Arxius de ENTREVISTES - Punt de Referencia

“No vull deixar de treballar perquè la societat sigui més justa, equitativa i integradora”

desembre 2, 2025/in ENTREVISTES

Ethel Sequeira Aymar té 53 anys i és metgessa familiar i comunitària. Conversem amb ella sobre la seva experiència com a mentora d’un jove de Punt de Referència.

Què és Punt de Referència per a tu?
És l’entitat que m’ha permès retrobar-me amb l’activisme social en l’àmbit de la mentoria i fer-ho d’una forma endreçada, acompanyada i formada. Punt de Referència és responsable del fet que hagi recuperat d’alguna manera la fe en la humanitat en uns temps en què és difícil fer-ho.

Com vas conèixer l’entitat?
El meu germà treballa en una fundació del tercer sector. Li vaig demanar que volia fer mentoria social i que, coneixent el sector, em recomanés on adreçar-me. Em va aconsellar apropar-me a Punt de Referència. 

Què t’ha aportat vincular-te a Punt de Referència?
El primer que m’ha aportat ha estat formació. El voluntarisme i la bona intenció no són suficients per realitzar una mentoria social. M’ha aportat també un grup de persones diverses amb les mateixes inquietuds que jo i amb les que comparteixo aquesta experiència de manera acompanyada. M’ha proporcionat professionals que em fan sentir el seu acompanyament expert, proper i sempre disponible d’una forma molt especial.

A través de quin projecte/programa has estat vinculat a Punt de Referència? Explica’m una mica en què consisteix aquesta iniciativa.
M’he vinculat al projecte referents dels programes de mentoria social. Primer es fa una reunió informativa on es duu a terme un procés de selecció amb la informació inclosa. Un cop acabada aquesta selecció i formació es fa l’assignació de la persona jove a la mentora junt amb la professional que farà el seguiment de l’etapa de mentoria. La relació de mentoria dura uns nou mesos durant els quals es fa una trobada setmanal amb el jovent i una reunió mensual amb el grup de persones mentores. Durant tot el període, la tècnica acompanya tant al jovent com a les persones mentores. L’objectiu és oferir a la persona jove la figura d’un adult que li sigui referent en el seu dia a dia.

Estic aprenent a veure el món amb una altra mirada més pacient, menys crítica, més integradora. Descobrint valors nous i redescobrint altres que tenia una mica aparcats. Estic valorant una societat amb molts més matisos i redefinint el concepte de justícia social.

Com ha estat l’experiència per a tu? 

En l’actualitat, continuo com a voluntària de Punt de Referència. Em va agradar moltíssim la formació perquè em va fer pensar molt i vaig poder compartir pensaments, experiències i reflexions amb els companys i les tècniques. La mentoria m’està resultant apassionant: és com fer un màster “de vida” accelerat. Estic aprenent a veure el món amb una altra mirada més pacient, menys crítica, més integradora. Estic descobrint valors nous i redescobrint altres que tenia una mica aparcats. Estic valorant una societat amb molts més matisos, redefinint el concepte de justícia social i, per això, estic molt contenta de poder fer aquest camí amb altres persones amb qui puc compartir vivències. I el més important és que soc feliç d’estar descobrint un jove que m’està ensenyant molt i amb el que estem un construint un vincle molt especial.

Recomanaries altres persones que es vinculessin a Punt de Referència?
Sempre ho recomano i ho recomanaré. Crec que la nostra societat actual té moltes mancances i és important poder fer un pas endavant i construir-la des d’altres punts de vista allunyats als discursos malintencionats. Poder generar oportunitats de coneixement i vincle d’una forma tan cuidada i seriosa crec que val molt la pena. Soc tutora de residents de medicina des de fa molts anys i sempre ho he viscut com una mentoria, no sols comparteixes coneixement sinó moltes altres coses. El projecte Referents de Punt és elevar aquesta experiència prèvia meva a l’escola de la vida.

Davant l’extrema dreta, les persones ens hem de posicionar, hem de destapar les informacions falses, trencar la por que volen instaurar i defensar la veritat que coneixem de primera mà sobre el jovent migrant.

Ens trobem en un marc de l’auge de l’extrema dreta i els discursos d’odi cap a col·lectius en situació de vulnerabilitat, com per exemple,  el col·lectiu del jovent migrant. Quin consideres que ha de ser el paper de la societat civil en aquest marc?

La societat civil hem de ser implacables. No podem tolerar aquests discursos sense cap dada que l’acompanyi i en què es recolzin. Les persones ens hem de posicionar, hem de destapar les informacions falses, trencar la por que volen instaurar i defensar la veritat que coneixem de primera mà sobre el jovent migrant: les seves dificultats, les seves virtuts, la seva resiliència i de la mirada real que es mereixen. No podem restar expectants, hem d’actuar, explicar el que sabem i exigir veritats.

Estem impulsant una campanya per sumar noves persones sòcies a Punt de Referència. Per què és important que les persones es facin sòcies de l’entitat?
El voluntarisme i la bona voluntat no són suficients davant de la realitat que ens trobem. Es necessiten recursos i persones per continuar construint.

Què t’agradaria dir  com a aprenentatge o lliçó com a tancament d’aquesta entrevista?

Soc filla i dona de migrants. He viscut sempre des del privilegi de la meva posició social, de la meva educació, de la meva professió i del meu entorn, però no vull deixar de treballar perquè la societat sigui més justa, equitativa i integradora. Punt de Referència m’ha donat l’oportunitat de fer-ho i em sento molt agraïda i crec que ara he de contribuir a difondre la seva acció i la seva manera de fer. Som molts el que creiem que el món pot ser diferent i ens hem de trobar i fer forts per aconseguir-ho.

“La solidaritat i la construcció de comunitat no necessita grans actes, sinó compromís, empatia i ganes de contribuir a un món millor”

novembre 24, 2025/in ENTREVISTES

José Luiz Ruiz Calaforra té 42 anys i és cap de compres i logística de l’Institut Català de Retina. Conversem amb ell per conèixer la seva experiència i aprenentatges com a voluntari de Punt de Referència en el programa de mentoria.

Què és Punt de Referència per a tu?

Punt de Referència és un espai d’acollida i confiança on joves que han viscut situacions complicades poden trobar suport real i estable. Alhora, ha estat un entorn que facilita relacions humanes transformadores. Com a mentor m’he sentit acompanyat, escoltat i guia’t. L’entitat acompanya de manera respectuosa, sense jutjar i crea les condicions perquè les mentories siguin properes i útils tant per al jove com per al voluntari.

Com vas conèixer l’organització?

Vaig conèixer l’entitat a principis de l’any 2020, just després de tornar d’un viatge de volta al món on havia participat en diferents voluntariats. Quan vaig tornar a Espanya tenia clar que volia continuar dedicant una part del meu temps a projectes socials, així que buscant opcions per internet vaig descobrir Punt de Referència, quan encara eren al Raval. En aquell moment, tots els projectes de mentoria ja estaven en marxa i em van oferir donar un cop de mà al menjador social. Hi vaig anar tres o quatre vegades, però ben aviat va arribar la pandèmia i tot es va aturar. El 2024 vaig decidir reprendre aquest camí i hi vaig contactar de nou.

Com a mentor he après a escoltar millor, a ser més pacient i a valorar els petits passos que sovint passen desapercebuts.

Què t’ha aportat vincular-te a Punt de Referència?

Punt de Referència m’ha aportat molt més del que imaginava. M’ha permès conèixer realitats diferents i entendre d’una manera més humana què significa acompanyar algú des del respecte i la constància. Com a mentor he après a escoltar millor, a ser més pacient i a valorar els petits passos que sovint passen desapercebuts. També m’he sentit molt sostingut per l’equip tècnic perquè han creat un espai segur per compartir dubtes, eines i ajudar-nos en moments de dificultat. En definitiva, Punt de Referència m’ha ajudat a créixer personalment i a donar valor a la importància d’estar present per algú.

A través de quin projecte has estat vinculat? Explica’m una mica en què consisteix aquesta iniciativa.

He estat vinculat al projecte de mentoria. Es tracta d’una iniciativa que posa en relació joves entre 16 i 23 anys amb persones voluntàries que els ofereixen suport i acompanyament en el seu procés d’emancipació durant un període de 9 mesos. La mentoria consisteix a crear un vincle basat en la confiança: ens trobem regularment, compartim activitats, treballem objectius concrets i sobretot generem un espai segur perquè el o la jove pugui créixer, guanyar autonomia i pugui generar una xarxa relacional positiva. És un procés molt respectuós i acompanyat en tot moment per l’equip tècnic.

