Tag Archive for: oportunitats

“Trajecte ofereix acompanyaments més llargs i integrals”

/a /Etiquetes: , , ,

Parlem amb Clara Jorge Blanco, educadora del projecte ‘Trajecte’

Per Marta Bach

  • Amb quina paraula definiries el projecte ‘Trajecte’?

Acompanyar 

  • Com explicaries el que treballeu a algú que no el coneix?

‘Trajecte’ va néixer inicialment per donar resposta a necessitats dels i les joves  que havien format part d’algun projecte de l’entitat i que, un temps després, han tornat a contactar per demanar suport a alguna necessitat concreta, com pot ser la recerca d’habitatge, de feina, tràmits administratius, etc.

En el seu inici estava pensat per donar continuïtat als processos iniciats amb el jovent, però ara s’ha consolidat com a projecte que ofereix acompanyaments més llargs i integrals, més enllà del pas que els i les joves fan a Punt de Referència i que finalitza als 21 anys. Entenem que estem acompanyant en el procés a l’emancipació i aquest no es dona d’un dia per un altre!  

  • Quant jovent forma part de ‘Trajecte’ en l’actualitat?

Cada any, atenem de mitjana uns 30 joves. De manera simultània donem suport a 15 nois i noies. Els processos són diversos: hi ha acompanyaments més puntuals (de 2-3 mesos) i, altres, amb un acompanyament de llarg termini. 

  • Aquest jovent té la particularitat d’haver de fer una emancipació precoç i urgent, i alhora, tenen un bagatge vital complex, què els ofereix ‘Trajecte’ per poder tirar endavant?

Per una banda, donem resposta a temes més pràctics: suport d’habitatge, procés d’orientació formativa, documental. Però, per altra banda, i potser la part més important, està vinculada al procés emocional: és molt important que sentin que tenen a l’equip de Punt de Referència amb qui sempre poden comptar. Unes persones amb qui poder parlar quan ho necessiten, quan tenen dubtes… Com en qualsevol procés de canvi, sempre hi ha incerteses, pors… i sentir-se acompanyats i acompanyades els permet afrontar-lo amb més seguretat i menys angoixa. 

  • Totes les entitats que treballem amb jovent tutelat i extutelat hauríem d’oferir un acompanyament de llarga durada?

Hi ha recursos d’habitatge per joves extutelats, però no tots i totes poden accedir-hi i, els que sí, tenen una durada determinada. A Punt de Referència, des del projecte ‘Trajecte’ volem donar resposta al jovent que encara està en procés d’emancipació i no compta amb cap referent educatiu. Es tracta que puguin arribar a una vida autònoma amb igualtat d’oportunitats que els joves que han pogut tenir el suport de referents adults i amb els recursos materials garantits. Per això, caldria que el màxim d’entitats que ofereixen recursos i acompanyament siguin de llarg durada perquè així el jovent extutelat o en situació de vulnerabilitat tindrà més oportunitats.   

  • ‘Trajecte’ participa en el projecte IMEX que està creant la figura del Referent d’Emancipació. Què aportarà al projecte aquesta col·laboració? 

El tipus d’acompanyament i suport que oferim al jovent des de Punt de Referència ha servit de model per la creació de la figura del Referent d’Emancipació que s’està promovent des de FEPA, integrat dins del projecte IMEX i que compta amb el suport dels Fons Next Generation. Hem decidit sumar-nos-hi perquè aquesta participació ha permès que es pugui invertir temps, recursos i dedicació a validar i promoure la nova figura del Referent d’Emancipació, un perfil molt necessari per al jovent en situació de vulnerabilitat o extutelat que està realitzant un procés d’emancipació. El treball de construcció d’aquest nou model es fa en l’àmbit estatal i, quan finalitzi, s’haurà definit un procés d’acompanyament de llarga durada que treballa en pro de la desinstitucionalització del jovent. 

  • En quins obstacles t’has d’afrontar en el teu dia a dia laboral?

