ENTREVISTA: “Quan estàs en un moment vulnerable, necessites algú que et faci costat i que et doni suport”

/a

T’imagines fer divuit anys i no poder comptar amb ningú? Cada any, 1.300 joves perden el suport de la Generalitat de Catalunya en arribar a la majoria d’edat. En aquest context, Punt de Referència impulsa diversos programes d’acompanyament per potenciar l’emancipació del jovent, entre els quals destaca el projecte Acull, que des de fa més de vint anys consisteix a acollir jovent migrant d’entre 18 i 23 anys durant nou mesos.

“El jovent que migra sol sovint viu situacions de vulnerabilitat que els dificulten poder-se emancipar, amb l’afegit de no comptar amb referents familiars que els puguin donar suport en aquesta etapa de transició cap a la vida adulta” destaca la tècnica del Projecte Acull de Punt de Referència, Bàrbara Bort.

L’objectiu principal del projecte és acompanyar el jovent en l’emancipació i l’intercanvi cultural. El jovent no busca un habitatge des de l’emergència habitacional, sinó un nucli acollidor amb qui poder aprendre i compartir.

 

Durant tot el procés, la família rep l’acompanyament, formació i suport de Punt de Referència per ajudar en la construcció de la relació i les necessitats que puguin sorgir, garantint la comoditat de les dues parts.

“Cada cas és especial, ja que les relacions que es donen entre el jovent i les famílies acollidores són úniques. Encara que hi hagi famílies que repeteixen l’experiència, cap acolliment és igual.” Destaca la tècnica del projecte Acull, Bàrbara Bort. Al llarg de la trajectòria de l’entitat, s’han realitzat més d’una seixantena d’acolliments, i la major part del jovent ha continuat la relació amb la família acollidora un cop finalitzada l’estada.

Parlem amb en Mohamed, un dels joves acollits en el marc del programa Acull de Punt de Referència. En Mohamed, de vint-i-tres anys, va ser acollit per una voluntària de Barcelona durant el 2021.

 

  • En quina situació et trobaves quan vas incorporar-te en el projecte Acull de Punt de Referència?

Abans d’entrar al projecte Acull, estava en un centre de protecció de menors. Com que ja participava en un altre projecte de Punt de Referència, fent mentoria social, em van explicar el projecte i vam començar el procés de preparació mentre encara estava al centre.

  • Com ha estat viure nou mesos amb la família acollidora?

Ha estat una experiència molt positiva! He tingut un espai on estar tranquil, cuidar la meva salut i conviure amb algú d’aquí amb qui compartir i aprendre de la seva cultura, i també ensenyar-li sobre la meva.

  • Per què creus que és important que el jovent tutelat i extutelat pugui accedir a aquestes oportunitats?

Perquè quan estàs en un moment vulnerable, sense feina i sense ingressos, necessites algú que et faci costat i et doni suport. És essencial tenir un espai on estar tranquil per poder fer les teves activitats del dia a dia i continuar endavant.

  • Destacaries algun moment viscut?

Conèixer la “iaia” va ser un moment molt especial. M’agradava molt jugar a dòmino amb ella, rèiem molt!

  • Segueixes en contacte amb la família que et va acollir?

Sí, tot i que entre la feina i els quefers quotidians no ens veiem tant com voldríem. Tot i això, parlem per telèfon o per WhatsApp de tant en tant. Sé que sempre puc comptar amb la família que em va acollir si necessito res.

  • Voldries dir alguna cosa a aquelles persones que poden estar dubtant si fer-se acollidores?

Que no tinguin por i que ajudin en allò que puguin, per poc que sigui, perquè hi ha gent que vol tirar endavant, però no pot fer-ho sola.

Estàs pensant a acollir jovent a casa?

Actualment, 10 joves de Punt de Referència estan buscant llar. Escriu-nos a voluntariat@puntdereferencia.org i ajuda a impulsar la seva emancipació.

Durant el 2022, el 100% dels voluntaris van valorar amb un 8 la participació en el Projecte Acull, el 100% de les persones acollidores recomanen l’experiència al seu entorn i el 100% del jovent participant està molt satisfet del vincle de confiança establert amb la família acollidora.

ENTREVISTA: “Hi ha molt pocs projectes, dintre dels projectes de mentoria internacionals, que apostin per la mentoria social”

/a

El passat mes d’abril es va celebrar el Congrés Europeu de Mentoria a París. L’esdeveniment va ser una trobada per a totes les entitats relacionades amb la mentoria social de més de 24 països i aquest any estava dedicat a cercar fórmules per expandir la mentoria sense perdre el seu estàndard de qualitat.

Dues de les tècniques de Punt de Referència, la tècnica del projecte Acull, Bàrbara Bort, i la cap d’àmbit de mentoria, Marina Montoya, van assistir al congrés i van poder intercanviar opinions i sensacions amb diferents entitats del sector. Avui parlem amb elles per conèixer la seva experiència.

  • Quina va ser la vostra participació en el Congrés de Mentoria Europeu d’aquest any?

Bàrbara: En aquesta edició vam participar com a ponents en una taula plenària titulada “Encaminant les necessitats dels migrants a través de la mentoria”. Era una taula centrada en les estratègies d’acompanyament per a joves migrants en els projectes de mentoria.

En el nostre cas, vam transmetre la visió i la forma d’acompanyament que tenim des de Punt de Referència cap a les persones joves migrants. El nostre projecte es diferencia de la majoria dels projectes de mentoria pels components emocionals i la creació de vincles, a partir dels quals es reforcen les necessitats i els suports que cada jove requereixi. A través d’aquesta creació de vincles s’aconsegueix enfortir la xarxa de suport i la suma de tot comporta l’ampliació del capital social del jovent.

  • No és el primer cop que participeu en el Congrés. Des de quan fa que Punt de Referència en forma part?

Marina: Hi hem col·laborat des del 2016, és a dir, des dels seus inicis, i aquest any és la cinquena edició.

Bàrbara: Primerament, no estàvem molt segures de si participar-hi o no, però des de l’organització ens van animar molt i ens van remarcar que la nostra mirada era molt important. Al final, més que el què anàvem a aprendre, era que volien comptar amb la nostra expertesa i trajectòria acompanyant a jovent migrat a través de la mentoria social.

  • El Congrés és un lloc d’intercanvi entre entitats d’arreu del món. És important estar en contacte amb altres entitats internacionals? Per què?

Bàrbara: Sempre és interessant conèixer les diferents formes d’acompanyament del territori. Molt del jovent a qui donem suport té una trajectòria migratòria sense tenir com a destí definit Espanya o Barcelona. Pot ser que estiguin de pas o pot sortir una oportunitat i que, per nivell idiomàtic va millor anar a un altre país o perquè tinguin la xarxa familiar distribuïda per diferents països d’Europa. Per això crec que és interessant sempre estar en contacte amb altres entitats del territori europeu. Això també ho apliquem dins del territori espanyol, tenim contacte amb alguna entitat que està situada a Ceuta, Melilla o les Canàries, llocs de focus d’entrada de joves.

Marina: En l’àmbit professional, estar connectada amb diferents projectes et permet també conèixer i repensar la tasca que fas i poder agafar idees o replantejar-te com estem fent les coses. Al final, estar en contacte amb altres professionals amb projectes d’aquests territoris et dona possibilitats d’anar pensant i evolucionant i reflexionant.

  • Hi ha hagut algun projecte o metodologia que us hagi cridat l’atenció?

Marina: Ha sigut interessant poder escoltar alguna xerrada sobre temes que nosaltres, des de Punt de Referència, encara ens estem plantejant com treballar-los. Per exemple, vam estar en un taller que parlava sobre com acompanyar el jovent amb perspectiva LGTBIQA+.

També va ser interessant una xerrada sobre interseccionalitats. Hi ha molts moments de reflexió sobre com treballar la interseccionalitat dins l’equip i amb les persones voluntàries per tal de garantir el millor acompanyament del jovent.

  • En què es diferencia el projecte de Punt de Referència de la resta d’iniciatives que heu pogut veure durant el congrés?

Marina: Des de Punt de Referència se li dona molta importància a tot el procés de la formació i l’acompanyament a les persones voluntàries. Jo crec que és un tret força diferencial i singular del nostre programa de mentoria. També destacaria la coordinació del treball en xarxa, entendre la relació de mentoria com un triangle que posa sempre al jovent al centre.

