Arxius de NOTÍCIES - Pàgina 7 de 20

L’estiu porta diversió, oci i aprenentatges per a tothom

juliol 20, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: activitats, barcelona, estiu, joves, lleure, oci

Aquest estiu no hem parat! Joves i voluntariat han gaudit de diverses activitats d’oci, culturals i de descoberta de l’entorn que tot seguit us expliquem. Com ens agrada poder conèixer-nos mentre ens divertim!

ACTIVITATS CULTURALS

Taller de Hip Hop

Hem repetit l’activitat ‘Prendre la paraula a la ciutat‘ després de l’èxit que va tenir l’any passat. El CCCB ha reunit aquesta vegada 6 joves de Punt i 6 joves d’altres entitats que tenen el repte de crear la seva cançó de hip hop. Per aprendre’n han comptat amb grans mestres: els Versembrant, qui els han ensenyat el funcionament de les bases i com escriure lletres respectant la rima i el ritme. El darrer dia del taller cada jove va poder enregistrar la seva cançó.

Anem de concert al Teatre Grec

L’estiu va començar amb una proposta cultural a la qual força joves de Punt es van sumar: El Trio da Kali va portar la música del Sud de Mali a l’emblemàtic Teatre Grec. El concert va comptar amb la participació d’altres artistes afro descendents que van remoure al jovent, ja que algunes melodies eren conegudes als seus països d’origen.
Un vespre bonic per gaudir de bona música en un entorn privilegiat.

CONEIXENÇA DE L’ENTORN

Descobrim el Prat de Llobregat i la platja del Prat

El dia 4 de juliol un grup de joves, acompanyats per les educadores Alícia i Mariona, van caminar pels voltants del Parc natural del delta del Llobregat. Aquell dia van passejar fins arribar a veure sortir els avions de ben a prop. Els joves van estar molt contents de poder trobar-se amb altres nois i noies i conèixer-se mentre descobrien també un espai que fins llavors desconeixien. No va faltar un bany a l’aigua abans que el cel es tapés i haguessin de marxar amb una mica de pressa.

T ranspirinaica Social Solidària

Durant 5 dies de juliol, en Dana, en Herny, en Mohamed i l’Abouali, acompanyats pel David, educador de Punt de Referència van sumar-se a l’equip format per altres joves d’altres entitats i voluntariat del Grup de Muntanya de Pamplona per caminar junts algunes rutes al Pirineu aragonès. Caminar seria una activitat central, però també ho van ser els valors compartits i la participació i implicació dels joves en l’organització i el funcionament de cada etapa.

El grup va trobar la seva base on dormirien cada dia a Pueyo de Jaca. Des d’allà, cada dia sortien a caminar de 8:45 fins les 17h fent rutes circulars. En aquestes sortides els caminants xerraven i a l’hora treballaven cada dia un valor: la igualtat, el compromís, la solidaritat, la naturalesa i la gratitud. Els valors servien perquè el grup els explorés mentre caminaven (ex: el dia de la igualtat havien de trobar 3 persones que amb qui tinguessin coses en comú, el de la gratitud cada persona agraïa a una altra, etc), i cada vespre els posaven en comú. Arribada la nit, cada participant tenia l’oportunitat de valorar les coses que li han agradat del dia i les que milloraria, i de manera comunitària es repartien els rols que tindrien en ruta el dia següent: ser guies del grup a l’hora de caminar i controlar que ningú quedés enrere, recollir brossa que es troba pel camí, ajudar a dinamitzar l’assemblea de cada vespre o prendre la temperatura i repartir el picnic els matins.
Tothom va tornar encantat d’haver viscut aquesta experiència que va obrir l’estiu aportant aire fresc, naturalesa i contacte amb noves persones.

Zoo de Barcelona

El grup nº 6 del projecte Atenea va acabar la seva participació dins Punt de Referència el mes de juny, i tot i haver fet un tancament conjunt, van voler trobar-se per celebrar l’any compartit i per tenir una ocasió més de trobar-se presencialment (després d’aquest any en què van estar molts mesos coneixent-se a través d’una pantalla). Conjuntament van decidir que el lloc on els feia més il·lusió anar era el Zoo de Barcelona i així ho van fer el dia 11 de juliol, aprofitant també l’ajut econòmic d’Apropa Cultura. Tothom va quedar molt content d’aquesta visita i van voler allargar la tarda al Parc de la Ciutadella on van fer alguns jocs per acomiadar-se i desitjar-se un bon estiu.