La barrera que destacaria és compartida i té a veure amb el sistema, és més estructural: la situació de vulnerabilitat dels i les joves no és una condició pròpia de la persona, sinó el resultat d’unes polítiques i d’una part de la societat que, en realitat, les vulnerabilitza. I tot plegat, fa que tinguin més dificultats per poder accedir a un habitatge, tenir una feina o obtenir el permís de residència. I, en definitiva, viure en igualtat de condicions i oportunitats que una persona que no ha fet un procés migratori o que no sigui racialitzada. Val a dir que no tots els joves de Punt de Referència són migrants, però si que han passat pel sistema de protecció, però en el cas específic de ‘Trajecte’, actualment, tots i totes han viscut un procés migratori.

  • El compromís és una de les eines educatives que utilitzeu, oi?

Sí. Sempre cal un compromís i que el/la jove formi part de la construcció del pla de treball i els objectius que vol assolir sense perdre mai de vista les seves demandes, desitjos i interessos.

  • Així, es podria dir que ‘Trajecte’ ha nascut de l’observació i de posar el i la jove al centre?

Sempre és millor que tots els processos de canvi d’etapa es puguin fer en companyia. Quan la xarxa de suport i la comunitat no pot donar resposta a això, les administracions públiques han de ser les responsables perquè aquest procés es doni amb seguretat. Ara està molt present l’ús del terme “salut mental”, que és un concepte més clínic, però, sigui com sigui, s’ha de posar el focus en els processos emocionals, i contribuir que aquests canvis no es facin en soledat. Nosaltres treballem des del vincle, des de sentir-se acompanyat. És una part molt i molt important, no només és el suport a la recerca de feina o a fer un tràmit educatiu, sinó un “estic amb tu fent aquest procés”. 

  • Fa 4 anys que treballes amb el col·lectiu de joves extutelats, quines diferències veus respecte al passat. En què ha canviat la seva realitat? Per bé o per pitjor?

Hi ha hagut una millora documental arran de la modificació del Reglament d’Estrangeria que els ha facilitat l’obtenció del permís de residència. Això ha aplanat el camí, però queda molt per fer, perquè la Llei també té mancances. De fet, que hi hagi una Llei específica que diferencia l’accés a drets entre les persones que han nascut en un territori i tenen la nacionalitat i les persones migrants, genera una desigualtat estructural.

Arran d’una gran arribada de joves migrants al territori (entre els anys 2017 i 2018) es van generar situacions de racisme i rebuig que han generat discursos d’odi i ha estat necessari crear un “contradiscurs” i generar un debat en l’espai públic. Però, també cal tenir present que s’han donat certes resistències i han augmentat les polítiques d’extrema dreta a les quals hem d’estar molt atentes per donar una resposta contundent.

  • Què t’ha aportat personalment aquesta feina? 

Sobretot molt d’aprenentatge. Tant professionalment com personalment, aprendre a acompanyar en situacions molt complexes i saber identificar quines són les coses importants quan es treballa amb persones. I també m’ha ofert aprenentatge de com funciona el sistema, que cal continuar reivindicant canvis socials i polítics, a més de saber els punts on fer més incidència perquè hi hagi una autèntica transformació que promogui més justícia social.

  • Si haguessis de quedar-te amb un record o explicar una anècdota d’aquests anys…

Podria explicar-ne moltes, algunes més difícils, per tot el que s’ha exposat abans, i altres molt boniques. Ara, recordo un dia que vam organitzar una excursió amb el jovent del projecte al Poble espanyol i, abans d’accedir-hi, vam fer un àpat totes assegudes a terra, amb menjars compartits. Va ser un moment molt i molt bonic, i em quedo amb aquest.

 

Trajecte és un projecte que participa del programa IMEX, Itineraris d’emancipació d’Èxit, liderat per FEPA i finançat pels Fons Europeus Next Generation.

     

 

Històries de mentoria: coneix l’Ahmed i la Teresa

/a /Etiquetes: , , ,

L’Ahmed i la Teresa fa poc més de tres mesos que es coneixen, però ningú ho diria. Són una de les parelles mentores del projecte Atenea, que s’emmarca en el projecte internacional Road to Adulthood. En aquest temps ja han visitat la Pedrera, la Fundació Miró, han anat a biblioteques, museus i centres culturals i han passejat pels barris de l’Eixample i Gràcia. “En tan poc temps que ens coneixem el que ha crescut és la confiança. Al començament era com un allau de preguntes, però ara és com si ens coneguéssim de fa anys”, explica la Teresa.

