Afectacions del Covid-19 al jovent tutelat i extultelat: àmbit emocional

/a /Etiquetes: , , ,

Resiliència: vincles afectius, xarxa i oportunitats

Hem arribat al darrer article de la sèrie que tracta sobre les afectacions del Covid-19 pel jovent tutelat i extutelat que participa a Punt de Referència, en aquest darrer parlem del que és per nosaltres la base de l’iceberg dels processos d’emancipació, allò invisible però que sustenta tot el procés: l’àmbit emocional i les relacions de la xarxa de suport.

Al llarg d’aquests dies hem redescobert casa nostra, igual que possiblement ho hem fet amb nosaltres mateixes. Ara podem reconèixer a quina hora exacta toca el sol a la finestra, on se sent menys soroll del carrer, posem nom a alguns veïns i veïnes i possiblement hem decidit endreçar alguns racons que abans, sense saber perquè, ens quedaven pendents. Aquesta realitat també ens ha ajudat a fer introspecció i trobar alguns recons dins nostre: potser hem recuperat antigues aficions, hem identificat què ens fa sentir tranquil·les o quines coses no ens agraden, hem hagut de prendre decisions, algunes de planeres i d’altres més significatives…

A Punt de Referència fem costat a persones que constantment han de prendre decisions clau pel seu projecte vital, concretament pel seu procés d’emancipació, i aquests mesos hem tingut la sort de poder aprendre d’elles i de posar paraules a allò que roman tan invisible en el dia a dia, la seva resiliència.

El que permet continuar en moments adversos

La capacitat de la resiliència es considera un factor de promoció de la salut mental i emocional clau per a tota la societat, per aquest motiu a Punt de Referència acompanyem al jovent a enfortir les seves capacitats de resiliència. Aquesta és una aposta per aconseguir construir una emancipació que fomenti la qualitat de vida del jovent, tant cap a una sensació de benestar positiu respecte a la salut física i mental, com cap a la construcció d’una xarxa de suport per una autonomia vinculada.

Entenem la resiliència com un procés que s’aprèn i que es construeix al llarg de la vida a través de diferents fonts: des de les pròpies capacitats, a través de les relacions significatives que establim i dels contextos segurs que ens brinden oportunitats d’emancipació (Ungar, 2003 a Novella, 2014). Només el 37%, del jovent tutelat migrant identifica els i les educadores socials com a figures de referència (Cónsola, 2016), i resulta significatiu que el jovent tutelat i extutelat compti amb poques figures adultes de referència al territori que puguin contribuir a generar relacions i contextos on enfortir aquesta resiliència.

La resiliència és individual i col·lectiva, una sense l’altra no genera canvi

El jovent acollit en CRAEs percep la seva vida en els aspectes més rellevants (salut, temps lliure, escola, relacions interpersonals, satisfacció personal, etc.) com a menys satisfactòria que el jovent de la població general; tenen una sensació de benestar personal més baixa (Llosada-Gistau, Montserrat i Casas, 2016). Per què? els manquen vincles afectius, oportunitats de pertànyer a un lloc, a un grup, a una persona, claus per reforçar les resiliències i, de retruc, les oportunitats d’emancipació.

L’emancipació per la transició cap a la vida adulta significa un augment de responsabilitat i autonomia que exigeix al jovent un enfortiment de la sensació de benestar i de la salut emocional. Sense pertànyer, aquests processos no són possibles.

 

Les relacions de mentoria permeten crear aquest entorn acollidor pensat perquè el jovent pugui enfortir la seva resiliència mitjançant el vincle afectiu amb el seu referent adult, i aquesta és l’aposta de Punt de Referència. Les figures de referència han de promoure vincles personals, confiar en les capacitats de qui té al davant, tenir una actitud empàtica i de reconeixement, saber que cada persona és única i té necessitats i dificultats diferents, desenvolupar la comunicació assertiva, posar límits quan cal i ser model a través de les pròpies accions (Muñoz, 2005, a Novella, 2014).

El vincle afectiu proposat en les relacions de mentoria a Punt de Referència es complementa amb la relació entre la persona jove amb la persona que realitza l’acompanyament tècnic: els vincles de la persona mentora i l’acompanyant professional han de ser incondicionals, estables i afectius per tal que siguin exitosos. A més, des d’aquest acompanyament que reforça la pròpia resiliència també reforcem la seva capacitat d’organització i resposta enfront als reptes que han d’afrontar, estimulant en el procés la responsabilitat i la presa de decisions informada. Aquest aprenentatge els permet mantenir la capacitat de control sobre la seva pròpia vida, tot disminuint estats de rumiació i passivitat enfront les dificultats o situacions potencialment traumàtiques (Pérez-Sales i Fernández-Liria, 2015), consolidant així una base sòlida per una emancipació a llarg termini.

Per què en temps de Covid-19 la mentoria és clau?

La crisi sanitària provocada pel Covid19, com sabeu, ens ha portat viure un context desconegut, d’incertesa i que per la major part de la població ha fet augmentar les emocions de por i angoixa, sensació d’aïllament degut al distanciament social, i desànim al veure l’augment de les desigualtats estructurals degut a l’aturada de les accions de suport d’oportunitats formatives i laborals. El jovent tutelat i extutelat també està vivint aquest procés amb diversitat de realitats, algunes d’elles traumàtiques, i per activar la seva resiliència caldrà més acompanyament que mai.

Com expliquen Pérez-Sales i Fernández-Lliria (2015) en contextos traumàtics és important “deixar temps de resposta a la pròpia resiliència. Entre un 70-80% de la població fem front a situacions traumàtiques, entre 10-40% poden tenir algun símptoma aïllat d’estrès posttraumàtic, i entre un 3-15% conseqüències a llarg termini.”

