Tinc una bona notícia

Ya tengo lo que quería: un trabajo y una casa para descansar y mantenerme de pie. Espero algún día de fiesta subir a pasar un día en Barcelona“. Fa dues setmanes un jove  escrivia aquestes paraules a la Núria, l’educadora que el va acompanyar en el seu pas pel projecte Referents ara fa dos anys.

Les bones notícies com aquesta no tenen preu. Quan els i les joves ens venen a explicar els seus èxits, a Punt estem de celebració. Poder acompanyar-los des del voluntariat o des d’un rol professional ens permet posar-nos en la seva pell i ens  ensenya que (tenint en compte també la motxilla d’experiències viscudes per a cada un/ d’ells/es) tan les petites com les grans alegries sumen en  la construcció del futur dels i les joves. Amb una edat que ronda els 18 anys el seu estat d’ànim depèn massa sovint de les oportunitats que se’ls donen per aconseguir iniciar-se a la vida adulta amb garanties de poder establir-se a una ciutat, trobar un lloc de treball, un habitatge i una estabilitat emocional.
En aquest article volem compartir tot el que hi ha darrere d’aquestes bones notícies.

Molt més que aconseguir el passaport

Fa dues setmanes rebíem una visita d’ un jove emocionat i eufòric perquè després de 6 anys d’esforç ha aconseguit obtenir el passaport. Per a ell el procés ha significat molt més que tenir l’opció de viatjar, ha comportat retrobar la seva família de qui no tenia notícies des que van viure en el context d’un desastre natural.

Objectiu: el contracte laboral d’un any

Per al jovent d’origen migrant poder aconseguir els permisos de residència i de treball passen per haver de signar una oferta de treball d’un any de durada. Un repte difícil d’aconseguir i que compartim amb els nostres joves. Aquesta setmana estem contentes, un jove que viu a un dels pisos assistits ha aconseguit una oferta a través de la xarxa de persones que ha anat consolidant al seu voltant. Tot un èxit que li permetrà establir-se almenys durant un any!

Aprovar un examen

Una noia del projecte Acull cada vegada que aprova un examen escriu un missatge a la seva educadora de referència. El seu somni és ser odontòloga, tenir una professió reconeguda i ingressos suficients per enviar a la seva família, que viu una complicada situació pel context de guerra del seu país. L’èxit en els estudis és una de les alegries compartides per a molts joves, ja que és una branca clau per la construcció del seu futur formatiu i laboral.

 

Parlem de noies, migrades i extutelades al segon Berenar a Punt

El dia 27 de març es trobaven compartint taula la Josefina Sala, Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social (UAB) i membre del grup de recerca en infància i adolescència en risc social IARS (UAB), Núria Pàmies, Secretària del Consell municipal de Migracions de Barcelona, Rosa Codina, Coordinadora Territorial de Barcelona de l’ Institut Català de les Dones, Aurora Rovira i Teresa Gil, voluntàries al projecte Referents de Punt de Referència i Rita Grané i Berta Roig de l’equip de Punt de Referència.

 

D’esquerra a dreta: Josefina Sala, Rosa Codina, Teresa Gil, Aurora Rovira, Rita Grané i Núria Pàmies

 

Totes elles van estar interessades en venir a aportar la seva expertesa i aprendre sobre la situació de les noies, migrades i extutelades, el tema proposat per aquesta segona trobada de l’espai El Berenar, a Punt. La majoria de noies que participen als projectes de Punt de Referència han tingut una trajectòria vital que les situa lluny de les que solen viure els nois, que continuen sent el gran gruix atès per l’entitat. En aquesta taula ens hem preguntat de quina manera podem donar resposta a les necessitats específiques de les noies.

