Tag Archive for: referents

Històries de mentoria: coneix l’Issiaga i la Leticia

L’Issiaga i la Leticia expliquen rient que mai de la vida s’haguessin conegut. Que era del tot impossible que els seus camins es creuessin. Aquesta és la màgia del projecte Referents. Dues persones que mai coincidirien de manera natural acaben establint un vincle de confiança, una relació única, que es cou a foc lent, amb temps i dedicació. Són una de les parelles del projecte Referents.

En només 5 mesos que fa que es coneixen, l’Issiaga ha visitat més museus que qualsevol jove de la seva edat i, probablement, que molts de nosaltres. “Hem anat al Museu de la Música, al Museu Picasso, al del Disseny i a l’Etnològic i de Cultures del Món (MUEC). Ah… i també al Museu Torre Balldovina a Santa Coloma de Gramenet. La Leticia és una gran cercadora de museus”, explica rient.  “Ella m’ho proposa i decidim junts”.

També han caminat. Molt. Quilòmetres i quilòmetres per Barcelona i pel Parc fluvial de Santa Coloma de Gramenet. Estones de compartir. “Caminant es coneix molt la gent i aprofitem per parlar”, diu la Leticia. “Al principi jo vaig pensar: ja veurem què tal funciona… Però ara tot és fàcil. Ens hem explicat moltes vivències, de bones i de dolentes. I hem connectat”.

 

L’energia transformadora de la mentoria social

La Leticia comenta que, després de l’esclat de la Guerra d’Ucraïna, va pensar a fer un voluntariat. Tot apuntava que acabaria acompanyant persones refugiades d’aquest país. Però buscant va trobar el web de Punt de Referència i li va semblar una proposta interessant. “Haig de reconèixer –argumenta– que no havia sentit a parlar mai de la mentoria social. Però, com que tinc fills joves, he viscut i he estat acompanyant-los en el pas de l’adolescència a la joventut i t’adones del paper que pots fer”. Va preguntar a persones del sector si Punt de Referència era una entitat seriosa: “I tothom em va donar molt bones referències –explica–. I realment és així perquè sou grans professionals. Feu una gran feina, però, a més de manera molt professional”.

 

La força del somriure

Junts reviuen el primer dia que es van conèixer. “Vaig venir al local de Punt de Referència, perquè la Marina, l’educadora del projecte Referents, em va trucar per conèixer la meva mentora”, recorda l’Issiaga. “Ens van deixar sols a una sala. Per a mi era important la manera en com comunicar-me amb la gent i sempre crec que amb el somriure em va molt bé. La vaig conèixer i vaig pensar que era bona persona i podia seguir amb ella. També és veritat que em venien moltes coses al cap: què faré amb ella?”. Per la seva banda, la Leticia, ho va viure “il·lusionada, però també amb una incertesa de com anirà tot. Jo no sé què puc aportar, vaig pensar. Si sabré què fer… Vaig trucar a la Marina per explicar-li”.

La figura de la Marina Montoya és la tercera peça d’aquest trencaclosques afectiu, el tercer vèrtex del triangle que permet que la mentoria social pugui funcionar. Un triangle dibuixat entre la persona mentora, el jovent i la persona de l’equip educatiu. La Marina fa de frontissa entre inquietuds i necessitats de l’Issiaga i també les de la Leticia. “La relació establerta entre ells dos és la mostra que el vincle, la confiança i el fet de reconèixer a l’altre té un gran poder per transformar realitats. L’afectivitat, el reconeixement i la confiança són eines contundents d’empoderament en el camí cap a l’emancipació de tots els nois i noies”, explica la Marina.

Després de més 150 dies fent costat a l’Issiaga, la Leticia recomanaria al 100% viure l’experiència: “Val molt la pena. És gratificant i, alhora, t’enriqueix com a persona. Aprens a mirar amb altres ulls i a entendre els processos migratoris, apropant-te a altres realitats. I també haig de reconèixer que és molt intens emocionalment. Molt més del que pensava”.

 

Una vida de superació

Segons dades de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, a Catalunya hi ha més de 7.700 infants i joves tutelats. El somni que suposa fer els 18 anys i ser major d’edat, per a ells i elles, suposa haver de deixar de comptar amb aquest suport i afrontar l’emancipació de manera sobtada i, moltes vegades, sense poder tenir la família a prop, sobretot, per a joves migrats com l’Issiaga.

Ell tenia una xarxa social dèbil i gens de coneixement de l’entorn quan va arribar aquí fa dos anys, quan en tenia 17, des del seu país d’origen, Guinea Francesa. Les trajectòries i orígens dels joves que migren sols són diverses i complexes. La de l’Issiaga és una història de superació que es desencadena arran de la mort de la seva mare. “Abans estudiava, però ara estic treballant. Quan pugui, el meu objectiu és treure’m un Cicle de Grau Superior. La Leticia m’anima a continuar treballant i a estudiar”, diu sense perdre el seu etern somriure.

“La vida de l’Issiaga ha estat molt complicada si la comparo amb la dels meus fills –reflexiona la Leticia– que tenen comoditats i tot és més fàcil per a ells. Això m’ha fet pensar que, de vegades, no valorem gens el que tenim. La sort és que veig que, davant d’una situació difícil, l’Issiaga sap tirar endavant. És valent, si no ho fos, no estaria aquí. És una persona forta, amb ganes d’aprendre i amb les prioritats clares, perquè ell em pregunta, però té sempre té les prioritats clares”.

L’Issiaga escolta atent sense perdre el seu somriure. “He començat a canviar i continuaré fent-t’ho. Vull viure aquí perquè és aquí on estudiaré”. I ho té claríssim: “Sortiré només del país per fer turisme i conèixer llocs nous com el dia que vaig passejar pel Parc de les Aigües amb la Leticia i vaig veure els límits de Barcelona, el mar i el color verd del bosc. Em va encantar!”.

Punt de Referència rep el Premi Ciutat de Barcelona, en la categoria d’Educació

L’Alba i el Rachid, una de les parelles de mentoria de Punt de Referència, i la Mònica, presidenta de Punt de Referència, van ser els encarregats de recollir, fa unes setmanes, el Premi Ciutat de Barcelona 2022 que hem guanyat en la categoria d’Educació pel projecte Referents, i que es va entregar al Saló de Cent del consistori barceloní.

Gràcies al projecte Referents, que es duu a terme a Barcelona i la seva àrea metropolitana des de fa 25 anys, construïm vincles i espais de seguretat emocional, lingüística i social amb jovent tutelat i extutelat amb el compromís i complicitat de la ciutadania. A més, des de fa més d’any i mig també és present a les comarques del Maresme i Vallès Occidental.

