Tag Archive for: covid-19

Angustia pandémica, burocrática y laboral entre la juventud migrada

Técnicas de Punt de Referència coinciden en que una de las principales afectaciones de la crisis provocada por la pandemia en la juventud migrada es la imposibilidad de renovación de los permisos de residencia.

Sara Montesinos
Fotografías: Berta Roig

 

A principios del mes de marzo de 2021, poco antes del primer aniversario de la pandemia que se inicia con el confinamiento domiciliario, TV3 publicaba un reportaje sobre los efectos de la covid en la salud mental y emocional de los chicos y chicas. Después de un año en el que sólo habían ocupado titulares culpabilizándoles, los medios de comunicación han dado voz a las situaciones, consecuencia de todo lo que han sufrido. Según un estudio de la Confederación Estatal de Asociaciones de Estudiantes, el 72% de los estudiantes está más preocupado por su salud mental que por cualquier otra cosa. Además, el Centro de Estudios Sociológicos ha publicado recientemente un estudio sobre la salud mental de los españoles durante la pandemia, del cual se destaca que un 30% de jóvenes entre los 18 y los 24 años han tenido trastornos de ansiedad, el doble que la media de la población. Con esto, el Estado Español encabeza el ranking europeo de paro juvenil, con un 40’7% de la juventud parada. 

 

Y cómo ha afectado esta situación de pandemia a la juventud que migra sola? Coral Escobar, educadora social y tèécnica del proyecto de vivienda Pisos Asistidos, mantiene un contacto diario con los jóvenes del piso que acompaña. En este sentido, siendo una de las referentes principales, las relaciones estrechas que establece con ellos la permiten acompañarlos emocionalmente a lo largo del tiempo. “De la misma manera que a nosotros nos ha afectado esta situación a nivel emocional, a ellos también”, explica. “Yo les observo des de fuera y he valorado situaciones de más desánimo, de más sufrimiento, a veces no sé hasta qué punto se dan cuenta” La educadora no cree que sean casos aislados,  asegura que ha incrementado el aislamiento de muchos jóvenes así como la sensación ó de solitud, más que en épocas previas a la pandemia, “lo noto en conversaciones, comentarios, no tienen un ritmo relacional como el de antes, y no es algo que expresen directamente”.  Además, Coral comparte también reflexiones sobre los efectos del sistema de acogida de la administración, que ha hecho que muchos jóvenes hayan pasado por centros diversos en puntos geográficos diferentes. “han quedaado aislados en casa o en el barrio debido a las restricciones y a menudo tienen una red muy repartida en el territorio. 

 

Brahim siempre había soñado con vivir en Barcelona, desde que llegó en la Línea de la Concepción, Algeciras, ha pasado por diferentes ciudades como Sevilla y València, hasta allegar finalmente a la ciudad condal, donde procura arraigar des de 2017. Como a miles de jóvenes, esta situación de pandemia le ha afectado en el ámbito emocional, “ahora es complicado salir y también hacer deporte, eso hace que pase muchas horas en casa, le doy muchas vueltas a todo y me agobio, a veces necesito desconectar y no puedo con esta situación, explica en Brahim

Más allá de las relaciones sociales y la cura de los vínculos, Brahim se ha visto gravemente afectado per la crisis económica que ya comienza a dejarse notar. En su segundo año  de Grado Medio en mecánica había encontrado un trabajo con el que estaba contento y se sentía valorado, hasta había podido convalidar las prácticas con el trabajo, pero cuando llegó el final del contrato no se lo pudieron renovar. Unos meses más tarde, el verano del 2020, lo volvieron a llamar de la misma empresa, donde se reincorporó hasta principios de 2021, momento en el que se vuelve a quedar sin trabajo.  Mientrastanto, Brahim continúa encarando el Trabajo de Final de Grado y mirando de sacarse el carné de conducir con los ahorros que ha obtenido a lo largo de estos años. “He aprobado el examen teórico con solo un error”, dice sonriendo. Aún y así , las trabas burocráticas no se han aligerado ni con una pandemia mundial, y el próximo 23 de abril tiene que renovar su residencia con permiso de trabajo. La ley, pero, no lo permite sin un contrato laboral vigente, así que Brahim puede perder los papeles y tener que volver a empezar de zero si no lo consigue antes de Sant Jordi.

 

Alba Pi, técnica del Proyecto Atenea, es una de las referentes de Brahim. “Es un joven con una trayectoria muy buena, hace mucho que está vinculado a la entidad y siempre ha estado muy comprometido”, explica. “Él es muy modesto, pero saca muy buenas notas y los profesores lo tienen muy en cuenta de cara a las prácticas, compaginaba trabajo con estudios”. Alba comenta frustrada cómo la trayectoria de emancipación de Brahim, que iba muy bien, se ha visto rota por la situación de pandemia y la ley de extranjería, “Brahim ya trabajaba de lo que había estudiado mientras continuaba formándose, pero ahora sin un contrato se puede quedar sin documentación. Muchos jóvenes que se han quedado sin trabajo perderán los papeles, la situación es dramática”, afirma Alba.

Alícia Garcia, técnica de mentoría de Punt de Referència y acompañante de una veintena de jóvenes, explica también que una de las principales afectaciones son las relaciones sociales, “no sólo ha sido difícil que puedan salir y encotrarse con su red de amistades, sinó que para los jóvenes que no disponen de esta red ha sido imposible encontrar espacios de ocio donde crearla”. Otra de las graves consecuencias ha sido el acceso a una formación, ya que como dice la técnica de mentoría, “muchas son online y los jóvenes no disponen de recursos en casa para poder seguirlos. 

 

También Abdelkarim ha visto como su trayectoria formativa quedaba parada por la Covid19. Después  de cursos de mantenimiento, lampistería, cocina y soldadura, las prácticas del último curso quedaron suspendidas por el confinamiento. 

“Viví el confinamiento en un piso con cuatro jóvenes más, en aquellos meses aprendí a tocar el tambor”, explica antes de confesar que también se angustió mucho “algunos días estaba tan enfadado que pensaba en volver a Marruecos, pero después me doy cuenta que allí también tendría que empezar de cero, aquí he aprendido muchas cosas y no quiero volver. Ahora que vuelvo a hacer deporte ya no tengo ese pensamiento”.

La parada de las prácticas supuso también quedarse con menos posibilidades de conseguir un contrato de trabajo. Abdelkarim no tiene aún el permiso de trabajo y la reinterpretación de la ley de extranjería en materia de renovaciones imposibilita que pueda mantener su residencia. 

