Tag Archive for: mentoria

“El procés de mentoria ha de ser senzill: quedar i deixar-se portar”

  • Compartim experiències de mentoria amb les mentores de Punt de Referència, Irene Castro i Goretti Coronas, en la trobada presencial informativa

 

El passat 12 de juliol, vam acollir a una vintena de persones interessades a fer mentoria en una sessió informativa per a resoldre dubtes sobre el voluntariat i conèixer en detall els projectes d’acompanyament de Punt de Referència. Fet aquest primer contacte, les persones interessades a fer mentoria faran una entrevista i formació de 10 h per aprofundir en el perfil del jovent i com relacionar-se.

Alícia García, tècnica de l’entitat, destaca que la mentoria no s’ha de veure des d’una perspectiva paternalista o com una forma de salvació: “La mentoria s’ha de fer reconeixent els joves. Per molt que siguin joves, prenen les seves pròpies decisions, i segurament, ja n’han pres de molt complicades, i això s’ha de valorar”.

En aquesta ocasió, vam comptar amb dues persones mentores per compartir la seva experiència durant el voluntariat. Les mentores van fer èmfasi en el fet que per poder establir una bona relació amb el jovent, és necessari deixar de banda les expectatives i escoltar les seves necessitats. “Fer mentoria ha de ser senzill: quedar, deixar-se portar i veure què necessita el jovent”, remarca Irene Castro, mentora des de fa tres mesos.

Les mentores també van destacar que durant la mentoria és important deixar de banda els prejudicis. “Una de les grans preocupacions és no tenir conversa amb el jovent. Cal entendre que per nosaltres els silencis són incòmodes, però segons d’on vinguis potser no ho són”, resumeix Goretti Coronas Patau, mentora des de fa quatre mesos.

Durant el procés de mentoratge, és crucial entendre que no hi ha dues relacions iguals. Hi ha molts factors que influeixen en l’acompanyament, com ara el nivell lingüístic o el coneixement del territori. Totes les relacions requereixen temps per establir un lligam de confiança, i amb el jovent passa el mateix. Coronas destaca que no s’ha sentit sola durant el procés gràcies al seguiment de Punt de Referència: “Davant dels dubtes i les expectatives, el seguiment individual que fem amb l’equip de Punt de Referència per mi és clau”.

Pròximes sessions informatives

Si estàs interessat a fer mentoria i no has pogut venir a la trobada presencial, et convidem a dues sessions informatives virtuals:

    • Dimarts 18 de juliol, a les 18 h
    • Dimarts 8 d’agost, a les 18 h

Per inscriure’t a les sessions informatives virtuals, envia un correu electrònic a voluntariat@puntdereferencia.org, indicant el teu nom i la sessió que t’interessa.

 

Trenquem les pors de la mentoria social

Berta Roig, responsable de comunicació de Punt de Referència

La por. Sovint la protagonista de totes aquelles coses que no han arribat a passar mai. I els dubtes, els acompanyants de la por que ens frenen de llançar-nos a la pista d’allò que, en el fons, ens faria il·lusió ballar. Avui m’agradaria desafiar les pors i resoldre els dubtes que alguna vegada t’han tirat enrere a l’hora de fer un voluntariat a Punt de Referència i animar-te a fer el pas d’acompanyar a jovent tutelat i extutelat en el seu camí cap a l’emancipació. Ho faré compartint amb tu les resistències de diverses persones que s’han interessat per fer mentoria, espero donar a la diana d’allò que et frena!

Ho faré bé? Sabré acompanyar una persona jove que té una realitat diferent de la meva? Si tens ganes de comprometre’t a acompanyar durant un curs a una persona jove i estàs oberta a conèixer noves realitats i a deixar-te transformar, segurament ho faràs molt bé. De totes maneres, ens coneixerem abans d’iniciar el voluntariat (en una sessió informativa, en una entrevista personal i finalment en la formació) i en aquests espais veuràs quines de les teves competències podràs posar en valor per acompanyar el jovent de la millor manera.

Què s’espera de mi? Estaré a l’altura de donar el que necessita la persona jove? El jovent necessita una xarxa de suport, persones del territori amb qui confiar i que suposin un suport estable. L’acompanyament que et proposem és de deu mesos, en aquest temps hi haurà dies que la persona mentorada necessitarà que li donis suport en alguna tasca concreta, però d’altres simplement necessitarà ser escoltada, compartir moments lúdics amb tu, tenir algú amb qui celebrar bones notícies…

Quin model d’acompanyament busqueu a Punt de Referència? Promovem que puguis acompanyar el jovent fent-li costat, sense caure en actituds paternalistes i sense pretensions d’imposar-te en la manera de pensar o d’actuar. La situació laboral i d’habitatge del jovent és vulnerable i canviant, i aquests canvis poden afectar la vostra manera de relacionar-vos mentre esteu en el projecte. Per això, ens calen persones permeables, de mirada oberta i que tinguin ganes de deixar-se endur per aquesta experiència. Be water, my friend.

Si apareixen nous dubtes o pors durant el viatge, tindré suport? Sí. És molt important que durant la teva participació et sentis a gust amb el teu voluntariat. Les professionals (que també acompanyem al teu jove) revisarem periòdicament amb tu com funciona la vostra relació i els objectius que us heu marcat. A Punt també tindràs espais amb la resta de mentores del grup on podràs compartir qualsevol mena de reflexió.

Si encara no sents la seguretat per fer mentoria, confia en nosaltres: inscriu-te a una sessió informativa, i la resta de dubtes i pors els afrontarem conjuntament quan ens coneguem. El jovent t’espera!

“Estar al costat del jovent i viure l’emoció i motivació que té per aconseguir els seus objectius és un autèntic regal”

Parlem amb Mariona Sementé, educadora del projecte ‘Atenea’

Per Marta Bach

 1. Amb quina paraula o frase definiries el projecte Atenea?

Atenea és volar lluny.

