Tag Archive for: incidència

14 idees que conviden a reflexionar sobre el significar d’acollir

En una societat plena d’emergències, organitzar un acte sobre què vol dir acollir té un cert punt de rebel·lia. Però ja sabeu que a Punt de Referència ens agrada interpel·lar la societat i interpel·lar-nos a nosaltres mateixes.

No des de la falsa il·lusió que tot va bé, però, sí pensant que som capaces de repensar i imaginar una nova mirada i, sobretot, diagnosticar allò que cal reclamar per acollir encara més i millor al jovent que acompanyem.

 

T’ho has preguntat mai?

I tu, què en penses sobre l’acolliment? Realment ho tens clar? Creus que hi ha una manera millor d’acollir les persones que arriben a casa nostra fugint de la pobresa, les guerres, la misèria i la manca d’oportunitats? Penses que com a societat ho estem fent bé? Esquives el tema segons la persona amb qui ho parles? Què et passa pel cap quan s’asseu un/a migrant al costat teu al transport públic? Acolliries a un/a jove migrant a casa teva durant nou mesos?

Partint d’aquestes preguntes, i sabent que podrien sorgir-ne moltes més, compartim amb vosaltres 14 reflexions escoltades el passat 9 de febrer a l’acte ‘Volem acollir?’, que, com sabeu, vam organitzar al CCCB com a cloenda de la celebració dels 25 anys de Punt de Referència.

1.

“ L’acollida no és ajudar, és donar-nos la mà per caminar conjuntament, que vol dir, individualment, aprendre uns dels altres i, socialment, té a veure en aquest canviar conjuntament sense deixar ningú enrere”.  Blanca Garcés (Dra. en Ciències Polítiques)

2.

“El sistema ens condemna per ser d’un altre lloc. Per venir del sud estem condemnats a no poder treballar durant 3 anys. Les persones no poden ser condemnades. Tenim dret de moure’ns”. Abdoulaye Seck (Portaveu del Sindicat manter)

3.

“No importa si després d’arribar d’Afganistan vull portar vel, gorra o deixar el cabell a la vista. La meva mare catalana simplement em va acompanyar sense jutjar ni coaccionar. Em va deixar escollir. El meu creixement personal ha sorgit de mi, però tenia una família al costat que m’ajudava en la meva decisió. M’han acompanyat fins a ser una catalana com Déu mana”. Nadia Ghulam (Escriptora i refugiada afganesa)

4.

“Hi ha altres mecanismes d’acollida que es poden anomenar com a “informals”. Les escoles i instituts, els centres d’atenció primària, les esglésies i, sobretot, les botigues regentades per persones migrades, les quals es converteixen sovint en espais d’aixopluc per a aquelles persones que acaben d’arribar a Catalunya. Hi ha moltes veïnes que en entorns molt complicats estan acollint”. Montse Santolino (Periodista)

5.

“Els espais comunitaris, com els esplais o les entitats socials i esportives, entitats que organitzen festes majors són molt importants per construir un futur plegats com a societat i és des d’aquests espais on es pot començar a trencar amb l’estigmatització”. Maria Bouabdellah Shaimi (YouTuber i presentadora del SomSX3)

6.

“Hem naturalitzat la criminalització, que es fa prèviament a l’arribada, i l’hem assumit perquè hem assumit la narrativa de guerra que fa que la població normalitzi les morts a les fronteres i la persecució d’aquelles persones que intenten defensar els seus drets humans”. Sònia Ros (Portaveu d’STOP Mare Mortum)

7.

“En las fronteras de Europa se ha instalado la necropolítica que son políticas de muerte que atacan a las personas en movimiento porque el sufrimiento y la muerte de estas víctimas generan beneficios para las empresas de la guerra y las del control migratorio.” Helena Maleno (Directora del col·lectiu Caminando Fronteras

8.

“Per a mi acollir amb el cor és el més important” . Victòria Molins (Activista pels Drets Humans)

9.

“Ni al desert del Sàhara em vaig sentir tan sol com a la ciutat de Barcelona. Ningú et mira la cara. Jo era un problema per als ciutadans i encara més gran per al sistema.” Ousman Umar (Escriptor i fundador de NASCO)

10.