Ella va voler ser mentora perquè “acompanyar les persones és un tema que em motiva i, sobretot, a joves en el seu creixement cap a la vida adulta. Penso que a les persones nouvingudes, com l’Ahmed, els hi falta un entorn social. Nosaltres hem tingut una família i un acompanyament des de joves de persones que ens hem anat trobant i, en el seu cas, ells i elles estan bastant sols. Quan arriben estan sols del tot i, després, de pis en pis i amb contactes efímers que van perdent. I els hi falta també referents culturals del país, socials, culturals, religiosos, etc. Tots els elements que per a nosaltres són comuns per a ells són uns altres. Acompanyar-lo fa que conegui tot de manera natural, i ens permet gaudir del temps de lleure i passar-ho bé junts”.

Una estona ben compartida amb l’Ahmed, que va arribar aquí des del seu país d’origen, Guinea Conakry, fa dos anys, quan en tenia 17, i ara estudia un cicle mitjà de Climatització i Instal·lacions frigorífiques. Fa un any “no estava centrat” i un amic li va parlar de Punt de Referència. “Em va dir que a ell l’ajudaven amb els estudis i li ensenyaven coses que no sabia”, recorda. I veient com el projecte havia millorat la vida del seu amic, no va dubtar i va demanar un mentor. I així va conèixer la Teresa. “És una persona molt important per a mi. M’ajuda a tenir idees bones, em dona consells amb els estudis i amb la vida en general. No és que m’ajudi a fer els deures, però sí que em dona idees per aprovar les assignatures”, afirma l’Ahmed. Diu que vol explicar el seu cas per si alguna jove que ho necessita s’anima a formar part d’un projecte de mentoria. A ell, assegura, li ha canviat la vida: “Ara tinc les idees més clares de què he de fer i de què no”.

Un triangle ben dibuixat

Si una idea també té clara Punt de Referència és que “la mentoria perquè pugui funcionar ha de ser un triangle entre la persona mentora, el jovent i l’equip educatiu”, explica Laura Terradas, Coordinadora de mentoria a Punt de Referència. “L’equip tècnic, a mesura que passen els mesos, ens anem retirant perquè la relació agafi la seva autonomia, però sempre requereix un acompanyament perquè aquesta relació sigui de creixement i d’enriquiment mutu, una qüestió que, de vegades, no és habitual. I a més, com que parteix d’un marc estructural molt diferent si no posem aquests límits la relació es podria tenyir i  no arribaria a ser emancipadora, sinó el contrari”.

El que és indubtable és que Punt de Referència va néixer amb la mentoria. Des de fa 25 anys amb el projecte Referents. “Li diem mentoria des del 2010 –explica Laura Terradas– quan vam veure que altres iniciatives europees li deien així; nosaltres, que som l’entitat pionera a Catalunya en mentoria fins llavors li dèiem acompanyament voluntari o vincle efectiu”. Més endavant juntament amb altres 3 entitats va néixer la Coordinadora de Mentoria Social. “Ara sembla que la mentoria és molt nova, però s’ha construït a poc a poc”, assegura la Laura, mentre reivindica la  importància de la xarxa social: “és tan vital com la feina, l’habitatge, la formació… Però com és invisible, no és un títol o diners a final de mes, a vegades no li parem tanta atenció. Però és igual de vital, tant per a promoure oportunitats, com també per promoure l’efecte Pigmalió”. Perquè, detalla “quan algú et mira, et reconeix, s’interessa per tu, et parla… et permet afrontar els reptes del dia a dia i augmentar l’autoconfiança. A Punt diem que comptar amb algú és comptar per a algú”.

L’Ahmed té la Teresa. I ella explica que hi ha sentiments que els uneixen: “el nostre pare va morir quan teníem 16 anys. Són coses profundes i vivències compartides”.

