Cultura que transforma

/a

Ningú posa en dubte que la cultura és una de les millors eines per fer brotar una connexió emocional. Qui no recorda un llibre, una exposició o obra de teatre que li van fer canviar la mirada?

L’art per si constitueix un espai d’expressió, de trobada, de participació social… I alhora també és l’entorn ideal perquè transcendeixin barreres de tota mena (relacionals, físiques, comunicatives…). Per totes aquestes raons, no escatimem esforços perquè el jovent de Punt de Referència vegi i visqui la cultura en primera persona.

Us presentem un petit tastet d’activitats en les quals participen el nostre jovent i voluntariat, gràcies a la col·laboració de la Companyia Els Pirates del teatre Maldà i a l’equip de Mediació Comunitària del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB):

DIUMENGES DE TEATRE

El Teatre Maldà és una de les nostres entitats còmplices per fer arribar als nois i noies l’emoció de la interpretació. Ofereix de manera totalment gratuïta entrades de diferents espectacles per a totes les parelles mentores del projecte Referents que hi volen anar. Els musicals Hi ha d’haver una vida fora d’aquí i Broadway al Maldà i la comèdia El bon Policia (que ara es tornarà a programar), han estat algunes de les darreres peces teatrals que el jovent ha gaudit al costat dels seus mentors/es. Les mentores ens expliquen com ho han viscut:

Broadway al Maldà

“L’espectacle va ser una delícia. Molt recomanable. El fil conductor era la relació dels lletristes i compositors de Broadway, i amb aquesta excusa el cantant repassava, mentre tocava el piano, cançons emblemàtiques de la història del musical. Em va encantar i penso que a ell també, tot i que li costava estar-se quiet a la cadira, semblava que tingués el mal de Sant Vito” (Olga)

“L’obra és dinàmica i amena amb un seguit de cançons. Les actrius saben transmetre el rerefons del fil conductor de les cançons. Tot i ser en català, el jove va comentar que va entendre el missatge sobre el paper de les dones. Molt recomanable!” (Anna)

Hi ha d’haver una vida fora d’aquí

“El teatre ens va agradar molt, van ser molt puntuals i l’enfocament de l’obra sobre l’evolució de la dona dels anys 50 fins ara, quasi tot amb cançons acompanyades de petits diàlegs, va ser molt amena i fàcil d’entendre. Vam gaudir molt tant l’Aissatou com jo. El teatre és petit, però fascinant i et situa en una altra època.” (Rosa)

 

EXPOSICIONS PER VEURE I VIURE

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) és una altra de les entitats que aposten per acostar la cultura a tothom i, per descomptat, als nois i noies que acompanyem. Des del World Press Photo fins a altres exposicions han obert les ments i, alhora, permetent gaudir de la creativitat i del sentiment.

La relació De Punt de Referència amb el CCCB és intensa i fructifica. El passat 9 de febrer, el teatre del CCCB, va acollir l’acte final del 25è aniversari de Punt de Referència, però, el 2022 joves de Punt de Referència van participar en la presentació del llibre Viatge a Mart. Relat coral per a un altre món possible que recull experiències, també de joves tutelats i extutelats, sobre el desplaçament i el viatge emprès cap al nostre país.

D’altra banda, el projecte ‘Som Llavor’ que promou trobades grupals i formació pràctica sobre creació d’audiovisuals per a jovent migrant, realitza de manera regular sortides culturals a diferents sales com la Casa Golferichs i l’espai de fotografia Català-Roca de Barcelona.

Continuarem amb intensitat la nostra aposta per disseminar la cultura perquè sabem que la cultura canvia la mirada i ens transforma. Perquè sabem que la participació cultural és un dret del qual han de poder gaudir totes les persones. Perquè la dimensió vivencial i lúdica de les activitats relacionades amb les arts són útils per crear sentiment de comunitat. A més, hi ha algú que posi en dubte que moltes de les creacions artístiques que hem vist i viscut ens han ajudat a ser les persones que avui som?

Gràcies a totes les entitats col·laboradores per fer-ho possible! Les sortides cultures s’engloben dins del projecte internacional Road to Adulthood que apostar per l’innovació en els models de mentoria a partir dels aprenentatges compartits.

“Comptar amb una llar permet al jovent treballar i continuar la seva formació tenint més oportunitats de futur”

/a /Etiquetes: , , ,

Parlem amb David Marmolejo, coordinador del projecte ‘Llars El Pas’ 

  • Explica’ns el punt d’inici i el perquè de la creació del projecte ‘Llars El Pas’?

Des de Punt de Referència vam veure que el jovent que sortia de pisos assistits quan complien els 21 anys tenien moltes dificultats per accedir a una habitació de lloguer, principalment per un tema econòmic i també per actituds racistes. Alhora havíem diagnosticat que una part d’aquests nois i noies no estaven prou preparats per poder afrontar l’emancipació sense un mínim de seguiment per part d’un/a educador/a. Tres anys no són suficients per consolidar un projecte d’emancipació! Per això, vam decidir innovar i crear un itinerari que permetés lligar el procés d’acompanyament educatiu amb una visió de llarg termini.

  • ‘Llars El Pas’ contempla diferents fases en funció de cada situació personal?

Sí. Consta de 4 fases d’acompanyament segons el procés en què es trobi cada noi o noia. En la primera, el jovent se situa en el moment inicial de creació del seu itinerari formatiu i laboral i no té ingressos, però necessita un espai on viure, com tothom, i els hi cal un acompanyament educatiu continuat. Està pensada per al jovent que ha participat del projecte Acull. En la segona fase, el jovent ja té clar el seu itinerari laboral o formatiu. Ha començat la seva inserció laboral i compta amb uns ingressos fixos, encara que siguin baixos i precaris. L’objectiu es que puguin consolidar i finalitzar el seu itinerari laboral o formatiu. Gràcies a aquest projecte, hi ha joves que poden compaginar la seva feina (amb ingressos baixos o a mitja jornada) i continuar la seva formació, una qüestió que els permetrà en el futur poder tenir més oportunitats. Aquest és el sentit final de Llars El Pas: millorar les condicions dels joves perquè puguin continuar els estudis, com qualsevol jove de la seva generació que habitualment tenen una seguretat familiar mentre s’acaben de formar.

La tercera fase va dirigida a jovent que ja han consolidat els seus objectius formatius i laborals. Seria el cas d’un noi o noia que ha aconseguit el grau mitjà o superior i això li ha permès tenir feina amb condicions bones i aconseguir un contracte indefinit. La seguretat laboral i econòmica facilita poder preparar la seva sortida gràcies a una bona gestió dels estalvis, per exemple, i seguir el seu camí d’emancipació de manera autònoma. Entre les opcions que treballem hi ha les habitacions de lloguer en pisos compartits, lloguer social o habitatge cooperatiu. Aquesta darrera ja seria la 4 i última fase del projecte.

  • Disposar d’una llar, sense dubte, és un guany i una tranquil·litat, però Llars El Pas és molt més que això?

I tant, treballem tots els aspectes amb una visió holística, fins i tot els que no són tan prioritaris, però sí importants, per al seu procés maduratiu. Partim del que és necessari i imprescindible: tenir una feina, estudis, una xarxa d’acompanyament, saber tirar endavant una casa… Però, també ens centrem en els àmbits més emocionals com són la comunicació, la convivència entre iguals i amb el veïnatge (el grup micro i el macro), formar part d’un barri, saber on estan els serveis (de salut, esportius…).