Sortida de participants del Projecte Acull al Jardí Botànic Maremutra de Blanes

La Farah, en Moha, l’Ismail i l’Ashish i les famílies que els acullen tenien pendent trobar-se en alguna activitat fora de Punt. Van decidir fer una visita al jardí botànic Maremurta, i va ser tot un encert. El grup va fer moltes preguntes a la guia, que va allargar la visita veient l’interès de joves i acollidors. Alguns dels joves es coneixien d’haver coincidit en altres activitats, i aquesta va servir per retrobar-se, va ser un dia molt bonic també en aquest aspecte.

Després de la visita el grup va dinar a un espai de pícnic i posteriorment van fer una dinàmica per tancar el curs. Tothom va ser molt participatiu i es va mostrar content de comptar amb aquest espai. Per acabar d’arrodonir el dia el grup va anar a la platja a petició dels joves, a refrescar-se abans de tornar a casa.

Els socis i sòcies valoren la feina feta a l’Assemblea General 2021

juliol 1, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: assemblea, comptes, sòcies, socis

El passat 15 de juny vam celebrar l’Assemblea anual de socis i sòcies, una cita molt destacada en el calendari. Punt de Referència és una associació i, com a tal, les persones associades són la garantia de la seva existència present i futura.

La trobada, que va ser virtual per segon any consecutiu, va comptar amb la participació de les persones sòcies assistents i amb dret a vot i la Rita Grané, directora, i de la Thaïs Ruiz, que va actuar en el seu doble rol de sòcia i de responsable d’administració i finances. Entre les dues van presentar la memòria de tota l’acció realitzada per l’entitat durant el darrer any, i van presentar els comptes de 2020 i el pressupost de 2021 que l’assemblea va aprovar i que ja es poden consultar al nostre web.

Trobar-nos va servir també per agraïr la tasca del voluntariat i de l’equip professional durant 2020, i totes les persones sòcies i les que han col·laborat econòmicament l’any de la pandèmia. També vam valorar veure’ns les cares amb persones que segueixen de prop els passos de l’entitat però amb qui no havíem tingut ocasió de retrobar-nos.

Aprofitem l’ocasió per animar-vos a fer-vos sòcies i sumar la vostra mirada a la visió de l’entitat, per continuar acompanyant de la millor manera possible al jovent tutelat i extutelat.

Novetat: La Mirada de Punt

Ens il·lusiona parlar-vos d’aquest nou procés de treball que té l’objectiu de repensar conjuntament i periòdicament l’argumentari de la nostra entitat. Per arribar a determinar quina és la mirada i la visió de Punt, s’ha iniciat ja un procés participatiu i coral, amb representants de tota la massa social de l’entitat: socis i sòcies, voluntariat, joves i professionals.

En tindreu notícies passat l’estiu, mentrestant, us convidem a llegir la memòria on fem balanç de tot el que hem construït plegades els darrers mesos.

“Nosaltres a més del racisme patim masclisme”

juliol 1, 2021/a ENTREVISTES, NOTÍCIES/Etiquetes: extutelades, gènere, joves, mascilisme, migrades, noies

Sara Montesinos (Agència Talaia)
Fotografia: Berta Roig

La Siham té 18 anys i viu a Barcelona, on lloga una habitació. Actualment combina les pràctiques del curs de monitora de lleure amb finalitzar l’ESO. Vol ser educadora social, ho té claríssim. La Siham va arribar a Catalunya amb 16 anys, després d’un llarg trajecte des de Knifra fins a Tànger i des de Cadis fins a Girona.

El trajecte de l’Aicha va ser diferent, l’any 2019, als 17 anys, arriba a Catalunya amb la seva família i visat de turista. Dies després, els seus pares tornen cap a Ksar Kbir, al Marroc, però ella i el seu germà petit, que llavors tenia 14 anys, volen quedar-se. “Vam tenir una discussió familiar, sobretot amb el meu pare”, explica l’Aicha, “la meva mare m’animava a quedar-me per intentar tenir un futur millor que allà. Jo volia quedar-me i el més difícil, que era creuar la frontera, ja ho havia fet”. Finalment, malgrat el seu pare creia que no era una opció per una noia, van deixar que tots dos es quedessin a Catalunya.

L’Aicha recorda amb por la nit a la comissaria de Mossos d’Esquadra, on van anar en quedar-se sols per iniciar el procés de protecció de la infància i l’adolescència. “Vam passar molta por, ens deien que hauríem de tornar al nostre país, que no ens podríem quedar aquí, que aquí no podríem treballar ni estudiar. Va ser la pitjor sensació de la meva vida, tenia molta por de que em tornessin a Marroc. Em deien que els centres estaven molt malament, que eren mixtes, que hi hauria nois i hi hauria alcohol i drogues”, explica l’Aicha.