La capacitat transformadora de la mentoria

Té sentit que la mentoria continuï expandint-se? Segons Laura Terrades, “en un món utòpic tant de bo els projectes de mentoria s’esgotessin. Voldria dir que tothom té una xarxa i la solitud no existeix. Això està molt lluny de la realitat. El que és cert és que la mentoria és una metodologia molt potent i té sentit que vagi creixent”. Per la seva banda, la Teresa posa en relleu que “quan  col·labores com a voluntària valores molt la gran professionalitat de Punt de Referència. No hi ha improvisació. Et sorprèn positivament, tant en el moment de la selecció, de la formació i  el suport de tot l’equip. Tot està pensat i establert”.

I és que Laura Terradas, coordinadora de mentoria, deixa clar que “per a nosaltres cada relació és única. És important. Hi dediquem temps, es cou a foc lent. Hi ha un marc metodològic, però l’aplicació d’aquest marc és única. I això genera la màgia que cada persona tingui la possibilitat de fer el seu recorregut segons el seu punt de partida i sabent on vol arribar”.

El projecte Atenea on participen l’Ahmed i la Teresa té una durada de 9 mesos. “Si després d’aquest temps, ens volem continuar veient serà una decisió nostra”, explica l’Ahmed i assegura que “jo voldria perquè m’agraden les persones bones com la Teresa. Necessito que a la meva vida hi hagi bones persones que no em comprin ni em donin res, només que estiguin al meu costat acompanyant-me. Passar temps junts parlant i aconsellant-me. Necessito persones com ella”.

Punt de Referència rep el Premi Ciutat de Barcelona, en la categoria d’Educació

/a /Etiquetes: , , , ,

L’Alba i el Rachid, una de les parelles de mentoria de Punt de Referència, i la Mònica, presidenta de Punt de Referència, van ser els encarregats de recollir, fa unes setmanes, el Premi Ciutat de Barcelona 2022 que hem guanyat en la categoria d’Educació pel projecte Referents, i que es va entregar al Saló de Cent del consistori barceloní.

Gràcies al projecte Referents, que es duu a terme a Barcelona i la seva àrea metropolitana des de fa 25 anys, construïm vincles i espais de seguretat emocional, lingüística i social amb jovent tutelat i extutelat amb el compromís i complicitat de la ciutadania. A més, des de fa més d’any i mig també és present a les comarques del Maresme i Vallès Occidental.

Un premi compartit

Moltes i molts de vosaltres formeu o heu format part del projecte Referents. El guardó, per tant, és molt compartit, ja que és “del jovent que acompanyem, pels esforços que fan cada dia per ser part de la nostra comunitat; del voluntariat que els acompanya des del cor i els regala el seu temps i, també, de l’equip professional de l’entitat, que demostren que per sobre de grans professionals són, també, ciutadans i ciutadanes compromeses. A tots i totes, enhorabona!. També agraïm a les persones que han format part del Jurat per nominar-nos i reconèixer la feina feta en aquests anys”.

I és que en aquests vint-i-cinc anys s’han creat més de 1.000 parelles de mentoria social, formant-se cada any més de 100 parelles noves. Aquest premi permetrà que “més joves tinguin l’oportunitat de comptar amb persones que els acompanyin i puguin guanyar un amic o amiga, un tiet o una mare que els fa costat i que els permet viure i descobrir una ciutat que no coneixen i, sobretot, tenint una xarxa de persones al costat en el seu camí cap a l’edat adulta”.

El projecte Referents exhibeix totes les potencialitats de la mentoria social

El més significatiu del projecte Referents, però, és l’efecte positiu que la mentoria social genera en el jovent. Rebre un acompanyament informal per part de persones mentores té un impacte favorable en el seu benestar psicològic i fa incrementar les seves expectatives educatives. De fet, l’estudi encarregat per Punt de Referència a la Universitat de Girona (J. Feu i O. Prieto-Flores 2013) posa de manifest que el 81,3% dels joves veu positivament rebre consells dels seus referents; el 93,8% consideren el seu referent com una persona de plena confiança; el 66,7% afirma que la relació li ofereix poder optar a més oportunitats i el 72,2% manifesta que li ha permès tenir més autoconfiança per tirar endavant amb el seu futur.