Bàrbara: El tipus de mentoria que nosaltres implementem en els nostres projectes és la mentoria social. Al Congrés ens vàrem trobar que hi ha molt pocs projectes, dintre dels projectes de mentoria internacionals, que fan aquest tipus de mentoria. Per tant, crec que aquesta diferència s’ha de posar sobre la taula. La resta de projectes se centren més en mentoria enfocada a la inserció laboral, sense fer especial incidència en les diferents àrees vitals de les persones mentorades.

A més, a Espanya treballem amb una llei d’estrangeria diferent. Per exemple, la llei d’estrangeria d’Alemanya no demana els requisits per poder aconseguir un permís de treball que es demana a la llei d’estrangeria espanyola. Per tant, aquí sí que hi ha una diferència molt important. Abans de parlar d’inserció laboral hem hagut de fer molts passos previs que tenen a veure amb necessitats bàsiques: parlo de llengua, de formació, de coneixement de la cultura i dels codis culturals, de la situació administrativa, l’habitatge…  Reforcem totes aquestes àrees des dels projectes de mentoria, mitjançant l’equip tècnic i amb el suport del voluntariat.

A part, nosaltres també donem suport a un perfil molt concret de joves. No acompanyem a persones migrants en general, acompanyem a joves que no tenen les famílies al territori i d’unes edats molt concretes. Crec que hi havia pocs projectes que treballin amb perfils tan concrets.

Per tots aquests motius, nosaltres estem en un punt que amb el jovent anem a fer xarxa, anem a fer vincle, ampliem el seu capital social perquè puguin anar a poc a poc garantint accés a oportunitats, una xarxa de suport i que puguin tenir una salut amb un benestar emocional.

 

 

 

Bàrbara Bort,  

tècnica del projecte Acull de Punt de Referència

 

 

 

 

Marina Montoya,

cap d’àmbit de mentoria de Punt de Referència.

ENTREVISTA: “Els joves extutelats quan surten dels pisos assistits, no estan preparats per emancipar-se”

/a

 

Des del 2021, Punt de Referència ha participat en el Projecte IMEX, liderat per la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA). L’objectiu era crear un model de referència estatal, així com europeu, per a la desinstitucionalització en l’atenció al jovent extutelat.

A Punt de Referència, s’ha treballat la desinstitucionalització a través del projecte d’habitatge “Llars el Pas”, una iniciativa que vol acostar l’habitatge cooperatiu al jovent.

En parlem amb l’educador social i membre de l’equip professional de Punt de Referència, David Marmolejo, que actualment, és tècnic del projecte de “Llars el Pas” de Punt de Referència.

 

  • Quina és la situació del jovent tutelat i extutelat respecte a l’habitatge?

Primer de tot, hem de tenir en compte que trobar un habitatge en condicions és una problemàtica global a la ciutat de Barcelona. Si a aquest context, li sumem que el jovent tutelat i extutelat és inexpert i sense estabilitat econòmica ni personal és encara més complicat. I si a tot això s’hi afegeix un procés migratori, el racisme, la falta de referents adults o familiars que els puguin sostenir en aquest procés encara es complica més.

A vegades els joves tutelats i extutelats no estan preparats per sortir dels pisos assistits o els projectes d’habitatge impulsats per les institucions, però no tenen més opcions pel temps d’estada que marquen aquests projectes.

 

  • En què consisteix el projecte “Llars el Pas”?

“Llars el Pas” és un projecte d’emancipació i d’autonomia pel jovent tutelat i extutelat que ja ha passat per recursos d’acollida anteriorment, és a dir, seria l’últim pas abans d’emancipar-se sense cap institució o entitat acompanyant-los.

El projecte té 4 fases: 

Una primera fase, per a joves que tenen menys autonomia, la seva estada en serveis residencials ha estat mínima, sense ingressos i que tenen necessitats educatives més altes.

La segona fase és per a joves que comencen a tenir ingressos i tenen un itinerari formatiu i laboral. El jovent aporta com a màxim el 30% del lloguer, i d’aquesta forma hi ha una personalització del lloguer segons les seves necessitats i situació econòmica

La tercera fase és per a joves que ja han finalitzat l’itinerari educatiu, i es volen centrar en l’àmbit laboral. Consensuem l’estada amb l’objectiu d’aconseguir una feina del que han estudiat i uns ingressos concrets.

Per últim, la quarta fase es basa en l’habitatge cooperatiu. Fem una adaptació i acompanyament en la integració de l’habitatge.

Actualment, comptem amb 5 habitatges, entre Barcelona, l’Hospitalet del Llobregat i Mataró. En total estem acompanyant a 14 joves.

 

  •  Per què va néixer el projecte “Llars el Pas”?

La iniciativa va néixer perquè els processos de transició a la vida adulta havien de ser més llargs i no hi havia prou suport administratiu. Ens vam adonar que els joves quan sortien dels pisos assistits a l’edat de 21 anys no estaven preparats per emancipar-se.

 

  • L’última fase del projecte té com a model l’habitatge cooperatiu. Consideres que aquest model d’habitatge pot ser una opció per al jovent? Quins són els seus beneficis?

Considero que és una alternativa molt potent pels valors comunitaris i participatius, pot ampliar la xarxa de suport dels joves i donar-los altres referents adults en contextos diferents. També potencia la desinstitucionalització dels joves, és a dir, fer que altres referents adults els puguin donar suport fora de les institucions.

 

  • Actualment, sabem que hi ha 2 joves vivint a l’habitatge cooperatiu de la Balma. Com ha estat la seva experiència?

L’experiència del jovent és molt positiva. Primer de tot, estem contents de veure com una entitat confia en el jovent i els hi dona l’oportunitat de ser socis d’una cooperativa. Gràcies a la Balma, tenen una llar i un projecte.

També hi ha aspectes negatius. Viure en una cooperativa, comporta fer una sèrie de tasques i obligacions per tirar endavant el projecte. Això suposa un volum de feina alt, però també és un aprenentatge valuós.

 

  • Quines expectatives de futur hi ha en el projecte?

Volem continuar impulsant el projecte de “Llars el Pas”. De moment, l’any passat vam arribar a un acord amb la cooperativa Abril, que encara té els habitatges en construcció, però ja estem fent un procés de selecció de dos joves perquè hi vagin a viure.

 

El projecte “Llars el Pas” compta amb el suport de “La Caixa”

Home - Fundación "la Caixa"

 

 

David Marmolejo

Tècnic del projecte de “Llars el Pas” de Punt de Referència

 

 

“La mentoria ha sigut un viatge i un procés de creixement brutal”

/a

Volem incorporar 100 noves persones mentores abans d’acabar l’estiu per acompanyar al jovent tutelat i extutelat.

 

 

Iolanda Fresnillo és sociòloga i activista. Ha treballat com a consultora d’investigació per Médicos Sin Fronteras i Transnational Institute, actualment és directora de polítiques i incidència a Eurodad, la xarxa europea de deute i desenvolupament. En el seu temps lliure aposta pel voluntariat social com a eina per transformar la societat. Durant el 2022, va formar part dels programes de mentoria social de Punt de Referència. En aquesta entrevista comparteix la seva experiència com a mentora d’en Abdu, de 17 anys.

 

  • A Catalunya, cada any 900 joves perden la xarxa de suport en deixar de ser tutelats, una situació que complica la seva transició a l’edat adulta. Per què vas triar la mentoria social com a eina per acompanyar al jovent tutelat i extutelat?

Tot i que coneixia una mica la situació del jovent tutelat i extutelat, és una realitat que m’era bastant llunyana. Vaig pensar que la mentoria era una manera ideal d’apropar-me al context d’aquest jovent, veïns i veïnes nostres que veuen vulnerats els seus drets diàriament, mentre que acompanyava i ajudava un jove concret. La possibilitat de conèixer més de prop la realitat del jovent em va empènyer a triar la mentoria social.

 

  • Com va ser el procés per participar en els programes de punt de Referència?

Va ser molt fàcil, no vaig sentir-me sola en cap moment. Les sessions informatives i el curs van ser molt interessants i útils per acompanyar el jovent. Durant la mentoria, el suport per part de les companyes de Punt de Referència era total i les trobades amb la resta de mentors i mentores van servir per compartir experiències similars. Tot i que al principi no veia clares algunes coses del programa, a mesura que anava passant per les diferents fases, tot encaixava.

 

  • Tota relació requereix esforç quan s’està construint. Com va ser l’inici de la teva relació amb el jove? Va ser fàcil conèixer-vos?

