“Quan em van parlar de tenir un referent a Mataró vaig pensar que seria molt positiu”

/a , /Etiquetes: , , ,

 

Potser ja has llegit altres notícies o publicacions a les nostres xarxes socials que expliquen que el mes de setembre vam portar el projecte Referents a Mataró, gràcies a l’interès de l’Associació Veïnal de Rocafonda en acompanyar els i les joves de la seva ciutat. Aquest grup de mentoria ja funciona plenament, i actualment les parelles de jove-referent ja s’estan trobant a la capital maresmenca. Hem parlat amb una d’elles: en Ricard i en Pathe.

 

En Pathe té 17 anys i va arribar a Catalunya fa aproximadament un any. Tan sols fa 3 mesos que s’ha instal·lat a Mataró, on viu compartint un pis assistit amb tres joves més. Abans, havia viscut a un centre per a menors a Manresa. “El meu poble al Senegal estava davant la platja, per això m’agrada molt viure a Mataró, a prop del mar.”, diu. El Ricard, en canvi, fa molts anys que viu a Mataró tot i que és d’Arenys de mar. Participa activament en diverses activitats d’associacions de la ciutat amb les que manté un gran vincle. En Pathe i en Ricard s’estan coneixent, fa just un mes que es van trobant setmanalment.

 

En aquestes trobades, en Pathe li ha explicat al Ricard com és el seu dia a dia: està estudiant pastisseria a Sant Vicens dels Horts i cada dia es desperta a les 5 h del matí per agafar el tren i anar a la formació. A les tardes, li agrada córrer per la platja de Mataró i quan pot, queda amb els seus amics de Manresa per jugar a futbol a prop de l’Hospitalet. Com que porta poc temps a la ciutat, encara no ha pogut conèixer gent de Mataró. “Quan em van parlar de tenir un referent aquí vaig pensar que seria positiu. M’agradaria conèixer molta gent d’aquí.”

 

En Ricard estava sensibilitzat amb els reptes del jovent extutelat quan, un tuit d’una persona de Mataró que explicava el projecte el va fer decidir i començar una relació de mentoria.

 

“Apuntar-me va ser la manera de deixar de veure la realitat del jovent des de darrere una tanca i plantejar-me aportar alguna cosa. Tothom necessita aquest acompanyament. Quan veus que aquests nois s’han desplaçat milers de quilòmetres de casa seva i venen a un país totalment nou… Així va ser com vaig decidir tirar endavant. Després d’un procés de selecció i formació, aquí estem, amb el Pathe.“

Junts han compartit 3 tardes. El primer dia que es van conèixer el van dedicar a passejar i a presentar-se i donar-se a conèixer un a l’altre: van parlar de les famílies, del seu dia a dia, del que tenen en comú i dels seus interessos… Al Pathe, a més d’agradar-li els esports, li encanten els vaixells. Al Senegal va adquirir el diploma de mecànica de vaixells i treballava arreglant la mecànica dels motors. Per això el segon dia que es van trobar, van decidir anar al Port de Mataró a veure els vaixells i els tipus de motor de cada un. “en sap eh!” diu en Ricard.
El tercer dia, en Ricard va portar el Pathe al turó Onofre Arnau. Van pujar-hi a la tarda, i van poder veure la ciutat de Mataró des de dalt, en el moment de la posta de sol. Pel Pathe, en Ricard ja és el seu referent de la ciutat, i diu “Estic content. El Ricard és molt bo”.

 

Ara que ja es coneixen una mica més, la parella continuarà la seva relació incorporant-hi també els  objectius que es plantegen aconseguir junts. “Aviat ens toca fer el Pla de Treball amb la Bet, l’educadora del projecte, on posarem sobre la taula tot el que volem aconseguir aquest curs. Practicar l’idioma  probablement serà un dels objectius, però també d’altres com l’orientació formativa.” diu en Ricard. 

Al llarg dels deu mesos de relació als que s’han compromès, tots dos aniran mantenint trobades amb la Bet per tal de supervisar la seva relació i tot el que van assolint junts. A més, en Ricard participa una vegada al mes a les sessions de seguiment, on es troba amb la resta de referents de la ciutat que també han començat a conèixer-se amb un/a jove. 

En el procés de formació vaig guanyar la seguretat que necessitava, i ara aquests seguiments també m’ajuden molt. Sé que en qualsevol moment puc consultar i intercanviar informació amb el grup, ens donem suport. Això és un reforç que tenim al darrere com a Referents i penso que és molt important.

 

Avui, la parella protagonista d’aquest relat té la seva quarta trobada, i descobriran la història de Mataró, passejaran per la muralla i en Ricard portarà en Pathe a la seu de l’Agrupació excursionista de la qual forma part. La cinquena cita sembla que pot acabar amb un partit de pàdel, que guanyi el millor!

“He après a viure com una família”

/a , /Etiquetes: , , ,

Aviat farà un any que la Farah viu a casa el Joaquim, al barri de Gràcia. La seva convivència acabarà d’aquí a dues setmanes, quan la Farah continuarà el seu camí cap a la plena emancipació. Avui ens hem trobat a casa seva perquè ens expliquin com han viscut aquesta experiència. 

Asseguts al sofà, els dos recorden com, fa un any, van rebre la proposta de conviure. La Farah vivia en un pis compartit amb altres menors d’edat i, en fer 18 anys i finalitzar la tutela, va tenir dues opcions: o canviar a un altre pis assistit compartit amb altres joves o bé ser acollida a casa d’una família. “La forma de vida que m’imaginava a un pis assistit era molt similar a la que ja portava, amb normes similars, convivència amb companys i companyes… vaig pensar: això ja ho he provat, prefereixo l’opció de viure amb una família d’acollida, a veure què tal va”. Per altra banda, el Joaquim explica que una habitació del seu pis va quedar buida i paral·lelament va saber de la situació en la qual es troben els i les  joves quan surten dels centres de tutela de la Generalitat. “Em semblava molt absurda la situació i alhora vaig conèixer la iniciativa de l’Acull i vaig pensar que a mi no em costava res acollir. Sempre m’ha agradat estar acompanyat.”

La Farah i en Joaquim fan l’exercici de recordar les primeres setmanes i els costums que els dos han anat integrant al llarg d’aquests mesos. “Vivint aquí he après a dormir sola, era la primera vegada que dormia sola. També he après a perdre la por als gossos, ja som amics amb el Guli“, la Farah riu i mira el gos del Joaquim.