En l’actualitat, hi ha més de 7.000 infants i joves sota la tutela de l’administració i, cada any, més de 1.000 nois i noies quan compleixen 18 anys han d’emancipar-se sense el suport d’una xarxa familiar. Les setmanes prèvies a complir la majoria d’edat per a aquests nois i noies no es viu d’igual que la d’un noi o noia que té la seva mare i el seu pare al costat.  El que per alguns és un somni per aquests joves pot arribar a ser un malson. I poder tenir una persona referent al seu costat que els doni suport, els facilita poder treballar per al seu futur, en l’àmbit dels estudis, de recerca de feina i d’habitatge i, alhora, poder gaudir de l’oci i conèixer la cultura del país on viuen.

T’animes a ser referent d’un noi o noia?

Busquem persones voluntàries que vulguin ser referents d’un jove extutelat per a Barcelona, l’àrea metropolitana, el Vallès Occidental i el Maresme.

  • Tens entre 30 i 65 anys?
  • Coneixes el català i castellà i l’entorn on vius?
  • Ets una persona empàtica, assertiva, flexible i vital?

Si tens ganes i compleixes aquests requisits contacta a través de www.puntdereferencia.org o enviant un mail a voluntariat@puntdereferencia.org

 

Acompanyem a aprendre, també el català

/a /Etiquetes: , , ,

A Punt de Referència sabem que per al jovent a qui acompanyem dominar el català equival a tenir més competències relacionals, més oportunitats laborals, més possibilitats de millora de la feina i més opcions per finalitzar els estudis. També sabem que el futur del català es juga en els infants, el jovent i els nous parlants.

És per això que, dins dels plans de treball individual amb les parelles de mentoria, la millora en la competència lingüística del català és un objectiu marcat i a assolir.

Aprendre català, en el dia a dia

I com ho treballem? Doncs a través del dia a dia i de la quotidianitat. Perquè visitar en companyia una exposició, anar a veure una obra de teatre, sortides grupals o, senzillament, passejar i conversar en català es converteixen en la millor eina didàctica del món…

 

“Comptar amb una llar permet al jovent treballar i continuar la seva formació tenint més oportunitats de futur”

/a /Etiquetes: , , ,

Parlem amb David Marmolejo, coordinador del projecte ‘Llars El Pas’ 

  • Explica’ns el punt d’inici i el perquè de la creació del projecte ‘Llars El Pas’?

Des de Punt de Referència vam veure que el jovent que sortia de pisos assistits quan complien els 21 anys tenien moltes dificultats per accedir a una habitació de lloguer, principalment per un tema econòmic i també per actituds racistes. Alhora havíem diagnosticat que una part d’aquests nois i noies no estaven prou preparats per poder afrontar l’emancipació sense un mínim de seguiment per part d’un/a educador/a. Tres anys no són suficients per consolidar un projecte d’emancipació! Per això, vam decidir innovar i crear un itinerari que permetés lligar el procés d’acompanyament educatiu amb una visió de llarg termini.

  • ‘Llars El Pas’ contempla diferents fases en funció de cada situació personal?

Sí. Consta de 4 fases d’acompanyament segons el procés en què es trobi cada noi o noia. En la primera, el jovent se situa en el moment inicial de creació del seu itinerari formatiu i laboral i no té ingressos, però necessita un espai on viure, com tothom, i els hi cal un acompanyament educatiu continuat. Està pensada per al jovent que ha participat del projecte Acull. En la segona fase, el jovent ja té clar el seu itinerari laboral o formatiu. Ha començat la seva inserció laboral i compta amb uns ingressos fixos, encara que siguin baixos i precaris. L’objectiu es que puguin consolidar i finalitzar el seu itinerari laboral o formatiu. Gràcies a aquest projecte, hi ha joves que poden compaginar la seva feina (amb ingressos baixos o a mitja jornada) i continuar la seva formació, una qüestió que els permetrà en el futur poder tenir més oportunitats. Aquest és el sentit final de Llars El Pas: millorar les condicions dels joves perquè puguin continuar els estudis, com qualsevol jove de la seva generació que habitualment tenen una seguretat familiar mentre s’acaben de formar.