Pel jovent tutelat i extutelat, els vincles de suport emocional i psicosocial seran clau pels seus processos d’emancipació per tal de:

  • Donar espais a les emocions que han viscut, com la por i la incertesa. En alguns casos, al estar molt acostumats a transitar per aquestes emocions poden fins i tot ser exemples per les seves figures de referència i persones mentores. És una oportunitat per poder processar col·lectivament el que hem viscut a través d’aquestes relacions de suport. En altres casos, requerirà de suport psicosocial.
  • Pensar en quines estratègies dur a terme per reprendre les seves trajectòries d’emancipació des del punt on les va deixar al març, o en els reptes que ha provocat arrel de la disminució d’ingressos o d’oportunitats formatives, paralització de la renovació de processos documentals o bé d’habitatge.
  • Construir i tenir accés a noves oportunitats d’emancipació. En aquest temps tot s’ha parat, excepte el rellotge que marca l’emancipació del jovent tutelat i extutelat.

 A Punt de Referència entenem l’acompanyament al jovent tutelat i extutelat des de la realitat i vulnerabilitat de la persona que els acompanya, i des del vincle afectiu que es crea amb ells. Des d’aquí, s’inicia un procés màgic que t’animem a viure. Tu també pots ser referent, t’animes?

Article de Laura Terradas, coordinadora de Programes, Núria Martínez, tècnica del projecte Referents i Berta Roig, responsable de comunicació.

Referències:

  • Llosada-Gistau, J; Montserrat, C. i Casas F. 2016. El benestar subjectiu dels adolescents tutelats a Catalunya. Paper 29
  • Manzani, L. i Arnoso, Maitane. 2014. Bienestar psicosocial en menores y jóvenes extranjeros sin referente familiar adulto: factores de riesgo y protección. Norte de Salut mental.
  • Novella, I. 2014. Educación para la resiliencia en el ámbito socioeducativo. Revista de Educación Social
  • Pérez-Sales, Pau i Fernández-Liria, Alberto. 2015. Trauma: del apoyo psicosocial a la psicoterapia. Irredentos Libros.
  • Cónsola, Marc. 2016. L’atenció socioeducativa dels menors estrangers no acompanyats. Una mirada vers les expectatives i les necessitats. Educació social. Revista d’intervenció socioeducativa, [en línia], Núm. 64, p. 44-60, Consultat a: https://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/311853

Vols fer un voluntariat amb jovent tutelat i extutelat? Obrim places!

/a /Etiquetes: , , ,

Tornen les oportunitats per aquelles persones que us heu plantejat ser referents d’una persona jove tutelada o extutelada. Tot just estem finalitzant el curs 2019-20 que ja ens posem en marxa per preparar el proper. El mes de setembre els projectes Atenea, Referents, GR 16-18 i Acull comptaran amb nous joves interessats en establir vincles amb persones voluntàries, per aquest motiu ja estem realitzant les primeres sessions informatives que s’intensificaran en els propers mesos.

 

Tenir referents, emancipar-se acompanyats

El jovent que participa als projectes té una edat que va dels 16 als 23 anys i es troben amb el repte comú de sortir-se’n amb un context exigent, amb poca xarxa de suport en el dia a dia, i amb moltes ganes de conèixer persones amb qui comptar, amb qui créixer, amb qui compartir moments, durant un curs o potser per sempre. S’enfronten al repte de deixar el recurs per a menors al fer els 18 anys i tirar endavant la seva emancipació sense poder comptar amb el suport diari de a seva família. Per fer-ho, necessitem la participació ciutadana mitjançant el voluntariat, mitjançant relacions de mentoria.

La mentoria és la metodologia que proposa treballar els vincles de confiança entre les persones mentores i el jovent. Aquest llaç facilitarà el camí cap a l’emancipació de la persona jove, en diversos àmbits (autoestima, coneixement de recursos, contacte amb el territori…) En aquest camí, les parelles de mentoria o les persones acollidores (en el cas del projecte d’acollida d’una persona jove a la llar) estan acompanyades professionalment per una persona tècnica de Punt de Referència, que cuida la relació per tal que el resultat sigui el més positiu possible per a les persones participants.

 

Què has de saber per poder ser Referent?

  1.  Comprovar a la Crida de Voluntariat si compleixes els requisits que es demanen
  2. Si és així, inscriure’t a una sessió informativa mitjançant el formulari d’inscripció del nostre web. Tan aviat com sigui possible rebràs un correu informant de les properes sessions informatives a les que et pots inscriure.
  3. Assistir a la sessió informativa on coneixeràs en detall les implicacions del voluntariat en cada projecte de mentoria. Degut a la situació actual, durant els mesos de maig, juny i juliol, les sessions es realitzen virtualment, mitjançant videotrucades grupals. Per les persones que, després de la sessió informativa, segueixen interessades, el procés continuarà amb una entrevista personal per valorar la seva participació, i si aquesta tira endavant, acabarà amb una formació obligatòria grupal (amb els companys mentors/es amb qui compartiràs aquest curs), específica del teu projecte. Acabada la formació, ja podràs conèixer el jovent amb qui compartiràs aquest curs, el moment més esperat!

 

Per qualsevol dubte referent al voluntariat, ens pots esciure a: voluntariat@puntdereferencia.org

 

Afectacions del Covid-19 al jovent tutelat i extutelat: àmbit formatiu

/a /Etiquetes: , , ,

El context del jovent tutelat i extutelat en relació a la formació

Els estudis científics reconeixen l’impacte positiu pel jovent tutelat i extutelat d’assolir nivells acadèmics post obligatoris per tal que es puguin emancipar amb garanties (Montserrat et al., 2012). El jovent té un punt de partida desigual a l’hora d’afrontar la seva trajectòria formativa: el 52% dels menors sota tutela no acaben l’educació secundària obligatòria (ESO), un percentatge que triplica el que hi ha entre la població jove general, que és del 15%. I només el 32% dels menors tutelats fan el curs que els correspon quan arriben als quinze anys, mentre que en el cas de la població general el percentatge és del 73,6% (Upsocial – Intress, 2015).

L’actual situació de confinament i incertesa que estem vivint dibuixa un futur en el qual les desigualtats socials i educatives s’accentuaran. Segons Bonal i González (2020) l’impacte del tancament escolar és desigual en una societat desigual, i evidencia que aquestes desigualtats socials i educatives tenen un caràcter acumulatiu. Segons un estudi de Save the Children (2020), el tancament de les escoles, la crisi econòmica o el propi confinament tenen efectes educatius clars, que no fan més que agreujar les diferències existents abans de la pandèmia.

