L’aposta per la contractació i per la regularització és radicalment transformadora

/a /Etiquetes: , , , , ,

 

Sara Montesinos

 

Ja fa anys que l’acollida de persones migrades és al centre de moltes entitats socials i del tercer sector. Tot i això, la urgència i la necessitat acostumen a centrar els esforços en vies més assistencials com són el sostre i un mínim sustent econòmic. De vegades ens manca espai de reflexió sobre la construcció de futurs a llarg termini, entre d’altres coses, en matèria de feina i sortides laborals. Un dia, en una xerrada a Girona, una persona del públic va preguntar a en Younes quin era el seu somni. “El meu somni? Tinc tres sortides: l’hosteleria, la jardineria i l’electricitat, a mi només se’m permet somiar fins aquí”, va respondre deixant la sala muda. En Younes tenia raó, la seva planificació anava lligada al que el sistema li oferia.

La urgència i la necessitat d’una feina sovint fan que als nois i noies joves els manqui poder pensar en la construcció de del seu futur a llarg termini, el mateix futur que li queda per davant a qualsevol jove de 18 anys. La pressió per a poder-se sostenir i emancipar-se apreta, però la societat ha de tenir un certa responsabilitat a l’hora de posar en valor les seves competències i trencar amb la manca d’oportunitats, la pressió per trobar una feina i alhora l’ampliació d’un ventall de decisions que els permeti a ells i elles mateixes descobrir què volen fer o què se’ls dona bé fer. Amb tot, a mesura que molts joves avancen en la construcció del seu camí, després d’haver saltat i esquivat desenes de murs, en troben un de nou, la inserció laboral.

Alguns i algunes joves han volgut mostrar els resultats dels seus esforços i compartir inquietuds i ganes de continuar aprenent. Avui us presentem en Rachid, la Fadwa, l’Ismail, la Farah i altres joves vinculats a Punt de Referència que necessiten oportunitats laborals per continuar creixent i construint mentre segueixen formant-se.

 

Les competències adquirides a nivell de formació reglada són importants i suposen, no només un aprenentatge curricular sinó també un de social i col·lectiu. A més, a més, els i les joves aporten una sèrie de coneixements i aptituds que van molt més enllà del seu currículum: l’aprenentatge d’un i dos idiomes, les eines adquirides i milers de competències per descobrir. Els processos de construcció de futur dels i les joves no passa només per trobar feina. Alhora, és un pilar important per l’emancipació, l’autonomia i sovint l’autoestima. La xarxa i l’entorn adult dels joves té un paper molt important en la construcció dels seus futurs.

Amb tot això, quan i com assumirem responsabilitats? Socialment, es continua posant la càrrega de responsabilitat als propis joves, joves que aprofiten dia a dia els recursos i portes que se’ls obren davant, que dediquen hores amb educadores per cercar eines formatives, que aprenen malgrat les dificultats, malgrat l’idioma, malgrat la manca d’espai d’estudi… 

Per què aquesta gran càrrega de responsabilitat als joves? Potser en algun moment caldrà afrontar l’autocrítica des del tercer sector, des de les cooperatives, des de l’economia social i solidària. Però sobretot, des de la societat. Parlem d’acollides de forma constant, i en pocs casos es fa amb reflexió, planificació i escolta. La contractació, doncs, és una de les accions més contundent i necessària i cal que ens hi posem les piles. És necessari que comencem a assumir-ho com a eix prioritari, cal que les associacions, les cooperatives, el petit comerç i les entitats comencin a organitzar-se per conèixer i dominar els ajuts i suports a la contractació i comencem a comptar amb persones migrades als equips, no només per un sector més divers, just i igualitari, sinó perquè l’aposta per la contractació i per la regularització és radicalment transformadora.

El benestar emocional dels i les joves, a les Jornades FEPA

/a /Etiquetes: , ,

Els dies 11 i 12 de novembre van tenir lloc les XVI Jornades FEPA, la trobada anual de més de 50 entitats que treballem amb jovent extutelat amb l’objectiu de compartir experiències i coneixement sobre temes d’actualitat que afecten el col·lectiu. Aquesta edició ha centrat el debat al voltant del benestar emocional i la salut mental del jovent, un tema que els darrers anys s’ha situat com a prioritari. La soledat, estrés, angoixa, por, el malestar emocional, patologies de salut mental que se’n deriven i el fet de no tenir accés a un tractament fa que la necessitat de posar fil a l’agulla per buscar solucions sigui urgent.

Punt de Referència vam seguir la trobada virtualment i, escoltant les experiències d’altres entitats federades a FEPA, vam extreure’n reflexions interessants que, posteriorment hem compartit amb tot l’equip d’educadores. L’equip de treballadores hem pogut veure amb preocupació com, en els darrers mesos, la salut mental i el benestar emocional de de força joves quedaven tocades. Per poder continuar treballant per cuidar aquests aspectes, hem fet una segona formació amb la Fundació Exil, experts del camp de la salut mental.

Tot seguit destaquem, a mode de llistat, alguns dels aprenentatges més rellevants que guardem d’aquesta trobada:

De la ponència inaugural a càrrec d’Iñigo Ochoa, professor de psicologia a la Universitat del País Basc, vam aprendre’n que un 9,47% dels joves extutelats expressen patiment i malestar psicològic, i que el 3,08% té problemes de salut mental.

 

En els torns de les entitats federades, taules de joves i càpsules formatives, es van aportar aquestes reflexions: 

 

  • Els factors que influeixen en el benestar i a la salut mental i emocional del jovent són, per una banda els factors estructurals: el desemparament institucional als 18 anys, la situació administrativa, l’atenció als centres de menors, la falta de visibilitat del col·lectiu, la meritocràcia (un equip de professionals és qui decideix quin jove es mereix una oportunitat d’habitatge i quin no, faltant al Dret d’accés a l’habitatge), la falta de coordinació i de treball en xarxa… per una altra banda, els factors personals: la capacitat de resiliència, els mitjans econòmics, el suport familiar, la xarxa social, les característiques personals.

