formació i Inserció per regularitzar la seva situació.

 

 

 

 

Els dijous: taller d’estudi

Cada setmana venen 18 joves a estudiar al taller. Alguns d’ells participen en una relació de mentoria del Projecte Atenea i d’altres són joves de projectes de Punt que troben útil venir a aquest espai de suport a l’estudi. El taller els ofereix l’espai i el temps a dedicar als estudis i a fer deures, amb el suport de persones voluntàries. Aquest curs, el taller ha millorat el model d’acompanyament: els i les joves ens avancen quina matèria voldran estudiar la següent setmana i busquem la persona voluntària que li donarà suport a en aquella matèria. D’aquesta manera, l’acompanyament és individualitzat i més focalitzat a les seves necessitats.

 

Obrim un nou grup, t’apuntes a ser referent?

Excepcionalment, obrim un grup de mentoria que proposa establir relacions d’una durada més curta (de març a juny). D’aquesta manera, donem l’oportunitat a joves que el primer trimestre no es van apuntar a Atenea i que ara han detectat que voldrien ser acompanyats en la seva trajectòria formativa.
Vols ser un/a de les acompanyants? Només cal que t’inscriguis en aquest formulari seleccionant el Projecte Atenea.
T’hi esperem!

“Quan em van parlar de tenir un referent a Mataró vaig pensar que seria molt positiu”

 

Potser ja has llegit altres notícies o publicacions a les nostres xarxes socials que expliquen que el mes de setembre vam portar el projecte Referents a Mataró, gràcies a l’interès de l’Associació Veïnal de Rocafonda en acompanyar els i les joves de la seva ciutat. Aquest grup de mentoria ja funciona plenament, i actualment les parelles de jove-referent ja s’estan trobant a la capital maresmenca. Hem parlat amb una d’elles: en Ricard i en Pathe.

 

En Pathe té 17 anys i va arribar a Catalunya fa aproximadament un any. Tan sols fa 3 mesos que s’ha instal·lat a Mataró, on viu compartint un pis assistit amb tres joves més. Abans, havia viscut a un centre per a menors a Manresa. “El meu poble al Senegal estava davant la platja, per això m’agrada molt viure a Mataró, a prop del mar.”, diu. El Ricard, en canvi, fa molts anys que viu a Mataró tot i que és d’Arenys de mar. Participa activament en diverses activitats d’associacions de la ciutat amb les que manté un gran vincle. En Pathe i en Ricard s’estan coneixent, fa just un mes que es van trobant setmanalment.

 

En aquestes trobades, en Pathe li ha explicat al Ricard com és el seu dia a dia: està estudiant pastisseria a Sant Vicens dels Horts i cada dia es desperta a les 5 h del matí per agafar el tren i anar a la formació. A les tardes, li agrada córrer per la platja de Mataró i quan pot, queda amb els seus amics de Manresa per jugar a futbol a prop de l’Hospitalet. Com que porta poc temps a la ciutat, encara no ha pogut conèixer gent de Mataró. “Quan em van parlar de tenir un referent aquí vaig pensar que seria positiu. M’agradaria conèixer molta gent d’aquí.”

 

En Ricard estava sensibilitzat amb els reptes del jovent extutelat quan, un tuit d’una persona de Mataró que explicava el projecte el va fer decidir i començar una relació de mentoria.

 

“Apuntar-me va ser la manera de deixar de veure la realitat del jovent des de darrere una tanca i plantejar-me aportar alguna cosa. Tothom necessita aquest acompanyament. Quan veus que aquests nois s’han desplaçat milers de quilòmetres de casa seva i venen a un país totalment nou… Així va ser com vaig decidir tirar endavant. Després d’un procés de selecció i formació, aquí estem, amb el Pathe.

Junts han compartit 3 tardes. El primer dia que es van conèixer el van dedicar a passejar i a presentar-se i donar-se a conèixer un a l’altre: van parlar de les famílies, del seu dia a dia, del que tenen en comú i dels seus interessos… Al Pathe, a més d’agradar-li els esports, li encanten els vaixells. Al Senegal va adquirir el diploma de mecànica de vaixells i treballava arreglant la mecànica dels motors. Per això el segon dia que es van trobar, van decidir anar al Port de Mataró a veure els vaixells i els tipus de motor de cada un. “en sap eh!” diu en Ricard.
El tercer dia, en Ricard va portar el Pathe al turó Onofre Arnau. Van pujar-hi a la tarda, i van poder veure la ciutat de Mataró des de dalt, en el moment de la posta de sol. Pel Pathe, en Ricard ja és el seu referent de la ciutat, i diu “Estic content. El Ricard és molt bo”.

