Tag Archive for: documentació

Angustia pandémica, burocrática y laboral entre la juventud migrada

Técnicas de Punt de Referència coinciden en que una de las principales afectaciones de la crisis provocada por la pandemia en la juventud migrada es la imposibilidad de renovación de los permisos de residencia.

Sara Montesinos
Fotografías: Berta Roig

 

A principios del mes de marzo de 2021, poco antes del primer aniversario de la pandemia que se inicia con el confinamiento domiciliario, TV3 publicaba un reportaje sobre los efectos de la covid en la salud mental y emocional de los chicos y chicas. Después de un año en el que sólo habían ocupado titulares culpabilizándoles, los medios de comunicación han dado voz a las situaciones, consecuencia de todo lo que han sufrido. Según un estudio de la Confederación Estatal de Asociaciones de Estudiantes, el 72% de los estudiantes está más preocupado por su salud mental que por cualquier otra cosa. Además, el Centro de Estudios Sociológicos ha publicado recientemente un estudio sobre la salud mental de los españoles durante la pandemia, del cual se destaca que un 30% de jóvenes entre los 18 y los 24 años han tenido trastornos de ansiedad, el doble que la media de la población. Con esto, el Estado Español encabeza el ranking europeo de paro juvenil, con un 40’7% de la juventud parada. 

 

Y cómo ha afectado esta situación de pandemia a la juventud que migra sola? Coral Escobar, educadora social y tèécnica del proyecto de vivienda Pisos Asistidos, mantiene un contacto diario con los jóvenes del piso que acompaña. En este sentido, siendo una de las referentes principales, las relaciones estrechas que establece con ellos la permiten acompañarlos emocionalmente a lo largo del tiempo. “De la misma manera que a nosotros nos ha afectado esta situación a nivel emocional, a ellos también”, explica. “Yo les observo des de fuera y he valorado situaciones de más desánimo, de más sufrimiento, a veces no sé hasta qué punto se dan cuenta” La educadora no cree que sean casos aislados,  asegura que ha incrementado el aislamiento de muchos jóvenes así como la sensación ó de solitud, más que en épocas previas a la pandemia, “lo noto en conversaciones, comentarios, no tienen un ritmo relacional como el de antes, y no es algo que expresen directamente”.  Además, Coral comparte también reflexiones sobre los efectos del sistema de acogida de la administración, que ha hecho que muchos jóvenes hayan pasado por centros diversos en puntos geográficos diferentes. “han quedaado aislados en casa o en el barrio debido a las restricciones y a menudo tienen una red muy repartida en el territorio. 

 

Brahim siempre había soñado con vivir en Barcelona, desde que llegó en la Línea de la Concepción, Algeciras, ha pasado por diferentes ciudades como Sevilla y València, hasta allegar finalmente a la ciudad condal, donde procura arraigar des de 2017. Como a miles de jóvenes, esta situación de pandemia le ha afectado en el ámbito emocional, “ahora es complicado salir y también hacer deporte, eso hace que pase muchas horas en casa, le doy muchas vueltas a todo y me agobio, a veces necesito desconectar y no puedo con esta situación, explica en Brahim

Más allá de las relaciones sociales y la cura de los vínculos, Brahim se ha visto gravemente afectado per la crisis económica que ya comienza a dejarse notar. En su segundo año  de Grado Medio en mecánica había encontrado un trabajo con el que estaba contento y se sentía valorado, hasta había podido convalidar las prácticas con el trabajo, pero cuando llegó el final del contrato no se lo pudieron renovar. Unos meses más tarde, el verano del 2020, lo volvieron a llamar de la misma empresa, donde se reincorporó hasta principios de 2021, momento en el que se vuelve a quedar sin trabajo.  Mientrastanto, Brahim continúa encarando el Trabajo de Final de Grado y mirando de sacarse el carné de conducir con los ahorros que ha obtenido a lo largo de estos años. “He aprobado el examen teórico con solo un error”, dice sonriendo. Aún y así , las trabas burocráticas no se han aligerado ni con una pandemia mundial, y el próximo 23 de abril tiene que renovar su residencia con permiso de trabajo. La ley, pero, no lo permite sin un contrato laboral vigente, así que Brahim puede perder los papeles y tener que volver a empezar de zero si no lo consigue antes de Sant Jordi.