Com t’ha impactat l’experiència?

La veritat és que l’experiència ha estat molt positiva. Ha estat un camí d’aprenentatge mutu, on m’he sentit realitzat. La relació amb el jove m’ha permès veure l’impacte real que pot tenir estar present, escoltar i oferir suport des de la confiança. En general, ha estat una experiència enriquidora i molt significativa per a mi.

Recomanaries altres persones que es vinculessin a Punt de Referència?

Totalment. Recomanaria a qualsevol persona que tingui ganes d’implicar-se en un projecte social que conegui Punt de Referència. Li diria que és una experiència molt enriquidora, que et permet conèixer realitats diferents i crear un vincle significatiu amb un/a jove. A més, no estarà sol/a: l’equip acompanya molt bé durant tot el procés. És un compromís que demana temps i constància, però el que reps a canvi a nivell humà i personal és immens.

La societat civil és més imprescindible que mai. Hem de ser un contrapès actiu als discursos d’odi, fent visible la convivència, la solidaritat i la defensa dels drets humans.

Ens trobem en un marc de l’auge de l’extrema dreta i els discursos d’odi cap a col·lectius en situació de vulnerabilitat, com per exemple, el col·lectiu del jovent migrant. Quin consideres que ha de ser el paper de la societat civil en aquest marc?

Malauradament, estem en un moment en què l’extrema dreta creix alimentant la por i assenyalant als col·lectius vulnerables. Segons la filòsofa valenciana Adela Cortina, en el seu llibre “Aporofobia, el rechazo al pobre” (si em permeteu, llibre molt recomanable), no es tracta només de racisme: moltes vegades ens enfrontem a l’aporofòbia, és a dir, l’odi als pobres i als més vulnerables. Això ens recorda que els discursos d’odi no només ataquen per origen o cultura, sinó per condició social.

Per això, considero que el paper de la societat civil és més imprescindible que mai. Hem de ser un contrapès actiu a aquests discursos d’odi, fent visible que la convivència, la solidaritat i la defensa dels drets humans no són només valors polítics. Hem de generar espais de trobada i teixir xarxes que posin al centre la dignitat de les persones. I, sobretot, hem de defensar el col·lectiu del jovent migrant com a part del nostre present i del nostre futur col·lectiu.

Estem impulsant una campanya per sumar noves persones sòcies a Punt de Referència. Per què és important que les persones es facin sòcies de l’entitat?

És essencial que les persones es facin sòcies de Punt de Referència perquè així poden donar suport estable a un projecte que transforma la vida de jovent en situació de vulnerabilitat. Ser soci/a no és només una contribució econòmica a l’entitat, sinó també és una manera de formar part d’una comunitat que creu en la solidaritat i en el dret del jovent a tenir oportunitats. Cada aportació ajuda a mantenir els projectes de mentoria, a crear xarxes de suport i a garantir que cap jove se senti sol ni desatès.

Que t’agradaria dir com a aprenentatge o lliçó com a tancament d’aquesta entrevista?

L’experiència amb Punt de Referència m’ha ensenyat que els petits gestos, la constància i l’atenció real a l’altre poden tenir un impacte molt gran. He après a escoltar i acompanyar amb respecte, però sobretot, he recordat que la solidaritat i la construcció de comunitat no necessita grans actes, sinó compromís, empatia i ganes de contribuir a un món millor.

Acollir jovent m’ha aportat una comprensió més profunda i més àmplia de la vida humana: entendre les persones

juliol 17, 2025/in ENTREVISTES

Isidre Carbonell és un dels voluntaris fundadors de Punt de Referència i quasi 30 anys que està vinculat a la missió de l’entitat: acompanyar jovent sense xarxa de suport en l’emancipació per tal de crear una societat més justa i equitativa. En aquesta entrevista parlem dels primers vincles que va tenir amb Punt de Referència, de les dificultats i dels reptes del jovent tutelat i extutelat, i de la importància de les figures referents per a les persones.

Com et vincules amb Punt de Referència?

Fa 30 anys, estava de vacances durant la setmana de Pasqua i vaig sentir a la ràdio que el periodista Antoni Bassas estava entrevistant una noia extutelada. En la conversa, ella explicava la seva vivència i la dels seus companys, i va recalcar la necessitat que aquest jovent tingués un adult que fos un referent per a ells a l’hora d’afrontar la vida.

Aquesta idea em va semblar totalment encertada. Per això, vaig apuntar el número que la jove va deixar a en Bassas. Al cap d’una setmana la vaig trucar, ens vam veure, i en aquell moment li vaig dir que no podia oferir-li un suport continuat, però que puntualment podia comptar amb mi. Aquestes trobades es basaven a donar-li la meva opinió en qüestions que ella em demanava.

Com recordes l’etapa d’engegada?

Recordo les ganes que vam posar els pocs que hi érem en aquell moment per tirar endavant el projecte. Hi havia una convocatòria de La Caixa que el termini acabava en dos dies, i la directora d’aquell moment es va quedar fins a les tantes fent papers per poder presentar-nos. Sobretot, recordo les ganes, i la resta va anar sorgint.

Quina és la situació en què es troba el jovent actualment? Hi ha molts canvis respecte a quan va començar Punt de Referència?

Quan vam començar, no hi havia un nombre significatiu de joves migrants tutelats o extutelats. Per tant, la majoria de jovent tutelat que hi havia era per desemparament de la família autòctona: els pares no eren uns referents vàlids com a adults o no els cuidaven, i així doncs els tutelaven. Actualment, també hi són, però s’hi afegeixen els joves que arriben sols al territori espanyol i que aquí no tenen família, i per tant també els tutelen.

Ara estan barrejats i hi ha un percentatge més elevat dels que han migrat i, de l’edat de l’adolescència en amunt. En aquest sentit, la problemàtica dels dos perfils joves és diferent i són casos que s’han de tractar de manera diferenciada.

Quines són les principals diferències?

A primera vista pot semblar molt més complicat el tracte amb el jovent migrant, però, a vegades, els tutelats que han nascut aquí tenen unes dificultats que són invisibles i unes ferides emocionals que tenen en dins. Hi ha un llibre d’una jove d’origen rus, que va ser adoptada per una dona a Madrid, que explica la seva història: com la seva mare biològica la va deixar abandonada en un orfenat de Rússia, i que, encara que ella sàpiga racionalment que la seva mare adoptiva l’estima, ella viu sempre amb aquesta por i inseguretat que ve de l’abandonament inicial.

La vida demostra que, des del primer moment, necessitem aquest vincle amb algú més gran. Necessitem socialitzar, tenim un cervell emocional, i quan no tenim això, anem coixos.

Per què, des de l’inici, reivindiqueu la importància de la mentoria social com a eina d’acompanyament?

El que vam tenir clar des del principi era la necessitat que el jovent tingués un referent, una figura on emmirallar-se. La vida demostra que, des del primer moment, necessitem aquest vincle amb algú més gran: des que naixem perquè ens alimentin, després per caminar, etc. Necessitem socialitzar, tenim un cervell emocional, i quan no tenim això, anem coixos.

La mentoria social podria haver tingut un altre nom. El que era important, i continua sent-ho, és cobrir aquesta necessitat de tenir un referent. Aquesta figura ajuda a anar superant les dificultats de la vida. No és tant perquè hi hagi una fórmula màgica, com pel fet de tenir algú que hi és, algú que està incondicionalment al teu costat. El sol fet de parlar és una ajuda. El que és important és la persona i no l’etiqueta que pot tenir: sigui mestre, tiet o una altra figura, el que importa és el que aporta al jove.

Creus que els drets del jovent tutelat i extutelat han millorat des que es va fundar l’entitat fins avui?

En l’àmbit nominal diria que sí, però en l’àmbit emocional tinc dubtes. Amb “nominal” em refereixo al fet que se’n parla més i s’ha visibilitzat més la causa. Abans, estomacar un nen no es veia com en l’actualitat.

Em preocupa la distància que hi ha entre els responsables que prenen les decisions i la vida real d’aquests menors.

En l’àmbit social es coneix més aquesta problemàtica… Però quin paper creus que juguen les administracions?

El que em preocupa del paper de les administracions és la distància que hi ha entre els responsables que prenen les decisions i la vida real d’aquests adolescents. Sovint, la persona que decideix internar un menor en un centre no l’ha vist mai. Primer cal que aquests dirigents es facin una idea de com és la realitat per després poder decidir. No soc gaire optimista, perquè cada vegada veig que hi ha més aquesta distància.

Per què creus que s’incrementa aquesta distància?