2. Com i quan va començar aquest projecte?

Atenea va néixer el 2016 a partir d’una prova pilot amb diferents entitats per acompanyar al jovent a l’accés al món laboral. En aquell moment, es volia potenciar el fet de tenir una persona al costat que confiés en tu i alhora que el jovent estigués més preparat davant els reptes del futur. Inicialment, s’anomenava MentorHabilitats, però, actualment, amb el nom d’Atenea té com a objectiu acompanyar itineraris formatius de llarga durada per a joves tutelats i extutelats. El que proposa és una relació de mentoria social, 1 a 1, així com activitats grupals que ens permeten entrenar les competències de cada jove. Pel que fa als estudis, hi ha un seguiment del curs escolar i un suport a les tasques acadèmiques amb un Taller d’Estudi setmanal, amb el suport de persones voluntàries.

3. Un noi o noia quan vol formar part del projecte Atenea quins passos ha de seguir?

El primer de tot és trucar a la porta de Punt de Referència, ja sigui emplenant el formulari del web, contactar per Whatsapp, telèfon o xarxes socials o bé directament a l’oficina. Aquí el rebrem amb els braços oberts, li explicarem el projecte i, a través de tutories individuals, valorarem la seva motivació i encaix dins del projecte. L’ideal és que just ara a l’estiu aquells nois i noies que estiguin pendents de confirmació de la matrícula d’un centre escolar, ja contactin amb nosaltres.

4. Tenir formació és essencial per a l’emancipació del jovent tutelat i extutelat?

Hem de tenir clar com a punt de partida que l’abandonament escolar de jovent extutelat i tutelat, avui en dia, és el triple que en el jovent no tutelat. Un dels objectius del projecte és facilitar que aquest jovent pugui plantejar-se accedir i continuar estudiant per millorar el seu accés al mercat laboral. Quan es permeten aquestes oportunitats formatives disminuïm el risc de contractes precaris, menys estables i, per tant, menys emancipadors.

5. Així doncs, el projecte Atenea és una palanca perquè continuïn els estudis?

Atenea permet, en primer lloc, que el jove que està cursant els estudis mantingui la motivació i, en conseqüència, pugui finalitzar els estudis sentint-se recolzat,  sigui per la persona mentora o participant en el Taller d’Estudi. Hem detectat que el 95% dels joves que hi participa manté la motivació per als estudis i, aquest fet, comporta que es plantegin continuar estudiant i consolidin el seu projecte formatiu. També hem observat que el 85% dels joves d’Atenea milloren les seves aspiracions educatives.

6. Atenea es reinicia al setembre, què li diries a aquella persona que està pensant a fer voluntariat?

Durant la meva experiència en l’acompanyament a les persones voluntàries he observat que estar i situar-se al costat del jovent, veure com avança i evoluciona en el seu itinerari formatiu i viure l’emoció i motivació per aconseguir els seus objectius es un autèntic regal.

7. Tothom pot fer voluntariat a Atenea?

Busquem persones que hagin viscut trajectòries formatives i/o que creguin que l’educació és una eina essencial de transformació social. Així que si estàs en aquests supòsits, endavant!

8. En l’actualitat esteu fent una campanya sobre mentoria social. Com incideix en el projecte Atenea?

Tenim molt clar que perquè aquest projecte tiri endavant és clau comptar amb persones que vulguin fer de mentores així com voluntariat per al Taller d’Estudi. Es tracta d’una relació triangular entre el jovent, el voluntariat i l’equip professional de Punt de Referència. Ara és el moment!

9. Quines diferències hi ha en el tipus de suport formatiu que fa Punt de Referència d’altres entitats?

Sens dubte, la mentoria, que és clau i marca la diferència. Comptar amb una persona mentora impulsa oportunitats. I no només és la qualificació en els estudis, sinó que també es treballa el capital humà i social del jovent, a través de conèixer espais, serveis, nous recursos i la cultura de la societat d’acollida.

10. Educar no té cap sentit si només s’aplica a l’escola, a la família o a les entitats socials, oi?

Exacte. Cal que les ciutats siguin educadores. Per això el nostre projecte hi ha la part de sortir al carrer, conèixer recursos, connectar i ampliar la xarxa.

11. Què t’ha aportat professionalment i personalment aquesta feina?

Una de les coses que he après i que m’emociona d’aquest projecte és la perseverança del jovent i tenir el privilegi d’escoltar els seus somnis. I alhora, també sentir que fem un equip potent i transformador amb el voluntariat. En definitiva, tots som aquí per al jovent.

12. Si t’haguessis de quedar amb un record…

Em quedo amb les connexions fetes amb les parelles de mentoria. En el dia a dia i la dinàmica del Taller d’Estudi. En la valoració de cada estiu quan acaba el projecte i la recompensa per la feina ben feta.

 13. Al setembre, hi tornem…

El ritme no para. Acabem el curs escolar, però ja estem en marxa planificant i buscant les persones que ens acompanyaran l’any vinent. Us esperem aquí.

 

Si comences una relació, que sigui sana

Berta Roig, responsable de comunicació de Punt de Referència

Quants temps t’ha costat aprendre que es necessiten anys per a conèixer en profunditat a una persona? Quantes vivències has hagut de compartir abans de confiar plenament en algú? I com has après que, de vegades, amb bones intencions no n’hi ha prou per cuidar els vincles? Jo, als 32 anys començo a entendre que els vincles es generen, s’intensifiquen o es modelen, però si no es cuiden, queden pel record.

