Punt de Referència col·labora amb la cursa Moritz Sant Antoni

/a

El pròxim 26 de gener, l’equip de Punt de Referència col·laborarà amb la cursa Moritz Sant Antoni. En aquesta edició, el jovent, el voluntariat i l’equip gestionarem el guarda-roba. En aquest marc, cerquem 25 persones voluntàries. La seva tasca serà ajudar a gestionar el guarda-roba de la cursa. És una bona oportunitat per compartir jovent i mentors l’ambient d’una cursa des de dins. Us animeu?

La Cursa Moritz de Sant Antoni és una prova atlètica popular que se celebra al barri de Sant Antoni de Barcelona des de l’any 1979. L’esdeveniment al gener sol iniciar el calendari de curses que se celebren a la ciutat amb un circuit de 10 quilòmetres.  

 

“Una de les nostres línies de treball és cercar col·laboracions amb altres entitats per impulsar oportunitats pel jovent”– Rita Grané, directora de Punt de Referència.

 

Vols participar?

L’activitat serà el pròxim 26 de gener de les 7:30 h a les 12:30h al Col·legi Salesians de Rocafort, Barcelona.

Inscriu-te

 

Som en essència éssers relacionals: fem comunitat!

/a

Has pensat mai en el paper que tenen les relacions en la teva vida? Hi ha relacions que ens nodreixen, altres que a vegades ens fan mal i altres que ens acompanyen quotidianament i ens donen un marc de referència. De fet, estem envoltades de persones amb qui ens relacionem. La qüestió és: com són aquestes relacions? Són relacions que ens vinculen afectivament amb qui tenim al davant? I que ens vinculen positivament aportant-nos suport i benestar? O simplement, són persones amb qui parlem o ens creuem sense més ni més?

Com s’explicita al comunicat que Punt de Referència va llençar fa un any, la solitud no desitjada “multiplica per 5 les possibilitats de patir depressió o ansietat i afecta especialment  les persones que viuen en situació de pobresa o desocupació”. Aquesta és una situació que afecta una gran part del jovent tutelat i extutelat.

Les relacions i les xarxes en les quals estem immerses ens ajuden a construir l’autoestima, l’autoconcepte i la identitat. Aquests 3 pilars ens proveeixen de salut emocional i ens aporten el rumb per construir el nostre projecte de vida enllaçat en la comunitat on vivim. Som en essència éssers relacionals.

Ara bé, hi ha un altre factor molt significatiu i que té a veure amb la qualitat i presència d’aquestes relacions. També és important que aquestes relacions puguin ser significatives i positives pel nostre benestar, que siguin relacions que ens donen suport, ens sostenen, ens reconeixen i validen tal com som. Són aquest tipus de relacions les que ens donen la seguretat i l’autonomia per afrontar el nostre propi projecte de vida.

Des dels projectes de mentoria social, com els projectes Referents, Atenea i Acull, es cuida molt i s’acompanya a voluntariat i jovent per construir aquest espai de relació que ens potencia i en especial al jovent, que estan en aquesta fase inicial de construir el mateix projecte de vida.

A més, es posa molta cura en acompanyar la construcció de la relació entre persones que per la inèrcia de la societat on vivim no ens interrelacionem. Donat que solem establir relacions amb qui tenim factors socioeconòmics i codis culturals similars. És per això que les relacions de mentoria són claus, també, per obrir oportunitats, nous contextos i aprenentatges a les persones que hi participen. Tot provocant, alhora, un major nivell del sentiment de pertinença; factor clau en la prevenció de la salut mental de jovent i persones adultes.

Estàs preparada per posar el teu granet de sorra en fer realitat el dret a sentir-se acompanyat i recolzat pel jovent tutelat i extutelat aquí a Catalunya? Punt de Referència posa les bases i l’acompanyament per fer-ho realitat i que sigui una experiència enriquidora per totes les parts. Des de Punt hi posen la terra i el test, i entre totes podem omplir-lo de llavors, aigua i vida per fer de la nostra comunitat un espai amb més benestar emocional i social per a tothom!

 


 

Laura Terradas Cargol

Coordinadora pedagògica de Punt de Referència del 2017 al 2023.