“La nostra convivència ha estat majoritàriament entre setmana, i possiblement l’estona que més compartim és el sopar” i és que la Farah dedica força hores del dia al segon curs del PFI d’hosteleria i en Joaquim treballa. També comenten que, per tenir cura de les tasques de la llar, van preferir no organitzar-se d’una manera rígida, sinó que han trobat una lògica i ganes d’implicar-se en aquestes tasques: “si un cuina, l’altre frega els plats, o mirem la manera d’entre els dos anar fent el que fa falta” diuen.

 

D’esquerra a dreta: la Farah, la Bàrbara (tècnica del Projecte Acull) i en Joaquim.

 

Més enllà dels sopars entre setmana, han compartit algunes experiències que recordaran: des dels dinars de diumenge amb els familiars del Joaquim (i també veïns), passant per escapades fora de la ciutat o també les hores dedicades a la cuina. “La cuina ha estat un tema que ens ha picat, hem cuinat de tot: sopes, llegums, pastes o menjar de Marroc, sobretot per Ramadà” recorda en Joaquim.

Després de totes aquestes experiències, els preguntem què s’emporten després d’haver participat al projecte Acull.
“Ha estat una experiència que, tot i no ser una sorpresa, m’ha sorprès quotidianament. A mesura que descobria la manera de portar les situacions, he anat aprenent moltes coses” diu en Joaquim. I la Farah: “He après a viure com una família”. 

La Farah marxarà a viure a Girona, però continuarà els estudis a Barcelona, i diu que així, podrà trobar-se amb en Joaquim alguns dies.

 

 

Se’ns ha fet tard i la Farah i el Joaquim han de preparar el sopar d’avui: han decidit cuinar un rissotto.

 

La Farah cuina el sopar

“Volem explicar les nostres històries i que ens escolteu”

/a /Etiquetes: , , ,

 

Els nois i noies sense referents al territori ho tenen clar: no hi ha espais mediàtics on la seva veu sigui present. A Punt de Referència hem volgut donar-los un espai on puguin fer-ho, i hem comptat amb un grup de joves i l’Agència Talaia per fer realitat la seva primera peça audiovisual, que aviat podreu veure un una presentació oberta a tothom. En el projecte Som Llavor el grup de joves ha realitzat una peça audiovisual de 15 minuts, en el qual denuncien experiències racistes viscudes en primera persona i les comparteixen amb l’objectiu de conscienciar la població local.

 

A mitjans de 2021 es van agrupar per primera vegada en Youssef, l’Alpha, l’Abdelaziz, la Zineb, en Henry i en Bilal. Aquell dia es van conèixer a Punt de Referència i van veure que tots tenen moltes coses a dir i denunciar. Així és com van començar a pensar conjuntament el tema que volien tractar, el missatge, un format i l’estil que tindria el vídeo resultant. Durant quatre mesos les trobades setmanals han comptat amb la dinamització de la seva educadora, la Marina, i l’Agència Talaia, que els ha acompanyat en el repte de passar a la pantalla les seves idees. “Col·lectivament hem creat i reflexionat el contingut i també hem treballat la teoria i la pràctica de l’àmbit audiovisual” diu la Clàudia, d’Agència Talaia.

 

El tema escollit ha estat el racisme i les situacions d’abusos que els joves han hagut d’afrontar en diversos moments de les seves vides. Per explicar-ho, el grup ha estat el protagonista i els joves expliquen en primera persona les seves experiències. Una part del vídeo ha estat gravada a plató i una altra al carrer, on el jovent ha interactuat amb persones de fora del projecte. Aquesta combinació ha permès que cada jove tingués un paper clau dins l’equip de rodatge. Precisament, un dels aspectes més interessants del projecte ha estat que cadascú triés de el rol li venia més de gust fer: controlar la càmera, ser tècnic de so, fer de periodista, de presentadora, guionista…hi havia feina per a tothom! Finalment la Zineb ha fet de presentadora i conductora del programa mentre en Bilal, l’Abdelaziz i l’Alpha han recollit les històries d’altres companys, en Youssef ha fet de reporter i en Henry ha aprofundit en els seus coneixements tècnics audiovisuals.

 

 

Després de tres mesos de feina, la peça audiovisual ja està acabada. El grup va dedicar l’última sessió del projecte a veure el seu propi vídeo i a compartir amb la resta una valoració del temps que han dedicat al projecte. A tots ells els ha agradat haver sortit al carrer a preguntar a persones i haver tingut l’oportunitat de recollir les seves opinions sobre temes que els preocupen o afecten. També han valorat el fet de poder interpel·lar els espectadors i a la societat en general “volem explicar les nostres històries i que ens escolteu” diuen. La Zineb assegura que es tracta d’un projecte molt important perquè “la gent ha de saber què està passant i així assolir la igualtat”, però s’emporta, per sobre de tot, l’equip que han fet amb els companys “El que més m’ha agradat de Som Llavor són les persones”.

 

Aviat us presentarem la peça audiovisual de Som Llavor, estigueu atentes!

Torna l’esperança per a molts joves gràcies al canvi en el reglament d’Estrangeria.

/a /Etiquetes: , , ,

 

Estem vivint un moment esperançador. Després d’un mes en vigor del decret que modifica el Reglament d’estrangeria, la situació d’alguns joves ja ha començat a canviar. Les resolucions favorables de les renovacions dels permisos de residència van notificant-se amb comptagotes, són els primers brots que ens indiquen que aviat la bona notícia arribarà per a més nois i noies.

El nou reglament, entre d’altres millores, concedeix als joves el permís de treball i facilita considerablement les condicions per poder renovar el permís de residència. Després d’anys de viure amb desesperació les dificultats de renovar el NIE, ara s’ha obert un món d’oportuntats i hi ha marge per somiar amb un futur millor. 

 

Algunes ja coneixeu en Youness. Conviu amb tres joves més a un dels nostres pisos assistits. Té acabats els estudis de Grau Mitjà en perruqueria i ara estudia primer de Grau Superior, també en perruqueria. Mentre gaudeix d’aprendre l’ofici, busca feina per poder-se emancipar. “Si trobo feina deixaré els estudis i els reprendré més endavant”. Ara que el Youness té el NIE renovat, trobar una feina serà més fàcil.