Finalment va ser traslladada al centre de Palautordera, moment en què la van separar del seu germà. “Mai no vam perdre el contacte, ell venia al centre de tant en tant, a nosaltres no ens deixaven sortir soles”, explica. A Palautordera va conèixer la Siham i la Mariam. En fer els 18 anys, i entrar en el què anomenen edat d’habitatge, van haver de marxar. Ara lloga una habitació en un pis compartit en el qual també hi viu la Mariam. L’Aicha ha aconseguit l’homologació del batxillerat que va fer a Marroc i ara ha fet la inscripció per cursar el Grau Superior d’Integració Social.

La Mariam va néixer prop de Khenifra, al Marroc, i fa dos anys i mig que va arribar a Catalunya, després d’un trajecte en pastera i autobús, on va conèixer la Siham abans de creuar l’estret en pastera. Totes dues són les germanes petites de les seves famílies i vivien amb els pares quan els van dir que volien marxar de Marroc. “Jo tinc una germana a Itàlia i ella em va animar a marxar de Marroc, vaig parlar amb els meus pares però al principi no volien perquè el camí és molt difícil”, diu la Mariam. A la Siham li va passar el mateix, els seus pares tenien por de que marxés “al final, quan et veuen amb tantes ganes de marxar, ho assumeixen”.
Segons dades de l’informe de la DGAIA de 2021, només el 4’1% d’infants i joves migrants sense referents eren noies.

Com perceben la migració les noies?

L’Aicha creu que moltes famílies veuen les noies com persones vulnerables “en canvi els nois són cavallers que poden creuar fronteres i pujar-se a una pastera perquè són forts, nosaltres som princeses que no podem sortir perquè no tenim força”. La Mariam, a més, considera que moltes de les noies i dones de Marroc assumeixen tasques de cures de familiars, cuiden de mares i pares i això fa que no puguin o no vulguin marxar.
Les joves expliquen que hi ha famílies que consideren que les noies no poden estudiar i treballar, que no estan preparades com els nois, alhora però, asseguren que “hi ha persones masclistes, no països masclistes”, i que tot plegat és qüestió d’educació, que les noves generacions van obrint camí i moltes coses estan canviant.

“Venen menys noies perquè tenen por, també les seves famílies”, diu la Mariam, “si no fos per aquesta por, vindrien més.
La majoria de les noies de Marroc vol venir aquí”.

Els motius per migrar, opina la Mariam, són gairebé per a totes els mateixos, poder construir un futur millor. Totes tres coincideixen amb què estudiar allà no dona fruits si no tens diners. “Tinc molts amics que han estudiat i no tenen feina, per això jo vaig decidir provar sort”, diu la Siham, l’Aicha afegeix que qui té diners és qui treballa, qui ha anat a les millors facultats, escoles i universitats privades, “sabem que això no és el paradís, però econòmicament és millor que Marroc”.

En arribar però, coincideixen també que les expectatives prèvies divergeixen de la realitat, la Siham assegura que “quan estàs allà penses que aquí les coses són més fàcils, però no” també la Mariam ”quan estàs allà creus que en arribar tot serà ràpid, però en realitat has d’esperar molt i tenir molta paciència”.

Totes tres han vist com el seu projecte migratori era diferent del d’altres nois, pel fet de ser noies. S’han sentit més aïllades i menys ateses per part d’educadors i educadores “com que no fèiem problemes, no jugaven ni estaven tant amb nosaltres”, recorden, i asseguren que les travessen més eixos que als nois.

Ser dona, una discriminació afegida

Amb tot, tant l’Aicha, com la Mariam i la Siham, són conscients que el racisme afecta a tots i totes les joves que migren soles “si un noi fa alguna cosa malament sembla que tots siguin igual de dolents”, diu la Mariam. Tot i això, saben també que ser dones les afecta de diverses maneres en origen, trajecte i destinació del seu projecte migratori; “nosaltres tenim més problemes que els nois, sabem que pateixen racisme, i no és fàcil, però nosaltres som noies, a més del racisme patim masclisme”, explica l’Aicha, “jo, com que porto vel també pateixo islamofòbia”.

Racisme, masclisme, islamofòbia i un sistema fronterer que prohibeix que les persones cerquin futurs dignes. “Tothom vol trobar una vida millor, sigui d’on sigui”, diu l’Aicha somrient. I així, amb aquesta premisa, les tres joves s’espolsen de sobre les fòbies i manies per continuar trepitjant fort entre murs invisibles.

