Òmnium i el Projecte Referents, una aliança en favor del jovent vulnerable

Segur que coneixes Òmnium, una de les entitats sense ànim de lucre de més renom que lluita per defensar els drets civils a Catalunya. La creixent implicació ciutadana en la seva causa i les seves accions dels darrers anys han fet que la seva tasca prengui molt pes. Però, saps el treball que fan en acció social?

El seu pla d’actuació contempla la posada en marxa de projectes socials per donar suport a persones en situacions vulnerables, i en concret, una de les propostes va ser col·laborar en un projecte de mentoria per acompanyar a jovent tutelat, en el moment de deixar els centres de menors i fer front a l’emancipació. La seva visió els va apropar a Punt de Referència, i a dia d’avui les dues entitats ja treballem conjuntament.

Al Pla de treball d’Òmnium i en el marc de l’àmbit Lluites compartides per un futur millor, una de les línies estratègiques és la de reforçar el teixit social davant d’intent de fractura social i l’augment dels discursos de l’odi, contribuint a la generació d’oportunitats educatives i social, promovent iniciatives per a la millora de la convivència i amb el compromís de combatre les desigualtats. Uns objectius que des de Punt de Referència compartim plenament.

 

El grup 44 de Referents està format per diferents persones sòcies d’Òmnium que han tingut interès per ser mentores de jovent tutelat o extutelat. Després de rebre la formació, el grup de voluntariat ja ha conegut els joves amb qui iniciaran una relació. 

L’aliança amb Òmnium ens permet arribar a noves persones, però també adaptar el projecte a nous marcs i valorar-ne els resultats: aquest any és el primer que Referents aposta per iniciar la mentoria amb jovent menor d’edat i les relacions de mentoria tindran una durada de 10 mesos (en comptes de 6 mesos).

Teixint col·laboracions com aquesta, sumem noves experteses que enriqueixen l’acompanyament al jovent tutelat i extutelat cap a l’autonomia.

EL Covid-19 ens situa en un escenari encara més incert

Incertesa i angoixa. Probablement siguin els termes que millor defineixen aquests dies els sentiments del jovent tutelat i extutelat, uns sentiments amb els quals conviuen des d’abans de l’arribada del Covid-19, però que s’accentuen pels primers efectes del coronavirus en les seves vides. Un virus que suposa més pals a les rodes pel present i futur del col·lectiu al qui acompanyem. Aquests dies els nois i noies ens fan arribar les seves preocupacions a través de videotrucades, trucades i whatsapps:

  • Els tràmits administratius queden aturats, això significa que el jovent que està a l’espera de resolucions de permisos de residència, de treball, de matriculacions en estudis, etc, queden sense resoldre durant un període de temps encara indeterminat.
  • Què passa amb els nois i noies a qui se’ls ha aplicat un ERTO? què passarà amb les ofertes de feina en tràmit que els donaven accés a un permís de residència i treball? Si accedir a una feina ja és complicat per a noies i nois de 18 anys amb poca o nul·la experiència laboral prèvia, la por de poder-se tornar a quedar a l’atur pot ser paralitzadora. D’altres han vist truncades les seves pràctiques.
  • No a tots els i les estudiants els afecta igual el canvi en el marc educatiu: el jovent tutelat i extutelat que estudia no disposa d’un suport constant i exclusiu que l’animi a mantenir els estudis a distància, i durant el temps de confinament se’ls redueix molt l’espai d’intercanvi cultural per a continuar millorant les competències lingüístiques.
  • El jovent passa d’assistir als estudis i al lloc de treball a estar-se al centre de menors o al recurs habitacional on resideix, fet que els distancia de la seva xarxa relacional quotidiana i pot provocar canvis importants en els hàbits relacionals i de salut mental més rutinaris.
  • Com sostenir l’avorriment? I l’aïllament de qui més s’estimen? Com poder connectar amb els i les altres amb la poca connexió a la xarxa de què disposen?