No sé el “per què” en majúscules, però el “per què” en minúscules té a veure amb el nivell de vida que estem creant, cada vegada més capitalista, on escatimem en costos i també en esforç. Prendre decisions ràpides significa implicar menys persones en el procés. Derivar sense conèixer la persona també té a veure amb aquest model de societat que estem creant.

Al llarg dels anys has acompanyat el jovent de diferents maneres. Una d’elles ha estat obrir la teva llar per conviure i oferir un espai segur. Què li diries a algú que s’està plantejant acollir?

Els diria que ho facin, perquè és una bona manera de conèixer i d’obrir la ment. Sempre amb formació prèvia, coneixement del tema i acompanyament tècnic. Aquest jovent té moltes ferides i, a vegades, poden fer una cosa que no entendràs. Potser penses que has fet alguna cosa malament, o que està enfadat amb tu, i no és res d’això, sinó que és fruit de la seva biografia. Per tant, hem de tenir la paciència per ajudar-los.

Què t’ha aportat acollir?

Una comprensió més profunda i més àmplia de la vida humana: entendre les persones. Experimentar connexions profundes que m’han enriquit molt. M’ha aportat no ser simplista a l’hora de mirar les persones.

Què creus que necessita el jovent per poder construir el seu futur?

Tenir les necessitats bàsiques cobertes, com ara un lloc on viure. Un referent que els motivi i ajudi a veure què són capaços d’aconseguir les coses. El jovent necessita algú que confiï en ell. També, una xarxa de relacions socials que els faci sentir part d’un tot. En l’actualitat, els joves tendeixen a tenir unes relacions entre ells absolutament superficials i de caràcter festiu, i necessiten vincles de més qualitat i profunditat.

Els reptes del jovent tutelat en l’emancipació són els mateixos que els de qualsevol jove, però amb més dificultats i menys oportunitats. Tot és més complicat.

Quins creus que són els principals reptes i/o dificultats que afronta el jovent extutelat en l’emancipació?

Els mateixos que qualsevol jove, però amb més dificultats i menys oportunitats. Tot és més complicat. El jovent extutelat arrossega angoixes, pors i ressentiments profunds. La situació econòmica d’un jove no tutelat també és complicada: no es poden independitzar, però acostumen a tenir més xarxa i suport del seu entorn.

Quina lliçó destacaries de tots aquests anys vinculat a Punt de Referència?

Em quedo amb la motivació de les persones que treballen a l’entitat, tant les educadores dels pisos com les de mentoria. Aquesta motivació la saben transmetre molt bé a les formacions. D’altra banda, a la meva vida professional he fet d’educador, i tot el que anava aprenent a Punt de Referència em complementava i m’enriquia: analitzant el jovent, parlant amb famílies, amb els equips educadors…

Personalment, què t’emportes d’aquesta trajectòria com a voluntari?

Col·laborar i contribuir en un projecte que val la pena. Ajudar a buscar llum en situacions complicades.

Què t’agradaria dir per tancar l’entrevista?

Tots podem ser importants per a tothom. Per tant, es tracta de trobar les persones i els espais on cadascú pugui aportar. Hi ha molta feina a fer. La vida és complicada i, alhora, preciosa i apassionant. Tot el que aporti perquè les persones puguin veure això val la pena.

“Participar a Atenea m’ha ajudat a decidir quins estudis fer i la meva mentora m’ha ajudat a visualitzar-me en el futur”

març 18, 2025/in ENTREVISTES

L’Angèlica és una jove de 18 anys que ha participat en el projecte Atenea de Punt de Referència. Un programa que treballa les competències educatives del jovent, a través de la mentoria, per potenciar la seva trajectòria formativa. Actualment, només entre l’1-4% del jovent extutelat entra a la universitat, i aquest percentatge disminueix encara més en el cas de les dones, per això, durant els darrers anys des de l’entitat vetllem que el 20% del jovent del projecte Atenea siguin dones. En aquest marc, la directora de Punt de Referència, Rita Grané, reivindica el dret de les joves a accedir a estudis postobligatoris i assenyala que treballen per garantir aquest dret per totes les joves de l’entitat. D’altra banda, és important destacar que a través de la mentoria també s’aconsegueix que el jovent millori en l’aprenentatge de la llengua catalana.

A què et dediques actualment?

Vaig acabar els estudis obligatoris de l’ESO i ara estic cursant un Grau Mitjà en Gestió d’Administració d’Empreses.

Durant els meus anys escolars de primària i de l’ESO faltava molt a classe, i per això, vaig entrar als serveis socials: venia una educadora a casa per portar-me a l’escola.

Com vas conèixer el programa Atenea?

Recordo que quan estava en el Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE), la meva tutora em va recomanar el programa Atenea perquè em podria ajudar amb els deures. Vaig contactar amb Punt de Referència, em van fer una entrevista curta i també em van explicar el funcionament del programa, que té dues branques: suport de repàs i mentoria.

En aquell moment sabies que era la mentoria?

No. Vaig aprendre que es tracta d’una persona voluntària que t’acompanya en el procés d’emancipació en diverses àrees. En aquest marc, vaig fer una llista de les necessitats i acompanyament que m’agradaria rebre de la meva mentora. Tres mesos més tard, vaig conèixer a la Marina.

Uns dels objectius que ens vam plantejar per la relació de mentoria entre la Marina i jo va ser que m’ajudés a buscar opcions per continuar amb els meus estudis

Com t’ha ajudat la teva mentora?

Uns dels objectius que ens vam plantejar per a la relació de mentoria entre la Marina i jo va ser que m’ajudés a buscar opcions per continuar amb els meus estudis. Vam començar per cicles de pastisseria i de cuina que vaig descartar perquè em va ajudar a veure què tinc habilitats per fer un cicle de gestió i administració. Casualment, tenia una amiga que estava cursant el mateix curs, així doncs vaig tenir una referent a qui preguntar.

Quin impacte ha tingut aquesta relació en tu?

Durant la relació de mentoria em va ajudar molt, sobretot, en els temes dels estudis. També, vam fer algunes activitats proposades per Punt de Referència: anar al teatre, a exposicions, fer tallers… I actualment, som amigues. De fet, la Marina va ser l’empenta que necessitava en aquell moment i em va ajudar a empoderar-me. Ara em sento més motivada.

Penses que si no haguessis conegut la teva mentora hauries fet el Grau Mitjà en Gestió d’Administració d’Empreses?

La veritat és que abans no sabia què volia fer. A quart d’ESO teníem l’assignatura d’orientació i estava molt perduda. Ara, estic fent aquest curs, encara que tampoc no sé a què voldré dedicar tota la vida.

Quines són les teves perspectives de futur en relació amb els estudis?

Primer de tot, acabar el Grau Mig en Gestió d’Administració d’Empreses i després, segurament continuar amb un cicle superior.

És necessari aquest acompanyament pel jovent que no té clar quins estudis vol fer?

Considero que és un suport que pot anar molt bé i encara més si connectes amb la mentora.

“M’agradaria veure més dones. Per exemple, quan anem a xerrades informatives sobre estudis”

Creus que falten referents on es pugui inspirar el jovent?

Sí, sobretot falten referents dones. Sempre són homes i estic cansada. M’agradaria veure més dones. Per exemple, quan anem a xerrades informatives sobre estudis que la persona que ho faci sigui una dona, això ens ajudaria a visualitzar-nos més. En el meu cas, la Marina ha estat la meva referent femenina perque ella és definició d’empoderament femení.

Com és l’orientació pel jovent en els centres de menors?

Pel que fa a la meva experiència, sí que les educadores del centre em van intentar ajudar, però no va ser una implicació com la de la meva mentora.

Consideres que la mentoria social podria ser una eina de reforç pels centres de menors?

Sí, perquè encara que en els centres tinguis educadors i educadores sempre tenen moltes coses a fer. Potser només tenen 30 minuts exclusivament per ajudar-te o un dia al mes. En canvi, la Marina em dedicava diverses hores a la setmana

I per acabar… Què els hi diries a les joves que no tenen clar com continuar amb el seu futur acadèmic?

Primer de tot, els diria que són molt joves i que tenen temps per saber què volen fer, però sí que els recomanaria estudiar, ja que és sempre una bona opció. Sempre tenint clar que no és imprescindible saber, ara, tot el que volem fer.