Les estadístiques confirmen que les noies conformen un 13,41% de les arribades de joves (dades del 2019 de l’ASJTET) i plantegem a la taula si és per aquest motiu que les joves són menys visibles en el treball que les entitats fem per al col·lectiu. Per a respondre aquestes preguntes, la Josefina ens porta a l’arrel de les diferències entre gèneres: el moment de la migració. Opina que la majoria de nois emprenen un procés migratori consensuat amb la família i amb un objectiu concret al país d’arribada, mentre que elles sovint deixen el seu país fugint de situacions de violència. El risc d’aquestes noies de caure en casos de trata és elevat, fet que explicaria un ‘efecte de desaparició’ de noies en aquest procés migratori. La Rosa atribueix també la falta de visibilitat de les noies migrades i extutelades dins la invisibilitat global de la dona.

Aconseguir els objectius que es proposaven en el país d’arribada és una lluita molt complicada per a tots els i les joves que aquí emprenen cada un/a d’ells camins diversos. L’Aurora, que és mentora d’una noia al projecte Referents explica que no és casual que mentre ells solen tenir la prioritat de la cerca de feina, a elles els neix la voluntat de generar un vincle humà, que es sol reflectir en trobar una parella o tenir fills. La Núria la recolza i afegeix que el pes de la cultura en els diversos països, els patrons i models de família, els referents de gènere amb els que creixem les fan projectar el seu futur en una maternitat idealitzada.

 

Com donem un bon acompanyament a aquestes noies? En aquest punt bull la conversa i, després d’un intercanvi de punts de vista es conclou que:

  • Calen vincles de confiança: A Punt de Referència hem observat que la mentoria permet anar reparant les càrregues que les noies porten a sobre a través d’un vincle que es va treballant a poc a poc. L’Aurora i la Teresa han opinat que la mentoria ha incidit sobre l’autoestima de les noies en la participació al projecte de mentoria Referents, perquè els ha permès obrir-se amb algú que se situa fora del circuit de professionals que les atenen. Malgrat els bons resultats, expliquen que a l’inici a les noies els costava confiar en una persona nova.

 

  • Un espai entre iguals i tenir referències d’altres noies que hagin aconseguit una trajectòria de vida positiva. Les dues voluntàries del projecte Referents (que també van ser presents a la primera trobada de noies de Punt en el marc del dia de la dona) proposen obrir un espai grupal complementari al de la mentoria on, a través d’una activitat lúdica es pugui treballar la part emocional i el reforç de l’autoestima de les noies mitjançant referents positius. La proposta d’un espai de trobada entre iguals ha estat aplaudida per la resta de la taula.

 

  • Repensar l’atenció de l’Administració per a les dones. En el debat s’han posat sobre la taula situacions que cronifiquen problemàtiques per a les noies. Un exemple seria el fet que una noia que ha estat tutelada, per llei, no disposarà de la tutela dels seus fills. La Rosa apunta que l’administració hauria de resoldre aquestes violències que poden ser injustes per a les noies i apunta que l’Institut Català de les Dones posa al servei de les joves un espai d’atenció psicològica i de suport a les dones que ho necessiten.

 

Una vegada més hem estat molt agraïdes de compartir aquest espai d’intercanvi de visions i ens les enduem totes per a tenir-les en compte en la intervenció amb les noies.

El mes d’abril fem una pausa i tornarem amb el tercer berenar el mes de maig per parlar sobre menors sense referents. Voldràs venir? Escriu-nos a: comunicacio@puntdereferencia.org.

 

 

Equinocci, el punt mig entre la tutela i l’emancipació.

“Equinocci, el punt mig entre la tutela i l’emancipació”. Amb aquesta frase en Matías Perrone, voluntari del projecte Equinocci va obrir la presentació per explicar el projecte a les “Jornades 10×10 Càpsules d’innovació social: Com gestionar la política d’habitatge com a eix vertebrador de la comunitat?”que va tenir lloc el 15 de març al CosmoCaixa. Equinocci és un projecte impulsat per la Comunitat Sunday amb Punt de Referència, i ha estat seleccionat per UpSocial com una de les experiències innovadores sobre habitatge inclusiu.

 

L’objectiu del projecte Equinocci és oferir una llar situada a Sant Feliu de Llobregat per a jovent extutelat. Un espai que proporciona estabilitat als joves en dos sentits: pel propi fet de disposar d’un habitatge de llarga durada i pel fet de comptar amb acompanyament emocional en una etapa vital de molts canvis.