Compartim mirada internacional sobre jovent migrat i mentoria

juny 23, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: internacional, mentoria, re-generations

Ja hem parlat en altres ocasions del projecte internacional Re-Generations, amb el qual fa dos anys que acompanyem a la implementació de projectes de mentoria per les entitats ARSIS (Grècia) i Defence for children (Itàlia). Aquest mes hem co-organitzat una trobada virtual d’agents relacionats amb la mentoria i l’acompanyament al jovent tutelat i extutelat i amb persones que donen suport als nostres projectes, com ara representants tècnics i polítics de l’Administració, finançadors i altres entitats socials.

A l’acte hi va haver una primera part de presentació del projecte del Re-Generations i de les entitats implicades. També es va presentar l’estudi d’impacte de la mentoria en el jovent: Applying Mentoring de l’Òscar Prieto (Universitat de Girona), que va explicar la col·laboració entre la universitat i Punt de Referència per mesurar l’impacte de la mentoria en el projecte Referents. En l’estudi de Prieto es dedueix que el jovent de Punt de Referència millora significativament la seva salut mental, autoestima, resiliència i esperança en un futur millor i que el jovent mentorat millora tres vegades més les seves aspiracions educatives, en comparació amb el jovent que no compta amb cap persona mentora. De les dades recollides a l’estudi se’n deriva la hipòtesi que el potencial de millora del jovent no acompanyat es deu al fet que la intervenció del projecte Referents incorpora un acompanyament socioeducatiu a la relació de mentoria d’elevada intensitat.

En la segona part vam aprendre de l’experiència dels stakeholders italians i grecs, que van exposar la realitat del jovent migrat als seus països. Des de terres catalanes, vam aportar les diverses experiències de Catalunya. Per una banda, Ester Cabanes, directora de la DGAIA va presentar el pla estratègic per l’acollida del jovent migrat no acompanyat de la Generalitat de Catalunya i Cesc Poch del Director General de Joventut de la Generalitat va exposar la seva visió des de joventut. Per altra banda, vam poder compartir de la mà de Ana Lemkow, de la Direcció de Drets de Ciutadania (Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI), el treball de l’Ajuntament de Barcelona en l’acollida del jovent. També va tenir lloc l’experiència d’un dels finançadors de Punt de Referència, la Fundació de Nous Cims, que va relatar el perquè del seu programa de beques Zing per a joves que volen continuar els estudis i el seu suport i aposta per la mentoria.

Per tancar la jornada va tenir lloc un debat entre persones i institucions de cada país. Els agents catalans vam debatre sobre l’acompanyament del jovent, la sostenibilitat dels projectes de mentoria i la incidència política.

Descobrim el centre logístic de l’ empresa Schneider Electric

juny 21, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: electricitat, empresa, inserció, joves, laboral, Schneider Electric, visita

Com heu anat veient, al llarg de l’any el Projecte Atenea ha dedicat algunes sortides a visitar empreses, amb la finalitat d’apropar el jovent a la realitat del món laboral, que puguin valorar de primera mà quins rols professionals els poden interessar més en un futur i saber quins passos han de fer per arribar-hi. Aquest mes un grup de joves va visitar l’empresa multinacional Schneider Electric.

La iniciativa va venir d’un voluntari que hi treballa, que va mobilitzar companys i companyes amb qui comparteix el dia a dia perquè ens ensenyessin el centre logístic, que es troba a Sant Boi. Hi ha força joves de Punt de Referència que estudien electricitat o mecànica, i de seguida es van voler apuntar a conèixer la planta i els rols de treball que hi ha.
Des de l’inici de la visita ens vam sentir ben acollits, el personal ens va rebre amb els braços oberts. Per començar, ens van equipar amb ulleres i punteres per fer la visita més segura i ens van dividir en petits grups per poder estar simultàniament visitant diferents espais i respectant les mesures COVID.

Ens van ensenyar l’organització logística de productes electrònics que es reparteixen arreu del món: com s’emmagatzemen, com es reparteixen… tots els processos segueixen un ordre per tal que cada producte electrònic arribi al destí que li pertoca. També ens van explicar què és ‘el núvol’, aquell espai on van a parar les còpies de les nostres fotos i arxius, i fins i tot vam entrar dins d’una estructura on s’hi emmagatzemen bases de dades.
Vam aprendre moltes coses, també que la seguretat és el més important i que la precaució és essencial, sobretot quan es treballa amb l’electricitat. Els nois i noies s’han tornat uns experts!

La visita va comptar amb un plus: les treballadores ens van compartir la seva experiència, i van voler compartir amb nosaltres reflexions sobre el present i el futur en el seu sector de treball: en una societat cada cop més mecanitzada i robotitzada, treballadors i treballadores formades i especialitzades, seran més necessàries que mai. Van animar al jovent a continuar estudiant i formant-se.