Un premi compartit

Moltes i molts de vosaltres formeu o heu format part del projecte Referents. El guardó, per tant, és molt compartit, ja que és “del jovent que acompanyem, pels esforços que fan cada dia per ser part de la nostra comunitat; del voluntariat que els acompanya des del cor i els regala el seu temps i, també, de l’equip professional de l’entitat, que demostren que per sobre de grans professionals són, també, ciutadans i ciutadanes compromeses. A tots i totes, enhorabona!. També agraïm a les persones que han format part del Jurat per nominar-nos i reconèixer la feina feta en aquests anys”.

I és que en aquests vint-i-cinc anys s’han creat més de 1.000 parelles de mentoria social, formant-se cada any més de 100 parelles noves. Aquest premi permetrà que “més joves tinguin l’oportunitat de comptar amb persones que els acompanyin i puguin guanyar un amic o amiga, un tiet o una mare que els fa costat i que els permet viure i descobrir una ciutat que no coneixen i, sobretot, tenint una xarxa de persones al costat en el seu camí cap a l’edat adulta”.

El projecte Referents exhibeix totes les potencialitats de la mentoria social

El més significatiu del projecte Referents, però, és l’efecte positiu que la mentoria social genera en el jovent. Rebre un acompanyament informal per part de persones mentores té un impacte favorable en el seu benestar psicològic i fa incrementar les seves expectatives educatives. De fet, l’estudi encarregat per Punt de Referència a la Universitat de Girona (J. Feu i O. Prieto-Flores 2013) posa de manifest que el 81,3% dels joves veu positivament rebre consells dels seus referents; el 93,8% consideren el seu referent com una persona de plena confiança; el 66,7% afirma que la relació li ofereix poder optar a més oportunitats i el 72,2% manifesta que li ha permès tenir més autoconfiança per tirar endavant amb el seu futur.

En l’actualitat, hi ha més de 7.000 infants i joves sota la tutela de l’administració i, cada any, més de 1.000 nois i noies quan compleixen 18 anys han d’emancipar-se sense el suport d’una xarxa familiar. Les setmanes prèvies a complir la majoria d’edat per a aquests nois i noies no es viu d’igual que la d’un noi o noia que té la seva mare i el seu pare al costat.  El que per alguns és un somni per aquests joves pot arribar a ser un malson. I poder tenir una persona referent al seu costat que els doni suport, els facilita poder treballar per al seu futur, en l’àmbit dels estudis, de recerca de feina i d’habitatge i, alhora, poder gaudir de l’oci i conèixer la cultura del país on viuen.

T’animes a ser referent d’un noi o noia?

Busquem persones voluntàries que vulguin ser referents d’un jove extutelat per a Barcelona, l’àrea metropolitana, el Vallès Occidental i el Maresme.

  • Tens entre 30 i 65 anys?
  • Coneixes el català i castellà i l’entorn on vius?
  • Ets una persona empàtica, assertiva, flexible i vital?

Si tens ganes i compleixes aquests requisits contacta a través de www.puntdereferencia.org o enviant un mail a voluntariat@puntdereferencia.org

 

És temps de fer voluntariat!

 

El projecte Referents aviat farà un any que va fer el salt a la comarca del Vallès Occidental. I aquest pas ha fet més fàcil al jovent tutelat de la comarca tenir una mentora o un mentor al seu costat en el moment de la seva emancipació. Les persones voluntàries del Vallès ens expliquen com viuen l’experiència i si les seves expectatives s’han complert des que van decidir destinar un temps de la seva vida a la solidaritat.

 

JESÚS ACOMPANYA EN HAMZA

“EN AQUESTA RELACIÓ HI GUANYEM ELS DOS”

Jo no volia saber res d’adolescents. Ja en tinc dos a casa, comenta rient el Jesús. Però, la meva dona em va suggerir fer voluntariat acompanyant a jovent extutelat. I ha estat una autèntica sort trobar-me amb ell, amb el Hamza. Ara, acompanyant-lo visc una adolescència molt diferent que la que visc amb els meus fills!!

En aquesta relació hi guanyem els 2. És un winwin. Acompanyar-lo m’ajuda a tenir una mirada diferent. És molt fàcil opinar des del sofà, però la realitat que viuen és molt dura. Ara veig les coses molt diferents. Em sento molt proper a ell, entenc coses que ha viscut i celebro que se n’hagi sortit. Perquè la seva situació és molt diferent que la d’un o una jove d’aquí. Ells i elles estan sols i soles.

Quan va trobar feina em vaig alegrar moltíssim perquè crec que és molt important per a la seva vida. Ara bé, tinc molt clar que li explico coses, l’acompanyo i faig de guia, però qui ha de decidir amb la seva vida sempre és ell. I ho està fent molt bé!

 

SUSANA ACOMPANYA AL MOHA

“M’HA ENSENYAT A RESPECTAR UNA MIRADA CULTURALMENT DIFERENT”

Jo soc mestra jubilada. I ja se sap, les mestres ho som tota la vida! He estat durant força temps en una associació per a promoure la lectura i l’escriptura en català i un bon dia vaig decidir contactar amb Punt de Referència. 

Des de l’inici vaig pensar que no ho podia fer perquè ja no soc tan jove i hi hauria molta diferència d’edat amb el o la jove que em tocaria. No ho tenia clar i no volia fallar a un jovent que ho ha passat molt malament. Però, al final he vist que les traves me les posava jo mateixa. Ara estic encantada de poder estar i acompanyar el Moha. Tenim una sintonia molt maca!

El Moha és molt complidor, entregat i amb moltes ganes. Al final, com era d’esperar la vena de mestra va sortir i, sovint, en les nostres trobades setmanals l’ajudo a aprendre castellà i català. Ell m’ha ensenyat també a respectar una mirada que culturalment és diferent.

És genial poder fer aquest acompanyament. I ho vaig veure encara més clar, quan el dia que li vaig dir que jo potser era massa gran per acompanyar-lo, la seva resposta va ser fer-me una forta abraçada i dir-me “et necessito com si fossis la meva àvia”. Amb això va estar tot dit i explicat, oi?

 

JORDI ACOMPANYA AL MANÉ

“ENS AGRADA MOLT CONÈIXER LLOCS NOUS!”

El meu punt de partida és que conèixer una persona sempre és positiu i t’enriqueix. Les dues primeres trobades ens va costar perquè calia crear un vincle, però, després, a poc a poc, arriba la confiança. Un bon dia, quan em va saludar amb una abraçada, per dins, vaig pensar “anem bé!”

