Ja és aquí el segell de qualitat dels projectes de mentoria

/a /Etiquetes: , , , , ,

A principis de l’any 2017, treballant en xarxa des de la Coordinadora de Mentoria Social, vàrem començar el disseny del que ara ja és una realitat: el segell de qualitat dels projectes de mentoria social.

 

El nou sistema avalua la qualitat dels programes de mentoria que treballen amb col·lectius vulnerables, i està pensat per revisar i validar els processos metodològics de cada un d’ells. D’aquesta manera, les persones o entitats interessades en conèixer algun projecte, podran identificar de manera ràpida quins són els projectes de mentoria d’Espanya que tenen una planificació i seguiment adequat al col·lectiu al que acompanyen. Els segells MC i MC+ emmarquen la qualitat en dos nivells, sent MC el segell que acredita els estàndards mínims de qualitat i MC+ un nivell de qualitat superior. Tots dos tenen una validesa de 3 anys, moment en el qual es tornaria a avaluar l’estat dels projectes.

 

 

EL PROJECTE REFERENTS, A EXAMEN

Punt de Referència ha volgut posar a prova un dels projectes de mentoria més veterans: el projecte Referents. Aviat rebrem l’informe dels auditors amb el resultat. Esperem obtenir el certificat MC+. Mentrestant, l’experiència serveix també per treballar en la millora de la qualitat dels projectes GR16-18 i  Atenea.

 

EL SEGELL ÉS EL RESULTAT DE LA FEINA EN XARXA

El 27 de novembre assistíem a l’acte de presentació del segell de qualitat, un esperat desenllaç després de tantes reunions de treball, consultes a persones expertes en sistemes de qualitat i en mentoria, hores de revisió dels indicadors, de preparació i avaluació pilot dels projectes. Arribades a aquest punt ens felicitem, tant a l’equip de mentoria de Punt de Referència com als altres membres de la Coordinadora de Mentoria Social que han participat en l’elaboració del segell. Juntes hem posat en valor la qualitat de la mentoria, un eix de treball bàsic pels nostres projectes.

Quins efectes té la llei d’estrangeria en el jovent migrat?

/a /Etiquetes: , , , ,

Fa uns dies llegíem al diari que gairebé 10.000 menors immigrants tutelats a Espanya no tenen documentació. Sortir dels centres amb 18 anys i sense el seu NIE suposarà per a tots aquests joves tenir el camí cap a l’emancipació molt més difícil: es trobaran en situació il·legal al territori, per tant no podran residir legalment al país i en el pitjor dels casos podrien ser deportats al seu país d’origen, tenint en compte que la majoria tampoc no tenen passaport. Vivint aquí i sense NIE no podran obtenir el permís de treball, tampoc no tindran accés a alguns espais formatius, ni podran obrir un compte bancari, o quelcom tan aparentment accessible com apuntar-se a un club esportiu.

Posant de punt de partida un cas com el descrit, comença pel jovent una cursa d’obstacles per aconseguir el NIE i el permís de treball: dos objectius que, depenent de si s’aconsegueixen o no, determinaran de manera rotunda les vides d’aquests nois i noies.

 

PRIMER OBJECTIU: NIE

Aconseguir una documentació que reconegui els joves serà la clau del seu futur, per aquest motiu és una de les prioritats a treballar per les educadores dels centres de menors i també per a les professionals de Punt de Referència. Les primeres traves, però, les troben en el moment de demanar cita a l’Administració que se n’encarrega: Estrangeria. Aconseguir una cita suposa un periple que pot durar setmanes i moltes vegades acaba sense èxit, i sense cita, no hi ha papers. Ens imaginem que haguéssim d’estar setmanes i setmanes intentant demanar cita per renovar el nostre passaport o el nostre NIE?

L’alegria és immensa quan un/a jove aconsegueix el NIE, però passat un any torna l’angoixa perquè toca demanar la renovació per la qual cal presentar una sèrie de documentació a vegades difícil de recopilar si no és amb ajuda de professionals, com per exemple, poder justificar que tenen mitjans econòmics per viure pel seu compte.