“Penso que vivim per treballar i que ni tan sols així podem arribar a final de mes”

gener 23, 2025/in ENTREVISTES

La Izabella és una jove de 19 anys que en porta tres amb l’acompanyament de Punt de Referència. La jove ha viscut fins fa poc al pis Trampolí. Al llarg de la seva vida s’ha traslladat moltes vegades i l’adaptació és un procés difícil per a ella. Ara, inicia una nova etapa i s’emancipa amb la seva parella a un pis de Barcelona. En aquest context en què l’edat mitjana d’emancipació a l’estat espanyol, segons l’Eurosat, és de 30 anys, li preguntem com viu la nova etapa.

Com vius el fet d’emancipar-te amb 19 anys?

És un fet que em genera por perquè les coses estan complicades. Ens trobem en una situació en què costa poder viure i mantenir-se, ja que si no tens un treball o certs ingressos no pots viure perquè el cost de vida actualment és molt elevat, sobretot, amb el preu del lloguer i el menjar.

“Aquest procés d’emancipació em permetrà construir la meva pròpia vida, el meu propi camí on puc fer el que realment desitjo”

Què t’ha facilitat poder-te emancipar?

Aquest procés d’emancipació em permetrà construir la meva pròpia vida, el meu propi camí on puc fer el que realment desitjo i el que m’agrada: construir el meu niu. La meva situació mai ha sigut fàcil, i per això, estic agraïda de poder independitzar-me. He tingut la sort que la família de la meva parella ens ha cedit temporalment un pis i podrem instal·lar-nos allà.

Quins són els teus plans de futur?

Primer vull acabar la formació de Grau mitjà de Farmàcia i parafarmàcia per adquirir el títol i treballar del que m’agrada. I durant els pròxims dos anys viuré amb la meva parella en aquest pis familiar, per això, vull estalviar perquè puguem adquirir la nostra pròpia casa i construir la nostra llar.

Quines dificultats creus que has d’afrontar un cop deixis de viure en un pis assistit?

El meu principal obstacle serà el tema econòmic perquè el context social actual és molt complicat. També el fet de ja no tenir una educadora al meu costat i haver de realitzar sola les gestions com, per exemple, el tema de la documentació.

“En l’àmbit social falta educació financera. S’ha d’ensenyar com gestionar els ingressos”

Què creus que falta en l’àmbit social en relació amb l’habitatge?

En aquest àmbit falta educació financera. S’ha d’ensenyar com gestionar els ingressos. D’altra banda, considero que falta donar més visibilitat a les dificultats per accedir a l’habitatge. És cert que s’ha fet una manifestació per reivindicar el dret a l’habitatge, però al final queda en res i hem d’optar per les ajudes del govern.

Què opines de la societat actual en la qual vivim?

Penso que vivim per treballar i que ni tan sols així no podem arribar a final de mes. El que més em preocupa actualment és la qüestió de l’habitatge, ja que a Espanya no tenim els recursos necessaris. Estem en un moment que tot és car i que s’ha de pagar absolutament per tot.

Li enviaries un missatge als joves que es troben en la mateixa situació que tu?

El que m’agradaria dir el jovent és que vulguin créixer econòmicament, que confiïn en si mateixos i que si fem pinya entre tots ens en sortirem. També, els diria que persegueixin els seus plans de futur i que lluitin per allò que desitgen.

ENTREVISTA: «És fonamental construir una idea de “nosaltres” on tothom se senti part de la societat»

novembre 25, 2024/in ENTREVISTES

“Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món”, afirmava l’escriptor Eduardo Galeano. Tanmateix, com podem saber si el voluntariat és efectiu per a les persones que acompanyem? Realment estem canviant el món? Té sentit fer mentoria social?

En àmbits com les cures, els espais comunitaris o el voluntariat, a vegades és difícil recopilar dades per conèixer els resultats d’aquesta feina. Per aquest motiu, els estudis són crucials. Un exemple és el projecte impulsat per la Universitat de Girona i la Coordinadora de Mentoria Social,“Safespaces: Mentoria, Benestar i Salut Mental amb persones migrants i refugiades racialitzades”, que té per objectiu analitzar les relacions de mentoria social de les persones migrants i refugiades racialitzades.

En parlem amb Òscar Prieto-Flores, investigador del projecte SafeSpaces de la Universitat de Girona.

Segons SOS Racisme, l’any 2023, 332 persones van recórrer a l’entitat per denunciar situacions de racisme. Tot i que, des de fa anys, Catalunya és un estat plural amb persones nouvingudes de tot el món, com veu la societat catalana a les persones migrants?

La societat catalana en general es presenta com una societat d’acollida amb manifestacions públiques a favor de la inclusió, però també presenta contradiccions. Per un costat, hi ha un discurs obert d’acollida. Per l’altre, existeix la discriminació que pateixen les persones migrants, especialment les racialitzades, en àmbits com el laboral, l’educació, l’habitatge, entre d’altres. A més, l’auge de l’extrema dreta ha introduït narratives més excloents, utilitzant la immigració com a boc expiatori per a problemes socials més amplis.

Desgraciadament, no estem construint una alternativa al sistema capitalista. Per tant, moltes persones de classe treballadora o aquelles que viuen més la vulnerabilitat en primera persona se senten traïdes i senten que hi ha un menyspreu subtil cap a elles. En resum, aquest desconcert s’està utilitzant per part de l’extrema dreta per guanyar vots i fer electoralisme de la immigració.

Per què la Universitat de Girona va decidir implicar-se en el tema, i concretament va apostar per incloure la mirada del Jovent extutelat?

Hem vist la necessitat de passar de l’enfocament de la interculturalitat a posar sobre la taula el tema del racisme estructural i l’antiracisme, particularment en programes com la mentoria social.

La mentoria social, tradicionalment, s’ha associat al diàleg intercultural: el fet de donar a conèixer dues persones de cultures diferents i a partir d’aquí generar un acompanyament i aprenentatges entre aquestes dues persones. En canvi, la mirada de la desigualtat estructural o del racisme no hi és tan present moltes vegades, i pensàvem que era important incloure-la.

En aquest context, la Universitat de Girona fa poc ha inaugurat la Càtedra d’Acció i Anàlisi Antiracista.

En què consisteix l’estudi “Safe Spaces”? Quina metodologia té?

L’estudi “Safe Spaces“, finançat per l’Observatori Social de la Fundació “la Caixa”, té com a objectiu avaluar el rol de la mentoria en el benestar i la salut mental de les persones migrants i refugiades racialitzades.

Ens proposem posar èmfasi en el concepte racialitzat perquè sabem que la societat d’acollida no tracta igual a les persones migrants blanques, vers altres que provenen de contextos africans.

En primer lloc, la metodologia inclou eines quantitatives, com tests pre i postintervenció. En segon lloc, inclou grups de discussió tant amb mentors com amb mentorats per obtenir una visió qualitativa. Finalment, hi ha un grup assessor format per 6 joves migrats racialitzats que han participat en programes de mentoria per garantir una perspectiva autèntica i antiracista.

Quina és la importància d’oferir espais de confiança al jovent?

Molts joves parlen del seu patiment amb els seus iguals. Si creem espais de confiança amb persones que no formen part dels mateixos col·lectius, per una banda, estarem construint una societat més cohesionada i justa. Per l’altra, les persones mentores sortiran de la zona de confort i s’adonaran de les injustícies que hi ha a la societat.

Creus que el voluntariat ha de canviar la seva mirada cap a les persones migrants?

El més important és que els programes de mentoria vetllin per donar una bona formació i no caure en les lògiques de “salvador blanc”. A vegades, de forma molt subconscient, podem exercir un rol paternalista com a persona mentora.

Com a persona blanca, com ha estat el procés de saber com abordar aquestes temàtiques amb el jovent? Destacaries algun aprenentatge?

En l’àmbit de la recerca, he après que és molt important el treball col·laboratiu amb persones de diferents contextos culturals i classes socials. Hem de garantir una estructura on les desigualtats culturals i socials siguin les menys esbiaixades possibles.

Segons l’estudi, quin impacte positiu té la mentoria pels joves?

En primer lloc, els programes de mentoria que tenen uns objectius més ben definits i concrets, són els que tenen resultats més eficaços. En segon lloc, els programes de mentoria on participen persones amb alta vulnerabilitat són els que tenen major impacte, però també són els que requereixen més acompanyament. Finalment, la mentoria aporta més resiliència, autoestima i una millora de les aspiracions educatives del jovent.

Quines poden ser les conseqüències d’una mentoria insatisfactòria per les persones migrades, refugiades o racialitzades?

Una mentoria mal gestionada pot causar dany emocional. En el cas de les persones que ja han patit molta fragilitat i desconfiança en les relacions socials, a causa del racisme estructural, el dany és encara major, ja que pateixen un sentiment de frustració i desconfiança cap als programes d’ajuda.