 

Aquesta situació podran sostenir-la millor o pitjor, com més xarxa de suport tinguin, per això és més necessari que mai un acompanyament individualitzat com el que oferim a Punt de Referència.

La importància de l’acompanyament en moments especialment durs.

Val la pena intensificar l’acompanyament al jovent, tan presencial en els pisos assistits com online en el cas de la resta de jovent de l’entitat, amb tres objectius:

  • Que durant el confinament i la soledat que comporta, sàpiguen que estan acompanyats/des, que recollim les seves inquietuds i treballem per donar-los respostes. El paper de les educadores i de les persones mentores en aquest objectiu és clau, creant noves maneres per ser al costat del jovent.
  • Que, dins les possibilitats actuals, es continuï treballant o replantejar els objectius de cada jove en referència al seu pla cap a l’emancipació.
  • Que ser-hi permeti vetllar per la salut pròpia i col·lectiva, prenent les mesures de prevenció necessàries i fent-se responsables d’aquest repte que demana actuar de forma conjunta.

 

Preocupació pel sosteniment dels projectes de l’entitat

El futur d’aquest jovent dependrà del context social, però també de la xarxa de suport que tinguin al voltant per enfrontar els reptes i facilitar l’obertura d’oportunitats en aquest context. Una xarxa que depèn de la capacitat d’acompanyament que Punt de Referència pugui donar-los, i aquesta també és una preocupació fruit de la situació actual.

Hem reajustat el pressupost anual dels projectes i les treballadores de Punt han reduït la jornada laboral degut al bloqueig administratiu: les peticions de subvencions públiques que estaven en procés de tramitació han quedat aturades fins que acabi aquesta situació. Les resolucions de les ajudes queden ajornades fins a nou avís, mentre l’acompanyament al jovent no s’atura. No volem deixar d’atendre les necessitats que ens fa arribar el jovent, avui encara més vulnerable.

Davant d’aquesta situació d’emergència, demanem a tothom que pugui aportar des de casa el seu granet de sorra:

Un any més, participem a les Jornades de FEPA.

Sevilla ens ha acollit una vegada més per assistir a les Jornades anuals de FEPA (la Federació d’Entitats i Projectes i Pisos Assistits, de la qual formem part).
Les jornades són un espai de trobada per a treballar, aprofundir i compartir entre les persones assistents (joves i professionals) els reptes del jovent extutelat en el marc del recurs de pisos assistits. Enguany, el tema transversal de les jornades ha estat la interculturalitat.

En representació de Punt de Referència hi han fet presència la Rita (directora) la Tere i la Coral (educadores de pisos) i en Mhamed (jove que viu en un dels pisos assistits).

Les Jornades han tingut una durada de dos dies (12 i 13 d’abril) en els quals el grup va retrobar-se amb joves i educadors/es d’entitats amigues, van gaudir de ponències, àgores d’experiències i taules d’opinió formades per joves extutelats. Finalment, però, una part de la programació va quedar diluïda per l’inici de l’expansió del Covid-19 que va dificultar la presència de persones d’altres territoris en activitats que es preveien més participatives o disteses.

 

Un dels espais preferits per les tècniques ha estat la taula de joves, en la qual han participat diferents joves d’arreu del territori, entre d’ells en Mhamed, que ha donat la seva visió com a jove que conviu amb d’altres al pis de Punt  Fent Camí, ha estat un luxe escoltar-lo! La taula ha compartit i destacat el guany cultural que ha suposat per a ells i elles poder conviure amb joves de diferents països i cultures. Han valorat molt l’enriquiment cultural i personal que això els ha aportat a la seva vida, fent especial menció als valors com la tolerància i el respecte, com els millors aliats cap a la construcció de convivència i interculturalitat.

 

Les tècniques de Punt han explicat que, compartir aquests dos dies d’experiències ha servit per establir connexions amb d’altres professionals, per intercanviar visions, per conèixer mètodes d’intervenció amb jovent i posar en valor l’acompanyament que es realitza des de Punt: un acompanyament que dona resposta a les necessitats particulars de cada jove, de manera flexible, i comptant amb la veu i auto-responsabilitat de cada jove.