Amb el Mané ens agrada conèixer llocs nous de Catalunya, anem a Barcelona i visitem llocs de tota mena, monuments, museus, catedrals, etc. Recomanaria aquesta experiència a tothom, sense cap mena de dubte!

 

PERE ANTON ACOMPANYA A L’EBRIMA

“QUAN POSES CARA A UN PROBLEMA I HI INTERACTUES FAS UN CLIC AMB LA DURESA DE LA HISTÒRIA QUE VIUEN”

Feia temps que em rondava pel cap fer voluntariat, però per un tema d’horaris no m’acabava de decidir. I llavors vaig veure la crida de voluntariat de Punt de Referència i em vaig animar!

Desconeixia totalment la realitat del jovent extutelat, però ara ho valoro com una experiència molt i molt enriquidora. El punt diferencial és que acostumem a viure els problemes en abstracte, però quan hi poses una cara, una història i hi interactues fas un clic de la duresa de la història que han viscut i viuen.

Amb l’Ebrima fem de tot, des de parlar de temes tan frívols com el futbol, fins a temes tan durs per a ell com va ser la seva arribada aquí. Hem connectat molt bé. I estic content perquè hi posa molta voluntat i té ofici. Això li ha permès trobar feina. L’he ajudat a confeccionar el CV i l’encoratjo a no deixar els estudis. En definitiva, per aquests nois i noies, igual que per a tots els joves, és molt important tenir la seguretat que hi ha algú darrere.

 

KIKE ACOMPANYA A JALAL

“EL NOSTRE MÓN NO ÉS L’ÚNIC I NO NECESSÀRIAMENT HA DE SER EL MILLOR”

Acompanyar al Jalal, no només m’ha possibilitat veure la mirada d’algú jove de fora que necessita acompanyament, sinó que també m’ha permès debatre a casa i poder explicar que una altra realitat existeix. M’ha permès veure que el nostre món no és l’únic i no necessàriament ha de ser el millor. Sovint els nostres problemes no ho són. I l’autèntica lliçó de vida que m’ha ofert el Jalal és la seva capacitat de veure les coses més fàcils on hi ha dificultat.

Personalment, m’empipa molt la queixa de la gent que no fa res. Quan has de sobreviure, com aquests nois i noies, no tens temps per queixar-te! A Sant Cugat i Matadepera vivim en una bombolla. Escolto i xerro amb el Jalal, conscient que acompanyar no vol dir pretendre arreglar-ho tot, però, sí aportar el meu petit gra de sorra.

 

 

I tu, t’has plantejat què fas per als altres? 

FES VOLUNTARIAT https://puntdereferencia.org/voluntariat/

 

El voluntariat, la força de Punt de Referència

 

Les persones voluntàries i el jovent, juntament amb l’equip educatiu, són els tres pilars per fer realitat l’acompanyament a nois i noies tutelats i extutelats. Fer voluntariat és una experiència de creixement, tant personal com col·lectiva, que marca a qui ho posa en pràctica.

A Punt de Referència, fins al 31 d’octubre de 2022, comptem amb 106 persones voluntàries i, en l’actualitat, tenim en formació tres nous grups de voluntariat: dos a Barcelona i un al Maresme. També estem obrint dos grups nous de voluntariat, al Vallès i a Barcelona. I la previsió és obrir un grup més al Maresme a inicis de l’any 2023. És per això, que és un bon moment per recollir el què suposa fer voluntariat i així poder compartir l’experiència, també entre persones que hi puguin estar interessades.

Moltes de les persones voluntàries de Punt de Referència s’han plantejat prèviament el potencial que suposa l’experiència vital d’acompanyar a nois i noies extutelades, mentre, que d’altres ho valoren un cop ho han viscut. Però, com tret de sortida, per a ells i elles formar part de Punt de Referència suposa:

  1. Conèixer i posar en pràctica la mentoria social. Això és molt més que establir una relació entre persones que, de manera voluntària, s’ofereixen per proporcionar suport i promoure l’autonomia a jovent tutelat i extutelat. Ser mentor o mentora vol dir acompanyar a un noi o noia extutelat durant el seu dia a dia, teixir vincles de confiança, viure el seu creixement, ajudar-los a prendre decisions i, el més important, convertir-se en una persona que els fa sentir que un futur diferent, un futur millor, és possible.
  1. Ser acompanyat/da i assessorat/da. Tots els processos de mentoria social es fan des de l’acompanyament i compten amb l’assessorament i suport professional de l’equip educatiu de Punt de Referència.

Què m’emporto d’acompanyar a nois i noies extutelades?

La Roser fa un bon resum de l’essència de la mentoria social: “Per a mi el treball a tres potes (projecte, noi/a i voluntariat) és indispensable per a una adaptació integral del jovent tutelat i extutelat a la societat”

Quan ara s’obren nous grups de mentoria, és el moment, per mostrar les experiències compartides i viscudes:

Mireia: “M’ha permès conèixer altres realitats I altres formes de relació amb aquestes realitats des del respecte i l’escolta”.

Carme: “Acompanyar a aquest jove m’ha aportat coneixement, satisfacció, empatia i flexibilitat”.

Anna: “M’ha ofert l’oportunitat d’acompanyar a un jove extutelat en un petit tros del seu camí, ajudar-lo a tirar endavant el grau que està estudiant. Alhora he pogut explorar la faceta d’oferir suport des de l’empatia. M’ha fet reflexionar i experimentar les dificultats i el valor d’estar allà respectant les decisions i l’espai de l’altra, sense carregar-se amb les seves responsabilitats”.

Jordi: “He pogut establir una relació amb jovent que està molt necessitat de relacions de referència. I he rebut suport per entendre com pot ser aquesta relació i guiatge i sobre com actuar per facilitar una bona relació”.

Els mentors i mentores consideren que l’aprenentatge ha estat mutu i bidireccional, tal com afirma l’Eva: “M’enduc molts aprenentatges de la mentoria. He descobert una altra realitat”, mentre que el Lluís afirma que acompanyar a jovent a continuar amb els estudis postobligatoris  li ha permès “un canvi de mirada respecte a la situació dels joves immigrants”. Una opinió que comparteix l’Anna quan afirma que fer mentoria “m’ha permès ser conscient de la realitat que li ha tocat viure a un grup de persones que conviuen a la mateixa ciutat que jo” i, alhora, “sentir-me partícip i orgullosa d’un projecte molt bonic i amb un alt impacte social en una Associació molt ben organitzada i estructura com és Punt de Referència”.