Tanto Coral como Alicia y Alba coinciden que lo que más preocupa a los jóvenes es el tema de la documentación que, a banda de la crisis de la pandemia, se junta con las denegaciones provocadas por el cambio en la ley de extranjería referente a las renovaciones de permisos de residencia. “Más allá de las regularizaciones de jóvenes migrantes solos, la situación ha hecho que muchas personas pierdan la residencia desde que empezó la crisis, haciendo mil pasos atrás i teniendo que volver a plantearse empezar otra vez”. comenta Coral.

“Hay también angustia entre jóvenes por el hecho de no recibir información directamente, nosotras estamos constantemente recibiendo noticias sobre la situación y ellos tienen muchas preguntas”, continúa Coral, según la técnica, muchos jóvenes se preguntan qué pasará o si habrá vacunas para todos. “Esta incertidumbre se suma al miedo por sus familias,  que viven en países donde la gestión de la pandemia es diferente, con más dificultades y preocupaciones que se agravan con la distancia”, dice Coral. Las tres técnicas afirman observar angustia en los jóvenes tanto por la pandemia en si misma, como por la situación de regularización y su futuro laboral.

El jovent del Projecte Atenea millora en resultats acadèmics, superant amb nota les traves de la Covid-19

 

No hi ha dubte que la situació de crisi generada pel coronavirus ha accentuat les desigualtats educatives. Des del Projecte Atenea ho hem viscut de molt a prop a través del jovent que s’ha trobat amb moltes més dificultats per continuar estudiant que en altres anys. Aquesta nova situació ha provocat que el jovent necessiti més que mai el suport a la formació que troben al Projecte Atenea. Per poder donar resposta a aquestes necessitats i adaptar-nos al context de la pandèmia, vam repensar les activitats i les trobades de suport a l’estudi, i ens alegra comprovar que hem pres decisions encertades: l’impacte en els itineraris formatius dels nois i noies ha estat especialment rellevant.

 

Repensar el projecte va ser el primer pas, en què van consistir aquests canvis?

 

  • Vam proposar allargar les relacions de mentoria de 6 mesos a 8 mesos de durada, fent-les coincidir amb el curs escolar i obrint a porta a relacions de mentoria amb vincles més consolidats, un acompanyament que, durant la pandèmia i el confinament, s’ha valorat molt positivament.  

 

  • Hem obert la possibilitat que el jovent continuï vinculat al projecte més enllà d’un curs, ja sigui amb la seva relació amb la persona referent o assistint a l’espai de taller a l’estudi. La resposta ha estat que un 30% dels nois i noies han volgut continuar, atenent així les seves trajectòries de llarga durada.

 

  • Hem adaptat les activitats grupals per fer-les possibles o bé virtualment o bé en grups reduïts. L’aïllament provocat pel confinament no ens fa perdre les ganes de compartir moments i trobar-nos en espais grupals adaptats.

 

  • Hem procurat que part del jovent participant estigués cursant estudis superiors, ja que aquests nois i noies poden aprofitar més l’espai de suport a l’estudi que no pas els qui s’estan formant en estudis de menys nivell acadèmic.

 

Els resultats obtinguts han estat molt positius

  

  • El 51% dels nois i noies cursaven estudis superiors als de secundària– Grau Mitjà o Grau Superior- (51%), el doble que l’any anterior.

 

  • Hem aconseguit reduir l’abandonament escolar: el 100% manifesta millorar en la motivació per afrontar els estudis amb èxit a través de la participació al projecte i un 91,6% del jovent que participa finalitza els estudis iniciats (més elevat que el 2019 que va ser un 71,4%).

 

  • El 70,83% aposten per continuar la seva trajectòria formativa. Aquesta xifra de retorn al sistema educatiu també és més elevada que el 2019, que era d’un 52,4%. Aquesta xifra podria venir donada per la baixada d’oportunitats laborals conseqüència de la crisi. Com a contrapartida, molts decideixen continuar els estudis i, en un futur més amable i amb estudis finalitzats, trobar una feina.

 

  • Quasi un 40% del jovent participant ha perdut l’oportunitat de realitzar una estada en pràctiques en una empresa a causa del confinament domiciliari, perdent la possibilitat de sumar una experiència al seu CV i de donar-se a conèixer a un entorn laboral.

 

  • Tant el jovent com el voluntariat valora molt positivament l’acompanyament rebut: el 100% del jovent manifesta haver-se sentit acompanyat durant el confinament i el voluntariat valora aquest acompanyament amb una nota de 8,8 sobre 10.

 

La feina feta durant el 2020 ha permès que acompanyem com ens agrada als nois i noies, a nivell emocional i en les seves trajectòries educatives. Per l’any que comença, ens alleuja poder continuar aquesta feina iniciada, oferint acompanyaments de qualitat tant a jovent com al voluntariat, malgrat calgui fer-ho en contextos adversos.
També ens aplanen el camí les persones, empreses i administracions que aposten per donar suport al nostre projecte de suport a la formació. La Fundació Agbar ha estat la principal finançadora de les tres darreres edicions.  També hem comptat per segon any amb la col·laboració de Cargill, i ara celebrem que la Fundació Naccari Ravà hagi aportat part dels seus fons amb aquesta finalitat!

 

Solidaritat en temps de Covid-19

Durant els mesos d’abril i maig hem anat compartint les iniciatives solidàries que han ajudat el jovent que participa als projectes de Punt de Referència, donant resposta a les necessitats bàsiques com son l’accés a l’alimentació i la connectivitat, ja que durant el confinament alguns nois i noies han perdut la feina i, per tant, l’accés a aquestes provisions. En alguns casos, les iniciatives (com la de #TotesATaula de cooperatives Opcions i Talaia) han generat noves aliances.

Hem estat treballant fent especials esforços per trobar nous fons econòmics que permetin garantir la continuïtat dels projectes de mentoria i construir un programa d’habitatge que atengui el jovent extutelat sense sostre, una necessitat emergent que cada cop afecta a major nombre de jovent.