Hem tingut l’oportunitat de reflexionar i analitzar diferents qüestions molt presents en el nostre dia a dia als pisos, que tenen molt a veure amb fets culturals i sobretot d’interrelació cultural, que hem pogut abordar de manera conjunta, ampliant el nostre saber teòric i pràctic, de la mà de diferents experts.  Coral, tècnica del pis Horitzó.

Cuidar-nos en temps de coronavirus

Reinventar la manera de comunicar-nos, de cuidar-nos, de treballar… el coronavirus ha arribat i la seva expansió ens ha obligat a repensar-nos a tots nivells: personal, empresarial, fins i tot a nivell mundial. A Punt de Referència han estat uns dies intensos, en els quals hem estat treballant per trobar la millor manera de garantir una bona atenció al jovent tutelat i extutelat i per cuidar el voluntariat, en un context que ens ha fet canviar el que estava previst per als projectes d’intervenció.

Esperem tornar aviat a la normalitat i poder-nos trobar en les activitats habituals de Punt de Referència. Mentrestant, no serem a l’ oficina les properes setmanes, això no vol dir que no hi siguem, al contrari: volem ser-hi encara més per donar resposta a les necessitats de jovent i voluntariat que puguin sorgir aquesta etapa incerta, en la que cadascú està sumant a la seva situació personal, un moment complicat, nou i de conseqüències encara desconegudes.


Com continuarà la tasca de Punt de Referència?

L’adaptació de Punt de Referència en aquest nou context ha forçat canvis en la manera d’atendre al jovent, al voluntariat, i a la manera de treballar. Totes les mesures s’han pres seguint les indicacions del personal sanitari i les instruccions dictades pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat.

A Punt hem suspès totes les activitats grupals previstes, excepte el taller d’estudi setmanal del projecte Atenea i les trobades entre joves dels projecte JovesxJoves i GR16-18 que s’han convertit en trobades online.
Les trobades 1 a 1 de mentoria també es mantenen a distància
, mitjançant trucades o videotrucades, una manera nova de mantenir el contacte durant aquestes setmanes. Els seguiments de la persona tècnica amb el jovent i amb les relacions de mentoria es realitzen també virtualment.

Els 3 pisos assistits on conviuen joves continuen rebent la visita de la persona tècnica assignada a cada pis, per tal d’oferir l’acompanyament de cada educador/a i el suport necessari al jovent que assaja hàbits per a l’emancipació.

 

Més a prop

Aquests dies ens emociona rebre missatges de mentores i mentors que esteu fent tot el possible perquè els nois i noies visquin aquesta situació acompanyats. Des de Punt també volem posar un granet de sorra en la part més bonica de tot això, i quina millor manera de seguir-nos de prop que compartir aquests dies?

 

Cada setmana, a través de les xarxes Intagram, twitter o facebook us animem a explicar-nos com esteu passant el confinament, amb una fotografia i una breu explicació. Sumeu-vos al repte #EldiaaPunt!

  • Repte de la setmana 1 (del 16 al 22 de març)
    vam compartir els plats que hem cuinat i activitats que hem pogut fer a casa. Mireu quina pinta!
  • Repte de la setmana 2 (del 23 al 29 de març)
    Puja a les xarxes una fotografia o dibuix del que veus per la finestra, per un moment et podràs transportar a les llars de la resta!

 

 

Només ens queda agrair-vos l’atenció al jovent en aquests dies, fins i tot virtualment.
Us mantindrem informades dels canvis que es puguin produir, mentrestant, atentes als reptes setmanals!

Cuidem-nos.

Nois i noies promouen la participació activa a JOVESxJOVES

Havíem promès explicar-vos com està funcionant el projecte de participació JOVESxJOVES, que ha iniciat l’activitat intensiva aquest mes de febrer, malgrat en edicions anteriors alguns grups de joves ja havíem realitzat activitats puntuals en el marc d’aquest projecte.