OPINIÓ: La nostra teoria de l’amor / Això no és Suècia

/a

 

Possiblement, els suecs són, o han estat, la societat humana més antinatural. Els humans som socials per naturalesa. Però també som culturals, i la cultura evoluciona i amb ella canviem. La tribu era, en els temps més remots, el nucli de la vida. Tot passava en i amb la tribu: la cacera, la vida, les relacions interpersonals… Amb l’agricultura i la ramaderia, les societats s’atomitzen i els nuclis familiars van prenent força, tot i que perduren espais d’intensa vida social: els pobles, les parròquies, els mercats… Les revolucions industrials empenyen molta gent a les ciutats, els habitatges es redueixen i les famílies es limiten a pares i fills. No obstant, les tradicions i la necessitat de suport mutu encara mantenen fermes les relacions entre dues i tres generacions, i l’emergent cultura del lleure fomenta espais socialitzadors. Però arriba una triada que ho canvia tot: la societat del benestar, que trenca els lligams d’interdependència entre individus; el valor de l’individualisme; i internet, que et permet viure reclòs a casa.

Tornem als suecs. Als anys 70 es consideraven una societat tan avançada que van optar per prescindir del grup o, el que és el mateix, de les relacions entre individus. El seu model cultural va promoure l’individualisme fins a l’extrem i les autoritats sueques van promoure avançadíssims programes socials que permetien que qualsevol persona pogués viure de manera autònoma gràcies al suport de l’Estat. Així, es trencaven els seculars lligams familiars i grupals. Suècia es declarava la societat més avançada del món sent, alhora, la més antisocial. La conseqüència més dramàtica és que milers de suecs moren en la més extrema soledat i ningú no els troba a faltar. Ni els seus hereus. El fenomen està magistralment explicat a la pel·lícula “La teoria sueca de l’amor” (2015), d’Erik Gandini.

L’individualisme sempre ha estat una reivindicació de rics. Els valors d’una societat són el millor reflex de la seva idiosincràsia. A Europa tenim les necessitats bàsiques ben resoltes: per menjar anem al súper i el gran dilema al qual ens afrontem és què triar; si estem malalts anem al metge de la sanitat pública i l’inconvenient a superar és una cua o una llista d’espera; per desplaçar-nos podem triar entre el cotxe particular, la bicicleta privada o la pública, l’autobús que passa molt sovint, el metro, el taxi, l’avió… Resoltes amb escreix aquestes necessitats bàsiques, en provoquem de noves, com la necessitat d’autoconeixement i introspecció o la independència individual. En aquest paradigma cultural, neix la demanda del dret a la soledat.

Als antípodes culturals, atia , entre les moltes definicions de pobresa es contempla el no disposar d’una comunitat de suport. En els països pobres la comunitat t’ajuda a cobrir les necessitats vitals. Per això, quan un gambià o un senegalès parlen de la família no es refereixen només als germans i als pares, també hi té cabuda pràcticament qualsevol persona del poblat o del territori, amb qui els lliga un grau de parentiu inimaginable per a un occidental. I per això, quan migren i arriben a un país europeu i comencen a guanyar els primers diners, no dubten gens en enviar una part a la seva família i coneguts. Ajudar-se mútuament és un dels fonaments en la seva moral. Saben que la soledat és la pitjor desgràcia que por patir una persona. Els hi va la vida. La necessitat social està per sobre de tota la resta  de necessitats bàsiques –la salut, el menjar, l’habitatge-, que en depenen d’ella. La soledat mai és desitjada.

A Occident, en canvi, al mateix temps que la soledat volguda es valora com una opció, la no desitjada creix com una bola de neu i és la gran pandèmia de les societats que s’autodenominen avançades. 30 milions d’europeus diuen sentir-se sols. I no tots són persones grans, com prodríem pensar. A casa nostra, un 25% del jovent també senten que pateixen soledat. La soledat camina de la mà de l’exclusió social, retro-alimentant-se mútuament. Relacionar-se és una necessitat psicològica i, no tenir la possibilitat de fer-ho, ens condemna a problemes de salut mental i física. Està demostrat que la soledat escurça l’esperança de vida. Per aquest motiu, des de l’Associació Punt de Referència hem llençat un comunicat per incorporar el Dret a sentir-se acompanyat i recolzat en la Declaració Internacional dels Drets Humans i acabar amb la soledat no desitjada.