 

 

“És quasi impossible aconseguir els papers. És un procés massa llarg en el qual, per un motiu o altre, t’acaben negant la documentació”. Massa vegades escoltem aquesta frase en molts dels joves que acompanyem. Tot i que el resultat sigui positiu, no podem oblidar l’angoixa que pot generar l’espera d’un tràmit tan central en la seva trajectòria.

 

EL PERMÍS DE TREBALL
Amb el NIE a la mà, el jovent pot finalment accedir a una feina. Però no serà fàcil. El requisit perquè el/la jove aconsegueixi tenir el permís de treball és presentar un pre-contracte laboral d’un any de durada a jornada complerta, tot un repte tenint en compte que la seva experiència laboral i/o la seva formació prèvia és molt escassa degut a la seva edat, i a les dificultats d’obtenir aquest tipus de contracte al mercat laboral actual. Aquesta tramitació pot trigar, en el millor dels casos, entre 3 i 5 mesos a resoldre’s, uns mesos d’espera que es fan eterns per la persona que espera ser contractada i per l’empresari/a que ofereix el lloc de treball.

 

 

 

 

TREBALLO AQUÍ DES DE FA 9 ANYS, PERÒ NO PUC VOTAR.

Malgrat puguin haver passat anys per aconseguir el NIE i una feina, aquestes persones encara son lluny de ser ciutadans de ple dret fins que no aconsegueixin la nacionalitat espanyola. És el cas de molts joves que han passat per l’entitat i a qui hem seguit la pista. Porten 9 anys reconeguts legalment amb un NIE, amb una trajectòria d’estudis i de treball al territori però no són suficients encara per, per exemple, exercir el dret a vot.

 

UNA LLEI QUE POSA PALS A LES RODES
Aquest procés descrit és el més habitual entre el jovent migrat que atenem des de l’entitat, però cal tenir en compte que la Llei d’Estrangeria és encara més dura pel jovent que ha arribat amb la majoria d’edat feta o així li han determinat les proves d’edat. Aquest col·lectiu és el que pateix més per l’obtenció de la seva documentació.

 

Aprenentatges i ensenyances, a escala internacional

/a /Etiquetes: , ,

El març passat us explicàvem que Punt de Referència participem al projecte Re-Generations, oferint formació i acompanyament a Defence for Children Italy i ARSIS (Grècia), interesades en començar a treballar amb la mentoria per acompanyar l’emancipació de jovent refugiat en la seva majoria d’edat.

foto de ARSIS - Association for the Social Support of Youth.

Des de llavors, i a partir d’una formació inicial que els vàrem oferir, aquestes entitats han  estat adaptant la metodologia del projecte Referents a la seva realitat. Ara ja ha arribat al moment de posar a la pràctica tot el que havien projectat. A dia d’avui Defence for Children ja té seleccionat el seu grup de mentores i ja les ha preparat, aviat podran conèixer el grup de joves! Mentrestant, ARSIS està en la fase de selecció dels participants.

El març de 2020 hi haurà una jornada de treball de les tres entitats a Barcelona, on els oferirem una supervisió de les accions realitzades fins a la data i treballarem sobre el desenvolupament i el tancament de les relacions de mentoria. Les dues entitats han confirmat també la seva assistència al proper European Mentoring Summit a Barcelona, organitzat per la Coordinadora de Mentoria Social, entitat de la qual Punt en va ser impulsora. Aquest encàrrec d’acompanyament ens permetrà aprendre noves formes d’acollida del jovent a través dels projectes de les dues entitats.

 

 

Amb la idea de continuar-nos formant, el mes d’octubre varem viatjar a Leewarden (Holanda) per participar al Mentoring Short Course  que organitza anualment l’European Center for Evidence-Based Mentoring. Aquest curs combina ponències per presentar els resultats de les darreres recerques en el terreny de la mentoria amb conferències i tallers per treballar casos pràctics sobre reptes que trobem en el dia a dia des de les entitats d’arreu del món.