Nou projecte d’habitatge i nova aliança estratègica

Un dels impactes negatius del COVID-19 per un gruix important del jovent ha estat la pèrdua de feina i d’ingressos. En paral·lel, un important percentatge de joves tampoc disposen del permís de treball tot i haver estat tutelats, degut a la llei d’estrangeria. Aquest fet redueix les oportunitats de tenir recursos econòmics suficients per accedir a un habitatge. Com a resposta hem impulsat un projecte, en col·laboració amb la Fundació Mambré, per oferir pisos compartits a jovent extutelat en finalitzar la seva estada als projectes Acull i pisos assistits. Aquest projecte comença a caminar de la mà del suport econòmic de Fundació Roviralta i del Fons cooperatiu per l’emergència social i sanitària

Complicitats que es consoliden

Les ganes de continuar apostant per donar un cop de mà al col·lectiu de joves ha fet que algunes empreses i organitzacions que ha han col·laborat amb Punt de Referència, repeteixin en aquest nou context tan exigent. La Magic Line de Sant Joan de Déu torna a donar suport al projecte GR16-18 (permetent que al setembre es puguin atendre més joves des del projecte), la UPF Solidària (donarà suport al projecte GR 16-18) i l’empresa Cargill (que seguirà aportant recursos per sostenir l’espai d’estudi del projecte Atenea).

 

Amb aquestes aliances fem créixer la xarxa de complicitats, obrint així portes a noves oportunitats pel jovent. Formes part d’una empresa o organització que té ganes de teixir ponts amb Punt de Referència? Et donem algunes idees.

Iniciatives solidàries amb el jovent tutelat i extutelat

Des que es va iniciar el confinament i va anar creixent els seu impacte negatiu en el dia a dia i futur de totes nosaltres, sou moltes les persones i organitzacions que ens heu donat un cop de mà. Hem rebut nous suports que es sumen a les iniciatives que van aparèixer els primers dies, en favor del jovent que, de cop i volta, s’ha trobat en una situació que els posa en una situació encara més vulnerable que abans. Així doncs, aquest mes de maig sumem el suport de:

 

  • Tallers Soteras
    Volem agraïr especialment la sensibilitat de les persones implicades amb la causa de Punt de Referència, i que ens demaneu com ens podeu ajudar. En aquest cas la resposta d’una mentora ha estat mobilitzar l’empresa on treballa per fer-nos arribar un donatiu econòmic en favor dels projectes d’acompanyament al jovent. Us compartim el seu missatge:

    Amb la nostra modesta aportació expressem empatia i confiança en el vostre projecte  i en totes les persones que d’una manera o altra en depenen. Com a empresa hem de dir que també continuem aquí, com vosaltres, mirant de capejar aquesta crisi tan bé com podem, aplicant protocols i canvis en els nostres hàbits de treball per oferir els serveis de sempre, encara que no estiguem com sempre.  Aquesta crisi ens ha de demostrar que col·laborar, en totes les seves formes, és la recepta més encertada per superar un escull com el que estem vivint i per donar solució a molts del efectes col·laterals que se’n derivaran. Una abraçada a tot l’equip de Punt de Referència.

  • Acción Planetaria ha volgut donar resposta a l’emergència davant de joves que es troben en situació de carrer, oferint-los menjar preparat, tenint en compte que no tenen on cuinar. Ja abans de la crisi, Punt de Referència i Acción Planetaria signàvem un acord per oferir serveis odontològics gratuïts per al jovent de l’entitat que ho necessités. Aquesta és, de fet, la principal línia d’actuació habitual d’Acción Planetaria.
    Davant l’emergència, han fet un pas més en favor dels més vulnerables, com el jovent a qui acompanyem.

El 80% de la quota de noves persones sòcies d’Opcions que facin servir el codi “ATaulaPReferència” farà créixer aquest fons solidari directament pel jovent de Punt de Referència, tot promovent el consum conscient i de proximitat.

L’agència Talaia de comunicació s’ha sumat a aquesta campanya redirigint aquest percentatge de les quotes al fons d’ajuts pel jovent tutelat. Gràcies per la vostra generositat.

Afectacions del Covid-19 al jovent tutelat i extultelat: àmbit emocional

Resiliència: vincles afectius, xarxa i oportunitats

Hem arribat al darrer article de la sèrie que tracta sobre les afectacions del Covid-19 pel jovent tutelat i extutelat que participa a Punt de Referència, en aquest darrer parlem del que és per nosaltres la base de l’iceberg dels processos d’emancipació, allò invisible però que sustenta tot el procés: l’àmbit emocional i les relacions de la xarxa de suport.

Al llarg d’aquests dies hem redescobert casa nostra, igual que possiblement ho hem fet amb nosaltres mateixes. Ara podem reconèixer a quina hora exacta toca el sol a la finestra, on se sent menys soroll del carrer, posem nom a alguns veïns i veïnes i possiblement hem decidit endreçar alguns racons que abans, sense saber perquè, ens quedaven pendents. Aquesta realitat també ens ha ajudat a fer introspecció i trobar alguns recons dins nostre: potser hem recuperat antigues aficions, hem identificat què ens fa sentir tranquil·les o quines coses no ens agraden, hem hagut de prendre decisions, algunes de planeres i d’altres més significatives…

A Punt de Referència fem costat a persones que constantment han de prendre decisions clau pel seu projecte vital, concretament pel seu procés d’emancipació, i aquests mesos hem tingut la sort de poder aprendre d’elles i de posar paraules a allò que roman tan invisible en el dia a dia, la seva resiliència.

El que permet continuar en moments adversos

La capacitat de la resiliència es considera un factor de promoció de la salut mental i emocional clau per a tota la societat, per aquest motiu a Punt de Referència acompanyem al jovent a enfortir les seves capacitats de resiliència. Aquesta és una aposta per aconseguir construir una emancipació que fomenti la qualitat de vida del jovent, tant cap a una sensació de benestar positiu respecte a la salut física i mental, com cap a la construcció d’una xarxa de suport per una autonomia vinculada.

Entenem la resiliència com un procés que s’aprèn i que es construeix al llarg de la vida a través de diferents fonts: des de les pròpies capacitats, a través de les relacions significatives que establim i dels contextos segurs que ens brinden oportunitats d’emancipació (Ungar, 2003 a Novella, 2014). Només el 37%, del jovent tutelat migrant identifica els i les educadores socials com a figures de referència (Cónsola, 2016), i resulta significatiu que el jovent tutelat i extutelat compti amb poques figures adultes de referència al territori que puguin contribuir a generar relacions i contextos on enfortir aquesta resiliència.

La resiliència és individual i col·lectiva, una sense l’altra no genera canvi

El jovent acollit en CRAEs percep la seva vida en els aspectes més rellevants (salut, temps lliure, escola, relacions interpersonals, satisfacció personal, etc.) com a menys satisfactòria que el jovent de la població general; tenen una sensació de benestar personal més baixa (Llosada-Gistau, Montserrat i Casas, 2016). Per què? els manquen vincles afectius, oportunitats de pertànyer a un lloc, a un grup, a una persona, claus per reforçar les resiliències i, de retruc, les oportunitats d’emancipació.