Les relacions de mentoria (aquelles que s’estableixen entre una persona amb rol de voluntària i una persona que busca ser acompanyada) no s’escapen de totes aquestes inclemències. No és fàcil començar una relació i encara menys que aquesta sigui positiva, sana i duradora. Per aquest motiu a Punt de Referència fem suport professional durant mesos a totes les parelles de mentoria que generem en els projectes d’acompanyament al jovent tutelat i extutelat.

A Punt de Referència sabem que la clau per una bona relació implica dedicar temps tant a la persona mentora com a la mentorada. Aquest temps ens permet conèixer-nos mitjançant entrevistes individuals on sabem què n’espera tothom qui participa de la relació que iniciaran, validar la seva participació i valorar els aspectes que els fan més afins a ser aparellats amb una persona o una altra. En el cas de les persones que es presenten voluntàries per acompanyar al jovent, dediquem una formació de deu hores en la qual resolem els seus dubtes i expectatives com a futurs mentors i mentores, però també ubiquem els límits que des de l’entitat els marquem. Perquè no tot s’hi val en una relació de mentoria. Un cop iniciada la relació les professionals continuem presents: la mentora ens fa un retorn de cada trobada amb el/la jove, però també ens trobem en tutories a tres bandes (amb la mentora i la persona jove alhora) i finalment dediquem una trobada mensual a totes les mentores del grup perquè comparteixin amb la resta les seves vivències. Per acabar, quan finalitza la participació al projecte cuidem les relacions fent-ne un tancament que a la vegada és un inici: la parella que ja ha fet créixer el seu vincle volarà sense el seguiment intensiu professional al darrere.

“Saber que sempre pots acudir a la professional i que pots preguntar si tens qualsevol dubte, a mi em serveix de molt, et sents recolzada sempre.”  Carol, mentora del Mounir

“L’espai mensual amb la resta de voluntaris per a mi és bàsic. És un espai que ens ajuda a totes i tots a compartir alegries i penes, que de vegades hi són”. Toni, mentor d’en Houssain

Aquesta cura del vincle i la coordinació a tres bandes jovent – mentora – equip professional és clau perquè les relacions siguin positives i de qualitat per a tothom i per aconseguir que els referents del jovent signifiquin un suport real per la seva trajectòria i les seves possibilitats d’emancipació.

 

Així doncs, si et planteges començar una relació de mentoria, assegura’t que sigui sana deixant-te acompanyar per Punt de Referència.

 

El jovent extutelat: emancipar-se amb 18 anys sense una xarxa de suport sòlida

“Tenir una mentora m’ha canviat la vida! Ara tinc les idees més clares de què he vull fer i de què no”, afirma l’Ahmed, mentorat del projecte.

El projectes de mentoria ofereixen un acompanyament personalitzat al jovent tutelat i extutelat per tal d’afavorir la seva integració social, promoure la igualtat d’oportunitats i millorar la seva qualitat de vida. La iniciativa la duem a terme a l’àrea metropolitana de Barcelona, el Vallès Occidental i el Maresme.

Cada any, 900 joves deixen de ser tutelats per l’estat i comencen la seva transició a l’edat adulta sense una xarxa de suport sòlida. Des de Punt de Referència promovem programes per respondre a les dificultats que pateix aquest col·lectiu, que es troba en risc d’exclusió social al no disposar d’una xarxa familiar al territori, especialment quan surten del sistema de protecció al moment de complir divuit anys. Per tal de donar solució a aquesta problemàtica, des de l’entitat oferim al jovent la possibilitat de conèixer una persona que li aporti suport emocional, lúdic i lingüístic.

La figura del mentor o mentora és clau, sobretot perquè els ofereix un suport emocional imprescindible i una obertura a noves oportunitats en el territori on viuen. Aquest suport fa que el jovent que forma part del programa millori les seves competències relacionals, com el seu nivell de conversa i la capacitat per expressar els sentiments. A més, l’acompanyament ajuda a generar un sentiment de pertinença, esperança de futur i a guanyar estabilitat emocional, molt important a l’hora d’enfocar els estudis i la recerca de feina.

En relació als estudis, els membres del programa mostren una gran millora gràcies a l’acompanyament, un 65% del jovent valora els programes de mentoria com una empenta per emancipar-se. Per exemple, de l’Issiaga, declara el següent:

“Abans estudiava, però, ara estic treballant. Quan pugui, el meu objectiu és treure’m un Cicle de Grau Superior. La Leticia, la meva mentora, m’anima a continuar treballant i a estudiar”.

També s’hi mostra molt satisfet l’Ahmed, que destaca la figura de la seva mentora:

“La Teresa és una persona molt important per a mi. M’ajuda a tenir idees bones, em dona consells amb els estudis i de la vida, en general. No és que m’ajudi a fer els deures, però si que em dona idees per aprovar les assignatures”.

D’altra banda, el projecte també té previst abordar el problema de l’habitatge. Actualment, a Barcelona hi ha prop d’un miler de persones sense sostre, un centenar de les quals són joves d’entre divuit i vint-i-cinc anys. Aquesta problemàtica afecta especialment al jovent extutelat, ja que un 30% dels joves sense sostre provenen del sistema de protecció. Des de Referents treballem per revertir aquesta situació, assessorant els membres del programa en aquest àmbit perquè puguin comptar amb més oportunitats i un millor futur.

Llancem una campanya de captació de persones mentores per acompanyar jovent tutelat i extutelat en la seva emancipació

  • Més de 100 persones referents del món polític i social han rebut una carta simulant que deixen de rebre suport institucional en arribar a la majoria d’edat, per a promoure que impliquin el seu entorn en la mentoria social.
  • Cada any, a Catalunya, 900 joves fan 18 anys i deixen d’estar tutelats per l’estat. La mentoria social genera una xarxa de suport sòlida a través de relacions de confiança que redueix la situació de risc d’aquest jovent.