 

  • El sense llarisme impacta profundament en altres variables com el creixement personal, les relacions positives i el fet de tenir una vida significant i amb objectius. Les persones sense llar pateixen una mitjana de 7 o 8 processos traumàtics encadenats, en canvi, les persones que no estem en aquesta situació en vivim unes 2 o 3 al llarg de tota la vida, i no de manera seguida.

 

  • L’Associació Invia apuntava que l’acumulació de dificultats que el jovent troba en el camí cap a l’emancipació és un risc de pobresa del jovent quan arriba a l’edat adulta. Com a contrapartida, els qui poden establir una relació significativa, constructiva i positiva amb algun referent adult, és més probable que aconsegueixin una entrada a l’adultesa amb millors perspectives.

 

  • Sostre 360º de Tarragona acompanya a jovent extutelat que viu al carrer o en infrahabitatges. Expliquen com aquests nois i noies amb situació d’alta vulnerabilitat són majoritàriament indocumentats i no poden accedir a recursos de suport a la salut mental pel fet de ser extutelats sense NIE.

 

  • El Programa Atlantis de l’Associació Nuevo Futuro és un programa residencial d’acompanyament per a infants i adolescents tutelats amb problemes aguts de salut mental. Per ells, la millor manera d’acompanyar i tenir cura de la salut mental és tenir en compte la individualitat, així com el treball en xarxa.

 

  • Idelfonso Perojo (Fundació Isos) explicava que el jovent extutelat viu una doble crisi: la de l’adolescència com a etapa vital, sumada a la crisi per la seva condició d’extutelats i extutelades.
    Va afegir que els tractaments psicoterapèutics acostumen a finalitzar quan acaba la tutela perquè arriba la majoria d’edat, i que, pel que fa als tractaments psiquiàtrics, quan els nois i noies han fet els 18 anys, passen a ser atesos pel sistema de salut mental per a adults, fent que els adolescents assumeixin les gestions i tot de manera autònoma, produint-se un alt risc d’abandonament dels tractaments. En aquest context, la millor eina per acompanyar al jovent és la prevenció en els anys previs a l’edat adulta.

 

  • Seguint amb la prevenció com a eina per millorar l’acompanyament,  Jorge Vidal, psiquiatre de l’Hospital General Gregorio Marañón, apuntava que per prevenir cal iniciar un seguiment de les persones al moment més prematur possible, començant pels pediatres, explorant simptomatologies i valorant el desenvolupament físic i mental, i mitjançant una escolta activa. També va instar a les institucions de salut i de serveis socials a acompanyar millor el jovent en els períodes de transició que viuen amb estrès.

 

  • Raquel Ruiz, infermera especialista en salut mental, va defensar la idea que el patiment psíquic, principalment és conseqüència de la soledat i la manca de control de les situacions. Ella recomanava mantenir un diàleg obert amb la persona afectada, seguint unes pautes concretes d’escolta, empatia i respecte.

 

  • Un bon acompanyament terapèutic és molt important perquè els nois i noies puguin conviure amb els seus dols. El  migratori es compon de dos eixos: per una banda, el dol pel comiat de quelcom que han perdut i deixen enrere, i per l’altre, el trànsit per el qual passa qualsevol persona migrant per arribar a sentir-se inclòs en la comunitat d’acollida.

 

Després d’aquestes jornades, seguirem acompanyant el jovent, ara amb més coneixements per parar atenció al seu benestar.

Mentoria per a la inclusió: Premis Innovació Social 2021

/a /Etiquetes: , , ,

Recordeu que des de l’Àrea de Formació i Consultoria vàrem impulsar un programa per replicar el nostre model de mentoria social de qualitat? Gràcies a aquesta feina hem pogut adaptar la nostra mentoria a les característiques de diferents ciutats, comarques o països, i així, acompanyar a l’emancipació de més jovent tutelat.

Aquesta transferència de coneixement (que tot seguit us expliquem amb detall) ha estat premiada amb el Premi a Innovació Social 2021, de la Fundació la Caixa. El reconeixement posa en valor el gran esforç d’aquests anys per generar coneixement col·lectiu, i teixir complicitats: per nosaltres la millor manera de transformar la societat. L’entrega de premis va tenir lloc el dia 20 d’octubre a Madrid.

Mentoria per a la inclusió

El 2019 la Fundació La Caixa ens va atorgar els recursos econòmics per replicar el model fent partenariat amb l’Associació Quilòmetre Zero de Tarragona. Així és com vàrem crear el projecte Mentoria per a la inclusió, amb l’objectiu de donar un impuls a la mentoria social de qualitat en els programes d’acompanyament al jovent tutelat i extutelat. Conjuntament amb Quilòmetre Zero vàrem dissenyar un nou model de transferència de coneixement, centrat en la metodologia de la mentoria social. Vam adaptar el model a les singularitats territorials de Tarragona i al seu model d’organització i naixia així el projecte “AmbTu”. Durant el procés, l’equip del projecte Referents hem format a l’equip tècnic de Tarragona, i hem acompanyat el disseny i posada en marxa d’aquest nou projecte inspirant en el model del projecte Referents adaptat al territori del Camp de Tarragona.

La Marina Claveria, directora i responsable de projectes de l’Associació Quilòmetre Zero valora que “Rebre acompanyament i suport en la posada en marxa d’un projecte nou és un avantatge que genera confiança i seguretat a nivell professional, institucional i també en relació al voluntariat. Aquests tres elements, imprescindibles per engegar el programa, compten gràcies a aquest suport, amb una garantia afegida d’èxit gràcies a la trajectòria de l’entitat experta”.