 

Alba Pi, técnica del Proyecto Atenea, es una de las referentes de Brahim. “Es un joven con una trayectoria muy buena, hace mucho que está vinculado a la entidad y siempre ha estado muy comprometido”, explica. “Él es muy modesto, pero saca muy buenas notas y los profesores lo tienen muy en cuenta de cara a las prácticas, compaginaba trabajo con estudios”. Alba comenta frustrada cómo la trayectoria de emancipación de Brahim, que iba muy bien, se ha visto rota por la situación de pandemia y la ley de extranjería, “Brahim ya trabajaba de lo que había estudiado mientras continuaba formándose, pero ahora sin un contrato se puede quedar sin documentación. Muchos jóvenes que se han quedado sin trabajo perderán los papeles, la situación es dramática”, afirma Alba.

Alícia Garcia, técnica de mentoría de Punt de Referència y acompañante de una veintena de jóvenes, explica también que una de las principales afectaciones son las relaciones sociales, “no sólo ha sido difícil que puedan salir y encotrarse con su red de amistades, sinó que para los jóvenes que no disponen de esta red ha sido imposible encontrar espacios de ocio donde crearla”. Otra de las graves consecuencias ha sido el acceso a una formación, ya que como dice la técnica de mentoría, “muchas son online y los jóvenes no disponen de recursos en casa para poder seguirlos. 

 

También Abdelkarim ha visto como su trayectoria formativa quedaba parada por la Covid19. Después  de cursos de mantenimiento, lampistería, cocina y soldadura, las prácticas del último curso quedaron suspendidas por el confinamiento. 

“Viví el confinamiento en un piso con cuatro jóvenes más, en aquellos meses aprendí a tocar el tambor”, explica antes de confesar que también se angustió mucho “algunos días estaba tan enfadado que pensaba en volver a Marruecos, pero después me doy cuenta que allí también tendría que empezar de cero, aquí he aprendido muchas cosas y no quiero volver. Ahora que vuelvo a hacer deporte ya no tengo ese pensamiento”.

La parada de las prácticas supuso también quedarse con menos posibilidades de conseguir un contrato de trabajo. Abdelkarim no tiene aún el permiso de trabajo y la reinterpretación de la ley de extranjería en materia de renovaciones imposibilita que pueda mantener su residencia. 

Tanto Coral como Alicia y Alba coinciden que lo que más preocupa a los jóvenes es el tema de la documentación que, a banda de la crisis de la pandemia, se junta con las denegaciones provocadas por el cambio en la ley de extranjería referente a las renovaciones de permisos de residencia. “Más allá de las regularizaciones de jóvenes migrantes solos, la situación ha hecho que muchas personas pierdan la residencia desde que empezó la crisis, haciendo mil pasos atrás i teniendo que volver a plantearse empezar otra vez”. comenta Coral.

“Hay también angustia entre jóvenes por el hecho de no recibir información directamente, nosotras estamos constantemente recibiendo noticias sobre la situación y ellos tienen muchas preguntas”, continúa Coral, según la técnica, muchos jóvenes se preguntan qué pasará o si habrá vacunas para todos. “Esta incertidumbre se suma al miedo por sus familias,  que viven en países donde la gestión de la pandemia es diferente, con más dificultades y preocupaciones que se agravan con la distancia”, dice Coral. Las tres técnicas afirman observar angustia en los jóvenes tanto por la pandemia en si misma, como por la situación de regularización y su futuro laboral.

L’acompanyament professional de llarga durada, al Projecte Trajecte

 

Assolir l’emancipació exigeix als nois i noies tenir resolts els reptes en els àmbits de la formació, el treball, l’habitatge, la documentació, entre d’altres. Aquest procés requereix temps i acompanyament, per això a Punt de Referència disposem del projecte Trajecte, que atén als joves en demandes específiques que es poden resoldre amb acompanyament professional prolongat en el temps, fins a aconseguir els objectius marcats.

Actualment acompanyem 11 nois i noies que necessiten suport professional per aconseguir resoldre almenys dos objectius d’importància pel seu itinerari, i que poden haver estat vinculats abans en algun altre projecte de l’entitat, o no haver-ho fet però tenir l’opció de fer-ho més endavant.