Quins són els elements que converteixen el projecte Equinocci en innovador, i alhora en replicable?

  • És un projecte comunitari: sorgeix de la iniciativa d’un grup de voluntaris implicats en donar suport al col·lectiu de jovent en situació de vulnerabilitat. El grup treballa en sincronia amb l’equip professional de Punt de Referència i  promou també la implicació dels veïns i veïnes de Sant Feliu de Llobregat per l’equipament i el sosteniment econòmic del cost de l’habitatge.
  • És un projecte que fomenta l’autonomia i la responsabilitat del jovent amb el seu projecte vital.

Portem la metodologia de Referents a Itàlia i Grècia

Gènova (Itàlia) i Thessaloniki (Grècia) pugen al carro de la mentoria que transforma persones i, per tant, societats.
Re-Generations és el nom del projecte impulsat per Defence for Children Italy (DCI Italy) i on s’hi suma ARSIS (Grècia) amb l’ objectiu d’acollir col·lectius de joves d’entre 18 i 21 anys mitjançant el voluntariat. Per aconseguir-ho Punt de Referència els forma i els acompanya en la posada en marxa i supervisió dels projectes de mentoria en aquests dos països, que compartirien similituds amb el projecte Referents.

La relació que s’ha iniciat amb les entitats tindrà una durada de 3 anys. En aquest temps, Punt agafa l’encàrrec de proposar a DCI i a ARSIS una metodologia de mentoria adaptada a les necessitats dels col·lectius de jovent amb qui treballen (de moment a escala de ciutats, però amb voluntat d’extendre-ho al conjunt del país). En el cas de Gènova posant el focus a jovent extutelat, i en el cas de Thessaloniki al jovent refugiat.

L’expertesa de Punt de Referència aportarà coneixement sobre la implicació d’una ciutadania activa en el funcionament en xarxa per atendre al jovent i en la formació de professionals i de les persones mentores per a fer front a la relació de mentoria entre adult i jove.

 

La presa de contacte a Gènova

El mes de febrer va tenir lloc a Gènova la primera trobada a 3 bandes. Durant els dos dies de treball es va fer una anàlisi de les necessitats de cada país en funció del seu context i les seves realitats i, en definitiva, es van assentar les bases que permetran la posada en marxa d’aquest projecte.

 

Quins són els propers passos per a les organitzacions? Fins el mes de setembre aniran teixint i concretant el plantejament dels seus projectes de mentoria, i a partir de llavors començaran a cercar una xarxa de col·laboradors que els permeti posar-los en marxa. Al març de 2020 les tres entitats es retrobaran en el marc del Congrés de Mentoria (organitzat per la Coordinadora de Mentoria Social) i treballaran en comú per revisar les iniciatives implementades.

Aquest projecte és possible gràcies al finançament del Departament de Migració i Afers Interiors de la Comissió Europea.

Un dia per a les dones

 

Demà és 8 de març, dia internacional de les dones i a Punt els volem dedicar el dia a elles.

 

Les noies extutelades conformen una minoria si les comparem en número amb els altres joves que atenem. La seva realitat i trajectòria és força diferent a la que han viscut la majoria de nois. Prenent consciència de la invisibilitat de la dona en la majoria d’àmbits, i amb ganes d’ oferir a les dones un espai on elles siguin les úniques protagonistes, aquest dijous 7 de març hem obert un espai per a noies joves, però també per a dones voluntàries que les han acompanyat, per donar -los la possibilitat de reconèixer-se i reflexionar sobre la seva condició.

 

“Les persones adolescents i joves poden sufrir també desigualtat estructural de gènere. Aquesta desigualtat, juntament amb altres necessitats socio-educatives, poden generar situacions de vulnerabilitat social” Mireia Foradada Villar

 

 

 

 

L’ESPAI PER A LES DONES

La trobada amb les noies avui dia 7 de març ha comptat amb la participació de 12 noies (entre joves i voluntàries) i 3 professionals de l’entitat que han dirigit la sessió i han ofert un servei d’atenció i espai lúdic per als seus fills i filles.