Punt de Referència trobem important donar continuïtat a aquest model de transferència de coneixement i també hem impulsat la creació d’un grup de treball estable amb tècniques i tècnics dels projectes de mentoria social dirigits a nois i noies tutelades i extutelades. Creiem que l’intercanvi de bones pràctiques ens ajuda a millorar el model de mentoria de cada entitat. Per aquesta raó aquest grup de treball l’hem volgut vincular a la Coordinadora de Mentoria Social, amb l’objectiu que esdevingui un espai de trobada estable.

El Projecte Referents, en plena forma

/a /Etiquetes: ,

 

El Projecte Referents va ser l’embrió de Punt de Referència i va esdevenir també, el primer projecte de mentoria social amb jovent extutelat a nivell estatal. Any rere any suma participants, tant jovent com voluntariat; són incontables les vivències compartides en tantes relacions de mentoria, i són molts els nois i noies que han crescut amb una persona adulta al costat, gràcies al projecte.

Al llarg d’aquests anys, hem anat innovant en el disseny del projecte per adaptar-lo als temps, a les necessitats del jovent i del voluntariat. Actualment l’èxit de Referents ha fet que l’interès pel projecte hagi arribat a entitats d’altres països, a les quals formem amb la nostra metodologia perquè puguin posar en marxa la mentoria social adaptant el Projecte Referents a les seves necessitats.

  

 

A Punt cada any engeguem nous grups de Referents; el 2020 es van formar 73 relacions de mentoria. El 2021 tindrem un total de 5 grups en marxa, us expliquem en quina fase es troba cada un d’ells: 

  • Fase de cerca de voluntariat. 
    Properament obrirem dos nous grups (el G49 i el G50) que iniciaran la formació de voluntariat a finals d’any i començaran les relacions de mentoria coincidint amb l’any nou. Durant el mes de novembre buscarem les persones voluntàries interessades que formaran els nous grups de Referents.

 

  • Fase de formació de voluntariat i preparació de joves
    Una vegada seleccionades les persones participants, els i les referents fan una formació de 10h prèvia a l’inici de la relació de mentoria. En la formació aprenen aspectes de la realitat del jovent extutelat i què s’espera d’ells i elles. Mentrestant, els joves que volen participar també han estat veient-se amb la seva educadora per conèixer el projecte i poguer expressar el tipus d’acompanyament que creuen necessitar. El G48 i M1 (Primer grup de Referents Mataró) són els grups que actualment estan formant-se i a finals de desembre iniciaran la fase d’assignació de parelles.

 

  • Fase d’assignacions de parelles
    Els i les mentores ja estan preparades per conèixer el noi o noia a qui acompanyaran. L’educadora del projecte assigna a cada jove un mentor/a, tenint en compte els seus gustos, les seves personalitats, la disponibilitat per veure’s…

 

  • Fase de seguiment de relacions de mentoria i acompanyament a mentors
    Una vegada iniciades les relacions, es realitza un seguiment professional a les parelles amb trobades amb l’educadora. Junts revisen què els està aportant la relació i cap on volen que es dirigeixi aquest acompanyament.
    Les persones referents també es trobaran grupalment una vegada al mes, per compartir les seves experiències i dubtes en relació amb l’acompanyament als nois i noies. El Grup G47 es troba ara en aquesta fase del procés.

 

  • Fase de tancament i avauació.
    Ja han passat 10 mesos des de l’inici de les trobades i arriba el moment del tancament. El final del projecte no vol dir el final de la relació, sino que les dues persones tenen una relació prou consolidada com per passar a trobar-se de manera natural, sense la nostra supervisió. Desitgem el millor a les relacions del G46 i G46 que ja han arribat al moment del tancament!

“La patologia l’estem generant nosaltres”

/a /Etiquetes: , , , ,
Educadores, psicòlogues, terapeutes i psiquiatres posen el focus en les causes conjunturals que afecten la salut mental del jovent migrat.

Sara Montesinos

El proper dia 10 d’octubre es commemora el Dia Mundial de la Salut Mental. Aquest any, malgrat la importància que el benestar emocional té a nivell global i transversal en la societat, han saltat les alarmes pel que fa al jovent. Si bé l’Organització Mundial de la Salut (OMS) anunciava que entre un 10 i un 20% dels adolescents experimenten trastorns mentals, la majoria d’ells es manifesten abans dels 14 anys i la pandèmia ha agreujat de forma exponencial aquesta situació. El passat mes de maig, l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona assegurava haver observat un augment del 47% de pacients atesos a urgències per motius de salut mental, en comparació amb el mateix període del 2020.

Segons un estudi de la Vall d’Hebron, una quarta part dels joves que van a urgències per motius psiquiàtrics s’han autolesionat i segons el Codi de Risc del Suïcidi, el sistema de detecció de la Generalitat de Catalunya, els intents de suïcidi en adolescents han augmentat un 27% des de la pandèmia, arribant fins a més de 600 casos en joves de fins a 18 anys. Avui dia, els suïcidis són la primera causa de mort no natural entre joves de 16 a 35 anys, per sobre dels accidents de trànsit, una alarma social per a la qual ni les administracions ni les entitats no estan preparades per manca de recursos.

Entre moltes altres coses, la pandèmia i les expectatives de futur han agreujat aquesta situació entre el jovent, però què passa amb el jovent que ha migrat sol? L’estigma, el trauma i el tractament en salut mental i benestar emocional són els motius pels quals en aquest reportatge parlem amb professionals i no joves testimonis. Més enllà de les vivències, parlem d’un sistema que provoca patiment a les persones fins al desenvolupament de simptomatologia o transtorns. Educadores, psicoterapeutes, psicòlogues i psiquiatres parlen de les conseqüències directes del model d’acollida.