Què podem fer com a societat per acollir millor a les persones migrades i cuidar el seu benestar emocional?

Cal pensar de manera sistèmica i fer canvis estructurals a diferents nivells (escoles, universitats, llocs de treball, lleis) per garantir una inclusió real. A més, és fonamental construir una idea de “nosaltres” on tothom se senti part de la societat, mitjançant pràctiques quotidianes com la mentoria.

La salut mental és un tema a l’agenda del dia, però hi ha prou estudis que abordin els col·lectius més vulnerables?

Encara falten estudis i intervencions específiques que abordi la salut mental de les persones migrants i refugiades, així com una major voluntat política per finançar programes de suport.

Les entitats del sector social tenen poc finançament. Per una banda, molts programes no tiren endavant per manca de finançament. Per l’altra, l’administració pública no entén que aquests programes formen part del benestar social de tothom i són part de la salut pública. En resum, crec que l’auge de l’extrema dreta està frenant aquest canvi de paradigma.

Per què és important traslladar la recerca al dia a dia de les entitats com Punt de Referència?

En el cas de SafeSpaces, l’estudi compta amb la col·laboració de la Coordinadora de Mentoria Social i tenim la voluntat de traslladar els resultats a les entitats participants. Moltes de les propostes no depenen del pressupost de les entitats, sinó del compromís en la recerca.

ENTREVISTA: “Quan estàs en un moment vulnerable, necessites algú que et faci costat i que et doni suport”

setembre 12, 2024/in ENTREVISTES

T’imagines fer divuit anys i no poder comptar amb ningú? Cada any, 1.300 joves perden el suport de la Generalitat de Catalunya en arribar a la majoria d’edat. En aquest context, Punt de Referència impulsa diversos programes d’acompanyament per potenciar l’emancipació del jovent, entre els quals destaca el projecte Acull, que des de fa més de vint anys consisteix a acollir jovent migrant d’entre 18 i 23 anys durant nou mesos.

“El jovent que migra sol sovint viu situacions de vulnerabilitat que els dificulten poder-se emancipar, amb l’afegit de no comptar amb referents familiars que els puguin donar suport en aquesta etapa de transició cap a la vida adulta” destaca la tècnica del Projecte Acull de Punt de Referència, Bàrbara Bort.

L’objectiu principal del projecte és acompanyar el jovent en l’emancipació i l’intercanvi cultural. El jovent no busca un habitatge des de l’emergència habitacional, sinó un nucli acollidor amb qui poder aprendre i compartir.

Durant tot el procés, la família rep l’acompanyament, formació i suport de Punt de Referència per ajudar en la construcció de la relació i les necessitats que puguin sorgir, garantint la comoditat de les dues parts.

“Cada cas és especial, ja que les relacions que es donen entre el jovent i les famílies acollidores són úniques. Encara que hi hagi famílies que repeteixen l’experiència, cap acolliment és igual.” Destaca la tècnica del projecte Acull, Bàrbara Bort. Al llarg de la trajectòria de l’entitat, s’han realitzat més d’una seixantena d’acolliments, i la major part del jovent ha continuat la relació amb la família acollidora un cop finalitzada l’estada.

Parlem amb en Mohamed, un dels joves acollits en el marc del programa Acull de Punt de Referència. En Mohamed, de vint-i-tres anys, va ser acollit per una voluntària de Barcelona durant el 2021.

En quina situació et trobaves quan vas incorporar-te en el projecte Acull de Punt de Referència?

Abans d’entrar al projecte Acull, estava en un centre de protecció de menors. Com que ja participava en un altre projecte de Punt de Referència, fent mentoria social, em van explicar el projecte i vam començar el procés de preparació mentre encara estava al centre.

Com ha estat viure nou mesos amb la família acollidora?

Ha estat una experiència molt positiva! He tingut un espai on estar tranquil, cuidar la meva salut i conviure amb algú d’aquí amb qui compartir i aprendre de la seva cultura, i també ensenyar-li sobre la meva.

Per què creus que és important que el jovent tutelat i extutelat pugui accedir a aquestes oportunitats?

Perquè quan estàs en un moment vulnerable, sense feina i sense ingressos, necessites algú que et faci costat i et doni suport. És essencial tenir un espai on estar tranquil per poder fer les teves activitats del dia a dia i continuar endavant.

Destacaries algun moment viscut?

Conèixer la “iaia” va ser un moment molt especial. M’agradava molt jugar a dòmino amb ella, rèiem molt!

Segueixes en contacte amb la família que et va acollir?

Sí, tot i que entre la feina i els quefers quotidians no ens veiem tant com voldríem. Tot i això, parlem per telèfon o per WhatsApp de tant en tant. Sé que sempre puc comptar amb la família que em va acollir si necessito res.

Voldries dir alguna cosa a aquelles persones que poden estar dubtant si fer-se acollidores?

Que no tinguin por i que ajudin en allò que puguin, per poc que sigui, perquè hi ha gent que vol tirar endavant, però no pot fer-ho sola.

Estàs pensant a acollir jovent a casa?

Actualment, 10 joves de Punt de Referència estan buscant llar. Escriu-nos a [email protected] i ajuda a impulsar la seva emancipació.

Durant el 2022, el 100% dels voluntaris van valorar amb un 8 la participació en el Projecte Acull, el 100% de les persones acollidores recomanen l’experiència al seu entorn i el 100% del jovent participant està molt satisfet del vincle de confiança establert amb la família acollidora.

ENTREVISTA: “Hi ha molt pocs projectes, dintre dels projectes de mentoria internacionals, que apostin per la mentoria social”

maig 27, 2024/in ENTREVISTES

El passat mes d’abril es va celebrar el Congrés Europeu de Mentoria a París. L’esdeveniment va ser una trobada per a totes les entitats relacionades amb la mentoria social de més de 24 països i aquest any estava dedicat a cercar fórmules per expandir la mentoria sense perdre el seu estàndard de qualitat.

Dues de les tècniques de Punt de Referència, la tècnica del projecte Acull, Bàrbara Bort, i la cap d’àmbit de mentoria, Marina Montoya, van assistir al congrés i van poder intercanviar opinions i sensacions amb diferents entitats del sector. Avui parlem amb elles per conèixer la seva experiència.

Quina va ser la vostra participació en el Congrés de Mentoria Europeu d’aquest any?

Bàrbara: En aquesta edició vam participar com a ponents en una taula plenària titulada “Encaminant les necessitats dels migrants a través de la mentoria”. Era una taula centrada en les estratègies d’acompanyament per a joves migrants en els projectes de mentoria.

En el nostre cas, vam transmetre la visió i la forma d’acompanyament que tenim des de Punt de Referència cap a les persones joves migrants. El nostre projecte es diferencia de la majoria dels projectes de mentoria pels components emocionals i la creació de vincles, a partir dels quals es reforcen les necessitats i els suports que cada jove requereixi. A través d’aquesta creació de vincles s’aconsegueix enfortir la xarxa de suport i la suma de tot comporta l’ampliació del capital social del jovent.

No és el primer cop que participeu en el Congrés. Des de quan fa que Punt de Referència en forma part?

Marina: Hi hem col·laborat des del 2016, és a dir, des dels seus inicis, i aquest any és la cinquena edició.

Bàrbara: Primerament, no estàvem molt segures de si participar-hi o no, però des de l’organització ens van animar molt i ens van remarcar que la nostra mirada era molt important. Al final, més que el què anàvem a aprendre, era que volien comptar amb la nostra expertesa i trajectòria acompanyant a jovent migrat a través de la mentoria social.

El Congrés és un lloc d’intercanvi entre entitats d’arreu del món. És important estar en contacte amb altres entitats internacionals? Per què?

Bàrbara: Sempre és interessant conèixer les diferents formes d’acompanyament del territori. Molt del jovent a qui donem suport té una trajectòria migratòria sense tenir com a destí definit Espanya o Barcelona. Pot ser que estiguin de pas o pot sortir una oportunitat i que, per nivell idiomàtic va millor anar a un altre país o perquè tinguin la xarxa familiar distribuïda per diferents països d’Europa. Per això crec que és interessant sempre estar en contacte amb altres entitats del territori europeu. Això també ho apliquem dins del territori espanyol, tenim contacte amb alguna entitat que està situada a Ceuta, Melilla o les Canàries, llocs de focus d’entrada de joves.

Marina: En l’àmbit professional, estar connectada amb diferents projectes et permet també conèixer i repensar la tasca que fas i poder agafar idees o replantejar-te com estem fent les coses. Al final, estar en contacte amb altres professionals amb projectes d’aquests territoris et dona possibilitats d’anar pensant i evolucionant i reflexionant.