La mentoria social, antídot contra l’abandonament dels estudis

 

La mentoria social és una de les eines més eficaces perquè jovent tutelat i extutelat, que han patit un trencament en la seva trajectòria educativa i de vida, puguin recuperar els estudis postobligatoris. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi “Beneficis de l’acompanyament educatiu en el jovent tutelat i extutelat”  que Punt de Referència hem realitzat amb la col·laboració d’Institut DEP.

El treball conjunt del voluntariat, dels nois i les noies i les tècniques del projecte Atenea suma i ha permès que el 85% del jovent tutelat i extutelat que hi participa i, per tant, ha rebut ajuda en els estudis per part d’una persona voluntària, es plantegi continuar estudiant. O que el 95% afirmin que aquest suport 1 a 1 els ha motivat en els estudis, a banda d’aprendre a treure millors

Acompanyar en l’aprenentatge, escoltar i empatitzar emocionalment amb el jovent són els objectius per perseguir resultats. Ho explica molt bé, un dels joves que assisteixen al programa Atenea: “La meva part social amb les persones ha millorat. Aprenc a parlar. Ho aprenc amb ells i elles [els mentors i mentores].

Com també a tenir confiança. Això no ho tenia abans d’entrar a Atenea, em costava molt tenir confiança amb la gent. Era molt tancat, però no ho deia. No confiava en ningú. Ara sí, soc més obert. Més obert a conèixer gent o a explicar, a aprendre, més obert a tot. També he après com respectar i tractar la gent”.

Una altra de les valoracions d’un dels participants del projecte Atenea és que: “Si he mejorado mucho. Si no vengo a Punt de Referència no voy a sacar un 8. Hago los deberes y practico, y saco buenas notas y eso me hace feliz. Sin chivar, ni copiar, sin engaños… solo yo en la mesa con mi boli y sacando todo lo que tengo en la cabeza. He sacado buena notas”.

En un context, on el fracàs escolar és considerat un problema de primer ordre, especialment a Catalunya i a Espanya (on les taxes se situen per damunt de la mitjana europea i dels països de l’OCDE), l’acompanyament és una de les claus per promoure l’èxit educatiu per al jovent amb menys recursos en el seu entorn familiar. La urgència d’abordar la qüestió globalment com a societat es fa més evident encara entre el jovent tutelat i extutelat, ja que les estadístiques indiquen que l’abandonament dels estudis és el triple que en la població no tutelada. I més, quan les oportunitats socials de les persones, i encara més entre el jovent, depenen cada cop més de la seva qualificació, del seu capital humà i de la seva capacitat d’obtenir i interpretar informació, i d’adquirir i utilitzar el coneixement.

5 preguntes freqüents sobre el Projecte Referents

1. Quin compromís es demana per a poder ser referent d’un/a jove?

Busquem persones que puguin trobar-se dues hores setmanals durant 10 mesos, amb la persona jove, aquest és el compromís que demanem. A mesura que van passant els mesos de relació, aquesta es va naturalitzant i fent més significativa per les dues persones, i és en aquest punt quan el vincle permet al jove avançar en els seus propòsits. Anar trobant-se amb una persona que, voluntàriament li dona suport en allò que es proposa al llarg del temps, farà que guanyi la confiança necessària per fer front als reptes que se’ls plantegen per davant: estudiar, trobar una feina, un habitatge, conèixer la ciutat, etc…

2. Què s’espera del vincle que tenim amb el jovent durant i després de participar a projecte?

El principal objectiu és fer-los costat, creant una relació d’igual a igual. Lluny de generar dependències o d’intervenir activament per canviar la vida del noi o noia,
busquem que els mentors i mentores sàpiguen escoltar, generar un entorn de confiança i empatia, posar-se al lloc de la persona jove i guiar-la quan aquesta ho necessiti, respectant la realitat de l’altra persona. Amb aquesta mirada cap a la relació aconseguirem un vincle que, amb més probabilitats, us animi a continuar la vostra relació un cop acabats els 10 mesos de participació en el projecte. En aquest cas, us continuaríeu trobant de manera lliure, com ho faries amb qualsevol altra amistat i sense comptar amb la supervisió des de Punt de Referència. Hi ha amistats que perduren després d’haver-se iniciat fa 25 anys en el marc del projecte!

 

3. On es fan les trobades de mentoria amb el/la jove?

Si participes com a mentor/a, se t’assignarà un/a jove amb qui compartiu, entre altres coses, vida al mateix territori. Actualment, pots participar a Referents Barcelona, Referents Maresme o bé Referents Vallès Occidental. D’aquesta manera, les vostres trobades es faran en una de les tres comarques, en funció d’on porteu el vostre dia a dia. Les vostres trobades es fan en espais públics que trobeu interessants i que us permetin descobrir l’entorn i els seus equipaments, o gaudir d’una activitat a l’aire lliure, o d’un passeig.

 

4. Podré contrastar com està funcionant la meva relació durant el procés? com?

Si, és molt important fer un seguiment de les relacions de mentoria. Després de cada trobada setmanal, les persones referents envien a la professional del projecte, un resum i valoració de la trobada. A més, mensualment et trobaràs amb la resta de referents i la mateixa professional en un espai de seguiment (sense el jovent). Aquest espai serveix per resoldre dubtes, explicar-vos preocupacions o compartir alegries relacionades amb la vostra relació de mentoria. Per últim, la professional del projecte us proposarà un seguiment individual per compartir de manera personalitzada la valoració de la relació i per planificar el pla que us plantegeu per les següents setmanes.
Les persones voluntàries valoren molt positivament que hi hagi aquests espais de retorn.

 

5. En quins aspectes ajuda la relació de mentoria al jovent?

Està demostrat que comptar amb una persona adulta de referència augmenta el benestar psicològic (autoestima, resiliència i esperança) del jovent, així com impacta molt positivament en la millora de les aspiracions i expectatives futures sobre la seva educació. Si t’interessa conèixer en més profunditat aquests impactes, t’animem a llegir aquest resum de la recent recerca de la Universitat de Girona que estudia els beneficis de la mentoria (i en concret del projecte Referents) en el jovent que ha estat tutelat, en comparació amb el jovent que no ha gaudit d’un acompanyament per part d’una persona mentora.

Obrim noves places de voluntariat a Barcelona i al Maresme!

 

Has pensat mai en fer el voluntariat d’acompanyament una persona jove tutelada o exututelada? Vius a l’Àrea Metropolitana de Barcelona o al Maresme? Aquesta és la teva oportunitat per apuntar-te a fer-ho sent mentor o mentora mitjançant els Projectes Referents o Atenea, o bé per obrir les portes de casa teva a una persona jove migrada amb el Projecte Acull.