La tercera fase va dirigida a jovent que ja han consolidat els seus objectius formatius i laborals. Seria el cas d’un noi o noia que ha aconseguit el grau mitjà o superior i això li ha permès tenir feina amb condicions bones i aconseguir un contracte indefinit. La seguretat laboral i econòmica facilita poder preparar la seva sortida gràcies a una bona gestió dels estalvis, per exemple, i seguir el seu camí d’emancipació de manera autònoma. Entre les opcions que treballem hi ha les habitacions de lloguer en pisos compartits, lloguer social o habitatge cooperatiu. Aquesta darrera ja seria la 4 i última fase del projecte.

  • Disposar d’una llar, sense dubte, és un guany i una tranquil·litat, però Llars El Pas és molt més que això?

I tant, treballem tots els aspectes amb una visió holística, fins i tot els que no són tan prioritaris, però sí importants, per al seu procés maduratiu. Partim del que és necessari i imprescindible: tenir una feina, estudis, una xarxa d’acompanyament, saber tirar endavant una casa… Però, també ens centrem en els àmbits més emocionals com són la comunicació, la convivència entre iguals i amb el veïnatge (el grup micro i el macro), formar part d’un barri, saber on estan els serveis (de salut, esportius…).

  • Tu que comparteixes molts moments amb jovent extutelat, quina és la principal dificultat del seu dia a dia?

La societat exigeix a aquests joves l’emancipació total sense que tinguin unes garanties reals d’èxit. Una emancipació que, els joves de la seva generació, la fan 11 anys més tard (als 29 anys). Quan un/a jove marxa de l’entorn familiar acostuma a tenir una formació i feina, i, sobretot, el suport emocional de la seva xarxa (família, amics, etc.). Cosa que el jovent extutelat no té. I lluitar contra la soledat i alhora tirar endavant, sense tenir aquesta xarxa, és molt complicat i angoixant per a ells i elles.

  • Una via per a aquest jovent també és l’habitatge cooperatiu?

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una molt bona solució en la lluita contra l’especulació en el mercat d’habitatge. Partint d’aquesta idea, fa tres anys vam buscar l’aliança amb Sostre Cívic, entitat que promou aquest model, en un moment en què s’estava promovent l’edifici de La Balma, que està al barri de Poblenou, a Barcelona. Després de moltes reunions, reflexions conjuntes, objectius i patiments compartits, el setembre de 2021, dos joves de Punt de Referència van entrar a conviure a La Balma. Això va ser un gran guany per a ells, ja que, a part de poder disposar d’un habitatge que és seu, van passar a formar part d’un grup de veïnatge. Això vol dir generar un sentiment de pertinença, de ser útil, de formar xarxa i, al cap i a la fi, ser dos veïns més del Poblenou.

  • Amb quines aliances heu comptat per fomentar la creació de pisos solidaris per al col·lectiu de jovent extutelat?

La cooperativa Sostre Cívic i la Fundació Mambré han estat claus perquè aquest projecte sigui una realitat. I evidentment, la comunitat de veïns i veïnes de La Balma que ha acollit als dos joves com uns veïns més. Una cosa tan senzilla i habitual en altres entorns, per a aquests joves equival a què se sentin com a iguals.

  • ‘Llar El Pas’ ha nascut d’una necessitat social, va ser una prova pilot i ara ja és una realitat transformadora?

Sí. El fet que s’iniciés com una prova pilot, reafirma la validesa i la qualitat de la proposta. I això ens anima a replicar aquest model amb altres joves i cooperatives. Hi ha joves esperant aquesta oportunitat! I nosaltres com a societat hem de donar-los una resposta real i viable. Perquè la nostra proposta és emancipadora de veritat!

  • Com viuen els nois i noies aquesta possibilitat?

Ho reben com una gran oportunitat i el fruit dels seus esforços. El missatge que els enviem és que creiem en ells i que un futur millor és possible. Al cap i a la fi, aquest projecte és una oportunitat perquè els nois i noies tinguin una llar estable on continuar construint el seu futur, on tenir garantit el seu dret a un habitatge digne, però, sobretot de participar d’un espai d’enxarxament, de suport mutu, i d’espai compartit que, pensem, que contribueix a una millor salut emocional.