El mes de juny li havia caducat el permís de residència i encara que li havien explicat que el reglament d’estrangeria havia canviat, ell no confiava en el fet que la renovació fos favorable. No complia els requisits que se li demanaven amb el reglament anterior, i això el feia conviure amb la incertesa i els nervis.

“No sortia de casa. Pensava en coses negatives. M’imaginava el futur i pensava: em serà molt difícil continuar endavant. Sense documentació et sents molt estrany, sempre vas amb por, espantat per si et para la policia i no tens la documentació renovada. Estava espantat per la renovació, la meva família també patien amb la idea de tenir un fill indocumentat. La veritat és que hem patit.”

El patiment va acabar un dia que estava sol a casa. Com cada dia, va entrar al web desesperançat però aquesta vegada va llegir-hi la paraula “favorable”.

Vaig començar a plorar. Estava sol a la meva habitació. Vaig trucar a la Tere, vaig enviar un missatge al David, em fan felicitar. A la meva família quan els vaig dir que tenia resultat favorable també em van felicitar, em van dir coses boniques… aquest estiu m’agradaria poder baixar a veure’ls, fa 3 anys que no ens veiem.

El Youness s’ha tret un gran pes de sobre. Ara amb la documentació en regla diu “ha canviat tot: tinc l’oportunitat de treballar, podré arreglar la meva vida, podré anar a veure la meva família…ara només em falta trobar una feina”.

 

 

La Farah tenia una situació similar a la del Youness: des del mes d’agost que tenia el NIE caducat. En el seu cas els darrers mesos havia buscat feina a jornada completa per complir els requisits que li demanava l’anterior reglament. No en va trobar cap. El mes d’octubre va presentar la documentació per renovar el seu permís, coincidint amb el moment del canvi de llei d’estrangeria. Recentment se li ha retornat el permís, aquesta vegada favorable. La Farah era conscient que la resolució determinaria el seu present i futur.

“Estava preocupada i espantada per si el reglament no contemplava donar-me el permís de treball. Quan vam veure que si, em vaig alegrar molt. Ara puc buscar una feina pels caps de setmana mentre acabo els estudis i pràctiques la resta de dies de la setmana.”

La col·laboració internacional per promoure la mentoria continuarà més enllà del Re-Generations

/a /Etiquetes: , ,

 

Després de dos anys treballant per replicar el projecte Referents a Grècia i Itàlia en el marc del Projecte Re-Generations, encarregant-nos de la formació del seu equip professional, de l’acompanyament al disseny i el seguiment de la posada en marxa dels seus projectes, les dues entitats han adquirit els coneixements necessaris per continuar en solitari.

Aquesta experiència culminarà el mes de maig amb una trobada conjunta a Grècia, on compartirem l’experiència apresa per cada país i els resultats obtinguts, i on podran assistir-hi entitats interessades en la mentoria. Mentrestant, ja podeu veure el vídeo que hem realitzat des de Punt de Referència explicant com la mentoria ha servit a tots tres països per acompanyar al jovent migrant sense referents familiars al territori en el seu camí cap a l’emancipació.

 

Tot i tancar aquesta etapa, la col·laboració entre les entitats continuarà en un nou projecte on s’hi suma també l’European Center for Evidence-based mentoring, el projecte Road to adulthood -Mentorship Helping Migrant and Refugee Unaccompanied Minors Navigate Adulthooden. Ben aviat en tindreu notícies!

 

Dates especials i el desig de tornar a casa

/a /Etiquetes: , , ,

 

Als carrers de ciutats i pobles ja pengen llums de Nadal. N’hi ha que fins i tot ja han sortit per la muntanya a la cerca d’un tió i les botigues i els centres comercials ja han estat envaïts per un color vermellós que il·lusiona i aclapara a parts iguals. Els calendaris familiars s’han activat i desenes de milers de persones fan plans per als darrers dies de desembre i els primers de gener. Tot i això, desenes de milers de persones de casa nostra tenen altres dates assenyalades per celebrar, per trobar-se, per fer i rebre regals. Entre elles hi trobem l’Eid, una festivitat que se celebra dues vegades l’any en diferents dates segons caigui el Ramadà, separades entre elles per dos mesos i deu dies.

La primera data de l’Eid és una tradició musulmana que se celebra quan acaba el Ramadà i que consisteix a trobar-se amb la família durant tres dies festius i es fan diverses activitats a pobles i viles amb la canalla. La segona data, passats dos mesos i deu dies, consisteix en grans àpats amb la família en els quals es menja carn, el que nosaltres coneixem com la festa del xai. Socialment, totes dues dates suposen un important retrobament familiar, fet que implica molts retorns al país d’origen de persones que han migrat. Les noves tecnologies, però, han facilitat que en cas de no poder viatjar, per la situació burocràtica, econòmica o de pandèmia, es puguin donar llargues videotrucades per celebrar aquestes dates des de la distància.

 

Per tot això, aquest mes de desembre hem volgut parlar de tornar a casa, sigui per l’Eid o per Nadal, tornar a casa és sempre un moment important, tendre i difícil alhora. Aquest any, però, ha estat el primer que molts dels joves que van migrar sols pels volts de 2018, han pogut reunir les condicions necessàries per visitar la família després de tants anys. Com han estat aquests viatges?

 

En Said va néixer a Larache, al Marroc, és el petit de quatre germans i va arribar a l’Estat Espanyol l’any 2018 quan tenia 16 anys. Un mes després, havent passat per un centre de menors a Arcos de la Frontera, es trasllada a Catalunya i entra a viure a un centre de Martorell. L’any 2019 va acabar els seus estudis de neteja i ara, amb 20 anys, viu en un pis de Santa Coloma.

 

 

Tres anys després d’haver arribat a Catalunya, el passat mes de juny, va poder visitar la seva família al país d’origen. “Ha anat molt bé”, diu en Said, “però la tornada aquí altra vegada és molt difícil, m’hi hauria quedat més dies, però només tenia un mes de vacances”. En Said explica que hi va anar de sorpresa, i que quan la seva mare el va veure, no entenia res i va arrencar a plorar. Han estat tres anys sense veure la família, però han seguit en contacte de forma constant, en Said explica que tots ells van estar molt contents quan va aconseguir els papers. “Els explico que la vida aquí no és fàcil, jo no hi he pogut anar abans perquè tenia els papers caducats, després no tenia diners i ara em toca esperar tenir vacances”.