Vam poder escoltar reflexions com la de Jean Rhodes, que donava les pistes per garantir una bona relació de mentoria i sobre com detectar els mentors naturals al voltant del jovent al que acompanyem, més enllà de la mentoria formal. 

També es va abordar el com treballar amb les persones mentores els seus privilegis envers la persona jove, per tal de ser-ne conscients  a l’hora de construir la relació.


L’espai també ens va permetre compartir amb les entitats d’altres països els reptes que tenim per davant, com per exemple, el d’aconseguir un sistema que aporti bones avaluacions de les relacions de mentoria, entre d’altres

 

 

 

 

L’exposició ‘Mirades de Futur’ comença una Gran Ruta

/a /Etiquetes: , , , ,

A partir del mes de gener començarà a rodar per les biblioteques de la Diputació de Barcelona la darrera exposició de final de curs del Projecte GR16-18, en el que participa un grup de joves en darrera fase de tutela i voluntariat que treballa a través de la fotografia i la mentoria grupal.

Recordeu la presentació el mes de juny de MIRADES DE FUTUR a l’Espai de Fotografia Francesc Català-Roca? L’exposició ara ha estat redissenyada amb una nova proposta gràfica que permet veure les fotografies i textos recollits en plafons transportables. El contingut que hi trobareu és el que va generar el propi grup de joves durant el curs i conté fotografies i textos que reflecteixen les seves mirades des de l’imminent entrada a l’edat adulta, cap al futur.

 

 

 

 

Aquest nou format transportable ens permet que l’exposició es pugui visitar durant tot l’any 2020 i poguem fer arribar a més poblacions i a més persones la mirada del jovent tutelat.  Estigueu atentes a les comunicacions de Punt, que aviat informarem de les dates i llocs on Mirades de futur farà parada!

Volem agraïr a tot l’equip de joves del GR16-18 que ha permès fer aquest recull del que van crear conjuntament, a la Wayra pel seu suport en els textos i la revisió de la proposta, i a la Unitat de Dinamització i Serveis Bibliotecaris de la Diputació de Barcelona per fer arribar la veu del jovent tutelat per diferents poblacions de la província de Barcelona.

Acull i Referents compten amb noves institucions col·laboradores

/a /Etiquetes: , , ,

“El Patronat de la Fundació Carmen i María José Godó ha decidit donar suport econòmic al projecte que ens heu presentat, en la quantitat de 8.000€”. Va ser una gran alegria rebre aquest correu per part d’aquesta Fundació col·laboradora que aposta per donar suport al projecte Acull.
La seva generosa aportació permetrà que 4 joves sense ingressos puguin ser acollits en famílies durant 9 mesos.

L’espai d’acolliment temporal de l’Acull s’ofereix a joves migrants que han estat tutelats i els proposa conviure a la llar de persones del territori que ofereixen un entorn familiar. Aquest temps d’acollida facilitarà l’aprenentatge de l’emancipació en la quotidianitat, els mostrarà un model de convivència en una llar, la millora de les competències lingüístiques i la creació d’un vincle estable entre el o la jove i els seus acollidors i acollidores a fi que puguin actuar de referents adults més enllà del període d’acolliment. Tota la relació entre jove i acollidors és supervisada per una persona professional de l’entitat.

 

El projecte Referents també suma complicitats i és que l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya, recolza de manera especial, el projecte  Referents_Dona per aquest any 2019, tenint en compte que des dels vincles de mentoria fem una aposta per l’acompanyament de 5 dones referents a 5 noies joves. Les dones referents han esdevingut referents positives per a l’emancipació de les joves extutelades.

 

A totes dues institucions els agraïm molt que hagin sumat el seu suport als projectes de Punt de Referència.