 

Després de la crida que vam fer per activar un nou grup, JOVESxJOVES està format en aquesta edició per 8 joves, que es troben setmanalment i que s’han sumat al grup amb ganes d’establir vincles entre iguals i d’agafar un rol actiu i participatiu dins l’entitat.
Les trobades de grup d’aquest mes de febrer han servit perquè el grup decideixi què els agradaria fer conjuntament i han aflorat propostes: el grup té ganes de combinar espais de reflexió sobre temàtiques que els interessen amb activitats d’oci i de coneixença de l’entorn.

 

 

 

 

Els espais de reflexió

JOVESxJOVES ha posat sobre la taula diversos aspectes i temàtiques amb les que voldrien aprofundir en activitats que els permetin debatre i construir el seu propi discurs. Els principals temes que els neguitegen són el racisme, la llei d’estrangeria i, en conseqüència, les dificultats per obtenir la documentació. Els agradaria també poder comunicar a persones que no coneixen la seva realitat, les coses que els passen com a col·lectiu. En aquest sentit, el grup ha començat a cercar activitats en les quals els agradaria assistir conjuntament per representar i analitzar com es parla d’elles i ells: la setmana  que ve dinamirzarà la projecció d’un documental sobre menors migrants no acompanyats, i el 21 de març participarà i animarà a altres persones de Punt a anar a una manifestació contra el racisme.

 

Coneixença de l’entorn i activitats d’oci

Al grup no li falten ganes de passar-ho bé i descobrir racons de la ciutat. En la seva darrera sortida van trobar-se als Búnkers del Carmel i, gaudint de les bones vistes de la ciutat, van parlar dels llocs que els agradaria compartir. També van agendar diverses propostes d’activitats per fer en les properes setmanes: des d’organitzar una calçotada a fer una excursió. Els demanarem que ens ho expliquin!

A Punt estem molt contentes de comptar amb un nou grup de joves actiu, amb propostes i amb ganes de trobar el seu propi espai. Sembla que vindran uns mesos plens d’activitat!

Bones pràctiques en l’acollida de joves: diverses poblacions reclamen assessorament

El darrer any hem registrat un increment notable de trucades a Punt de Referència provinents de persones i comunitats que estan acollint pel seu compte a jovent que ha sortit dels centres de menors que no disposen de recurs d’habitatge. La situació està preocupant a Ajuntaments, veïnes i veïns fins al punt que, moguts per un sentiment de solidaritat i també de coresponsabilitat ciutadana, obren les portes de casa seva per evitar deixar-los dormint al carrer. Un cop ho han fet, els apareixen els primers dubtes i la necessitat de trobar un acompanyament i orientació des de l’experiència.

Per a resoldre aquests dubtes i per conèixer el funcionament del Projecte Acull, diverses persones acollidores han contactat Punt de Referència, que el passat 15 de febrer va reunir-los en una jornada per aprendre i intercanviar bones pràctiques en l’acollida.

 

Quines demandes i dubtes plantegen les persones acollidores?

El model d’acolliment del Projecte Acull garanteix un bon itinerari del jovent perquè disposa d’un marc de projecte treballat i adequat a les necessitats del jovent i posa en valor el fet de combinar el rol de les persones acollidores amb un seguiment professional de l’itinerari d’emancipació del jovent. Les persones acollidores assistents a la jornada no compten amb un marc de referència ni amb el rol de la persona professional, clau per a donar resposta a totes aquelles necessitats administatives, de formació i de treball planificat amb el jovent. Per aquest motiu, els neguits que van plantejar van ser:

  • el desconeixement del sistema administratiu i la necessitat de tenir assessorament jurídic: com podem ajudar al jovent amb la seva situació documental?
  • Com plantejar un acolliment des de la urgència? és necessari establir uns terminis màxims d’estada? com acompanyar als nois i noies a l’inici i final de la convivència?
  • quins haurien de ser els límits en el marc d’una acollida?
  • val la pena que aquests joves es vinculin més al territori i puguin implicar-se en activitats que els posin en valor dins la societat. Com ho fem? quines són recomanables?