“Les societats europees haurien d’acceptar que són part del problema i haurien de combatre la desigualtat social en lloc de la pobresa, per buscar la justícia en lloc de la generositat”. Francesc Mateu (Activista pels Drets Humans)

11.

Sovint preguntem sobre la ferida, però darrere d’aquests migrants hi ha històries d’amor i de vincles amb les famílies. I aquest és el factor humà que ens falta explicar des dels mitjans de comunicació. El que els mou a migrar és l’amor profund per la seva família i per millorar la vida dels seus”. Xavier Aldekoa (Periodista)

12.

“No em semblava ni moral ni ètic tenir una casa tan gran només per a mi sol. No es necessita tant d’espai per viure”. Josep Riera (Testimoni que acull persones migrades a casa)

13.

“Nosaltres som família acollidora de joves extutelats. Vam acollir perquè teníem espai al cor i a casa”. Cris Ruano (Família acollidora d’un jove migrant)

14.

El 1997, una noia extutelada va aparèixer als mitjans de comunicació admetent que se sentia sola. Amb les necessitats bàsiques cobertes, l’origen del seu malestar i de bona part dels seus problemes, era la solitud. Així que fa 25 anys, responent a la crida d’aquesta jove, naixia l’associació Punt de Referència. Des d’aleshores, centenars de voluntaris i voluntàries han acollit i acompanyat centenars de joves extutelats, oferint-los el més bàsic: la seva companyia”. Mònica Arús (Presidenta de Punt de Referència)

 

La resposta no està aquí

Sense perdre de vista que cal denunciar situacions davant les institucions pertinents i, alhora,  cal mantenir i enfortir l’acompanyament a través del vincle entre persones -l’autèntic ADN de Punt de Referència-, en la cloenda del debat es va assegurar que la resposta no vindrà d’Europa, sinó “del nord global, vindrà del sud, de les comunitats migrants que lluiten pels seus drets” (Helena Maleno). Una reflexió compartida per Ousman Umar que va emfatitzar que “la solució verídica està allà. És qüestió de democratitzar les oportunitats”.

L’autèntic quid de la qüestió, però,  el va exposar Blanca Garcés quan va reclamar que el primer que s’hauria de fer és reconèixer que “les migracions no són una excepció” i que és feina dels Estats europeus “donar drets des del primer dia”. Mentre això no arriba, va quedar clar que, “som molts els i les que creiem que una societat d’acollida és una societat millor”, com va afirmar Mònica Arús, presidenta de  Punt de Referència. Les més de 300 persones que vau acompanyar-nos al CCCB en sou la prova més fiable.

Us deixem el videoresum de l’acte, tant si no vau poder venir o voleu reviure-ho!

Treballem per crear i implementar la figura del Referent d’emancipació

Aquest any, ens hem sumat a un projecte d’investigació i acció social impulsat per la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA) i que s’emmarca dins del projecte IMEX: Itineraris d’emancipació d’Èxit’.

A través del treball col·laboratiu, s’està validant la creació i implementació de la figura del Referent d’emancipació, un nou model d’acompanyament per millorar i facilitar l’emancipació dels joves un cop surten del sistema, en la línia del projecte ‘Trajecte’ que portem a terme a Punt de Referència des de fa anys.

Què hem fet durant aquests mesos i consolidarem durant el 2023? 

Gràcies al treball de diferents entitats d’àmbit català i estatal, hem pogut:

  • Aportar el nostre punt de vista i expertesa en la construcció de la figura de Referent d’emancipació.
  • Participar del procés d’investigació i avaluació.

Un cop validat aquest model d’acompanyament (preveiem que hi participin un mínim de 10 joves de Punt de Referència durant el 2023) es reclamarà a les institucions que aquesta figura s’incorpori a dins dels projectes d’acompanyament educatiu del jovent tutelat i extutelat ja que és un element clau per garantir el seu benestar i emancipació amb les màximes garanties.