 

La Marina Nadal, la Mariona Sementé, la Bet Termes i l’Alicia Garcia són tècniques de Punt de Referència. Dues d’elles venen de formació en psicologia i acompanyen diversos dels joves que tenen vincle amb l’entitat. “Ansietat, depressió i estrés postraumàtic són les principals situacions que afrontem les treballadores en centres de menors”, diu la Bet compartint l’experiència de la seva antiga feina. Afegeix, però, que la manca de personal psicològic als mateixos centres, i al sistema en general, fa que hi hagi una molt baixa capacitat de diagnosi definitiva i per tant no hi ha una bona detecció per prevenció. 

 

 

“Més enllà de casos concrets, hi ha un malestar general”, diu la Mariona, “hi ha un malestar emocional perquè les condicions estructurals son les que son, amb necessitats bàsiques no cobertes i és impossible estar bé en aquestes situacions, a nivell de benestar emocional és molt complicat que aquests joves se sentin segurs i tranquils”. La Marina, que coincideix amb les seves companyes afegeix la dificultat de parlar sobre benestar emocional amb els joves, “és difícil que demanin ajuda per una cosa de la qual no en són conscients, no hi ha consciència de segons quins malestars o necessitats, això és el que s’enquista posteriorment”.

La Mariona explica que hi ha diversos factors estressants constants que se sumen al trajecte migratori que ja carreguen els joves, entre ells hi ha no entendre l’idioma, no tenir documentació o la pressió que tant les educadores com el sistema exerceixen sobre ells i elles. L’Alicia emfatitza en la necessitat urgent de resoldre els processos de regularització degut a l’impacte emocional que suposa en els joves i assegura que s’han trobat joves amb quadres depressius, desmotivacions i diverses dificultats, que amb la renovació de NIE han fet un canvi i una millora a nivell motivacional i d’estabilitat emocional. 

 

L’Àngels Guiolà és psicoterapèuta infantojuvenil de l’equip d’Exil, una ONG que treballa en l’atenció terapèutica medico-psico-social amb persones amb diversos tipus de trauma, entre ells, el projecte migratori. “Nosaltres no treballem amb diagnosis en salut mental, creiem que cal fer una valoració comprensiva del dolor de la persona que arriba, és important conèixer l’històric del jove”, assegura l’Àngels. Afegeix que hi ha diversos aspectes que cal tenir en compte, entre altres, el paradigma del trauma i l’impacte d’aquest en la persona, així com el vincle i aferrament amb les figures primàries en la infància.

“Ens trobem amb quadres depressius, quadres ansiosos i intents d’autolítics, això ens dóna respostes i sovint davant un quadre traumàtic ens cal farmacologia. Estem parlant de persones que han viscut l’horror, que han patit molt. Cal poder calmar aquest cervell”, explica l’Àngels. Hi ha símptomes rellevants com els descuits, el no recordar coses que han passat o les absències i altres respostes dissociatives com els brots psicòtics, que sorgeixen quan les persones han estat exposades situacions molt extremades que fan que el sistema nerviós es fragmenti. Tot i això, l’Àngels es reafirma en què les diagnosis amb canalla són injustes, “cal veure el global i comprendre què està passant per desenvolupar aquests símptomes o transtorns”, diu.

 

La Yolanda Osorio, psiquiatra i coordinadora d’ESMESS (Equip Salut Mental Sense Sostre) i del programa SATMI (atenció en salut mental per població migrada), assegura que per molts joves és molt difícil parlar de salut mental o de malaltia mental degut a l’estigma. 

L’experta en salut mental i processos migratoris obre també la porta a la reflexió sobre els codis que es fan servir en la nostra societat “és difícil fer diagnosis com a tal, els codis que utilitzem en psiquiatria són codis anglosaxons i per tant occidentals que no estan adaptats culturalment”,  i continua, “hi ha maneres d’expressar el malestar que no coincideixen amb altres persones, àrab, per exemple, no existeix el concepte de depressió”. Segons la Yolanda, és molt important aquesta entesa cultural i assegura que s’han fet intents de fer adaptacions dels codis, però alhora es demostra l’hegemonia del món occidental fins i tot per observar la complexitat de tractaments i cultures que no casen. “Cal entendre com podem ser respectuosos i com poder abordar el malestar en diferents situacions”, remarca.

També la Yolanda coincideix amb el mateix llistat de situacions amb què es troba; trastorns d’adaptació, d’estrès posttraumàtic, reaccions i brots psicòtics que poden desenvolupar esquizofrènies. “Hi ha quadres ansiosos i depressius que fan que els joves estiguin tristos, sense ganes o també a la defensiva, però amb els trastorns d’adaptació, posem l’etiqueta en ells mateios quan l’hauríem de posar fora”.

“Més que de patologia, ens agrada parlar de patiment, i aquest té a veure amb les situacions amb les quals els joves es troben”, explica la Yolanda, que recull moments de la història premigratòria, on hi trobem famílies molt riques a nivell afectiu però també d’altres molt desestructurades. Després, hi ha tot el propi projecte migratori que pot contenir situacions molt traumàtiques. Quan arriben aquí, després de tot, es troben en un centre, on no poden treballar, sense expectatives i sense futur. La patologia l’estem generant nosaltres”.

 

Una acollida real com a eina de prevenció

 

Les tècniques i expertes consultades coincideixen en què la situació social i burocràtica dels joves és, en gran part, la causant d’aquests efectes en la seva salut mental. És per això que proposen millores al sistema, entre d’altres, com la reducció de la precarització i rotació de professionals als centres d’acollida, com diu l’Alicia, fet que garantiria un més i millor treball terapèutic amb els joves, i afegeix que cal una perspectiva antirracista per l’abordatge professional dels casos. 

L’Àngels assegura que cal apostar per una formació en trauma de les professionals dels voltants dels joves per poder acompanyar aquests menors des del paradigma de la resiliència, a més de la necessitat d’una xarxa pública que pugui atendre els joves amb les seves especificitats.