 

“Pensàvem que estàvem sols, que érem els únics que acollíem!”
Entre les persones assistents n’hi havia que estan acollint algun jove individualment i d’altres ho fan amb xarxes de veïns que s’han articulat informalment per donar resposta conjuntament. D’aquesta manera, la trobada no només va servir per a veure un model d’acollida vàlid i aprendre de l’experiència del Projecte Acull sinó també per a conèixer-se entre persones acollidores, veure quines iniciatives s’estan movent per acollir al territori i tenir-se en compte per coordinar-se i intercanviar properes experiències entre elles.

 

Endinsa’t en el Projecte Acull a partir de la història d’acollida de’n Moushin

Un dia diferent: anem a veure el Barça- Getafe

El dissabte 15 de febrer va ser un dia diferent de la resta: un grup de joves i voluntariat, acompanyats del tècnic David, de Punt de Referència va anar al Camp Nou a veure el partit de futbol Barça-Getafe Pilota de futbol.

 

L’ oportunitat va sorgir d’una proposta de la Fundació Agbar, col·laboradora  del projecte Atenea. Van oferir-nos una tarda de futbol privilegiada; des de la seva llotja al Camp Nou el partit es veu molt diferent!

La proposta va tenir tant èxit que el més difícil va ser seleccionar a les 14 persones convidades. Finalment es va decidir que fos una tarda compartida per jovent i voluntariat no només d’Atenea, sinó també dels projectes Referents, Acull i de pisos.

A l’emoció del propi joc (un molt bon partit del Barça), es va sumar la il·lusió de compartir aquest moment uns amb els altres i a la bona rebuda de les persones de la Fundació Agbar, que van fer d’amfitriones. Tot plegat va convertir un dissabte normal en un dia únic!

 

Un nou acord per millorar la inserció laboral de jovent amb discapacitat

La Fundación Grupo Sifu impulsa diversos programes per tal que les persones amb discapacitat física o intel·lectual reconeguda puguin accedir a orientació laboral, a formacions, a ofertes de feina i, en definitiva, a la plena integració.

Hem parlat en diversos articles de les dificultats que el jovent extutelat pateix per accedir al mon laboral, però no hem fet especial menció d’aquells que sumen un factor que ho dificulta encara més: el fet de tenir algún tipus de discapacitat.

Per a fer front al problema, Punt de Referència i la Fundación Grupo Sifu hem signat un acord de col·laboració.  Aquest acord  obre nous camins d’actuació que afavoriran i incrementaran la integració de jovent amb una discapacitat reconeguda (mínima del 30%). Així el jovent tindrà accés a la borsa de treball i al programa d’inserció laboral de la Fundació Sifu.

Estem convençudes que aquest conveni és el primer pas per a una col·laboració que segur que donarà nous fruits. Ambdues organitzacions som inquietes i innovadores, pel que ja estem parlant de noves propostes dirigides a afavorir la inserció laboral del jovent tutelat i extutelat.

 

Agrupem veus per trobar respostes al repte d’accés a l’habitatge

Hi ha alguna manera d’evitar que l’accés a l’habitatge sigui un entrebanc tan limitador per als joves que es volen emancipar? Probablement ja no ens sorprèn saber que els preus del lloguer a Barcelona continuen augmentant, i que per a moltes persones joves la llar suposa una despesa de gran part del seu salari. Si la situació ja és preocupant per tanta gent, com se’n poden sortir els nois i noies que s’han d’emancipar amb tan sols 18 anys, sense poder comptar amb el suport de la família i en  alguns casos sense feina o sense el permís per obtenir-la?

Per intentar trobar alternatives a aquesta problemàtica hem volgut parlar-ne amb diverses veus que conformen el mapa d’habitatge. L’espai de conversa El Berenar a Punt ha acollit el primer debat de l’any, sota el títol “500€ per una habitació? Alternatives per accedir a l’habitatge.” Us l’expliquem!