 

La dificultat de continuar els estudis durant el confinament té conseqüències

La crisi sanitària que estem vivint ha aturat parcialment els estudis de gran part del jovent de Punt de Referència (un 75% està estudiant), i això es tradueix en la reducció d’oportunitats d’aprenentatges per a ells. Els nois i noies ens expliquen que segueixen el curs en línia en condicions poc òptimes per accedir a les formacions i per mantenir l’atenció necessària, i es troben amb poc suport per seguir els seus estudis; posant de relleu les desigualtats que provoca la bretxa digital i la bretxa d’activitats.

L’estudi de Save the Children (2020), explica que la vinculació emocional amb l’escola, el professat i la resta d’alumnat és un factor de protecció contra l’abandonament escolar. A més, la reducció del temps lectiu pot implicar una pèrdua de competències i coneixements similars a les que es produeixen durant les vacances d’estiu, el que s’anomena “oblit estiuenc”: aquests mesos creen diferències en lectoescriptura i matemàtiques: els joves d’entorns socioeconòmics avantatjats milloren els resultats i els d’entorns desavantatjats empitjoren. En aquesta bretxa d’activitats s’hi sumaran els efectes de la reducció del temps lectiu.

 

 

A curt, mitjà i llarg termini, aquesta crisi social es concreta i afectarà el jovent tutelat i extutelat en:

  • Bretxa digital, tant en accés a aquesta com en ús: la majoria del jovent està seguint els estudis des de casa en línia, i aquesta dinàmica continuarà els mesos vinents. Bona part del jovent que acompanyem no té espais adequats per estudiar, ni acompanyament, ni accés a dispositius electrònics adequats, a internet…
  • Més dificultat per accedir al mercat laboral: quasi la meitat del jovent que està estudiant estava pendent de realitzar una estada en pràctiques en una empresa. Davant la impossibilitat de realitzar-les i amb l’opció de la convalidació d’aquestes, perden l’oportunitat de sumar una experiència al seu currículum i de donar-se a conèixer a una empresa que els podria oferir una oferta.
  • Incertesa sobre la continuïtat dels estudis: un 42% del jovent participant de Punt que estudia té la voluntat d’accedir a altres estudis superiors als cursats el curs vinent, però viu amb estrès aquesta transició educativa per la incertesa de no saber com i quan es podrà realitzar.

 

La resiliència les relacions de confiança permeten agafar les regnes en moments adversos.

En Yassine ha compartit la càrrega de deures amb la seva educadora, qui l’ha animat i recordat l’esforç que ha fet aquest curs; l’Amina i la Maria han practicat el català, ja quem sense l‘escola, la jove havia perdut oportunitat per fer-ho; l’Omar i la seva educadora han buscat opcions d’estudis pel curs que ve; en Moha ha demanat suport a en Pau per resoldre problemes de matemàtiques; en Manuel comparteix les inquietuds sobre si tornarà a l’escola presencialment amb la Carmen. El jovent està posant en marxa tots els seus recursos personals per fer front a aquesta situació, per aprofitar aquest temps, aprendre i aprovar el curs.

Aquests dies Punt de Referència hem dut a terme accions per reduir la bretxa digital, proveint als joves amb dispositius electrònics i millores d’accés a la xarxa; així com accions per reduir la manca d’activitats i l’abandonament escolar i de les trajectòries educatives. Per fer-ho són claus el suport a l’estudi i els vincles afectius amb les seves figures de referència i persones mentores.

 

La interacció que es dona a través d’aquests vincles i els espais que es creen permet:

  • Reforçar l’autoimatge i l’autoconfiança. Com em veuen les altres persones? Què pensa de mi el meu / la meva referent? El que em digui sobre mi configurarà finalment la meva manera de pensar i actuar. Parlem de l’ efecte Pigmalió, aquell que fa que el reconeixement de les altres persones sobre les potencialitats de cada jove tingui conseqüències positives per a la seva autoconfiança i percepció de les pròpies habilitats.
  • Que creguin en el jovent és clau per trencar el cercle de l’autopercepció negativa que puguin tenir. Portat a l’àmbit dels estudis, la presència de les persones que fan un retorn positiu els permet passar de dir “he aprovat per xiripa” a dir “he aprovat perquè sóc capaç de fer-ho”.
  • Incrementar i alimentar la motivació vers els estudis. Els processos d’aprenentatge parteixen dels reptes cognitius, que poden ser majors o menors en funció punt de partida. Sostenir i promoure l’aprenentatge pot ser per al jovent una meta tan aclaparadora que els paralitzi. Per fer el repte més assoblible, sovint, cal una persona amb qui recolzar-se i que t’ajudi a trobar els teus propis mecanismes per mantenir la motivació en els estudis; a replantejar reptes, a fer-te veure que és una carrera de fons que requereix esforços i pauses per respirar…
  • Ser espai de recolzament de les vivències d’inestabilitat, estrès i ansietat, que puguin estar vivint. L’estat emocional del jovent influeix directament en la seva capacitat de concentració i motivació cap a l’aprenentatge; així com en la capacitat d’incorporar noves competències acadèmiques.
  • Millorar l’autoconeixement i el coneixement de les possibilitats del sistema educatiu en cada moment; a través de les converses i trobades de mentoria i del suport socioeducatiu.
  • Aprofundir en estratègies d’autoregulació i organització: obtenir suport en l’estudi establint estratègies i tècniques d’estudi que permetin la planificació per l’aprenentatge significatiu dels continguts i competències que comporta cada trajectòria educativa.

Tots aquests factors són sovint la part invisible de l’iceberg de les desigualtat educatives, ja que no són visibles i tenen una alta contribució en com serà l’adhesió educativa, la capacitat cognitiva relacionada amb l’aprenentatge i les transicions entre estudis; tots ells elements clau en l’èxit educatiu del jovent (Albaigés et al., 2012).

Per tal que el potencial del jovent i els suports dels vincles que construeixen siguin significatius per la seva emancipació cal, també, que s’estableixin polítiques que garanteixin el dret a l‘educació del jovent tutelat i extutelat, l’accés a l’educació i la possibilitat de fer un procés d’aprenentatge complet.