  • Tu que comparteixes molts moments amb jovent extutelat, quina és la principal dificultat del seu dia a dia?

La societat exigeix a aquests joves l’emancipació total sense que tinguin unes garanties reals d’èxit. Una emancipació que, els joves de la seva generació, la fan 11 anys més tard (als 29 anys). Quan un/a jove marxa de l’entorn familiar acostuma a tenir una formació i feina, i, sobretot, el suport emocional de la seva xarxa (família, amics, etc.). Cosa que el jovent extutelat no té. I lluitar contra la soledat i alhora tirar endavant, sense tenir aquesta xarxa, és molt complicat i angoixant per a ells i elles.

  • Una via per a aquest jovent també és l’habitatge cooperatiu?

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una molt bona solució en la lluita contra l’especulació en el mercat d’habitatge. Partint d’aquesta idea, fa tres anys vam buscar l’aliança amb Sostre Cívic, entitat que promou aquest model, en un moment en què s’estava promovent l’edifici de La Balma, que està al barri de Poblenou, a Barcelona. Després de moltes reunions, reflexions conjuntes, objectius i patiments compartits, el setembre de 2021, dos joves de Punt de Referència van entrar a conviure a La Balma. Això va ser un gran guany per a ells, ja que, a part de poder disposar d’un habitatge que és seu, van passar a formar part d’un grup de veïnatge. Això vol dir generar un sentiment de pertinença, de ser útil, de formar xarxa i, al cap i a la fi, ser dos veïns més del Poblenou.

  • Amb quines aliances heu comptat per fomentar la creació de pisos solidaris per al col·lectiu de jovent extutelat?

La cooperativa Sostre Cívic i la Fundació Mambré han estat claus perquè aquest projecte sigui una realitat. I evidentment, la comunitat de veïns i veïnes de La Balma que ha acollit als dos joves com uns veïns més. Una cosa tan senzilla i habitual en altres entorns, per a aquests joves equival a què se sentin com a iguals.

  • ‘Llar El Pas’ ha nascut d’una necessitat social, va ser una prova pilot i ara ja és una realitat transformadora?

Sí. El fet que s’iniciés com una prova pilot, reafirma la validesa i la qualitat de la proposta. I això ens anima a replicar aquest model amb altres joves i cooperatives. Hi ha joves esperant aquesta oportunitat! I nosaltres com a societat hem de donar-los una resposta real i viable. Perquè la nostra proposta és emancipadora de veritat!

  • Com viuen els nois i noies aquesta possibilitat?

Ho reben com una gran oportunitat i el fruit dels seus esforços. El missatge que els enviem és que creiem en ells i que un futur millor és possible. Al cap i a la fi, aquest projecte és una oportunitat perquè els nois i noies tinguin una llar estable on continuar construint el seu futur, on tenir garantit el seu dret a un habitatge digne, però, sobretot de participar d’un espai d’enxarxament, de suport mutu, i d’espai compartit que, pensem, que contribueix a una millor salut emocional.

  • Fan falta més oportunitats d’habitatge cooperatiu per a jovent extutelat?

Evidentment, cal continuar reivindicant més oportunitats i polítiques d’habitatge reals a les necessitats actuals de la societat, i més concretament, per al jovent amb el qual treballem. La lluita ha de ser comuna, amb solucions transformadores i, sobretot, que sigui permanent si volem que les coses canviïn a millor.

 

 

El projecte Llars El Pas és possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació “La Caixa”, el projecte IMEX i 07BCN

“Treballar amb el jovent des del vincle afectiu i el reconeixement que aquest genera és un dels nostres puntals”

/a /Etiquetes: , , ,

 

Parlem amb Laura Terradas, coordinadora de mentoria a Punt de Referència

Per Sara Montesinos

 

  • Com definiries en una paraula Punt de Referència?

Xarxa, Punt de Referència és xarxa.

  • Com és el teu vincle amb l’entitat, quina és la teva història amb Punt de Referència?

Vaig arribar a Punt de Referència l’abril de 2014. Per mi en aquell moment va ser una oportunitat important, jo havia estudiat temes d’educació i pedagogia però no tan vinculades al món social. La persona que em va fer l’entrevista va apostar per mi en aquest sentit, l’especialització l’aniria aprenent a l’entitat.

Vaig començar cobrint una baixa de sis mesos i després em van suggerir quedar-me amb el Projecte Referents i el Projecte Acull. Més tard, cap al 2017, em van proposar portar la coordinació, anàvem creixent com a entitat i la vaig assumir. A principis de 2022 ja vaig passar a ser coordinadora de mentoria, quan la coordinació general es va dividir en mentoria i habitatge. També faig la formació de consultoria des que es va crear el servei l’any 2015, bàsicament formem altres entitats en la metodologia referents per acompanyar jovent vulnerable a través de la mentoria social.

  • Què creus que us diferencia d’altres projectes de suport?

Ens organitzem en comissions de treball; fem propostes i les adaptem segons els contextos i situacions dels joves. Per mi hi ha dues coses importants que ens diferencien, una és el treball des del vincle afectiu, això és molt fàcil de dir i molt complex de fer. Quan parlo de vincle afectiu és perquè nosaltres treballem des de la part tècnica així com l’acompanyament a través dels vincles de confiança, treballar des d’aquí fa que posem el focus en la salut emocional. El vincle afectiu ens permet treballar diverses perspectives, també autoestima, autoconcepte i auto expectatives. Tot això es construeix a través de la mirada dels altres, per això és tan valuós treballar des del vincle afectiu en l’emancipació. Respondre la pregunta de qui vols ser de gran es pot fer amb més força des de la mirada d’algú que confia en tu i t’ho transmet. Treballar des del vincle afectiu genera un reconeixement, a partir d’aquí podem treballar l’autoestima i l’auto expectativa. Això és un dels nostres puntals, treballar des del vincle afectiu i el reconeixement que aquest genera. L’altre pilar que ens diferencia és la perspectiva comunitària, la resiliència no és només individual, és també comunitària. Sense xarxa o comunitat difícilment poden tenir l’autoestima ni les oportunitats per mostrar el seu potencial. A través dels vincles que generem transformen la mirada, aquest aprenentatge el traspassen al seu entorn proper, el comparteixen a la seva xarxa i sensibilitzen el seu entorn proper, tan altres joves com el voluntariat. Ells expliquen el que viuen aquí i porten altres joves. Per mi aquesta dimensió ens diferencia, però tot això no es fa sol, perquè això sigui possible és molt important tota la formació i acompanyament que fem a la construcció del vincle. Tot això enforteix comunitat des del que es genera a través dels vincles i les xarxes properes. També provoquem comunitat a través de la xarxa, treballem amb altres entitats per tal de construir-la.

  • Quin és el ventall d’acompanyaments i suports dels quals es poden beneficiar els i les joves?

El jovent que participa de Punt de Referència ho pot fer amb la mentoria, des de l’acompanyament a l’emancipació com al d’estudi. Hi ha també de suport a l’habitatge; acolliments familiars, projectes per altres estadis d’emancipació i també pisos assistits. Per acabar, hi ha també la participació, amb projectes com Som Llavor, de creació audiovisual, i El Trajecte, un acompanyament socioeducatiu. Són les tres potes amb les quals treballem.

  • Quins han estat els projectes més exitosos?