Hi ha hagut algun projecte o metodologia que us hagi cridat l’atenció?

Marina: Ha sigut interessant poder escoltar alguna xerrada sobre temes que nosaltres, des de Punt de Referència, encara ens estem plantejant com treballar-los. Per exemple, vam estar en un taller que parlava sobre com acompanyar el jovent amb perspectiva LGTBIQA+.

També va ser interessant una xerrada sobre interseccionalitats. Hi ha molts moments de reflexió sobre com treballar la interseccionalitat dins l’equip i amb les persones voluntàries per tal de garantir el millor acompanyament del jovent.

En què es diferencia el projecte de Punt de Referència de la resta d’iniciatives que heu pogut veure durant el congrés?

Marina: Des de Punt de Referència se li dona molta importància a tot el procés de la formació i l’acompanyament a les persones voluntàries. Jo crec que és un tret força diferencial i singular del nostre programa de mentoria. També destacaria la coordinació del treball en xarxa, entendre la relació de mentoria com un triangle que posa sempre al jovent al centre.

Bàrbara: El tipus de mentoria que nosaltres implementem en els nostres projectes és la mentoria social. Al Congrés ens vàrem trobar que hi ha molt pocs projectes, dintre dels projectes de mentoria internacionals, que fan aquest tipus de mentoria. Per tant, crec que aquesta diferència s’ha de posar sobre la taula. La resta de projectes se centren més en mentoria enfocada a la inserció laboral, sense fer especial incidència en les diferents àrees vitals de les persones mentorades.

A més, a Espanya treballem amb una llei d’estrangeria diferent. Per exemple, la llei d’estrangeria d’Alemanya no demana els requisits per poder aconseguir un permís de treball que es demana a la llei d’estrangeria espanyola. Per tant, aquí sí que hi ha una diferència molt important. Abans de parlar d’inserció laboral hem hagut de fer molts passos previs que tenen a veure amb necessitats bàsiques: parlo de llengua, de formació, de coneixement de la cultura i dels codis culturals, de la situació administrativa, l’habitatge… Reforcem totes aquestes àrees des dels projectes de mentoria, mitjançant l’equip tècnic i amb el suport del voluntariat.

A part, nosaltres també donem suport a un perfil molt concret de joves. No acompanyem a persones migrants en general, acompanyem a joves que no tenen les famílies al territori i d’unes edats molt concretes. Crec que hi havia pocs projectes que treballin amb perfils tan concrets.

Per tots aquests motius, nosaltres estem en un punt que amb el jovent anem a fer xarxa, anem a fer vincle, ampliem el seu capital social perquè puguin anar a poc a poc garantint accés a oportunitats, una xarxa de suport i que puguin tenir una salut amb un benestar emocional.

Bàrbara Bort,

tècnica del projecte Acull de Punt de Referència

Marina Montoya,

cap d’àmbit de mentoria de Punt de Referència.

ENTREVISTA: “Els joves extutelats quan surten dels pisos assistits, no estan preparats per emancipar-se”

març 13, 2024/in ENTREVISTES

Des del 2021, Punt de Referència ha participat en el Projecte IMEX, liderat per la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA). L’objectiu era crear un model de referència estatal, així com europeu, per a la desinstitucionalització en l’atenció al jovent extutelat.

A Punt de Referència, s’ha treballat la desinstitucionalització a través del projecte d’habitatge “Llars el Pas”, una iniciativa que vol acostar l’habitatge cooperatiu al jovent.

En parlem amb l’educador social i membre de l’equip professional de Punt de Referència, David Marmolejo, que actualment, és tècnic del projecte de “Llars el Pas” de Punt de Referència.

Quina és la situació del jovent tutelat i extutelat respecte a l’habitatge?

Primer de tot, hem de tenir en compte que trobar un habitatge en condicions és una problemàtica global a la ciutat de Barcelona. Si a aquest context, li sumem que el jovent tutelat i extutelat és inexpert i sense estabilitat econòmica ni personal és encara més complicat. I si a tot això s’hi afegeix un procés migratori, el racisme, la falta de referents adults o familiars que els puguin sostenir en aquest procés encara es complica més.

A vegades els joves tutelats i extutelats no estan preparats per sortir dels pisos assistits o els projectes d’habitatge impulsats per les institucions, però no tenen més opcions pel temps d’estada que marquen aquests projectes.

En què consisteix el projecte “Llars el Pas”?

“Llars el Pas” és un projecte d’emancipació i d’autonomia pel jovent tutelat i extutelat que ja ha passat per recursos d’acollida anteriorment, és a dir, seria l’últim pas abans d’emancipar-se sense cap institució o entitat acompanyant-los.

El projecte té 4 fases:

Una primera fase, per a joves que tenen menys autonomia, la seva estada en serveis residencials ha estat mínima, sense ingressos i que tenen necessitats educatives més altes.

La segona fase és per a joves que comencen a tenir ingressos i tenen un itinerari formatiu i laboral. El jovent aporta com a màxim el 30% del lloguer, i d’aquesta forma hi ha una personalització del lloguer segons les seves necessitats i situació econòmica

La tercera fase és per a joves que ja han finalitzat l’itinerari educatiu, i es volen centrar en l’àmbit laboral. Consensuem l’estada amb l’objectiu d’aconseguir una feina del que han estudiat i uns ingressos concrets.

Per últim, la quarta fase es basa en l’habitatge cooperatiu. Fem una adaptació i acompanyament en la integració de l’habitatge.

Actualment, comptem amb 5 habitatges, entre Barcelona, l’Hospitalet del Llobregat i Mataró. En total estem acompanyant a 14 joves.

Per què va néixer el projecte “Llars el Pas”?

La iniciativa va néixer perquè els processos de transició a la vida adulta havien de ser més llargs i no hi havia prou suport administratiu. Ens vam adonar que els joves quan sortien dels pisos assistits a l’edat de 21 anys no estaven preparats per emancipar-se.

L’última fase del projecte té com a model l’habitatge cooperatiu. Consideres que aquest model d’habitatge pot ser una opció per al jovent? Quins són els seus beneficis?

Considero que és una alternativa molt potent pels valors comunitaris i participatius, pot ampliar la xarxa de suport dels joves i donar-los altres referents adults en contextos diferents. També potencia la desinstitucionalització dels joves, és a dir, fer que altres referents adults els puguin donar suport fora de les institucions.

Actualment, sabem que hi ha 2 joves vivint a l’habitatge cooperatiu de la Balma. Com ha estat la seva experiència?

L’experiència del jovent és molt positiva. Primer de tot, estem contents de veure com una entitat confia en el jovent i els hi dona l’oportunitat de ser socis d’una cooperativa. Gràcies a la Balma, tenen una llar i un projecte.

També hi ha aspectes negatius. Viure en una cooperativa, comporta fer una sèrie de tasques i obligacions per tirar endavant el projecte. Això suposa un volum de feina alt, però també és un aprenentatge valuós.

Quines expectatives de futur hi ha en el projecte?

Volem continuar impulsant el projecte de “Llars el Pas”. De moment, l’any passat vam arribar a un acord amb la cooperativa Abril, que encara té els habitatges en construcció, però ja estem fent un procés de selecció de dos joves perquè hi vagin a viure.

El projecte “Llars el Pas” compta amb el suport de “La Caixa”

David Marmolejo

Tècnic del projecte de “Llars el Pas” de Punt de Referència

“La mentoria ha sigut un viatge i un procés de creixement brutal”

juliol 24, 2023/in ENTREVISTES

Volem incorporar 100 noves persones mentores abans d’acabar l’estiu per acompanyar al jovent tutelat i extutelat.

Iolanda Fresnillo és sociòloga i activista. Ha treballat com a consultora d’investigació per Médicos Sin Fronteras i Transnational Institute, actualment és directora de polítiques i incidència a Eurodad, la xarxa europea de deute i desenvolupament. En el seu temps lliure aposta pel voluntariat social com a eina per transformar la societat. Durant el 2022, va formar part dels programes de mentoria social de Punt de Referència. En aquesta entrevista comparteix la seva experiència com a mentora d’en Abdu, de 17 anys.

A Catalunya, cada any 900 joves perden la xarxa de suport en deixar de ser tutelats, una situació que complica la seva transició a l’edat adulta. Per què vas triar la mentoria social com a eina per acompanyar al jovent tutelat i extutelat?

Tot i que coneixia una mica la situació del jovent tutelat i extutelat, és una realitat que m’era bastant llunyana. Vaig pensar que la mentoria era una manera ideal d’apropar-me al context d’aquest jovent, veïns i veïnes nostres que veuen vulnerats els seus drets diàriament, mentre que acompanyava i ajudava un jove concret. La possibilitat de conèixer més de prop la realitat del jovent em va empènyer a triar la mentoria social.

Com va ser el procés per participar en els programes de punt de Referència?

Va ser molt fàcil, no vaig sentir-me sola en cap moment. Les sessions informatives i el curs van ser molt interessants i útils per acompanyar el jovent. Durant la mentoria, el suport per part de les companyes de Punt de Referència era total i les trobades amb la resta de mentors i mentores van servir per compartir experiències similars. Tot i que al principi no veia clares algunes coses del programa, a mesura que anava passant per les diferents fases, tot encaixava.

Tota relació requereix esforç quan s’està construint. Com va ser l’inici de la teva relació amb el jove? Va ser fàcil conèixer-vos?

L’inici de la relació va ser complexa perquè ni jo ni el jove teníem massa temps disponible. No obstant, de seguida vam connectar, tot i que la relació no fos tan freqüent. Al principi, vam tenir unes dues primeres trobades per situar-nos i trencar expectatives sobre la relació. Al final, la mentoria va consistir a trobar-nos i parlar.

Durant el procés vas tenir dubtes? Què et va ajudar a tenir confiança per continuar?

Sí, vaig tenir dubtes durant tot el procés, sorgeixen qüestions que no saps massa bé com abordar. Vaig dubtar si la meva manca de disponibilitat seria un aspecte negatiu durant la mentoria, però sempre he tingut el suport de la Marina, la tècnica de Punt de Referència que m’acompanyava.

La Marina em va assegurar que, per poc que fes, estava bé. Em va ajudar a tenir confiança per continuar i ser constant, i gràcies a això he pogut crear un vincle amb el jove.

Un 65% del jovent valora els programes de mentoria com una empenta per emancipar-se. Quin impacte creus que té la mentoria en el jovent?

Potser aquesta pregunta l’hauria de respondre el jovent, però crec que els hi dona confiança i seguretat per tirar endavant. Tenen la sensació que no estan sols, saben que si tenen un problema, hi ha algú a qui recórrer. No crec que sigui una qüestió d’eines concretes, més aviat és la confiança i seguretat el que ajuda als joves a emancipar-se.

Quan parlem d’impacte sempre parlem del jovent, però quin paper juga la mentoria per a les persones mentores?

Per mi la mentoria ha sigut un viatge i un procés de creixement brutal, crec que ha tingut més impacte en mi que en el jove. M’ha servit per ser més conscient dels meus privilegis, i sobretot dels obstacles i dificultats del jovent. En el nostre sistema, un somni tan senzill com jugar a futbol pot ser una gran dificultat pel jovent.

Durant la mentoria vaig poder desenvolupar eines i estratègies perquè el jove agafés confiança en mi però respectant els límits. En alguns moments, va ser un patiment per les dificultats del jove, però sempre vaig estar present.

Punt de Referència està buscant incorporar 100 persones mentores abans de l’estiu. Voldries enviar algun missatge per a les persones que estan dubtant en si fer mentoria?

A les persones que esteu dubtant, us animo a fer mentoria. Jo tenia dubtes perquè no sabia si tindria prou temps per fer costat al jove, però el poc temps disponible, era útil, interessant i molt reconfortant. Crec que hem crescut els dos molt, i ara tinc una relació d’amistat molt bonica amb el jove.

La realitat del jovent està al nostre voltant, i el voluntariat és una oportunitat d’or per poder conèixer-la de primera mà i, a la vegada ser útil. La mentoria social és útil tant per tu com pel jove a qui acompanyes.

“Estar al costat del jovent i viure l’emoció i motivació que té per aconseguir els seus objectius és un autèntic regal”

juny 29, 2023/in ENTREVISTES/Tags: educació, emancipació, estudis, formació, jovent, mentoria, projecte formatiu, voluntariat

Parlem amb Mariona Sementé, educadora del projecte ‘Atenea’

Per Marta Bach

1. Amb quina paraula o frase definiries el projecte Atenea?

Atenea és volar lluny.

2. Com i quan va començar aquest projecte?

Atenea va néixer el 2016 a partir d’una prova pilot amb diferents entitats per acompanyar al jovent a l’accés al món laboral. En aquell moment, es volia potenciar el fet de tenir una persona al costat que confiés en tu i alhora que el jovent estigués més preparat davant els reptes del futur. Inicialment, s’anomenava MentorHabilitats, però, actualment, amb el nom d’Atenea té com a objectiu acompanyar itineraris formatius de llarga durada per a joves tutelats i extutelats. El que proposa és una relació de mentoria social, 1 a 1, així com activitats grupals que ens permeten entrenar les competències de cada jove. Pel que fa als estudis, hi ha un seguiment del curs escolar i un suport a les tasques acadèmiques amb un Taller d’Estudi setmanal, amb el suport de persones voluntàries.

3. Un noi o noia quan vol formar part del projecte Atenea quins passos ha de seguir?

El primer de tot és trucar a la porta de Punt de Referència, ja sigui emplenant el formulari del web, contactar per Whatsapp, telèfon o xarxes socials o bé directament a l’oficina. Aquí el rebrem amb els braços oberts, li explicarem el projecte i, a través de tutories individuals, valorarem la seva motivació i encaix dins del projecte. L’ideal és que just ara a l’estiu aquells nois i noies que estiguin pendents de confirmació de la matrícula d’un centre escolar, ja contactin amb nosaltres.

4. Tenir formació és essencial per a l’emancipació del jovent tutelat i extutelat?

Hem de tenir clar com a punt de partida que l’abandonament escolar de jovent extutelat i tutelat, avui en dia, és el triple que en el jovent no tutelat. Un dels objectius del projecte és facilitar que aquest jovent pugui plantejar-se accedir i continuar estudiant per millorar el seu accés al mercat laboral. Quan es permeten aquestes oportunitats formatives disminuïm el risc de contractes precaris, menys estables i, per tant, menys emancipadors.

5. Així doncs, el projecte Atenea és una palanca perquè continuïn els estudis?

Atenea permet, en primer lloc, que el jove que està cursant els estudis mantingui la motivació i, en conseqüència, pugui finalitzar els estudis sentint-se recolzat, sigui per la persona mentora o participant en el Taller d’Estudi. Hem detectat que el 95% dels joves que hi participa manté la motivació per als estudis i, aquest fet, comporta que es plantegin continuar estudiant i consolidin el seu projecte formatiu. També hem observat que el 85% dels joves d’Atenea milloren les seves aspiracions educatives.

6. Atenea es reinicia al setembre, què li diries a aquella persona que està pensant a fer voluntariat?

Durant la meva experiència en l’acompanyament a les persones voluntàries he observat que estar i situar-se al costat del jovent, veure com avança i evoluciona en el seu itinerari formatiu i viure l’emoció i motivació per aconseguir els seus objectius es un autèntic regal.

7. Tothom pot fer voluntariat a Atenea?

Busquem persones que hagin viscut trajectòries formatives i/o que creguin que l’educació és una eina essencial de transformació social. Així que si estàs en aquests supòsits, endavant!

8. En l’actualitat esteu fent una campanya sobre mentoria social. Com incideix en el projecte Atenea?

Tenim molt clar que perquè aquest projecte tiri endavant és clau comptar amb persones que vulguin fer de mentores així com voluntariat per al Taller d’Estudi. Es tracta d’una relació triangular entre el jovent, el voluntariat i l’equip professional de Punt de Referència. Ara és el moment!

9. Quines diferències hi ha en el tipus de suport formatiu que fa Punt de Referència d’altres entitats?

Sens dubte, la mentoria, que és clau i marca la diferència. Comptar amb una persona mentora impulsa oportunitats. I no només és la qualificació en els estudis, sinó que també es treballa el capital humà i social del jovent, a través de conèixer espais, serveis, nous recursos i la cultura de la societat d’acollida.

10. Educar no té cap sentit si només s’aplica a l’escola, a la família o a les entitats socials, oi?

Exacte. Cal que les ciutats siguin educadores. Per això el nostre projecte hi ha la part de sortir al carrer, conèixer recursos, connectar i ampliar la xarxa.

11. Què t’ha aportat professionalment i personalment aquesta feina?

Una de les coses que he après i que m’emociona d’aquest projecte és la perseverança del jovent i tenir el privilegi d’escoltar els seus somnis. I alhora, també sentir que fem un equip potent i transformador amb el voluntariat. En definitiva, tots som aquí per al jovent.

12. Si t’haguessis de quedar amb un record…

Em quedo amb les connexions fetes amb les parelles de mentoria. En el dia a dia i la dinàmica del Taller d’Estudi. En la valoració de cada estiu quan acaba el projecte i la recompensa per la feina ben feta.

13. Al setembre, hi tornem…

El ritme no para. Acabem el curs escolar, però ja estem en marxa planificant i buscant les persones que ens acompanyaran l’any vinent. Us esperem aquí.

“El projecte ‘Som Llavor’ permet al jovent expressar les seves inquietuds i que es vegin com a persones amb plens drets”

juny 2, 2023/in ENTREVISTES/Tags: casa, curtmetratge, drets, feina, jovent extutelat, jovent tutelat, som llavor, xarxa de suport

Parlem amb Aixa Dulcey, educadora del projecte ‘Som Llavor’

Per Marta Bach

Amb quina paraula definiries el projecte ‘Som Llavor’?

‘Som Llavor’ és empoderament.

Per quina necessitat es va crear ‘Som Llavor’, un projecte de participació i incidència?

‘Som Llavor’ es va crear l’any 2021, després de la pandèmia i davant la necessitat d’oferir al jovent un espai on puguin expressar les seves idees i inquietuds i, alhora, es puguin veure com a persones amb plens drets i capacitat d’influir en aquelles coses que els afecten directament.

Tota aquesta reflexió parteix del fet que el jovent que està sota l’empar de l’administració té menys possibilitats de participació en el món de l’oci i del lleure ja que la seva prioritat es sostenir-se a si mateixos i tirar endavant amb la seva emancipació. I amb això, perden l’oportunitat d’explorar els seus propis interessos i inquietuds, cosa que no passa amb els joves de la seva generació. ‘Som Llavor’ també dona resposta a aquesta necessitat tan vital de participar d’un espai pel simple fet de gaudir-lo i també d’experimentar amb les habilitats que es generen: comunicatives, relacionals, d’identificació amb referents culturals o els monitors i educadors que els acompanyen.

Un noi o noia que vol formar part de ‘Som Llavor’ com ho ha de fer?

Aquest any, hi participen un total de 13 nois i noies. Des de Punt de Referència fem una crida inicial perquè els joves interessants contactin amb nosaltres, a través del web, de WhatsApp, xarxes socials o butlletins específics. Els requisits per formar-ne part són: joves d’entre 16 i 23 anys, que tinguin desig de participar en un espai grupal, que vulguin conèixer equipaments culturals i d’oci de la ciutat i que puguin dedicar 2h a la setmana a assistir-hi. A més, han de tenir inquietuds pel món audiovisual.

La cultura té un poder transfomador?

La cultura, al final, et permet generar una mirada constructiva i crítica entorn a la realitat social i la teva pròpia realitat. Amb ‘Som Llavor’ proporcionem un espai de conversa i de reflexió que estimula als joves a qüestionar-se coses, proposar-ne de noves i a veure’s a si mateixos com a possibilitadors del canvi. Saber que poden fer coses i transformar la seva realitat per molt dura que aquesta sigui.

A més, la cultura també és generadora de cohesió social. Un exemple d’això ha estat poder compartir un intercanvi amb joves de l’institut La Mallola d’Esplugues de Llobregat i on vam poder parlar sobre temes que afecten als adolescents i també sobre el fet migratori donant resposta a una inquietud vital que tenia l’alumnat de La Mallola. I per últim, no podem obviar, que la cultura també ens permet oferir respostes creatives als reptes actuals.

Com s’arriba a escollir el tema del projecte sobre el qual es vol fer incidència? Per què s’ha escollit l’entorn audiovisual davant d’altres possibles disciplines artístiques?

Abans d’escollir el tema del projecte, fem tot un treball de cohesió i coneixement del grup. Fem dinàmiques generadores de pensament crític entorn a diferents temàtiques, com la igualtat de gènere, de drets humans, el concepte d’identitat, l’habitatge, l’oci saludable, etc.

Nosaltres proposem el model audiovisual perquè és molt atractiu pel col·lectiu de joves i ells i elles escullen el tipus de format: vídeo, pòdcast, fotografia… Aquest any, ha estat de nou un vídeo, que s’inspira en entrevistes fetes al carrer i gravació d’àudios sobre la problemàtica de l’habitatge.

‘Som Llavor’ parteix d’una visió mutidisciplinar de l’art, oi? Quines activitats culturals porteu a terme amb el jovent?

Sí, al 100%. Un dels eixos del projecte és fer activitats culturals de descoberta del territori. Hem visitat l’exposició Ghorba a la Casa Golferichs, hem vist la World Press Foto al CCCB i l’exposició ‘Identitats’ al Pati Llimona. Les reflexions dels joves són interessants. Per exemple el Lahcen va dir que mai havia vist una exposició així i que li va impressionar molt veure el perill que passen els periodistes per fer algunes de les fotografies exposades al World Press Foto. Mentre, que la Leslie va reflexionar que algunes fotos li recordaven molt a Veneçuela i els successos que allà hi passen.

Participes cada setmana a ‘Som Llavor’, quins progressos veus en els nois i noies al llarg que passen els dies?

Bàsicament hi ha una millora a nivell de competències importantíssimes i claus per a l’emancipació com són l’autoconeixement, la consciència emocional i també la millora en les habilitats relacionades amb la participació: és a dir saber comunicar-se, prendre la iniciativa i fer créixer les capacitats de vinculació i també la sensibilitat artística.

L’any passat es va crear un vídeo reivindicatiu on el jovent explica actituds racistes que han viscut? Aquest any quin el fil argumental?

Aquest any incidim amb un tema molt proper als joves de Punt de Referència i que afecta directament al tot el seu col·lectiu com és l’accés a l’habitatge, poder disposar d’oportunitats reals i emancipadores d’ocupació i també com n’és d’important tenir una bona xarxa de suport per a la vida i el benestar propi.

En què ha consistit l’acte de presentació i el tema de l’audiovisual d’aquest any?

La presentació va tenir lloc el passat 1 de juny a les 18h al Casal Transformadors. Va ser un acte emotiu i, alhora, reivindicatiu perquè el tema del dret a l’habitatge i a l’ocupació és quelcom que cal posar reivindicar amb fermesa i vehemència perquè és un dret del qual s’ha desposseït a una franja important de la societat. A més, vam tenir l’oportunitat d’escoltar de primera mà l’experiència i veure el treball que han fet els nois i noies amb la creació del vídeo “Som joves, som llavor” i en una sala amb un centenar de persones que ens van acompanyar i van participar activament del col·loqui posterior. Va ser com complir un somni.

Què t’ha aportat professionalment i personalment aquesta feina?

Molts aprenentatges. És la primera vegada que dinamitzo un grup que està aprenent l’idioma, això m’ha fet ser més creativa amb les dinàmiques proposades. També ha suposat per a mi un canvi de mirada. Saps que els joves són molt potents però quan els escoltes argumentar, donar els seus punts de vista, conèixer les seves pròpies vivències, fer propostes, quan van guanyant confiança i diuen la seva, i qüestionen i són crítics, això t’enriqueix. Estic molt contenta de formar part del projecte.

Si t’haguessis de quedar amb un record?

Com que aquest grup m’ha donat tant, és difícil limitar-me a un record, així que en compartiré dos: el primer, és quan estàvem fent el treball de cohesió de grup. Utilitzem una metodologia que es diu “la prevenció” es tracta d’una escaleta , que un dels seus últims esglaons és la cooperació, així que realitzem una dinàmica anomenada “les cadires cooperatives”. El típic joc de les cadires ,on poses música i la gent va ballant i quan la música s’atura han de seure en una cadira. En aquesta dinàmica es canvia la lògica del joc, en lloc de descartar persones, es descarten cadires i ells han de cooperar perquè ningú no es quedi sense lloc on seure. Jo portava una cançó preparada per a la dinàmica, mogudeta però una cançó qualsevol… Molts no ballaven, llavors Mohammed va aturar la dinàmica, treu el mòbil i em demana de posar una de les seves cançons i van començar a ballar, es respirava alegria i aplaudiments… Em va emocionar i també em va fer pensar en la importància de la interculturalitat i del reconeixement.

El segon record és ja durant el procés de creació del vídeo. El dia que s’estaven entrevistant entre ells, la seguretat que hi havia al grup, la complicitat, les rialles i el fet que, al final, demanessin de fer una foto grupal on estiguéssim tots és un bonic record.