A les 18h obríem l’espai amb dues activitats per a conèixer-se entre elles, i posteriorment s’ha proposat que cada una plasmés en un paper què es per ella ser dona i amb quines idees s’identifica. Els fulls s’han anat omplint de paraules, dibuixos i també fotografies que les han anat definint. El moment més interessant d’avui ha estat quan cada una ha compartit la seva visió i opinió del que significa per a ella ser dona, doncs s’han obert alguns debats i molts punts de vista compartits entre el grup.

 

Què significa per a les dones el fet de ser-ho?

Malgrat l’activitat no estava ideada per entrar en profunditat en aspectes concrets, ni indagar en les històries de vida de cada una, avui elles han compartit visions de molt interès per a totes i sobretot han posat sobre la taula reivindicacions com:

Capacitats

“Hi ha hagut dones pioneres en molts àmbits, però mai han estat reconegudes”

“Encara que no tinguem el mateix físic que els homes, les dones tenim cap i les nostres aptituds. Podem fer moltes més coses que cuidar. Podem treballar per exemple. “

Cura

“M’agradaria que em cuidin. Jo cuido als meus fills i faig totes les tasques de casa. Qui em cuida a mi?”

“Ara que no tinc parella, estic aprenent a cuidar-me a mi mateixa”

Maternitat

“És un fet que ens determina el futur com a cuidadores dels nostres fills o bé és una facultat de la que disposem i no ens ha d’encasellar en un rol concret?”

Llibertat

“Hem de poder anar vestides com volguem”

Igualtat

“Hauriem de tenir els mateixos drets homes i dones”

“La distinció per gèneres, per a mi, és construida. No hauríem d’estar parlant de diferències entre homes i dones”

                                     

 

Som dones i volem que ens escoltin

Hem volgut recollir en una pancarta els missatges que cada dona té ganes d’expressar.

SOM DONES “Podem fer-ho”, “serem com volguem”, “som independents i lluitadores”, “vull ser lliure”.

Abans de marxar cada una de les noies ha explicat com s’ha sentit després d’haver compartit aquesta activitat. Totes elles havíen vingut a la expectativa i amb alguns nervis pel fet de no conèixer-se entre elles i sembla que han marxat contentes i valorant positivament aquest espai.

 

Més enllà de l’activitat d’avui en el marc del 8 de març, a Punt de Referència treballem amb la perspectiva de gènere en el dia a dia de la nostra intervenció. Us ho expliquem!

 

COM TREBALLEM A PUNT PER INCLOURE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE A LA INTERVENCIÓ?

Des de l’entitat es considera rellevant poder incloure la perspectiva de gènere en el treball amb les persones mentores. En la creació dels grups de voluntariat intentem que aquests siguin el màxim de diversos per tal d’oferir a les persones mentorades, diferents adults de referència.

Durant els processos de mentoria acompanyem les persones mentores a qüestionar-se constantment els propis estereotips, perjudicis i privilegis i a parlar explícitament sobre les relacions de poder per abordar possibles abusos de poder en la relació de mentoria.

 

Treball amb els i les joves: en les trobades individuals amb jovent sovint tractem les relacions sexo-afectives, les violències, desconstrucció dels rols de gènere, pressions estètiques, salut, etc. Trobem important poder incidir amb els joves nois a treballar també les implicacions de les noves masculinitats i tenim ganes de dedicar nous espais on aprofundir en aquestes temàtiques amb els grups de joves. Les professionals de Punt també volen iniciar-se en aquest tipus de treball i rebrà una formació aquesta primavera.

Cuidem el llenguatge: El llenguatge crea realitats i procurem tenir cura especial quan ens comuniquem per tal de no estigmatitzar la diversitat de persones.

Esperem poder continuar cuidant i millorant la perspectiva de gènere en el nostre treball diari i de futur. Mentrestant, demà 8 de març donem suport a la vaga feminista.

Fem lluir els espais donant-los una nova imatge

Amb la crescuda en número de projectes, de joves atesos i ateses i de voluntariat, Punt de Referència va  fer un esforç per ampliar els espais d’oficina i aquest any ens hem proposat donar-los una nova cara, deixar-los renovats perquè esdevinguin acollidors.