Article de Laura Terradas, coordinadora de Programes i Alba Pi, tècnica del projecte Atenea

 

Referències bibliogràfiques:

· ALBAIGÉS BLASI, BERNAT, I FERRER-ESTEBAN, GERARD (2012), “L’èxit educatiu a Catalunya. Indicadors dels sistemes educatius. L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2011”, Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
· BONAL, XAVIER I GONZÁLEZ, SHELIA (2020), “Quan el desavantatge s’acumula: confinament, aprenentatge i desigualtats”. El Crític. Consultats des de: https://www.elcritic.cat/opinio/quan-el-desavantatge-sacumula-confinament-aprenentatge-i-desigualtats-56615
· MONTSERRAT BOADA, CARME, I CASAS AZNAR (2010), “Educación y jóvenes ex-tutelados: revisión de la literatura científica española”. Educación XXI, 13, p. 117- 138.
· MONTSERRAT BOADA, CARME, CASAS AZNAR, FERRAN, MALO CERRATO, SARA, I BERTRAN CAMATS, IRMA (2012), “Els itineraris educatius dels joves extutelats Catalunya”. Col·lecció Infància i adolescència, 6. Departament de Benestar Social i Família.
· SAVE THE CHILDREN (2020) “Covid 19: Cerrar la brecha: Impacto educativo y propuestas de equidad para la desescalada”. Consultat des de: https://www.savethechildren.es/sites/default/files/2020-05/COVID19Cerrarlabrecha.pdf
· UPSOCIAL (2015) “El El reto de ampliar las oportunidades de la infancia tutelada”. Consultat des de: https://upsocial.org/es/noticia/el-reto-de-ampliar-las-oportunidades-de-la-infancia-tutelada

Afectacions del Covid-19 al jovent tutelat i extutelat: àmbit economia i habitatge

/a /Etiquetes: , , , ,

El mercat laboral

Les dificultats d’accés a un habitatge assequible, la precarització del mercat laboral, els obstacles administratius de la mà de la Llei d’estrangeria o l’exclusió social enquistada comporten que, cada dia, siguin més les persones que es veuen abocades a viure al carrer o en infrahabitatges (Sales, 2019).

Dins d’aquest escenari, ara hi sumem un nou convidat: el COVID-19 i totes aquelles crisis socials que arrossegarà al seu pas; tots aquells factors que dificulten, també, el camí del jovent tutelat i extutelat per a la consecució i construcció del seu projecte d’emancipació.

Gràfics amb números vermells, fletxes que il·lustren caigudes i altres indicadors visuals parlen de la paralització i davallada econòmica que estem vivint aquestes setmanes, en un context de partida ja socialment i econòmicament fracturat per una desigualtat que va en augment. A Catalunya, un 12,2% de les persones que treballen són pobres i el 87,1% dels nous contractes són temporals (INSOCAT, 2019). Tenir un treball remunerat, per tant, no és garantia per sortir-se’n, i no parlem de no tenir-ne: les dades de l’atur s’estan engreixant amb força aquestes setmanes. Per últim hi ha aquelles persones amb una situació administrativa irregular que no disposen del permís de treball. Aquestes  tenen encara més dificultats per accedir al mercat laboral, són persones abocades a un cicle que només acaba quan apareixen oportunitats.

 

L’accés a l’habitatge

Un cicle també difícil d’evitar ve provocat per l’inaccessibilitat de l’accés a un habitatge. Per una banda, des de l’any 2013, el preu del lloguer a Barcelona ha pujat un 36,4% i ha arribat a assolir l’any 2018 un màxim històric de 929,6 euros mensuals de mitjana (Diàlegs d’Habitatge, 2019). Per altra banda, en els últims anys la situació del sensellarisme a la ciutat de Barcelona ha canviat, les dades ens mostren que l’edat de les persones que  ha disminuït: al voltant d’un 17,9% de la població sense llar és població jove (18-30 anys) i un 18,3% són menors d’edat (de Inés, Guijarro, Tello i Sales, 2017).

Les dades són alarmants. Ens indiquen que els recursos i oportunitats per a la transició cap a l’emancipació són clarament insuficients. Consolidar l’habitatge ha estat i és un gran repte pel jovent extutelat. Ara, amb la crisi econòmica, el camí fa més pujada i la carrera de fons cap a la seva emancipació es complica.

Després del primer mes de confinament, sabem que el jovent que acompanyem i viu en projectes d’habitatge social ha mantingut els ingressos i la situació d’habitatge gràcies al suport de les entitats. Però, d’altra banda, aquells que ja han iniciat la seva emancipació per compte propi, han vist clarament disminuïts els seus ingressos degut als canvis i la precarització en l’àmbit laboral així com, també, el jovent que està pendent de finalitzar la seva estada en centres o en pisos assistits i que ha d’afrontar l’emancipació per compte propi, veu que la incertesa sobre el futur es fa més gran. En aquests casos, l’estabilitat i viabilitat de la seva trajectòria d’emancipació s’està veient afectada, augmentant la seva vulnerabilitat social. Tots aquests casos representen un terç del jovent que participa a Punt.

 

Les conseqüències per al jovent tutelat i extutelat

  • El trencament de la trajectòria iniciada. Quan el dret a l’habitatge no està garantit, les energies, les estratègies i les accions s’orienten principalment a poder estabilitzar, dins de l’emergència, a la situació d’habitatge del/la jove, ja que sense un espai on descansar i sentir-se segura és difícil afrontar altres reptes de l’emancipació amb garanties. Tot i això, sovint fan un esforç i fa front a processos formatius o d’inserció laboral mentre la situació d’habitatge és incerta.
  • L’augment del risc de situacions de sensellarisme es veu agreujada per la dificultat de l’accés a l’habitatge, els preus del lloguer i, en alguns casos, pel racisme present a la nostra societat, i també per la inestabilitat o disminució d’ingressos econòmics actuals. “El sensellarisme durant la joventut pot suposar el trencament de la transició cap a l’adultesa i de la construcció del projecte vital propi, i és especialment important prevenir-lo i intervenir-hi per evitar-ne la cronificació” (De Inés i altres, 2019:5).
  • L’augment de malestars psicosocials. Diversos estudis (De Inés i altres, 2019) mostren com la desigualtat estructural d’accés a l’habitatge i a ingressos estables facilita el desenvolupament o cronificació de malestars psicosocials i problemes de salut mental; com estats depressius, d’ansietat, consum de substàncies i afectacions al desenvolupament cognitiu. A aquests factors es suma el ritme i exigències del context a afrontar per recuperar l’estabilitat en la trajectòria d’emancipació i la frustració que pot generar la precarietat de les oportunitats plantejades. Sabem que la salut emocional i mental no és només un fenomen individual sinó també sociopolític; formar part de la comunitat i contribuir-hi des esdevé un factor essencial. Tenir una llar no és un luxe, és un dret fonamental. És tenir un refugi on poder descansar, on poder cuidar-se i millorar la salut, on sentir-se segura i part de la comunitat. Com afirma el propi jovent, el manteniment i creació de vincles afectius i socials creats en espais de proximitat i seguretat són un factor de protecció (De Inés i altres, 2019). Un espai  base que permet afrontar reptes.