“Fue una visita muy interesante, me gusta como tienen todo organizado. Nos mostraron su trabajo en equipo y el optimismo positivo que tienen para afrontar el trabajo”. Omar

“A mi me ha gustado mucho mucho la motivación y las ganas de trabajar y estudiar que tienen. Lo que han explicado sobre ellos, eso me ha gustado mucho.” Mourad

“La mentoria fomenta les competències interculturals de les persones i això genera una societat millor”

maig 31, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: impacte, mentoria, recerca, referents, resultats, UDG

Sara Montesinos

El passat mes d’abril es va presentar l’estudi Applying Mentoring sobre l’impacte dels projectes de mentoria social en col·lectius de població migrada. El projecte, liderat per Òscar Prieto-Flores de la Universitat de Girona, analitza els efectes de la mentoria en tres col·lectius: l’adolescència d’origen migrant, el jovent no acompanyat i les persones adultes sol·licitants de refugi.

Pel que fa a la part específica de jovent no acompanyat, l’estudi s’ha realitzat sobre el Projecte Referents de Punt de Referència, iniciat a finals dels anys noranta coincidint amb la creació de l’entitat, i que actualment acompanya aproximadament una cinquantena de noves parelles de mentoria l’any.

L’informe, descarregable en aquest enllaç, des d’una vessant estadística i científica confirma les millores dels joves que passen per projectes de mentoria des de diverses perspectives. Entre les millores més destacables que experimenten hi trobem l’autoestima, la resiliència, l’esperança i l’angoixa psicològica. També es destaca una millora de les aspiracions i expectatives educatives en el jovent mentorat respecte els qui no han establert una relació de mentoria.

Gràfic extret de l’estudi

Enfortint entorns socials

Segons Cristina Ruano, tècnica del Projecte Referents, l’objectiu principal del projecte és facilitar que el jovent construeixi un entorn més divers i enforteixi la seva xarxa de suport social. Tot això, a més, augmenta les oportunitats a les quals els joves tenen accés, a banda d’una millora a nivell lingüístic i d’inclusió en la societat d’acollida. “Hi ha un impacte i aprenentatge personal molt important, de vegades, les relacions duren més de vint anys. Facilitar que es generin vincles així em posa la pell de gallina”, diu Ruano. A més, la tècnica assegura que la majoria de joves assoleixen canvis importants pel que fa a la confiança en el seu entorn així com les ganes i inquietuds de conèixer més i millor la societat i el territori que els envolta.

Oscar Prieto-Flores assegura que quan van començar la recerca l’objectiu era poder no només veure l’impacte d’uns determinats efectes, sinó veure quins aprenentatges es podien recollir per assessorar i millorar els programes de mentoria. “Pot semblar molt fàcil posar en contacte un jove amb un mentor, però ja s’ha vist que això no funciona així i que fins i tot pot tenir efectes negatius” explica Prieto-Flores. Així, aquest nou estudi volia basar-se en programes de mentoria que tinguessin recorregut i que asseguressin uns mínims de qualitat per poder partir d’aquestes referències.

Xavi Alarcón, també investigador i encarregat del treball de camp de l’estudi, assegura que cal caminar cap a projectes que es basin en la participació dels joves així com les seves demandes, “és important tenir aquest espai per preguntar i per reflexionar relaxadament en el qual puguin compartir tot el que pensen. Fins ara no han tingut l’oportunitat de que es valori tot el que poden dir”. Alarcón també explica que un dels aspectes més notoris en el jovent que ha participat en projectes de mentoria és el treball en aspectes emocionals i les trajectòries educatives i professionals.

En aquest sentit, Alarcón assegura que Punt de Referència fa una gran tasca perquè els joves reflexionin més enllà d’allò que han de fer o d’allò que s’espera d’ells i així repensar una mica el seu futur en base als consells que reben. “L’entitat garanteix un espai per compartir també com se senten o com afronten la seva realitat i així poder expressar-se emocionalment”, conclou i assegura que la mentoria “fomenta les competències interculturals de les persones i que això genera una societat millor”.

La mentoria com a complement

Malgrat tot, tant l’Òscar com en Xavi consideren que la mentoria ha de ser un complement de l’administració en la seva tasca amb el jovent extutelat, ben finançat i amb recursos. “Hi ha hagut una mentoria informal que ha crescut en contextos de consolidació del neoliberalisme on l’Estat s’ha desentès”, afegeix l’Òscar, que assegura que la mentoria pot ser una vessant molt complementària i crítica on la societat civil pot implicar-se de forma directa en l’acollida. En aquest sentit, Alarcón opina que hi ha projectes de voluntariat que faciliten que les institucions es desresponsabilitzin de la seva tasca i considera que “la mentoria no pot anar sola, l’administració ha d’anar més enllà de promoure projectes d’acompanyament”.