Més enllà de l’imaginari de decoració que cada una pot aportar, volíem renovar aquest espai amb hàbits de consum conscient. Punt de Referència està apostant per un tipus de consum que vol establir vincles que permetin reaprofitar materials o serveis, o bé un consum de compra conscient.

 

 

Què us sembla el nou despatx de tutories? I la sala d’estudi?
Totes dues han estat pintades per un centre especial de treball (Sao Prat) i equipades amb donatius de persones particulars i d’empreses (a través del web donalo.org).

 

Gràcies a totes les persones que esteu col·laborant a fer de Punt, un espai més acollidor!

 

Quin camí emprèn el GR? Entrem en el procés creatiu del grup

El grup del projecte GR16-18 encara en un dels moments més dolços i interessants del curs, us l’expliquem!

Com heu anat sabent, la primera meitat del curs els i les joves han pogut aprofitar els dies de GR per a conèixer-se, establir els primers vincles de confiança, consolidar les ganes de participar en el projecte, agafar coneixements fotogràfics i habilitats personals i relacionals. Haver assolit junts aquestes fites és clau per encarar la segona part del curs amb una bona base participativa i de cohesió de grup, i resulta un bon entrenament per encarar la creació de la seva pròpia exposició fotogràfica.

Tot a punt per a la creació col·lectiva

Aprofitant la capacitat de reflexió i l’energia del grup, el GR ha començat a idear la seva exposició fotogràfica, que s’inaugurarà el dia 11 de juny a l’Espai Francesc Català Roca.
Els propis joves han posat sobre la taula aquelles temàtiques de les que els agradaria que tractés l’exposició i per tant les seves fotografies. Els prejudicis, el pas del temps i les incerteses del futur són algunes de les preocupacions més fortes i més compartides entre el jovent del GR que viu amb angoixa l’arribada de la majoria d’edat. Aviat us donarem detalls de la temàtica triada!

 

Millorant la tècnica fotogràfica

Com a novetat respecte l’any anterior, el GR16-18 ha pogut comptar (sumades a les sessions educatives amb Photographic Social Vision), amb una classe magistral sobre tècnica fotogràfica a càrrec de Roberto Alcázar, formador de Casanova Fotografia, empresa col·laboradora de Punt.

 

Activitats que enriqueixen la mirada

Aprendre dels altres sempre és enriquidor, per aquest motiu les dues properes setmanes el GR col·laborarà amb alumnat del curs d’Integració Social de l’Institut Miquel Tarradell que farà un Aprenentatge i Servei apropant-se a la nostra entitat i elaborant conjuntament amb nosaltres i amb l’equip educatiu del CCCB, un producte cultural a mida que s’exposarà al propi museu. Aquesta experiència segur que aporta idees i aprenentatges que els joves tindràn en compte en el seu procés creatiu de l’exposició de fotografia.

La Magic Line ens posa en Marxa

El mes de febrer ha arribat i amb ell, una de les cites més esperades de l’any, la caminada Magic Line!
Una vegada més Sant Joan de Déu proposava una àmplia mobilització per donar suport a iniciatives que afavoreixen a col·lectius de persones en situació de vulnerabilitat. Punt de Referència s’hi ha tornat a sumar.

Com hem participat?

Un grup de joves de Punt de Referència es va reunir per a organitzar una activitat divertida i que recaptés fons per l’Obra Social de Sant Joan de Déu. El consens entre el grup ens va dur a participar, el dissabte 2 de febrer, a un torneig de futbol a les instal·lacions de l’ INEFC. Tot estava preparat per l’arribada del dia: només calia dur alguna cosa per a dinar, els 3€ de donatiu i moltes ganes de compartir un dia de futbol amb altres persones de l’entitat.

Malgrat el dia va començar amb el cel tapat, finalment l’esforç dels joves es va veure compensat quan el temps es va començar a obrir i va permetre que els nostres jugadors poguessin gaudir d’un gran d’un dia d’esport. A més a més, l’activitat va aconseguir recaptar 108€!