 

Engeguem la campanya “Un gest, un món” per incorporar 100 noves persones mentores abans de l’estiu, persones que se sumin a acompanyar jovent tutelat i extutelats en la seva emancipació quan compleixen els 18 anys. En el marc de la campanya, l’entitat ha fet arribar una carta personal a més de 100 persones referents del món polític i social en què se simula que arriben a la majoria d’edat i s’han d’emancipar sense el suport familiar al seu costat, per tal de fer-les còmplices de la situació que viu aquest jovent i implicar-los en la cerca de noves persones mentores.

“Acompanyar jovent tutelat i extutelat és una qüestió de drets humans. Un jovent que si una cosa té clara és que ha d’aprofitar totes les oportunitats que se li ofereixin”, afirma Rita Grané, directora de Punt. “La mentoria és essencial per al creixement i l’èxit del jovent que acompanyem. Amb la seva experiència i dedicació, generem xarxes de suport sòlides, nous referents adults i experiències de confiança positives, que els permeten avançar en el seu projecte de vida”

Refrents de l’àmbit polític i social destaquen la importància de canviar la mirada sobre la situació d’aquest jovent: “Hem naturalitzat la criminalització de la migració, i això ens allunya de l’instint més humà d’acompanyar, d’empatitzar, d’ajudar que tenim les persones” recorda Sònia Ros, periodista i portaveu d’Stop Mare Mortum. “Les migracions no són una excepció, no són un error del sistema, són naturals. Són part de l’ésser humà i aniran a més” destaca Blanca Garcés, Dra. en Ciències Polítiques i coordinadora de l’àrea de migracions del CIDOB; així com Xavier Aldekoa, periodista especialitzat en el continent africà recorda que “El que els mou a migrar és l’amor profund per la seva família i per millorar la vida dels seus i les seves condicions de vida”

A Catalunya cada any, uns 900 joves fan 18 anys, deixen de ser tutelats per l’estat i es troben sense una xarxa de suport sòlida. El 2022 Punt de Referència va acompanyar més de 100 joves al Barcelonès, al Maresme i al Vallès Occidental i un 65% del jovent acompanyat va valorar la mentoria com un suport important per emancipar-se. Amb la campanya “Un gest, un mónbusquem noves persones compromeses i motivades per formar part d’aquests projectes i contribuir així a l’èxit del jovent tutelat i extutelat.

“No és necessària experiència prèvia, només ganes de compartir i acompanyar els joves en el seu camí cap a l’èxit” destaca Marina Montoya, coordinadora de mentoria. La mentoria social és una metodologia que millora la vida del jovent en risc d’exclusió en facilitar-los una xarxa de suport i confiança que en potencia les seves oportunitats, alhora que trenca estigmes i potencia el creixement de les persones mentores. El programa de mentoria social de Punt de Referència consisteix en 9 mesos de trobades setmanals. D’inici, les persones mentores fan una entrevista personal i reben 10 h de formació per treure el màxim potencial de la col·laboració. A més, durant tot el procés, compten amb el seguiment de l’equip de Punt de Referència per a que la relació sigui enriquidora per a les dues parts.

 

SUMA’T A LA MENTORIA SOCIAL

www.puntdereferencia.cat/mentoria

 

Històries de mentoria: coneix l’Issiaga i la Leticia

L’Issiaga i la Leticia expliquen rient que mai de la vida s’haguessin conegut. Que era del tot impossible que els seus camins es creuessin. Aquesta és la màgia del projecte Referents. Dues persones que mai coincidirien de manera natural acaben establint un vincle de confiança, una relació única, que es cou a foc lent, amb temps i dedicació. Són una de les parelles del projecte Referents.

En només 5 mesos que fa que es coneixen, l’Issiaga ha visitat més museus que qualsevol jove de la seva edat i, probablement, que molts de nosaltres. “Hem anat al Museu de la Música, al Museu Picasso, al del Disseny i a l’Etnològic i de Cultures del Món (MUEC). Ah… i també al Museu Torre Balldovina a Santa Coloma de Gramenet. La Leticia és una gran cercadora de museus”, explica rient.  “Ella m’ho proposa i decidim junts”.

També han caminat. Molt. Quilòmetres i quilòmetres per Barcelona i pel Parc fluvial de Santa Coloma de Gramenet. Estones de compartir. “Caminant es coneix molt la gent i aprofitem per parlar”, diu la Leticia. “Al principi jo vaig pensar: ja veurem què tal funciona… Però ara tot és fàcil. Ens hem explicat moltes vivències, de bones i de dolentes. I hem connectat”.

 

L’energia transformadora de la mentoria social

La Leticia comenta que, després de l’esclat de la Guerra d’Ucraïna, va pensar a fer un voluntariat. Tot apuntava que acabaria acompanyant persones refugiades d’aquest país. Però buscant va trobar el web de Punt de Referència i li va semblar una proposta interessant. “Haig de reconèixer –argumenta– que no havia sentit a parlar mai de la mentoria social. Però, com que tinc fills joves, he viscut i he estat acompanyant-los en el pas de l’adolescència a la joventut i t’adones del paper que pots fer”. Va preguntar a persones del sector si Punt de Referència era una entitat seriosa: “I tothom em va donar molt bones referències –explica–. I realment és així perquè sou grans professionals. Feu una gran feina, però, a més de manera molt professional”.

 

La força del somriure

Junts reviuen el primer dia que es van conèixer. “Vaig venir al local de Punt de Referència, perquè la Marina, l’educadora del projecte Referents, em va trucar per conèixer la meva mentora”, recorda l’Issiaga. “Ens van deixar sols a una sala. Per a mi era important la manera en com comunicar-me amb la gent i sempre crec que amb el somriure em va molt bé. La vaig conèixer i vaig pensar que era bona persona i podia seguir amb ella. També és veritat que em venien moltes coses al cap: què faré amb ella?”. Per la seva banda, la Leticia, ho va viure “il·lusionada, però també amb una incertesa de com anirà tot. Jo no sé què puc aportar, vaig pensar. Si sabré què fer… Vaig trucar a la Marina per explicar-li”.