Més referents

Els projectes de mentoria de Punt de Referència continuen cercant nous mentors i mentores, persones que puguin dedicar temps a joves sense referents. L’entitat pretén obrir nous grups de mentoria el mes de setembre, principalment a la ciutat de Barcelona i obrint també portes a les possibilitats de parelles a altres comarques properes.

Obrim places de voluntariat pel curs vinent!

maig 27, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: mentoria, ofertes, voluntariat

Has pensat mai en fer el voluntariat amb nosaltres i acompanyar una persona jove tutelada o exututelada? Aquest és un moment ideal per reprendre aquesta idea i valorar la teva participació de cara al curs vinent. El mes de juny i al llarg de tot l’estiu, intensifiquem les sessions informatives virtuals amb l’objectiu d’explicar el funcionament dels projectes, el rol que s’espera de les persones referents i resolem els dubtes que sorgeixin en relació al voluntariat a l’entitat. T’hi apuntes?

Què has de fer per poder ser Referent?

Comprovar a la Crida de Voluntariat si compleixes els requisits que es demanen.
Si és així, inscriu-te a una sessió informativa mitjançant el formulari d’inscripció del nostre web. Tan aviat com ens sigui possible rebràs un correu informant de les sessions informatives a les que pots assistir.
Venir a la sessió informativa on coneixeràs en detall les implicacions del voluntariat en cada projecte de mentoria. Degut a la situació actual, les sessions es realitzen virtualment, mitjançant la plataforma zoom. Per les persones que, després de la sessió informativa, seguiu interessades, el procés continuarà amb una entrevista personal per valorar la seva participació, i si aquesta tira endavant, acabarà amb una formació grupal (amb els companys mentors/es amb qui compartiries aquest curs), específica del teu projecte. Acabada la formació, ja podràs conèixer el teu jove, el moment més esperat!

El mes de setembre els projectes Atenea, Referents i Acull comptaran amb la participació de jovent que ja està esperant trobar una persona referent o acollidora, joves interessats en establir vincles amb persones voluntàries. Cada projecte requereix un compromís i dinàmiques de relació diferent a la resta, per aquest motiu us els expliquem en detall a les sessions informatives:

Sessions informatives (Atenea, Referents i Acull)

Dilluns 31 de maig a les 18:30h
Dimecres 9 de juny a les 19h
Dilluns 21 de juny a les 18h

Sessions informatives específiques del projecte Acull

Dimarts 1 de juny a les 18h

Tenir referents, emancipar-se acompanyats

El jovent que participa als projectes té una edat que va dels 16 als 23 anys i es troba amb el repte comú de sortir-se’n amb un context exigent, amb poca xarxa de suport en el dia a dia, i amb moltes ganes de conèixer persones amb qui comptar, amb qui créixer, amb qui compartir moments, durant un curs o potser per sempre. S’enfronten al repte de deixar el recurs per a menors al fer els 18 anys i tirar endavant la seva emancipació sense poder comptar amb el suport diari de la seva família. Per fer-ho, necessitem la participació ciutadana mitjançant el voluntariat, mitjançant relacions de mentoria. La mentoria és la metodologia que proposa treballar els vincles de confiança entre les persones mentores i el jovent. Aquest llaç facilitarà el camí cap a l’emancipació de la persona jove, en diversos àmbits (autoestima, coneixement de recursos, contacte amb el territori…).

En aquest camí, les parelles de mentoria o les persones acollidores (en el cas del projecte d’acollida d’una persona jove a la llar) esteu acompanyades professionalment per una persona tècnica de Punt de Referència, que cuida la relació per tal que el resultat sigui el més positiu possible per a les persones participants.

Per qualsevol dubte referent al voluntariat, ens pots esciure a: voluntariat@puntdereferencia.org

Joves emprenedors que han engegat un projecte propi, els coneixem?

maig 25, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: emprenedoria, extutelats, joves

Si has estat referent hauràs conegut el noi o noia a qui acompanyes i les seves diverses facetes: les seves relacions amb familiars i amics, la seva situació administrativa, els seus reptes, somnis i també les seves habilitats i passions. A Punt hem vist créixer moltes persones i hem anat seguint les seves trajectòries. Algunes d’elles, després d’anys d’anar evolucionant han llançat projectes propis, iniciatives d’emprenedoria: recordem quan l’Ali va obrir un restaurant, quan en Mohamadou va crear la seva empresa de mudances i quan la Helena va liderar un grup de música.

