Tag Archive for: estrangeria

Torna l’esperança per a molts joves gràcies al canvi en el reglament d’Estrangeria.

 

Estem vivint un moment esperançador. Després d’un mes en vigor del decret que modifica el Reglament d’estrangeria, la situació d’alguns joves ja ha començat a canviar. Les resolucions favorables de les renovacions dels permisos de residència van notificant-se amb comptagotes, són els primers brots que ens indiquen que aviat la bona notícia arribarà per a més nois i noies.

El nou reglament, entre d’altres millores, concedeix als joves el permís de treball i facilita considerablement les condicions per poder renovar el permís de residència. Després d’anys de viure amb desesperació les dificultats de renovar el NIE, ara s’ha obert un món d’oportuntats i hi ha marge per somiar amb un futur millor. 

 

Algunes ja coneixeu en Youness. Conviu amb tres joves més a un dels nostres pisos assistits. Té acabats els estudis de Grau Mitjà en perruqueria i ara estudia primer de Grau Superior, també en perruqueria. Mentre gaudeix d’aprendre l’ofici, busca feina per poder-se emancipar. “Si trobo feina deixaré els estudis i els reprendré més endavant”. Ara que el Youness té el NIE renovat, trobar una feina serà més fàcil.

El mes de juny li havia caducat el permís de residència i encara que li havien explicat que el reglament d’estrangeria havia canviat, ell no confiava en el fet que la renovació fos favorable. No complia els requisits que se li demanaven amb el reglament anterior, i això el feia conviure amb la incertesa i els nervis.

“No sortia de casa. Pensava en coses negatives. M’imaginava el futur i pensava: em serà molt difícil continuar endavant. Sense documentació et sents molt estrany, sempre vas amb por, espantat per si et para la policia i no tens la documentació renovada. Estava espantat per la renovació, la meva família també patien amb la idea de tenir un fill indocumentat. La veritat és que hem patit.”

El patiment va acabar un dia que estava sol a casa. Com cada dia, va entrar al web desesperançat però aquesta vegada va llegir-hi la paraula “favorable”.

Vaig començar a plorar. Estava sol a la meva habitació. Vaig trucar a la Tere, vaig enviar un missatge al David, em fan felicitar. A la meva família quan els vaig dir que tenia resultat favorable també em van felicitar, em van dir coses boniques… aquest estiu m’agradaria poder baixar a veure’ls, fa 3 anys que no ens veiem.

El Youness s’ha tret un gran pes de sobre. Ara amb la documentació en regla diu “ha canviat tot: tinc l’oportunitat de treballar, podré arreglar la meva vida, podré anar a veure la meva família…ara només em falta trobar una feina”.

 

 

La Farah tenia una situació similar a la del Youness: des del mes d’agost que tenia el NIE caducat. En el seu cas els darrers mesos havia buscat feina a jornada completa per complir els requisits que li demanava l’anterior reglament. No en va trobar cap. El mes d’octubre va presentar la documentació per renovar el seu permís, coincidint amb el moment del canvi de llei d’estrangeria. Recentment se li ha retornat el permís, aquesta vegada favorable. La Farah era conscient que la resolució determinaria el seu present i futur.

“Estava preocupada i espantada per si el reglament no contemplava donar-me el permís de treball. Quan vam veure que si, em vaig alegrar molt. Ara puc buscar una feina pels caps de setmana mentre acabo els estudis i pràctiques la resta de dies de la setmana.”

Sortim al carrer per demanar la reforma del Reglament d’Estrangeria, ara aturada

4000 joves extutelats poden quedar desemparats a Catalunya pel fre de Marlaska” Així titulava TV3  la notícia en la qual ens oposem a la decisió del Govern de no desenvolupar la reforma del Reglament d’estrangeria. El nou reglament estava previst que s’aprovés aquest estiu, però ha topat amb la negativa del ministeri de l’Interior. Davant d’aquest nou revés cap al jovent, cap a la feina que fem conjuntament les entitats perquè la seva emancipació sigui viable, només ens queda sortir al carrer.

 

La concentració

 

   

Es tracta d’una iniciativa recent, impulsada per la Coordinadora Obrim Fronteres en col.laboració amb altres entitats i federacions entre les que ens hi comptem. L’objectiu és accelerar l’aprovació de la reforma del Reglament d’Estrangeria.  Surts a demanar el canvi amb nosaltres?

A banda d’assistir a les concentracions, també pots donar suport a la iniciativa adherint-vos al manifest.

 

“La Renda Garantida és imprescindible per assegurar que el jovent extutelat continuï treballant per la seva autonomia”

Les entitats socials reclamen facilitar la sol·licitud i tramitació de la Renda Garantida perquè els i les joves puguin sortir de l’espiral de vulnerabilitat.