 

 

“Jo sempre els hi vaig dir que volia marxar de Marroc”, diu la Zineb, “a mi m’agrada explicar-ho tot a la meva família, però si no els hagués semblat bé ho hauria fet igual”. La Zineb acaba de fer els 18 anys i viu amb una senyora al Guinardó, estudia per ser cambrera i també fa classes de català i batucada. L’any 2019 va marxar a Melilla des de Nador, la ciutat on vivia, i va entrar a un centre de menors. Després d’aconseguir la residència va volar cap a Madrid i d’allà a Barcelona.

La Zineb prepara el seu viatge a Marroc, on volarà el dia 16 de desembre. Hi viatjarà amb l’Anna, “aquest viatge és un regal de l’Anna, una amiga i una germana que tinc des que ens vam conèixer a Melilla”, explica. Viatjaran fins a Fez, on la seva mare vindrà a veure-la i d’allà aniran cap a Nador a veure el seu pare, les seves quatre germanes i el seu germà, tots més grans que ella, també vol visitar els nebots. “Estic una mica nerviosa, però tinc moltes ganes de veure la meva mare”, diu la Zineb, que no havia pogut visitar la família fins ara perquè no tenia papers i era menor d’edat.

 

L’Adama va arribar a Tarifa després d’un llarg trajecte des de Sokono, Senegal, d’on va sortir a principis de 2017. Dotze mesos després, durant els quals no va poder tenir contacte amb els seus pares, va fer una trucada que va sorprendre tota la família. En arribar a Catalunya va viure en un centre al Paral·lel de Barcelona fins que va obtenir una plaça en un pis per a joves a Santa Coloma. En acabar els seus estudis d’electricitat i fontaneria va trobar feina fent manteniment en una residència de gent gran a Horta.

 El passat mes d’agost va poder viatjar a Sokono, el seu poble d’origen, al sud de Dakar i al nord de Casamance. Al poble hi viuen els seus pares amb els seus tres germans petits. “El viatge ha passat molt de pressa, però ha estat molt divertit i m’ha fet molt feliç”. Tot i que la seva família li pregunta per Europa, l’Adama té clar que no vol que els seus germans passin pel que ell ha hagut de passar. Malgrat tot, ell és el germà gran i assegura que això és una gran responsabilitat “he d’ajudar”, diu.

 

foto: l’Adama al llac Barakudas, aquest estiu.

 

 

Tots tres coincideixen en la intenció de visitar la família un cop l’any, en Said i l’Adama voldrien fer-ho coincidir amb l’Eid tot i que saben que no és fàcil. “Cal mirar els bitllets molt abans perquè siguin barats”, diu l’Adama,  “quan no tens feina no tens diners per anar-hi i quan trobes feina no tens els dies, és difícil trobar el moment”, afegeix en Said.

 

La pandèmia, factor de distanciament de les famílies

Tant a l’Adama, com en Said i la Zineb, la pandèmia ha fet que triguessin encara més temps en poder retrobar-se amb les seves famílies. Generalment, la crisi sanitària ha alentit els processos de regularització i també ha suposat dificultats en la cerca de feina, necessària per poder costejar el viatge en qüestió. En el cas de la Zineb, però, la Covid-19 va suposar el tancament de fronteres entre l’Estat Espanyol i Marroc per via terrestre, que va provocar el tancament de Beni Enzar, el pas entre Nador i Melilla. Malgrat la dificultat d’entrar a l’Estat Espanyol, els ciutadans i ciutadanes residents a Nador poden accedir a la ciutat de Melilla durant el dia, sense permís de pernoctar. És per això que, de tant en tant, la Zineb rebia visites de la seva mare mentre ella era a Melilla, el tancament, però, les va separar des del març de 2020.

L’Adama preveia visitar la família l’any 2019, però just va aconseguir una feina i va haver de posposar-ho. Mesos després, la pandèmia va aturar qualsevol possibilitat de viatjar al Senegal. A finals de juliol de 2021, justament per l’Eid, va tornar-ho a intentar, però dies abans va contagiar-se de la Covid-19 i va haver de deixar el viatge fins a acabar la quarentena.

 

Referents, primer projecte en obtenir el segell de qualitat MC+

/a /Etiquetes: , , , ,

 

Des de la seva fundació el 2012, la missió de la Coordinadora de Mentoria Social ha estat treballar per a la promoció de la mentoria de qualitat en l’àmbit de l’acció social. Una de les eines que hem creat per fer-ho, i en el disseny de la qual l’equip de Punt de Referència hi hem participat en les primeres passes, ha estat la creació del Segell de la Mentoria de Qualitat.

Fa uns dies que aquest procés ha culminat amb la concessió dels primers Segells de Qualitat, fruit d’un procés d’avaluació molt complert que podeu consultar en aquest enllaç.

El projecte Referents de Punt de Referència ha obtingut el segell MC+, la valoració més alta en la qualitat de la mentoria.  En el cas del projecte Referents  vàrem realitzar l’auditoria de qualitat el curs 2018-2019, però el procés de certificació, que es va presentar públicament al desembre 2019, va quedar interromput per la pandèmia.  Aquest mes de novembre el Comitè acreditador ha aprovat els primers segells, i finalment podem celebrar aquest moment tant rellevant. Els darrers mesos, projectes de mentoria d’altres entitats han estat avaluats, aquests han estat els resultats.

Volem compartir aquest reconeixement amb l’equip tècnic del projecte que va participar tant en el pilot de l’avaluació com en l’auditoria final: Núria Martínez, Cristina Ruano i Bàrbara Bort, amb l’acompanyament i coordinació pedagògica de la Laura Terradas,  han fet una feina molt intensa i rigorosa per garantir la qualitat de tot el procés de la mentoria.

 

El valor del segell de qualitat

Incorporar els segells de qualitat en la mentoria permet assolir tres objectius:

  • establir uns mínims de qualitat exigibles en els projectes de mentoria.
  • conèixer en quin punt de l’escala de qualitat es troba cada projecte i concretar en quins aspectes es poden millorar.
  • atorgar un reconeixement al rigor dels projectes que treballen de la millor manera possible per acompanyar a col·lectius vulnerables.