A mi quan em pregunten això em ve al cap el Projecte Referents. És una proposta que va fer néixer Punt de Referència fa 25 anys i encara és vàlida. Cada any té voluntariat i el portem a altres territoris, però l’essència, l’objectiu i la metodologia continuen sent vàlides després de tots aquests anys. De vegades hi ha projectes educatius o d’intervenció social que són més momentanis i, en canvi, Referents és atemporal i això és una fortalesa molt forta. A més, sobretot, dels impactes que genera; els darrers estudis que tenim diuen que hi ha beneficis tant per al jovent com per al voluntariat.

  • I les principals traves?

Per mi, hi ha una treva bàsica que són els recursos. Punt de Referència se n’ha sortit sempre, però per fer els projectes que fem es necessiten recursos econòmics i aconseguir-los cada any és molt esforç. Aixecar projectes i sostenir-los quan continues apostant per la qualitat i no la quantitat, en aquest món és complex, és tot un repte en l’àmbit econòmic.

  • Amb quina xarxa de suport compteu?

Participem de diverses federacions, a banda de treballar en xarxa amb les entitats del territori. Al Maresme i al Vallès, per exemple, hem fet xarxa amb els ens locals i amb les entitats que també estaven treballant al territori, sobretot Mataró, Sabadell i Terrassa.  També formem part de federacions que tenen més tasques d’incidència, sensibilització i generació de recursos per professionals. Som fundadores de la Coordinadora de Mentoria Social i també som part de FEPA, ECAS i la Fundació Catalana de Voluntariat Social. A través d’aquestes entitats participem també de la Taula del Tercer Sector.

  • Si haguessis de triar un moment, un record…

Em ve al cap un de molt recent… Fa uns sis o set anys vaig conèixer un jove que va fer tot el procés de referents, mentoria… Jo feia les tutories de trajecte, ell participava d’activitats grupals de lleure i algun cop ens havíem confrontat per qüestions de gènere. Ara feia molt de temps que no parlava amb ell, però va venir a la trobada dels 25 anys de Punt de Referència. Quan ens vam trobar va dir “havia de venir a veure’t!”, vaig pensar que era bonic. És molt significatiu per a mi i per a Punt de Referència, de vegades no saps si l’acompanyament crea un impacte a llarg termini i amb el temps ho veus clar. Es crea un vincle afectiu que és el que realment busquem!

 

5 preguntes freqüents sobre el Projecte Referents

/a /Etiquetes: , , ,

1. Quin compromís es demana per a poder ser referent d’un/a jove?

Busquem persones que puguin trobar-se dues hores setmanals durant 10 mesos, amb la persona jove, aquest és el compromís que demanem. A mesura que van passant els mesos de relació, aquesta es va naturalitzant i fent més significativa per les dues persones, i és en aquest punt quan el vincle permet al jove avançar en els seus propòsits. Anar trobant-se amb una persona que, voluntàriament li dona suport en allò que es proposa al llarg del temps, farà que guanyi la confiança necessària per fer front als reptes que se’ls plantegen per davant: estudiar, trobar una feina, un habitatge, conèixer la ciutat, etc…

2. Què s’espera del vincle que tenim amb el jovent durant i després de participar a projecte?

El principal objectiu és fer-los costat, creant una relació d’igual a igual. Lluny de generar dependències o d’intervenir activament per canviar la vida del noi o noia,
busquem que els mentors i mentores sàpiguen escoltar, generar un entorn de confiança i empatia, posar-se al lloc de la persona jove i guiar-la quan aquesta ho necessiti, respectant la realitat de l’altra persona. Amb aquesta mirada cap a la relació aconseguirem un vincle que, amb més probabilitats, us animi a continuar la vostra relació un cop acabats els 10 mesos de participació en el projecte. En aquest cas, us continuaríeu trobant de manera lliure, com ho faries amb qualsevol altra amistat i sense comptar amb la supervisió des de Punt de Referència. Hi ha amistats que perduren després d’haver-se iniciat fa 25 anys en el marc del projecte!

 

3. On es fan les trobades de mentoria amb el/la jove?

Si participes com a mentor/a, se t’assignarà un/a jove amb qui compartiu, entre altres coses, vida al mateix territori. Actualment, pots participar a Referents Barcelona, Referents Maresme o bé Referents Vallès Occidental. D’aquesta manera, les vostres trobades es faran en una de les tres comarques, en funció d’on porteu el vostre dia a dia. Les vostres trobades es fan en espais públics que trobeu interessants i que us permetin descobrir l’entorn i els seus equipaments, o gaudir d’una activitat a l’aire lliure, o d’un passeig.

 

4. Podré contrastar com està funcionant la meva relació durant el procés? com?

Si, és molt important fer un seguiment de les relacions de mentoria. Després de cada trobada setmanal, les persones referents envien a la professional del projecte, un resum i valoració de la trobada. A més, mensualment et trobaràs amb la resta de referents i la mateixa professional en un espai de seguiment (sense el jovent). Aquest espai serveix per resoldre dubtes, explicar-vos preocupacions o compartir alegries relacionades amb la vostra relació de mentoria. Per últim, la professional del projecte us proposarà un seguiment individual per compartir de manera personalitzada la valoració de la relació i per planificar el pla que us plantegeu per les següents setmanes.
Les persones voluntàries valoren molt positivament que hi hagi aquests espais de retorn.

 

5. En quins aspectes ajuda la relació de mentoria al jovent?

Està demostrat que comptar amb una persona adulta de referència augmenta el benestar psicològic (autoestima, resiliència i esperança) del jovent, així com impacta molt positivament en la millora de les aspiracions i expectatives futures sobre la seva educació. Si t’interessa conèixer en més profunditat aquests impactes, t’animem a llegir aquest resum de la recent recerca de la Universitat de Girona que estudia els beneficis de la mentoria (i en concret del projecte Referents) en el jovent que ha estat tutelat, en comparació amb el jovent que no ha gaudit d’un acompanyament per part d’una persona mentora.

5 preguntes freqüents sobre el projecte Atenea

/a /Etiquetes: , , , , ,

1. En què es diferencia del Projecte Referents?

El Projecte Atenea té en comú amb el Projecte Referents que proposa una relació de mentoria 1 a 1 entre una persona voluntària i un/a jove. Aquesta relació de confiança, en el cas d’Atenea dura un curs escolar (i si tot va bé després continua fora del projecte). Les diferències entre un i l’altre es troben en els objectius finals i en com ens hi apropem. Atenea es dirigeix exclusivament a jovent que estigui estudiant i que es proposi acabar aquell curs amb èxit. Per fer-ho proposem generar un bon vincle afectiu amb la parella de mentoria, però també els proposem participar en activitats grupals adreçades a millorar aspectes de competències personals, auto-coneixement, coneixement de l’entorn i dels recursos que els hi ofereix i del mercat de treball per tal que estiguin més preparats pel seu futur com a estudiants.
El projecte Atenea, a més, proposa als joves de venir al Taller d’Estudi, un espai on reben suport d’altres voluntaris i voluntàries que els ajuden en les matèries que necessiten reforçar.

2. Per a què serveixen les activitats grupals amb la resta de mentors i joves?

Cada mes hi ha una activitat grupal on participen totes les parelles de mentoria que formen el grup. En total, el grup farà 9 activitats que permeten als joves treballar en aspectes que els enriqueixen la visió dels seus estudis i del mercat de treball, per exemple: simulació d’una entrevista de feina, autoconeixement, cohesió de grup, tècniques d’estudi, coneixement del mercat laboral, etc…  Aquestes activitats les programa i dirigeix la professional del projecte i, de vegades, compten amb col·laboracions externes.