La figura de la Marina Montoya és la tercera peça d’aquest trencaclosques afectiu, el tercer vèrtex del triangle que permet que la mentoria social pugui funcionar. Un triangle dibuixat entre la persona mentora, el jovent i la persona de l’equip educatiu. La Marina fa de frontissa entre inquietuds i necessitats de l’Issiaga i també les de la Leticia. “La relació establerta entre ells dos és la mostra que el vincle, la confiança i el fet de reconèixer a l’altre té un gran poder per transformar realitats. L’afectivitat, el reconeixement i la confiança són eines contundents d’empoderament en el camí cap a l’emancipació de tots els nois i noies”, explica la Marina.

Després de més 150 dies fent costat a l’Issiaga, la Leticia recomanaria al 100% viure l’experiència: “Val molt la pena. És gratificant i, alhora, t’enriqueix com a persona. Aprens a mirar amb altres ulls i a entendre els processos migratoris, apropant-te a altres realitats. I també haig de reconèixer que és molt intens emocionalment. Molt més del que pensava”.

 

Una vida de superació

Segons dades de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, a Catalunya hi ha més de 7.700 infants i joves tutelats. El somni que suposa fer els 18 anys i ser major d’edat, per a ells i elles, suposa haver de deixar de comptar amb aquest suport i afrontar l’emancipació de manera sobtada i, moltes vegades, sense poder tenir la família a prop, sobretot, per a joves migrats com l’Issiaga.

Ell tenia una xarxa social dèbil i gens de coneixement de l’entorn quan va arribar aquí fa dos anys, quan en tenia 17, des del seu país d’origen, Guinea Francesa. Les trajectòries i orígens dels joves que migren sols són diverses i complexes. La de l’Issiaga és una història de superació que es desencadena arran de la mort de la seva mare. “Abans estudiava, però ara estic treballant. Quan pugui, el meu objectiu és treure’m un Cicle de Grau Superior. La Leticia m’anima a continuar treballant i a estudiar”, diu sense perdre el seu etern somriure.

“La vida de l’Issiaga ha estat molt complicada si la comparo amb la dels meus fills –reflexiona la Leticia– que tenen comoditats i tot és més fàcil per a ells. Això m’ha fet pensar que, de vegades, no valorem gens el que tenim. La sort és que veig que, davant d’una situació difícil, l’Issiaga sap tirar endavant. És valent, si no ho fos, no estaria aquí. És una persona forta, amb ganes d’aprendre i amb les prioritats clares, perquè ell em pregunta, però té sempre té les prioritats clares”.

L’Issiaga escolta atent sense perdre el seu somriure. “He començat a canviar i continuaré fent-t’ho. Vull viure aquí perquè és aquí on estudiaré”. I ho té claríssim: “Sortiré només del país per fer turisme i conèixer llocs nous com el dia que vaig passejar pel Parc de les Aigües amb la Leticia i vaig veure els límits de Barcelona, el mar i el color verd del bosc. Em va encantar!”.

Històries de mentoria: coneix l’Ahmed i la Teresa

L’Ahmed i la Teresa fa poc més de tres mesos que es coneixen, però ningú ho diria. Són una de les parelles mentores del projecte Atenea, que s’emmarca en el projecte internacional Road to Adulthood. En aquest temps ja han visitat la Pedrera, la Fundació Miró, han anat a biblioteques, museus i centres culturals i han passejat pels barris de l’Eixample i Gràcia. “En tan poc temps que ens coneixem el que ha crescut és la confiança. Al començament era com un allau de preguntes, però ara és com si ens coneguéssim de fa anys”, explica la Teresa.

Ella va voler ser mentora perquè “acompanyar les persones és un tema que em motiva i, sobretot, a joves en el seu creixement cap a la vida adulta. Penso que a les persones nouvingudes, com l’Ahmed, els hi falta un entorn social. Nosaltres hem tingut una família i un acompanyament des de joves de persones que ens hem anat trobant i, en el seu cas, ells i elles estan bastant sols. Quan arriben estan sols del tot i, després, de pis en pis i amb contactes efímers que van perdent. I els hi falta també referents culturals del país, socials, culturals, religiosos, etc. Tots els elements que per a nosaltres són comuns per a ells són uns altres. Acompanyar-lo fa que conegui tot de manera natural, i ens permet gaudir del temps de lleure i passar-ho bé junts”.

Una estona ben compartida amb l’Ahmed, que va arribar aquí des del seu país d’origen, Guinea Conakry, fa dos anys, quan en tenia 17, i ara estudia un cicle mitjà de Climatització i Instal·lacions frigorífiques. Fa un any “no estava centrat” i un amic li va parlar de Punt de Referència. “Em va dir que a ell l’ajudaven amb els estudis i li ensenyaven coses que no sabia”, recorda. I veient com el projecte havia millorat la vida del seu amic, no va dubtar i va demanar un mentor. I així va conèixer la Teresa. “És una persona molt important per a mi. M’ajuda a tenir idees bones, em dona consells amb els estudis i amb la vida en general. No és que m’ajudi a fer els deures, però sí que em dona idees per aprovar les assignatures”, afirma l’Ahmed. Diu que vol explicar el seu cas per si alguna jove que ho necessita s’anima a formar part d’un projecte de mentoria. A ell, assegura, li ha canviat la vida: “Ara tinc les idees més clares de què he de fer i de què no”.