Avui i sempre ens vindrà de gust donar a conèixer la cara més creativa dels nostres nois i noies, i us animem a compartir-la amb nosaltres. Atentes a alguns dels projectes que s’estan treballant ara mateix:

Col·lecció artística ‘never broke again’

Romoss és l’alter ego de’n Moha. La seva passió per l’art el va portar a estudiar Belles Arts i poseriorment a llançar-se a crear les seves pròpies obres. Els mesos de gener i febrer vam poder veure la seva última col·lecció ‘Never Broke Again’ composta per quadres de colors i formes amb molta personalitat, a la SinNombre Gallery. Al seu Instagram podem seguir el seu procés creatiu, i ens manté informades si hi ha noves exposicions a la vista.

En forma

Corredor de muntanya i apassionat de l’esport. Així és Shahid, el noi que va començar descobrint la muntanya amb la seva referent i ara cada setmana entrena un grup de joves i els porta a córrer per Barcelona. No només s’ho passen bé i mantenen una rutina esportiva, sinó que sobretot socialitzen i creen vincles entre ells i amb persones que d’una altra manera no coneixerien, ja que sovint, s’afegeixen persones d’altres cercles. El seu projecte té el suport de la Fundació Èxit, amb qui fan una crida per captar fons per destinar-los a aquesta activitat i al proper repte esportiu de Shahid: creuar els pirineus corrent, en 18 dies.

Pureofplant, oli d’argan 100% natural

Aquests mesos hem viscut el llançament de PureofPlant, un projecte de’n Soufiane que vol fer arribar a totes les cases oli d’Argan provinent de Marroc, 100% natural.

Soufiane ha llençat aquesta marca amb la intenció de fer-la créixer i oferir, més endavant, nous productes naturals per internet. Soufiane combina la dedicació al projecte amb la feina que fa a una residència, ja que els seus estudis de Grau Mitjà en Atenció a les persones en situació de dependència li permeten també treballar en aquest sector.

“El nostre producte és de confiança perquè el compro 100% natural, a diferència d’altres olis que es venen per internet. És un producte que si es sap utilitzar bé és molt beneficiós pel cabell, la cara i fins i tot les ungles“. Soufiane

Foto: PureofPlant

Espai cultural Diandé Africa

Si passeu pel carrer Sant Pau 90 de Barcelona, aviat hi trobareu obert el nou Espai Diandé Africa, un espai cultural que acollirà exposicions, comptarà amb una programació cultural a càrrec de La Panafricana i on també s’hi podrà gaudir menjant a l’espai del restaurant. Tenim moltes ganes de gaudir d’aquest nou equipament que comptarà amb col·laboracions d’entitats socials del barri i que és resultat de l’esforç i l’empenta que caracteritzen en Mamadou, un noi de 28 anys d’origen senegalès, que va fundar el 2014 la ong, Diandé Africa, amb l’objectiu d’escolaritzar els nens i adolescents del seu país d’origen. Els guanys que es puguin generar al nou espai cultural, ajudaran al sosteniment de la seva ong.

10 joves emprenen un viatge creatiu cap al futur

maig 1, 2021/a NOTÍCIES

Com t’imagines el futur? Posar paraules i imatges a allò que encara no coneixem és el repte que ha agrupat 10 joves de Punt de Referència i 10 activistes, pensadors i creadors en una mateixa nau. El mes d’abril han estat trobant-se per emprendre un camí que aviat sabrem fins on els ha portat.

Segur que coneixeu alguns dels participants que acompanyen els joves de Punt de Referència en aquesta aventura: són David Fernàndez, Lucia Serra, Miquel Missé, Míriam Hatibi, Martí Sales, Blanca Haddad, Denise Duncan, Adriano Galante, Mohamad Bitari i Blanca Llum Vidal. Tots 20 s’han organitzat en petits grups de quatre, amb l’objectiu de reflexionar sobre el concepte de futur. Aquesta proposta s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració del CCCB, La Sullivan, Edicions Poncianes i Punt de Referència.

El viatge a Mart com a punt de partida

La visita a l’exposició ‘Mart: el mirall vermell‘ que es pot visitar al CCCB fins al mes de juliol, va ser la primera activitat que va engrescar als participants a reflexionar sobre el passat i el futur. L’exposició explica com, al llarg dels anys (des de les primeres civilitzacions a l’actualitat), la humanitat i la seva evolució en la ciència han permès entendre cada vegada més l’abans místic planeta, fins a passar a ser, actualment, un possible espai habitable per la humanitat del futur.

Després d’aquesta visita com a presa de contacte, els nois i noies han creat vincles amb les persones del seu grup (mitjançant trobades a l’espai públic) i conjuntament han trobat la seva manera d’entendre què significa per ells el viatge. Al voltant de la idea de viatge, els grups han escollit espais per visitar i activitats per fer que tinguessin relació amb aquest concepte. El passat divendres 30 d’abril tots els grups es van retrobar per compartir el que han viscut i les reflexions principals que han extret d’aquest viatge.