Contra la soledat ningú n’està vacunat, però les eines de prevenció existeixen. La més radical és un canvi cultural o, el que és el mateix, avançar cap al nostre passat cultural: apropar-nos al Senegal i allunyar-nos de Suècia. 

A Punt de Referència treballem amb jovent ex-tutelat que, en complir la majoria d’edat, han sortit dels sistemes de protecció de menors per iniciar la vida com a adults suposadament autònoms. Molts d’ells són migrants i la gran majoria provenen del Magreb i dels països de l’Àfrica Occidental. Són joves, viuen en situació de pobresa i s’afronten a un xoc cultural enorme. Des de l’entitat, els oferim un suport integral: els ajudem en la quimera de trobar habitatge, els acompanyem en els seus anhels professionals, els motivem perquè segueixin formant-se i els ajudem a superar totes les traves burocràtiques per regularitzar la seva situació. A banda d’aquests problemes pràctics, sobretot, se senten sols. I la soledat, quan ets jove, és encara pitjor, ja que et trobes en el moment de la vida en el que les relacions socials adquireixen la màxima importància pel propi creixement personal i benestar emocional. Per això, el programa de suport principal que els oferim és l’acompanyament per part d’una persona voluntària, que ho fa des de la solidaritat i a través de l’afecte. 

L’escriptora i poetessa nicaragüenca Gioconda Belli deia que la solidaritat és la tendresa dels pobles. Per això, a Punt de Referència creiem que l’acompanyament emocional és la millor manera d’exercir la nostra solidaritat vers aquests jovent que es troba en una situació de risc social. I també ho fem des de la reivindicació del dret a l’acompanyament afectiu. Ningú hauria de sentir-se sol: ni una àvia sueca de 80 anys ni un jove migrant marroquí de 18 ni el nostre veí del replà, del qual no sabem ni el nom. Aquest és el principal xoc cultural que impacta a molts dels migrants que arriben a casa nostra.

Cal reivindicar el dret a l’acompanyament afectiu, ja que l’amor és la millor vacuna contra la soledat. Si més no, aquesta és la teoria de Punt de Referència i la reivindiquem exercint-la. Perquè, com diu la sèrie de TV3, això no és Suècia.

 

 

Juanjo Ortega

membre de la junta directiva de Punt de Referència i coordinador de campanyes i captació de fons a l’Obra Social Sant Joan de Déu.

 

OPINIÓ: La mentoria social una eina d’èxit contra l’abandonament escolar

/a

  • Garantir una educació de qualitat significa: contemplar altres formes de suport educatiu més enllà dels centres educatius, i tenir en compte els processos emocionals del jovent

 

 

 

Mònica Arús

Gestora cultural i instructora de Mindfulness i Yoga. Amb una llarga experiència en el sector cultural com a gerent d’organitzacions i institucions públiques i privades. En l’àmbit social fa més de 20 anys que està vinculada a l’Associació Punt de Referència.

 

 

Aquest 2024, a Catalunya 168.982 joves cursen batxillerat o un cicle de formació professional de grau mitjà, però quants d’ells se’n sortiran amb èxit? Durant el 2023, el 16% del jovent català de 18 a 24 anys no tenia cap titulació més enllà de l’ESO i declarava que no estava estudiant. El fracàs escolar va més enllà de la falta de motivació pels estudis, el rendiment econòmic, el nivell educatiu dels pares i mares, l’entorn familiar i la situació econòmica són predictors davant del fracàs escolar. 

Què passa amb el jovent que no té una xarxa de suport que l’animi a continuar estudiant i l’ajudi en el dia a dia? En el cas del jovent tutelat les estadístiques indiquen que l’abandonament escolar és el triple respecte a la població tutelada. Quin futur espera a aquells que no poden comptar amb ajuda a fer els deures, entendre els conceptes que s’estudien, recursos per llibres o suport davant de nous desafiaments culturals i lingüístics?

La família és un dels principals elements des d’on parteix la desigualtat, l’experiència transmesa pels pares i familiars, suma’t a la classe econòmica, generen un punt de partida diferent per cada alumne. La falta de referents va més enllà de la família, el jovent tutelat i extutelat també té dificultats per introduir-se en la comunitat i crear una xarxa de suport sòlida que els pugui recolzar.

En aquest context, la mentoria social és una empenta per fer que aquest jovent continuï estudiant, ja que promou l’efecte Pigmalió. El jovent millora positivament la seva autopercepció gràcies a l’acompanyament de les persones voluntàries i això genera millors processos educatius. Tothom necessita una persona que cregui en ella, algú en qui confiar quan sentim inseguretat davant d’un repte.

Des de Punt de Referència, impulsem el projecte Atenea des del 2016, que a part de ser un projecte d’acompanyament educatiu basat en la mentoria social, també millora competències transversals tan importants com la comunicació, la perseverança, la consciència emocional, l’autonomia i la iniciativa.

Durant el 2022, aquestes van ser les dades del projecte Atenea, els números parlen per si sols: el 85% del jovent tutelat i extutelat que ha rebut acompanyament i reforç educatiu per una persona voluntària es planteja continuar estudiant; El 95% del jovent afirma que, gràcies a la mentoria, han mantingut la motivació pels estudis; El 100% afirma que ha après a treure millors notes en els treballs i exàmens.

Durant el 2020, l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats va atendre a més de 4.000 joves. Com a societat tenim el deure de garantir que aquests 4.000 joves puguin accedir a una educació postobligatòria, ja que l’educació és un deure però sobretot un dret. El jovent tutelat i extutelat ha de tenir clar que té oportunitats i capacitats per aconseguir allò que es proposin, però també necessiten saber que hi ha algú al costat per acompanyar-los.

 

Trenquem les pors de la mentoria social

/a /Etiquetes: , , , , ,
Berta Roig, responsable de comunicació de Punt de Referència

La por. Sovint la protagonista de totes aquelles coses que no han arribat a passar mai. I els dubtes, els acompanyants de la por que ens frenen de llançar-nos a la pista d’allò que, en el fons, ens faria il·lusió ballar. Avui m’agradaria desafiar les pors i resoldre els dubtes que alguna vegada t’han tirat enrere a l’hora de fer un voluntariat a Punt de Referència i animar-te a fer el pas d’acompanyar a jovent tutelat i extutelat en el seu camí cap a l’emancipació. Ho faré compartint amb tu les resistències de diverses persones que s’han interessat per fer mentoria, espero donar a la diana d’allò que et frena!

Ho faré bé? Sabré acompanyar una persona jove que té una realitat diferent de la meva? Si tens ganes de comprometre’t a acompanyar durant un curs a una persona jove i estàs oberta a conèixer noves realitats i a deixar-te transformar, segurament ho faràs molt bé. De totes maneres, ens coneixerem abans d’iniciar el voluntariat (en una sessió informativa, en una entrevista personal i finalment en la formació) i en aquests espais veuràs quines de les teves competències podràs posar en valor per acompanyar el jovent de la millor manera.

Què s’espera de mi? Estaré a l’altura de donar el que necessita la persona jove? El jovent necessita una xarxa de suport, persones del territori amb qui confiar i que suposin un suport estable. L’acompanyament que et proposem és de deu mesos, en aquest temps hi haurà dies que la persona mentorada necessitarà que li donis suport en alguna tasca concreta, però d’altres simplement necessitarà ser escoltada, compartir moments lúdics amb tu, tenir algú amb qui celebrar bones notícies…

Quin model d’acompanyament busqueu a Punt de Referència? Promovem que puguis acompanyar el jovent fent-li costat, sense caure en actituds paternalistes i sense pretensions d’imposar-te en la manera de pensar o d’actuar. La situació laboral i d’habitatge del jovent és vulnerable i canviant, i aquests canvis poden afectar la vostra manera de relacionar-vos mentre esteu en el projecte. Per això, ens calen persones permeables, de mirada oberta i que tinguin ganes de deixar-se endur per aquesta experiència. Be water, my friend.

Si apareixen nous dubtes o pors durant el viatge, tindré suport? Sí. És molt important que durant la teva participació et sentis a gust amb el teu voluntariat. Les professionals (que també acompanyem al teu jove) revisarem periòdicament amb tu com funciona la vostra relació i els objectius que us heu marcat. A Punt també tindràs espais amb la resta de mentores del grup on podràs compartir qualsevol mena de reflexió.

Si encara no sents la seguretat per fer mentoria, confia en nosaltres: inscriu-te a una sessió informativa, i la resta de dubtes i pors els afrontarem conjuntament quan ens coneguem. El jovent t’espera!

Si comences una relació, que sigui sana

/a /Etiquetes: , , , , ,
Berta Roig, responsable de comunicació de Punt de Referència

Quants temps t’ha costat aprendre que es necessiten anys per a conèixer en profunditat a una persona? Quantes vivències has hagut de compartir abans de confiar plenament en algú? I com has après que, de vegades, amb bones intencions no n’hi ha prou per cuidar els vincles? Jo, als 32 anys començo a entendre que els vincles es generen, s’intensifiquen o es modelen, però si no es cuiden, queden pel record.

Les relacions de mentoria (aquelles que s’estableixen entre una persona amb rol de voluntària i una persona que busca ser acompanyada) no s’escapen de totes aquestes inclemències. No és fàcil començar una relació i encara menys que aquesta sigui positiva, sana i duradora. Per aquest motiu a Punt de Referència fem suport professional durant mesos a totes les parelles de mentoria que generem en els projectes d’acompanyament al jovent tutelat i extutelat.

A Punt de Referència sabem que la clau per una bona relació implica dedicar temps tant a la persona mentora com a la mentorada. Aquest temps ens permet conèixer-nos mitjançant entrevistes individuals on sabem què n’espera tothom qui participa de la relació que iniciaran, validar la seva participació i valorar els aspectes que els fan més afins a ser aparellats amb una persona o una altra. En el cas de les persones que es presenten voluntàries per acompanyar al jovent, dediquem una formació de deu hores en la qual resolem els seus dubtes i expectatives com a futurs mentors i mentores, però també ubiquem els límits que des de l’entitat els marquem. Perquè no tot s’hi val en una relació de mentoria. Un cop iniciada la relació les professionals continuem presents: la mentora ens fa un retorn de cada trobada amb el/la jove, però també ens trobem en tutories a tres bandes (amb la mentora i la persona jove alhora) i finalment dediquem una trobada mensual a totes les mentores del grup perquè comparteixin amb la resta les seves vivències. Per acabar, quan finalitza la participació al projecte cuidem les relacions fent-ne un tancament que a la vegada és un inici: la parella que ja ha fet créixer el seu vincle volarà sense el seguiment intensiu professional al darrere.

“Saber que sempre pots acudir a la professional i que pots preguntar si tens qualsevol dubte, a mi em serveix de molt, et sents recolzada sempre.”  Carol, mentora del Mounir

“L’espai mensual amb la resta de voluntaris per a mi és bàsic. És un espai que ens ajuda a totes i tots a compartir alegries i penes, que de vegades hi són”. Toni, mentor d’en Houssain

Aquesta cura del vincle i la coordinació a tres bandes jovent – mentora – equip professional és clau perquè les relacions siguin positives i de qualitat per a tothom i per aconseguir que els referents del jovent signifiquin un suport real per la seva trajectòria i les seves possibilitats d’emancipació.

 

Així doncs, si et planteges començar una relació de mentoria, assegura’t que sigui sana deixant-te acompanyar per Punt de Referència.

 

El model de mentoria del projecte Referents: com ajuda als joves migrants no acompanyats?

/a /Etiquetes: , , ,

 

Per Xavi Alarcón, investigador

 

El passat mes de març em vaig doctorar a la Universitat de Girona sota la supervisió del doctor Òscar Prieto-Flores. La meva tesi s’ha centrat en avaluar els efectes positius que té la mentoria social en jovent d’origen estranger, majoritàriament en menors no acompanyats que van estar sota la tutela de la DGAIA i que, en arribar als 18 anys, van accedir a pisos assistits de l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats.

Els joves immigrants no acompanyats que van participar formaven part del projecte Referents de l’Associació Punt de Referència. En primer lloc, l’estudi es va centrar en identificar en quins aspectes tenia efecte el projecte de mentoria. En segon lloc, en determinar quines són les tipologies de suport social que els mentors proveeixen als joves. I, en tercer lloc, es va identificar com aquest suport pot suposar un complement significatiu en la xarxa de suport dels joves. Tots aquests elements tenen una implicació directa en la seva transició cap a l’edat adulta i en la seva inclusió social com a col·lectiu migrant.

 

Augment del benestar psicològic: autoestima, resiliència i esperança

A través de realitzar qüestionaris amb més de quaranta joves (una part participaven en el projecte de mentoria i l’altra part no) vam poder destacar que els mentorats milloren significativament l’autoestima, la resiliència i l’esperança. Les entrevistes que vam fer amb deu joves immigrants i els seus mentors ens van servir per a poder comprendre perquè es donen aquestes millores en vers als joves que no participaven en la mentoria.
Els mentors suposen una font de suport emocional i de consells. Les mostres d’escolta activa i la capacitat que tenen per empatitzar amb les situacions dels mentorats són la clau per fomentar una visió positiva dels joves cap a ells mateixos. El fàcil accés que promouen molts dels mentors, també facilita que els mentorats se sentin oberts a rebre consells. Les mostres de preocupació a través de consells i els missatges d’esperança ajuden al fet que els i les joves se sentin més pacients amb tots els obstacles que es van trobant, fomentant una visió més favorable sobre els seus futurs. Tot això, ho expliquen amb les seves paraules els mentorats:

“Si tengo problemas, en cualquier momento puedo llamarla (a la mentora) y explicarle mi problema y si ella puede, me ayuda. […] Me sirve, porque por el tema de mis papeles, le expliqué y me dio consejos, me dice que siga estudiando, que ojalá un día tenga la residencia…”        Mentorat/da

“Tu puedes tener un problema y esta persona te puede ayudar a arreglar los problemas que tienes y como yo no soy de aquí, las personas que son de aquí saben mucho más […] y me pueden hablar de cosas que en el futuro me pueden ayudar.”       Mentorat/da

 

Millora dels futurs educatius: Aspiracions i expectatives educatives

A més a més, els mentors suposen una millora en les possibilitats que els seus mentorats coneguin recursos del seu entorn. Això, té efectes en què els joves tinguin més oportunitats de trobar serveis o persones que els ajudin a continuar amb el seu desenvolupament i en la transició cap a l’edat adulta. Aquestes noves oportunitats i l’ orientació dels mentors ajuden al fet que els joves puguin planificar les seves trajectòries amb més tranquil·litat, tenint algú que els serveix de guia per aconseguir allò que desitgen per als seus futurs. Una de les mentores i un dels joves ens serveixen d’exemple:

“Vam anar un dia a un centre d’aquests que és com un casal de joves, […] vam passar per davant i vam voler veure què tenien per a joves, ens va atendre una noia que de seguida… ‘mira, doncs aquí tens gent que et pot ajudat a fer un currículum, fem concerts, activitats, futbol i molta cosa per als joves’. I sí, el vaig portar a un lloc on realment li podien oferir la possibilitat d’ampliar el seu entorn.”     Mentor/a

“Me gusta tener relación con mucha gente. Porque una memoria es una memoria, pero tú memoria y mi memoria, si trabajamos juntos, serán dos ideas que se trabajan. […] Antes las cosas siempre estaban en mi cabeza, no hablaba con nadie… Bueno, desde que llegué a aquí, con muchos proyectos, colaborando con ellos, empecé a olvidar mis cosas, empecé a relajarme con mis cosas…. Gracias a todos los del proyecto que me ayudan.”     Mentorat/da

 

Hem recollit els resultats més destacats de l’estudi i també de la memòria anual del projecte Referents, en aquesta infografia:

 

Formació i seguiment dels voluntaris: Well-targeted and problem specific mentoring approach

Com deixa entreveure aquest darrer testimoni d’un jove, Punt de Referència no els connecta únicament amb una persona adulta voluntària que per si mateixa, és capaç de donar-los suport. L’ entitat busca proveir als voluntaris de les eines necessàries per poder duu a terme aquest acompanyament educatiu. Tenen la capacitat de fer-ho perquè coneixen al col·lectiu de primera mà, porten molts anys donant-los suport a través de diferents projectes que desenvolupa i donen molta rellevància a formar i monitorar als mentors. La literatura acadèmica en mentoria anomena a aquest tipus d’enfocament com “well-targeted and problem specific” (ben dirigit i centrat en problemes específics). Altres estudis han demostrat que aquests projectes de mentoria solen tenir majors efectes en termes acadèmics, psicològics i socials. Resumir tota aquesta estructura de formació i seguiment és difícil, però es pot sintetitzar l’efecte positiu que té en la tasca dels mentors amb les paraules de les següents mentores:

“Ens van ficar en context, pel que fa al marc legal actual de tots els joves que arriben, si han demanat asil polític o tema de menors no acompanyats. […] Després, jo a la Cristina (tècnica del projecte) sempre la he tingut molt present. Vull dir, que qualsevol cosa li anava explicant i ella em donava feed-back.”    Mentor/a

“En el curso, al principio, nos dijeron todo lo que les podía pasar. […] Te ponen en situaciones difíciles y creo que está muy bien, porque es una manera de hacer entender que no todo es bonito. Puede ser que el chico te venga un día y te plantee algo y tú no sepas que contestarle…”         Mentor/a

 

La mentoria com a complement en una xarxa de suport existent

També, és important destacar que aquests joves tenen més referents adults, a banda dels mentors. La Federació Espanyola de Projectes i Pisos Assistits (FEPA) i les entitats que la integren, són un gran suport en l’emancipació d’aquest jovent. Per una banda, com he mencionat, hi ha les entitats i, per tant, els educadors que els recolzen en els pisos assistits. Per altra, els familiars al país d’origen, els quals segueixen en contacte amb els joves a través de les xarxes socials i missatgeria instantània.
Els educadors solen estar enfocats en molts àmbits de la vida dels nois i noies, això implica ajudar a desenvolupar les seves habilitats per a l’emancipació, acompanyar-los en la recerca de cursos formatius, donar-los suport en la seva gestió documental i administrativa, etc. Els familiars, en canvi, són una valuosa font de suport emocional, però a vegades, els joves no volen compartir els seus malestars amb ells per tal de no preocupar-los. Per tant, molts d’ells necessiten altres referents adults que els ajudin a afrontar les dificultats del dia a dia, tenint un espai de reflexió on poder parlar de problemes personals, preocupacions i reptes per al futur. És exactament en aquest espai on un mentor pot ajudar, establint-se com un clar complement en el suport que poden rebre de les institucions i de la família en la distància.

Aquest any en fem 25!

/a
La felicitació de Nadal de Punt de Referència recollia els testimonis de dos joves, l’Ivica i en Moha, i d’una voluntària, la Pilar. Els primers deien “Quan algun dia venia molest o trist, m’animaven per continuar fent bé les coses i a riure” i “En el fons només buscava tranquil·litat, i és el que he trobat vivint amb la Lali.” Per la seva banda, la voluntària afirmava que “M’he adonat que les seves mancances són els meus privilegis.”, referint-se als joves atesos per l’entitat. Frases molt similars a aquestes les podríem haver recollit fa 25 anys, d’uns altres protagonistes però que, com aquests, van viure situacions molt similars. Podem dir que l’essència de Punt de Referència s’ha mantingut inalterable i això dona solidesa a la nostra entitat.

Punt de Referència és una petita organització plena de valors. És una entitat de base, nascuda per iniciativa de persones individuals i, de manera principal, d’una noia que havia estat tutelada, la Hannan Serrouk. D’ella va ser la idea original. De la mateixa manera que ara ens ho comparteixen l’Ivica o en Moha, la Hannan tenia clar que els joves com ella el que més necessitaven era sentir-se acompanyats per persones de confiança.

La solitud, en un moment tan complicat com és l’assoliment de la majoria d’edat i l’exigència d’emancipar-se, era i és un dels handicaps més grans amb els que es troben els nois i les noies extutelades. La Hannan ho va explicar en diversos mitjans de comunicació. L’Isidre Carbonell, aleshores director en un Centre de Justícia Juvenil, va escoltar-la en una entrevista de l’Antoni Bassas, a Catalunya Ràdio. Va aturar el cotxe i es va anotar el contacte. Dies més tard, tots dos es van trobar i la Hannan li va explicar la seva idea: crear una organització en la que persones voluntàries fessin de referents de joves extutelats, es diria Punt de Referència. Per la seva banda, en Juanjo Ortega va sentir a la Hannan en un altre programa, aquest cop a BTV i entrevistada pel Joan Barril. També va quedar tocat per aquell testimoni i va contactar-la per oferir-li el seu suport.

L’arrencada de Punt de Referència va ser complicada i plena d’entrebancs, però es van aconseguir crear dues parelles de mentoria, una protagonitzada pel mateix Juanjo i la Fàtima, i una altra per en Xavi Serra i l’Alí. Les relacions van anar molt bé, però tot just iniciades, tot l’equip tècnic i organitzatiu responsable de tirar endavant la idea inicial i crear una entitat va plegar. També ho va fer la seva ideòloga. La bona sintonia entre l’Isidre, que exercia de consultor expert en acompanyament a joves tutelats, el Xavi i el Juanjo, i el fet que compartien el convenciment que la idea tenia recorregut, va dur a una segona etapa de l’entitat: la del seu creixement i consolidació.