Sara Montesinos
Fotografies: Berta Roig

 

L’Abdel i en Youness viuen a un pis de l’Avinguda Roma de Barcelona. Seuen a la taula del menjador, que té un hule de colors. Amb el cap baix, poc acostumats a la premsa, poc acostumats a parlar en comptes de veure’s als titulars. L’Abdel i en Youness són els dos primers joves de Punt de Referència que han aconseguit tramitar la Renda Garantida. Els primers i per ara únics de més de 150 joves que acompanya l’entitat.

En Youness reconeix que assolir aquest ajut ha estat una passa endavant. Aquest jove de 21 anys i originari de Kasr al-Kabir, al Marroc, va arribar a Catalunya sent menor d’edat i ja fa quatre anys que mira de construir el futur que venia buscant. Estudia segon de perruqueria i fa unes pràctiques a Rafael Pagès mentre acaba el cicle formatiu. Després de rondar pel país entre centre i centre, de Girona a Tarragona, ara conviu a Barcelona amb l’Abdel i dos joves més. Comparteixen pis, però també trajectòria i procés.

L’Abdel va néixer a la zona de Tinghir, també al Marroc i des de l’any 2018 que esquiva les traves polítiques, socials i burocràtiques a l’Estat Espanyol i Catalunya dibuixant un camí d’aprenentatges. Ara, acaba el grau mitjà d’electromecànica mentre el combina amb unes pràctiques.

 

Però com afecta la Renda Garantida al jovent extutelat?

 

Rita Grané, directora de Punt de Referència, assegura que la Renda Garantida és imprescindible perquè el jovent extutelat continuï treballant per la seva autonomia i per sortir de la seva vulnerabilitat, ja que més d’un 50% dels joves que acompanya l’entitat no té cap mena d’ingrés i se sostenen amb els fons propis de Punt de Referència.

Tot i això, les facilitats per aconseguir-la són ben poques. “Hi ha un requeriment de residència continuada i efectiva en els 24 mesos anteriors a la sol·licitud, amb un padró o residència en un municipi de Catalunya”, explica la Rita, “això exclou directament una bona part dels joves que migren sols, principalment els que han arribat durant el darrer any, però també els que no han pogut fer efectiu el padró o els que encara no han pogut aconseguir el NIE”.

Segons la directora de Punt de Referència, els joves majors d’edat que han estat tutelats menys de tres anys tenen un any d’ajut econòmic, és a dir, reben una prestació fins als 19 anys sense poder sol·licitar la Renda Garantida ni l’Ingrés Mínim Vital fins als 23 anys. “Això són quatre anys en els quals els joves no tenen cap ingrés per sostenir-se, recordant, a més, que no tenen permís de treball. Que un jove tingui uns ingressos mínims per mantenir-se és indispensable perquè pugui tirar endavant el seu projecte de vida, sostenir-se i no haver d’estar en situació de sensellarisme”.

La Marina Nadal era educadora d’habitatge el passat novembre, quan va acompanyar en Youness i l’Abdel en el procés de tramitació de la Renda Garantida. “Els joves no sabien ni que existia aquest ajut, des de Punt de Referència, investigant, vam veure que els requisits que semblaven excloents no ho eren per ells, i quan vam veure que els joves la podien sol·licitar ens vam asseure a explicar-los la possibilitat”, explica, “l’escletxa que vam trobar perquè menors de 23 anys poguessin tramitar l’ajut va ser aquest informe, amb el qual, demostrant el risc d’exclusió es podien complir els requisits com a sol·licitant”, explica la Rita Grané, que afegeix que la Renda Garantida continua excloent les persones en situació administrativa irregular. 

Malgrat tot, el procés de sol·licitud no va ser pas senzill i, segons Nadal, la dificultat de la burocràcia fa que sigui molt difícil que els joves se’n puguin sortir sense un acompanyament. “No hauria de ser tan difícil demanar un ajut, les persones no tenen prou informació, de vegades ni tan sols coneixen les prestacions, i si no hi ha un tècnic darrere, és molt difícil. Hi ha informació molt poc clara i tot el procés és molt farragós”, reclama la Marina. La tècnica de Punt de Referència recorda que van trigar més d’un mes en poder arreplegar i tramitar tota la documentació; padró, històric de padró, certificació de no haver tingut ingressos en els passats dos mesos i un informe de Serveis Socials que confirmés el risc d’exclusió dels joves. Finalment, tant la sol·licitud d’en Youness com de l’Abdel van ser resoltes favorablement. 