Els segells MC i MC+ certifiquen la qualitat en dos nivells: el segell MC acredita els estàndards mínims de qualitat i MC+ un nivell de qualitat superior.

Els segells sorgeixen d’un treball de sistematització dels estàndards de qualitat internacionals, validats científicament i el mètode per avaluar cada projecte ha estat una auditoria que tenia en compte 10 requisits per cada fase dels projectes de mentoria (selecció de participants, formació, assignacions de parelles de mentoria, seguiment i avaluació). A més, s’han realitzat una revisió documental i entrevistes a personal tècnic i persones mentores i mentorades que participaven al projecte.

L’aposta per la contractació i per la regularització és radicalment transformadora

/a /Etiquetes: , , , , ,

 

Sara Montesinos

 

Ja fa anys que l’acollida de persones migrades és al centre de moltes entitats socials i del tercer sector. Tot i això, la urgència i la necessitat acostumen a centrar els esforços en vies més assistencials com són el sostre i un mínim sustent econòmic. De vegades ens manca espai de reflexió sobre la construcció de futurs a llarg termini, entre d’altres coses, en matèria de feina i sortides laborals. Un dia, en una xerrada a Girona, una persona del públic va preguntar a en Younes quin era el seu somni. “El meu somni? Tinc tres sortides: l’hosteleria, la jardineria i l’electricitat, a mi només se’m permet somiar fins aquí”, va respondre deixant la sala muda. En Younes tenia raó, la seva planificació anava lligada al que el sistema li oferia.

La urgència i la necessitat d’una feina sovint fan que als nois i noies joves els manqui poder pensar en la construcció de del seu futur a llarg termini, el mateix futur que li queda per davant a qualsevol jove de 18 anys. La pressió per a poder-se sostenir i emancipar-se apreta, però la societat ha de tenir un certa responsabilitat a l’hora de posar en valor les seves competències i trencar amb la manca d’oportunitats, la pressió per trobar una feina i alhora l’ampliació d’un ventall de decisions que els permeti a ells i elles mateixes descobrir què volen fer o què se’ls dona bé fer. Amb tot, a mesura que molts joves avancen en la construcció del seu camí, després d’haver saltat i esquivat desenes de murs, en troben un de nou, la inserció laboral.

Alguns i algunes joves han volgut mostrar els resultats dels seus esforços i compartir inquietuds i ganes de continuar aprenent. Avui us presentem en Rachid, la Fadwa, l’Ismail, la Farah i altres joves vinculats a Punt de Referència que necessiten oportunitats laborals per continuar creixent i construint mentre segueixen formant-se.

 

Les competències adquirides a nivell de formació reglada són importants i suposen, no només un aprenentatge curricular sinó també un de social i col·lectiu. A més, a més, els i les joves aporten una sèrie de coneixements i aptituds que van molt més enllà del seu currículum: l’aprenentatge d’un i dos idiomes, les eines adquirides i milers de competències per descobrir. Els processos de construcció de futur dels i les joves no passa només per trobar feina. Alhora, és un pilar important per l’emancipació, l’autonomia i sovint l’autoestima. La xarxa i l’entorn adult dels joves té un paper molt important en la construcció dels seus futurs.

Amb tot això, quan i com assumirem responsabilitats? Socialment, es continua posant la càrrega de responsabilitat als propis joves, joves que aprofiten dia a dia els recursos i portes que se’ls obren davant, que dediquen hores amb educadores per cercar eines formatives, que aprenen malgrat les dificultats, malgrat l’idioma, malgrat la manca d’espai d’estudi… 

Per què aquesta gran càrrega de responsabilitat als joves? Potser en algun moment caldrà afrontar l’autocrítica des del tercer sector, des de les cooperatives, des de l’economia social i solidària. Però sobretot, des de la societat. Parlem d’acollides de forma constant, i en pocs casos es fa amb reflexió, planificació i escolta. La contractació, doncs, és una de les accions més contundent i necessària i cal que ens hi posem les piles. És necessari que comencem a assumir-ho com a eix prioritari, cal que les associacions, les cooperatives, el petit comerç i les entitats comencin a organitzar-se per conèixer i dominar els ajuts i suports a la contractació i comencem a comptar amb persones migrades als equips, no només per un sector més divers, just i igualitari, sinó perquè l’aposta per la contractació i per la regularització és radicalment transformadora.

El benestar emocional dels i les joves, a les Jornades FEPA

/a /Etiquetes: , ,

Els dies 11 i 12 de novembre van tenir lloc les XVI Jornades FEPA, la trobada anual de més de 50 entitats que treballem amb jovent extutelat amb l’objectiu de compartir experiències i coneixement sobre temes d’actualitat que afecten el col·lectiu. Aquesta edició ha centrat el debat al voltant del benestar emocional i la salut mental del jovent, un tema que els darrers anys s’ha situat com a prioritari. La soledat, estrés, angoixa, por, el malestar emocional, patologies de salut mental que se’n deriven i el fet de no tenir accés a un tractament fa que la necessitat de posar fil a l’agulla per buscar solucions sigui urgent.

Punt de Referència vam seguir la trobada virtualment i, escoltant les experiències d’altres entitats federades a FEPA, vam extreure’n reflexions interessants que, posteriorment hem compartit amb tot l’equip d’educadores. L’equip de treballadores hem pogut veure amb preocupació com, en els darrers mesos, la salut mental i el benestar emocional de de força joves quedaven tocades. Per poder continuar treballant per cuidar aquests aspectes, hem fet una segona formació amb la Fundació Exil, experts del camp de la salut mental.

Tot seguit destaquem, a mode de llistat, alguns dels aprenentatges més rellevants que guardem d’aquesta trobada:

De la ponència inaugural a càrrec d’Iñigo Ochoa, professor de psicologia a la Universitat del País Basc, vam aprendre’n que un 9,47% dels joves extutelats expressen patiment i malestar psicològic, i que el 3,08% té problemes de salut mental.

 

En els torns de les entitats federades, taules de joves i càpsules formatives, es van aportar aquestes reflexions: 

 

  • Els factors que influeixen en el benestar i a la salut mental i emocional del jovent són, per una banda els factors estructurals: el desemparament institucional als 18 anys, la situació administrativa, l’atenció als centres de menors, la falta de visibilitat del col·lectiu, la meritocràcia (un equip de professionals és qui decideix quin jove es mereix una oportunitat d’habitatge i quin no, faltant al Dret d’accés a l’habitatge), la falta de coordinació i de treball en xarxa… per una altra banda, els factors personals: la capacitat de resiliència, els mitjans econòmics, el suport familiar, la xarxa social, les característiques personals.