Els comptes del 2018

/a /Etiquetes: , , , ,

UN ANY DE CREIXEMENT

L’any 2018 Punt de Referència va créixer econòmicament un 47% respecte el 2017. Aquest importantíssim creixement econòmic va ser causat per la posada en marxa de 2 nous pisos assistits amb places per a 4 joves cada un d’ells (el pis Fent Camí a Cornellà i el pis Horitzó a l’Hospitalet) i la consolidació dels projectes GR16-18 i MentorHabilitats (ara anomenat Atenea).  Amb aquest creixement l’equip professional va passar de ser 8 persones contractades a 12.

El total d’ingressos va ser de 504.407,35€, mentre que les despeses van significar 502.516,73€.
                INGRESSOS                                       DESPESES

 

 

L’INICI D’UN CANVI DE RUMB: CAP A MÉS FINANÇAMENT PRIVAT

Del 2018 també destaca l’increment progressiu de fons que no provenen de les administracions públiques, aconseguint que un 36,17% dels ingressos siguin privats. Els esforços per a trobar nous finançadors per als projectes de l’entitat va sumar col·laboradors com les Fundacions Agbar, Nous Cims i Probitas.

L’altra branca que ens ha permès créixer en facturació per serveis prestats és la posada en marxa de l’àrea de formació i consultories per a altres empreses i entitats, com ha estat el cas del programa IncorporaJove de Fundació La Caixa, entre d’altres.

Aquest creixement en finançament privat afecta només als projectes de voluntariat (mentoria i projecte Acull), ja que els pisos assistits cobreixen el cost de les places mitjançant contractació del servei.

 

LA GESTIÓ DEL FINANÇAMENT PÚBLIC

El 2018 Punt de Referència va obtenir un 63% dels seus ingressos per via de l’administració pública. Quasi la meitat de les aportacions públiques corresponien a la concertació de les places de pisos assistits, mentre que l’altra meitat finançava projectes executats durant el mateix any. Aquestes subvencions no es van ingressar a l’entitat fins a finals d’any o inicis del 2019, una situació que va generar-nos una incertesa econòmica i problemes de manca de tresoreria importants, tractant-se d’una xifra de 179.275,29€.

 

LA IMPORTÀNCIA DE LES PERSONES SÒCIES

Comptar amb una àmplia base de col·laboradors econòmics: persones sòcies, donatius, aportacions d’empreses i de fundacions privades, dóna estabilitat als projectes i permet fer previsions encertades dels recursos dels que disposarà l’entitat. Així doncs, poder complementar les aportacions públiques amb les privades dóna la solidesa i sostenibilitat als projectes de suport al jovent tutelat i extutelat, necessaris per emancipar-se amb igualtat d’oportunitats.

Compartim l’expertesa en acompanyament des de les figures de referència.

/a /Etiquetes: , ,

L’experiència de Punt en l’acompanyament des de la mentoria ha generat, des d’anys enrere, demandes d’altres organitzacions interessades en replicar el projecte Referents. En un inici la proposta que els fèiem era un acompanyament puntual en el moment de la posada en marxa del seu projecte, però poc a poc, hem ampliat el ventall de suport oferint formacions complementàries. La mentoria social és una eina d’intervenció útil per entitats socials amb objectius diversos: nosaltres apropem la mentoria a aquestes entitats des de la nostra experiència de vincles entre voluntariat i jovent tutelat i extutelat. A dia d’avui, ha incrementat notablement el número de peticions en assessoria i acompanyament de projectes de mentoria, fet que ens ha portat a dotar de major estructura i sistematitzar aquesta àrea de treball.

Més enllà de les relacions de mentoria, hi ha altres figures de referència que potencialment poden aportar beneficis al jovent: les persones professionals en són un exemple. En aquest sentit, hem obert una segona branca de formacions per donar suport i assessorament a les persones que treballen en els projectes de mentoria: els formem en acompanyament emocional des de l’àmbit socioeducatiu. Aquesta formació per a professionals ha nascut per donar resposta a un neguit que el jovent ens ha traslladat sovint: perceben poca cura emocional per part dels recursos on resideixen i on són atesos/es.