D’altra banda, joves com en Youness asseguren que assolir la Renda Garantida “és una oportunitat, “ens permet fer altres coses, bàsicament poder seguir estudiant per tenir una millor vida”. Així també ho considera la Rita “és important que puguin tenir uns ingressos i ser autònoms si volen acabar uns estudis mentre estan en recerca activa de feina. Al final es tracta de poder decidir què fas amb la teva vida “. 

Per tot això, des de Punt de Referència demanen a l’administració que engegui els processos de tramitació d’ajuts abans d’esgotar els anteriors, d’aquesta manera, els tràmits es podrien iniciar de forma automàtica sense que les entitats haguessin de destinar tants recursos a l’acompanyament d’aquests, facilitant enormement els processos. A més, Grané remarca la necessitat d’identificar el col·lectiu de joves extutelats com a una de les excepcions per a la sol·licitud.

I al final, el carreró sense sortida que cap ajut pot millorar: la llei d’estrangeria, “sense una regularització administrativa, els itineraris es trenquen”, assegura la Rita. Tots dos joves es troben en procés d’esgotar les seves residències sense permís de treball i es pregunten què passarà amb la Renda Garantida si perden la documentació, la situació d’incertesa i intranquil·litat els afecta malgrat la millora econòmica. “Sense NIE, aquest ajut no és res”, assegura l’Abdel.

El jovent migrat, desesperançat pel nou reglament d’Estrangeria

Imagina que vas arribar a Barcelona fa 2 anys, sent menor d’edat i sense la teva família. Lluny del teu país d’origen vas començar una nova vida i, per fer-ho, vas necessitar suport. Vas viure un any en un centre de menors on vas conèixer alguns companys i on vas aprendre a entendre i després parlar català i castellà.

Mentrestant, gràcies a la teva persistència i de les teves educadores, per obtenir una cita a Estrangeria, vas aconseguir el permís de residència. Alguns companys del centre de menors no ho van aconseguir i ara són majors d’edat sense possibilitat de tramitar ni el permís de residència ni el permís de treball.

Ara ja ets major d’edat, has deixat el centre i has tingut sort: vius en un recurs d’habitatge on encara podràs estar uns mesos. Et cal treballar per mantenir-te a tu mateix, potser també a la teva família i, enmig d’aquests canvis, te n’adones que d’aquí a una setmana ja et toca renovar el teu NIE. Amb el nou reglament d’Estrangeria, només ho faràs si justifiques que disposes d’ingressos propis (que no provinguin d’ajudes socials ni públiques). Això significa que s’exigeix a joves que no tenen permís de treball uns ingressos de 540 euros al mes per a les primeres renovacions i més de 2.100 euros al mes per a les segones renovacions.

 

Aquesta és la història de molts dels joves a qui acompanyem, a qui se’ls ha denegat la renovació del NIE (després de 10 mesos esperant el veredicte) per no disposar d’aquests mitjans econòmics. En Moha (Projecte Referents) opina que no és un requisit lògic, el considera inhumà:

“M’han arribat a dir que demani els diners a la meva família, jo no hagués vingut a Barcelona si la meva família disposés d’aquests diners”.

“Estic esperant que ens diguin, almenys, per quins motius han pres aquesta decisió. Tampoc no entenc per què han invertit recursos en nosaltres, i ara que ens hem après l’idioma, ens hem format i integrat en el funcionament, ens deixen perdre. Una de dos: o ens ho expliquen amb un raonament lògic o que ens diguin que abandonem tota esperança.

Des de Punt de Referència estem treballant en xarxa per canviar aquest reglament, tan injust com demolidor pel jovent a qui atenem.

Una feina que ho és tot

 

Arribats a aquest punt el teu repte ara és trobar una feina que vingui acompanyada d’un contracte laboral a jornada completa i d’un any, és el requisit que es demana a les persones migrades perquè puguin obtenir el permís de treball. Tens habilitats parlant idiomes, tens coneixements d’informàtica i ganes de treballar en aquest àmbit, però veus molt lluny la possibilitat que et contractin sense experiència laboral prèvia i sense tenir una xarxa de persones del territori que t’hi puguin apropar.

Coneixes alguna oportunitat laboral? El talent jove està esperant la seva oportunitat. Al mateix temps, treballar és l’ única manera de continuar el seu procés d’emancipació. No dubtis en contactar-nos, com ha fet l’empresa d’inserció de persones en gestió de residus, Andròmines. L’empresa ha ofert 4 vacants de formació i contractació per a jovent tutelat i extutelat, subvencionades per la Generalitat. Jovent de Punt de Referència ha presentat la seva candidatura, i dues d’elles estan finalitzant el procés de selecció i aviat s’incorporaran a la nova feina.