L’emancipació per la transició cap a la vida adulta significa un augment de responsabilitat i autonomia que exigeix al jovent un enfortiment de la sensació de benestar i de la salut emocional. Sense pertànyer, aquests processos no són possibles.

 

Les relacions de mentoria permeten crear aquest entorn acollidor pensat perquè el jovent pugui enfortir la seva resiliència mitjançant el vincle afectiu amb el seu referent adult, i aquesta és l’aposta de Punt de Referència. Les figures de referència han de promoure vincles personals, confiar en les capacitats de qui té al davant, tenir una actitud empàtica i de reconeixement, saber que cada persona és única i té necessitats i dificultats diferents, desenvolupar la comunicació assertiva, posar límits quan cal i ser model a través de les pròpies accions (Muñoz, 2005, a Novella, 2014).

El vincle afectiu proposat en les relacions de mentoria a Punt de Referència es complementa amb la relació entre la persona jove amb la persona que realitza l’acompanyament tècnic: els vincles de la persona mentora i l’acompanyant professional han de ser incondicionals, estables i afectius per tal que siguin exitosos. A més, des d’aquest acompanyament que reforça la pròpia resiliència també reforcem la seva capacitat d’organització i resposta enfront als reptes que han d’afrontar, estimulant en el procés la responsabilitat i la presa de decisions informada. Aquest aprenentatge els permet mantenir la capacitat de control sobre la seva pròpia vida, tot disminuint estats de rumiació i passivitat enfront les dificultats o situacions potencialment traumàtiques (Pérez-Sales i Fernández-Liria, 2015), consolidant així una base sòlida per una emancipació a llarg termini.

Per què en temps de Covid-19 la mentoria és clau?

La crisi sanitària provocada pel Covid19, com sabeu, ens ha portat viure un context desconegut, d’incertesa i que per la major part de la població ha fet augmentar les emocions de por i angoixa, sensació d’aïllament degut al distanciament social, i desànim al veure l’augment de les desigualtats estructurals degut a l’aturada de les accions de suport d’oportunitats formatives i laborals. El jovent tutelat i extutelat també està vivint aquest procés amb diversitat de realitats, algunes d’elles traumàtiques, i per activar la seva resiliència caldrà més acompanyament que mai.

Com expliquen Pérez-Sales i Fernández-Lliria (2015) en contextos traumàtics és important “deixar temps de resposta a la pròpia resiliència. Entre un 70-80% de la població fem front a situacions traumàtiques, entre 10-40% poden tenir algun símptoma aïllat d’estrès posttraumàtic, i entre un 3-15% conseqüències a llarg termini.”

Pel jovent tutelat i extutelat, els vincles de suport emocional i psicosocial seran clau pels seus processos d’emancipació per tal de:

  • Donar espais a les emocions que han viscut, com la por i la incertesa. En alguns casos, al estar molt acostumats a transitar per aquestes emocions poden fins i tot ser exemples per les seves figures de referència i persones mentores. És una oportunitat per poder processar col·lectivament el que hem viscut a través d’aquestes relacions de suport. En altres casos, requerirà de suport psicosocial.
  • Pensar en quines estratègies dur a terme per reprendre les seves trajectòries d’emancipació des del punt on les va deixar al març, o en els reptes que ha provocat arrel de la disminució d’ingressos o d’oportunitats formatives, paralització de la renovació de processos documentals o bé d’habitatge.
  • Construir i tenir accés a noves oportunitats d’emancipació. En aquest temps tot s’ha parat, excepte el rellotge que marca l’emancipació del jovent tutelat i extutelat.

 A Punt de Referència entenem l’acompanyament al jovent tutelat i extutelat des de la realitat i vulnerabilitat de la persona que els acompanya, i des del vincle afectiu que es crea amb ells. Des d’aquí, s’inicia un procés màgic que t’animem a viure. Tu també pots ser referent, t’animes?

Article de Laura Terradas, coordinadora de Programes, Núria Martínez, tècnica del projecte Referents i Berta Roig, responsable de comunicació.

Referències:

  • Llosada-Gistau, J; Montserrat, C. i Casas F. 2016. El benestar subjectiu dels adolescents tutelats a Catalunya. Paper 29
  • Manzani, L. i Arnoso, Maitane. 2014. Bienestar psicosocial en menores y jóvenes extranjeros sin referente familiar adulto: factores de riesgo y protección. Norte de Salut mental.
  • Novella, I. 2014. Educación para la resiliencia en el ámbito socioeducativo. Revista de Educación Social
  • Pérez-Sales, Pau i Fernández-Liria, Alberto. 2015. Trauma: del apoyo psicosocial a la psicoterapia. Irredentos Libros.
  • Cónsola, Marc. 2016. L’atenció socioeducativa dels menors estrangers no acompanyats. Una mirada vers les expectatives i les necessitats. Educació social. Revista d’intervenció socioeducativa, [en línia], Núm. 64, p. 44-60, Consultat a: https://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/311853

Afectacions del Covid-19 al jovent tutelat i extutelat: àmbit formatiu

El context del jovent tutelat i extutelat en relació a la formació

Els estudis científics reconeixen l’impacte positiu pel jovent tutelat i extutelat d’assolir nivells acadèmics post obligatoris per tal que es puguin emancipar amb garanties (Montserrat et al., 2012). El jovent té un punt de partida desigual a l’hora d’afrontar la seva trajectòria formativa: el 52% dels menors sota tutela no acaben l’educació secundària obligatòria (ESO), un percentatge que triplica el que hi ha entre la població jove general, que és del 15%. I només el 32% dels menors tutelats fan el curs que els correspon quan arriben als quinze anys, mentre que en el cas de la població general el percentatge és del 73,6% (Upsocial – Intress, 2015).

L’actual situació de confinament i incertesa que estem vivint dibuixa un futur en el qual les desigualtats socials i educatives s’accentuaran. Segons Bonal i González (2020) l’impacte del tancament escolar és desigual en una societat desigual, i evidencia que aquestes desigualtats socials i educatives tenen un caràcter acumulatiu. Segons un estudi de Save the Children (2020), el tancament de les escoles, la crisi econòmica o el propi confinament tenen efectes educatius clars, que no fan més que agreujar les diferències existents abans de la pandèmia.

 

La dificultat de continuar els estudis durant el confinament té conseqüències

La crisi sanitària que estem vivint ha aturat parcialment els estudis de gran part del jovent de Punt de Referència (un 75% està estudiant), i això es tradueix en la reducció d’oportunitats d’aprenentatges per a ells. Els nois i noies ens expliquen que segueixen el curs en línia en condicions poc òptimes per accedir a les formacions i per mantenir l’atenció necessària, i es troben amb poc suport per seguir els seus estudis; posant de relleu les desigualtats que provoca la bretxa digital i la bretxa d’activitats.