 

El context:

  • Les darreres dades de l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat (ASJTET) alerten pel que fa al risc de sensellarisme entre el jovent extutelat: un 75,5% de les noies i nois atesos pel sistema de protecció no disposen de cap recurs d’habitatge assistit quan compleixen els 18 anys.

 

 

El debat
Han vingut a parlar-ne en Joan Batlle i Bastardas, Director de Programes Socials d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Susana Bonet, Departament d’Atenció a Persones Sense Llar o en Situació d’Exclusió Residencial de l’Ajuntament de Barcelona, Eva Ortigosa, de la Cooperativa Sostre Cívic, Alejandro Llorens, Administració de finques La Gran Urbe, i un equip de Punt de Referència format per en Rachid (jove) la Tere (educadora) la Carmen (voluntària i membre de la Junta de Punt) i la Rita (directora).

La Susana enceta el debat celebrant la presència dels diversos representants a la cuina de Punt, perquè diu, per fer front a un problema tan complex no n’hi hauria prou amb què només un d’ells remi cap a unes millors condicions d’accés a l’habitatge, caldrà sumar conjuntament. La seva observació va ser premonitòria de les propostes de treball conjunt que el debat va generar.

  

 

Les respostes doncs, dependran de la gestió tant privada com pública del lloguer dels habitatges.
Què li demanaríem a l’Administració Publica? La Susana recorda la iniciativa aprovada recentment a Berlín, on s’ha optat per regular des de l’Administració, un topall de preu per metre quadrat. En Joan aposta també per explorar les xifres de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona i analitzar quins habitatges aviat podrien potencialment ser per a lloguer social o més assequibles, en el cas que l’administració tingui els mecanismes per actuar en aquest sentit.

 

La Carmen proposa la primera solució que agruparia en un conveni l’Administració Pública i alguna entitat bancària, per tal que proporcionin una borsa d’avals a jovent que no en pot disposar, a mode de crèdits a retornar en un termini llarg de temps. L’Alejandro comenta que ja existeix el programa Avalloguer de la Generalitat, i que malgrat la seva implementació va generar inseguretats, es podria aprofitar la feina feta i construir una proposta aprofitant aquesta base. Aquesta proposta, a més, podria ser complementària amb la darrera: l’Alejandro proposa teixir ponts directament des de l’entitat amb Administradores de Finques, comenta que moltes persones propietàries voldrien oferir els seus habitatges al col·lectiu de jovent extutelat, en el marc d’un acord amb l’entitat de la qual formen part.

 

Models alternatius al binomi lloguer – compra

Davant les dificultats d’accés a l’habitatge, hi ha iniciatives en funcionament que han anat consolidant alternatives, com és el cas de Sostre Cívic. L’Eva explica que la cooperativa considera que l’habitatge és un dret que s’ha pervertit i que Sostre Cívic vol sortir de les lògiques de mercat i proposa el model d’habitatge en cessió d’ús. Els seus habitatges són titularitat de la pròpia cooperativa i les persones que s’hi vulguin allotjar hauran de fer-se’n sòcies. El seu model ha anat creixent modestament i la construcció dels pisos ha estat possibles també gràcies a la suma de crèdit públic i aportació d’una Banca ètica. L’Eva considera que també les administracions locals haurien d’assumir aquesta responsabilitat. En Joan hi està d’acord i confia que aquests nous models d’habitatge amb el temps puguin tenir més suport per part de l’Administració.

 

Problemes afegits: el racisme
En Rachid ens explica el periple que ha viscut visitant més de 20 pisos en els que li han demanat un preu mínim de 500€ mensuals, un import al que no pot fer front amb el seu salari. Tan ell com la Tere celebren que es puguin obrir alternatives per tal que el jovent no tingui tantes dificultats econòmiques d’accés a l’habitatge, però la Tere ens recorda que el jovent a qui acompanyem també s’enfronten a un altre gran topall: el dels prejudicis. “Quantes vegades he acompanyat a en Rachid a visitar un pis i no li han donat per ser marroquí? Falta sensibilitat i confiança en aquest sentit, estaria molt bé també teixir algun treball amb els propietaris.”