  • Fan falta més oportunitats d’habitatge cooperatiu per a jovent extutelat?

Evidentment, cal continuar reivindicant més oportunitats i polítiques d’habitatge reals a les necessitats actuals de la societat, i més concretament, per al jovent amb el qual treballem. La lluita ha de ser comuna, amb solucions transformadores i, sobretot, que sigui permanent si volem que les coses canviïn a millor.

 

 

El projecte Llars El Pas és possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació “La Caixa”, el projecte IMEX i 07BCN

L’aposta per la contractació i per la regularització és radicalment transformadora

/a /Etiquetes: , , , , ,

 

Sara Montesinos

 

Ja fa anys que l’acollida de persones migrades és al centre de moltes entitats socials i del tercer sector. Tot i això, la urgència i la necessitat acostumen a centrar els esforços en vies més assistencials com són el sostre i un mínim sustent econòmic. De vegades ens manca espai de reflexió sobre la construcció de futurs a llarg termini, entre d’altres coses, en matèria de feina i sortides laborals. Un dia, en una xerrada a Girona, una persona del públic va preguntar a en Younes quin era el seu somni. “El meu somni? Tinc tres sortides: l’hosteleria, la jardineria i l’electricitat, a mi només se’m permet somiar fins aquí”, va respondre deixant la sala muda. En Younes tenia raó, la seva planificació anava lligada al que el sistema li oferia.

La urgència i la necessitat d’una feina sovint fan que als nois i noies joves els manqui poder pensar en la construcció de del seu futur a llarg termini, el mateix futur que li queda per davant a qualsevol jove de 18 anys. La pressió per a poder-se sostenir i emancipar-se apreta, però la societat ha de tenir un certa responsabilitat a l’hora de posar en valor les seves competències i trencar amb la manca d’oportunitats, la pressió per trobar una feina i alhora l’ampliació d’un ventall de decisions que els permeti a ells i elles mateixes descobrir què volen fer o què se’ls dona bé fer. Amb tot, a mesura que molts joves avancen en la construcció del seu camí, després d’haver saltat i esquivat desenes de murs, en troben un de nou, la inserció laboral.

Alguns i algunes joves han volgut mostrar els resultats dels seus esforços i compartir inquietuds i ganes de continuar aprenent. Avui us presentem en Rachid, la Fadwa, l’Ismail, la Farah i altres joves vinculats a Punt de Referència que necessiten oportunitats laborals per continuar creixent i construint mentre segueixen formant-se.

 

Les competències adquirides a nivell de formació reglada són importants i suposen, no només un aprenentatge curricular sinó també un de social i col·lectiu. A més, a més, els i les joves aporten una sèrie de coneixements i aptituds que van molt més enllà del seu currículum: l’aprenentatge d’un i dos idiomes, les eines adquirides i milers de competències per descobrir. Els processos de construcció de futur dels i les joves no passa només per trobar feina. Alhora, és un pilar important per l’emancipació, l’autonomia i sovint l’autoestima. La xarxa i l’entorn adult dels joves té un paper molt important en la construcció dels seus futurs.

Amb tot això, quan i com assumirem responsabilitats? Socialment, es continua posant la càrrega de responsabilitat als propis joves, joves que aprofiten dia a dia els recursos i portes que se’ls obren davant, que dediquen hores amb educadores per cercar eines formatives, que aprenen malgrat les dificultats, malgrat l’idioma, malgrat la manca d’espai d’estudi… 

Per què aquesta gran càrrega de responsabilitat als joves? Potser en algun moment caldrà afrontar l’autocrítica des del tercer sector, des de les cooperatives, des de l’economia social i solidària. Però sobretot, des de la societat. Parlem d’acollides de forma constant, i en pocs casos es fa amb reflexió, planificació i escolta. La contractació, doncs, és una de les accions més contundent i necessària i cal que ens hi posem les piles. És necessari que comencem a assumir-ho com a eix prioritari, cal que les associacions, les cooperatives, el petit comerç i les entitats comencin a organitzar-se per conèixer i dominar els ajuts i suports a la contractació i comencem a comptar amb persones migrades als equips, no només per un sector més divers, just i igualitari, sinó perquè l’aposta per la contractació i per la regularització és radicalment transformadora.