L’estudi de Save the Children (2020), explica que la vinculació emocional amb l’escola, el professat i la resta d’alumnat és un factor de protecció contra l’abandonament escolar. A més, la reducció del temps lectiu pot implicar una pèrdua de competències i coneixements similars a les que es produeixen durant les vacances d’estiu, el que s’anomena “oblit estiuenc”: aquests mesos creen diferències en lectoescriptura i matemàtiques: els joves d’entorns socioeconòmics avantatjats milloren els resultats i els d’entorns desavantatjats empitjoren. En aquesta bretxa d’activitats s’hi sumaran els efectes de la reducció del temps lectiu.

 

 

A curt, mitjà i llarg termini, aquesta crisi social es concreta i afectarà el jovent tutelat i extutelat en:

  • Bretxa digital, tant en accés a aquesta com en ús: la majoria del jovent està seguint els estudis des de casa en línia, i aquesta dinàmica continuarà els mesos vinents. Bona part del jovent que acompanyem no té espais adequats per estudiar, ni acompanyament, ni accés a dispositius electrònics adequats, a internet…
  • Més dificultat per accedir al mercat laboral: quasi la meitat del jovent que està estudiant estava pendent de realitzar una estada en pràctiques en una empresa. Davant la impossibilitat de realitzar-les i amb l’opció de la convalidació d’aquestes, perden l’oportunitat de sumar una experiència al seu currículum i de donar-se a conèixer a una empresa que els podria oferir una oferta.
  • Incertesa sobre la continuïtat dels estudis: un 42% del jovent participant de Punt que estudia té la voluntat d’accedir a altres estudis superiors als cursats el curs vinent, però viu amb estrès aquesta transició educativa per la incertesa de no saber com i quan es podrà realitzar.

 

La resiliència les relacions de confiança permeten agafar les regnes en moments adversos.

En Yassine ha compartit la càrrega de deures amb la seva educadora, qui l’ha animat i recordat l’esforç que ha fet aquest curs; l’Amina i la Maria han practicat el català, ja quem sense l‘escola, la jove havia perdut oportunitat per fer-ho; l’Omar i la seva educadora han buscat opcions d’estudis pel curs que ve; en Moha ha demanat suport a en Pau per resoldre problemes de matemàtiques; en Manuel comparteix les inquietuds sobre si tornarà a l’escola presencialment amb la Carmen. El jovent està posant en marxa tots els seus recursos personals per fer front a aquesta situació, per aprofitar aquest temps, aprendre i aprovar el curs.

Aquests dies Punt de Referència hem dut a terme accions per reduir la bretxa digital, proveint als joves amb dispositius electrònics i millores d’accés a la xarxa; així com accions per reduir la manca d’activitats i l’abandonament escolar i de les trajectòries educatives. Per fer-ho són claus el suport a l’estudi i els vincles afectius amb les seves figures de referència i persones mentores.

 

La interacció que es dona a través d’aquests vincles i els espais que es creen permet:

  • Reforçar l’autoimatge i l’autoconfiança. Com em veuen les altres persones? Què pensa de mi el meu / la meva referent? El que em digui sobre mi configurarà finalment la meva manera de pensar i actuar. Parlem de l’ efecte Pigmalió, aquell que fa que el reconeixement de les altres persones sobre les potencialitats de cada jove tingui conseqüències positives per a la seva autoconfiança i percepció de les pròpies habilitats.
  • Que creguin en el jovent és clau per trencar el cercle de l’autopercepció negativa que puguin tenir. Portat a l’àmbit dels estudis, la presència de les persones que fan un retorn positiu els permet passar de dir “he aprovat per xiripa” a dir “he aprovat perquè sóc capaç de fer-ho”.
  • Incrementar i alimentar la motivació vers els estudis. Els processos d’aprenentatge parteixen dels reptes cognitius, que poden ser majors o menors en funció punt de partida. Sostenir i promoure l’aprenentatge pot ser per al jovent una meta tan aclaparadora que els paralitzi. Per fer el repte més assoblible, sovint, cal una persona amb qui recolzar-se i que t’ajudi a trobar els teus propis mecanismes per mantenir la motivació en els estudis; a replantejar reptes, a fer-te veure que és una carrera de fons que requereix esforços i pauses per respirar…
  • Ser espai de recolzament de les vivències d’inestabilitat, estrès i ansietat, que puguin estar vivint. L’estat emocional del jovent influeix directament en la seva capacitat de concentració i motivació cap a l’aprenentatge; així com en la capacitat d’incorporar noves competències acadèmiques.
  • Millorar l’autoconeixement i el coneixement de les possibilitats del sistema educatiu en cada moment; a través de les converses i trobades de mentoria i del suport socioeducatiu.
  • Aprofundir en estratègies d’autoregulació i organització: obtenir suport en l’estudi establint estratègies i tècniques d’estudi que permetin la planificació per l’aprenentatge significatiu dels continguts i competències que comporta cada trajectòria educativa.

Tots aquests factors són sovint la part invisible de l’iceberg de les desigualtat educatives, ja que no són visibles i tenen una alta contribució en com serà l’adhesió educativa, la capacitat cognitiva relacionada amb l’aprenentatge i les transicions entre estudis; tots ells elements clau en l’èxit educatiu del jovent (Albaigés et al., 2012).

Per tal que el potencial del jovent i els suports dels vincles que construeixen siguin significatius per la seva emancipació cal, també, que s’estableixin polítiques que garanteixin el dret a l‘educació del jovent tutelat i extutelat, l’accés a l’educació i la possibilitat de fer un procés d’aprenentatge complet.