 

Per què et necessita el jovent extutelat?

El jovent que participa als projectes té una edat que va dels 16 als 23 anys i es troba amb el repte comú d’emancipar-se amb un context exigent, amb poca xarxa de suport en el dia a dia i al territori, i amb moltes ganes de conèixer persones amb qui créixer, compartir moments descobrint el món adult, persones amb qui comptar durant un curs o potser per sempre. S’enfronten al repte de deixar el recurs per a menors al fer els 18 anys i tirar endavant la seva emancipació. Tenir al costat una persona de confiança serà la clau per a poder assolir aquest repte.

En aquest camí, les parelles de mentoria dels projectes Atenea Referents i els nuclis de convivència del projecte Acull esteu acompanyades professionalment per una persona tècnica de Punt de Referència, que cuida la relació per tal que el resultat sigui el més positiu possible per a les persones participants.

 

 

Cada projecte requereix un compromís i dinàmiques de relació diferent a l’altre, per aquest motiu us els expliquem en detall mitjançant sessions informatives: el mes de juny i al llarg de tot l’estiu pots assistir a les sessions informatives (presencials i virtuals) amb l’objectiu de conèixer el funcionament dels projectes i les diverses opcions de voluntariat que oferim a Punt de Referència. Vens? Durant tot l’estiu podràs venir a una sessió informativa, aquestes són les de juny:

  • Dimecres 15 de juny a les  18:30 h (virtual)
  • Dilluns 27 de juny a les 18 h (presencial)

 

Què cal fer si t’interessa participar?

  • Comprovar que compleixes els requisits inicials que es demanen en aquest document.
  • Si és així, inscriu-re’t a una sessió informativa mitjançant el formulari d’inscripció del nostre web. Rebràs un correu informant de les sessions informatives a les que pots assistir.
  • Participar a la sessió informativa i resoldre tots els dubtes que tinguis sobre el voluntariat. Per les persones que, després de la sessió informativa seguiu interessades, el procés continuarà amb una entrevista personal per valorar la vostra participació, i si aquesta tira endavant, acabarà amb una formació grupal (amb els companys mentors/es amb qui compartiries aquest curs), específica del vostre projecte. Acabada la formació, ja podràs conèixer el teu jove, el moment més esperat!

 

 

El model de mentoria del projecte Referents: com ajuda als joves migrants no acompanyats?

 

Per Xavi Alarcón, investigador

 

El passat mes de març em vaig doctorar a la Universitat de Girona sota la supervisió del doctor Òscar Prieto-Flores. La meva tesi s’ha centrat en avaluar els efectes positius que té la mentoria social en jovent d’origen estranger, majoritàriament en menors no acompanyats que van estar sota la tutela de la DGAIA i que, en arribar als 18 anys, van accedir a pisos assistits de l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats.

Els joves immigrants no acompanyats que van participar formaven part del projecte Referents de l’Associació Punt de Referència. En primer lloc, l’estudi es va centrar en identificar en quins aspectes tenia efecte el projecte de mentoria. En segon lloc, en determinar quines són les tipologies de suport social que els mentors proveeixen als joves. I, en tercer lloc, es va identificar com aquest suport pot suposar un complement significatiu en la xarxa de suport dels joves. Tots aquests elements tenen una implicació directa en la seva transició cap a l’edat adulta i en la seva inclusió social com a col·lectiu migrant.

 

Augment del benestar psicològic: autoestima, resiliència i esperança

A través de realitzar qüestionaris amb més de quaranta joves (una part participaven en el projecte de mentoria i l’altra part no) vam poder destacar que els mentorats milloren significativament l’autoestima, la resiliència i l’esperança. Les entrevistes que vam fer amb deu joves immigrants i els seus mentors ens van servir per a poder comprendre perquè es donen aquestes millores en vers als joves que no participaven en la mentoria.
Els mentors suposen una font de suport emocional i de consells. Les mostres d’escolta activa i la capacitat que tenen per empatitzar amb les situacions dels mentorats són la clau per fomentar una visió positiva dels joves cap a ells mateixos. El fàcil accés que promouen molts dels mentors, també facilita que els mentorats se sentin oberts a rebre consells. Les mostres de preocupació a través de consells i els missatges d’esperança ajuden al fet que els i les joves se sentin més pacients amb tots els obstacles que es van trobant, fomentant una visió més favorable sobre els seus futurs. Tot això, ho expliquen amb les seves paraules els mentorats:

“Si tengo problemas, en cualquier momento puedo llamarla (a la mentora) y explicarle mi problema y si ella puede, me ayuda. […] Me sirve, porque por el tema de mis papeles, le expliqué y me dio consejos, me dice que siga estudiando, que ojalá un día tenga la residencia…”        Mentorat/da

“Tu puedes tener un problema y esta persona te puede ayudar a arreglar los problemas que tienes y como yo no soy de aquí, las personas que son de aquí saben mucho más […] y me pueden hablar de cosas que en el futuro me pueden ayudar.”       Mentorat/da

 

Millora dels futurs educatius: Aspiracions i expectatives educatives

A més a més, els mentors suposen una millora en les possibilitats que els seus mentorats coneguin recursos del seu entorn. Això, té efectes en què els joves tinguin més oportunitats de trobar serveis o persones que els ajudin a continuar amb el seu desenvolupament i en la transició cap a l’edat adulta. Aquestes noves oportunitats i l’ orientació dels mentors ajuden al fet que els joves puguin planificar les seves trajectòries amb més tranquil·litat, tenint algú que els serveix de guia per aconseguir allò que desitgen per als seus futurs. Una de les mentores i un dels joves ens serveixen d’exemple:

“Vam anar un dia a un centre d’aquests que és com un casal de joves, […] vam passar per davant i vam voler veure què tenien per a joves, ens va atendre una noia que de seguida… ‘mira, doncs aquí tens gent que et pot ajudat a fer un currículum, fem concerts, activitats, futbol i molta cosa per als joves’. I sí, el vaig portar a un lloc on realment li podien oferir la possibilitat d’ampliar el seu entorn.”     Mentor/a

“Me gusta tener relación con mucha gente. Porque una memoria es una memoria, pero tú memoria y mi memoria, si trabajamos juntos, serán dos ideas que se trabajan. […] Antes las cosas siempre estaban en mi cabeza, no hablaba con nadie… Bueno, desde que llegué a aquí, con muchos proyectos, colaborando con ellos, empecé a olvidar mis cosas, empecé a relajarme con mis cosas…. Gracias a todos los del proyecto que me ayudan.”     Mentorat/da