L’Alejandro ho lamenta i explica els factors que han fet que actualment les persones propietàries puguin escollir qui seran els inquilins, un fet que perjudica les persones racialitzades: l’elevada demanda del lloguer ha provocat que els propietaris busquin entre els candidats un perfil de llogater econòmicament estable, i s’asseguren d’escollir persones que no entrin en situació d’impagaments. Aquest fet s’ha accentuat amb la recent Reforma de la Llei d’arrendaments Urbans que decreta que els avals pel lloguer d’un habitatge només podran cobrir dues mensualitats (fins ara l’aval podia respondre a la necessitat pactada).

Malgrat totes les dificultats econòmiques i de prejudicis que el jovent extutelat ha de viure per aconseguir un habitatge, avui acabem el berenar amb bon gust de boca. Hem après que encara hi ha models alternatius a explorar i que totes les veus que han participat avui tenen ganes de seure i tractar les solucions en profunditat. A més, avui ens han confirmat que en Rachid, després de lluitar per trobar una llar, aviat viurà a un habitatge de Sostre Cívic a Martorell.

Felicitats Rachid!

 

Les ‘Mirades de Futur’ del jovent tutelat arriben a diverses poblacions

Si el passat mes de juny et vas perdre la presentació de l’exposició fotogràfica del grup de joves del projecte GR16-18, encara ets a temps d’anar-la a veure.
Mirades de Futur‘ va ser el resultat visual de tot el procés que el grup de joves va treballar durant el curs. Fruit del treball de reflexió i creació van saber reflectir en fotografies les seves mirades com a jovent, els reptes que compartien i les emocions viscudes en el període de temps que han participat al projecte.

Com explica la Wayra (una de les mentores del projecte) al text de presentació del treball compartit que ha fet per a aquesta edició de l’exposició “Si vam començar sols aquesta aventura, ara l’acabem acompanyats. Com de diferent és caminar sol que fer-ho amb companyia i què poc conscients que en som, a vegades. Recordo un vespre que un jove em va enviar un whatsapp. “Estic trist”, deia. En aquell moment vaig entendre per a què havíem estat treballant setmana rere setmana. Es tractava d’estar present per l’altre. Senzillament, estar. Aquest és el gran tresor del GR: que posa l’accent en la creació de lligams i en el suport emocional per a que els joves puguin assolir els reptes de la vida

Us compartim la bona notícia de que l’exposició del grup de joves anirà rodant per les Biblioteques d’algunes de les poblacions de la Diputació de Barcelona, durant tot el 2020;

  • Del 5 al 21 de febrer a la Biblioteca Montserrat Roig de Martorelles
  • Del 3 al 24 de març a la Biblioteca Pere Ignasi Casanovas de Santpedor
  • Del 2 al 26 d’abril a la Biblioteca Municipal d’Avinyó
  • Del 6 al 28 de maig a la Biblioteca Elisenda de Montcada, a Montcada i Reixac
  • Del 9 al 30 de juny a la Biblioteca Pompeu Fabra de Torrelles
  • Del 7 al 28 d’agost a la Biblioteca Dos Rius de Torelló
  • Del 8 al 29 de setembre a la Biblioteca Can Baratau de Tiana
  • Del 8 al 29 d’octubre a la Biblioteca Can Casas de Llinars del Vallès
  • Del 9 al 27 de novembre a la Biblioteca Can Manyer de Vilassar de Dalt.

 

Gràcies al finançament de la Diputació de Barcelona l’exposició s’ha adaptat a un nou suport expositiu, dissenyat per Beti Guasch i Mariona Valdés, que permet ser muntat, desmuntat i transportat amb facilitat.

Ben aviat facilitarem el calendari i les localitats en les que es podrà visitar l’exposició. Esperem que us agradi!