Un triangle ben dibuixat

Si una idea també té clara Punt de Referència és que “la mentoria perquè pugui funcionar ha de ser un triangle entre la persona mentora, el jovent i l’equip educatiu”, explica Laura Terradas, Coordinadora de mentoria a Punt de Referència. “L’equip tècnic, a mesura que passen els mesos, ens anem retirant perquè la relació agafi la seva autonomia, però sempre requereix un acompanyament perquè aquesta relació sigui de creixement i d’enriquiment mutu, una qüestió que, de vegades, no és habitual. I a més, com que parteix d’un marc estructural molt diferent si no posem aquests límits la relació es podria tenyir i  no arribaria a ser emancipadora, sinó el contrari”.

El que és indubtable és que Punt de Referència va néixer amb la mentoria. Des de fa 25 anys amb el projecte Referents. “Li diem mentoria des del 2010 –explica Laura Terradas– quan vam veure que altres iniciatives europees li deien així; nosaltres, que som l’entitat pionera a Catalunya en mentoria fins llavors li dèiem acompanyament voluntari o vincle efectiu”. Més endavant juntament amb altres 3 entitats va néixer la Coordinadora de Mentoria Social. “Ara sembla que la mentoria és molt nova, però s’ha construït a poc a poc”, assegura la Laura, mentre reivindica la  importància de la xarxa social: “és tan vital com la feina, l’habitatge, la formació… Però com és invisible, no és un títol o diners a final de mes, a vegades no li parem tanta atenció. Però és igual de vital, tant per a promoure oportunitats, com també per promoure l’efecte Pigmalió”. Perquè, detalla “quan algú et mira, et reconeix, s’interessa per tu, et parla… et permet afrontar els reptes del dia a dia i augmentar l’autoconfiança. A Punt diem que comptar amb algú és comptar per a algú”.

L’Ahmed té la Teresa. I ella explica que hi ha sentiments que els uneixen: “el nostre pare va morir quan teníem 16 anys. Són coses profundes i vivències compartides”.

La capacitat transformadora de la mentoria

Té sentit que la mentoria continuï expandint-se? Segons Laura Terrades, “en un món utòpic tant de bo els projectes de mentoria s’esgotessin. Voldria dir que tothom té una xarxa i la solitud no existeix. Això està molt lluny de la realitat. El que és cert és que la mentoria és una metodologia molt potent i té sentit que vagi creixent”. Per la seva banda, la Teresa posa en relleu que “quan  col·labores com a voluntària valores molt la gran professionalitat de Punt de Referència. No hi ha improvisació. Et sorprèn positivament, tant en el moment de la selecció, de la formació i  el suport de tot l’equip. Tot està pensat i establert”.

I és que Laura Terradas, coordinadora de mentoria, deixa clar que “per a nosaltres cada relació és única. És important. Hi dediquem temps, es cou a foc lent. Hi ha un marc metodològic, però l’aplicació d’aquest marc és única. I això genera la màgia que cada persona tingui la possibilitat de fer el seu recorregut segons el seu punt de partida i sabent on vol arribar”.

El projecte Atenea on participen l’Ahmed i la Teresa té una durada de 9 mesos. “Si després d’aquest temps, ens volem continuar veient serà una decisió nostra”, explica l’Ahmed i assegura que “jo voldria perquè m’agraden les persones bones com la Teresa. Necessito que a la meva vida hi hagi bones persones que no em comprin ni em donin res, només que estiguin al meu costat acompanyant-me. Passar temps junts parlant i aconsellant-me. Necessito persones com ella”.

Punt de Referència rep el Premi Ciutat de Barcelona, en la categoria d’Educació

L’Alba i el Rachid, una de les parelles de mentoria de Punt de Referència, i la Mònica, presidenta de Punt de Referència, van ser els encarregats de recollir, fa unes setmanes, el Premi Ciutat de Barcelona 2022 que hem guanyat en la categoria d’Educació pel projecte Referents, i que es va entregar al Saló de Cent del consistori barceloní.

Gràcies al projecte Referents, que es duu a terme a Barcelona i la seva àrea metropolitana des de fa 25 anys, construïm vincles i espais de seguretat emocional, lingüística i social amb jovent tutelat i extutelat amb el compromís i complicitat de la ciutadania. A més, des de fa més d’any i mig també és present a les comarques del Maresme i Vallès Occidental.

Un premi compartit

Moltes i molts de vosaltres formeu o heu format part del projecte Referents. El guardó, per tant, és molt compartit, ja que és “del jovent que acompanyem, pels esforços que fan cada dia per ser part de la nostra comunitat; del voluntariat que els acompanya des del cor i els regala el seu temps i, també, de l’equip professional de l’entitat, que demostren que per sobre de grans professionals són, també, ciutadans i ciutadanes compromeses. A tots i totes, enhorabona!. També agraïm a les persones que han format part del Jurat per nominar-nos i reconèixer la feina feta en aquests anys”.

I és que en aquests vint-i-cinc anys s’han creat més de 1.000 parelles de mentoria social, formant-se cada any més de 100 parelles noves. Aquest premi permetrà que “més joves tinguin l’oportunitat de comptar amb persones que els acompanyin i puguin guanyar un amic o amiga, un tiet o una mare que els fa costat i que els permet viure i descobrir una ciutat que no coneixen i, sobretot, tenint una xarxa de persones al costat en el seu camí cap a l’edat adulta”.

El projecte Referents exhibeix totes les potencialitats de la mentoria social

El més significatiu del projecte Referents, però, és l’efecte positiu que la mentoria social genera en el jovent. Rebre un acompanyament informal per part de persones mentores té un impacte favorable en el seu benestar psicològic i fa incrementar les seves expectatives educatives. De fet, l’estudi encarregat per Punt de Referència a la Universitat de Girona (J. Feu i O. Prieto-Flores 2013) posa de manifest que el 81,3% dels joves veu positivament rebre consells dels seus referents; el 93,8% consideren el seu referent com una persona de plena confiança; el 66,7% afirma que la relació li ofereix poder optar a més oportunitats i el 72,2% manifesta que li ha permès tenir més autoconfiança per tirar endavant amb el seu futur.