Un exemple és l’Oussama, un jove que va arribar a Punt de Referència sense documentació, sense un recurs d’habitatge, sense saber com accedir a una formació, amb les butxaques buides. Amb l’acompanyament dels educadors de Trajecte (la Coral i en David) ha aconseguit, passats dos anys, capgirar la situació. Actualment està estudiant un Grau Mitjà en Mecànica, assisteix setmanalment al taller d’estudi, ha conegut una associació amb la que ha aconseguit accedir a viure en un habitatge, i amb aquests objectius coberts es disposa ara a tancar la seva participació a Trajecte i es planteja participar al Projecte Referents per vincular-se amb una persona adulta de referència.

 

Les principals preocupacions del jovent

 

La Coral i en David estan d’acord que el tema que més preocupa al jovent és ara regularitzar la seva situació documental. Són molts els qui demanen suport sobretot per renovar el permís de residència (NIE), i per buscar solucions quan a la majoria se’ls tornen denegats. “Regularitzar la seva situació és la seva primera demanda, però a l’ anar-los coneixent més, es van detectant altres necessitats importants”, diuen. En aquest any, amb el context de la Covid-19 hi ha hagut joves en situacions precàries que s’han trobat sols després de deixar els centres d’acollida, sense ningú que es fes càrrec de la seva situació. L’accés a l’habitatge és una altra preocupació compartida per la qual, malauradament no disposem de recursos per donar-los cabuda, i per últim i no menys important, la majoria d’ells tenen en comú el fet de tenir poca xarxa de suport al voltant que els pugui ajudar en aquesta situació.

 

 

Com treballem per aconseguir trajectes positius?

 

 

Trajecte és un projecte que es nodreix de treballar coordinadament amb professionals d’altres entitats i recursos, una forma de treball fonamental per aconseguir obrir portes i possibilitats en els àmbits de suport al jovent. Es treballa en xarxa amb educadores, amb centres educatius, amb advocats per demanar suport jurídic, amb l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats, entre d’altres. Amb els nois i noies s’estableix prèviament un pla de treball on, com a mínim, es proposen dos objectius importants pel seu camí cap a l’emancipació, i a partir de llavors, l’educador/a i el noi/a es troben periòdicament a Punt per fer tutories de seguiment i van presencialment a conèixer altres recursos del territori o a resoldre tràmits conjuntament.

A Trajecte no hi ha un inici i un final de curs, ja que la durada de l’acompanyament dependrà del temps que necessiti cada cas per aconseguir l’emancipació. 

 

 

Quins efectes té la llei d’estrangeria en el jovent migrat?

Fa uns dies llegíem al diari que gairebé 10.000 menors immigrants tutelats a Espanya no tenen documentació. Sortir dels centres amb 18 anys i sense el seu NIE suposarà per a tots aquests joves tenir el camí cap a l’emancipació molt més difícil: es trobaran en situació il·legal al territori, per tant no podran residir legalment al país i en el pitjor dels casos podrien ser deportats al seu país d’origen, tenint en compte que la majoria tampoc no tenen passaport. Vivint aquí i sense NIE no podran obtenir el permís de treball, tampoc no tindran accés a alguns espais formatius, ni podran obrir un compte bancari, o quelcom tan aparentment accessible com apuntar-se a un club esportiu.

Posant de punt de partida un cas com el descrit, comença pel jovent una cursa d’obstacles per aconseguir el NIE i el permís de treball: dos objectius que, depenent de si s’aconsegueixen o no, determinaran de manera rotunda les vides d’aquests nois i noies.

 

PRIMER OBJECTIU: NIE

Aconseguir una documentació que reconegui els joves serà la clau del seu futur, per aquest motiu és una de les prioritats a treballar per les educadores dels centres de menors i també per a les professionals de Punt de Referència. Les primeres traves, però, les troben en el moment de demanar cita a l’Administració que se n’encarrega: Estrangeria. Aconseguir una cita suposa un periple que pot durar setmanes i moltes vegades acaba sense èxit, i sense cita, no hi ha papers. Ens imaginem que haguéssim d’estar setmanes i setmanes intentant demanar cita per renovar el nostre passaport o el nostre NIE?

L’alegria és immensa quan un/a jove aconsegueix el NIE, però passat un any torna l’angoixa perquè toca demanar la renovació per la qual cal presentar una sèrie de documentació a vegades difícil de recopilar si no és amb ajuda de professionals, com per exemple, poder justificar que tenen mitjans econòmics per viure pel seu compte.