El grup de joves de Som Llavor presenta el seu vídeo per combatre el racisme

 

El 15 de febrer era un dia molt esperat pel jovent de Som Llavor, el projecte de participació i incidència que fa d’altaveu de les opinions del jovent que acompanyem.
Aquell dia van presentar el vídeo en el qual havien estat treballant durant tres mesos. El racisme és el fil conductor de la peça i el tema que ha mobilizat en Bilal, la Zineb, en Youssef, l’Abdelaziz, en Herny i l’Alpha, que han recollit i exposat algunes situacions viscudes en primera persona. Per aquest motiu a l’acte de presentació hi van convidar persones que poguessin aportar-los visió en la temàtica escollida: en Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, en David Bondia, Síndic de Greuges de Barcelona i expresident de l’institut de Drets Humans, en Moussa Bourekba, investigador sobre racisme i discursos d’odi del CIDOB (Barcelona Center for International Affairs) i l’Elisenda Colell i en Ferran Moreno, periodistes de societat de El Periódico i TV3 respectivament. El jovent va estar acompanyat per la Marina Montoya, tècnica del projecte i la Clàudia de l’Agència de comunicació Talaia, que van dinamitzar l’espai.

   

Es van trobar al centre cívic Folch i Torres del Raval. La trobada va començar amb les presentacions de totes les assistents i posteriorment els i les joves els van explicar breument com s’han estat organitzant en les trobades fins arribar a tenir el seu vídeo finalitzat. Després, van donar pas al vídeo i van explicar diverses situacions racistes que viuen en el seu dia a dia. Gràcies a això, tothom va poder apropar-se a la realitat dels nois i noies i al patiment que comparteixen. Ja podeu veure el vídeo clicant aquí!

 

Del vídeo vam passar al debat. El Youssef va preguntar als convidats, què creuen que poden fer des de les seves responsabilitats professionals i com a ciutadans per capgirar aquesta situació que pateixen. Així es va encetar un debat molt interessant en el qual els i les joves van poder explicar més a fons les situacions que han patit (algunes relacionades amb abusos policials), i van poder recollir moltes recomanacions. En destaquem algunes: 

L’Elisenda i en Ferran coincidien en el fet que, com a periodistes, valoren molt positivament i troben molt necessaris espais d’intercanvi com aquest, ja que els ajuden a aprofundir en els punts de vista i realitats, i així tenir-les presents a l’hora d’escriure un article o reportatge. En David afegia que el paper dels mitjans és clau per canviar les percepcions de la gent respecte als i les noies d’altres origens i l’Elisenda hi està d’acord “Els mitjans podem ajudar a que la gent sàpiga que té drets, tot i que l’efecte que podem generar és limitat”.

En David, com a expert en Drets els explicava al grup de joves que han de ser conscients dels seus drets i dels recursos que tenen a l’abast per poder denunciar quan hi ha vulneracions i situacions racistes, un dels recursos és la mateixa Sindicatura de Greuges de Barcelona. En contrapartida, deia, el que hauríem d’aconseguir és canviar les percepcions de la gent respecte els joves com ells. I això es pot aconseguir presentant aquest mateix vídeo a col·lectius que no hi estiguin sensibilitzats.

En Moussa entenia el malestar dels i les noies perquè ha viscut el racisme també cap a ell. Opinava que trencar estigmes tan arrelats costa diverses generacions. Mentre no se’ls deixi de veure com a migrants, proposa reivindicar els drets, tal com ja ho ha començat a fer el grup de joves, i anar a explicar la seva realitat a les noves generacions, no només als mitjans de comunicació.

   

El regidor va explicar que el problema d’estereotips és només una punta visible d’un problema més complex i estructural: que hi hagi joves sense papers. La Llei d’Estrangeria genera desigualtats i fa que les vides dels i les noies migrants siguin més complicades. No tota la ciutadania percep aquesta realitat amb bons ulls. “Des de l’Ajuntament diu, tenim el compromís de fer el que estigui a les nostres mans per rebatre aquesta realitat, però malauradament no tot recau sota el nostre control”. En Marc es va referir també al cos de la Guàrdia Urbana i va detallar que estan treballant per incorporar perfils de policies de diferents origens i per formar-los per una comunicació més respectuosa. També va recomanar que, si mai tornen a viure un abús policial,  enregistrin amb el mòbil per disposar d’un material que serveixi de testimoni.

 

El temps va transcórrer tan ràpidament que s’havia fet l’hora de marxar i el grup de joves i els convidats van aprofitar els darrers moments per acabar de parlar d’aquestes situacions. El grup de Som Llavor va quedar molt content de veure l’interès que van despertar i les propostes que els van donar per continuar combatent el racisme.