En l’actualitat, hi ha més de 7.000 infants i joves sota la tutela de l’administració i, cada any, més de 1.000 nois i noies quan compleixen 18 anys han d’emancipar-se sense el suport d’una xarxa familiar. Les setmanes prèvies a complir la majoria d’edat per a aquests nois i noies no es viu d’igual que la d’un noi o noia que té la seva mare i el seu pare al costat.  El que per alguns és un somni per aquests joves pot arribar a ser un malson. I poder tenir una persona referent al seu costat que els doni suport, els facilita poder treballar per al seu futur, en l’àmbit dels estudis, de recerca de feina i d’habitatge i, alhora, poder gaudir de l’oci i conèixer la cultura del país on viuen.

T’animes a ser referent d’un noi o noia?

Busquem persones voluntàries que vulguin ser referents d’un jove extutelat per a Barcelona, l’àrea metropolitana, el Vallès Occidental i el Maresme.

  • Tens entre 30 i 65 anys?
  • Coneixes el català i castellà i l’entorn on vius?
  • Ets una persona empàtica, assertiva, flexible i vital?

Si tens ganes i compleixes aquests requisits contacta a través de www.puntdereferencia.org o enviant un mail a voluntariat@puntdereferencia.org

 

Premis ‘Lluís Martí’ i ‘Marta Mata’, dos nous reconeixements per a Punt de Referència

 

 

PREMI ‘LLUÍS MARTÍ’ AL VALOR SOCIAL

Acabem l’any amb dos guardons que posen en valor la feina de transformació social i de vinculació educativa que portem a terme. Coincidint amb el Dia internacional del Voluntariat 2022, hem guanyat el Premi Lluís Martí al Valor Social 2022, que promou Voluntaris.cat i que arriba a la seva 8ena edició. En un acte celebrat a Lleida, el passat 30 de novembre, vam poder recollir el premi de  la mà d’Arç Cooperativa, qui ha fet la dotació econòmica de 1.500 €. Aquest import ens ajudarà a seguir sumant voluntariat d’acompanyament a l’emancipació del jovent tutelat i extutelat.

Volem fer arribar aquest reconeixement a tot el voluntariat que ha participat, al llarg d’aquests 25 anys, a Punt de Referència. El premi és vostre! Sumar la vostra mirada fa que cada jove tingui millors oportunitats de futur, teixides amb la vostra confiança i complicitat.

 

PREMI ‘MARTA MATA’ DE L’ASSOCIACIÓ ROSA SENSAT

D’altra banda, l’associació Rosa Sensat ens ha atorgat el XLII Premi Marta Mata en la modalitat col·lectiva. Aquest guardó es va crear l’any 2002 per reconèixer el treball que, des de diversos àmbits professionals i socials, contribueix a fer visibles els valors positius de l’educació. L’acte d’entrega va tenir lloc l’1 de desembre i on es va destacar “el treball excel·lent que fem per afavorir la plena emancipació de jovent extutelat en el moment en què surten dels centre de protecció als 18 anys i agraeix la tasca de vetllar per la igualtat d’oportunitats”.

Juanjo Ortega, president de Punt de Referència (1997-2022) i actual membre de la Junta directiva, en recollir el guardó, va destacar que “Punt de Referència existeix per una preocupació compartida de fer un món més just” i va recordar que “tothom té capacitat de transformar el nostre entorn, els nostres barris i els nostres veïns i veïnes, sense oblidar que alguns són jovent extutelat i que la ciutadania té el deure moral de formar part de la solució des del voluntariat per aconseguir una societat inclusiva i educadora”. Amb el bagatge de ser un dels primers Referents de Punt de Referència, Juanjo no va perdre l’oportunitat de convidar tothom a apropar-se a conèixer el que fem: mentoria i acolliment. Perquè, tal com va argumentar, “necessitem gent compromesa que es llanci a la piscina i faci bon veïnatge”.

 

El voluntariat, la força de Punt de Referència

 

Les persones voluntàries i el jovent, juntament amb l’equip educatiu, són els tres pilars per fer realitat l’acompanyament a nois i noies tutelats i extutelats. Fer voluntariat és una experiència de creixement, tant personal com col·lectiva, que marca a qui ho posa en pràctica.

A Punt de Referència, fins al 31 d’octubre de 2022, comptem amb 106 persones voluntàries i, en l’actualitat, tenim en formació tres nous grups de voluntariat: dos a Barcelona i un al Maresme. També estem obrint dos grups nous de voluntariat, al Vallès i a Barcelona. I la previsió és obrir un grup més al Maresme a inicis de l’any 2023. És per això, que és un bon moment per recollir el què suposa fer voluntariat i així poder compartir l’experiència, també entre persones que hi puguin estar interessades.

Moltes de les persones voluntàries de Punt de Referència s’han plantejat prèviament el potencial que suposa l’experiència vital d’acompanyar a nois i noies extutelades, mentre, que d’altres ho valoren un cop ho han viscut. Però, com tret de sortida, per a ells i elles formar part de Punt de Referència suposa:

  1. Conèixer i posar en pràctica la mentoria social. Això és molt més que establir una relació entre persones que, de manera voluntària, s’ofereixen per proporcionar suport i promoure l’autonomia a jovent tutelat i extutelat. Ser mentor o mentora vol dir acompanyar a un noi o noia extutelat durant el seu dia a dia, teixir vincles de confiança, viure el seu creixement, ajudar-los a prendre decisions i, el més important, convertir-se en una persona que els fa sentir que un futur diferent, un futur millor, és possible.
  1. Ser acompanyat/da i assessorat/da. Tots els processos de mentoria social es fan des de l’acompanyament i compten amb l’assessorament i suport professional de l’equip educatiu de Punt de Referència.