 

A Punt de Referència acompanyem al jovent buscant el factor de protecció a partir del vincle afectiu; fomentant el reconeixement, el sentiment de pertinença, els llaços que construeixen xarxa de suport o que són font de benestar personal i obertura de noves oportunitats.  Tanmateix, és imprescindible que això estigui acompanyat d’un avenç en les polítiques per fer front a les situacions de sensellarisme, atenent la diversitat de les problemàtiques i les necessitats i apostant per la promoció de l’accés a un lloguer d’habitatge assequible i social. En el cas del jovent migrant, cal que des de l’Administració s’aposti per a la seva regularització administrativa per un sentit humanitari i no com a eina d’instrumentalització segons les necessitats del mercat. Donant aquest pas, moltes persones podrien tenir una feina i un habitatge per a seguir caminant amb garanties cap a l’emancipació.

Article de Laura Terradas, coordinadora de Programes i Marta Roda, tècnica del projecte GR16-18

Referències bibliogràfiques

Afectacions del Covid-19 al jovent tutelat i extutelat: l’àmbit laboral

/a /Etiquetes: , , , ,

Emancipar-se pel jovent tutelat i extutelat té una data concreta, passi el que passi i també enmig d’aquesta crisi. La crisi sanitària que estem vivint representa un stop en la dinàmica de vida que coneixíem fins ara, però no representa un stop pel camí a l’emancipació dels nois i noies. El temps continua corrent i les oportunitats han minvat, ja que la crisi sanitària ha vingut acompanyada d’una crisi social, que augmentarà les desigualtats que ja eren presents en la nostra societat.

Segons el El Crític 700.000 persones a Catalunya han perdut la feina de manera temporal; això representa aproximadament un 20% de la població ocupada abans de la crisi. En el cas del jovent tutelat i extutelat que participa de Punt de Referència l’afectació ha estat pel  69% del jovent que estava treballant abans de la crisi. D’aquests, a un 44% se’ls ha aplicat ERTO, un 33% desconeix la seva nova situació laboral i un 12% ha perdut la feina.

Després d’un mes i mig de confinament, recollim a través del jovent que participa a Punt que ha un 50% dels que treballava a temps complert ha vist afectada la seva situació i un 75% dels qui ho fèien a temps parcial. Aquesta dada ens mostra com l’afectació encara és major pel jovent en situacions laborals més precàries de partida.

Si poguéssim tenir les dades del tot el col·lectiu de jovent tutelat i extutelat probablement la tendència seria semblant. Les dades mostren que l’afectació social i econòmica de la crisi que estem vivint no és igual per a tothom. Aquesta crisi sanitària està posant de relleu encara més les desigualtats socials existents d’abans.

 

A curt, mitjà i llarg termini, aquesta crisi social es concretarà en l’àmbit laboral pel jovent tutelat i extutelat en:

  • incertesa sobre què succeirà amb les tramitacions de sol·licitud de permís de treball a través d’una oferta de feina;
  • una aturada en les seves trajectòries professionals, sobretot per aquell jovent que estava en fase de transició d’estudis a l’àmbit laboral i ha vist afectada la possibilitat de pràctiques formatives;
  • més dificultats d’accés a la feina;
  • més dificultats d’aconseguir una oportunitat per accedir al permís de treball per aquell jovent que té una trajectòria migratòria;
  • i més precarització de les possibles feines futures.

Per acompanyar al jovent en aquests reptes, necessitem continuar construint contextos que fomentin la seva pròpia resiliència i els obrin oportunitats reals per a l’emancipació. Des del dia a dia de l’acompanyament tècnic, des de les persones referents voluntàries, des del treball en xarxa i incidència política a través de les federacions, des de les col·laboracions amb el teixit empresarial, i, sobretot, des de l’escolta cap als i les joves i les necessitats que els vagin sorgint.

Durant aquests setmanes, hem recollit a través seu la importància del suport emocional que reben des de l’acompanyament tècnic i des de les persones referents voluntàries, per fer front a la incertesa laboral que tenen per davant. Tenint en espai afectiu de suport on s’escolten i acullen les seves angoixes i preguntes; que representen espais d’oci i distensió que els carreguen les energies per continuar; espais de reconeixement de tot l’esforç que fan per continuar i de construcció conjunta d’estratègies concretes per obrir noves oportunitats.

També, hem recollit la necessitat d’orientació per l’assessorament sobre aspectes laborals i legals referents als processos administratius en curs; així com la necessitat d’aconseguir oportunitats de feina, on puguin demostrar tot el potencial que tenen i aconseguir els ingressos que els permetin construir la seva emancipació amb garanties. Tens alguna oportunitat pel jovent de Punt?

Perquè la joventut tutelada i extutelada sempre té l’exigència d’emancipar-se sigui el context que sigui, i necessiten, com tots i totes, vincles i xarxa de suport per fer-ho. Necessiten, ara més que mai, oportunitats per aconseguir la seva emancipació amb garanties.

En moments difícils, creixen els suports per al jovent. Gràcies!

/a /Etiquetes: , , ,

No podem negar que passem per un moment complicat. Així us ho hem fet saber les darreres setmanes a les persones que formeu part de Punt de Referència. Des de llavors, hem rebut moltes i diferents mostres de suport. Us les volem compartir, i sobretot agrair.