 

Hem recollit els resultats més destacats de l’estudi i també de la memòria anual del projecte Referents, en aquesta infografia:

 

Formació i seguiment dels voluntaris: Well-targeted and problem specific mentoring approach

Com deixa entreveure aquest darrer testimoni d’un jove, Punt de Referència no els connecta únicament amb una persona adulta voluntària que per si mateixa, és capaç de donar-los suport. L’ entitat busca proveir als voluntaris de les eines necessàries per poder duu a terme aquest acompanyament educatiu. Tenen la capacitat de fer-ho perquè coneixen al col·lectiu de primera mà, porten molts anys donant-los suport a través de diferents projectes que desenvolupa i donen molta rellevància a formar i monitorar als mentors. La literatura acadèmica en mentoria anomena a aquest tipus d’enfocament com “well-targeted and problem specific” (ben dirigit i centrat en problemes específics). Altres estudis han demostrat que aquests projectes de mentoria solen tenir majors efectes en termes acadèmics, psicològics i socials. Resumir tota aquesta estructura de formació i seguiment és difícil, però es pot sintetitzar l’efecte positiu que té en la tasca dels mentors amb les paraules de les següents mentores:

“Ens van ficar en context, pel que fa al marc legal actual de tots els joves que arriben, si han demanat asil polític o tema de menors no acompanyats. […] Després, jo a la Cristina (tècnica del projecte) sempre la he tingut molt present. Vull dir, que qualsevol cosa li anava explicant i ella em donava feed-back.”    Mentor/a

“En el curso, al principio, nos dijeron todo lo que les podía pasar. […] Te ponen en situaciones difíciles y creo que está muy bien, porque es una manera de hacer entender que no todo es bonito. Puede ser que el chico te venga un día y te plantee algo y tú no sepas que contestarle…”         Mentor/a

 

La mentoria com a complement en una xarxa de suport existent

També, és important destacar que aquests joves tenen més referents adults, a banda dels mentors. La Federació Espanyola de Projectes i Pisos Assistits (FEPA) i les entitats que la integren, són un gran suport en l’emancipació d’aquest jovent. Per una banda, com he mencionat, hi ha les entitats i, per tant, els educadors que els recolzen en els pisos assistits. Per altra, els familiars al país d’origen, els quals segueixen en contacte amb els joves a través de les xarxes socials i missatgeria instantània.
Els educadors solen estar enfocats en molts àmbits de la vida dels nois i noies, això implica ajudar a desenvolupar les seves habilitats per a l’emancipació, acompanyar-los en la recerca de cursos formatius, donar-los suport en la seva gestió documental i administrativa, etc. Els familiars, en canvi, són una valuosa font de suport emocional, però a vegades, els joves no volen compartir els seus malestars amb ells per tal de no preocupar-los. Per tant, molts d’ells necessiten altres referents adults que els ajudin a afrontar les dificultats del dia a dia, tenint un espai de reflexió on poder parlar de problemes personals, preocupacions i reptes per al futur. És exactament en aquest espai on un mentor pot ajudar, establint-se com un clar complement en el suport que poden rebre de les institucions i de la família en la distància.

Fer un voluntariat a Punt de Referència ajuda a empatitzar amb el jovent migrant i a sensibilitzar l’entorn proper

Per Clàudia Frontino, Agència Talaia

 

Com puc acompanyar a algú jove que ha migrat? Quin és el meu paper com a referent en un voluntariat? Què faig si no sé com acompanyar? És bona idea implicar-hi la meva família? Aquestes i altres preguntes són habituals per a qui inicia un període de mentoria o voluntariat. I és que els dubtes sobre les pròpies capacitats a l’hora d’acompanyar jovent tutelat i extutelat sense xarxa familiar són normals quan s’inicia el procés d’aquestes característiques. 

Per conèixer amb detall les sensacions i opinions de les persones que participen dels programes de Punt de Referència i per tal de millorar el model de formació i acompanyament que s’ofereix, hem encarregat un estudi a DEP Institut sobre els efectes que té per a les persones voluntàries la participació en el projecte de mentoria Referents.
A continuació compartim les principals conclusions de l’estudi que ens indiquen en què canvien les percepcions i actituds del voluntariat gràcies al procés d’acompanyament. Aviat podreu accedir a l’estudi complet. 

 

Per entendre com s’ha estructurat l’estudi i les idees extretes, cal primer esmentar les tres àrees en que s’ha dividit i que fan referència als diversos impactes que pot tenir per al voluntariat participar en el projecte Referents:

  1. Àrea comunitària: sobre els efectes des d’un punt de vista comunitari, social ampli o com a individu en una societat.
  2. Àrea interpersonal: els efectes que té pel voluntariat des del punt de vista de com ens comuniquem o relacionem amb els altres.
  3. Àrea personal: quins beneficis té el voluntariat per a l’individu respecte a si mateix/a.

 

Àrea comunitària: empatia i consciència

És important destacar que l’estudi ha conclòs que participar d’un voluntariat a Punt de Referència ajuda a entendre millor la situació, reptes i dificultats que es troba el jovent tutelat i extutelat per emancipar-se, en temes legals-administratius o fins i tot culturals i religiosos. També contribueix a detectar actituds i comportaments racistes tant propis com de la societat. A més, ajuda a generar consciència social en l’entorn i, en menor grau, a participar d’associacions o esdeveniments socials. 

Tot això és important perquè sovint, des de fora, el desconeixement provoca manca d’empatia i, per tant, manca d’acció, reconeixement de l’altre, prejudicis, etc. Com es pot llegir a l’estudi, les persones que participen d’aquest voluntariat prenen consciència de molts aspectes que dificulten la vida del jovent tutelat i extutelat i incorporen els nous coneixements al seu dia a dia. Per exemple, hi ha qui assegura haver comentat l’experiència del voluntariat amb familiars i amistats, o qui estableix paral·lelismes entre joves que surten a les notícies i joves del projecte de mentoria de Punt de Referència. 

“Cada cop que sento una tragèdia de seguida penso que hagués pogut ser ell… El voluntariat serveix per baixar a un nivell personal el que és un problema polític o geopolític, veure que està afectant a persones concretes. I passes de valorar-ho des d’un pla teòric o abstracte a un pla més personal, empàtic”.

 

A més, un dels punts destacats d’aquesta àrea és que les persones que participen del voluntariat reaccionen més davant de comentaris racistes o discriminatoris i els confronten.