Aquest darrer mes han confiat en la nostra expertesa la UNED (Pamplona), Málaga Acoge i el programa Incorpora de Fundació La Caixa (Barcelona i Sevilla). 

 

 

Joves i referents, amb ganes de conèixer-se

/a /Etiquetes: , , ,

Ha arribat aquell moment del principi de curs en el qual tots els projectes han aconseguit aglutinar les persones (joves i referents) que iniciaran aviat noves relacions de mentoria. Aquests dies hi ha molt moviment de voluntariat a la sala de formacions de Punt de Referència, perquè els grups han anat endinsant-se als projectes de l’entitat i ara només els queda el mes important: conèixer els i les joves.

Atenea (anomenat abans MentorHabilitats) compta pel nou curs amb un grup de 20 joves, 14 dels quals ja són majors d’edat mentre que 6 són encara menors. El jovent que establirà les relacions de mentoria aviat coneixerà els seus referents, mentre que una part del jovent ja ha començat participant al taller d’estudi, que te lloc els dijous a la tarda.

 

 

Referents ja té en funcionament el seu grup G42, que aquest dijous 31 finalitza la formació inicial. Després de superar el procés de selecció i d’acumular aprenentatges, les 15 persones compten els dies per conèixer la persona jove i començar a viure de primera mà tot allò que porten setmanes imaginant. El mes de novembre un nou grup de Referents (G43) començarà el mateix procés.

 

 

 

 

Aquesta tardor també hi ha 4 joves que estan vivint un moment molt important: inicien la convivència a 4 unitats familiars amb qui, cada un d’ells, compartirà els hàbits de la llar durant 9 mesos. Les famílies acollidores del projecte Acull  ja es coneixen amb els 4 joves (3 nois i 1 noia) que vindran a casa seva. Ara només falta que s’instal·lin a les noves habitacions i, que comenci la convivència!

 

 

 

 

 

 

El grup de fotografia participativa amb joves de 16 a 18 anys també farà la primera trobada grupal amb el grup de joves mentors el dijous 31.  A partir de llavors, el GR16-18 els reunirà cada setmana a l’Espai de Fotografia Francesc Català Roca i realitzaran grupalment activitats al voltant de la fotografia. Ja tenim ganes de veure’n els primers resultats!

Mentrestant, als pisos de Punt de Referència conviuen 16 joves, que van superant els diferents reptes que els acosten a l’emancipació. Destaquem el llarg recorregut que han de seguir per aconseguir la documentació, una oferta de feina, el permís de treball i finalment poder treballar, un procés que es pot allargar fins a 5 mesos, i que és una de les grans fites que aquest mes han aconseguit 3 joves.

 

El projecte MentorHabilitats canvia el seu nom per “Atenea”

/a /Etiquetes: , , , ,

La proposta d’acompanyament del projecte MentorHabilitats ha anat variant en funció de les necessitats del jovent. El disseny i la posada en marxa del grup pilot del projecte es va fer conjuntament amb altres entitats de la Coordinadora de Mentoria Social amb l’objectiu d’afavorir l’ocupació del jovent.  A les següents edicions cada entitat hem introduït millores en el disseny projecte, fruit de l’avaluació de resultats. En el cas de Punt de Referència, la demanda del jovent ha fet que el projecte posés el focus a l’acompanyament en el suport a l’estudi. El canvi de plantejament en el marc del projecte ens ha portat també a plantejar un canvi de nom: ATENEA. 

Atenea ha estat el nom escollit després de diverses jornades de reflexió entre els participants al projecte, les tècniques i la junta de l’entitat. El nou nom escollit fa referència al personatge mitològic Atenea (o Minerva pels Romans), la filla de Zeus, deessa de la saviesa i l’artesania que, en l’Odissea escrita per Homer, veient les dificultats de Méntor de protegir la família i béns d’Ulisses mentre ell és a la guerra de Troia, n’assumeix el rol de protectora fent us de les seves habilitats i la seva saviesa. Ella és qui finalment desenvolupa amb èxit el rol de mentora de Telemac, fill d’Ulisses.