L’inici de la relació va ser complexa perquè ni jo ni el jove teníem massa temps disponible. No obstant, de seguida vam connectar, tot i que la relació no fos tan freqüent. Al principi, vam tenir unes dues primeres trobades per situar-nos i trencar expectatives sobre la relació. Al final, la mentoria va consistir a trobar-nos i parlar.

 

  • Durant el procés vas tenir dubtes? Què et va ajudar a tenir confiança per continuar?

Sí, vaig tenir dubtes durant tot el procés, sorgeixen qüestions que no saps massa bé com abordar. Vaig dubtar si la meva manca de disponibilitat seria un aspecte negatiu durant la mentoria, però sempre he tingut el suport de la Marina, la tècnica de Punt de Referència que m’acompanyava.

La Marina em va assegurar que, per poc que fes, estava bé. Em va ajudar a tenir confiança per continuar i ser constant, i gràcies a això he pogut crear un vincle amb el jove.

 

  • Un 65% del jovent valora els programes de mentoria com una empenta per emancipar-se. Quin impacte creus que té la mentoria en el jovent? 

Potser aquesta pregunta l’hauria de respondre el jovent, però crec que els hi dona confiança i seguretat per tirar endavant. Tenen la sensació que no estan sols, saben que si tenen un problema, hi ha algú a qui recórrer. No crec que sigui una qüestió d’eines concretes, més aviat és la confiança i seguretat el que ajuda als joves a emancipar-se.

 

  • Quan parlem d’impacte sempre parlem del jovent, però quin paper juga la mentoria per a les persones mentores?

Per mi la mentoria ha sigut un viatge i un procés de creixement brutal, crec que ha tingut més impacte en mi que en el jove. M’ha servit per ser més conscient dels meus privilegis, i sobretot dels obstacles i dificultats del jovent. En el nostre sistema, un somni tan senzill com jugar a futbol pot ser una gran dificultat pel jovent.

Durant la mentoria vaig poder desenvolupar eines i estratègies perquè el jove agafés confiança en mi però respectant els límits. En alguns moments, va ser un patiment per les dificultats del jove, però sempre vaig estar present.

 

  • Punt de Referència està buscant incorporar 100 persones mentores abans de l’estiu. Voldries enviar algun missatge per a les persones que estan dubtant en si fer mentoria?

A les persones que esteu dubtant, us animo a fer mentoria. Jo tenia dubtes perquè no sabia si tindria prou temps per fer costat al jove, però el poc temps disponible, era útil, interessant i molt reconfortant. Crec que hem crescut els dos molt, i ara tinc una relació d’amistat molt bonica amb el jove.

La realitat del jovent està al nostre voltant, i el voluntariat és una oportunitat d’or per poder conèixer-la de primera mà i, a la vegada ser útil. La mentoria social és útil tant per tu com pel jove a qui acompanyes.

 

“Estar al costat del jovent i viure l’emoció i motivació que té per aconseguir els seus objectius és un autèntic regal”

/a /Etiquetes: , , , , , , ,

Parlem amb Mariona Sementé, educadora del projecte ‘Atenea’

Per Marta Bach

 1. Amb quina paraula o frase definiries el projecte Atenea?

Atenea és volar lluny.

2. Com i quan va començar aquest projecte?

Atenea va néixer el 2016 a partir d’una prova pilot amb diferents entitats per acompanyar al jovent a l’accés al món laboral. En aquell moment, es volia potenciar el fet de tenir una persona al costat que confiés en tu i alhora que el jovent estigués més preparat davant els reptes del futur. Inicialment, s’anomenava MentorHabilitats, però, actualment, amb el nom d’Atenea té com a objectiu acompanyar itineraris formatius de llarga durada per a joves tutelats i extutelats. El que proposa és una relació de mentoria social, 1 a 1, així com activitats grupals que ens permeten entrenar les competències de cada jove. Pel que fa als estudis, hi ha un seguiment del curs escolar i un suport a les tasques acadèmiques amb un Taller d’Estudi setmanal, amb el suport de persones voluntàries.

3. Un noi o noia quan vol formar part del projecte Atenea quins passos ha de seguir?

El primer de tot és trucar a la porta de Punt de Referència, ja sigui emplenant el formulari del web, contactar per Whatsapp, telèfon o xarxes socials o bé directament a l’oficina. Aquí el rebrem amb els braços oberts, li explicarem el projecte i, a través de tutories individuals, valorarem la seva motivació i encaix dins del projecte. L’ideal és que just ara a l’estiu aquells nois i noies que estiguin pendents de confirmació de la matrícula d’un centre escolar, ja contactin amb nosaltres.

4. Tenir formació és essencial per a l’emancipació del jovent tutelat i extutelat?

Hem de tenir clar com a punt de partida que l’abandonament escolar de jovent extutelat i tutelat, avui en dia, és el triple que en el jovent no tutelat. Un dels objectius del projecte és facilitar que aquest jovent pugui plantejar-se accedir i continuar estudiant per millorar el seu accés al mercat laboral. Quan es permeten aquestes oportunitats formatives disminuïm el risc de contractes precaris, menys estables i, per tant, menys emancipadors.

5. Així doncs, el projecte Atenea és una palanca perquè continuïn els estudis?

Atenea permet, en primer lloc, que el jove que està cursant els estudis mantingui la motivació i, en conseqüència, pugui finalitzar els estudis sentint-se recolzat,  sigui per la persona mentora o participant en el Taller d’Estudi. Hem detectat que el 95% dels joves que hi participa manté la motivació per als estudis i, aquest fet, comporta que es plantegin continuar estudiant i consolidin el seu projecte formatiu. També hem observat que el 85% dels joves d’Atenea milloren les seves aspiracions educatives.

6. Atenea es reinicia al setembre, què li diries a aquella persona que està pensant a fer voluntariat?

Durant la meva experiència en l’acompanyament a les persones voluntàries he observat que estar i situar-se al costat del jovent, veure com avança i evoluciona en el seu itinerari formatiu i viure l’emoció i motivació per aconseguir els seus objectius es un autèntic regal.

7. Tothom pot fer voluntariat a Atenea?

Busquem persones que hagin viscut trajectòries formatives i/o que creguin que l’educació és una eina essencial de transformació social. Així que si estàs en aquests supòsits, endavant!

8. En l’actualitat esteu fent una campanya sobre mentoria social. Com incideix en el projecte Atenea?

Tenim molt clar que perquè aquest projecte tiri endavant és clau comptar amb persones que vulguin fer de mentores així com voluntariat per al Taller d’Estudi. Es tracta d’una relació triangular entre el jovent, el voluntariat i l’equip professional de Punt de Referència. Ara és el moment!

9. Quines diferències hi ha en el tipus de suport formatiu que fa Punt de Referència d’altres entitats?

Sens dubte, la mentoria, que és clau i marca la diferència. Comptar amb una persona mentora impulsa oportunitats. I no només és la qualificació en els estudis, sinó que també es treballa el capital humà i social del jovent, a través de conèixer espais, serveis, nous recursos i la cultura de la societat d’acollida.

10. Educar no té cap sentit si només s’aplica a l’escola, a la família o a les entitats socials, oi?

Exacte. Cal que les ciutats siguin educadores. Per això el nostre projecte hi ha la part de sortir al carrer, conèixer recursos, connectar i ampliar la xarxa.

11. Què t’ha aportat professionalment i personalment aquesta feina?

Una de les coses que he après i que m’emociona d’aquest projecte és la perseverança del jovent i tenir el privilegi d’escoltar els seus somnis. I alhora, també sentir que fem un equip potent i transformador amb el voluntariat. En definitiva, tots som aquí per al jovent.

12. Si t’haguessis de quedar amb un record…

Em quedo amb les connexions fetes amb les parelles de mentoria. En el dia a dia i la dinàmica del Taller d’Estudi. En la valoració de cada estiu quan acaba el projecte i la recompensa per la feina ben feta.

 13. Al setembre, hi tornem…

El ritme no para. Acabem el curs escolar, però ja estem en marxa planificant i buscant les persones que ens acompanyaran l’any vinent. Us esperem aquí.

 

“El projecte ‘Som Llavor’ permet al jovent expressar les seves inquietuds i que es vegin com a persones amb plens drets”

/a /Etiquetes: , , , , , , ,

Parlem amb Aixa Dulcey, educadora del projecte ‘Som Llavor’

Per Marta Bach

  • Amb quina paraula definiries el projecte ‘Som Llavor’?