 

Khalid i Xavi, una de les primeres parelles del Projecte Referents, dos anys després d’iniciar la seva relació.

 

 

Punt de Referència no seria el que és ara sense totes i cadascuna de les persones que hi han passat. No podem dir, per sort perquè en són moltíssimes, el nom de totes les persones voluntàries i professionals, i de tots els i les joves. Ells són, sens dubte, l’ànima que ha mantingut viva l’entitat. Però sí que podem esmentar algunes persones significatives de l’equip tècnic. Des del primer moment, vam creure que la mentoria és una intervenció social extremadament valuosa, però també molt sensible ja que exigeix exercir una responsabilitat enorme. Calia professionalitzar l’entitat, tant per garantir una intervenció rigorosa i amb totes les garanties, com per assegurar un finançament estable, que aportés certa solidesa. El voluntariat com a ànima del projecte i l’equip professional com a motor de rigor, innovació i creació d’una xarxa de complicitats. I tot això, sota la figura d’una Associació sense ànim de lucre, governada per les persones sòcies.

La Marta Bàrbara en va ser la primera directora. Ella va aixecar l’entitat del no res. Va crear el seu primer equip tècnic amb el qual van dissenyar i aportar les primeres metodologies, com les dels nostres programes més emblemàtics: Referents i Acull. La Mercè Garet i la Tere Rodríguez van ser membres d’aquest equip pioner. Com ho va ser la Dèbora Magre, des de l’àmbit administratiu; ella va tramitar les primeres subvencions que van fer possible el creixement inicial de l’associació. El canvi de direcció amb l’entrada de la Rita Grané, actual directora, van suposar un nou salt endavant, i es va crear la figura de direcció de programes, amb la Laura Terrades.

 

 

Trobada Anual 2011

 

 

Hem viscut força canvis en l’equip tècnic–més dels que haguéssim volgut- amb entrades i sortides de diverses tècniques que, totes, han deixat petjada. I ho diem en femení, perquè Punt de Referència és una entitat fonamentalment femenina, tant per la presència majoritària de dones en l’equip i en el voluntariat, com per la manera de ser de l’organització i el seu model d’intervenció, basat en tenir cura dels joves.

Més enllà d’aquest equip tècnic, Punt de Referència també ha comptat amb excel·lents suports externs, persones que han aportat expertesa i visió per anar construint el projecte. En Jordi Bach és, probablement, la més destacada. Com a Cap de l’Àrea de Suport als Joves Majors de 18, de la Generalitat de Catalunya, sabia perfectament quines mancances tenia l’administració en la seva responsabilitat d’atendre al jovent extutelat. D’ell va ser la idea de crear el programa Acull i també va ser d’ell, la intuïció que aquest programa qui millor el podia posar en pràctica era Punt de Referència. La complicitat amb en Jordi Bach va ser mútua i ha estat una palanca en el creixement qualitatiu de l’entitat.

Aquest és, tan sols, el relat dels inicis i dels fets més destacats. En aquests 25 anys hem rebut molts premis i reconeixements, hem participat en projectes internacionals, ens criden de manera regular altres entitats per la nostra expertesa en la mentoria. Punt de Referència és un referent. Per a una entitat social, celebrar 25 anys de vida és meritori i ens ha d’omplir d’orgull. Però, el que cal celebrar de debò, és que en tot aquest temps no hem perdut l’esperit inicial: acompanyar els joves mitjançant el voluntariat i fer-ho amb qualitat i sense afany de lucre. Com deia el cantant, “qui perd els orígens perd la identitat”.

Que Punt de Referència sigui fidel al seu ideari per molts anys més!

Juanjo Ortega
Isidre Carbonell

Carrer de Consell de Cent, 445.
Escala A. Entresol, 08013. Barcelona
93 329 74 27
info@puntdereferencia.org

Ajuda’ns a acompanyar les vides del jovent sense xarxa de suport.
FES-TE’N SOCI

Avís legal

Política de privacitat

Política de galetes