Tant les tècniques com la Yolanda i l’Àngels coincideixen també en la necessitat urgent de facilitar la regularització de papers, asseguren que la incertesa genera molta impotència i frustració. “La documentació és la base, tot pot ser possible a partir d’aquí”, assegura la Marina, “és una trampa mortal”, afegeix l’Àngels.

La Yolanda va més enllà i assegura que sovint es posa el focus en la necessitat de més professionals però que en realitat s’ha de lluitar per canvis legislatius en relació a la llei d’estrangeria, l’accés a l’habitatge i sobretot la urgència de facilitar el permís de treball. “Diem que som un país d’acollida però no tenim eines d’accés a la formació ni a la feina, sostenim situacions molt precàries on no hi ha un plantejament més enllà. Quants d’aquests joves arriben a la universitat? Som nosaltres qui els encasillem amb els nostres prejudicis i no hi posem expectatives, els sostenim sense invertir en que siguin persones que puguin formar-se i integrar-se”, denuncia la Yolanda, “o posem el focus aquí o tot és molt complicat”.

El Projecte Acull guanya en sostenibilitat

/a /Etiquetes: , , ,

Celebrem l’incorporació de dues noves Fundacions a la xarxa d’entitats col·laboradores del projecte d’acollida de jovent migrat: la Fundació Bizcabar qui, amb l’objectiu de donar suport a col·lectius vulnerables i en risc d’exclusió, ha atorgat un dels Premis Bizcabar 2021 al Projecte Acull, i la Fundació CMJ Godó qui ha renovat el seu compromís amb el jovent de l’entitat.

Les seves aportacions es sumen a les col·laboracions estables de la Fundació Torres,  de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Gràcies a aquesta xarxa de suport, aquest mes començaran dues noves llars acollidores, que es sumen a les 3 que actualment ja estan en funcionament.  Alhora estem finalitzant el procés de selecció i formació de 2 noves llars per iniciar els acolliments aquest darrer trimestre de l’any. Aquesta bona notícia ens permet tancar el 2021 i iniciar el 2022 amb bones previsions pel projecte i pel jovent que espera ampliar els seu horitzó de futur gràcies als mesos compartits a les llars del projecte Acull.

Com a la resta de projectes, mantenim el compromís de gènere reservant el 25% de les places per a noies.

 

 

L’equip de gestió: qui el forma i com treballa?

/a /Etiquetes: , , ,

Si ets voluntària o jove hauràs tingut poques ocasions per conèixer la part de l’equip de l’entitat més invisible: l’àrea de gestió.

Una bona gestió de l’entitat és el coixí de suport perquè pugui donar-se allò més important, l’acompanyament al jovent i al voluntariat.  Per aquest motiu avui teniu l’oportunitat de conèixer qui som i com treballa aquest equip. Està format per 3 persones: la Rita, directora, la Thaïs, gestora administrativa i la Berta, tècnica de comunicació.

 

La direcció
La Rita assumeix diverses funcions: representa a l’entitat a nivell institucional; no es perd reunions, actes o formacions on Punt de Referència pugui aportar coneixement o generar sinergies estratègiques.

A la nostra entitat la direcció s’encarrega, també, de cercar els fons que en garanteixin la sostenibilitat, presentant Punt de Referència a convocatòries de subvencions o premis i construint vincles amb empreses col·laboradores. Compta amb el suport de la resta de l’equip de gestió i del grup de treball de captació de fons, format per membres de la Junta.
Per últim, dirigeix l’equip humà professional i fa de pont entre aquest i la Junta, portant d’un equip a l’altre els temes que s’hagin treballat i ajudant a prendre decisions a tots dos espais.

 

La gestió comptable i administrativa
La Thaïs és l’encarregada de portar els números al dia, i és qui posa sobre la taula els resultats econòmics de l’entitat.
Les seves hores de feina les dedica a portar a comptablilitat al dia,  fer un seguiment acurat de la tresoreria i de l’execució del pressupost anual, els pagaments a proveïdors i treballadores i el seguiment dels cobraments de facturació i quotes de sòcies.

També treballa conjuntament amb la direcció per presentar sol·licituds de subvencions i fer-ne les corresponents justificacions.

 

Comunicació

La Berta és qui procura fer visible la tasca de l’entitat i donar a conèixer la realitat del jovent tutelat i extutelat. Entre les seves feines hi ha la d’actualitzar els continguts del web, gestionar les xarxes socials, redactar notícies i incorporar-les al butlletí mensual L’Apunt, elaborar material gràfic, fotogràfic i audiovisual, redactar i enviar notes de premsa i portar la veu de joves i de l’equip de Punt de Referència als mitjans de comunicació. També participa de la posada en marxa de les campanyes de cerca de voluntariat.

 

Ah, i quan el local reclama un canvi de mobles, penjar unes cortines o un repàs de pintura, ens posem roba de feina i canviem l’ordinador pels pinzells, si cal!

Necessitem mobiliari de la llar, en tens en desús?

/a /Etiquetes: , , , ,

 

Els diversos projectes de Punt de Referència necessiten equipar-se i, seguint amb la política de Sostenibilitat social i ambiental, fem una crida a les persones col·laboradores abans de fer una compra de nou material.

Hem fet un llistat d’allò que ens és més prioritari cobrir, tens alguna cosa que ens puguis oferir?

 

Projecte Llars el Pas

  • TV
  • Moble baix per la TV (mides aproximades 1,48 x 0,47 x 0,57 m)
  • Butaca
  • Microones
  • Armari de roba (mides aproximades 0,80x 1,80 m)

 

Projecte Pisos Assistits

  • Cadires (mínim 2)
  • 1 butaca
  • Matalassos individuals nous 0,90 x 1,90m
  • TV
  • cadires de menjador
  • 6 jocs de coberts
  • armari tipo còmoda

 

Projecte Atenea

  • Necessitem 6 ordinadors portàtils pel jovent que ve els dijous al taller d’estudi. Els requisits mínims que hauria de complir són tenir un processador i3, 4gb de RAM i un disc SSD de 120 GB.