 

3. Com funciona el taller d’estudi? si sóc mentor/a d’Atenea he de participar-hi?

El taller d’estudi forma part del Projecte Atenea però funciona independentment de les relacions de mentoria i les activitats grupals que hem explicat. El taller té lloc els dijous a la tarda (de 17h a 19h) i compta amb els seus propis voluntaris i voluntàries, que no tenen per què ser mentors de cap jove. Són persones que cada setmana, i amb un compromís trimestral, aporten els seus coneixements tant en tècniques d’estudi com en matèries concretes per donar suport a les demandes dels joves (fer els deures, estudiar per un examen, resoldre dubtes…).

4. Com sabem si un jove està rebent el suport que necessita en la seva trajectòria formativa?

Com en la resta de projectes, a l’inici, cada jove realitza un Pla de Treball que recull els seus objectius pel curs. Aquesta guia permet anar avaluant, en les sessions de seguiment amb la persona mentoria i la tècnica del projecte, tot el que es va assolint i el que queda per fer. El Pla de Treball és un document viu, per tant flexible a adaptar-se a les noves necessitats que li puguin sorgir al/la jove. A final de curs, a més, es passa un qüestionari a cada jove perquè pugui avaluar el suport rebut.

 

5. Si he participat com a mentora en un altre projecte de l’entitat, m’hi puc apuntar?

En alguns casos en els quals s’ha valorat positivament tornar a provar l’experiència i per decisió presa per la professional del projecte, algunes persones que han estat mentores en projectes com Referents han repetit l’experiència al projecte Atenea. En el cas que aquesta opció no fos possible, et proposaríem de participar al projecte com a voluntari/a del taller d’estudi, per donar suport a altres joves sense establir aquesta relació de mentoria més intensa.

Joves i voluntariat fan sentir la seva veu al tancament del projecte internacional Re-Generations

/a , /Etiquetes: , , , , ,

 

Tal com us explicàvem tot just fa un mes, del 10 al 13 de maig hem viatjat a Grècia per encarar el tancament del projecte Re-Generations. La col·laboració amb les entitats italiana (Defence for Children) i grega (ARSIS) ha tingut una durada de tres anys i, en aquest temps, hem aconseguit que aquestes entitats posin en marxa la mentoria social per a jovent migrat a Gènova i Tessalonica. Per valorar l’experiència agrupant el màxim de visions hem comptat amb l’assistència joves i voluntariat de Punt de Referència, que han fet escoltar la seva veu acompanyats dels tècnics de l’àrea internacional, la Mariona Sementé i en Xavi Florido.

 

 

El viatge va comptar amb activitats ben viariades com una visita guiada per la ciutat, una visita als recursos de l’entitat acollidora ARSIS, un taller vivencial per recollir les experiències de mentoria del jovent i voluntariat dels diversos països i un taller d’improvització teatral ben divertit. El darrer dia va tenir lloc l’esdeveniment final de tancament del projecte, en el qual el jovent de Punt de Referència va llegir un manifest que havia preparat expressament per a l’ocasió: us el compartim.

MANIFEST

Aquests dies hem pogut reflexionar sobre que és ser jove. Ser jove implica somiar, somiar amb tot allò que vols aconseguir: tenir facilitat per a estudiar el que t’agrada, gaudir tranquil·lament amb els teus amics, conèixer gent nova, treballar del que et faci vibrar i pensar que tot el que et plantegis és possible. Nosaltres, com molts altres joves del món, decidim deixar les nostres llars per a poder aconseguir tot això en un altre país i en definitiva, per a poder tenir un futur millor. Ens havien parlat d’Europa com un lloc on podíem somiar, un lloc ple de facilitats per a estudiar, treballar, poder tenir una bona vida, construir un bon futur i poder viure tranquils. En resum, ens havien parlat que Europa era fàcil. Res en aquest somni anomenat Europa va ser fàcil. Ni el viatge per a arribar com tampoc ho van ser els primers dies. Arribem en un lloc hostil on trobem més portes tancades que obertes. Aconseguir els documents per a poder tenir una residència legal ha estat la major de les nostres preocupacions, que fins i tot porta a la gent a viure al carrer. Sense documents ni casa és impossible poder treballar, poder guanyar els nostres diners i en definitiva, somiar amb un futur millor.

Quan arribem érem uns nens amb les idees molt clares i amb moltes ganes de treballar en un el nostre futur, només necessitàvem que Europa tingués realment els seus braços oberts, però ens trobem que les institucions no ens van abraçar. Un dia arribem a Punt de Referència i trobem un lloc on ser escoltats, valorats i rebem orientació a nivell educatiu, social i laboral. Tenir una mentora ens ha ajudat a tenir una persona amb la qual confiar, que està al teu costat, a creure en nosaltres mateixos i a tornar a creure que un futur millor era possible. Hem descobert nous llocs de Barcelona, après l’idioma, conegut noves persones i hem rebut tot el suport necessari per a seguir endavant. Només podem dir gràcies a la mentoria

Volem que altres joves puguin tenir la sort que hem tingut nosaltres, així que: ONE MENTOR FOR EVERY YOUTH. Si volem un món millor, tots aquí tenim uns deures: canviar la nostra manera de pensar, posar fi a la discriminació i necessitem aprendre a voler a l’altre i aprendre a viure tots junts, com una comunitat real.
A tots aquests nois que van perdre la vida intentant arribar: farem un món millor.

 

Després de l’experiència, hem volgut recollir els testimonis d’algunes de dos dels protagonistes: la Estefanía, voluntària, i el Dana, jove: 

“Em va semblar molt interessant entendre les casuístiques de cada país i que aquestes determinin la manera de treballar la mentoria. Per exemple, em va cridar l’atenció el fet que, la majoria del jovent que arriba a Grècia té la intenció de marxar a altres països, no d’establir-se allà. Trobo que ha de ser molt complicat treballar el vincle amb la persona mentora amb aquesta realitat de fons”.
“Em va enriquir molt el viatge amb joves i amb altres voluntaris. Crec que vam fer un equip molt xulo, amb el que vam tenir converses molt maques”.

Estefanía

“Hi tornaria una altra vegada! Em va agradar molt pujar a un avió i veure com funciona un aeroport, i després a Grècia vaig aprendre molt sobre com Europa rep al jovent migrat. Tothom em va preguntar molt sobre la meva experiència de mentoria amb el meu mentor Bernat, vaig parlar molt aquells dies!”

“El grup de gent que vam anar de viatge de seguida ens vam convertir en una família”. Dana

La col·laboració amb les entitats grega i italiana continuarà en el marc del nou projecte Road to Adulthood, aviat en sentireu parlar. 

“Participar al projecte Atenea m’està ajudant a millorar amb l’idioma i a conèixer moltes persones noves”

/a /Etiquetes: , , , , ,

Per Clàudia Frontino (Agència Talaia)

 

En Salif és de Mali, té 20 anys i en fa quatre que viu a Catalunya. La Núria és voluntària a Punt de Referència i, junts, formen parella de mentoria dins del projecte Atenea. Es van conèixer a la tardor de 2021 i des de llavors es troben setmanalment de forma individual i quinzenalment en activitats grupals amb la resta de parelles que participen a Atenea. 

Les activitats grupals diferencien Atenea d’altres projectes de mentoria, i gràcies a elles aporta una oportunitat per treballar competències transversals que complementen l’objectiu formatiu del jovent que hi participa. Les sessions col·lectives s’articulen a partir d’activitats que també promouen sentiment de pertinença al grup.