“La nostra experiència de més de 27 anys treballant per la inserció sociolaboral de col·lectius en risc d’exclusió ens demostra que en el cas del col·lectiu de joves tutelats, quan es dóna un treball en xarxa real amb les seves persones de referència, quan tenen una adequada atenció i procés d’inserció, els resultats són molt positius i acostumen a ser tot un èxit. Qui pot pensar en un millor resultat del treball en xarxa que fer possible que aquests joves puguin tenir una oportunitat real a la societat d’avui dia?“
Núria Sau, directora d’Andròmines

 

Quins efectes té la llei d’estrangeria en el jovent migrat?

Fa uns dies llegíem al diari que gairebé 10.000 menors immigrants tutelats a Espanya no tenen documentació. Sortir dels centres amb 18 anys i sense el seu NIE suposarà per a tots aquests joves tenir el camí cap a l’emancipació molt més difícil: es trobaran en situació il·legal al territori, per tant no podran residir legalment al país i en el pitjor dels casos podrien ser deportats al seu país d’origen, tenint en compte que la majoria tampoc no tenen passaport. Vivint aquí i sense NIE no podran obtenir el permís de treball, tampoc no tindran accés a alguns espais formatius, ni podran obrir un compte bancari, o quelcom tan aparentment accessible com apuntar-se a un club esportiu.

Posant de punt de partida un cas com el descrit, comença pel jovent una cursa d’obstacles per aconseguir el NIE i el permís de treball: dos objectius que, depenent de si s’aconsegueixen o no, determinaran de manera rotunda les vides d’aquests nois i noies.

 

PRIMER OBJECTIU: NIE

Aconseguir una documentació que reconegui els joves serà la clau del seu futur, per aquest motiu és una de les prioritats a treballar per les educadores dels centres de menors i també per a les professionals de Punt de Referència. Les primeres traves, però, les troben en el moment de demanar cita a l’Administració que se n’encarrega: Estrangeria. Aconseguir una cita suposa un periple que pot durar setmanes i moltes vegades acaba sense èxit, i sense cita, no hi ha papers. Ens imaginem que haguéssim d’estar setmanes i setmanes intentant demanar cita per renovar el nostre passaport o el nostre NIE?

L’alegria és immensa quan un/a jove aconsegueix el NIE, però passat un any torna l’angoixa perquè toca demanar la renovació per la qual cal presentar una sèrie de documentació a vegades difícil de recopilar si no és amb ajuda de professionals, com per exemple, poder justificar que tenen mitjans econòmics per viure pel seu compte.

 

 

“És quasi impossible aconseguir els papers. És un procés massa llarg en el qual, per un motiu o altre, t’acaben negant la documentació”. Massa vegades escoltem aquesta frase en molts dels joves que acompanyem. Tot i que el resultat sigui positiu, no podem oblidar l’angoixa que pot generar l’espera d’un tràmit tan central en la seva trajectòria.

 

EL PERMÍS DE TREBALL
Amb el NIE a la mà, el jovent pot finalment accedir a una feina. Però no serà fàcil. El requisit perquè el/la jove aconsegueixi tenir el permís de treball és presentar un pre-contracte laboral d’un any de durada a jornada complerta, tot un repte tenint en compte que la seva experiència laboral i/o la seva formació prèvia és molt escassa degut a la seva edat, i a les dificultats d’obtenir aquest tipus de contracte al mercat laboral actual. Aquesta tramitació pot trigar, en el millor dels casos, entre 3 i 5 mesos a resoldre’s, uns mesos d’espera que es fan eterns per la persona que espera ser contractada i per l’empresari/a que ofereix el lloc de treball.

 

 

 

 

TREBALLO AQUÍ DES DE FA 9 ANYS, PERÒ NO PUC VOTAR.

Malgrat puguin haver passat anys per aconseguir el NIE i una feina, aquestes persones encara son lluny de ser ciutadans de ple dret fins que no aconsegueixin la nacionalitat espanyola. És el cas de molts joves que han passat per l’entitat i a qui hem seguit la pista. Porten 9 anys reconeguts legalment amb un NIE, amb una trajectòria d’estudis i de treball al territori però no són suficients encara per, per exemple, exercir el dret a vot.

 

UNA LLEI QUE POSA PALS A LES RODES
Aquest procés descrit és el més habitual entre el jovent migrat que atenem des de l’entitat, però cal tenir en compte que la Llei d’Estrangeria és encara més dura pel jovent que ha arribat amb la majoria d’edat feta o així li han determinat les proves d’edat. Aquest col·lectiu és el que pateix més per l’obtenció de la seva documentació.