La importància de garantir espais de presencialitat

/a /Etiquetes: , , ,

 

 

 

 

 

 

 

 

 

On han quedat els espais relacionals? I els aprenentatges derivats de l’educació no formal? El coronavirus ens ha allunyat de les oportunitats d’establir-nos en xarxa amb persones i recursos del nostre voltant. El jovent, que de base no compta amb una xarxa de suport enfortida i no disposa de massa espais d’oci, ha vist com aquest cercle de recursos i relacions ha quedat reduït a la mínima expressió. Aquesta conseqüència és una amenaça pel seu itinerari, que depèn, en gran part, de les possibilitats que el context els ofereixi.

Volem ser-hi presencialment sempre que les mesures sanitàries dictades ho permetin, per garantir-los qualitat en els vincles amb altres joves, amb les persones voluntàries i amb les educadores. Som conscients de les dificultats que tenen per continuar els estudis (sovint a distància), per mantenir el contacte amb la seva gent que no viu al mateix municipi, comunitat, país o continent, per expressar les seves necessitats i per ser acompanyats.  L’accés a oportunitats ha minvat, però els tempos per emancipar-se no es detenen per ells. Per aquest motiu és important continuar construint juntes, com ho és participar en la construcció d’una relació de mentoria social.

 

Per què continuem proposant trobades presencials en aquest context?

  • Per promoure moments i espais de confidencialitat on puguin expressar-se amb tranquil·litat i comoditat. El moment de trobada amb la seva educadora o referent, és escollit pels propis joves, i adequat a les seves necessitats, mentre que les característiques del lloc on viuen no sempre són les òptimes per expressar-se lliurement: no disposen d’un espai propi, viuen en companyia.
  • Per continuar ampliant les oportunitats d’interrelació, oci i coneixement de nous recursos i espais socials. El tancament de les activitats extraescolars, o la reducció de mobilitat ha implicat una reducció d’accés a l’oci. A Punt de Referència procurem mantenir activitats presencials a la vegada que hem adaptat d’altres a la virtualitat per atendre aquell jovent que no pot gaudir-ho presencialment.

 

  • Per combatre l’aïllament social i enfortir el sentiment de pertinença i suport emocional: elements clau per fer front als reptes que té per davant el jovent.

 

Els àmbits de l’emancipació que queden tocats amb la crisi del coronavirus

  • Educació: Seguir el procés formatiu es fa més complicat sense els recursos tecnològics necessaris i, sobretot, si no es compta amb un suport de figures adultes. A Punt de Referència coincidim amb l’observació de la Fundació Jaume Bofill, que explica que el gran repte d’aquest curs és el de garantir el dret a l’educació més enllà de l’escola com a estratègia per combatre les desigualtats i els efectes que tindrà el confinament en les trajectòries educatives.

 

  • Laboral: el 69% del jovent que treballava ha vist perjudicada la seva situació laboral. D’aquests, un 44% ha patit un ERTO i un 12% ha perdut la feina. Els qui no tenien feina, veuen aquesta meta encara més lluny. A més, han vist créixer la incertesa per una millora de la seva situació documental; principalment en els processos lligats a ofertes de feina per aconseguir un permís de treball.

 

  • Habitatge: un 28% del jovent que s’ha emancipat viu amb dificultats per pagar el lloguer, i han hagut de demanar ajudes econòmiques, i un 13% no disposa de cap ingrés mentre espera ser atès en algun habitatge social.

 

  • Emocional: Hi ha hagut un creixement de demandes de joves per tenir acompanyament sòcio-emocional, i per tenir acompanyaments a urgències mèdiques psiquiàtriques i psicològiques.

Carrer de Consell de Cent, 445.
Escala A. Entresol, 08013. Barcelona
93 329 74 27
info@puntdereferencia.org

Ajuda’ns a acompanyar les vides del jovent sense xarxa de suport.
FES-TE’N SOCI

Avís legal

Política de privacitat

Política de galetes