‘Som Llavor’ és empoderament.

  • Per quina necessitat es va crear ‘Som Llavor’, un projecte de participació i incidència?

‘Som Llavor’ es va crear l’any 2021, després de la pandèmia i davant la necessitat d’oferir al jovent un espai on puguin expressar les seves idees i inquietuds i, alhora, es puguin veure com a persones amb plens drets i capacitat d’influir en aquelles coses que els afecten directament.

Tota aquesta reflexió parteix del fet que el jovent que està sota l’empar de l’administració té menys possibilitats de participació en el món de l’oci i del lleure ja que la seva prioritat es sostenir-se a si mateixos i tirar endavant amb la seva emancipació. I amb això, perden l’oportunitat d’explorar els seus propis interessos i inquietuds, cosa que no passa amb els joves de la seva generació. ‘Som Llavor’ també dona resposta a aquesta necessitat tan vital de participar d’un espai pel simple fet de gaudir-lo i també d’experimentar amb les habilitats que es generen: comunicatives, relacionals, d’identificació amb referents culturals o els monitors i educadors que els acompanyen.

  • Un noi o noia que vol formar part de ‘Som Llavor’ com ho ha de fer?

Aquest any, hi participen un total de 13 nois i noies. Des de Punt de Referència fem una crida inicial perquè els joves interessants contactin amb nosaltres, a través del web, de WhatsApp, xarxes socials  o butlletins específics. Els requisits per formar-ne part són: joves d’entre 16 i 23 anys, que tinguin desig de participar en un espai grupal, que vulguin conèixer equipaments culturals i d’oci de la ciutat i que puguin dedicar 2h a la setmana a assistir-hi. A més, han de tenir inquietuds pel món audiovisual.

  • La cultura té un poder transfomador?

La cultura, al final, et permet generar una mirada constructiva i crítica entorn a la realitat social i la teva pròpia realitat. Amb ‘Som Llavor’ proporcionem un espai de conversa i de reflexió que estimula als joves a qüestionar-se coses, proposar-ne de noves i a veure’s a si mateixos com a possibilitadors del canvi. Saber que poden fer coses i transformar la seva realitat per molt dura que aquesta sigui.

A més, la cultura també és generadora de cohesió social. Un exemple d’això ha estat poder compartir un intercanvi amb joves de l’institut La Mallola d’Esplugues de Llobregat i on vam poder parlar sobre temes que afecten als adolescents i també sobre el fet migratori donant resposta a una inquietud vital que tenia l’alumnat de La Mallola. I per últim, no podem obviar, que la cultura també ens permet oferir respostes creatives als reptes actuals.

  • Com s’arriba a escollir el tema del projecte sobre el qual es vol fer incidència? Per què s’ha escollit l’entorn audiovisual davant d’altres possibles disciplines artístiques?

Abans d’escollir el tema del projecte, fem tot un treball de cohesió i coneixement del grup. Fem dinàmiques generadores de pensament crític entorn a diferents temàtiques, com la igualtat de gènere, de drets humans, el concepte d’identitat, l’habitatge, l’oci saludable, etc.

Nosaltres proposem el model audiovisual perquè és molt atractiu pel col·lectiu de joves i ells i elles escullen el tipus de format: vídeo, pòdcast, fotografia… Aquest any, ha estat de nou un vídeo, que s’inspira en entrevistes fetes al carrer i gravació d’àudios sobre la problemàtica de l’habitatge.  

  • ‘Som Llavor’ parteix d’una visió mutidisciplinar de l’art, oi? Quines activitats culturals porteu a terme amb el jovent?

Sí, al 100%. Un dels eixos del projecte és fer activitats culturals de descoberta del territori. Hem visitat l’exposició Ghorba a la Casa Golferichs, hem vist la World Press Foto al CCCB i l’exposició ‘Identitats’ al Pati Llimona. Les reflexions dels joves són interessants. Per exemple el Lahcen va dir que mai havia vist una exposició així i que li va impressionar molt veure el perill que passen els periodistes per fer algunes de les fotografies exposades al World Press Foto. Mentre, que la Leslie va reflexionar que algunes fotos li recordaven molt a Veneçuela i els successos que allà hi passen.

  • Participes cada setmana a ‘Som Llavor’, quins progressos veus en els nois i noies al llarg que passen els dies?

Bàsicament hi ha una millora a nivell de competències importantíssimes i claus per a l’emancipació com són l’autoconeixement, la consciència emocional i també la millora en les habilitats relacionades amb la participació: és a dir saber comunicar-se, prendre la iniciativa i fer créixer les capacitats de vinculació i també la sensibilitat artística.

  • L’any passat es va crear un vídeo reivindicatiu on el jovent explica actituds racistes que han viscut? Aquest any quin el fil argumental?

Aquest any incidim amb un tema molt proper als joves de Punt de Referència i que afecta directament al tot el seu col·lectiu com és l’accés a l’habitatge, poder disposar d’oportunitats reals i emancipadores d’ocupació i també com n’és d’important tenir una bona xarxa de suport per a la vida i el benestar propi. 

  • En què ha consistit l’acte de presentació i el tema de l’audiovisual d’aquest any?

La presentació va tenir lloc el passat 1 de juny a les 18h al Casal Transformadors. Va ser un acte emotiu i, alhora, reivindicatiu perquè el tema del dret a l’habitatge i a l’ocupació és quelcom que cal posar reivindicar amb fermesa i vehemència perquè és un dret del qual s’ha desposseït a una franja important de la societat. A més, vam tenir l’oportunitat d’escoltar de primera mà l’experiència i veure el treball que han fet els nois i noies amb la creació del vídeo “Som joves, som llavor” i en una sala amb un centenar de persones que ens van acompanyar i van participar activament del col·loqui posterior. Va ser com complir un somni.

  • Què t’ha aportat professionalment i personalment aquesta feina?

Molts aprenentatges. És la primera vegada que dinamitzo un grup que està aprenent l’idioma, això m’ha fet ser més creativa amb les dinàmiques proposades. També ha suposat per a mi un canvi de mirada. Saps que els joves són molt potents però quan els escoltes argumentar, donar els seus punts de vista, conèixer les seves pròpies vivències, fer propostes, quan van guanyant confiança i diuen la seva, i qüestionen i són crítics, això t’enriqueix. Estic molt contenta de formar part del projecte. 

  • Si t’haguessis de quedar amb un record?

Com que aquest grup m’ha donat tant, és difícil limitar-me a un record, així que en compartiré dos: el primer, és quan estàvem fent el treball de cohesió de grup. Utilitzem una metodologia que es diu “la prevenció” es tracta d’una escaleta , que un dels seus últims esglaons és la cooperació, així que realitzem una dinàmica anomenada “les cadires cooperatives”. El típic joc de les cadires ,on poses música i la gent va ballant i quan la música s’atura han de seure en una cadira. En aquesta dinàmica es canvia la lògica del joc, en lloc de descartar persones, es descarten cadires i ells han de cooperar perquè ningú no es quedi sense lloc on seure. Jo portava una cançó preparada per a la dinàmica, mogudeta però una cançó qualsevol… Molts no ballaven, llavors Mohammed va aturar  la dinàmica, treu el mòbil i em demana de posar una de les seves cançons i van començar a ballar, es respirava alegria i aplaudiments… Em va emocionar i també em va fer pensar en la importància de la interculturalitat i del reconeixement.

El segon record és ja durant el procés de creació del vídeo. El dia que s’estaven entrevistant entre ells, la seguretat que hi havia al grup, la complicitat, les rialles i el fet que, al final, demanessin de fer una foto grupal on estiguéssim tots és un bonic record.

“Trajecte ofereix acompanyaments més llargs i integrals”

/a /Etiquetes: , , ,

Parlem amb Clara Jorge Blanco, educadora del projecte ‘Trajecte’

Per Marta Bach

  • Amb quina paraula definiries el projecte ‘Trajecte’?

Acompanyar 

  • Com explicaries el que treballeu a algú que no el coneix?

‘Trajecte’ va néixer inicialment per donar resposta a necessitats dels i les joves  que havien format part d’algun projecte de l’entitat i que, un temps després, han tornat a contactar per demanar suport a alguna necessitat concreta, com pot ser la recerca d’habitatge, de feina, tràmits administratius, etc.

En el seu inici estava pensat per donar continuïtat als processos iniciats amb el jovent, però ara s’ha consolidat com a projecte que ofereix acompanyaments més llargs i integrals, més enllà del pas que els i les joves fan a Punt de Referència i que finalitza als 21 anys. Entenem que estem acompanyant en el procés a l’emancipació i aquest no es dona d’un dia per un altre!  