 

Els diners aconseguits ens van permetre apuntar algunes persones a l’equip participant a La Magic Line de Barcelona, una caminada de 10 km per a trobar-nos, fer equip i conèixer nous racons de la ciutat. Aquest ha estat el cinquè any consecutiu que Punt aprofita l’oportunitat de participar a la BML, que aquesta vegada ha estat marcada per una alta participació de persones voluntàries.

 

Hem quedat molt contentes de poder aportar el nostre granet de sorra a la Magic Line, i  sobretot de poder compartir aquest dia amb tots vosaltres.

 

Benvingudes al nou espai de debat: El Berenar, a Punt

Benvingudes i benvinguts al nou espai informal on podràs compartir la teva visió sobre tot el que afecta al jovent tutelat i extutelat: el cicle de conversa El Berenar, a Punt.

Teníem ganes d’oferir un espai obert a persones sòcies, treballadores de Punt, càrrecs institucionals, persones expertes en la temàtica a tractar i empreses col·laboradores interessades en debatre i aportar la seva mirada. Per aquest motiu hem obert aquest nou espai que, d’entrada, proposa trobades bimensuals, cadascuna per tractar una temàtica diversa. 

El dia 13 de febrer vam fer la primera trobada sota el títol ‘De la minoria a la majoria d’edat. Un pas crucial pel jovent tutelat’. En aquest primer berenar vam comptar amb la participació de Dolors Chavarría de l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat, Alícia Castillón del Consorci de Serveis Socials, Pilar Trenchs, sòcia i antiga voluntària del projecte Acull, Isidre Carbonell, membre de la Junta, Rita Grané, directora de Punt i Marta Roda, tècnica del projecte GR1 16-18. 

D’esquerra a dreta: Alícia Castillón, Rita Grané, Pilar Trenchs, Dolors Chavarría, Marta Roda i Isidre Carbonell

 

La crònica del primer Berenar:

Eren les 18h del dimecres 13 de febrer i la cuina de Punt s’ha anat omplint de les persones convidades al berenar. Algunes d’elles es coneixien i d’altres era la primera vegada que tenien l’oportunitat de trobar-se. En tot cas, després d’una breu presentació iniciàvem la sessió explicant aquest nou espai, i esperant que el debat complís amb les espectatives de totes.
L’Isidre ha obert la conversa contextualitzant la situació de tensió que viu el jovent tutelat quan afronta la majoria d’edat, el procés de fragilització que podem percebre en els joves a mesura que s’apropen als 18 anys i, com a punt clau per a combratre-ho, la importància de tenir referents adults amb qui tenir un vincle sòlid.

A més de l’objectiu de tenir referents adults amb qui vincular-se, l’Alícia Castillón sumava un altre repte per acompanyar als joves en l’impàs a la majoria d’edat: el de preparar-los correctament (abans dels 18 anys) per a la seva emancipació. Observa que hi ha jovent que porta molts anys tutelat en un sistema que no els ha preparat suficientment per a fer front al moment d’ emancipar-se i posa sobre la taula el plantejament de com evitar la sobreprotecció d’aquests menors garantint-ne igualment la protecció adequada. La Dolors respon que l’ideal seria poder treballar de forma individual amb cada jove, atenent a la seva situació i necessitats, i lamenta que el ritme actual en el que treballa l’ASJTET, fruit de l’arribada creixent de menors no acompanyats,  no permet aquesta dedicació.

Malgrat la complexitat de la situació celebrem les noves iniciatives que permeten atendre de forma més personalitzada aquests joves. Projectes com el GR16-18 de Punt de Referència ofereixen al jovent tutelat recursos i eines complementàries a les establertes pels serveis socials. La Marta, tècnica del projecte explica com el treball en mentoria i l’ús de la fotografia aconsegueixen canvis positius en el jovent: estableixen nous vincles amb companys i companyes de fora del seu circuits habituals, i els ofereix oportunitats per a millorar la seva estabilitat emocional. Els bons resultats en els i les joves i la tendència creixent en número de joves en situació de tutela fan que aquest projecte agafi volada.

Després d’una hora i quart de conversa toca tancar el debat. Ha estat molt gratificant poder escoltar l’opinió i els dubtes de persones amb trajectòria diversa però un interès en comú, i veure com han posat sobre la taula les diferents visions sobre el pas a la majoria d’edat. El grup ha coincidit prou al detectar les fortaleses i les mancances en l’acompanyament a aquest jovent i s’han mostrat molt contents de compartir un bernar com aquest.

A Punt de Referència també ens alegra la bona rebuda al nou espai, i ja ens posem a treballar en el proper debat, que tractarà sobre ‘Ser dona extutelada’. Ens hi veurem?

París, Sevilla i l’intercanvi d’experiències en mentoria

A Punt de Referència no oblidem la riquesa que ens aporta  l’intercanvi d’experiències i la transferència de coneixement amb entitats espanyoles o europees. Aquest mes de gener hem estat a París i a Sevilla, us ho expliquem.

 

París 

Els dies 24 i 25 de gener hem estat a París, participant a un nou seminari de la xarxa de la qual formem part des de la seva constitució el març del 2016: European learning network of mentoring programmes for migrants, organitzat per l’European Center for Evidence-Based Mentoring amb el suport de la King Baudouin Foundation.

En el seminari de París ens hem retrobat amb entitats de diversos països que treballem amb mentoria per a joves migrants amb les qui els darrers anys hem treballat per a millorar l’expertesa en mentoria i les bones pràctiques de les entitats. En aquesta edició també han participat entitats noves a la xarxa, com és el cas de l’AFEV, amfitriona de la trobada a París.

El dia 24 va ser un dia per apropar-se a la seu i conèixer de prop el treball de les entitats de la capital francesa, mentre que el dia 25 es va preveure com un intercanvi d’interessos i pràctiques en mentoria entre entitats. Alguns dels debats interessants a destacar han estat el d’ ‘aliar-se amb nous col·laboradors que complementin i sostinguin els teus projectes de mentoria’ i el de ‘com us plantegeu progressar en mentoria en els propers anys?’. Aquests dos dies han servit per prendre nota des tendències en la mentoria a nivell europeu.

 

Sevilla

L’Obra Social de La Caixa promou el programa Incorpora Jóvenes, un programa pilot que vol garantir la inserció socio-laboral de joves extutelats a Andalusia. Per aconseguir-ho ens van fer l’encàrrec d’acompanyar-los a dissenyar i posar en marxa la línea de mentoria d’aquest programa.

 

Després d’una feina a distància on hem anat transferint els nostres coneixements en mentoria, el viatge a Sevilla ha servit per conèixer els més de 30 educadores i educadors d’Andalusia interessats per a conèixer la metodologia en profunditat. Amb tots ells hem compartit una jornada en la qual han pogut assessorar-se i resoldre dubtes per tenir-ho tot a punt en la imminent posada en marxa del projecte al seu territori.

 

 

I això no és tot. El 14 i 15 de febrer serem a Gènova com a partners d’un projecte europeu que té com a objectiu la millora del suport al jovent d’entre 18 i 21 anys, mitjançant la implicació de la ciutadania. Aviat us ho podrem explicar!

El GR16-18 guanya la confiança de la Fundació Probitas

En les darreres setmanes molts mitjans de comunicació s’han fet ressò de la importància d’impulsar projectes de mentoria per acompanyar als menors migrants sense referents familiars. L’equip de Punt de Referència fa 3 anys ja s’avançava a aquesta demanda i ja compta amb una experiència de tres edicions treballant amb mentoria per a jovent tutelat amb el projecte GR16-18, que ha rebut el Premi Civisme a la Innovació 2018.

 

 

És un projecte innovador perquè treballa en mentoria grupal (posant el focus en la protecció dels menors tutelats), perquè aposta per fer mentoria amb fotografia: és el primer projecte al nostre país que vincula mentoria amb accions dirigides grupals (en aquest cas d’aprenentatge de fotografia) i perquè és el primer projecte de mentoria dirigit a adolescents d’entre 16 a 18 anys que són acollits en recursos residencials i es troben en la darrera fase de tutela.