L’associació ha crescut en un 10%, per l’alta de noves persones sòcies i hem rebut un degoteig de donatius puntuals.
Per Punt de Referència, les persones sòcies sou molt importants. Créixer en nombre ens facilita un millor horitzó en clau d’estabilitat econòmica per als projectes de l’entitat, i ens permet fer previsions fiables de l’estat de l’economia en els futurs mesos. Alhora, el fet que les persones que ens coneixeu, que en molts casos sou voluntàries als projectes, feu el pas a associar-vos, ens fa pensar que confieu en la feina que realitzem. Finalment ens alegra que pugueu participar més persones en les decisions que afecten a l’entitat. Actualment a l’associació Punt de Referència ja hem superat una barrera històrica: som 107 persones sòcies.
T’agradaria fer el pas?

 

Per respondre a les necessitats bàsiques del jovent, han sorgit iniciatives que els estan donant suport d’una forma molt directa:

Campanya #TotesATaula, de la cooperativa Opcions.

Arran de la crisi provocada pel coronavirus, la majoria de jovent s’ha vist afectat per una reducció de jornada, per un ERTO i alguns d’ells, han perdut la feina. D’aquests darrers, l’equip educatiu n’ha detectat alguns que no poden fer front al pagament del lloguer ni del menjar de les properes setmanes. En aquest context, la cooperativa Opcions ha creat un fons solidari, gràcies al qual ha fet arribar cistelles de productes frescos i de proximitat per al jovent més necessitat.

Des de casa, qualsevol persona pot col·laborar-hi. El 80% de la quota de noves persones sòcies d’Opcions que facin servir el codi “ATaulaPReferència” farà créixer aquest fons solidari directament pel jovent de Punt de Referència, tot promovent el consum conscient i de proximitat.

 

 

 

Gigues per combatre la bretxa digital

Part del jovent a qui acompanyem no té internet allà o resideix, però en canvi, té més necessitat que mai de mantenir-se connectat i parlar amb la seva família (alguns la tenen en altres països, en el mateix context de crisi sanitària), o amb els mentors i educadores, en un moment de màxim distanciament físic. No tenir accés a internet també els posava moltes dificultats a l’hora d’intentar seguir les formacions que s’estan fent en línia. Per superar aquesta bretxa digital, la Fundació Mobile World capital Barcelona  ens ha fet arribar 20 targetes SIM de Vodafone de 60G. Gràcies a elles, aquests dies el jovent torna a estar connectat al seu entorn.

“Muchísimas gracias por la targeta, la voy a usar para hablar con la familia”  Abdelilah, projecte Trajecte

 

Grans converses amb persones grans. Crònica d’un Sant Jordi confinat.

/a /Etiquetes: , , ,

Recordeu com ens va agradar, l’any passat, compartir el Sant Jordi entre joves i persones grans? Aquesta vegada ens hem hagut de quedar a casa, però això no ha impedit celebrar el dia del llibre i de la rosa conjuntament.

Punt de Referència i Amics de la Gent Gran ens hem coordinat per segona vegada, per a fer possible trobades entre persones grans que viuen soles i les nostres parelles de mentoria. Així ha estat com el dia 23 d’abril, persones com la Sra. Maria Pilar han participat en una videotrucada amb jovent i voluntariat de Punt de Referència amb qui han tingut una agradable conversa.

 

L’Aya i la seva mentora Neus ens han volgut explicar la seva experiència: estan molt contentes d’haver compartit una estona de confinament per mitjà d’aquesta conversa que ha sumat tres generacions: la Sra. Maria Pilar (84 anys), la Neus (33 anys) i l’Aya (16 anys). Aquesta diversitat de generacions, ens diuen, ha estat molt enriquidor, perquè cadascuna ha aportat el seu punt de vista diferent sobre els temes dels que han parlat.

“Me gustó muchísimo esta videollamada, lo hemos pasado muy bien juntas, y era muy  bonito la diferencia de generaciones, el hecho de compartir experiencias, opiniones…“  Aya, jove participant del projecte Atenea.

 

De la Sra. Maria Pilar han descobert una persona optimista, amb sentit de l’humor malgrat les circumstàncies que estem vivint, i amb ganes d’estar connectada amb el seu entorn. “Quan ens ha dit que viatja a molts països ens hem quedat sorpreses, després ens ha explicat que ho fa connectant-se a internet i visitant els països per la xarxa” explica la Neus.

Potser aquesta trucada, tant per a la senyora Maria Pilar com per totes les persones grans, ha estat més necessària que de costum: amb el confinament es poden sentir més soles i vulnerables. La Neus i l’Aya també han finalitzat la trucada molt contentes d’haver viscut aquesta nova experiència, una més que guardaran als seus records compartits.

 

Des de Punt de Referència valorem molt positivament aquesta iniciativa que, amb un gest tan senzill, trenca per una estona la soledat i fa passar bons moments a joves i grans.

T’agradaria fer un consum més responsable i solidari? Tenim una proposta!

/a /Etiquetes: , , , ,

Has pensat mai si practiques un consum conscient? Una de les primeres conseqüències del confinament possiblement ha estat un canvi en les dinàmiques de consum, per exemple, un increment de la compra en comerços de barri i de productes de proximitat.

Són algunes de les propostes que defensen cada vegada més veus, entre les quals la cooperativa Opcions, que ens proposa aprofitar aquest moment de canvi per fer un salt cap a alternatives de consum més sostenibles, i fer-ho donant suport a col·lectius vulnerables, com el jovent tutelat i extutelat a qui acompanyem. T’expliquem com:

 

Totes a Taula és la campanya que vol donar resposta a les necessitats de persones en situació de vulnerabilitat, com és el cas d’alguns dels joves de Punt, que un mes després de l’arribada del Covid-19, han perdut la feina, i alguns d’ells afronten grans dificultats per a pagar el lloguer, i per menjar.

Aquesta vegada però, gràcies al model de consum de moltes persones que aposten per una economia solidària, han rebut 4 cistelles de productes frescos i de proximitat que els ajudaran a tirar endavant les properes setmanes.