 

  • El sense llarisme impacta profundament en altres variables com el creixement personal, les relacions positives i el fet de tenir una vida significant i amb objectius. Les persones sense llar pateixen una mitjana de 7 o 8 processos traumàtics encadenats, en canvi, les persones que no estem en aquesta situació en vivim unes 2 o 3 al llarg de tota la vida, i no de manera seguida.

 

  • L’Associació Invia apuntava que l’acumulació de dificultats que el jovent troba en el camí cap a l’emancipació és un risc de pobresa del jovent quan arriba a l’edat adulta. Com a contrapartida, els qui poden establir una relació significativa, constructiva i positiva amb algun referent adult, és més probable que aconsegueixin una entrada a l’adultesa amb millors perspectives.

 

  • Sostre 360º de Tarragona acompanya a jovent extutelat que viu al carrer o en infrahabitatges. Expliquen com aquests nois i noies amb situació d’alta vulnerabilitat són majoritàriament indocumentats i no poden accedir a recursos de suport a la salut mental pel fet de ser extutelats sense NIE.

 

  • El Programa Atlantis de l’Associació Nuevo Futuro és un programa residencial d’acompanyament per a infants i adolescents tutelats amb problemes aguts de salut mental. Per ells, la millor manera d’acompanyar i tenir cura de la salut mental és tenir en compte la individualitat, així com el treball en xarxa.

 

  • Idelfonso Perojo (Fundació Isos) explicava que el jovent extutelat viu una doble crisi: la de l’adolescència com a etapa vital, sumada a la crisi per la seva condició d’extutelats i extutelades.
    Va afegir que els tractaments psicoterapèutics acostumen a finalitzar quan acaba la tutela perquè arriba la majoria d’edat, i que, pel que fa als tractaments psiquiàtrics, quan els nois i noies han fet els 18 anys, passen a ser atesos pel sistema de salut mental per a adults, fent que els adolescents assumeixin les gestions i tot de manera autònoma, produint-se un alt risc d’abandonament dels tractaments. En aquest context, la millor eina per acompanyar al jovent és la prevenció en els anys previs a l’edat adulta.

 

  • Seguint amb la prevenció com a eina per millorar l’acompanyament,  Jorge Vidal, psiquiatre de l’Hospital General Gregorio Marañón, apuntava que per prevenir cal iniciar un seguiment de les persones al moment més prematur possible, començant pels pediatres, explorant simptomatologies i valorant el desenvolupament físic i mental, i mitjançant una escolta activa. També va instar a les institucions de salut i de serveis socials a acompanyar millor el jovent en els períodes de transició que viuen amb estrès.

 

  • Raquel Ruiz, infermera especialista en salut mental, va defensar la idea que el patiment psíquic, principalment és conseqüència de la soledat i la manca de control de les situacions. Ella recomanava mantenir un diàleg obert amb la persona afectada, seguint unes pautes concretes d’escolta, empatia i respecte.

 

  • Un bon acompanyament terapèutic és molt important perquè els nois i noies puguin conviure amb els seus dols. El  migratori es compon de dos eixos: per una banda, el dol pel comiat de quelcom que han perdut i deixen enrere, i per l’altre, el trànsit per el qual passa qualsevol persona migrant per arribar a sentir-se inclòs en la comunitat d’acollida.

 

Després d’aquestes jornades, seguirem acompanyant el jovent, ara amb més coneixements per parar atenció al seu benestar.

Mentoria per a la inclusió: Premis Innovació Social 2021

/a /Etiquetes: , , ,

Recordeu que des de l’Àrea de Formació i Consultoria vàrem impulsar un programa per replicar el nostre model de mentoria social de qualitat? Gràcies a aquesta feina hem pogut adaptar la nostra mentoria a les característiques de diferents ciutats, comarques o països, i així, acompanyar a l’emancipació de més jovent tutelat.

Aquesta transferència de coneixement (que tot seguit us expliquem amb detall) ha estat premiada amb el Premi a Innovació Social 2021, de la Fundació la Caixa. El reconeixement posa en valor el gran esforç d’aquests anys per generar coneixement col·lectiu, i teixir complicitats: per nosaltres la millor manera de transformar la societat. L’entrega de premis va tenir lloc el dia 20 d’octubre a Madrid.

Mentoria per a la inclusió

El 2019 la Fundació La Caixa ens va atorgar els recursos econòmics per replicar el model fent partenariat amb l’Associació Quilòmetre Zero de Tarragona. Així és com vàrem crear el projecte Mentoria per a la inclusió, amb l’objectiu de donar un impuls a la mentoria social de qualitat en els programes d’acompanyament al jovent tutelat i extutelat. Conjuntament amb Quilòmetre Zero vàrem dissenyar un nou model de transferència de coneixement, centrat en la metodologia de la mentoria social. Vam adaptar el model a les singularitats territorials de Tarragona i al seu model d’organització i naixia així el projecte “AmbTu”. Durant el procés, l’equip del projecte Referents hem format a l’equip tècnic de Tarragona, i hem acompanyat el disseny i posada en marxa d’aquest nou projecte inspirant en el model del projecte Referents adaptat al territori del Camp de Tarragona.

La Marina Claveria, directora i responsable de projectes de l’Associació Quilòmetre Zero valora que “Rebre acompanyament i suport en la posada en marxa d’un projecte nou és un avantatge que genera confiança i seguretat a nivell professional, institucional i també en relació al voluntariat. Aquests tres elements, imprescindibles per engegar el programa, compten gràcies a aquest suport, amb una garantia afegida d’èxit gràcies a la trajectòria de l’entitat experta”.

Punt de Referència trobem important donar continuïtat a aquest model de transferència de coneixement i també hem impulsat la creació d’un grup de treball estable amb tècniques i tècnics dels projectes de mentoria social dirigits a nois i noies tutelades i extutelades. Creiem que l’intercanvi de bones pràctiques ens ajuda a millorar el model de mentoria de cada entitat. Per aquesta raó aquest grup de treball l’hem volgut vincular a la Coordinadora de Mentoria Social, amb l’objectiu que esdevingui un espai de trobada estable.