 

 

“És quasi impossible aconseguir els papers. És un procés massa llarg en el qual, per un motiu o altre, t’acaben negant la documentació”. Massa vegades escoltem aquesta frase en molts dels joves que acompanyem. Tot i que el resultat sigui positiu, no podem oblidar l’angoixa que pot generar l’espera d’un tràmit tan central en la seva trajectòria.

 

EL PERMÍS DE TREBALL
Amb el NIE a la mà, el jovent pot finalment accedir a una feina. Però no serà fàcil. El requisit perquè el/la jove aconsegueixi tenir el permís de treball és presentar un pre-contracte laboral d’un any de durada a jornada complerta, tot un repte tenint en compte que la seva experiència laboral i/o la seva formació prèvia és molt escassa degut a la seva edat, i a les dificultats d’obtenir aquest tipus de contracte al mercat laboral actual. Aquesta tramitació pot trigar, en el millor dels casos, entre 3 i 5 mesos a resoldre’s, uns mesos d’espera que es fan eterns per la persona que espera ser contractada i per l’empresari/a que ofereix el lloc de treball.

 

 

 

 

TREBALLO AQUÍ DES DE FA 9 ANYS, PERÒ NO PUC VOTAR.

Malgrat puguin haver passat anys per aconseguir el NIE i una feina, aquestes persones encara son lluny de ser ciutadans de ple dret fins que no aconsegueixin la nacionalitat espanyola. És el cas de molts joves que han passat per l’entitat i a qui hem seguit la pista. Porten 9 anys reconeguts legalment amb un NIE, amb una trajectòria d’estudis i de treball al territori però no són suficients encara per, per exemple, exercir el dret a vot.

 

UNA LLEI QUE POSA PALS A LES RODES
Aquest procés descrit és el més habitual entre el jovent migrat que atenem des de l’entitat, però cal tenir en compte que la Llei d’Estrangeria és encara més dura pel jovent que ha arribat amb la majoria d’edat feta o així li han determinat les proves d’edat. Aquest col·lectiu és el que pateix més per l’obtenció de la seva documentació.

 

Tinc una bona notícia

Ya tengo lo que quería: un trabajo y una casa para descansar y mantenerme de pie. Espero algún día de fiesta subir a pasar un día en Barcelona“. Fa dues setmanes un jove  escrivia aquestes paraules a la Núria, l’educadora que el va acompanyar en el seu pas pel projecte Referents ara fa dos anys.

Les bones notícies com aquesta no tenen preu. Quan els i les joves ens venen a explicar els seus èxits, a Punt estem de celebració. Poder acompanyar-los des del voluntariat o des d’un rol professional ens permet posar-nos en la seva pell i ens  ensenya que (tenint en compte també la motxilla d’experiències viscudes per a cada un/ d’ells/es) tan les petites com les grans alegries sumen en  la construcció del futur dels i les joves. Amb una edat que ronda els 18 anys el seu estat d’ànim depèn massa sovint de les oportunitats que se’ls donen per aconseguir iniciar-se a la vida adulta amb garanties de poder establir-se a una ciutat, trobar un lloc de treball, un habitatge i una estabilitat emocional.
En aquest article volem compartir tot el que hi ha darrere d’aquestes bones notícies.

Molt més que aconseguir el passaport

Fa dues setmanes rebíem una visita d’ un jove emocionat i eufòric perquè després de 6 anys d’esforç ha aconseguit obtenir el passaport. Per a ell el procés ha significat molt més que tenir l’opció de viatjar, ha comportat retrobar la seva família de qui no tenia notícies des que van viure en el context d’un desastre natural.

Objectiu: el contracte laboral d’un any

Per al jovent d’origen migrant poder aconseguir els permisos de residència i de treball passen per haver de signar una oferta de treball d’un any de durada. Un repte difícil d’aconseguir i que compartim amb els nostres joves. Aquesta setmana estem contentes, un jove que viu a un dels pisos assistits ha aconseguit una oferta a través de la xarxa de persones que ha anat consolidant al seu voltant. Tot un èxit que li permetrà establir-se almenys durant un any!

Aprovar un examen

Una noia del projecte Acull cada vegada que aprova un examen escriu un missatge a la seva educadora de referència. El seu somni és ser odontòloga, tenir una professió reconeguda i ingressos suficients per enviar a la seva família, que viu una complicada situació pel context de guerra del seu país. L’èxit en els estudis és una de les alegries compartides per a molts joves, ja que és una branca clau per la construcció del seu futur formatiu i laboral.