 

 

 

T’agradaria que aquest suport pogués mantenir-se en el temps i que la col·laboració entre Punt i Opcions continuï donant fruits?

Unint-te a Opcions, i introduint el codi promocional ‘ATaulaPReferencia‘ aconseguiràs, amb un sol gest, practicar el consum conscient i, a la vegada, col·laborar amb el fons solidari en suport al jovent de Punt de Referència.

Òmnium i el Projecte Referents, una aliança en favor del jovent vulnerable

/a /Etiquetes: , , ,

Segur que coneixes Òmnium, una de les entitats sense ànim de lucre de més renom que lluita per defensar els drets civils a Catalunya. La creixent implicació ciutadana en la seva causa i les seves accions dels darrers anys han fet que la seva tasca prengui molt pes. Però, saps el treball que fan en acció social?

El seu pla d’actuació contempla la posada en marxa de projectes socials per donar suport a persones en situacions vulnerables, i en concret, una de les propostes va ser col·laborar en un projecte de mentoria per acompanyar a jovent tutelat, en el moment de deixar els centres de menors i fer front a l’emancipació. La seva visió els va apropar a Punt de Referència, i a dia d’avui les dues entitats ja treballem conjuntament.

Al Pla de treball d’Òmnium i en el marc de l’àmbit Lluites compartides per un futur millor, una de les línies estratègiques és la de reforçar el teixit social davant d’intent de fractura social i l’augment dels discursos de l’odi, contribuint a la generació d’oportunitats educatives i social, promovent iniciatives per a la millora de la convivència i amb el compromís de combatre les desigualtats. Uns objectius que des de Punt de Referència compartim plenament.

 

El grup 44 de Referents està format per diferents persones sòcies d’Òmnium que han tingut interès per ser mentores de jovent tutelat o extutelat. Després de rebre la formació, el grup de voluntariat ja ha conegut els joves amb qui iniciaran una relació. 

L’aliança amb Òmnium ens permet arribar a noves persones, però també adaptar el projecte a nous marcs i valorar-ne els resultats: aquest any és el primer que Referents aposta per iniciar la mentoria amb jovent menor d’edat i les relacions de mentoria tindran una durada de 10 mesos (en comptes de 6 mesos).

Teixint col·laboracions com aquesta, sumem noves experteses que enriqueixen l’acompanyament al jovent tutelat i extutelat cap a l’autonomia.

EL Covid-19 ens situa en un escenari encara més incert

/a /Etiquetes: , , , , , ,

Incertesa i angoixa. Probablement siguin els termes que millor defineixen aquests dies els sentiments del jovent tutelat i extutelat, uns sentiments amb els quals conviuen des d’abans de l’arribada del Covid-19, però que s’accentuen pels primers efectes del coronavirus en les seves vides. Un virus que suposa més pals a les rodes pel present i futur del col·lectiu al qui acompanyem. Aquests dies els nois i noies ens fan arribar les seves preocupacions a través de videotrucades, trucades i whatsapps:

  • Els tràmits administratius queden aturats, això significa que el jovent que està a l’espera de resolucions de permisos de residència, de treball, de matriculacions en estudis, etc, queden sense resoldre durant un període de temps encara indeterminat.
  • Què passa amb els nois i noies a qui se’ls ha aplicat un ERTO? què passarà amb les ofertes de feina en tràmit que els donaven accés a un permís de residència i treball? Si accedir a una feina ja és complicat per a noies i nois de 18 anys amb poca o nul·la experiència laboral prèvia, la por de poder-se tornar a quedar a l’atur pot ser paralitzadora. D’altres han vist truncades les seves pràctiques.
  • No a tots els i les estudiants els afecta igual el canvi en el marc educatiu: el jovent tutelat i extutelat que estudia no disposa d’un suport constant i exclusiu que l’animi a mantenir els estudis a distància, i durant el temps de confinament se’ls redueix molt l’espai d’intercanvi cultural per a continuar millorant les competències lingüístiques.
  • El jovent passa d’assistir als estudis i al lloc de treball a estar-se al centre de menors o al recurs habitacional on resideix, fet que els distancia de la seva xarxa relacional quotidiana i pot provocar canvis importants en els hàbits relacionals i de salut mental més rutinaris.
  • Com sostenir l’avorriment? I l’aïllament de qui més s’estimen? Com poder connectar amb els i les altres amb la poca connexió a la xarxa de què disposen?

 

Aquesta situació podran sostenir-la millor o pitjor, com més xarxa de suport tinguin, per això és més necessari que mai un acompanyament individualitzat com el que oferim a Punt de Referència.

La importància de l’acompanyament en moments especialment durs.

Val la pena intensificar l’acompanyament al jovent, tan presencial en els pisos assistits com online en el cas de la resta de jovent de l’entitat, amb tres objectius:

  • Que durant el confinament i la soledat que comporta, sàpiguen que estan acompanyats/des, que recollim les seves inquietuds i treballem per donar-los respostes. El paper de les educadores i de les persones mentores en aquest objectiu és clau, creant noves maneres per ser al costat del jovent.
  • Que, dins les possibilitats actuals, es continuï treballant o replantejar els objectius de cada jove en referència al seu pla cap a l’emancipació.
  • Que ser-hi permeti vetllar per la salut pròpia i col·lectiva, prenent les mesures de prevenció necessàries i fent-se responsables d’aquest repte que demana actuar de forma conjunta.

 

Preocupació pel sosteniment dels projectes de l’entitat

El futur d’aquest jovent dependrà del context social, però també de la xarxa de suport que tinguin al voltant per enfrontar els reptes i facilitar l’obertura d’oportunitats en aquest context. Una xarxa que depèn de la capacitat d’acompanyament que Punt de Referència pugui donar-los, i aquesta també és una preocupació fruit de la situació actual.

Hem reajustat el pressupost anual dels projectes i les treballadores de Punt han reduït la jornada laboral degut al bloqueig administratiu: les peticions de subvencions públiques que estaven en procés de tramitació han quedat aturades fins que acabi aquesta situació. Les resolucions de les ajudes queden ajornades fins a nou avís, mentre l’acompanyament al jovent no s’atura. No volem deixar d’atendre les necessitats que ens fa arribar el jovent, avui encara més vulnerable.