El Projecte Referents, en plena forma

/a /Etiquetes: ,

 

El Projecte Referents va ser l’embrió de Punt de Referència i va esdevenir també, el primer projecte de mentoria social amb jovent extutelat a nivell estatal. Any rere any suma participants, tant jovent com voluntariat; són incontables les vivències compartides en tantes relacions de mentoria, i són molts els nois i noies que han crescut amb una persona adulta al costat, gràcies al projecte.

Al llarg d’aquests anys, hem anat innovant en el disseny del projecte per adaptar-lo als temps, a les necessitats del jovent i del voluntariat. Actualment l’èxit de Referents ha fet que l’interès pel projecte hagi arribat a entitats d’altres països, a les quals formem amb la nostra metodologia perquè puguin posar en marxa la mentoria social adaptant el Projecte Referents a les seves necessitats.

  

 

A Punt cada any engeguem nous grups de Referents; el 2020 es van formar 73 relacions de mentoria. El 2021 tindrem un total de 5 grups en marxa, us expliquem en quina fase es troba cada un d’ells: 

  • Fase de cerca de voluntariat. 
    Properament obrirem dos nous grups (el G49 i el G50) que iniciaran la formació de voluntariat a finals d’any i començaran les relacions de mentoria coincidint amb l’any nou. Durant el mes de novembre buscarem les persones voluntàries interessades que formaran els nous grups de Referents.

 

  • Fase de formació de voluntariat i preparació de joves
    Una vegada seleccionades les persones participants, els i les referents fan una formació de 10h prèvia a l’inici de la relació de mentoria. En la formació aprenen aspectes de la realitat del jovent extutelat i què s’espera d’ells i elles. Mentrestant, els joves que volen participar també han estat veient-se amb la seva educadora per conèixer el projecte i poguer expressar el tipus d’acompanyament que creuen necessitar. El G48 i M1 (Primer grup de Referents Mataró) són els grups que actualment estan formant-se i a finals de desembre iniciaran la fase d’assignació de parelles.

 

  • Fase d’assignacions de parelles
    Els i les mentores ja estan preparades per conèixer el noi o noia a qui acompanyaran. L’educadora del projecte assigna a cada jove un mentor/a, tenint en compte els seus gustos, les seves personalitats, la disponibilitat per veure’s…

 

  • Fase de seguiment de relacions de mentoria i acompanyament a mentors
    Una vegada iniciades les relacions, es realitza un seguiment professional a les parelles amb trobades amb l’educadora. Junts revisen què els està aportant la relació i cap on volen que es dirigeixi aquest acompanyament.
    Les persones referents també es trobaran grupalment una vegada al mes, per compartir les seves experiències i dubtes en relació amb l’acompanyament als nois i noies. El Grup G47 es troba ara en aquesta fase del procés.

 

  • Fase de tancament i avauació.
    Ja han passat 10 mesos des de l’inici de les trobades i arriba el moment del tancament. El final del projecte no vol dir el final de la relació, sino que les dues persones tenen una relació prou consolidada com per passar a trobar-se de manera natural, sense la nostra supervisió. Desitgem el millor a les relacions del G46 i G46 que ja han arribat al moment del tancament!

“La patologia l’estem generant nosaltres”

/a /Etiquetes: , , , ,
Educadores, psicòlogues, terapeutes i psiquiatres posen el focus en les causes conjunturals que afecten la salut mental del jovent migrat.

Sara Montesinos

El proper dia 10 d’octubre es commemora el Dia Mundial de la Salut Mental. Aquest any, malgrat la importància que el benestar emocional té a nivell global i transversal en la societat, han saltat les alarmes pel que fa al jovent. Si bé l’Organització Mundial de la Salut (OMS) anunciava que entre un 10 i un 20% dels adolescents experimenten trastorns mentals, la majoria d’ells es manifesten abans dels 14 anys i la pandèmia ha agreujat de forma exponencial aquesta situació. El passat mes de maig, l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona assegurava haver observat un augment del 47% de pacients atesos a urgències per motius de salut mental, en comparació amb el mateix període del 2020.

Segons un estudi de la Vall d’Hebron, una quarta part dels joves que van a urgències per motius psiquiàtrics s’han autolesionat i segons el Codi de Risc del Suïcidi, el sistema de detecció de la Generalitat de Catalunya, els intents de suïcidi en adolescents han augmentat un 27% des de la pandèmia, arribant fins a més de 600 casos en joves de fins a 18 anys. Avui dia, els suïcidis són la primera causa de mort no natural entre joves de 16 a 35 anys, per sobre dels accidents de trànsit, una alarma social per a la qual ni les administracions ni les entitats no estan preparades per manca de recursos.

Entre moltes altres coses, la pandèmia i les expectatives de futur han agreujat aquesta situació entre el jovent, però què passa amb el jovent que ha migrat sol? L’estigma, el trauma i el tractament en salut mental i benestar emocional són els motius pels quals en aquest reportatge parlem amb professionals i no joves testimonis. Més enllà de les vivències, parlem d’un sistema que provoca patiment a les persones fins al desenvolupament de simptomatologia o transtorns. Educadores, psicoterapeutes, psicòlogues i psiquiatres parlen de les conseqüències directes del model d’acollida.

 

La Marina Nadal, la Mariona Sementé, la Bet Termes i l’Alicia Garcia són tècniques de Punt de Referència. Dues d’elles venen de formació en psicologia i acompanyen diversos dels joves que tenen vincle amb l’entitat. “Ansietat, depressió i estrés postraumàtic són les principals situacions que afrontem les treballadores en centres de menors”, diu la Bet compartint l’experiència de la seva antiga feina. Afegeix, però, que la manca de personal psicològic als mateixos centres, i al sistema en general, fa que hi hagi una molt baixa capacitat de diagnosi definitiva i per tant no hi ha una bona detecció per prevenció. 

 

 

“Més enllà de casos concrets, hi ha un malestar general”, diu la Mariona, “hi ha un malestar emocional perquè les condicions estructurals son les que son, amb necessitats bàsiques no cobertes i és impossible estar bé en aquestes situacions, a nivell de benestar emocional és molt complicat que aquests joves se sentin segurs i tranquils”. La Marina, que coincideix amb les seves companyes afegeix la dificultat de parlar sobre benestar emocional amb els joves, “és difícil que demanin ajuda per una cosa de la qual no en són conscients, no hi ha consciència de segons quins malestars o necessitats, això és el que s’enquista posteriorment”.