Un grup de joves treballa les masculinitats

Un 75% dels joves de Punt tenen menys de 19 anys, i es situen en un rang d’edat en la qual la construcció de la seva personalitat, les habilitats relacionals i el seu rol dins dels grups d’amistats prenen molta importància.

Segons l’article de El Crític Les relacions entre joves i la reproducció del masclisme el 27,4% dels joves entre 15 i 29 anys percep la violència de gènere com una conducta normal dins d’una parella. Que 1 de cada 5 joves creu que és un tema massa polititzat i que s’exagera molt. I que el 30% de les persones enquestades en aquest estudi, culpa a la població migrant com a causant de l’augment d’aquestes violències. (Adeliño, A. 2018)

A Punt de Referència tenim la sort de poder treballar amb els propis joves i conèixer com estableixen relacions i reflexionar què s’espera d’ells com a homes? Com es relacionen amb el seu i altres gèneres? Quin tipus de rols volen o no volen reproduir?

Totes aquestes qüestions s’han abordat després que l’equip professional rebés una formació impartida pel Servei d’Atenció als Homes que va ajudar a acotar els objectius de treball a les necessitats del grup de joves que ara ha finalitzat la participació al grup pilot de Masculinitats.

El grup ha comptat amb 8 nois que paral·lelament estan participant en altres projectes de mentoria, dirigits per en Carlos, tècnic educador del projecte JovesxJoves. El grup s’ha trobat en 4 sessions de dues hores cada una, que han tingut lloc aquest mes de gener a les aules de Punt.

 

A mesura que les sessions avançaven, el grup de joves s’ha anat sentint cada vegada més còmode de formar part d’un grup no mixte en el qual han pogut treballar identitats diverses a les estrictament home/dona, els rols de gènere, les pressions i expectatives que han observat que s’esperava d’ells en relació al seu gènere i, per petició del propi grup, s’ha treballat durant tota una sessió per conèixer millor els cossos d’home i de dona i debatre sobre el plaer i el consentiment en les relacions sexuals. 

 

No plorar, ser agressiu, ser valent, ser racional, ser cuidador… La societat demana això i més a un home, de la mateixa manera que aplica altres pressions a les dones, o així ho percebia el grup de joves en el seu primer dia de treball. A Punt un 83% dels joves que atenem són nois que majoritàriament han passat per processos migratoris amb l’objectiu de sostenir-se a ells i de vegades a les seves famílies al país d’origen. Portar aquest pes, sumat al d’afrontar el repte de l’emancipació amb tan sols amb 18 anys, i a totes les emocions que a diari viuen, fa que el sosteniment emocional que oferim a Punt de Referència prengui més sentit.

La valoració d’aquesta formació en masculinitats ha estat molt positiva entre el jovent:

“He après més del que esperava: ara tinc coneixements de com ser un bon home, canviar la visió sobre la dona, cuidar-me més, entendre la sexualitat… a més crec que seré un bon pare en el futur”. Thien

M’ha agradat treballar aquests temes en grup” Ahmed

No tenia ni idea de les masculinitats abans del curs, he après molt” Sekhou

 

 

 

Busquem una persona voluntària de suport en la gestió

El volum de feina a l’àrea de gestió econòmica de l’entitat sol ser elevat, i en alguns moments de l’any passa per pics de feina que demanen més hores de dedicació de les que podem assolir. Per aquest motiu ens hem plantejat obrir una nova oferta de voluntariat.

Ets una persona amb habilitats organitzatives i tens coneixements de comptabilitat?
T’agradaria dedicar 3 hores setmanals a donar suport a l’àrea de gestió de Punt de Referència? 

 

 

Les tasques que principalment se’t proposarien seran la de sistematització de documentació i registre de dades al servidor de l’entitat, organització de documentació econòmica, seguiment de pressupostos, preparació de llistats de pagaments i finalment donar suport en les demandes provinents de gestió administrativa.

 

 

 

Si vols sumar-te a l’equip mitjançant aquest voluntariat, pots escriure un correu a: gestio@puntdereferencia.org