Què m’emporto d’acompanyar a nois i noies extutelades?

La Roser fa un bon resum de l’essència de la mentoria social: “Per a mi el treball a tres potes (projecte, noi/a i voluntariat) és indispensable per a una adaptació integral del jovent tutelat i extutelat a la societat”

Quan ara s’obren nous grups de mentoria, és el moment, per mostrar les experiències compartides i viscudes:

Mireia: “M’ha permès conèixer altres realitats I altres formes de relació amb aquestes realitats des del respecte i l’escolta”.

Carme: “Acompanyar a aquest jove m’ha aportat coneixement, satisfacció, empatia i flexibilitat”.

Anna: “M’ha ofert l’oportunitat d’acompanyar a un jove extutelat en un petit tros del seu camí, ajudar-lo a tirar endavant el grau que està estudiant. Alhora he pogut explorar la faceta d’oferir suport des de l’empatia. M’ha fet reflexionar i experimentar les dificultats i el valor d’estar allà respectant les decisions i l’espai de l’altra, sense carregar-se amb les seves responsabilitats”.

Jordi: “He pogut establir una relació amb jovent que està molt necessitat de relacions de referència. I he rebut suport per entendre com pot ser aquesta relació i guiatge i sobre com actuar per facilitar una bona relació”.

Els mentors i mentores consideren que l’aprenentatge ha estat mutu i bidireccional, tal com afirma l’Eva: “M’enduc molts aprenentatges de la mentoria. He descobert una altra realitat”, mentre que el Lluís afirma que acompanyar a jovent a continuar amb els estudis postobligatoris  li ha permès “un canvi de mirada respecte a la situació dels joves immigrants”. Una opinió que comparteix l’Anna quan afirma que fer mentoria “m’ha permès ser conscient de la realitat que li ha tocat viure a un grup de persones que conviuen a la mateixa ciutat que jo” i, alhora, “sentir-me partícip i orgullosa d’un projecte molt bonic i amb un alt impacte social en una Associació molt ben organitzada i estructura com és Punt de Referència”.

5 preguntes freqüents sobre el projecte Atenea

1. En què es diferencia del Projecte Referents?

El Projecte Atenea té en comú amb el Projecte Referents que proposa una relació de mentoria 1 a 1 entre una persona voluntària i un/a jove. Aquesta relació de confiança, en el cas d’Atenea dura un curs escolar (i si tot va bé després continua fora del projecte). Les diferències entre un i l’altre es troben en els objectius finals i en com ens hi apropem. Atenea es dirigeix exclusivament a jovent que estigui estudiant i que es proposi acabar aquell curs amb èxit. Per fer-ho proposem generar un bon vincle afectiu amb la parella de mentoria, però també els proposem participar en activitats grupals adreçades a millorar aspectes de competències personals, auto-coneixement, coneixement de l’entorn i dels recursos que els hi ofereix i del mercat de treball per tal que estiguin més preparats pel seu futur com a estudiants.
El projecte Atenea, a més, proposa als joves de venir al Taller d’Estudi, un espai on reben suport d’altres voluntaris i voluntàries que els ajuden en les matèries que necessiten reforçar.

2. Per a què serveixen les activitats grupals amb la resta de mentors i joves?

Cada mes hi ha una activitat grupal on participen totes les parelles de mentoria que formen el grup. En total, el grup farà 9 activitats que permeten als joves treballar en aspectes que els enriqueixen la visió dels seus estudis i del mercat de treball, per exemple: simulació d’una entrevista de feina, autoconeixement, cohesió de grup, tècniques d’estudi, coneixement del mercat laboral, etc…  Aquestes activitats les programa i dirigeix la professional del projecte i, de vegades, compten amb col·laboracions externes.

 

3. Com funciona el taller d’estudi? si sóc mentor/a d’Atenea he de participar-hi?

El taller d’estudi forma part del Projecte Atenea però funciona independentment de les relacions de mentoria i les activitats grupals que hem explicat. El taller té lloc els dijous a la tarda (de 17h a 19h) i compta amb els seus propis voluntaris i voluntàries, que no tenen per què ser mentors de cap jove. Són persones que cada setmana, i amb un compromís trimestral, aporten els seus coneixements tant en tècniques d’estudi com en matèries concretes per donar suport a les demandes dels joves (fer els deures, estudiar per un examen, resoldre dubtes…).

4. Com sabem si un jove està rebent el suport que necessita en la seva trajectòria formativa?

Com en la resta de projectes, a l’inici, cada jove realitza un Pla de Treball que recull els seus objectius pel curs. Aquesta guia permet anar avaluant, en les sessions de seguiment amb la persona mentoria i la tècnica del projecte, tot el que es va assolint i el que queda per fer. El Pla de Treball és un document viu, per tant flexible a adaptar-se a les noves necessitats que li puguin sorgir al/la jove. A final de curs, a més, es passa un qüestionari a cada jove perquè pugui avaluar el suport rebut.

 

5. Si he participat com a mentora en un altre projecte de l’entitat, m’hi puc apuntar?

En alguns casos en els quals s’ha valorat positivament tornar a provar l’experiència i per decisió presa per la professional del projecte, algunes persones que han estat mentores en projectes com Referents han repetit l’experiència al projecte Atenea. En el cas que aquesta opció no fos possible, et proposaríem de participar al projecte com a voluntari/a del taller d’estudi, per donar suport a altres joves sense establir aquesta relació de mentoria més intensa.