 

 

 

 

 

 

Àrea interpersonal: escoltar i acompanyar


Pel que fa a aquesta àrea, l’estudi posa de manifest que les persones voluntàries aprenen a adaptar la comunicació segons el moment de la persona que tenen davant i que s’estableixen relacions des de l’empatia i el respecte, malgrat diferències d’edat, culturals o religioses. També es fa referència al treball que fan per no donar solucions o no intentar canviar la manera de pensar de l’altra persona, així com per respectar els silencis.

“Jo diria que el que em va ajudar va ser saber escoltar, donar temps i silencis, i entendre que els nostres ritmes de conversa no són els mateixos”.

Per últim, destacar que es valora molt positivament el fet que ser referent ajuda a canviar perspectives cap a una relació d’equitat i es treballa per fugir de la idea de caritat o cert paternalisme. Es passa de la idea d’ajudar a la idea d’acompanyar, o “caminar de costat”, com es diu a l’estudi. 

 

Àrea personal: reflexions i canvis

L’última àrea que explora l’estudi se situa en el terreny més personal i fa referència a canvis sobre percepcions pròpies de les persones que fan el voluntariat. A grans trets, aquest apartat posa de relleu que les persones voluntàries, després de participar dels projectes de Punt de Referència, relativitzen els seus problemes. Alguns dels aspectes destacats en aquesta àrea i que es treballen de forma indirecta són:

Seguretat en un/a mateix/a

Major adaptabilitat i flexibilitat davant de situacions canviants

Tenir més paciència i guanyar visió a llarg termini

Relativitzar els problemes 

Ressituar l’escala de valors en termes comunitaris o de família

Autoconeixement 

“A mi també m’ha donat seguretat. Jo pensava que no ho sabria fer. I volia fer tot de cop… Em feia molta por cagar-la, dir-li qualsevol cosa…”

 

Conclusions

Fer un voluntariat és un viatge per revisar-se, aprendre i escoltar. Acompanyar jovent tutelat i extutelat és una tasca complexa, però a la vegada enriquidora i transformadora. Ja sigui pel que canvia cap enfora o cap endins, les persones voluntàries que han participat de l’estudi reconeixen que han pres consciència de les dificultats i entrebancs d’aquests i aquestes joves a la vegada que han incorporat nous comportaments. Escoltar i fer pauses, assenyalar i recriminar comportaments racistes, reconèixer el lloc que s’ocupa quan s’acompanya, crear relacions de suport… Tot un conjunt d’aprenentatges i reflexions recollides en un estudi que poden ser d’ajuda per a noves persones que participin d’un nou programa de voluntariat del projecte Referents i també a l’equip tècnic de Punt de Referència per recollir i millorar processos en un futur.

“Quan em van parlar de tenir un referent a Mataró vaig pensar que seria molt positiu”

 

Potser ja has llegit altres notícies o publicacions a les nostres xarxes socials que expliquen que el mes de setembre vam portar el projecte Referents a Mataró, gràcies a l’interès de l’Associació Veïnal de Rocafonda en acompanyar els i les joves de la seva ciutat. Aquest grup de mentoria ja funciona plenament, i actualment les parelles de jove-referent ja s’estan trobant a la capital maresmenca. Hem parlat amb una d’elles: en Ricard i en Pathe.

 

En Pathe té 17 anys i va arribar a Catalunya fa aproximadament un any. Tan sols fa 3 mesos que s’ha instal·lat a Mataró, on viu compartint un pis assistit amb tres joves més. Abans, havia viscut a un centre per a menors a Manresa. “El meu poble al Senegal estava davant la platja, per això m’agrada molt viure a Mataró, a prop del mar.”, diu. El Ricard, en canvi, fa molts anys que viu a Mataró tot i que és d’Arenys de mar. Participa activament en diverses activitats d’associacions de la ciutat amb les que manté un gran vincle. En Pathe i en Ricard s’estan coneixent, fa just un mes que es van trobant setmanalment.

 

En aquestes trobades, en Pathe li ha explicat al Ricard com és el seu dia a dia: està estudiant pastisseria a Sant Vicens dels Horts i cada dia es desperta a les 5 h del matí per agafar el tren i anar a la formació. A les tardes, li agrada córrer per la platja de Mataró i quan pot, queda amb els seus amics de Manresa per jugar a futbol a prop de l’Hospitalet. Com que porta poc temps a la ciutat, encara no ha pogut conèixer gent de Mataró. “Quan em van parlar de tenir un referent aquí vaig pensar que seria positiu. M’agradaria conèixer molta gent d’aquí.”

 

En Ricard estava sensibilitzat amb els reptes del jovent extutelat quan, un tuit d’una persona de Mataró que explicava el projecte el va fer decidir i començar una relació de mentoria.

 

“Apuntar-me va ser la manera de deixar de veure la realitat del jovent des de darrere una tanca i plantejar-me aportar alguna cosa. Tothom necessita aquest acompanyament. Quan veus que aquests nois s’han desplaçat milers de quilòmetres de casa seva i venen a un país totalment nou… Així va ser com vaig decidir tirar endavant. Després d’un procés de selecció i formació, aquí estem, amb el Pathe.

Junts han compartit 3 tardes. El primer dia que es van conèixer el van dedicar a passejar i a presentar-se i donar-se a conèixer un a l’altre: van parlar de les famílies, del seu dia a dia, del que tenen en comú i dels seus interessos… Al Pathe, a més d’agradar-li els esports, li encanten els vaixells. Al Senegal va adquirir el diploma de mecànica de vaixells i treballava arreglant la mecànica dels motors. Per això el segon dia que es van trobar, van decidir anar al Port de Mataró a veure els vaixells i els tipus de motor de cada un. “en sap eh!” diu en Ricard.
El tercer dia, en Ricard va portar el Pathe al turó Onofre Arnau. Van pujar-hi a la tarda, i van poder veure la ciutat de Mataró des de dalt, en el moment de la posta de sol. Pel Pathe, en Ricard ja és el seu referent de la ciutat, i diu “Estic content. El Ricard és molt bo”.

 

Ara que ja es coneixen una mica més, la parella continuarà la seva relació incorporant-hi també els  objectius que es plantegen aconseguir junts. “Aviat ens toca fer el Pla de Treball amb la Bet, l’educadora del projecte, on posarem sobre la taula tot el que volem aconseguir aquest curs. Practicar l’idioma  probablement serà un dels objectius, però també d’altres com l’orientació formativa.” diu en Ricard. 