La Mariona explica que hi ha diversos factors estressants constants que se sumen al trajecte migratori que ja carreguen els joves, entre ells hi ha no entendre l’idioma, no tenir documentació o la pressió que tant les educadores com el sistema exerceixen sobre ells i elles. L’Alicia emfatitza en la necessitat urgent de resoldre els processos de regularització degut a l’impacte emocional que suposa en els joves i assegura que s’han trobat joves amb quadres depressius, desmotivacions i diverses dificultats, que amb la renovació de NIE han fet un canvi i una millora a nivell motivacional i d’estabilitat emocional. 

 

L’Àngels Guiolà és psicoterapèuta infantojuvenil de l’equip d’Exil, una ONG que treballa en l’atenció terapèutica medico-psico-social amb persones amb diversos tipus de trauma, entre ells, el projecte migratori. “Nosaltres no treballem amb diagnosis en salut mental, creiem que cal fer una valoració comprensiva del dolor de la persona que arriba, és important conèixer l’històric del jove”, assegura l’Àngels. Afegeix que hi ha diversos aspectes que cal tenir en compte, entre altres, el paradigma del trauma i l’impacte d’aquest en la persona, així com el vincle i aferrament amb les figures primàries en la infància.

“Ens trobem amb quadres depressius, quadres ansiosos i intents d’autolítics, això ens dóna respostes i sovint davant un quadre traumàtic ens cal farmacologia. Estem parlant de persones que han viscut l’horror, que han patit molt. Cal poder calmar aquest cervell”, explica l’Àngels. Hi ha símptomes rellevants com els descuits, el no recordar coses que han passat o les absències i altres respostes dissociatives com els brots psicòtics, que sorgeixen quan les persones han estat exposades situacions molt extremades que fan que el sistema nerviós es fragmenti. Tot i això, l’Àngels es reafirma en què les diagnosis amb canalla són injustes, “cal veure el global i comprendre què està passant per desenvolupar aquests símptomes o transtorns”, diu.

 

La Yolanda Osorio, psiquiatra i coordinadora d’ESMESS (Equip Salut Mental Sense Sostre) i del programa SATMI (atenció en salut mental per població migrada), assegura que per molts joves és molt difícil parlar de salut mental o de malaltia mental degut a l’estigma. 

L’experta en salut mental i processos migratoris obre també la porta a la reflexió sobre els codis que es fan servir en la nostra societat “és difícil fer diagnosis com a tal, els codis que utilitzem en psiquiatria són codis anglosaxons i per tant occidentals que no estan adaptats culturalment”,  i continua, “hi ha maneres d’expressar el malestar que no coincideixen amb altres persones, àrab, per exemple, no existeix el concepte de depressió”. Segons la Yolanda, és molt important aquesta entesa cultural i assegura que s’han fet intents de fer adaptacions dels codis, però alhora es demostra l’hegemonia del món occidental fins i tot per observar la complexitat de tractaments i cultures que no casen. “Cal entendre com podem ser respectuosos i com poder abordar el malestar en diferents situacions”, remarca.

També la Yolanda coincideix amb el mateix llistat de situacions amb què es troba; trastorns d’adaptació, d’estrès posttraumàtic, reaccions i brots psicòtics que poden desenvolupar esquizofrènies. “Hi ha quadres ansiosos i depressius que fan que els joves estiguin tristos, sense ganes o també a la defensiva, però amb els trastorns d’adaptació, posem l’etiqueta en ells mateios quan l’hauríem de posar fora”.

“Més que de patologia, ens agrada parlar de patiment, i aquest té a veure amb les situacions amb les quals els joves es troben”, explica la Yolanda, que recull moments de la història premigratòria, on hi trobem famílies molt riques a nivell afectiu però també d’altres molt desestructurades. Després, hi ha tot el propi projecte migratori que pot contenir situacions molt traumàtiques. Quan arriben aquí, després de tot, es troben en un centre, on no poden treballar, sense expectatives i sense futur. La patologia l’estem generant nosaltres”.

 

Una acollida real com a eina de prevenció

 

Les tècniques i expertes consultades coincideixen en què la situació social i burocràtica dels joves és, en gran part, la causant d’aquests efectes en la seva salut mental. És per això que proposen millores al sistema, entre d’altres, com la reducció de la precarització i rotació de professionals als centres d’acollida, com diu l’Alicia, fet que garantiria un més i millor treball terapèutic amb els joves, i afegeix que cal una perspectiva antirracista per l’abordatge professional dels casos. 

L’Àngels assegura que cal apostar per una formació en trauma de les professionals dels voltants dels joves per poder acompanyar aquests menors des del paradigma de la resiliència, a més de la necessitat d’una xarxa pública que pugui atendre els joves amb les seves especificitats.

Tant les tècniques com la Yolanda i l’Àngels coincideixen també en la necessitat urgent de facilitar la regularització de papers, asseguren que la incertesa genera molta impotència i frustració. “La documentació és la base, tot pot ser possible a partir d’aquí”, assegura la Marina, “és una trampa mortal”, afegeix l’Àngels.

La Yolanda va més enllà i assegura que sovint es posa el focus en la necessitat de més professionals però que en realitat s’ha de lluitar per canvis legislatius en relació a la llei d’estrangeria, l’accés a l’habitatge i sobretot la urgència de facilitar el permís de treball. “Diem que som un país d’acollida però no tenim eines d’accés a la formació ni a la feina, sostenim situacions molt precàries on no hi ha un plantejament més enllà. Quants d’aquests joves arriben a la universitat? Som nosaltres qui els encasillem amb els nostres prejudicis i no hi posem expectatives, els sostenim sense invertir en que siguin persones que puguin formar-se i integrar-se”, denuncia la Yolanda, “o posem el focus aquí o tot és molt complicat”.

Carrer de Consell de Cent, 445.
Escala A. Entresol, 08013. Barcelona
93 329 74 27
info@puntdereferencia.org

Ajuda’ns a acompanyar les vides del jovent sense xarxa de suport.
FES-TE’N SOCI

Avís legal

Política de privacitat

Política de galetes