Així com Atenea fa us de la seva saviesa, el jovent de Punt té l’objectiu d’aprendre a detectar les seves habilitats i ampliar els seus coneixements. A la vegada, aquest jovent que cursa estudis post-obligatoris compta amb la figura dels mentors i mentores com Atenea ho era per Telemac.

De què gaudirà el jovent que participa en una relació de mentoria a Atenea? Cada jove disposa d’un itinerari personalitzat pactat amb la persona mentora i la professional del projecte, que seran testimonis de la trajectòria i el procés educatiu del/la jove al llarg del curs. Els i les joves que participen a Atenea no estan sols davant d’un repte, sinó que estableixen relacions de mentoria i relacions amb la resta de persones del projecte, el vincle amb elles facilita el desenvolupament de les habilitats de la resiliència i la motivació en l’estudi. A Atenea el jovent podrà gaudir doncs, d’un millor rendiment respecte a la seva trajectòria formativa, a la vegada que desenvolupa la seva dimensió emocional a partir de la xarxa de persones que conformen el grup.

 

 

 

 

 

Si fos blanca no em passaria

/a /Etiquetes: , , , , ,

El cap de setmana passat anàvem caminant per la Vila Olímpica un amic i jo. Un home ens va parar i ens va dir “Per aquí no passen marroquins”. Ens vam quedar parats i, sense haver fet res, al cap d’uns minuts l’home havia acabat pegant al meu amic i a mi em va agafar la cartera i em va trencar la T-Jove.

Aquest és el relat d’un jove de Punt a la seva educadora. Malauradament l’equip de Punt tenim sovint converses explicant situacions com aquesta. Per aquest motiu al Berenar a Punt del 23 d’octubre es va plantejar el debat “Si fos blanca no em passaria” en una taula compartida amb els Mossos d’Esquadra (Àrea de Seguretat Ciutadana i Unitat Regional de Proximitat de Barcelona), SOS Racisme, l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona, i persones sòcies i treballadores de Punt.

                                                         
D’esquerra a dreta: Jaume Comellas, Jordi Torres i Jordi Canelles, socis i voluntaris de Punt; Juanjo Ortega, President de Punt; Paula Rossi, SOS Racisme; Cristina Ruano, educadora de Punt; Daniel Raquena, Mosso d’Esquadra Unitat Regional Proximitat Barcelona; Aida Guillén, Directora de Serveis de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona; Joan Miquel Martínez, Àrea Tècnica de Proximitat i de Seguretat Ciutadana dels Mossos d’Esquadra; Rita Grané, directora de Punt de Referència.

 

QUÈ FAN ELS I LES JOVES QUAN  VIUEN AQUESTES SITUACIONS?

Les educadores de l’entitat expliquen que moltes vegades el jovent agredit intenta no recórrer als Mossos perquè no senten confiança amb els cossos de seguretat. Des de Punt de Referència els acompanyem a denunciar aquestes situacions, però es fa de forma aïllada, intentant donar resposta a delictes d’odi diversificats malgrat s’han observat patrons que es repeteixen en espais com el transport públic o zones d’oci nocturnes. Aquest punt de partida obre el debat:

Jordi C (soci i voluntari de Punt) lamenta les situacions en les quals es troben els joves i troba greu que els agredits no confiïn en els Mossos, i que per aquest motiu els nois no denunciïn. “Si pensen que l’autoritat no els farà cas, tenim un problema”. A aquesta fet la taula hi vincula més traves: els llargs processos de denúncia que sovint no acaben resolent-se de forma efectiva. Una crítica que Joan Miquel (Mossos) reconeix i recomana per una major efectivitat que el jovent denunciï aportant testimonis al seu relat.