Article de Laura Terradas, coordinadora de Programes i Alba Pi, tècnica del projecte Atenea

 

Referències bibliogràfiques:

· ALBAIGÉS BLASI, BERNAT, I FERRER-ESTEBAN, GERARD (2012), “L’èxit educatiu a Catalunya. Indicadors dels sistemes educatius. L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2011”, Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
· BONAL, XAVIER I GONZÁLEZ, SHELIA (2020), “Quan el desavantatge s’acumula: confinament, aprenentatge i desigualtats”. El Crític. Consultats des de: https://www.elcritic.cat/opinio/quan-el-desavantatge-sacumula-confinament-aprenentatge-i-desigualtats-56615
· MONTSERRAT BOADA, CARME, I CASAS AZNAR (2010), “Educación y jóvenes ex-tutelados: revisión de la literatura científica española”. Educación XXI, 13, p. 117- 138.
· MONTSERRAT BOADA, CARME, CASAS AZNAR, FERRAN, MALO CERRATO, SARA, I BERTRAN CAMATS, IRMA (2012), “Els itineraris educatius dels joves extutelats Catalunya”. Col·lecció Infància i adolescència, 6. Departament de Benestar Social i Família.
· SAVE THE CHILDREN (2020) “Covid 19: Cerrar la brecha: Impacto educativo y propuestas de equidad para la desescalada”. Consultat des de: https://www.savethechildren.es/sites/default/files/2020-05/COVID19Cerrarlabrecha.pdf
· UPSOCIAL (2015) “El El reto de ampliar las oportunidades de la infancia tutelada”. Consultat des de: https://upsocial.org/es/noticia/el-reto-de-ampliar-las-oportunidades-de-la-infancia-tutelada

Afectacions del Covid-19 al jovent tutelat i extutelat: àmbit economia i habitatge

El mercat laboral

Les dificultats d’accés a un habitatge assequible, la precarització del mercat laboral, els obstacles administratius de la mà de la Llei d’estrangeria o l’exclusió social enquistada comporten que, cada dia, siguin més les persones que es veuen abocades a viure al carrer o en infrahabitatges (Sales, 2019).

Dins d’aquest escenari, ara hi sumem un nou convidat: el COVID-19 i totes aquelles crisis socials que arrossegarà al seu pas; tots aquells factors que dificulten, també, el camí del jovent tutelat i extutelat per a la consecució i construcció del seu projecte d’emancipació.

Gràfics amb números vermells, fletxes que il·lustren caigudes i altres indicadors visuals parlen de la paralització i davallada econòmica que estem vivint aquestes setmanes, en un context de partida ja socialment i econòmicament fracturat per una desigualtat que va en augment. A Catalunya, un 12,2% de les persones que treballen són pobres i el 87,1% dels nous contractes són temporals (INSOCAT, 2019). Tenir un treball remunerat, per tant, no és garantia per sortir-se’n, i no parlem de no tenir-ne: les dades de l’atur s’estan engreixant amb força aquestes setmanes. Per últim hi ha aquelles persones amb una situació administrativa irregular que no disposen del permís de treball. Aquestes  tenen encara més dificultats per accedir al mercat laboral, són persones abocades a un cicle que només acaba quan apareixen oportunitats.

 

L’accés a l’habitatge

Un cicle també difícil d’evitar ve provocat per l’inaccessibilitat de l’accés a un habitatge. Per una banda, des de l’any 2013, el preu del lloguer a Barcelona ha pujat un 36,4% i ha arribat a assolir l’any 2018 un màxim històric de 929,6 euros mensuals de mitjana (Diàlegs d’Habitatge, 2019). Per altra banda, en els últims anys la situació del sensellarisme a la ciutat de Barcelona ha canviat, les dades ens mostren que l’edat de les persones que  ha disminuït: al voltant d’un 17,9% de la població sense llar és població jove (18-30 anys) i un 18,3% són menors d’edat (de Inés, Guijarro, Tello i Sales, 2017).

Les dades són alarmants. Ens indiquen que els recursos i oportunitats per a la transició cap a l’emancipació són clarament insuficients. Consolidar l’habitatge ha estat i és un gran repte pel jovent extutelat. Ara, amb la crisi econòmica, el camí fa més pujada i la carrera de fons cap a la seva emancipació es complica.

Després del primer mes de confinament, sabem que el jovent que acompanyem i viu en projectes d’habitatge social ha mantingut els ingressos i la situació d’habitatge gràcies al suport de les entitats. Però, d’altra banda, aquells que ja han iniciat la seva emancipació per compte propi, han vist clarament disminuïts els seus ingressos degut als canvis i la precarització en l’àmbit laboral així com, també, el jovent que està pendent de finalitzar la seva estada en centres o en pisos assistits i que ha d’afrontar l’emancipació per compte propi, veu que la incertesa sobre el futur es fa més gran. En aquests casos, l’estabilitat i viabilitat de la seva trajectòria d’emancipació s’està veient afectada, augmentant la seva vulnerabilitat social. Tots aquests casos representen un terç del jovent que participa a Punt.

 

Les conseqüències per al jovent tutelat i extutelat

  • El trencament de la trajectòria iniciada. Quan el dret a l’habitatge no està garantit, les energies, les estratègies i les accions s’orienten principalment a poder estabilitzar, dins de l’emergència, a la situació d’habitatge del/la jove, ja que sense un espai on descansar i sentir-se segura és difícil afrontar altres reptes de l’emancipació amb garanties. Tot i això, sovint fan un esforç i fa front a processos formatius o d’inserció laboral mentre la situació d’habitatge és incerta.
  • L’augment del risc de situacions de sensellarisme es veu agreujada per la dificultat de l’accés a l’habitatge, els preus del lloguer i, en alguns casos, pel racisme present a la nostra societat, i també per la inestabilitat o disminució d’ingressos econòmics actuals. “El sensellarisme durant la joventut pot suposar el trencament de la transició cap a l’adultesa i de la construcció del projecte vital propi, i és especialment important prevenir-lo i intervenir-hi per evitar-ne la cronificació” (De Inés i altres, 2019:5).
  • L’augment de malestars psicosocials. Diversos estudis (De Inés i altres, 2019) mostren com la desigualtat estructural d’accés a l’habitatge i a ingressos estables facilita el desenvolupament o cronificació de malestars psicosocials i problemes de salut mental; com estats depressius, d’ansietat, consum de substàncies i afectacions al desenvolupament cognitiu. A aquests factors es suma el ritme i exigències del context a afrontar per recuperar l’estabilitat en la trajectòria d’emancipació i la frustració que pot generar la precarietat de les oportunitats plantejades. Sabem que la salut emocional i mental no és només un fenomen individual sinó també sociopolític; formar part de la comunitat i contribuir-hi des esdevé un factor essencial. Tenir una llar no és un luxe, és un dret fonamental. És tenir un refugi on poder descansar, on poder cuidar-se i millorar la salut, on sentir-se segura i part de la comunitat. Com afirma el propi jovent, el manteniment i creació de vincles afectius i socials creats en espais de proximitat i seguretat són un factor de protecció (De Inés i altres, 2019). Un espai  base que permet afrontar reptes.