Davant d’aquesta situació d’emergència, demanem a tothom que pugui aportar des de casa el seu granet de sorra:

Un any més, participem a les Jornades de FEPA.

/a /Etiquetes: , , ,

Sevilla ens ha acollit una vegada més per assistir a les Jornades anuals de FEPA (la Federació d’Entitats i Projectes i Pisos Assistits, de la qual formem part).
Les jornades són un espai de trobada per a treballar, aprofundir i compartir entre les persones assistents (joves i professionals) els reptes del jovent extutelat en el marc del recurs de pisos assistits. Enguany, el tema transversal de les jornades ha estat la interculturalitat.

En representació de Punt de Referència hi han fet presència la Rita (directora) la Tere i la Coral (educadores de pisos) i en Mhamed (jove que viu en un dels pisos assistits).

Les Jornades han tingut una durada de dos dies (12 i 13 d’abril) en els quals el grup va retrobar-se amb joves i educadors/es d’entitats amigues, van gaudir de ponències, àgores d’experiències i taules d’opinió formades per joves extutelats. Finalment, però, una part de la programació va quedar diluïda per l’inici de l’expansió del Covid-19 que va dificultar la presència de persones d’altres territoris en activitats que es preveien més participatives o disteses.

 

Un dels espais preferits per les tècniques ha estat la taula de joves, en la qual han participat diferents joves d’arreu del territori, entre d’ells en Mhamed, que ha donat la seva visió com a jove que conviu amb d’altres al pis de Punt  Fent Camí, ha estat un luxe escoltar-lo! La taula ha compartit i destacat el guany cultural que ha suposat per a ells i elles poder conviure amb joves de diferents països i cultures. Han valorat molt l’enriquiment cultural i personal que això els ha aportat a la seva vida, fent especial menció als valors com la tolerància i el respecte, com els millors aliats cap a la construcció de convivència i interculturalitat.

 

Les tècniques de Punt han explicat que, compartir aquests dos dies d’experiències ha servit per establir connexions amb d’altres professionals, per intercanviar visions, per conèixer mètodes d’intervenció amb jovent i posar en valor l’acompanyament que es realitza des de Punt: un acompanyament que dona resposta a les necessitats particulars de cada jove, de manera flexible, i comptant amb la veu i auto-responsabilitat de cada jove.

Hem tingut l’oportunitat de reflexionar i analitzar diferents qüestions molt presents en el nostre dia a dia als pisos, que tenen molt a veure amb fets culturals i sobretot d’interrelació cultural, que hem pogut abordar de manera conjunta, ampliant el nostre saber teòric i pràctic, de la mà de diferents experts.  Coral, tècnica del pis Horitzó.

Cuidar-nos en temps de coronavirus

/a /Etiquetes: , , ,

Reinventar la manera de comunicar-nos, de cuidar-nos, de treballar… el coronavirus ha arribat i la seva expansió ens ha obligat a repensar-nos a tots nivells: personal, empresarial, fins i tot a nivell mundial. A Punt de Referència han estat uns dies intensos, en els quals hem estat treballant per trobar la millor manera de garantir una bona atenció al jovent tutelat i extutelat i per cuidar el voluntariat, en un context que ens ha fet canviar el que estava previst per als projectes d’intervenció.

Esperem tornar aviat a la normalitat i poder-nos trobar en les activitats habituals de Punt de Referència. Mentrestant, no serem a l’ oficina les properes setmanes, això no vol dir que no hi siguem, al contrari: volem ser-hi encara més per donar resposta a les necessitats de jovent i voluntariat que puguin sorgir aquesta etapa incerta, en la que cadascú està sumant a la seva situació personal, un moment complicat, nou i de conseqüències encara desconegudes.


Com continuarà la tasca de Punt de Referència?

L’adaptació de Punt de Referència en aquest nou context ha forçat canvis en la manera d’atendre al jovent, al voluntariat, i a la manera de treballar. Totes les mesures s’han pres seguint les indicacions del personal sanitari i les instruccions dictades pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat.

A Punt hem suspès totes les activitats grupals previstes, excepte el taller d’estudi setmanal del projecte Atenea i les trobades entre joves dels projecte JovesxJoves i GR16-18 que s’han convertit en trobades online.
Les trobades 1 a 1 de mentoria també es mantenen a distància, mitjançant trucades o videotrucades, una manera nova de mantenir el contacte durant aquestes setmanes. Els seguiments de la persona tècnica amb el jovent i amb les relacions de mentoria es realitzen també virtualment.

Els 3 pisos assistits on conviuen joves continuen rebent la visita de la persona tècnica assignada a cada pis, per tal d’oferir l’acompanyament de cada educador/a i el suport necessari al jovent que assaja hàbits per a l’emancipació.

 

Més a prop

Aquests dies ens emociona rebre missatges de mentores i mentors que esteu fent tot el possible perquè els nois i noies visquin aquesta situació acompanyats. Des de Punt també volem posar un granet de sorra en la part més bonica de tot això, i quina millor manera de seguir-nos de prop que compartir aquests dies?

 

Cada setmana, a través de les xarxes Intagram, twitter o facebook us animem a explicar-nos com esteu passant el confinament, amb una fotografia i una breu explicació. Sumeu-vos al repte #EldiaaPunt!

  • Repte de la setmana 1 (del 16 al 22 de març)
    vam compartir els plats que hem cuinat i activitats que hem pogut fer a casa. Mireu quina pinta!
  • Repte de la setmana 2 (del 23 al 29 de març)
    Puja a les xarxes una fotografia o dibuix del que veus per la finestra, per un moment et podràs transportar a les llars de la resta!

 

 

Només ens queda agrair-vos l’atenció al jovent en aquests dies, fins i tot virtualment.
Us mantindrem informades dels canvis que es puguin produir, mentrestant, atentes als reptes setmanals!

Cuidem-nos.

Carrer de Consell de Cent, 445.
Escala A. Entresol, 08013. Barcelona
93 329 74 27
info@puntdereferencia.org

Ajuda’ns a acompanyar les vides del jovent sense xarxa de suport.
FES-TE’N SOCI

Avís legal

Política de privacitat

Política de galetes