Convençudes del potencial del projecte vam decidir sumar nous còmplices presentant-nos a la convocatòria d’ajuts que va obrir la Fundació Probitas, qui va valorar molt positivament els resultats del projecte GR 16-18, pel qual ens han atorgat un suport econòmic per sostenir el projecte durant aquest any 2019. Un suport que no hem rebut per part de les administracions públiques malgrat els bons resultats dels 2 primers grups-pilot.

L’ajut de Fundació Probitas ens permet finançar el 29% del projecte, però per sobre de tot ens permet sumar aliances que fan créixer la xarxa que ajudarà al jovent tutelat a afrontar la seva emancipació amb més oportunitats d’èxit.

El que sempre has volgut saber dels pisos assistits

Fa temps que tenim ganes d’obrir-vos les portes dels pisos assistits. Avui ens hem sumat a una de les reunions periòdiques de l’equip d’habitatge, per mostrar-vos a fons com funciona la tasca d’educadora en els projectes d’habitatge, quins són els seus reptes i les seves preocupacions en el seu dia a dia acompanyant l’emancipació del jovent.

D’esquerra a dreta: Sara (estudiant en pràctiques als pisos assistits, Marta, Tere i Coral (tècniques dels pisos assistits)

 

La reunió ha començat per una ronda en la qual l’educadora de cada pis comparteix la situació dels joves que requereixen més atenció. Analitzen la situació de joves que en el seu dia, abans d’entrar a viure al pis, van trobar-se amb les mateixes educadores amb les qui van acordar el seu pla de treball individualitzat. Aquest pla, que també és revisat i signat per l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat, preveu uns objectius a complir a 6 mesos vista mentre el/la jove conviu ja al pis, i es revisa i renova per periodes similars fins als 21 anys, en que finalitza l’acord d’estada als pisos. I després què?  Això serà tema d’un altre article.

 

Què necessites? Aposto per tu
De la reunió ràpidament es destaca el fet que els joves es troben en moments diferents i demanen, cadascun, un acompanyament amb molta intensitat i en àmbits diversos. Per exemple, mentre hi ha un/a jove amb dificultats per a esforçar-se amb l’estudi, un altre necessita ajuda per supervisar la seva economia, o no sap què fer quan està malalt. Per a cada cas, l’ educadora valora el nivell de seguiment que la persona necessita per progressar cap a una emancipació plena, en la que els i les joves acabin sent els únics responsables del seu camí.

 

Què es demana a canvi? Respecte, confiança, compromís i sinceritat
La relació entre joves i educadores dels pisos assistits és de molta intensitat. Cada dia els i les joves reben la visita de la seva educadora, qui supervisa que s’estiguin complint totes les tasques que suposa mantenir una llar digna i es posa al dia amb tot el que els preocupa. Aquest contacte permanent (sumat a les converses constants via whatsapp, trucades o tutories a l’oficina de Punt) fa que les relacions es cuidin especialment, oferint també el suport emocional que sovint és el més necessari.

La felicitat ha arribat a mitja reunió quan la Marta ha explicat que un jove, després de mesos de batalla,  ha aconseguit tramitar el NIE. I és que quan una educadora ha pogut comptar amb la confiança, el compromís i implicació de la persona jove, en arribar els bons resultats, l’alegria compartida es multiplica.

 

La importància del grup
Més enllà d’establir el seu procés d’emancipació individual, no oblidem que els i les joves comparteixen la llar en grups de 4. El funcionament del grup influeix inevitablement en els rols que s’estableixen dins del pis i en l’estat emocional de cada jove, per aquest motiu una altra tasca molt important de l’ educadora és procurar que s’estableixin vincles sans i referents positius entre els propis joves i que puguin compartir un espai on conviure sense conflictes.

El grup també és important dins l’equip de professionals del projecte d’habitatge, per aquest motiu la Tere, la Coral, la Marta i la Sara comparteixen, en una reunió com la d’avui, eines i consells per a continuar acompanyant al jovent dels pisos de la millor manera possible.