 

ALTERNATIVES A LA DENÚNCIA

L’experiència de SOS Racisme pel que fa a les denúncies a Mossos tampoc es valora del tot positivament. La Paula explica que a les víctimes de situacions racistes se les posa en dubte, un fet que tira enrere als joves a l’hora de fer el primer contacte amb l’oficina. L’Aida explica que la mirada no punitiva és la més transformadora, i en aquest sentit proposa evitar la via penal. Des de l’Oficina per la No discriminació ofereixen altres recursos per ajudar als i les joves, treballats des de la Taula d’Entitats.

SOS Racisme va llançar la seva campanya ‘Pareu de parar-me‘ pensada perquè el jovent pugui denunciar les identificacions policials racials que els fan al carrer. També han obert un número de mòbil al qual els joves poden escriure via whatsapp cada vegada que visquin situacions com la descrita.

 

 

 

 

SOCIETAT CÒMPLICE

Què més podem fer entre els agents que són al berenar i en societat per a ser més còmplices dels i les joves i corresponsables per evitar situacions racistes?

Joan Miquel recomana a Punt de Referència acostar-se a l’oficina de Ciutat Vella i tenir-la de referència per solucionar conflictes habituals. També explica que Mossos ha engegat una formació pilot a alumnes de l’ESO per ensenyar a identificar i combatre delictes d’odi. L’Aida apunta que hi ha molta feina feta al voltant de l’odi, on efectivament els cossos policials poden intervenir, però l’odi és l’últim estadi d’una piràmide formada en la seva base per estereotips, en un segon grau per prejudicis, i en un pas previ a l’odi, per la discriminació. En aquests 3 estadis diu que es podria fer molta més feina de prevenció.

 

REIVINDICACIÓ DELS DRETS

Les conseqüències emocionals que el racisme guarda per aquests joves són fortes, i aquests acaben per canviar la manera d’actuar dels joves per tal que no se’ls vinculi amb actes que els inculpin. La Cristina ens explica com alguns li diuen que procuren allunyar-se de les altres persones a les escales mecàniques del metro o eviten llocs de la ciutat per no ser acusats, malgrat no hagin fet res mal fet.

Davant d’això sorgeix la idea d’iniciar un procés de presa de consciència com a col·lectiu. Que el jovent pugui disposar d’un espai de reflexió sobre els seus drets i d’anàlisi de situacions. Posar nom a allò que els passa els pot ajudar a sentir-se legítims a l’hora de denunciar, i com a segon pas seria ideal que poguessin transformar aquesta reflexió en un missatge per la societat. La Paula explica que a SOS Racisme s’hi apropen joves que ja han fet aquest treball i són conscients de ser víctimes pel fet de formar part d’un col·lectiu del qual reclamen la restitució dels seus drets.

A banda d’aquest treball amb joves, Mossos recorda que els joves poden demanar el número de placa als Mossos que els aturen pels carrers per tal de dur un recompte d’aturades i evitar abusos d’agent que els aturin massa sense motius aparents.

Punt de Referència ha anotat totes les propostes de les persones i entitats assistents al berenar, per treballar-les amb l’equip tècnic i evitar o combatre al màxim les actuacions racistes.

 

Així es tanca el quart Berenar a Punt, un debat fructífer que esperem que ens porti a nous escenaris.
Vols venir al proper berenar? Reserva la tarda de l’ 11 de desembre, parlarem de les dificultats del jovent per accedir a l’habitatge.

El millor de l’estiu: uns bons campaments

/a /Etiquetes: , , , ,

Un dels millors moments de l’any és l’estiu, també per als joves de Punt que van participar als campaments a Guadalajara. Per tercer any, un grup de 8 joves acompanyats per l’educadora Tere van gaudir d’una setmana lluny de la rutina, la ciutat i les preocupacions que sovint ens tenen ocupats/des.

El campament va tenir lloc del 29 de juliol al 3 d’agost i durant aquella setmana, el grup de joves de Punt, conjuntament amb els ja coneguts joves de la Asociación Vasija i, per primera vegada, joves de la Fundació Eveho, van realitzar conjuntament totes les activitats: els matins els van destinar a les tasques de manteniment del camp i a les tardes realitzaven tot tipus d’activitats d’oci. Només cal veure un recull de fotos per explicar-vos les activitats que van realitzar i com de contents estaven durant aquells dies.