 

A Punt de Referència acompanyem al jovent buscant el factor de protecció a partir del vincle afectiu; fomentant el reconeixement, el sentiment de pertinença, els llaços que construeixen xarxa de suport o que són font de benestar personal i obertura de noves oportunitats.  Tanmateix, és imprescindible que això estigui acompanyat d’un avenç en les polítiques per fer front a les situacions de sensellarisme, atenent la diversitat de les problemàtiques i les necessitats i apostant per la promoció de l’accés a un lloguer d’habitatge assequible i social. En el cas del jovent migrant, cal que des de l’Administració s’aposti per a la seva regularització administrativa per un sentit humanitari i no com a eina d’instrumentalització segons les necessitats del mercat. Donant aquest pas, moltes persones podrien tenir una feina i un habitatge per a seguir caminant amb garanties cap a l’emancipació.

Article de Laura Terradas, coordinadora de Programes i Marta Roda, tècnica del projecte GR16-18

Referències bibliogràfiques

Afectacions del Covid-19 al jovent tutelat i extutelat: l’àmbit laboral

Emancipar-se pel jovent tutelat i extutelat té una data concreta, passi el que passi i també enmig d’aquesta crisi. La crisi sanitària que estem vivint representa un stop en la dinàmica de vida que coneixíem fins ara, però no representa un stop pel camí a l’emancipació dels nois i noies. El temps continua corrent i les oportunitats han minvat, ja que la crisi sanitària ha vingut acompanyada d’una crisi social, que augmentarà les desigualtats que ja eren presents en la nostra societat.

Segons el El Crític 700.000 persones a Catalunya han perdut la feina de manera temporal; això representa aproximadament un 20% de la població ocupada abans de la crisi. En el cas del jovent tutelat i extutelat que participa de Punt de Referència l’afectació ha estat pel  69% del jovent que estava treballant abans de la crisi. D’aquests, a un 44% se’ls ha aplicat ERTO, un 33% desconeix la seva nova situació laboral i un 12% ha perdut la feina.

Després d’un mes i mig de confinament, recollim a través del jovent que participa a Punt que ha un 50% dels que treballava a temps complert ha vist afectada la seva situació i un 75% dels qui ho fèien a temps parcial. Aquesta dada ens mostra com l’afectació encara és major pel jovent en situacions laborals més precàries de partida.

Si poguéssim tenir les dades del tot el col·lectiu de jovent tutelat i extutelat probablement la tendència seria semblant. Les dades mostren que l’afectació social i econòmica de la crisi que estem vivint no és igual per a tothom. Aquesta crisi sanitària està posant de relleu encara més les desigualtats socials existents d’abans.

 

A curt, mitjà i llarg termini, aquesta crisi social es concretarà en l’àmbit laboral pel jovent tutelat i extutelat en:

  • incertesa sobre què succeirà amb les tramitacions de sol·licitud de permís de treball a través d’una oferta de feina;
  • una aturada en les seves trajectòries professionals, sobretot per aquell jovent que estava en fase de transició d’estudis a l’àmbit laboral i ha vist afectada la possibilitat de pràctiques formatives;
  • més dificultats d’accés a la feina;
  • més dificultats d’aconseguir una oportunitat per accedir al permís de treball per aquell jovent que té una trajectòria migratòria;
  • i més precarització de les possibles feines futures.

Per acompanyar al jovent en aquests reptes, necessitem continuar construint contextos que fomentin la seva pròpia resiliència i els obrin oportunitats reals per a l’emancipació. Des del dia a dia de l’acompanyament tècnic, des de les persones referents voluntàries, des del treball en xarxa i incidència política a través de les federacions, des de les col·laboracions amb el teixit empresarial, i, sobretot, des de l’escolta cap als i les joves i les necessitats que els vagin sorgint.

Durant aquests setmanes, hem recollit a través seu la importància del suport emocional que reben des de l’acompanyament tècnic i des de les persones referents voluntàries, per fer front a la incertesa laboral que tenen per davant. Tenint en espai afectiu de suport on s’escolten i acullen les seves angoixes i preguntes; que representen espais d’oci i distensió que els carreguen les energies per continuar; espais de reconeixement de tot l’esforç que fan per continuar i de construcció conjunta d’estratègies concretes per obrir noves oportunitats.

També, hem recollit la necessitat d’orientació per l’assessorament sobre aspectes laborals i legals referents als processos administratius en curs; així com la necessitat d’aconseguir oportunitats de feina, on puguin demostrar tot el potencial que tenen i aconseguir els ingressos que els permetin construir la seva emancipació amb garanties. Tens alguna oportunitat pel jovent de Punt?

Perquè la joventut tutelada i extutelada sempre té l’exigència d’emancipar-se sigui el context que sigui, i necessiten, com tots i totes, vincles i xarxa de suport per fer-ho. Necessiten, ara més que mai, oportunitats per aconseguir la seva emancipació amb garanties.

En moments difícils, creixen els suports per al jovent. Gràcies!

No podem negar que passem per un moment complicat. Així us ho hem fet saber les darreres setmanes a les persones que formeu part de Punt de Referència. Des de llavors, hem rebut moltes i diferents mostres de suport. Us les volem compartir, i sobretot agrair.

L’associació ha crescut en un 10%, per l’alta de noves persones sòcies i hem rebut un degoteig de donatius puntuals.
Per Punt de Referència, les persones sòcies sou molt importants. Créixer en nombre ens facilita un millor horitzó en clau d’estabilitat econòmica per als projectes de l’entitat, i ens permet fer previsions fiables de l’estat de l’economia en els futurs mesos. Alhora, el fet que les persones que ens coneixeu, que en molts casos sou voluntàries als projectes, feu el pas a associar-vos, ens fa pensar que confieu en la feina que realitzem. Finalment ens alegra que pugueu participar més persones en les decisions que afecten a l’entitat. Actualment a l’associació Punt de Referència ja hem superat una barrera històrica: som 107 persones sòcies.
T’agradaria fer el pas?

 

Per respondre a les necessitats bàsiques del jovent, han sorgit iniciatives que els estan donant suport d’una forma molt directa:

Campanya #TotesATaula, de la cooperativa Opcions.

Arran de la crisi provocada pel coronavirus, la majoria de jovent s’ha vist afectat per una reducció de jornada, per un ERTO i alguns d’ells, han perdut la feina. D’aquests darrers, l’equip educatiu n’ha detectat alguns que no poden fer front al pagament del lloguer ni del menjar de les properes setmanes. En aquest context, la cooperativa Opcions ha creat un fons solidari, gràcies al qual ha fet arribar cistelles de productes frescos i de proximitat per al jovent més necessitat.