 

Àrea de comunicació 

  • La càmera que teníem ja no funciona. Necessitem fer fotografies de qualitat de les activitats de l’entitat i tenir material fotogràfic per explicar Punt també amb imatges.

 

 

Si ens pots donar un cop de mà, contacta’ns escrivint a: info@puntdereferencia.org.
Moltes gràcies!

“Aquest no és un pis qualsevol”

/a /Etiquetes: , , , ,

L’Abdel i en Nama, dos joves membres de Punt de Referència, formen part de La Balma, un projecte d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic.

Sara Montesinos
Fotografia: Berta Roig

 

Una porta de reixa, un intèrfon. Bústies obertes, de fusta, encara sense nom, i un altre intèrfon. L’ascensor encara té cartrons a les parets, fa olor de nou i d’obra. Al quart pis corre l’aire, a la cantonada del passadís, una taula i dues cadires conviden a seure, prendre la fresca i enlluernar-se amb una alternativa comunitària davant l’especulació immobiliària. Espais comuns i galeries comunitàries, una biblioteca, un safareig col·lectiu, el taller, la sala de cures i més idees que encara avui segueixen prenent forma per adaptar-se a les necessitats i desitjos del veïnat de La Balma.

L’Ali està molt contenta, es mira les parets, el passadís, l’ascensor de color verd i les escales de fusta. L’any 2016 va decidir fer un gir radical al seu consum i va cercar alternatives energètiques, telefòniques i alimentàries fins que va descobrir que també hi havia un cooperativisme d’habitatge on podia participar. Així es va sumar al nucli de Sostre Cívic per crear La Balma, un projecte on la participació de totes i cadascuna de les veïnes és imprescindible.

Més de mil sòcies formen part de Sostre Cívic, una cooperativa que s’organitza per projectes d’habitatge cooperatiu arreu del territori i que el passat 2016 va presentar i guanyar un projecte a l’Ajuntament de Barcelona. Així neix La Balma, al barri del Poblenou de Barcelona, un projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per 75 anys. Cinc anys després, l’Ali ja ha posat alguna planteta al seu replà, i somriu. “Moltes de nosaltres ens vam conèixer a la Fira d’Economia Solidària de Catalunya del 2016 en una dinàmica que feia Sostre Cívic”, explica, “som un grup que des del primer moment ens hem agradat i hem anat agafant confiança i aprenent”. Ara, unes setmanes després dels primers trasllats, encara queden veïnes per arribar i molta feina a fer: “hem d’acabar d’imaginar els espais comunitaris, saber quins mobles posem, com ho paguem i cap a on anem, moltes coses importants que ens ajudaran a seguir fent grup”.

 

Un pis per a joves

L’Abdel obre la porta i ensenya el seu pis amb un somriure. Maletes per aquí i per allà resultants d’estar encara aterrant. Als seus 22 anys, la Balma és, aproximadament, el vuitè lloc on s’instal·la.

L’Abdel i el gos de l’Ali (la seva veïna), descansen al quart pis de La Balma

 

L’Abdel va marxar de Nador als 16 anys i des que va arribar a Motril ha passat per diversos llocs com Granada, Amposta o Sant Cugat. “Si m’hagués quedat al Marroc, el meu camí hauria estat molt més difícil. Aquí no és més fàcil, però trobes persones que t’ajuden i te’n surts”, explica. L’Abdel ha viscut en centres de menors, pisos tutelats i també en un pis compartit amb altres joves i el suport de famílies voluntàries a Sant Feliu de Llobregat. Ell ho té clar, ”és una oportunitat molt bona per mi”, diu, “aquest no és un pis qualsevol, amb el veïnat ho compartim tot, si necessites ajuda hi són. A mi no m’agrada deixar passar les oportunitats”. Ara, després d’haver estudiat informàtica i programació, treballa en una empresa industrial i aviat renovarà la residència per segona vegada.

Com l’Abdel, en Nama va marxar del seu país d’origen a causa de la situació econòmica i la previsió d’un futur incert. Ara, amb 22 anys, riu recordant que als 16 es va escapar de Kayes, la ciutat on vivia amb la seva família, a l’oest de Malí, sense avisar els seus pares, per arribar a Europa. “Si els hagués dit que volia venir aquí mai no m’haguessin deixat!”, diu. Un any després, havent recorregut Malí, Algèria i Líbia, va anar a Marroc i va aconseguir saltar la tanca de Melilla. Dos mesos més tard va ser traslladat en avió a Barcelona, d’allà a Vilafranca, Teruel, Hospitalet, Montcada i Reixac, Barcelona i Sant Feliu, on coneix l’Abdel, amb qui traben una molt bona amistat des de llavors. Des de 2016, en Nama treballa de cuiner, una professió que ha anat perfilant amb un PFI i un Grau Mitjà.

“Quan Punt de Referència em va trucar per parlar-me de La Balma em vaig alegrar molt”, recorda en Nama, “era una oportunitat que havia d’aprofitar, hi ha molts nois que s’ho mereixien i em van trucar a mi”. En Nama fa èmfasi en la convivència, assegura que viure en un habitatge cooperatiu és diferent i explica que ja han participat de diverses dinàmiques prèvies per conèixer-se. “Aquí és com si fos una família, i això m’agrada, com més persones coneixes més portes obertes tens al futur”.

 

L’any 2019 s’inicien les primeres converses sobre habitatge cooperatiu a Punt de Referència. Poc després, el 2020, apareix la convocatòria del Projecte Lliures, una iniciativa impulsada per Coop57, Òmnium Cultural i ECAS que treballa per revertir les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social oferint suport a projectes arreu del territori. Amb aquest suport, l’entitat aconsegueix les aportacions inicials de capital per assegurar que un dels pisos pogués ser de caràcter social i inclusiu.