El jovent que participa a Atenea, tot i les peculiaritats individuals o les apostes de futur diferents que puguin tenir, es troba en moments vitals semblants i, el fet que tots han optat per fer estudis postobligatoris els uneix més enllà del fet migratori. No tot el jovent d’Atenea ha migrat: el fet comú és que volen seguir formant-se. 

 

 

Parlem amb el Salif i la Núria de vincles, de com de rellevant és tenir una persona referent amb qui parlar i de la importància de les trobades grupals per aprendre i compartir.

Per què participeu a Punt de Referència?

Salif: Em vaig interessar per Punt de Referència perquè tinc dos amics que havien passat per alguns dels projectes i me n’havien parlat molt bé. També perquè volia participar d’activitats amb més gent i trobar ajuda amb la feina, els estudis i l’habitatge. 

Núria: Jo fa anys treballava a la DGAIA i, tot i que ja m’hi he desvinculat des de fa temps, volia tornar a estar en contacte amb jovent migrat, però des d’una nova vessant. A més, últimament hi ha hagut campanyes molt fortes en contra els joves que migren sols i vaig pensar que era el moment de participar a Punt de Referència. 

 

Com és la vostra relació de mentoria?

S: Des del principi vam veure que podíem aprendre molt l’un de l’altre. A mi m’està anant molt bé per aprendre castellà! L’any passat jo tenia una parella lingüística i ara practico castellà amb la Núria. Em costa una mica conjugar els verbs en passat i el català no el parlo gaire bé encara però he millorat. A Mali no vaig anar a l’escola i aquí estic avançant ràpid amb l’idioma. 

N: Si, tot i que jo encara no sé res en el teu idioma! (riu). Des del principi ens expliquem moltes coses de les nostres vides i això ha generat molta confiança. Al principi em preocupava no caure-li bé al Salif o que no conectéssim. Per sort no ha sigut així! Som persones molt diferents i és molt maco compartir les nostres vides i experiències. M’agrada perquè veig el món des de la perspectiva d’algú més jove. 

 

Les activitats grupals estan pensades per ser un espai de suport perquè es treballa l’autoconeixement, el fet d’expressar-se en públic, accedir al mercat laboral, etc. Us ha servit a vosaltres descobrir i parlar tot això de forma grupal i posar en comú dubtes amb les altres parelles de projecte?

N: Si, molt. A vegades no tinc clar si el que li explico al Salif li interesserà o serà útil per a altres persones i va bé saber com ho veuen la resta. És veritat que en Salif sempre participa de les activitats però a vegades hi ha joves que no, i llavors la seva parella de mentoria es preocupa i aquests espais van bé per compartir preocupacions.

S: M’agrada conèixer gent nova, aprendre coses diferents i participar de tot el que es fa i visitar llocs amb la gent del projecte Atenea. Com el dia aquell que vam anar a la Sagrada Família i la vam poder visitar gràcies a un altre mentor que ens va aconseguir entrades i vam entrar junts els quatre.

 

Salif, has notat alguna evolució en competències des que participes al projecte Atenea?

S: Si, em noto millor ara que quan vaig entrar a Punt de Referència. Parlo millor el castellà i puc explicar-me més fàcilment i escriure. A més parlo molt amb tothom, m’agrada parlar amb la gent i he conegut moltes persones i això m’està donant l’oportunitat de fer moltes coses noves. 

També m’està anant molt bé participar a Atenea i xerrar amb la Núria i altres participants per entendre els costums de la gent i com funcionen les coses importants aquí a Espanya. Ara sé què és una nòmina i en què m’he de fixar, com funcionen les hipoteques, com és compartir pis a Barcelona, etc. Tot això no ho sabia abans i és important! 

 

Quins plans de futur tens, Salif?

S: Ara estic acabant el Programa de Formació i Inserció (PFI) d’Auxiliar d’indústries càrnies i prèviament ja havia fet el de soldadura a l’Institut Escola del Treball. Aquest curs voldria haver fet el grau mitjà en soldadura però fins que no tens els papers no et pots matricular en un grau mitjà. Ara que tinc papers i estic fent pràctiques a Mercabarna espero poder treballar allà i tenir l’oportunitat d’estudiar mentrestant el grau mitjà de soldadura el curs vinent. També tinc pendent visitar el Camp Nou i visitar els rius Besòs i Llobregat. Aviam si hi anem aviat, Núria!

 

————————-

Hem volgut fer un estudi extern amb DEP Institut, per mesurar els efectes que té pel jovent haver participat al projecte, en els àmbits de la definició i consolidació del projecte professional, en el capital social i finalment efectes en les seves competències transversals. Aquests són els principals resultats:

De les dades recollides a l’estudi se’n destaca sobretot, pel que fa al seu projecte professional, la millora en tots els nois i noies, les ganes de continuar estudiant i el fet de ser més capaços d’estudiar, fer treballs i ser persistents amb els estudis. També, una major consciència i coneixement de les possibilitats d’estudis a fer i sortides laborals.

Pel que fa al capital social, Atenea ha ajudat el jovent sobretot en els aspectes de: tenir un lloc on saben que poden demanar suport, sentir-se part d’un grup i el coneixement de l’entorn i dels seus recursos.

Els resultats que parlen dels efectes en aspectes transversals expliquen que el jovent ha obtingut un major auto-coneixement i té més facilitat per comunicar-se, en gran mesura gràcies a l’aprenentatge de la llengua durant el curs.

“Hi ha un abús de poder i racisme per part de la policia i els vigilants de seguretat”

/a /Etiquetes: , , , , ,

Per Sara Montesinos, Agència Talaia

 

En Bilal El Gonna va néixer el 20 de febrer de 2001 a Ksarkbir, Marroc. L’any 2018 va decidir marxar del seu país en la cerca de noves oportunitats de futur. Un temps després, però, va viure un desagradable episodi d’abús de poder a l’estació de Sants de Barcelona que encara té efectes sobre la seva regularització documental. Des de llavors, per aconseguir els papers ha començat un període d’espera interminable. Actualment, viu a La Garriga i fa pràctiques de perruqueria a Mollet del Vallès.


Com ha estat la teva vida des que vas arribar?

Vaig arribar a Màlaga el 2018 i vaig estar en un centre, en una mena d’alberg. Després vaig venir directament a Barcelona. Vaig estar uns dies a fiscalia de menors i llavors em van enviar a Tarragona. De Tarragona vaig passar a Castelldefels, també he estat a Canyamars, Bigues i Riells, Sabadell… Quan tenia 20 anys no sabia què fer, un amic em va parlar de Punt de Referència i hi vaig anar, allà vaig participar al projecte Som Llavor i ara convisc amb una senyora gràcies al Projecte Acull.
Tenia plans d’aconseguir el permís de residència perquè vaig arribar menor d’edat, però entre el centre i el consolat, que no m’ho van posar fàcil, no ho vaig aconseguir. Així doncs, l’alternativa era esperar l’arrelament social que significava estar  tres anys sense papers, però tampoc l’he pogut aconseguir per la denúncia que tinc contra meu i perquè em demanen un contracte de 40 hores durant un any. Durant aquest temps no he pogut fer gaires coses, arreu et demanen la residència per poder estudiar. He estudiat una mica de català, cursos de manteniment i ja està. No he pogut treballar. He viscut a un munt de llocs i he conegut molta gent. 