Des de casa, qualsevol persona pot col·laborar-hi. El 80% de la quota de noves persones sòcies d’Opcions que facin servir el codi “ATaulaPReferència” farà créixer aquest fons solidari directament pel jovent de Punt de Referència, tot promovent el consum conscient i de proximitat.

 

 

 

Gigues per combatre la bretxa digital

Part del jovent a qui acompanyem no té internet allà o resideix, però en canvi, té més necessitat que mai de mantenir-se connectat i parlar amb la seva família (alguns la tenen en altres països, en el mateix context de crisi sanitària), o amb els mentors i educadores, en un moment de màxim distanciament físic. No tenir accés a internet també els posava moltes dificultats a l’hora d’intentar seguir les formacions que s’estan fent en línia. Per superar aquesta bretxa digital, la Fundació Mobile World capital Barcelona  ens ha fet arribar 20 targetes SIM de Vodafone de 60G. Gràcies a elles, aquests dies el jovent torna a estar connectat al seu entorn.

“Muchísimas gracias por la targeta, la voy a usar para hablar con la familia”  Abdelilah, projecte Trajecte

 

T’agradaria fer un consum més responsable i solidari? Tenim una proposta!

Has pensat mai si practiques un consum conscient? Una de les primeres conseqüències del confinament possiblement ha estat un canvi en les dinàmiques de consum, per exemple, un increment de la compra en comerços de barri i de productes de proximitat.

Són algunes de les propostes que defensen cada vegada més veus, entre les quals la cooperativa Opcions, que ens proposa aprofitar aquest moment de canvi per fer un salt cap a alternatives de consum més sostenibles, i fer-ho donant suport a col·lectius vulnerables, com el jovent tutelat i extutelat a qui acompanyem. T’expliquem com:

 

Totes a Taula és la campanya que vol donar resposta a les necessitats de persones en situació de vulnerabilitat, com és el cas d’alguns dels joves de Punt, que un mes després de l’arribada del Covid-19, han perdut la feina, i alguns d’ells afronten grans dificultats per a pagar el lloguer, i per menjar.

Aquesta vegada però, gràcies al model de consum de moltes persones que aposten per una economia solidària, han rebut 4 cistelles de productes frescos i de proximitat que els ajudaran a tirar endavant les properes setmanes.

 

 

 

T’agradaria que aquest suport pogués mantenir-se en el temps i que la col·laboració entre Punt i Opcions continuï donant fruits?

Unint-te a Opcions, i introduint el codi promocional ‘ATaulaPReferencia‘ aconseguiràs, amb un sol gest, practicar el consum conscient i, a la vegada, col·laborar amb el fons solidari en suport al jovent de Punt de Referència.

EL Covid-19 ens situa en un escenari encara més incert

Incertesa i angoixa. Probablement siguin els termes que millor defineixen aquests dies els sentiments del jovent tutelat i extutelat, uns sentiments amb els quals conviuen des d’abans de l’arribada del Covid-19, però que s’accentuen pels primers efectes del coronavirus en les seves vides. Un virus que suposa més pals a les rodes pel present i futur del col·lectiu al qui acompanyem. Aquests dies els nois i noies ens fan arribar les seves preocupacions a través de videotrucades, trucades i whatsapps:

  • Els tràmits administratius queden aturats, això significa que el jovent que està a l’espera de resolucions de permisos de residència, de treball, de matriculacions en estudis, etc, queden sense resoldre durant un període de temps encara indeterminat.
  • Què passa amb els nois i noies a qui se’ls ha aplicat un ERTO? què passarà amb les ofertes de feina en tràmit que els donaven accés a un permís de residència i treball? Si accedir a una feina ja és complicat per a noies i nois de 18 anys amb poca o nul·la experiència laboral prèvia, la por de poder-se tornar a quedar a l’atur pot ser paralitzadora. D’altres han vist truncades les seves pràctiques.
  • No a tots els i les estudiants els afecta igual el canvi en el marc educatiu: el jovent tutelat i extutelat que estudia no disposa d’un suport constant i exclusiu que l’animi a mantenir els estudis a distància, i durant el temps de confinament se’ls redueix molt l’espai d’intercanvi cultural per a continuar millorant les competències lingüístiques.
  • El jovent passa d’assistir als estudis i al lloc de treball a estar-se al centre de menors o al recurs habitacional on resideix, fet que els distancia de la seva xarxa relacional quotidiana i pot provocar canvis importants en els hàbits relacionals i de salut mental més rutinaris.
  • Com sostenir l’avorriment? I l’aïllament de qui més s’estimen? Com poder connectar amb els i les altres amb la poca connexió a la xarxa de què disposen?

 

Aquesta situació podran sostenir-la millor o pitjor, com més xarxa de suport tinguin, per això és més necessari que mai un acompanyament individualitzat com el que oferim a Punt de Referència.

La importància de l’acompanyament en moments especialment durs.

Val la pena intensificar l’acompanyament al jovent, tan presencial en els pisos assistits com online en el cas de la resta de jovent de l’entitat, amb tres objectius:

  • Que durant el confinament i la soledat que comporta, sàpiguen que estan acompanyats/des, que recollim les seves inquietuds i treballem per donar-los respostes. El paper de les educadores i de les persones mentores en aquest objectiu és clau, creant noves maneres per ser al costat del jovent.
  • Que, dins les possibilitats actuals, es continuï treballant o replantejar els objectius de cada jove en referència al seu pla cap a l’emancipació.
  • Que ser-hi permeti vetllar per la salut pròpia i col·lectiva, prenent les mesures de prevenció necessàries i fent-se responsables d’aquest repte que demana actuar de forma conjunta.

 

Preocupació pel sosteniment dels projectes de l’entitat

El futur d’aquest jovent dependrà del context social, però també de la xarxa de suport que tinguin al voltant per enfrontar els reptes i facilitar l’obertura d’oportunitats en aquest context. Una xarxa que depèn de la capacitat d’acompanyament que Punt de Referència pugui donar-los, i aquesta també és una preocupació fruit de la situació actual.

Hem reajustat el pressupost anual dels projectes i les treballadores de Punt han reduït la jornada laboral degut al bloqueig administratiu: les peticions de subvencions públiques que estaven en procés de tramitació han quedat aturades fins que acabi aquesta situació. Les resolucions de les ajudes queden ajornades fins a nou avís, mentre l’acompanyament al jovent no s’atura. No volem deixar d’atendre les necessitats que ens fa arribar el jovent, avui encara més vulnerable.

Davant d’aquesta situació d’emergència, demanem a tothom que pugui aportar des de casa el seu granet de sorra: