Arxius de NOTÍCIES - Pàgina 5 de 20

Consolidem el disseny del projecte d’habitatge Llars El Pas.

març 25, 2022/a NOTÍCIES/Etiquetes: emancipació, extutelat, habitatge, llars El Pas, mambré

Tot just fa un any us presentàvem el projecte Llars el Pas. Va néixer amb l’objectiu d’oferir una llar estable des d’on els joves puguin avançar en el seu projecte de futur fins arribar al moment d’emprendre la plena emancipació. En aquestes llars, el jovent hi pot fer estades de llarga durada i compten amb suport socio-educatiu.

Així doncs, als pisos hi conviuen joves que gràcies als aprenentatges del dia a dia i al Pla de Treball per a l’emancipació, adquireixen coneixements per tenir cura de la llar i d’ells mateixos. El jovent que conviuen als pisos de Llars el Pas reben el suport de l’educador del projecte, en David.

En aquest any hem consolidat el disseny del projecte fins a oferir actualment 4 pisos a nois i noies que han fet un bon procés previ en altres projectes d’habitatge de Punt de Referència: el projecte Pisos Assistits i el Projecte Acull.

La Fundació Mambré, està vinculada a Llars el Pas des del seu projecte de cohabitatge, facilitant així un lloguer social al jovent amb ingressos propis. Aquest projecte no seria possible sense els altres aliats estratègics: la Fundació La Caixa, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el projecte IMEX: Itineraris d’emancipació d’Èxit.

Us donem a conèixer les 4 llars que formen part del projecte a dia d’avui a Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet:

Llar a la Guineueta, Barcelona

Hi van entrar tres joves a viure a l’estiu del 2020. De tots els pisos del projecte, aquest és el que acull nois i noies als qui els falta camí fins a la plena autonomia, ja sigui perquè les traves en aconseguir documentació personal han frenat el seu procés o per falta de temps per adquirir els hàbits necessaris per a l’emancipació.

Llar a La Salut, Badalona

És el pis que hem obert recentment on hi viuen tres joves. Aquesta estrena va anar a canvi de deixar el pis de carrer Pavià de Barcelona, ja que en aquest hi convivien també joves d’altres entitats i resultava complicat establir una dinàmica de pis adient per treballar l’autonomia.

En Houssaine, en David i l’Ismail dinen aprofitant el bon temps des de la seva terrassa.

Llars a Can Peixauet, Santa Coloma.

Fa poc més d’un any que vam obrir un dels dos pisos de Can Peixauet, que té capacitat per a dos joves. L’altre, és la nova incorporació a la cartera de pisos de Llars El Pas. Aquest mes d’abril s’hi instal·len els tres nois que hi conviuran. L’obertura d’aquest pis s’ha canviat pel tancament del pis de l’Hospitalet, oferint ara millors condicions i més bones instal·lacions per al jovent.

En Daoud firma el contracte amb la Fundació Mambré, ja és oficial que viurà a Santa Coloma.

En Youness i en Moha fan un sorteig per repartir-se les habitacions on dormiran. En David grava el sorteig perquè en Daoud pugui seguir-lo.

El suport a l’emancipació des de les empreses

febrer 28, 2022/a NOTÍCIES/Etiquetes: col·laboracions, empreses

Punt de Referència som una gran xarxa de complicitats. Entre elles hi ha les de les entitats col·laboradores (empreses, fundacions privades i altres col·lectius) que recolzen alguns dels nostres projectes, donant així més oportunitats al jovent tutelat i extutelat que hi participa.

Amb cada una d’elles trobem conjuntament la manera d’adequar les necessitats mútues a una col·laboració real, cercant sempre que les seves aportacions tinguin un retorn real cap als nois i noies.

Actualment, més enllà del finançament públic, rebem suports privats dirigits específicament a poder sostenir més acolliments de joves migrats a cases de persones voluntàries (Projecte Acull) i a oferir més oportunitats en la trajectòria formativa i laboral (Projecte Atenea).

El canviant entorn del jovent fa que constantment sorgeixin noves dificultats. Vàrem voler fer visibles els reptes que afronta el jovent per poder-se emancipar, mitjançant una trobada informal que va tenir lloc al CCCB el 22 de febrer. Van poder assistir-hi la Bea Beza (Aigües de Barcelona), l’Imma Carné (Fundació Naccari Ravà), en David Fernández (Coop 57) i en José Maria Armengol (Rotary Club Barcelona Millenium), que van compartir l’espai amb l’Eloi Jerez i la Carmen Netzel de la Junta i equip de voluntariat de Punt de Referència.

La conversa va sorgir desrpés d’exposar-los la roda d’emancipació, o el que és el mateix, els àmbits de desenvolupament que cada jove ha d’assolir per aconseguir la plena autonomia. Per cada un dels àmbits vam detallar amb dades la realitat que viu el jovent que acompanyem. A manera de debat, els convidats, coneixedors ja de la situació del jovent, van anar llançant noves propostes de col·laboració per tal de donar-los més oportunitats.

Va ser molt enriquidor repensar conjuntament els models de suport i descobrir noves vies de col·laboracions, que confiem començar a impulsar ben aviat.

Tens o treballes a una empresa o fundació i t’agradaria donar suport al jovent? Estem obertes a col·laboracions de tota mena, des de les més puntuals a les més duradores, de les que es concreten en una activitat pel jovent a les que compten amb una implicació de més pes. Tots els suports que responen a una necessitat del jovent son benvinguts!

El final del ‘Viatge a Mart’ recollit en la publicació d’un llibre

febrer 25, 2022/a NOTÍCIES

Els tripulants del Viatge a Mart han arribat a la seva destinació.
Per celebrar-ho i fer-nos partícips del seu viatge, els 10 joves de Punt de Referència i 10 activistes, pensadores i creadores que ben segur coneixeu, van presentar el 19 de febrer al teatre del CCCB el llibre Viatge a Mart. Relat coral per a un altre món possible que recull l’experiència que els va unir el maig de l’any passat i que els ha fet conèixer-se i reflexionar conjuntament sobre la idea de desplaçament i de viatge.

L’acte, a més de ser la presentació del llibre, va ser també la culminació de tots aquests mesos compartits, un bon moment per rememorar les trobades que cada grup format per 2 joves i 2 activistes va estar fent per Barcelona, i com cada un dels grups va trobar la paraula que els definia, una paraula que alhora bastiria el vocabulari del futur. Aquell dia al CCCB hi eren la majoria de les persones participants i totes elles van tenir micròfon obert per compartir allò que volien destacar.

El tret de sortida va ser una taula rodona dinamitzada per la presentadora Laura Sangrà i en la qual, quatre dels participants van aproximar-nos a algunes reflexions que havien fet durant aquests mesos respecte als desplaçaments. L’Aya Zuidi, en Mamadou Tafsir, en Miquel Missé i la Blanca Haddad van referir-se als trajectes migratoris que han emprès, a les transicions personals que suposen viatges interiors i també als viatges com el que han compartit: el viatge a Mart com a excusa per aproximar-se a persones que d’una altra manera no haguessin conegut. En Miquel diu haver descobert una realitat allunyada de la seva gràcies a haver conegut en Youssef i la Manal, el jovent extutelat del seu grup. “No cal anar a Mart, els abismes entre galàxies són aquí mateix, al sol del Raval”.

L’acte va continuar amb la lectura de petits fragments que cada un ha escrit i que es poden llegir al llibre. Va ser bonic escoltar les diverses experiències que han unit a vint persones al voltant de la idea del desplaçament i van ser molt commovedores les reivindicacions de drets que el jovent migrat va posar sobre la taula. Reclamaven un final millor pel seu viatge, o simplement un final de viatge, una llei més justa que els permetés establir-se, poder obtenir la documentació per poder treballar com les persones d’aquí o viatjar per veure les seves famíles. També els convidats Aladdine Azzouzi i la Safia El Aadam. fills de persones migrades i activistes contra el racisme, van posar paraules a aquestes injustícies que la llei té preparades per les persones que han vingut d’altres països.

El llibre o quadern de bitàcola Viatge a Mart ja està disponible per internet o bé a les llibreries. “Hi trobareu poemes, cançons, llengües diverses bategant alhora, retrats i paisatges, dibuixos, definicions, pròlegs, històries familiars i històries personals” expliquen els seus editors. No us el deixeu perdre!

El grup de joves de Som Llavor presenta el seu vídeo per combatre el racisme

febrer 24, 2022/a NOTÍCIES/Etiquetes: incidència, racisme, som llavor, vídeo

El 15 de febrer era un dia molt esperat pel jovent de Som Llavor, el projecte de participació i incidència que fa d’altaveu de les opinions del jovent que acompanyem.
Aquell dia van presentar el vídeo en el qual havien estat treballant durant tres mesos. El racisme és el fil conductor de la peça i el tema que ha mobilizat en Bilal, la Zineb, en Youssef, l’Abdelaziz, en Herny i l’Alpha, que han recollit i exposat algunes situacions viscudes en primera persona. Per aquest motiu a l’acte de presentació hi van convidar persones que poguessin aportar-los visió en la temàtica escollida: en Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, en David Bondia, Síndic de Greuges de Barcelona i expresident de l’institut de Drets Humans, en Moussa Bourekba, investigador sobre racisme i discursos d’odi del CIDOB (Barcelona Center for International Affairs) i l’Elisenda Colell i en Ferran Moreno, periodistes de societat de El Periódico i TV3 respectivament. El jovent va estar acompanyat per la Marina Montoya, tècnica del projecte i la Clàudia de l’Agència de comunicació Talaia, que van dinamitzar l’espai.

Es van trobar al centre cívic Folch i Torres del Raval. La trobada va començar amb les presentacions de totes les assistents i posteriorment els i les joves els van explicar breument com s’han estat organitzant en les trobades fins arribar a tenir el seu vídeo finalitzat. Després, van donar pas al vídeo i van explicar diverses situacions racistes que viuen en el seu dia a dia. Gràcies a això, tothom va poder apropar-se a la realitat dels nois i noies i al patiment que comparteixen. Ja podeu veure el vídeo clicant aquí!

Del vídeo vam passar al debat. El Youssef va preguntar als convidats, què creuen que poden fer des de les seves responsabilitats professionals i com a ciutadans per capgirar aquesta situació que pateixen. Així es va encetar un debat molt interessant en el qual els i les joves van poder explicar més a fons les situacions que han patit (algunes relacionades amb abusos policials), i van poder recollir moltes recomanacions. En destaquem algunes:

L’Elisenda i en Ferran coincidien en el fet que, com a periodistes, valoren molt positivament i troben molt necessaris espais d’intercanvi com aquest, ja que els ajuden a aprofundir en els punts de vista i realitats, i així tenir-les presents a l’hora d’escriure un article o reportatge. En David afegia que el paper dels mitjans és clau per canviar les percepcions de la gent respecte als i les noies d’altres origens i l’Elisenda hi està d’acord “Els mitjans podem ajudar a que la gent sàpiga que té drets, tot i que l’efecte que podem generar és limitat”.

En David, com a expert en Drets els explicava al grup de joves que han de ser conscients dels seus drets i dels recursos que tenen a l’abast per poder denunciar quan hi ha vulneracions i situacions racistes, un dels recursos és la mateixa Sindicatura de Greuges de Barcelona. En contrapartida, deia, el que hauríem d’aconseguir és canviar les percepcions de la gent respecte els joves com ells. I això es pot aconseguir presentant aquest mateix vídeo a col·lectius que no hi estiguin sensibilitzats.

En Moussa entenia el malestar dels i les noies perquè ha viscut el racisme també cap a ell. Opinava que trencar estigmes tan arrelats costa diverses generacions. Mentre no se’ls deixi de veure com a migrants, proposa reivindicar els drets, tal com ja ho ha començat a fer el grup de joves, i anar a explicar la seva realitat a les noves generacions, no només als mitjans de comunicació.

El regidor va explicar que el problema d’estereotips és només una punta visible d’un problema més complex i estructural: que hi hagi joves sense papers. La Llei d’Estrangeria genera desigualtats i fa que les vides dels i les noies migrants siguin més complicades. No tota la ciutadania percep aquesta realitat amb bons ulls. “Des de l’Ajuntament diu, tenim el compromís de fer el que estigui a les nostres mans per rebatre aquesta realitat, però malauradament no tot recau sota el nostre control”. En Marc es va referir també al cos de la Guàrdia Urbana i va detallar que estan treballant per incorporar perfils de policies de diferents origens i per formar-los per una comunicació més respectuosa. També va recomanar que, si mai tornen a viure un abús policial, enregistrin amb el mòbil per disposar d’un material que serveixi de testimoni.

El temps va transcórrer tan ràpidament que s’havia fet l’hora de marxar i el grup de joves i els convidats van aprofitar els darrers moments per acabar de parlar d’aquestes situacions. El grup de Som Llavor va quedar molt content de veure l’interès que van despertar i les propostes que els van donar per continuar combatent el racisme.

El Projecte Atenea encara un any ple d’activitat

gener 31, 2022/a NOTÍCIES/Etiquetes: atenea, estudi, mentoria

Dos mesos després d’iniciar les relacions de mentoria, el grup de participants del projecte Atenea viu un moment dolç. Els i les participants encaren l’any amb moltes ganes. “El grup de mentors i mentores és molt proactiu i està molt implicat en el projecte. Tots comparteixen una visió i intenció educativa sobre els joves”, diu la Mariona, educadora del projecte.

El grup ha agraït molt recuperar la presencialitat en les trobades grupals, perquè així, més enllà d’ establir el vincle amb la persona amb la qui tenen la relació de mentoria, han pogut conèixer la resta de voluntariat i joves del projecte. Els primers mesos, el grup ha aprofitat les trobades per conèixer-se i cohesionar el grup, i pròximament faran activitats dirigides a millorar i potenciar les habilitats del jovent: aprendre a preparar-se pels examens, treballar les pròpies capacitats per encarar una entrevista de feina i fins i tot fer una visita a una empresa per conèixer de primera mà els rols professionals dels treballadors (una activitat molt ben valorada en l’anterior edició).

Activitat grupal

Els i les joves

Els nois i noies que participen al projecte es proposen finalitzar els estudis i per aconseguir-ho, compten amb la confiança i el suport dels referents i del voluntariat del taller d’estudi.
En aquesta alçada del curs, cada jove, acompanyat del seu mentor i l’educadora, ha elaborat el Pla de Treball, el document on estableix els objectius que vol assolir durant el curs. Com dèiem, el repte en comú del jovent d’Atenea se centra en assolir èxit en la trajectòria formativa, però també en millorar les competències personals relacionals, de gestió de les emocions, entre d’altres.

Els joves d’Atenea que tenen la seva situació documental en regla, es plantegen fer una trajectòria formativa més llarga i trobar una feina a temps parcial que els permeti combinar la jornada laboral amb els estudis. Per altra banda, els qui no tenen encara una resolució favorable de la seva documentació, prioritzen aconseguir un contracte de feina a través dels Programes de Formació i Inserció per regularitzar la seva situació.

Els dijous: taller d’estudi

Cada setmana venen 18 joves a estudiar al taller. Alguns d’ells participen en una relació de mentoria del Projecte Atenea i d’altres són joves de projectes de Punt que troben útil venir a aquest espai de suport a l’estudi. El taller els ofereix l’espai i el temps a dedicar als estudis i a fer deures, amb el suport de persones voluntàries. Aquest curs, el taller ha millorat el model d’acompanyament: els i les joves ens avancen quina matèria voldran estudiar la següent setmana i busquem la persona voluntària que li donarà suport a en aquella matèria. D’aquesta manera, l’acompanyament és individualitzat i més focalitzat a les seves necessitats.

Obrim un nou grup, t’apuntes a ser referent?

Excepcionalment, obrim un grup de mentoria que proposa establir relacions d’una durada més curta (de març a juny). D’aquesta manera, donem l’oportunitat a joves que el primer trimestre no es van apuntar a Atenea i que ara han detectat que voldrien ser acompanyats en la seva trajectòria formativa.
Vols ser un/a de les acompanyants? Només cal que t’inscriguis en aquest formulari seleccionant el Projecte Atenea.
T’hi esperem!

“Quan em van parlar de tenir un referent a Mataró vaig pensar que seria molt positiu”

gener 26, 2022/a ENTREVISTES, NOTÍCIES/Etiquetes: entrevista, Maresme, mataró, referents

Potser ja has llegit altres notícies o publicacions a les nostres xarxes socials que expliquen que el mes de setembre vam portar el projecte Referents a Mataró, gràcies a l’interès de l’Associació Veïnal de Rocafonda en acompanyar els i les joves de la seva ciutat. Aquest grup de mentoria ja funciona plenament, i actualment les parelles de jove-referent ja s’estan trobant a la capital maresmenca. Hem parlat amb una d’elles: en Ricard i en Pathe.

En Pathe té 17 anys i va arribar a Catalunya fa aproximadament un any. Tan sols fa 3 mesos que s’ha instal·lat a Mataró, on viu compartint un pis assistit amb tres joves més. Abans, havia viscut a un centre per a menors a Manresa. “El meu poble al Senegal estava davant la platja, per això m’agrada molt viure a Mataró, a prop del mar.”, diu. El Ricard, en canvi, fa molts anys que viu a Mataró tot i que és d’Arenys de mar. Participa activament en diverses activitats d’associacions de la ciutat amb les que manté un gran vincle. En Pathe i en Ricard s’estan coneixent, fa just un mes que es van trobant setmanalment.

En aquestes trobades, en Pathe li ha explicat al Ricard com és el seu dia a dia: està estudiant pastisseria a Sant Vicens dels Horts i cada dia es desperta a les 5 h del matí per agafar el tren i anar a la formació. A les tardes, li agrada córrer per la platja de Mataró i quan pot, queda amb els seus amics de Manresa per jugar a futbol a prop de l’Hospitalet. Com que porta poc temps a la ciutat, encara no ha pogut conèixer gent de Mataró. “Quan em van parlar de tenir un referent aquí vaig pensar que seria positiu. M’agradaria conèixer molta gent d’aquí.”

En Ricard estava sensibilitzat amb els reptes del jovent extutelat quan, un tuit d’una persona de Mataró que explicava el projecte el va fer decidir i començar una relació de mentoria.

“Apuntar-me va ser la manera de deixar de veure la realitat del jovent des de darrere una tanca i plantejar-me aportar alguna cosa. Tothom necessita aquest acompanyament. Quan veus que aquests nois s’han desplaçat milers de quilòmetres de casa seva i venen a un país totalment nou… Així va ser com vaig decidir tirar endavant. Després d’un procés de selecció i formació, aquí estem, amb el Pathe.“

Junts han compartit 3 tardes. El primer dia que es van conèixer el van dedicar a passejar i a presentar-se i donar-se a conèixer un a l’altre: van parlar de les famílies, del seu dia a dia, del que tenen en comú i dels seus interessos… Al Pathe, a més d’agradar-li els esports, li encanten els vaixells. Al Senegal va adquirir el diploma de mecànica de vaixells i treballava arreglant la mecànica dels motors. Per això el segon dia que es van trobar, van decidir anar al Port de Mataró a veure els vaixells i els tipus de motor de cada un. “en sap eh!” diu en Ricard.
El tercer dia, en Ricard va portar el Pathe al turó Onofre Arnau. Van pujar-hi a la tarda, i van poder veure la ciutat de Mataró des de dalt, en el moment de la posta de sol. Pel Pathe, en Ricard ja és el seu referent de la ciutat, i diu “Estic content. El Ricard és molt bo”.

Ara que ja es coneixen una mica més, la parella continuarà la seva relació incorporant-hi també els objectius que es plantegen aconseguir junts. “Aviat ens toca fer el Pla de Treball amb la Bet, l’educadora del projecte, on posarem sobre la taula tot el que volem aconseguir aquest curs. Practicar l’idioma probablement serà un dels objectius, però també d’altres com l’orientació formativa.” diu en Ricard.

Al llarg dels deu mesos de relació als que s’han compromès, tots dos aniran mantenint trobades amb la Bet per tal de supervisar la seva relació i tot el que van assolint junts. A més, en Ricard participa una vegada al mes a les sessions de seguiment, on es troba amb la resta de referents de la ciutat que també han començat a conèixer-se amb un/a jove.

En el procés de formació vaig guanyar la seguretat que necessitava, i ara aquests seguiments també m’ajuden molt. Sé que en qualsevol moment puc consultar i intercanviar informació amb el grup, ens donem suport. Això és un reforç que tenim al darrere com a Referents i penso que és molt important.

Avui, la parella protagonista d’aquest relat té la seva quarta trobada, i descobriran la història de Mataró, passejaran per la muralla i en Ricard portarà en Pathe a la seu de l’Agrupació excursionista de la qual forma part. La cinquena cita sembla que pot acabar amb un partit de pàdel, que guanyi el millor!

“He après a viure com una família”

gener 25, 2022/a ENTREVISTES, NOTÍCIES/Etiquetes: acollida, acull, casa, voluntariat

Aviat farà un any que la Farah viu a casa el Joaquim, al barri de Gràcia. La seva convivència acabarà d’aquí a dues setmanes, quan la Farah continuarà el seu camí cap a la plena emancipació. Avui ens hem trobat a casa seva perquè ens expliquin com han viscut aquesta experiència.

Asseguts al sofà, els dos recorden com, fa un any, van rebre la proposta de conviure. La Farah vivia en un pis compartit amb altres menors d’edat i, en fer 18 anys i finalitzar la tutela, va tenir dues opcions: o canviar a un altre pis assistit compartit amb altres joves o bé ser acollida a casa d’una família. “La forma de vida que m’imaginava a un pis assistit era molt similar a la que ja portava, amb normes similars, convivència amb companys i companyes… vaig pensar: això ja ho he provat, prefereixo l’opció de viure amb una família d’acollida, a veure què tal va”. Per altra banda, el Joaquim explica que una habitació del seu pis va quedar buida i paral·lelament va saber de la situació en la qual es troben els i les joves quan surten dels centres de tutela de la Generalitat. “Em semblava molt absurda la situació i alhora vaig conèixer la iniciativa de l’Acull i vaig pensar que a mi no em costava res acollir. Sempre m’ha agradat estar acompanyat.”

La Farah i en Joaquim fan l’exercici de recordar les primeres setmanes i els costums que els dos han anat integrant al llarg d’aquests mesos. “Vivint aquí he après a dormir sola, era la primera vegada que dormia sola. També he après a perdre la por als gossos, ja som amics amb el Guli“, la Farah riu i mira el gos del Joaquim.

“La nostra convivència ha estat majoritàriament entre setmana, i possiblement l’estona que més compartim és el sopar” i és que la Farah dedica força hores del dia al segon curs del PFI d’hosteleria i en Joaquim treballa. També comenten que, per tenir cura de les tasques de la llar, van preferir no organitzar-se d’una manera rígida, sinó que han trobat una lògica i ganes d’implicar-se en aquestes tasques: “si un cuina, l’altre frega els plats, o mirem la manera d’entre els dos anar fent el que fa falta” diuen.

D’esquerra a dreta: la Farah, la Bàrbara (tècnica del Projecte Acull) i en Joaquim.

Més enllà dels sopars entre setmana, han compartit algunes experiències que recordaran: des dels dinars de diumenge amb els familiars del Joaquim (i també veïns), passant per escapades fora de la ciutat o també les hores dedicades a la cuina. “La cuina ha estat un tema que ens ha picat, hem cuinat de tot: sopes, llegums, pastes o menjar de Marroc, sobretot per Ramadà” recorda en Joaquim.

Després de totes aquestes experiències, els preguntem què s’emporten després d’haver participat al projecte Acull.
“Ha estat una experiència que, tot i no ser una sorpresa, m’ha sorprès quotidianament. A mesura que descobria la manera de portar les situacions, he anat aprenent moltes coses” diu en Joaquim. I la Farah: “He après a viure com una família”.

La Farah marxarà a viure a Girona, però continuarà els estudis a Barcelona, i diu que així, podrà trobar-se amb en Joaquim alguns dies.

Se’ns ha fet tard i la Farah i el Joaquim han de preparar el sopar d’avui: han decidit cuinar un rissotto.

La Farah cuina el sopar

“Volem explicar les nostres històries i que ens escolteu”

gener 5, 2022/a NOTÍCIES/Etiquetes: racisme, som llavor, talaia, vídeo

Els nois i noies sense referents al territori ho tenen clar: no hi ha espais mediàtics on la seva veu sigui present. A Punt de Referència hem volgut donar-los un espai on puguin fer-ho, i hem comptat amb un grup de joves i l’Agència Talaia per fer realitat la seva primera peça audiovisual, que aviat podreu veure un una presentació oberta a tothom. En el projecte Som Llavor el grup de joves ha realitzat una peça audiovisual de 15 minuts, en el qual denuncien experiències racistes viscudes en primera persona i les comparteixen amb l’objectiu de conscienciar la població local.

A mitjans de 2021 es van agrupar per primera vegada en Youssef, l’Alpha, l’Abdelaziz, la Zineb, en Henry i en Bilal. Aquell dia es van conèixer a Punt de Referència i van veure que tots tenen moltes coses a dir i denunciar. Així és com van començar a pensar conjuntament el tema que volien tractar, el missatge, un format i l’estil que tindria el vídeo resultant. Durant quatre mesos les trobades setmanals han comptat amb la dinamització de la seva educadora, la Marina, i l’Agència Talaia, que els ha acompanyat en el repte de passar a la pantalla les seves idees. “Col·lectivament hem creat i reflexionat el contingut i també hem treballat la teoria i la pràctica de l’àmbit audiovisual” diu la Clàudia, d’Agència Talaia.

El tema escollit ha estat el racisme i les situacions d’abusos que els joves han hagut d’afrontar en diversos moments de les seves vides. Per explicar-ho, el grup ha estat el protagonista i els joves expliquen en primera persona les seves experiències. Una part del vídeo ha estat gravada a plató i una altra al carrer, on el jovent ha interactuat amb persones de fora del projecte. Aquesta combinació ha permès que cada jove tingués un paper clau dins l’equip de rodatge. Precisament, un dels aspectes més interessants del projecte ha estat que cadascú triés de el rol li venia més de gust fer: controlar la càmera, ser tècnic de so, fer de periodista, de presentadora, guionista…hi havia feina per a tothom! Finalment la Zineb ha fet de presentadora i conductora del programa mentre en Bilal, l’Abdelaziz i l’Alpha han recollit les històries d’altres companys, en Youssef ha fet de reporter i en Henry ha aprofundit en els seus coneixements tècnics audiovisuals.

Després de tres mesos de feina, la peça audiovisual ja està acabada. El grup va dedicar l’última sessió del projecte a veure el seu propi vídeo i a compartir amb la resta una valoració del temps que han dedicat al projecte. A tots ells els ha agradat haver sortit al carrer a preguntar a persones i haver tingut l’oportunitat de recollir les seves opinions sobre temes que els preocupen o afecten. També han valorat el fet de poder interpel·lar els espectadors i a la societat en general “volem explicar les nostres històries i que ens escolteu” diuen. La Zineb assegura que es tracta d’un projecte molt important perquè “la gent ha de saber què està passant i així assolir la igualtat”, però s’emporta, per sobre de tot, l’equip que han fet amb els companys “El que més m’ha agradat de Som Llavor són les persones”.

Aviat us presentarem la peça audiovisual de Som Llavor, estigueu atentes!

Torna l’esperança per a molts joves gràcies al canvi en el reglament d’Estrangeria.

gener 4, 2022/a NOTÍCIES/Etiquetes: estrangeria, llei, nie, resolucions

Estem vivint un moment esperançador. Després d’un mes en vigor del decret que modifica el Reglament d’estrangeria, la situació d’alguns joves ja ha començat a canviar. Les resolucions favorables de les renovacions dels permisos de residència van notificant-se amb comptagotes, són els primers brots que ens indiquen que aviat la bona notícia arribarà per a més nois i noies.

El nou reglament, entre d’altres millores, concedeix als joves el permís de treball i facilita considerablement les condicions per poder renovar el permís de residència. Després d’anys de viure amb desesperació les dificultats de renovar el NIE, ara s’ha obert un món d’oportuntats i hi ha marge per somiar amb un futur millor.

Algunes ja coneixeu en Youness. Conviu amb tres joves més a un dels nostres pisos assistits. Té acabats els estudis de Grau Mitjà en perruqueria i ara estudia primer de Grau Superior, també en perruqueria. Mentre gaudeix d’aprendre l’ofici, busca feina per poder-se emancipar. “Si trobo feina deixaré els estudis i els reprendré més endavant”. Ara que el Youness té el NIE renovat, trobar una feina serà més fàcil.

El mes de juny li havia caducat el permís de residència i encara que li havien explicat que el reglament d’estrangeria havia canviat, ell no confiava en el fet que la renovació fos favorable. No complia els requisits que se li demanaven amb el reglament anterior, i això el feia conviure amb la incertesa i els nervis.

“No sortia de casa. Pensava en coses negatives. M’imaginava el futur i pensava: em serà molt difícil continuar endavant. Sense documentació et sents molt estrany, sempre vas amb por, espantat per si et para la policia i no tens la documentació renovada. Estava espantat per la renovació, la meva família també patien amb la idea de tenir un fill indocumentat. La veritat és que hem patit.”

El patiment va acabar un dia que estava sol a casa. Com cada dia, va entrar al web desesperançat però aquesta vegada va llegir-hi la paraula “favorable”.

Vaig començar a plorar. Estava sol a la meva habitació. Vaig trucar a la Tere, vaig enviar un missatge al David, em fan felicitar. A la meva família quan els vaig dir que tenia resultat favorable també em van felicitar, em van dir coses boniques… aquest estiu m’agradaria poder baixar a veure’ls, fa 3 anys que no ens veiem.

El Youness s’ha tret un gran pes de sobre. Ara amb la documentació en regla diu “ha canviat tot: tinc l’oportunitat de treballar, podré arreglar la meva vida, podré anar a veure la meva família…ara només em falta trobar una feina”.

La Farah tenia una situació similar a la del Youness: des del mes d’agost que tenia el NIE caducat. En el seu cas els darrers mesos havia buscat feina a jornada completa per complir els requisits que li demanava l’anterior reglament. No en va trobar cap. El mes d’octubre va presentar la documentació per renovar el seu permís, coincidint amb el moment del canvi de llei d’estrangeria. Recentment se li ha retornat el permís, aquesta vegada favorable. La Farah era conscient que la resolució determinaria el seu present i futur.

“Estava preocupada i espantada per si el reglament no contemplava donar-me el permís de treball. Quan vam veure que si, em vaig alegrar molt. Ara puc buscar una feina pels caps de setmana mentre acabo els estudis i pràctiques la resta de dies de la setmana.”

La col·laboració internacional per promoure la mentoria continuarà més enllà del Re-Generations

novembre 30, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: internacional, mentoria, re-generations

Després de dos anys treballant per replicar el projecte Referents a Grècia i Itàlia en el marc del Projecte Re-Generations, encarregant-nos de la formació del seu equip professional, de l’acompanyament al disseny i el seguiment de la posada en marxa dels seus projectes, les dues entitats han adquirit els coneixements necessaris per continuar en solitari.

Aquesta experiència culminarà el mes de maig amb una trobada conjunta a Grècia, on compartirem l’experiència apresa per cada país i els resultats obtinguts, i on podran assistir-hi entitats interessades en la mentoria. Mentrestant, ja podeu veure el vídeo que hem realitzat des de Punt de Referència explicant com la mentoria ha servit a tots tres països per acompanyar al jovent migrant sense referents familiars al territori en el seu camí cap a l’emancipació.

Tot i tancar aquesta etapa, la col·laboració entre les entitats continuarà en un nou projecte on s’hi suma també l’European Center for Evidence-based mentoring, el projecte Road to adulthood -Mentorship Helping Migrant and Refugee Unaccompanied Minors Navigate Adulthooden. Ben aviat en tindreu notícies!

Dates especials i el desig de tornar a casa

novembre 29, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: eid, origens, reportatge, viatge

Als carrers de ciutats i pobles ja pengen llums de Nadal. N’hi ha que fins i tot ja han sortit per la muntanya a la cerca d’un tió i les botigues i els centres comercials ja han estat envaïts per un color vermellós que il·lusiona i aclapara a parts iguals. Els calendaris familiars s’han activat i desenes de milers de persones fan plans per als darrers dies de desembre i els primers de gener. Tot i això, desenes de milers de persones de casa nostra tenen altres dates assenyalades per celebrar, per trobar-se, per fer i rebre regals. Entre elles hi trobem l’Eid, una festivitat que se celebra dues vegades l’any en diferents dates segons caigui el Ramadà, separades entre elles per dos mesos i deu dies.

La primera data de l’Eid és una tradició musulmana que se celebra quan acaba el Ramadà i que consisteix a trobar-se amb la família durant tres dies festius i es fan diverses activitats a pobles i viles amb la canalla. La segona data, passats dos mesos i deu dies, consisteix en grans àpats amb la família en els quals es menja carn, el que nosaltres coneixem com la festa del xai. Socialment, totes dues dates suposen un important retrobament familiar, fet que implica molts retorns al país d’origen de persones que han migrat. Les noves tecnologies, però, han facilitat que en cas de no poder viatjar, per la situació burocràtica, econòmica o de pandèmia, es puguin donar llargues videotrucades per celebrar aquestes dates des de la distància.

Per tot això, aquest mes de desembre hem volgut parlar de tornar a casa, sigui per l’Eid o per Nadal, tornar a casa és sempre un moment important, tendre i difícil alhora. Aquest any, però, ha estat el primer que molts dels joves que van migrar sols pels volts de 2018, han pogut reunir les condicions necessàries per visitar la família després de tants anys. Com han estat aquests viatges?

En Said va néixer a Larache, al Marroc, és el petit de quatre germans i va arribar a l’Estat Espanyol l’any 2018 quan tenia 16 anys. Un mes després, havent passat per un centre de menors a Arcos de la Frontera, es trasllada a Catalunya i entra a viure a un centre de Martorell. L’any 2019 va acabar els seus estudis de neteja i ara, amb 20 anys, viu en un pis de Santa Coloma.

Tres anys després d’haver arribat a Catalunya, el passat mes de juny, va poder visitar la seva família al país d’origen. “Ha anat molt bé”, diu en Said, “però la tornada aquí altra vegada és molt difícil, m’hi hauria quedat més dies, però només tenia un mes de vacances”. En Said explica que hi va anar de sorpresa, i que quan la seva mare el va veure, no entenia res i va arrencar a plorar. Han estat tres anys sense veure la família, però han seguit en contacte de forma constant, en Said explica que tots ells van estar molt contents quan va aconseguir els papers. “Els explico que la vida aquí no és fàcil, jo no hi he pogut anar abans perquè tenia els papers caducats, després no tenia diners i ara em toca esperar tenir vacances”.

“Jo sempre els hi vaig dir que volia marxar de Marroc”, diu la Zineb, “a mi m’agrada explicar-ho tot a la meva família, però si no els hagués semblat bé ho hauria fet igual”. La Zineb acaba de fer els 18 anys i viu amb una senyora al Guinardó, estudia per ser cambrera i també fa classes de català i batucada. L’any 2019 va marxar a Melilla des de Nador, la ciutat on vivia, i va entrar a un centre de menors. Després d’aconseguir la residència va volar cap a Madrid i d’allà a Barcelona.

La Zineb prepara el seu viatge a Marroc, on volarà el dia 16 de desembre. Hi viatjarà amb l’Anna, “aquest viatge és un regal de l’Anna, una amiga i una germana que tinc des que ens vam conèixer a Melilla”, explica. Viatjaran fins a Fez, on la seva mare vindrà a veure-la i d’allà aniran cap a Nador a veure el seu pare, les seves quatre germanes i el seu germà, tots més grans que ella, també vol visitar els nebots. “Estic una mica nerviosa, però tinc moltes ganes de veure la meva mare”, diu la Zineb, que no havia pogut visitar la família fins ara perquè no tenia papers i era menor d’edat.

L’Adama va arribar a Tarifa després d’un llarg trajecte des de Sokono, Senegal, d’on va sortir a principis de 2017. Dotze mesos després, durant els quals no va poder tenir contacte amb els seus pares, va fer una trucada que va sorprendre tota la família. En arribar a Catalunya va viure en un centre al Paral·lel de Barcelona fins que va obtenir una plaça en un pis per a joves a Santa Coloma. En acabar els seus estudis d’electricitat i fontaneria va trobar feina fent manteniment en una residència de gent gran a Horta.

El passat mes d’agost va poder viatjar a Sokono, el seu poble d’origen, al sud de Dakar i al nord de Casamance. Al poble hi viuen els seus pares amb els seus tres germans petits. “El viatge ha passat molt de pressa, però ha estat molt divertit i m’ha fet molt feliç”. Tot i que la seva família li pregunta per Europa, l’Adama té clar que no vol que els seus germans passin pel que ell ha hagut de passar. Malgrat tot, ell és el germà gran i assegura que això és una gran responsabilitat “he d’ajudar”, diu.

foto: l’Adama al llac Barakudas, aquest estiu.

Tots tres coincideixen en la intenció de visitar la família un cop l’any, en Said i l’Adama voldrien fer-ho coincidir amb l’Eid tot i que saben que no és fàcil. “Cal mirar els bitllets molt abans perquè siguin barats”, diu l’Adama, “quan no tens feina no tens diners per anar-hi i quan trobes feina no tens els dies, és difícil trobar el moment”, afegeix en Said.

La pandèmia, factor de distanciament de les famílies

Tant a l’Adama, com en Said i la Zineb, la pandèmia ha fet que triguessin encara més temps en poder retrobar-se amb les seves famílies. Generalment, la crisi sanitària ha alentit els processos de regularització i també ha suposat dificultats en la cerca de feina, necessària per poder costejar el viatge en qüestió. En el cas de la Zineb, però, la Covid-19 va suposar el tancament de fronteres entre l’Estat Espanyol i Marroc per via terrestre, que va provocar el tancament de Beni Enzar, el pas entre Nador i Melilla. Malgrat la dificultat d’entrar a l’Estat Espanyol, els ciutadans i ciutadanes residents a Nador poden accedir a la ciutat de Melilla durant el dia, sense permís de pernoctar. És per això que, de tant en tant, la Zineb rebia visites de la seva mare mentre ella era a Melilla, el tancament, però, les va separar des del març de 2020.

L’Adama preveia visitar la família l’any 2019, però just va aconseguir una feina i va haver de posposar-ho. Mesos després, la pandèmia va aturar qualsevol possibilitat de viatjar al Senegal. A finals de juliol de 2021, justament per l’Eid, va tornar-ho a intentar, però dies abans va contagiar-se de la Covid-19 i va haver de deixar el viatge fins a acabar la quarentena.

Referents, primer projecte en obtenir el segell de qualitat MC+

novembre 29, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: espanya, MC+, mentoria, qualitat, segell

Des de la seva fundació el 2012, la missió de la Coordinadora de Mentoria Social ha estat treballar per a la promoció de la mentoria de qualitat en l’àmbit de l’acció social. Una de les eines que hem creat per fer-ho, i en el disseny de la qual l’equip de Punt de Referència hi hem participat en les primeres passes, ha estat la creació del Segell de la Mentoria de Qualitat.

Fa uns dies que aquest procés ha culminat amb la concessió dels primers Segells de Qualitat, fruit d’un procés d’avaluació molt complert que podeu consultar en aquest enllaç.

El projecte Referents de Punt de Referència ha obtingut el segell MC+, la valoració més alta en la qualitat de la mentoria. En el cas del projecte Referents vàrem realitzar l’auditoria de qualitat el curs 2018-2019, però el procés de certificació, que es va presentar públicament al desembre 2019, va quedar interromput per la pandèmia. Aquest mes de novembre el Comitè acreditador ha aprovat els primers segells, i finalment podem celebrar aquest moment tant rellevant. Els darrers mesos, projectes de mentoria d’altres entitats han estat avaluats, aquests han estat els resultats.

Volem compartir aquest reconeixement amb l’equip tècnic del projecte que va participar tant en el pilot de l’avaluació com en l’auditoria final: Núria Martínez, Cristina Ruano i Bàrbara Bort, amb l’acompanyament i coordinació pedagògica de la Laura Terradas, han fet una feina molt intensa i rigorosa per garantir la qualitat de tot el procés de la mentoria.

El valor del segell de qualitat

Incorporar els segells de qualitat en la mentoria permet assolir tres objectius:

establir uns mínims de qualitat exigibles en els projectes de mentoria.
conèixer en quin punt de l’escala de qualitat es troba cada projecte i concretar en quins aspectes es poden millorar.
atorgar un reconeixement al rigor dels projectes que treballen de la millor manera possible per acompanyar a col·lectius vulnerables.

Els segells MC i MC+ certifiquen la qualitat en dos nivells: el segell MC acredita els estàndards mínims de qualitat i MC+ un nivell de qualitat superior.

Els segells sorgeixen d’un treball de sistematització dels estàndards de qualitat internacionals, validats científicament i el mètode per avaluar cada projecte ha estat una auditoria que tenia en compte 10 requisits per cada fase dels projectes de mentoria (selecció de participants, formació, assignacions de parelles de mentoria, seguiment i avaluació). A més, s’han realitzat una revisió documental i entrevistes a personal tècnic i persones mentores i mentorades que participaven al projecte.