  • Quant jovent forma part de ‘Trajecte’ en l’actualitat?

Cada any, atenem de mitjana uns 30 joves. De manera simultània donem suport a 15 nois i noies. Els processos són diversos: hi ha acompanyaments més puntuals (de 2-3 mesos) i, altres, amb un acompanyament de llarg termini. 

  • Aquest jovent té la particularitat d’haver de fer una emancipació precoç i urgent, i alhora, tenen un bagatge vital complex, què els ofereix ‘Trajecte’ per poder tirar endavant?

Per una banda, donem resposta a temes més pràctics: suport d’habitatge, procés d’orientació formativa, documental. Però, per altra banda, i potser la part més important, està vinculada al procés emocional: és molt important que sentin que tenen a l’equip de Punt de Referència amb qui sempre poden comptar. Unes persones amb qui poder parlar quan ho necessiten, quan tenen dubtes… Com en qualsevol procés de canvi, sempre hi ha incerteses, pors… i sentir-se acompanyats i acompanyades els permet afrontar-lo amb més seguretat i menys angoixa. 

  • Totes les entitats que treballem amb jovent tutelat i extutelat hauríem d’oferir un acompanyament de llarga durada?

Hi ha recursos d’habitatge per joves extutelats, però no tots i totes poden accedir-hi i, els que sí, tenen una durada determinada. A Punt de Referència, des del projecte ‘Trajecte’ volem donar resposta al jovent que encara està en procés d’emancipació i no compta amb cap referent educatiu. Es tracta que puguin arribar a una vida autònoma amb igualtat d’oportunitats que els joves que han pogut tenir el suport de referents adults i amb els recursos materials garantits. Per això, caldria que el màxim d’entitats que ofereixen recursos i acompanyament siguin de llarg durada perquè així el jovent extutelat o en situació de vulnerabilitat tindrà més oportunitats.   

  • ‘Trajecte’ participa en el projecte IMEX que està creant la figura del Referent d’Emancipació. Què aportarà al projecte aquesta col·laboració? 

El tipus d’acompanyament i suport que oferim al jovent des de Punt de Referència ha servit de model per la creació de la figura del Referent d’Emancipació que s’està promovent des de FEPA, integrat dins del projecte IMEX i que compta amb el suport dels Fons Next Generation. Hem decidit sumar-nos-hi perquè aquesta participació ha permès que es pugui invertir temps, recursos i dedicació a validar i promoure la nova figura del Referent d’Emancipació, un perfil molt necessari per al jovent en situació de vulnerabilitat o extutelat que està realitzant un procés d’emancipació. El treball de construcció d’aquest nou model es fa en l’àmbit estatal i, quan finalitzi, s’haurà definit un procés d’acompanyament de llarga durada que treballa en pro de la desinstitucionalització del jovent. 

  • En quins obstacles t’has d’afrontar en el teu dia a dia laboral?

La barrera que destacaria és compartida i té a veure amb el sistema, és més estructural: la situació de vulnerabilitat dels i les joves no és una condició pròpia de la persona, sinó el resultat d’unes polítiques i d’una part de la societat que, en realitat, les vulnerabilitza. I tot plegat, fa que tinguin més dificultats per poder accedir a un habitatge, tenir una feina o obtenir el permís de residència. I, en definitiva, viure en igualtat de condicions i oportunitats que una persona que no ha fet un procés migratori o que no sigui racialitzada. Val a dir que no tots els joves de Punt de Referència són migrants, però si que han passat pel sistema de protecció, però en el cas específic de ‘Trajecte’, actualment, tots i totes han viscut un procés migratori.

  • El compromís és una de les eines educatives que utilitzeu, oi?

Sí. Sempre cal un compromís i que el/la jove formi part de la construcció del pla de treball i els objectius que vol assolir sense perdre mai de vista les seves demandes, desitjos i interessos.

  • Així, es podria dir que ‘Trajecte’ ha nascut de l’observació i de posar el i la jove al centre?

Sempre és millor que tots els processos de canvi d’etapa es puguin fer en companyia. Quan la xarxa de suport i la comunitat no pot donar resposta a això, les administracions públiques han de ser les responsables perquè aquest procés es doni amb seguretat. Ara està molt present l’ús del terme “salut mental”, que és un concepte més clínic, però, sigui com sigui, s’ha de posar el focus en els processos emocionals, i contribuir que aquests canvis no es facin en soledat. Nosaltres treballem des del vincle, des de sentir-se acompanyat. És una part molt i molt important, no només és el suport a la recerca de feina o a fer un tràmit educatiu, sinó un “estic amb tu fent aquest procés”. 

  • Fa 4 anys que treballes amb el col·lectiu de joves extutelats, quines diferències veus respecte al passat. En què ha canviat la seva realitat? Per bé o per pitjor?

Hi ha hagut una millora documental arran de la modificació del Reglament d’Estrangeria que els ha facilitat l’obtenció del permís de residència. Això ha aplanat el camí, però queda molt per fer, perquè la Llei també té mancances. De fet, que hi hagi una Llei específica que diferencia l’accés a drets entre les persones que han nascut en un territori i tenen la nacionalitat i les persones migrants, genera una desigualtat estructural.

Arran d’una gran arribada de joves migrants al territori (entre els anys 2017 i 2018) es van generar situacions de racisme i rebuig que han generat discursos d’odi i ha estat necessari crear un “contradiscurs” i generar un debat en l’espai públic. Però, també cal tenir present que s’han donat certes resistències i han augmentat les polítiques d’extrema dreta a les quals hem d’estar molt atentes per donar una resposta contundent.

  • Què t’ha aportat personalment aquesta feina? 

Sobretot molt d’aprenentatge. Tant professionalment com personalment, aprendre a acompanyar en situacions molt complexes i saber identificar quines són les coses importants quan es treballa amb persones. I també m’ha ofert aprenentatge de com funciona el sistema, que cal continuar reivindicant canvis socials i polítics, a més de saber els punts on fer més incidència perquè hi hagi una autèntica transformació que promogui més justícia social.

  • Si haguessis de quedar-te amb un record o explicar una anècdota d’aquests anys…

Podria explicar-ne moltes, algunes més difícils, per tot el que s’ha exposat abans, i altres molt boniques. Ara, recordo un dia que vam organitzar una excursió amb el jovent del projecte al Poble espanyol i, abans d’accedir-hi, vam fer un àpat totes assegudes a terra, amb menjars compartits. Va ser un moment molt i molt bonic, i em quedo amb aquest.

 

Trajecte és un projecte que participa del programa IMEX, Itineraris d’emancipació d’Èxit, liderat per FEPA i finançat pels Fons Europeus Next Generation.

     

 

“Des dels pisos assistits promovem que el jovent tingui formació, una xarxa comunitària i les habilitats personals per sortir-se’n”

/a

Parlem amb Tere Rodríguez, educadora del pis assistit Fent Camí.

Per Marta Bach

  • Amb quina paraula definires el projecte de pisos assistits?

Sempre dic que l’important és “ser-hi”.

  • Explica què és un pis assistit?

Els pisos assistits són projectes socioeducatius situats en blocs d’edificis de la ciutat que acullen a jovent quan surt del sistema de protecció quan compleixen els 18 anys i fins als 21 anys. És un projecte on hi ha una figura educativa que acompanya els processos individuals de les joves i, a la vegada, genera espais relacionals de grup per treballar la convivència i també, a escala individual, promoure l’autonomia de cadascuna en el seu camí cap a l’emancipació.  

  • A Punt de Referència quants pisos assistits disposeu i quants joves acolliu?

Disposem de tres pisos assistits mixtes: Fent Camí i Trampolí, a la ciutat de Barcelona, i Horitzó a l’Hospitalet del Llobregat. En ells hi conviuen 12 joves, cadascuna amb la seva realitat i la seva “motxilla personal” que treballem intensament.

  • I quina és la realitat d’aquest jovent? Com viuen aquesta oportunitat?

La realitat és que són nois i noies que no tenen referents adults positius al territori i, per tant, han d’emancipar-se sense una xarxa de suport emocional que els ajudi en temes del dia a dia. No tenen suport a cap nivell amb tot el que això comporta.