 

Què va passar aquell dia a l’estació de Sants?

Jo estava a Sants, havia anat a veure uns amics i quan tornava em vaig trobar un noi del mateix centre on jo estava, ell era menor i jo ja tenia 18 anys. Jo duia el meu bitllet però ell havia perdut el seu. Vaig entrar i ell va intentar entrar darrere meu per les màquines. Llavors els vigilants de seguretat el van parar i jo els vaig demanar si podia deixar-lo passar amb la meva targeta després de passar jo. Em van dir que no, que era una targeta personal. El jove no coneixia molt bé l’idioma i es van començar a cridar i discutir amb els vigilants. Van decidir treure’m bitllet i em van dir que havia de sortir de l’estació. Vaig preguntar per què, si jo no havia fet res i llavors vam començar a discutir, jo intentava donar explicacions i dir que tenia el meu bitllet, però llavors em van agafar amb força i se’ns van endur. A l’habitació, que no tenia càmeres, ens van començar a pegar als dos, contra la paret i em van trencar el llavi. Duia la cara plena de sang i després van venir els Mossos, els de fora de l’estació i els de dins, ens van agafar les dades i vam sortir. 

Vaig demanar als mossos per què se m’havien endut i em van dir que anés al metge a demanar un certificat i que podia denunciar la situació. Vaig sortir i estava molt enfadat perquè tenia la cara plena de sang i no entenia per què m’havien pegat i no em donaven la targeta. No em van deixar anar al lavabo per rentar-me la cara plena de sang. Em van acompanyar a agafar el tren, la gent em mirava espantada i s’agafaven les bosses. Dins el tren vaig trobar un lavabo i vaig poder rentar-me la cara. Després vaig anar al centre de Sabadell, on vivia en aquell moment i ho vaig explicar tot als educadors. Ens van dir que ens durien al metge per demanar un certificat però van anar passant els dies i no ens hi van portar,es van oblidar del tema. Era la seva feina i haurien d’haver-me acompanyat, era major d’edat però estava tutelat.

 

Com et vas sentir?

Em vaig sentir molt malament aquell dia. Per mi va ser un atac racista, tingui o no papers no em poden parar perquè sí, a més jo duia bitllet mensual. Em demanaven que no agafés el tren allà i que anés a una altra estació. 

 

Què ha passat des de llavors?

Jo vaig pensar que no passaria res, volia passar del tema però dos anys després, el 2021, em va arribar una carta perquè ells havien posat una denúncia i jo no. Vaig anar a jutjats i em van dir que m’havien denunciat per haver agredit els vigilants, un amb lesions al canell i l’altre a les costelles i que havien hagut d’estar dos mesos de baixa. Jo vaig dir que no havia pegat ningú, a més no hagués ni pogut fer-ho perquè ells eren molts i m’havien immobilitzat els braços rere el cos. També deien que jo havia trencat una cadira. Em van pegar, em van denunciar, han fet les seves baixes i a mi ni tan sols em van deixar rentar-me la cara aquell dia.

 

Com t’ha afectat això a la vida?

Fatal, estic molt preocupat perquè no sé què passarà tot i que jo no he fet res. I les mentides…que diguin que he trencat una cadira i que he pegat dues persones quan no ha estat així. Si que vaig cridar i em vaig enfadar perquè em semblava molt fort el que estava passant. Tenia la cara plena de sang i no sabia ni per què. Va ser un atac racista davant molta gent i fins i tot davant la policia, que no van fer res, ho van veure tot però no s’hi van posar tot i que a la denúncia sí que van dir que jo duia bitllet i que m’havien dut a una habitació. Porto quatre anys sense papers i això implica també que no he pogut viatjar a Marroc a veure la meva família. Durant quatre anys no he pogut fer res, no he pogut fer els cursos que volia. Sempre esperar, esperar, esperar fins no sé quan.

 

I això també t’ha frenat la tramitació de la documentació? 

Em va afectar perquè em van dir que em bloquejava la opció de demanar la residència durant cinc anys i això volia dir cinc anys sense fer res aquí per no tenir papers. Ara tinc una advocada a qui li he explicat tot. Al jutge li vaig tornar a dir que jo no havia fet res de tot això. Ella m’ajudarà i espero que amb el nou reglament d’Estrangeria pugui tenir la residència. Ara tinc els papers en tràmit i no sé si la denúncia afectarà que siguin favorables o no. 

 

Com està la situació ara?

Ara estic esperant, he anat tres vegades a jutjats i sempre s’ha anul·lat el judici. Si jo hagués posat una denúncia amb un certificat mèdic no haguéssim arribat fins aquí, però no tinc res i és com si jo fos el culpable. Estem esperant una nova data de judici, alhora que espero una resolució de la sol·licitud de papers.

 

Com creus que afecta l’abús de poder als joves migrants?

Hi ha un abús de poder i racisme per part de la policia i els vigilants de seguretat. Això als migrants els afecta molt. No és només amb els marroquins, és amb les persones estrangeres. Crec que tot el que em va passar a mi era clarament per racisme. És important explicar aquestes coses que passen perquè no els passin a altres persones. Amb tots els efectes que té això en una persona, quatre anys aquí sense poder fer res.

 

“Quan em van parlar de tenir un referent a Mataró vaig pensar que seria molt positiu”

/a , /Etiquetes: , , ,

 

Potser ja has llegit altres notícies o publicacions a les nostres xarxes socials que expliquen que el mes de setembre vam portar el projecte Referents a Mataró, gràcies a l’interès de l’Associació Veïnal de Rocafonda en acompanyar els i les joves de la seva ciutat. Aquest grup de mentoria ja funciona plenament, i actualment les parelles de jove-referent ja s’estan trobant a la capital maresmenca. Hem parlat amb una d’elles: en Ricard i en Pathe.

 

En Pathe té 17 anys i va arribar a Catalunya fa aproximadament un any. Tan sols fa 3 mesos que s’ha instal·lat a Mataró, on viu compartint un pis assistit amb tres joves més. Abans, havia viscut a un centre per a menors a Manresa. “El meu poble al Senegal estava davant la platja, per això m’agrada molt viure a Mataró, a prop del mar.”, diu. El Ricard, en canvi, fa molts anys que viu a Mataró tot i que és d’Arenys de mar. Participa activament en diverses activitats d’associacions de la ciutat amb les que manté un gran vincle. En Pathe i en Ricard s’estan coneixent, fa just un mes que es van trobant setmanalment.

 

En aquestes trobades, en Pathe li ha explicat al Ricard com és el seu dia a dia: està estudiant pastisseria a Sant Vicens dels Horts i cada dia es desperta a les 5 h del matí per agafar el tren i anar a la formació. A les tardes, li agrada córrer per la platja de Mataró i quan pot, queda amb els seus amics de Manresa per jugar a futbol a prop de l’Hospitalet. Com que porta poc temps a la ciutat, encara no ha pogut conèixer gent de Mataró. “Quan em van parlar de tenir un referent aquí vaig pensar que seria positiu. M’agradaria conèixer molta gent d’aquí.”

 

En Ricard estava sensibilitzat amb els reptes del jovent extutelat quan, un tuit d’una persona de Mataró que explicava el projecte el va fer decidir i començar una relació de mentoria.