 

  

 

Els campaments s’han convertit en un espai imprescindible que complementa perfectament amb la resta de l’acompanyament que el jovent té al llarg del curs: fer activitats d’oci entre iguals els permet compartir moments bonics, conèixer-se en un entorn agradable i cuidar-se mitjançant activitats diferents. Gràcies al suport econòmic de Banca Privada La Caixa el jovent pot gaudir d’aquesta activitat. Ho agraeixen així:

 

 

Presentem el nou itinerari d’habitatge de llarga durada

/a /Etiquetes: , , , ,

‘De l’acollida al cohabitatge: el camí de l’emancipació del jovent migrant sense referents familiars’. Amb aquest títol Punt de Referència hem dissenyat un programa per a aquella part del jovent extutelat que és migrant sense suport familiar al territori. Acompanyem al jovent proposant-los fer un itinerari d’emancipació, en complir els 18 anys i un cop finalitza la tutela de la Generalitat. El punt de partida són les greus dificultats del jovent sense suport familiar per accedir a un habitatge, i els proposem diferents fases d’acompanyament que els facilitin l’emancipació amb l’oportunitat d’haver finalitzat el seu itinerari educatiu i havent generat una xarxa de suport.

Posem en marxa el programa gràcies al suport econòmic de Fundació La Caixa. Proposem un itinerari en el qual el jovent podrà disposar de diversos models d’habitatge que els permetran, cada un d’ells, atendre les seves necessitats d’emancipació en diferents models d’autonomia. L’itinerari és el següent:

 

  1. Projecte Acull: s’ofereix conviure durant 9 mesos en un entorn familiar amb persones culturalment arrelades a Catalunya. Aquest temps d’acollida facilitarà l’aprenentatge de l’emancipació en la quotidianitat, mostrarà un model de convivència en una llar, la millora de les competències lingüístiques i la creació d’un vincle estable entre el o la jove i els seus acollidors i acollidores a fi que puguin actuar de referents adults més enllà del període d’acolliment. Aquest acolliment es complementa amb el suport tècnic a les famílies d’acollida, en el seu rol, i al jovent, en els objectius que es marca per la seva trajectòria.

2. Pisos amb suport educatiu: un cop finalitzada l’acollida familiar, podran viure temporalment amb 2 o 3 joves més que es troben en la seva mateixa situació. Conjuntament aprenen a construir una emancipació amb més autonomia, a conviure i a dur a la pràctica totes les tasques pròpies de l’emancipació, amb el suport i la supervisió d’una educadora referent.

3. Cohabitatge: quan el jovent ha adquirit una autonomia i recursos suficients per viure pel seu compte, però continua en situació de vulnerabilitat (degut a uns baixos ingressos  que no els permeten accedir al mercat privat d’habitatge) es completa l’itinerari amb un darrer recurs: un habitatge compartit a llarg termini amb altres joves al final del seu procés d’emancipació.

4. Trajecte: oferirem al jovent quan participi de l’espai de cohabitatge un suport professional per a donar resposta a les seves demandes (formació, inserció laboral, lleure, salut, jurídic…); i una supervisió de les seves habilitats d’autonomia a la llar.

En aquest projecte destaquem el partenariat de la Fundació Mambré, que participaran al projecte mitjançant la seva xarxa d’habitatge, el que facilitarà l’acompanyament socioeducatiu de llarga durada al jovent, amb la tranquil·litat de fer-ho comptant amb una llar on aprendre a ser autònoms.

Carrer de Consell de Cent, 445.
Escala A. Entresol, 08013. Barcelona
93 329 74 27
info@puntdereferencia.org

Ajuda’ns a acompanyar les vides del jovent sense xarxa de suport.
FES-TE’N SOCI

Avís legal

Política de privacitat

Política de galetes