Al llarg dels deu mesos de relació als que s’han compromès, tots dos aniran mantenint trobades amb la Bet per tal de supervisar la seva relació i tot el que van assolint junts. A més, en Ricard participa una vegada al mes a les sessions de seguiment, on es troba amb la resta de referents de la ciutat que també han començat a conèixer-se amb un/a jove. 

En el procés de formació vaig guanyar la seguretat que necessitava, i ara aquests seguiments també m’ajuden molt. Sé que en qualsevol moment puc consultar i intercanviar informació amb el grup, ens donem suport. Això és un reforç que tenim al darrere com a Referents i penso que és molt important.

 

Avui, la parella protagonista d’aquest relat té la seva quarta trobada, i descobriran la història de Mataró, passejaran per la muralla i en Ricard portarà en Pathe a la seu de l’Agrupació excursionista de la qual forma part. La cinquena cita sembla que pot acabar amb un partit de pàdel, que guanyi el millor!

Mentoria per a la inclusió: Premis Innovació Social 2021

Recordeu que des de l’Àrea de Formació i Consultoria vàrem impulsar un programa per replicar el nostre model de mentoria social de qualitat? Gràcies a aquesta feina hem pogut adaptar la nostra mentoria a les característiques de diferents ciutats, comarques o països, i així, acompanyar a l’emancipació de més jovent tutelat.

Aquesta transferència de coneixement (que tot seguit us expliquem amb detall) ha estat premiada amb el Premi a Innovació Social 2021, de la Fundació la Caixa. El reconeixement posa en valor el gran esforç d’aquests anys per generar coneixement col·lectiu, i teixir complicitats: per nosaltres la millor manera de transformar la societat. L’entrega de premis va tenir lloc el dia 20 d’octubre a Madrid.

Mentoria per a la inclusió

El 2019 la Fundació La Caixa ens va atorgar els recursos econòmics per replicar el model fent partenariat amb l’Associació Quilòmetre Zero de Tarragona. Així és com vàrem crear el projecte Mentoria per a la inclusió, amb l’objectiu de donar un impuls a la mentoria social de qualitat en els programes d’acompanyament al jovent tutelat i extutelat. Conjuntament amb Quilòmetre Zero vàrem dissenyar un nou model de transferència de coneixement, centrat en la metodologia de la mentoria social. Vam adaptar el model a les singularitats territorials de Tarragona i al seu model d’organització i naixia així el projecte “AmbTu”. Durant el procés, l’equip del projecte Referents hem format a l’equip tècnic de Tarragona, i hem acompanyat el disseny i posada en marxa d’aquest nou projecte inspirant en el model del projecte Referents adaptat al territori del Camp de Tarragona.

La Marina Claveria, directora i responsable de projectes de l’Associació Quilòmetre Zero valora que “Rebre acompanyament i suport en la posada en marxa d’un projecte nou és un avantatge que genera confiança i seguretat a nivell professional, institucional i també en relació al voluntariat. Aquests tres elements, imprescindibles per engegar el programa, compten gràcies a aquest suport, amb una garantia afegida d’èxit gràcies a la trajectòria de l’entitat experta”.

Punt de Referència trobem important donar continuïtat a aquest model de transferència de coneixement i també hem impulsat la creació d’un grup de treball estable amb tècniques i tècnics dels projectes de mentoria social dirigits a nois i noies tutelades i extutelades. Creiem que l’intercanvi de bones pràctiques ens ajuda a millorar el model de mentoria de cada entitat. Per aquesta raó aquest grup de treball l’hem volgut vincular a la Coordinadora de Mentoria Social, amb l’objectiu que esdevingui un espai de trobada estable.

El Projecte Referents, en plena forma

 

El Projecte Referents va ser l’embrió de Punt de Referència i va esdevenir també, el primer projecte de mentoria social amb jovent extutelat a nivell estatal. Any rere any suma participants, tant jovent com voluntariat; són incontables les vivències compartides en tantes relacions de mentoria, i són molts els nois i noies que han crescut amb una persona adulta al costat, gràcies al projecte.

Al llarg d’aquests anys, hem anat innovant en el disseny del projecte per adaptar-lo als temps, a les necessitats del jovent i del voluntariat. Actualment l’èxit de Referents ha fet que l’interès pel projecte hagi arribat a entitats d’altres països, a les quals formem amb la nostra metodologia perquè puguin posar en marxa la mentoria social adaptant el Projecte Referents a les seves necessitats.

  

 

A Punt cada any engeguem nous grups de Referents; el 2020 es van formar 73 relacions de mentoria. El 2021 tindrem un total de 5 grups en marxa, us expliquem en quina fase es troba cada un d’ells: 

  • Fase de cerca de voluntariat. 
    Properament obrirem dos nous grups (el G49 i el G50) que iniciaran la formació de voluntariat a finals d’any i començaran les relacions de mentoria coincidint amb l’any nou. Durant el mes de novembre buscarem les persones voluntàries interessades que formaran els nous grups de Referents.

 

  • Fase de formació de voluntariat i preparació de joves
    Una vegada seleccionades les persones participants, els i les referents fan una formació de 10h prèvia a l’inici de la relació de mentoria. En la formació aprenen aspectes de la realitat del jovent extutelat i què s’espera d’ells i elles. Mentrestant, els joves que volen participar també han estat veient-se amb la seva educadora per conèixer el projecte i poguer expressar el tipus d’acompanyament que creuen necessitar. El G48 i M1 (Primer grup de Referents Mataró) són els grups que actualment estan formant-se i a finals de desembre iniciaran la fase d’assignació de parelles.

 

  • Fase d’assignacions de parelles
    Els i les mentores ja estan preparades per conèixer el noi o noia a qui acompanyaran. L’educadora del projecte assigna a cada jove un mentor/a, tenint en compte els seus gustos, les seves personalitats, la disponibilitat per veure’s…

 

  • Fase de seguiment de relacions de mentoria i acompanyament a mentors
    Una vegada iniciades les relacions, es realitza un seguiment professional a les parelles amb trobades amb l’educadora. Junts revisen què els està aportant la relació i cap on volen que es dirigeixi aquest acompanyament.
    Les persones referents també es trobaran grupalment una vegada al mes, per compartir les seves experiències i dubtes en relació amb l’acompanyament als nois i noies. El Grup G47 es troba ara en aquesta fase del procés.

 

  • Fase de tancament i avauació.
    Ja han passat 10 mesos des de l’inici de les trobades i arriba el moment del tancament. El final del projecte no vol dir el final de la relació, sino que les dues persones tenen una relació prou consolidada com per passar a trobar-se de manera natural, sense la nostra supervisió. Desitgem el millor a les relacions del G46 i G46 que ja han arribat al moment del tancament!