 

“Apuntar-me va ser la manera de deixar de veure la realitat del jovent des de darrere una tanca i plantejar-me aportar alguna cosa. Tothom necessita aquest acompanyament. Quan veus que aquests nois s’han desplaçat milers de quilòmetres de casa seva i venen a un país totalment nou… Així va ser com vaig decidir tirar endavant. Després d’un procés de selecció i formació, aquí estem, amb el Pathe.“

Junts han compartit 3 tardes. El primer dia que es van conèixer el van dedicar a passejar i a presentar-se i donar-se a conèixer un a l’altre: van parlar de les famílies, del seu dia a dia, del que tenen en comú i dels seus interessos… Al Pathe, a més d’agradar-li els esports, li encanten els vaixells. Al Senegal va adquirir el diploma de mecànica de vaixells i treballava arreglant la mecànica dels motors. Per això el segon dia que es van trobar, van decidir anar al Port de Mataró a veure els vaixells i els tipus de motor de cada un. “en sap eh!” diu en Ricard.
El tercer dia, en Ricard va portar el Pathe al turó Onofre Arnau. Van pujar-hi a la tarda, i van poder veure la ciutat de Mataró des de dalt, en el moment de la posta de sol. Pel Pathe, en Ricard ja és el seu referent de la ciutat, i diu “Estic content. El Ricard és molt bo”.

 

Ara que ja es coneixen una mica més, la parella continuarà la seva relació incorporant-hi també els  objectius que es plantegen aconseguir junts. “Aviat ens toca fer el Pla de Treball amb la Bet, l’educadora del projecte, on posarem sobre la taula tot el que volem aconseguir aquest curs. Practicar l’idioma  probablement serà un dels objectius, però també d’altres com l’orientació formativa.” diu en Ricard. 

Al llarg dels deu mesos de relació als que s’han compromès, tots dos aniran mantenint trobades amb la Bet per tal de supervisar la seva relació i tot el que van assolint junts. A més, en Ricard participa una vegada al mes a les sessions de seguiment, on es troba amb la resta de referents de la ciutat que també han començat a conèixer-se amb un/a jove. 

En el procés de formació vaig guanyar la seguretat que necessitava, i ara aquests seguiments també m’ajuden molt. Sé que en qualsevol moment puc consultar i intercanviar informació amb el grup, ens donem suport. Això és un reforç que tenim al darrere com a Referents i penso que és molt important.

 

Avui, la parella protagonista d’aquest relat té la seva quarta trobada, i descobriran la història de Mataró, passejaran per la muralla i en Ricard portarà en Pathe a la seu de l’Agrupació excursionista de la qual forma part. La cinquena cita sembla que pot acabar amb un partit de pàdel, que guanyi el millor!

“He après a viure com una família”

/a , /Etiquetes: , , ,

Aviat farà un any que la Farah viu a casa el Joaquim, al barri de Gràcia. La seva convivència acabarà d’aquí a dues setmanes, quan la Farah continuarà el seu camí cap a la plena emancipació. Avui ens hem trobat a casa seva perquè ens expliquin com han viscut aquesta experiència. 

Asseguts al sofà, els dos recorden com, fa un any, van rebre la proposta de conviure. La Farah vivia en un pis compartit amb altres menors d’edat i, en fer 18 anys i finalitzar la tutela, va tenir dues opcions: o canviar a un altre pis assistit compartit amb altres joves o bé ser acollida a casa d’una família. “La forma de vida que m’imaginava a un pis assistit era molt similar a la que ja portava, amb normes similars, convivència amb companys i companyes… vaig pensar: això ja ho he provat, prefereixo l’opció de viure amb una família d’acollida, a veure què tal va”. Per altra banda, el Joaquim explica que una habitació del seu pis va quedar buida i paral·lelament va saber de la situació en la qual es troben els i les  joves quan surten dels centres de tutela de la Generalitat. “Em semblava molt absurda la situació i alhora vaig conèixer la iniciativa de l’Acull i vaig pensar que a mi no em costava res acollir. Sempre m’ha agradat estar acompanyat.”

La Farah i en Joaquim fan l’exercici de recordar les primeres setmanes i els costums que els dos han anat integrant al llarg d’aquests mesos. “Vivint aquí he après a dormir sola, era la primera vegada que dormia sola. També he après a perdre la por als gossos, ja som amics amb el Guli“, la Farah riu i mira el gos del Joaquim.

“La nostra convivència ha estat majoritàriament entre setmana, i possiblement l’estona que més compartim és el sopar” i és que la Farah dedica força hores del dia al segon curs del PFI d’hosteleria i en Joaquim treballa. També comenten que, per tenir cura de les tasques de la llar, van preferir no organitzar-se d’una manera rígida, sinó que han trobat una lògica i ganes d’implicar-se en aquestes tasques: “si un cuina, l’altre frega els plats, o mirem la manera d’entre els dos anar fent el que fa falta” diuen.

 

D’esquerra a dreta: la Farah, la Bàrbara (tècnica del Projecte Acull) i en Joaquim.

 

Més enllà dels sopars entre setmana, han compartit algunes experiències que recordaran: des dels dinars de diumenge amb els familiars del Joaquim (i també veïns), passant per escapades fora de la ciutat o també les hores dedicades a la cuina. “La cuina ha estat un tema que ens ha picat, hem cuinat de tot: sopes, llegums, pastes o menjar de Marroc, sobretot per Ramadà” recorda en Joaquim.

Després de totes aquestes experiències, els preguntem què s’emporten després d’haver participat al projecte Acull.
“Ha estat una experiència que, tot i no ser una sorpresa, m’ha sorprès quotidianament. A mesura que descobria la manera de portar les situacions, he anat aprenent moltes coses” diu en Joaquim. I la Farah: “He après a viure com una família”. 

La Farah marxarà a viure a Girona, però continuarà els estudis a Barcelona, i diu que així, podrà trobar-se amb en Joaquim alguns dies.

 

 

Se’ns ha fet tard i la Farah i el Joaquim han de preparar el sopar d’avui: han decidit cuinar un rissotto.

 

La Farah cuina el sopar

“Nosaltres a més del racisme patim masclisme”

/a , /Etiquetes: , , , , ,

 

Sara Montesinos (Agència Talaia)
Fotografia: Berta Roig

 

La Siham té 18 anys i viu a Barcelona, on lloga una habitació. Actualment combina les pràctiques del curs de monitora de lleure amb finalitzar l’ESO. Vol ser educadora social, ho té claríssim. La Siham va arribar a Catalunya amb 16 anys, després d’un llarg trajecte des de Knifra fins a Tànger i des de Cadis fins a Girona.

El trajecte de l’Aicha va ser diferent, l’any 2019, als 17 anys, arriba a Catalunya amb la seva família i visat de turista. Dies després, els seus pares tornen cap a Ksar Kbir, al Marroc, però ella i el seu germà petit, que llavors tenia 14 anys, volen quedar-se. “Vam tenir una discussió familiar, sobretot amb el meu pare”, explica l’Aicha, “la meva mare m’animava a quedar-me per intentar tenir un futur millor que allà. Jo volia quedar-me i el més difícil, que era creuar la frontera, ja ho havia fet”. Finalment, malgrat el seu pare creia que no era una opció per una noia, van deixar que tots dos es quedessin a Catalunya.

 

L’Aicha recorda amb por la nit a la comissaria de Mossos d’Esquadra, on van anar en quedar-se sols per iniciar el procés de protecció de la infància i l’adolescència. “Vam passar molta por, ens deien que hauríem de tornar al nostre país, que no ens podríem quedar aquí, que aquí no podríem treballar ni estudiar. Va ser la pitjor sensació de la meva vida, tenia molta por de que em tornessin a Marroc. Em deien que els centres estaven molt malament, que eren mixtes, que hi hauria nois i hi hauria alcohol i drogues”, explica l’Aicha.

Finalment va ser traslladada al centre de Palautordera, moment en què la van separar del seu germà. “Mai no vam perdre el contacte, ell venia al centre de tant en tant, a nosaltres no ens deixaven sortir soles”, explica. A Palautordera va conèixer la Siham i la Mariam. En fer els 18 anys, i entrar en el què anomenen edat d’habitatge, van haver de marxar. Ara lloga una habitació en un pis compartit en el qual també hi viu la Mariam. L’Aicha ha aconseguit l’homologació del batxillerat que va fer a Marroc i ara ha fet la inscripció per cursar el Grau Superior d’Integració Social.

 

La Mariam va néixer prop de Khenifra, al Marroc, i fa dos anys i mig que va arribar a Catalunya, després d’un trajecte en pastera i autobús, on va conèixer la Siham abans de creuar l’estret en pastera. Totes dues són les germanes petites de les seves famílies i vivien amb els pares quan els van dir que volien marxar de Marroc. “Jo tinc una germana a Itàlia i ella em va animar a marxar de Marroc, vaig parlar amb els meus pares però al principi no volien perquè el camí és molt difícil”, diu la Mariam. A la Siham li va passar el mateix, els seus pares tenien por de que marxés “al final, quan et veuen amb tantes ganes de marxar, ho assumeixen”.
Segons dades de l’informe de la DGAIA de 2021, només el 4’1% d’infants i joves migrants sense referents eren noies.

 

Com perceben la migració les noies?

L’Aicha creu que moltes famílies veuen les noies com persones vulnerables “en canvi els nois són cavallers que poden creuar fronteres i pujar-se a una pastera perquè són forts, nosaltres som princeses que no podem sortir perquè no tenim força”. La Mariam, a més, considera que moltes de les noies i dones de Marroc assumeixen tasques de cures de familiars, cuiden de mares i pares i això fa que no puguin o no vulguin marxar.
Les joves expliquen que hi ha famílies que consideren que les noies no poden estudiar i treballar, que no estan preparades com els nois, alhora però, asseguren que “hi ha persones masclistes, no països masclistes”, i que tot plegat és qüestió d’educació, que les noves generacions van obrint camí i moltes coses estan canviant.

“Venen menys noies perquè tenen por, també les seves famílies”, diu la Mariam, “si no fos per aquesta por, vindrien més.
La majoria de les noies de Marroc vol venir aquí”.

Els motius per migrar, opina la Mariam, són gairebé per a totes els mateixos, poder construir un futur millor. Totes tres coincideixen amb què estudiar allà no dona fruits si no tens diners. “Tinc molts amics que han estudiat i no tenen feina, per això jo vaig decidir provar sort”, diu la Siham, l’Aicha afegeix que qui té diners és qui treballa, qui ha anat a les millors facultats, escoles i universitats privades, “sabem que això no és el paradís, però econòmicament és millor que Marroc”. 

En arribar però, coincideixen també que les expectatives prèvies divergeixen de la realitat, la Siham assegura que “quan estàs allà penses que aquí les coses són més fàcils, però no” també la Mariam ”quan estàs allà creus que en arribar tot serà ràpid, però en realitat has d’esperar molt i tenir molta paciència”.

Totes tres han vist com el seu projecte migratori era diferent del d’altres nois, pel fet de ser noies. S’han sentit més aïllades i menys ateses per part d’educadors i educadores “com que no fèiem problemes, no jugaven ni estaven tant amb nosaltres”, recorden, i asseguren que les travessen més eixos que als nois.

 

Ser dona, una discriminació afegida

Amb tot, tant l’Aicha, com la Mariam i la Siham, són conscients que el racisme afecta a tots i totes les joves que migren soles “si un noi fa alguna cosa malament sembla que tots siguin igual de dolents”, diu la Mariam. Tot i això, saben també que ser dones les afecta de diverses maneres en origen, trajecte i destinació del seu projecte migratori; “nosaltres tenim més problemes que els nois, sabem que pateixen racisme, i no és fàcil, però nosaltres som noies, a més del racisme patim masclisme”, explica l’Aicha, “jo, com que porto vel també pateixo islamofòbia”.

Racisme, masclisme, islamofòbia i un sistema fronterer que prohibeix que les persones cerquin futurs dignes. “Tothom vol trobar una vida millor, sigui d’on sigui”, diu l’Aicha somrient. I així, amb aquesta premisa, les tres joves s’espolsen de sobre les fòbies i manies per continuar trepitjant fort entre murs invisibles. 

 

Els vincles més estrets poden tenir l’inici a Referents

/a

El dia que vam recollir el Premi Solidaritat ens van acompanyar persones que feia anys que no vèiem: antics mentors i mentores, joves que van participar en algun projecte i persones que havien col·laborat, en algun moment o altre, amb Punt de Referència. Ens va agradar molt poder compartir un moment com aquell i vam aprofitar per parlar amb la Cristina (Referent) i en Bilal (el jove a qui va conèixer al projecte Referents).
5 anys després d’haver finalitzat el pas pel projecte Referents estan més units que mai!

 

Anem 5 anys enrere. Tots dos arribeu a Punt de Referència. Amb quines expectatives hi anàveu?

Cristina: Jo vaig arribar apuntant-me al projecte Referents que té una durada de 6 mesos i pensava que, passat aquest temps, la relació amb el/la jove es podria acabar, però si la cosa anava bé doncs podria tenir més continuitat, i en aquest cas no posaria un final.
Bilal: Jo no tenia ni idea de què passaria, però m’ha sortit molt bé, estic molt content. Són molts anys i seran molts més, si la Cristina m’aguanta!

 

DSC_0016La Cristina, en Bilal i la mare de la Cristina, a la porta del Parlament de Catalunya

 

Des que us vau conèixer vau saber que estaríeu tan units com ara?

C: Al començament som dos desconeguts i pot ser una mica artificial crear una nova relació. Tot a poc a poc, jo tenia dubtes sobre si el podria ajudar, i estava nerviosa, pensant si ens entendríem o no, i a mesura que ens vam anar coneixent ens vam anar agafant confiança. Ara la relació és molt més tranquil·la i natural, ja no et planteges si durarà o no. Ell és de la família.

B: Recordo que al principi jo no parlava massa, dominava l’idioma però era molt tímid. Ara tinc molta confiança amb la Cristina, ho sap tot de mi.

 

Què compartiu a dia d’avui? 5 anys després ho sabeu tot l’un de l’altre?

Els dos: Tot. Podem trobar-nos per a fer un passeig, anar de cap de setmana si coincidim… ens veiem mínim una vegada per setmana, a part de whatsapps, i trucades.

B: Per a mi la Cristina és com la meva mare, i la seva família és la meva. Per dir-te alguna cosa, ara fa 4 anys que comparteixo pis amb la seva filla i pensem continuar junts ‘hasta la muerte’! Em fan molt feliç

 

Doncs que vinguin molts més anys junts?

Els dos: que en vinguin molts més!

Carrer de Consell de Cent, 445.
Escala A. Entresol, 08013. Barcelona
93 329 74 27
info@puntdereferencia.org

Ajuda’ns a acompanyar les vides del jovent sense xarxa de suport.
FES-TE’N SOCI

Avís legal

Política de privacitat

Política de galetes