“Les condicions per l’Abdel i en Nama són les mateixes que les de la resta de veïnes”, assegura la Rita, directora de Punt de Referència, “l’única diferència és que el capital social inicial s’ha assumit des de Punt de Referència amb l’ajut de diverses subvencions. El que hem fet és facilitar aquest pas gràcies a l’acord dels veïns i veïnes de tenir un pis per la inclusió social”. Així, l’Abdel i en Nama paguen un lloguer de 540€ entre tots dos i tenen la seguretat de poder ser al pis fins que ells mateixos ho decideixin. Amb les seves feines i els seus estalvis, aniran retornant a poc a poc la inversió inicial.

 

El veïnat de La Balma comença a donar vida habitant l’espai, el dia 16 de Juliol.

 

Dins la comunitat de veïnes de La Balma, diverses persones havien participat d’altres experiències d’acollides o suport a persones en trànsit migratori: “érem disset unitats de convivència que des de llavors teníem clar que volíem que hi hagués un pis social, vam agafar-nos a la idea i la vam fer nostra, mai no hem deixat d’apostar per això”. L’Eva Ortigosa, coordinadora del projecte de Sostre Cívic, assegura que l’encara curt recorregut de l’habitatge cooperatiu fa que no es tinguin anys d’experiències, “estem desplegant el model i és la primera vegada que es fa una aposta en la vessant d’inclusió perquè un dels pisos sigui per persones que encara tenen més vulnerat el dret a un habitatge”.

 

Alternatives i possibilitats

El darrer 2020, només un 15’8% del jovent ha pogut emancipar-se de la llar familiar, sent la dada més baixa des de 1999, segons la darrera edició de l’Observatori d’Emancipació Juvenil fet pel Consell de la Joventut d’Espanya. 

L’aposta per l’habitatge cooperatiu, segons Rita Grané, una de les principals raons per apostar per l’habitatge cooperatiu és que aquest format permet els joves formar part d’una comunitat. “Molts dels joves extutelats tenen una xarxa social molt petita a causa del procés migratori i els anys de tutela, cal treballar en una nova xarxa relacional”, assegura la Rita. A més, afegeix “l’habitatge cooperatiu és un model transformador i no especulatiu, una eina interessant que mira de contribuir a transformar la societat”.

Tot i això, Grané reflexiona també sobre la necessitat de fer més inclusiu el model d’habitatge cooperatiu, “sovint no hi ha persones en situació de vulnerabilitat i creiem que amb La Balma obrim les portes a què esdevingui una alternativa més diversa, sortint de l’habitatge social i els edificis protegits, instant les administracions a invertir en un nou model”, continua. 

 

Acompanyament i replicabilitat

Des del Projecte Lliures es valora positivament aquesta iniciativa per dos motius. En primer lloc, asseguren que “demostra que existeixen mecanismes per garantir l’equitat en relació amb drets bàsics com l’accés a l’habitatge, alhora que posa sobre la taula el debat sobre quin model d’accés a l’habitatge volem”. D’altra banda, es posa en relleu com “la comunitat pot donar suport a persones en situacions de vulnerabilitat per, juntes, trencar les relacions de poder que es generen dins aquesta oferint noves oportunitats i nous mecanismes d’emancipació”.

L’Ali explica també que entre tot el veïnat van reflexionar sobre quin paper havien de tenir, “quan va aparèixer Punt de Referència vam entendre que no havíem de tutelar ningú, que senzillament érem veïns i veïnes, de ple dret i amb veu i vot, això ens va obrir un món i creiem que sortirà molt bé”, assegura. L’Abdel i en Nama ja participen de les assemblees i els grups de treball, i malgrat que el trasllat és molt recent, tot el veïnat està molt engrescat.

Tant la Rita com l’Eva plantegen futurs reptes pel que fa al model d’habitatge cooperatiu, “el primer repte és que els joves comencin a pensar i construir des de l’inici, entrenar-los, formar-los i fer-los conèixer aquest model. Segueix tenint sentit que hi hagi una entitat darrere, han de prendre decisions que no han pres mai i cal donar-los suport per entendre les decisions que han d’anar prenent”, comenta la Rita, que assegura que per futures iniciatives intentarien que els joves en formessin part des del principi. 

L’Eva confessa que “l’objectiu de l’habitatge cooperatiu és que esdevingui un model realment accessible per a totes les capes de la població” i assegura que des que van fer públic el cas de La Balma, han rebut moltes trucades d’entitats interessades però “continuem tenint un important repte econòmic de cara a assumir les inversions inicials”. Totes dues, però, destaquen el no assistencialisme de projectes comunitaris i la importància de la comunitat, i tenen molt clar que el model és replicable i que com més compromisos s’assumeixin, més places com aquesta es podran crear. D’altra banda, el retorn paulatí de la inversió inicial per part de l’Abdel i en Nama, permetrà construir models de rèplica també amb altres cooperatives i entitats que vulguin apostar-hi, en aquest sentit, la Rita destaca el compromís dels joves i també així ho viu en Nama: “el nostre objectiu és que n’hi hagi més”.

Tant l’Abdel com en Nama parlen de la comunitat com a part essencial d’aquest futur d’habitatge digne. Tot i això, també entre aquestes parets del primer pis del carrer Espronceda el vincle entre ells creix des que es van conèixer a Sant Feliu de Llobregat. “En Nama és com un germà”, diu l’Abdel assegut a la terrassa del quart. Dies després en Nama reia explicant el vincle que tenen; “l’Abdel és una persona de veritat, no puc dir res més”. Els dos joves han compartit un camí d’obstacles, aprenentatges, suport mutu i compromís que avui pren forma de balma. 

 

 

 

 

 

Canvis a l’equip professional

/a /Etiquetes: , , ,

Us animem a conèixer les persones que dia a dia, treballem a Punt de Referència: la junta i l’equip professional.
Fent un passeig pel web descobrireu alguns canvis respecte al curs anterior, fruit d’iniciar nous projectes i del moviment d’altes i baixes en l’equip.

Donem la benvinguda a la Bet i a la Marina, dues tècniques que s’han incorporat aquest final d’agost a l’equip de mentoria.
Les dues entren a formar part de l’equip tècnic del projecte Referents. Alhora, la Bet portarà, per començar, el primer grup de Referents de Mataró, i la Marina estrena el projecte Som Llavor, el projecte de participació de jovent que tindrà lloc durant el primer trimestre de curs.

Comiat de l’Alba

Desitgem el millor futur a l’Alba, que tanca la seva etapa a Punt de Referència coincidint amb el final de curs, per reorientar el seu camí professional. Després de 5 anys a Punt de Referència deixa molts bons records entre el jovent, les companyes de l’equip… et trobarem a faltar!

Per continuar amb la feina que l’Alba dedicava al Projecte Atenea, la Mariona li pren el relleu a partir d’ara.

L’Alba, ens ha escrit aquest text, que trobem bonic i que volem compartir amb vosaltres:

 

 

Després de quasi 5 anys molt intensos, plens d’aprenentatges, s’acaba la meva etapa a Punt de Referència. Per mi Punt, ha sigut una escola, a nivell professional per descomptat, però també a nivell personal. A moments, hem suat molt, la nostra feina, és massa sovint, remar a contracorrent! Però em quedo amb molts moments que m’han fet molt feliç. Experiències compartides d’aquells que t’omplen d’energia, i vincles creats que et demostren que tot això té sentit!

La veritat és que sempre m’he trobat una petita família. Per una banda, he anat coincidint amb diferents companyes amb les quals he après molt de la seva mirada cap jovent, hi he compartit inquietuds i neguits sobre l’acompanyament, i amb les que ens hem acompanyat també en el que ens passava fora de Punt. Crec que a Punt hi ha un equip de professionals que sempre treballen donant el millor d’elles i amb molta excel·lència! M’encanta i aprecio molt que a Punt sempre es fan les coses amb sentit, mirant que tinguin el major impacte, i pensant i repensant-les quan no tenen sentit o es poden millorar. També he après i m’he empapat de totes les aportacions de les persones amb les quals he coincidit o treballat en xarxa: les persones de la Junta de Punt, tot el voluntariat magnífic i entregat i els equips educatius dels centres del jovent. Per altra banda, una part incondicional d’aquesta família és el jovent. Jovent que s’ho mereixen tot, i que m’han mostrat tot el respecte i l’estima que una professional pot esperar. És un regal haver acompanyat a tants joves, tots i totes amb les seves peculiaritats i les seves trajectòries i maneres d’afrontar la vida, que m’han permès conèixer tantes realitats. Espero poder continuar veient com van aconseguint petits passos per arribar allà a on es vagin proposant!

 

 

Amb aquests canvis que us hem explicat, així  queda l’organigrama intern. Preparades per començar!

Comencem el curs amb novetats

/a /Etiquetes: , , , ,

 

Us pregunteu com serà el curs 21-22 a Punt de Referència?
El funcionament dels projectes es manté molt similar al curs anterior, tot i així, a Punt de Referència no parem d’innovar per oferir el millor acompanyament al jovent tutelat i extutelat. És per això que incorporem novetats territorials i un nou projecte:

 

Referents Mataró

 

La capital del Maresme ja fa anys que acull veïns i veïnes nouvinguts, jovent tutelat i extutelat que viu en diferents equipaments de la ciutat. L’Associació de veïns de Rocafonda ha fet un pas per vincular aquests nois i noies a la vida a la ciutat i ens han animat a fer arribar el projecte Referents a Mataró, i generar així una xarxa que permeti al jovent tenir referents adults a la ciutat i, al veïnat, apropar-se a joves, joves que han estat assenyalats com a focus d’alguns dels problemes de civisme al barri de Rocafonda. L’Associació de veïns ha impulsat una xarxa de col·laboració per posar en marxa el projecte; en formen part el Centre de Prevenció i Formació, que acull alguns dels joves als seus pisos assistits, i l’Ajuntament de Mataró. La iniciativa compta també amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

 

El proper dia 7 de setembre a les 19h es realitzarà una sessió informativa per persones de Mataró interessades en ser Referents. Vols venir? Inscriu-te a: voluntariat@puntdereferencia.org

 

 

 

 

Nou projecte: Som Llavor

 

Fruit dels aprenentatges i bons resultats del projecte GR 16-18 i seguint en la línea d’activitats de participació i expressió més recents (Viatge a Mart, taller d’expressió mitjançant el rap, en col·laboració amb el CCCB, entre d’altres…) comencem el grup pilot del projecte Som Llavor.
Som Llavor impulsarà i farà més visible la veu del jovent, explorant nous formats audiovisuals.

El jovent es trobarà grupalment durant el primer trimestre del curs i aniran generant una peça audiovisual conjunta, activitat que els permet entrenar la creativitat, el missatge, l’expressió, el consens grupal, la identitat i pertinença de grup, i aconseguir expressar-se mitjançant un canal amb el qual estan habituats a interactuar.

Participa al projecte l’Agència de comunicació Talaia, que agafa el rol de transmetre al jovent els coneixements necessaris per fer un producte audiovisual propi, i dinamitzar algunes de les trobades del grup.
També s’han sumat a donar suport a Som Llavor: UPF Solidària, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

 

 

 

Carrer de Consell de Cent, 445.
Escala A. Entresol, 08013. Barcelona
93 329 74 27
info@puntdereferencia.org

Ajuda’ns a acompanyar les vides del jovent sense xarxa de suport.
FES-TE’N SOCI

Avís legal

Política de privacitat

Política de galetes