Cal diferenciar que les joves migrants acostumen a mantenir el vincle amb les seves famílies al país d’origen. Moltes d’elles han emprès el viatge motivades per un desig d’ajudar la seva família i, fins tot, algunes han estat empeses a fer-ho. En canvi, la realitat de les persones nascudes aquí pot ser diversa: acostumen a tenir uns referents poc estables i, segurament, han tingut vivències negatives que els condicionen el seu present i el seu futur.

Vull destacar que un pis assistit no és només disposar d’un habitatge, sinó també comptar amb el suport educatiu i del grup. També és cert que hi ha joves que només prioritzen la necessitat de tenir un sostre per no haver de viure al carrer.

  •  Quin factor diferencial hi ha en els pisos assistits de Punt que no té una altra entitat?

Sempre volem que se sentin com a casa. Jo no els dic mai: seràs al pis? Sinó: seràs a casa? Aquesta cura dels detalls és important. Sobretot quan arriben al projecte estem molt atentes en què trobin el seu espai i se sentin acollides. Generar un caliu, una paraula que m’agrada i em representa molt. Perquè el caliu ha de ser real, tangible. Que ells i elles ho sentin. El pis assistit no ha de ser un lloc de pas. Per això, cal ser-hi.

  • Quina és la feina d’una educadora dels pisos assistits?

Moltes de les joves venen de centres d’acollida o CRAES on hi conviuen moltes persones. El fet d’entrar en un pis com el nostre, primer, les fa sentir soles perquè és un canvi molt gran. Passen d’estar 24 hores acompanyades amb educadores i gent, a estar en un pis ja com un adult, amb els teus horaris, rutines i responsabilitats. Per això, la primera etapa, quan arriben, és molt important que l’educadora estigui atenta, que escolti el que la jove té a dir i pugui acompanyar-la, endreçar el que ella vol i, sobretot, cap a on vol dirigir la seva vida. Qui decideix és la jove i l’educadora està al costat. Al llarg de l’estada de les joves al pis (dels 18 als 21 anys, és a dir 3 anys) plantegem els objectius de treball per tal que es formin i puguin accedir al món laboral amb les màximes garanties. Aquest camí no és gens fàcil i les persones tenen alts i baixos que hem de sostenir perquè puguin tirar endavant amb els seus projectes vitals de manera autònoma.

  • Quines competències i habilitats treballeu amb el jovent?

El nostre objectiu principal és que tinguin una estabilitat emocional perquè sense això és inviable poder afrontar els reptes del dia a dia. La salut emocional és un dels pilars que treballem més intensament. Volem que les joves que surtin dels pisos siguin ciutadanes de ple dret. Per això, promovem que tinguin una formació, una xarxa comunitària i les habilitats personals per poder sortir-se’n.

  • Portes 16 anys treballant amb el col·lectiu de joves extutelats, quines diferències veus respecte el passat. En què ha canviat la seva realitat? Per bé o per pitjor?

En el passat, el punt de partida de les joves era molt similar. Arribaven mogudes per un afany de millora personal i de les seves famílies. Però, el camí administrativament era molt més difícil. Abans no s’apostava tant per la formació reglada, que és la que els permetrà tenir més oportunitats, i s’optava directament per la inserció en el mercat laboral. Per tant, els itineraris dins dels pisos assistits eren molt més curts. Ara, per contra, els perfils del jovent que entra als pisos és molt més ampli i variat, i això exigeix un esforç més intens per tal d’atendre les realitats diferenciades de cadascun. Des de Punt apostem per unes formacions de  llarga durada per generar més oportunitats i treballar la part emocional perquè així tinguin el màxim de recursos personals. L’acompanyament intens i allargat amb el temps permet generar una relació amb un vincle que facilita decididament el procés cap a l’emancipació.

  • Les dificultats d’accés al mercat de l’habitatge del col·lectiu migrant i jovent extutelat condiciona el seu futur?

Totalment. No és que hi hagi dificultats, sinó gairebé es pot dir que és un territori vedat, una missió impossible. Per a una persona jove, llogar un pis implica destinar el 85,4% del seu salari. Per un jove extutelat a part de la barrera econòmica, s’afegeixen dificultats com el racisme. Com a societat cal abordar aquest tema de manera urgent! No només per al col·lectiu de jovent extutelat, sinó per a tota una generació.  És indecent que per una habitació rellogada a Barcelona o l’àrea metropolitana es paguin 400 € o més!

  • Què t’ha aportat personalment aquesta feina?

Per a mi és un luxe poder estar al costat de persones que t’obren el cor i comparteixen amb tu les seves inquietuds, pors, somnis i desitjos de futur… I que et deixen entrar-hi, ser-hi! Estar atenta a tots els moments, saber el què els hi passa… Per a mi tenir cura de les relacions és el més important!

  •  Si haguessis de quedar-te amb un record o explicar una anècdota d’aquests anys…

Hi ha gent que han passat per Punt que formen part de la meva família. Veure que se’n surten és gratificant. Tenen fills, parella, un sostre i uns somnis complerts. Recordo, que em van convidar a una boda al Marroc i va ser un regal. Em vaig sentir acollida com una més de la seva família.

 

Nou pis cooperatiu per a jovent extutelat al barri de Poblenou

/a /Etiquetes: , , ,

Ens fa especial il·lusió explicar que ens hem sumat a la cooperativa Abril que promou un nou edifici d’habitatge cooperatiu al barri de Poblenou de la ciutat de Barcelona. La bona notícia és que uns dels 18 pisos que es construiran serà un habitatge de caràcter social i inclusiu i que es destinarà a dos joves de Punt de Referència, seguint el model que ja hem implementat a l’edifici de La Balma on en l’actualitat fa mesos que ja hi viuen dos joves vinculats a Punt de Referència.

Justament a mitjan març, vam organitzar la primera trobada de jovent del nostre projecte ‘Llar El Pas’ per visitar La Balma i van poder escoltar, de la mà d’un dels dos joves que hi viuen, en què consisteix la seva experiència com a veí d’un habitatge cooperatiu. Saber quines són les principals diferències amb un habitatge normal; com es comparteixen els espais físics i relacionals; quins són els avantatges econòmics enfront del mercat d’habitatge ordinari; de quina manera s’estableix i es consolida la relació amb el veïnatge; quina és la càrrega de feina que cal assumir en aquest model cooperatiu (participació en assemblees, comissions i tasques i responsabilitats individuals) i quines són les despeses econòmiques que cal assumir (aportacions, lloguers, subministraments, etc.) van ser algunes de les temàtiques tractades.

Ben segur que l’espai lluminós i la comoditat de l’entorn van ajudar que la xerrada fos amena i participativa. La trobada va acabar amb la visita al pis dels joves i l’edifici sencer coneixent de primera mà els espais d’ús compartit (sala i cuina comuna, la sala polivalent, la biblioteca, les habitacions de convidats, la zona de cures, la bugaderia, el terrat amb l’hort comunitari i l’aparcament per a bicicletes).

Una de les principals raons de Punt de Referència per apostar per l’habitatge cooperatiu és que aquest format permet el jovent formar part d’una comunitat. “Molts dels joves extutelats tenen una xarxa social petita a causa del procés migratori i els anys de tutela i aquest model els permet una nova xarxa relacional amb el veïnat i el barri”, explica Rita Grané. I afegeix que “l’habitatge cooperatiu és un model transformador i no especulatiu, una eina interessant que mira de contribuir a transformar la societat”. En aquesta ocasió, poder disposar d’un nou pis cooperatiu és possible gràcies al suport de la Fundació ‘La Caixa’.

L’aposta per aquest model ve de lluny. L’any 2019 es van iniciar les primeres converses sobre habitatge cooperatiu a Punt de Referència. Poc després, el 2020, es fa pública la convocatòria del Projecte Lliures, una iniciativa impulsada per Coop57, Òmnium Cultural i ECAS que treball per revertir les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social oferint suport a projectes arreu del territori. Gràcies a aquest suport, Sostre Cívic i Punt de Referència van aconseguir les aportacions inicials de capital per assegurar un pis solidari a La Balma.

La història continua i és més necessària que mai, ja que la taxa d’emancipació juvenil continua amb xifres poc esperançadores: es va situar en el 16,75% en el segon trimestre de 2021, segons l’Observatori d’Emancipació Juvenil promogut pel Consell de la Joventut d’Espanya.

El projecte Llars El Pas és possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació “La Caixa”, el projecte IMEX i 07BCN

“Fem un acompanyament a les famílies i persones acollidores amb molta presència educativa i amb una alta implicació”

/a /Etiquetes: , ,

Parlem amb Bàrbara Bort, Coordinadora del projecte Acull 

Per Marta Bach

 

  • Amb quina paraula definiries el projecte Acull?

L’Acull és caliu

 

  • Per al jovent extutelat complir 18 anys pot arribar a ser un autèntic malson. Som conscients, com a societat, que no tothom té les mateixes oportunitats?

 El jovent que participa en el projecte Acull té uns reptes diferents d’una persona que en complir els 18 anys té una situació de seguretat gràcies al suport de la seva família. En el seu cas, no tenen referents familiars al territori que els hi puguin donar suport en l’etapa de l’emancipació, tot i que, en la majoria dels casos, mantenen uns vincles molt estrets amb la seva família. Els reptes que els cal afrontar no només tenen a veure en ser joves i no tenir la família a prop, sinó també en la seva condició de migrants i amb tot el que això comporta: aprenentatge d’una nova llengua, una nova cultura, teixir nous vincles d’amistat, necessitat de xarxa de suport… I també en l’àmbit documental, formatiu, jurídic, administratiu, laboral…

 

  • Explica’ns quina és la teva trajectòria dins de l’Acull?

Fa 4 anys que soc la responsable del projecte. Vaig entrar a Punt de Referència en el projecte GR 16-18 de mentoria grupal i, al cap de poc, em van proposar assumir un nou grup de Referents i, més tard, vaig entomar el projecte Acull. Em va fer molta il·lusió perquè és un programa que té molt sentit i hi ha molta mancança d’iniciatives com aquesta i, alhora, moltes joves i persones voluntàries en el territori es poden enriquir d’experiències com aquesta. A més, m’atreia poder continuar amb una feina que aglutinés el treball amb jovent i voluntariat.

 

  • Què el fa diferent d’altres iniciatives similars?

Per un costat, el fet que Punt de Referència sigui una associació i no depengui d’un encàrrec d’una administració ni de cap empresa privada. I per l’altra, que no existeix un projecte igual, potser similar, però no amb les mateixes dimensions. Fem un acompanyament amb molta presència educativa, amb una alta implicació, entre la tècnica del projecte i la família o persona acollidora on el/la jove és el focus de la relació. Es genera una vinculació triangular entre la família, el/la jove i la tècnica que fa acompanyament i seguiment d’ambdues relacions.

 

  • Quants joves han passat per llars acollidores?

El projecte Acull es va crear l’any 2022, cinc anys després de la constitució de l’associació Punt de Referència. La intenció original, i que es manté intacta, és fer una discriminació positiva cap al col·lectiu de joves migrades que, havent complert els 18 anys, han d’emancipar-se sense tenir la família a prop. En aquests vint-i-un anys han passat pel projecte una seixantena de joves i esperem poder continuar donant aquesta oportunitat a moltes persones més.

   

  • Ara bé, l’Acull està en crisi, què està passant?

En els darrers mesos i, sobretot arran de la pandèmia, hem notat una davallada de les famílies o persones interessades a acollir 9 mesos a un/a jove a la seva llar. Pensem que ho podem atribuir a un cansament després de tota la situació viscuda, a la incertesa del context actual, amb l’inici de la guerra a Ucraïna, i a la posterior crisi econòmica. Ens resistim a creure que al darrere hi ha una crisi de valors. Estem convençudes que si moltes persones coneguessin a fons el desenvolupament del projecte, probablement, superarien els obstacles que impedeixen que ens arribin tantes famílies com voldríem per donar resposta al jovent que si està esperant. Ara tenim 5 nois i noies que els agradaria ser acollits per una família per establir nous vincles i tenir suport emocional a través del caliu que una família pot aportar.  

 

  • S’ha de ser molt especial per voler acollir a la teva llar a un jove durant 9 mesos?

No, segur que no. És cert que el més important és tenir motivació per incloure una persona d’un altre origen i  amb una distància generacional a la teva dinàmica familiar i de convivència. I sobretot, cal tenir disponibilitat emocional per establir nous vincles.  Com va resumir, recentment, una família acollidora cal tenir “espai a casa i al cor”. A la pràctica, només es necessita una habitació lliure, viure a l’àrea metropolitana de Barcelona i disposar de temps per compartir, almenys, un àpat al dia amb la persona acollida.

 

  • Has acompanyat a molts nois i noies que han passat per l’Acull, què diries que s’emporten d’aquesta experiència en la seva història de vida?

Per descomptat el que valoren més són els vincles establerts! Durant aquests anys, hem fet una estimació que indica que, aproximadament, el 70% dels vincles creats es mantenen durant el temps, fins a dia d’avui. També valoren molt que, a través de la immersió  lingüística, poden millorar la seva competència idiomàtica que es tradueix en més oportunitats d’accés al mercat laboral, a formacions i de contacte amb la comunitat. I decididament posen molt en valor el suport emocional i funcional amb què compten, tant de la família com de Punt de Referència!

 

  • Bàrbara, si haguessis de convèncer a una persona o família perquè formés part del projecte què els hi diries?

Parlaria de les persones que hi han participat i del fet que ho valoren com una experiència molt enriquidora, que tot ha estat molt més senzill del que esperaven i que poder comptar amb el suport de Punt de Referència els hi ha donat la tranquil·litat i seguretat de saber que no estaven soles.

 

  • Tria un moment, un record…

La veritat és que tinc molt bons records dels acolliments que he anat acompanyant al llarg d’aquests quatre anys i em costa escollir-ne un de sol. De tots n’he après alguna cosa i m’han ajudat com a persona. El més significatiu ha estat veure créixer els vincles, amb la diversitat de formes que agafen i indiferentment del temps que perdurin. Tots ells són significatius i m’han fet recordar novament que les persones quan caminem juntes som més fortes.

Cultura que transforma

/a

Ningú posa en dubte que la cultura és una de les millors eines per fer brotar una connexió emocional. Qui no recorda un llibre, una exposició o obra de teatre que li van fer canviar la mirada?

L’art per si constitueix un espai d’expressió, de trobada, de participació social… I alhora també és l’entorn ideal perquè transcendeixin barreres de tota mena (relacionals, físiques, comunicatives…). Per totes aquestes raons, no escatimem esforços perquè el jovent de Punt de Referència vegi i visqui la cultura en primera persona.

Us presentem un petit tastet d’activitats en les quals participen el nostre jovent i voluntariat, gràcies a la col·laboració de la Companyia Els Pirates del teatre Maldà i a l’equip de Mediació Comunitària del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB):

DIUMENGES DE TEATRE

El Teatre Maldà és una de les nostres entitats còmplices per fer arribar als nois i noies l’emoció de la interpretació. Ofereix de manera totalment gratuïta entrades de diferents espectacles per a totes les parelles mentores del projecte Referents que hi volen anar. Els musicals Hi ha d’haver una vida fora d’aquí i Broadway al Maldà i la comèdia El bon Policia (que ara es tornarà a programar), han estat algunes de les darreres peces teatrals que el jovent ha gaudit al costat dels seus mentors/es. Les mentores ens expliquen com ho han viscut:

Broadway al Maldà

“L’espectacle va ser una delícia. Molt recomanable. El fil conductor era la relació dels lletristes i compositors de Broadway, i amb aquesta excusa el cantant repassava, mentre tocava el piano, cançons emblemàtiques de la història del musical. Em va encantar i penso que a ell també, tot i que li costava estar-se quiet a la cadira, semblava que tingués el mal de Sant Vito” (Olga)

“L’obra és dinàmica i amena amb un seguit de cançons. Les actrius saben transmetre el rerefons del fil conductor de les cançons. Tot i ser en català, el jove va comentar que va entendre el missatge sobre el paper de les dones. Molt recomanable!” (Anna)

Hi ha d’haver una vida fora d’aquí

“El teatre ens va agradar molt, van ser molt puntuals i l’enfocament de l’obra sobre l’evolució de la dona dels anys 50 fins ara, quasi tot amb cançons acompanyades de petits diàlegs, va ser molt amena i fàcil d’entendre. Vam gaudir molt tant l’Aissatou com jo. El teatre és petit, però fascinant i et situa en una altra època.” (Rosa)

 

EXPOSICIONS PER VEURE I VIURE

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) és una altra de les entitats que aposten per acostar la cultura a tothom i, per descomptat, als nois i noies que acompanyem. Des del World Press Photo fins a altres exposicions han obert les ments i, alhora, permetent gaudir de la creativitat i del sentiment.