 

Ara que ja es coneixen una mica més, la parella continuarà la seva relació incorporant-hi també els  objectius que es plantegen aconseguir junts. “Aviat ens toca fer el Pla de Treball amb la Bet, l’educadora del projecte, on posarem sobre la taula tot el que volem aconseguir aquest curs. Practicar l’idioma  probablement serà un dels objectius, però també d’altres com l’orientació formativa.” diu en Ricard. 

Al llarg dels deu mesos de relació als que s’han compromès, tots dos aniran mantenint trobades amb la Bet per tal de supervisar la seva relació i tot el que van assolint junts. A més, en Ricard participa una vegada al mes a les sessions de seguiment, on es troba amb la resta de referents de la ciutat que també han començat a conèixer-se amb un/a jove. 

En el procés de formació vaig guanyar la seguretat que necessitava, i ara aquests seguiments també m’ajuden molt. Sé que en qualsevol moment puc consultar i intercanviar informació amb el grup, ens donem suport. Això és un reforç que tenim al darrere com a Referents i penso que és molt important.

 

Avui, la parella protagonista d’aquest relat té la seva quarta trobada, i descobriran la història de Mataró, passejaran per la muralla i en Ricard portarà en Pathe a la seu de l’Agrupació excursionista de la qual forma part. La cinquena cita sembla que pot acabar amb un partit de pàdel, que guanyi el millor!

“He après a viure com una família”

Aviat farà un any que la Farah viu a casa el Joaquim, al barri de Gràcia. La seva convivència acabarà d’aquí a dues setmanes, quan la Farah continuarà el seu camí cap a la plena emancipació. Avui ens hem trobat a casa seva perquè ens expliquin com han viscut aquesta experiència. 

Asseguts al sofà, els dos recorden com, fa un any, van rebre la proposta de conviure. La Farah vivia en un pis compartit amb altres menors d’edat i, en fer 18 anys i finalitzar la tutela, va tenir dues opcions: o canviar a un altre pis assistit compartit amb altres joves o bé ser acollida a casa d’una família. “La forma de vida que m’imaginava a un pis assistit era molt similar a la que ja portava, amb normes similars, convivència amb companys i companyes… vaig pensar: això ja ho he provat, prefereixo l’opció de viure amb una família d’acollida, a veure què tal va”. Per altra banda, el Joaquim explica que una habitació del seu pis va quedar buida i paral·lelament va saber de la situació en la qual es troben els i les  joves quan surten dels centres de tutela de la Generalitat. “Em semblava molt absurda la situació i alhora vaig conèixer la iniciativa de l’Acull i vaig pensar que a mi no em costava res acollir. Sempre m’ha agradat estar acompanyat.”

La Farah i en Joaquim fan l’exercici de recordar les primeres setmanes i els costums que els dos han anat integrant al llarg d’aquests mesos. “Vivint aquí he après a dormir sola, era la primera vegada que dormia sola. També he après a perdre la por als gossos, ja som amics amb el Guli“, la Farah riu i mira el gos del Joaquim.

“La nostra convivència ha estat majoritàriament entre setmana, i possiblement l’estona que més compartim és el sopar” i és que la Farah dedica força hores del dia al segon curs del PFI d’hosteleria i en Joaquim treballa. També comenten que, per tenir cura de les tasques de la llar, van preferir no organitzar-se d’una manera rígida, sinó que han trobat una lògica i ganes d’implicar-se en aquestes tasques: “si un cuina, l’altre frega els plats, o mirem la manera d’entre els dos anar fent el que fa falta” diuen.

 

D’esquerra a dreta: la Farah, la Bàrbara (tècnica del Projecte Acull) i en Joaquim.