La relació De Punt de Referència amb el CCCB és intensa i fructifica. El passat 9 de febrer, el teatre del CCCB, va acollir l’acte final del 25è aniversari de Punt de Referència, però, el 2022 joves de Punt de Referència van participar en la presentació del llibre Viatge a Mart. Relat coral per a un altre món possible que recull experiències, també de joves tutelats i extutelats, sobre el desplaçament i el viatge emprès cap al nostre país.

D’altra banda, el projecte ‘Som Llavor’ que promou trobades grupals i formació pràctica sobre creació d’audiovisuals per a jovent migrant, realitza de manera regular sortides culturals a diferents sales com la Casa Golferichs i l’espai de fotografia Català-Roca de Barcelona.

Continuarem amb intensitat la nostra aposta per disseminar la cultura perquè sabem que la cultura canvia la mirada i ens transforma. Perquè sabem que la participació cultural és un dret del qual han de poder gaudir totes les persones. Perquè la dimensió vivencial i lúdica de les activitats relacionades amb les arts són útils per crear sentiment de comunitat. A més, hi ha algú que posi en dubte que moltes de les creacions artístiques que hem vist i viscut ens han ajudat a ser les persones que avui som?

Gràcies a totes les entitats col·laboradores per fer-ho possible! Les sortides cultures s’engloben dins del projecte internacional Road to Adulthood que apostar per l’innovació en els models de mentoria a partir dels aprenentatges compartits.

“Comptar amb una llar permet al jovent treballar i continuar la seva formació tenint més oportunitats de futur”

/a /Etiquetes: , , ,

Parlem amb David Marmolejo, coordinador del projecte ‘Llars El Pas’ 

  • Explica’ns el punt d’inici i el perquè de la creació del projecte ‘Llars El Pas’?

Des de Punt de Referència vam veure que el jovent que sortia de pisos assistits quan complien els 21 anys tenien moltes dificultats per accedir a una habitació de lloguer, principalment per un tema econòmic i també per actituds racistes. Alhora havíem diagnosticat que una part d’aquests nois i noies no estaven prou preparats per poder afrontar l’emancipació sense un mínim de seguiment per part d’un/a educador/a. Tres anys no són suficients per consolidar un projecte d’emancipació! Per això, vam decidir innovar i crear un itinerari que permetés lligar el procés d’acompanyament educatiu amb una visió de llarg termini.

  • ‘Llars El Pas’ contempla diferents fases en funció de cada situació personal?

Sí. Consta de 4 fases d’acompanyament segons el procés en què es trobi cada noi o noia. En la primera, el jovent se situa en el moment inicial de creació del seu itinerari formatiu i laboral i no té ingressos, però necessita un espai on viure, com tothom, i els hi cal un acompanyament educatiu continuat. Està pensada per al jovent que ha participat del projecte Acull. En la segona fase, el jovent ja té clar el seu itinerari laboral o formatiu. Ha començat la seva inserció laboral i compta amb uns ingressos fixos, encara que siguin baixos i precaris. L’objectiu es que puguin consolidar i finalitzar el seu itinerari laboral o formatiu. Gràcies a aquest projecte, hi ha joves que poden compaginar la seva feina (amb ingressos baixos o a mitja jornada) i continuar la seva formació, una qüestió que els permetrà en el futur poder tenir més oportunitats. Aquest és el sentit final de Llars El Pas: millorar les condicions dels joves perquè puguin continuar els estudis, com qualsevol jove de la seva generació que habitualment tenen una seguretat familiar mentre s’acaben de formar.

La tercera fase va dirigida a jovent que ja han consolidat els seus objectius formatius i laborals. Seria el cas d’un noi o noia que ha aconseguit el grau mitjà o superior i això li ha permès tenir feina amb condicions bones i aconseguir un contracte indefinit. La seguretat laboral i econòmica facilita poder preparar la seva sortida gràcies a una bona gestió dels estalvis, per exemple, i seguir el seu camí d’emancipació de manera autònoma. Entre les opcions que treballem hi ha les habitacions de lloguer en pisos compartits, lloguer social o habitatge cooperatiu. Aquesta darrera ja seria la 4 i última fase del projecte.

  • Disposar d’una llar, sense dubte, és un guany i una tranquil·litat, però Llars El Pas és molt més que això?

I tant, treballem tots els aspectes amb una visió holística, fins i tot els que no són tan prioritaris, però sí importants, per al seu procés maduratiu. Partim del que és necessari i imprescindible: tenir una feina, estudis, una xarxa d’acompanyament, saber tirar endavant una casa… Però, també ens centrem en els àmbits més emocionals com són la comunicació, la convivència entre iguals i amb el veïnatge (el grup micro i el macro), formar part d’un barri, saber on estan els serveis (de salut, esportius…).

  • Tu que comparteixes molts moments amb jovent extutelat, quina és la principal dificultat del seu dia a dia?

La societat exigeix a aquests joves l’emancipació total sense que tinguin unes garanties reals d’èxit. Una emancipació que, els joves de la seva generació, la fan 11 anys més tard (als 29 anys). Quan un/a jove marxa de l’entorn familiar acostuma a tenir una formació i feina, i, sobretot, el suport emocional de la seva xarxa (família, amics, etc.). Cosa que el jovent extutelat no té. I lluitar contra la soledat i alhora tirar endavant, sense tenir aquesta xarxa, és molt complicat i angoixant per a ells i elles.

  • Una via per a aquest jovent també és l’habitatge cooperatiu?

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una molt bona solució en la lluita contra l’especulació en el mercat d’habitatge. Partint d’aquesta idea, fa tres anys vam buscar l’aliança amb Sostre Cívic, entitat que promou aquest model, en un moment en què s’estava promovent l’edifici de La Balma, que està al barri de Poblenou, a Barcelona. Després de moltes reunions, reflexions conjuntes, objectius i patiments compartits, el setembre de 2021, dos joves de Punt de Referència van entrar a conviure a La Balma. Això va ser un gran guany per a ells, ja que, a part de poder disposar d’un habitatge que és seu, van passar a formar part d’un grup de veïnatge. Això vol dir generar un sentiment de pertinença, de ser útil, de formar xarxa i, al cap i a la fi, ser dos veïns més del Poblenou.

  • Amb quines aliances heu comptat per fomentar la creació de pisos solidaris per al col·lectiu de jovent extutelat?

La cooperativa Sostre Cívic i la Fundació Mambré han estat claus perquè aquest projecte sigui una realitat. I evidentment, la comunitat de veïns i veïnes de La Balma que ha acollit als dos joves com uns veïns més. Una cosa tan senzilla i habitual en altres entorns, per a aquests joves equival a què se sentin com a iguals.

  • ‘Llar El Pas’ ha nascut d’una necessitat social, va ser una prova pilot i ara ja és una realitat transformadora?

Sí. El fet que s’iniciés com una prova pilot, reafirma la validesa i la qualitat de la proposta. I això ens anima a replicar aquest model amb altres joves i cooperatives. Hi ha joves esperant aquesta oportunitat! I nosaltres com a societat hem de donar-los una resposta real i viable. Perquè la nostra proposta és emancipadora de veritat!

  • Com viuen els nois i noies aquesta possibilitat?

Ho reben com una gran oportunitat i el fruit dels seus esforços. El missatge que els enviem és que creiem en ells i que un futur millor és possible. Al cap i a la fi, aquest projecte és una oportunitat perquè els nois i noies tinguin una llar estable on continuar construint el seu futur, on tenir garantit el seu dret a un habitatge digne, però, sobretot de participar d’un espai d’enxarxament, de suport mutu, i d’espai compartit que, pensem, que contribueix a una millor salut emocional.

  • Fan falta més oportunitats d’habitatge cooperatiu per a jovent extutelat?

Evidentment, cal continuar reivindicant més oportunitats i polítiques d’habitatge reals a les necessitats actuals de la societat, i més concretament, per al jovent amb el qual treballem. La lluita ha de ser comuna, amb solucions transformadores i, sobretot, que sigui permanent si volem que les coses canviïn a millor.

 

 

El projecte Llars El Pas és possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació “La Caixa”, el projecte IMEX i 07BCN

Carrer de Consell de Cent, 445.
Escala A. Entresol, 08013. Barcelona
93 329 74 27
info@puntdereferencia.org

Ajuda’ns a acompanyar les vides del jovent sense xarxa de suport.
FES-TE’N SOCI

Avís legal

Política de privacitat

Política de galetes