 

Més enllà dels sopars entre setmana, han compartit algunes experiències que recordaran: des dels dinars de diumenge amb els familiars del Joaquim (i també veïns), passant per escapades fora de la ciutat o també les hores dedicades a la cuina. “La cuina ha estat un tema que ens ha picat, hem cuinat de tot: sopes, llegums, pastes o menjar de Marroc, sobretot per Ramadà” recorda en Joaquim.

Després de totes aquestes experiències, els preguntem què s’emporten després d’haver participat al projecte Acull.
“Ha estat una experiència que, tot i no ser una sorpresa, m’ha sorprès quotidianament. A mesura que descobria la manera de portar les situacions, he anat aprenent moltes coses” diu en Joaquim. I la Farah: “He après a viure com una família”. 

La Farah marxarà a viure a Girona, però continuarà els estudis a Barcelona, i diu que així, podrà trobar-se amb en Joaquim alguns dies.

 

 

Se’ns ha fet tard i la Farah i el Joaquim han de preparar el sopar d’avui: han decidit cuinar un rissotto.

 

La Farah cuina el sopar

“Volem explicar les nostres històries i que ens escolteu”

 

Els nois i noies sense referents al territori ho tenen clar: no hi ha espais mediàtics on la seva veu sigui present. A Punt de Referència hem volgut donar-los un espai on puguin fer-ho, i hem comptat amb un grup de joves i l’Agència Talaia per fer realitat la seva primera peça audiovisual, que aviat podreu veure un una presentació oberta a tothom. En el projecte Som Llavor el grup de joves ha realitzat una peça audiovisual de 15 minuts, en el qual denuncien experiències racistes viscudes en primera persona i les comparteixen amb l’objectiu de conscienciar la població local.

 

A mitjans de 2021 es van agrupar per primera vegada en Youssef, l’Alpha, l’Abdelaziz, la Zineb, en Henry i en Bilal. Aquell dia es van conèixer a Punt de Referència i van veure que tots tenen moltes coses a dir i denunciar. Així és com van començar a pensar conjuntament el tema que volien tractar, el missatge, un format i l’estil que tindria el vídeo resultant. Durant quatre mesos les trobades setmanals han comptat amb la dinamització de la seva educadora, la Marina, i l’Agència Talaia, que els ha acompanyat en el repte de passar a la pantalla les seves idees. “Col·lectivament hem creat i reflexionat el contingut i també hem treballat la teoria i la pràctica de l’àmbit audiovisual” diu la Clàudia, d’Agència Talaia.

 

El tema escollit ha estat el racisme i les situacions d’abusos que els joves han hagut d’afrontar en diversos moments de les seves vides. Per explicar-ho, el grup ha estat el protagonista i els joves expliquen en primera persona les seves experiències. Una part del vídeo ha estat gravada a plató i una altra al carrer, on el jovent ha interactuat amb persones de fora del projecte. Aquesta combinació ha permès que cada jove tingués un paper clau dins l’equip de rodatge. Precisament, un dels aspectes més interessants del projecte ha estat que cadascú triés de el rol li venia més de gust fer: controlar la càmera, ser tècnic de so, fer de periodista, de presentadora, guionista…hi havia feina per a tothom! Finalment la Zineb ha fet de presentadora i conductora del programa mentre en Bilal, l’Abdelaziz i l’Alpha han recollit les històries d’altres companys, en Youssef ha fet de reporter i en Henry ha aprofundit en els seus coneixements tècnics audiovisuals.

 

 

Després de tres mesos de feina, la peça audiovisual ja està acabada. El grup va dedicar l’última sessió del projecte a veure el seu propi vídeo i a compartir amb la resta una valoració del temps que han dedicat al projecte. A tots ells els ha agradat haver sortit al carrer a preguntar a persones i haver tingut l’oportunitat de recollir les seves opinions sobre temes que els preocupen o afecten. També han valorat el fet de poder interpel·lar els espectadors i a la societat en general “volem explicar les nostres històries i que ens escolteu” diuen. La Zineb assegura que es tracta d’un projecte molt important perquè “la gent ha de saber què està passant i així assolir la igualtat”, però s’emporta, per sobre de tot, l’equip que han fet amb els companys “El que més m’ha agradat de Som Llavor són les persones”.

 

Aviat us presentarem la peça audiovisual de Som Llavor, estigueu atentes!