El viatge no ha acabat

D’aquestes trobades, se n’ha extret material audiovisual, escrit i esbossos que es publicaran en un llibre i es presentaran el 19 de juny al Festival de literatura Kosmópolis. Serà també un dia d’inauguració i de retrobada per tots els participants, que podran explicar de primera mà tot el que han estat elaborant.

“La Renda Garantida és imprescindible per assegurar que el jovent extutelat continuï treballant per la seva autonomia”

abril 29, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: ajuts, economia, estrangeria, Renda Garantida

Les entitats socials reclamen facilitar la sol·licitud i tramitació de la Renda Garantida perquè els i les joves puguin sortir de l’espiral de vulnerabilitat.

Sara Montesinos
Fotografies: Berta Roig

L’Abdel i en Youness viuen a un pis de l’Avinguda Roma de Barcelona. Seuen a la taula del menjador, que té un hule de colors. Amb el cap baix, poc acostumats a la premsa, poc acostumats a parlar en comptes de veure’s als titulars. L’Abdel i en Youness són els dos primers joves de Punt de Referència que han aconseguit tramitar la Renda Garantida. Els primers i per ara únics de més de 150 joves que acompanya l’entitat.

En Youness reconeix que assolir aquest ajut ha estat una passa endavant. Aquest jove de 21 anys i originari de Kasr al-Kabir, al Marroc, va arribar a Catalunya sent menor d’edat i ja fa quatre anys que mira de construir el futur que venia buscant. Estudia segon de perruqueria i fa unes pràctiques a Rafael Pagès mentre acaba el cicle formatiu. Després de rondar pel país entre centre i centre, de Girona a Tarragona, ara conviu a Barcelona amb l’Abdel i dos joves més. Comparteixen pis, però també trajectòria i procés.

L’Abdel va néixer a la zona de Tinghir, també al Marroc i des de l’any 2018 que esquiva les traves polítiques, socials i burocràtiques a l’Estat Espanyol i Catalunya dibuixant un camí d’aprenentatges. Ara, acaba el grau mitjà d’electromecànica mentre el combina amb unes pràctiques.

Però com afecta la Renda Garantida al jovent extutelat?

Rita Grané, directora de Punt de Referència, assegura que la Renda Garantida és imprescindible perquè el jovent extutelat continuï treballant per la seva autonomia i per sortir de la seva vulnerabilitat, ja que més d’un 50% dels joves que acompanya l’entitat no té cap mena d’ingrés i se sostenen amb els fons propis de Punt de Referència.

Tot i això, les facilitats per aconseguir-la són ben poques. “Hi ha un requeriment de residència continuada i efectiva en els 24 mesos anteriors a la sol·licitud, amb un padró o residència en un municipi de Catalunya”, explica la Rita, “això exclou directament una bona part dels joves que migren sols, principalment els que han arribat durant el darrer any, però també els que no han pogut fer efectiu el padró o els que encara no han pogut aconseguir el NIE”.

Segons la directora de Punt de Referència, els joves majors d’edat que han estat tutelats menys de tres anys tenen un any d’ajut econòmic, és a dir, reben una prestació fins als 19 anys sense poder sol·licitar la Renda Garantida ni l’Ingrés Mínim Vital fins als 23 anys. “Això són quatre anys en els quals els joves no tenen cap ingrés per sostenir-se, recordant, a més, que no tenen permís de treball. Que un jove tingui uns ingressos mínims per mantenir-se és indispensable perquè pugui tirar endavant el seu projecte de vida, sostenir-se i no haver d’estar en situació de sensellarisme”.

La Marina Nadal era educadora d’habitatge el passat novembre, quan va acompanyar en Youness i l’Abdel en el procés de tramitació de la Renda Garantida. “Els joves no sabien ni que existia aquest ajut, des de Punt de Referència, investigant, vam veure que els requisits que semblaven excloents no ho eren per ells, i quan vam veure que els joves la podien sol·licitar ens vam asseure a explicar-los la possibilitat”, explica, “l’escletxa que vam trobar perquè menors de 23 anys poguessin tramitar l’ajut va ser aquest informe, amb el qual, demostrant el risc d’exclusió es podien complir els requisits com a sol·licitant”, explica la Rita Grané, que afegeix que la Renda Garantida continua excloent les persones en situació administrativa irregular.

Malgrat tot, el procés de sol·licitud no va ser pas senzill i, segons Nadal, la dificultat de la burocràcia fa que sigui molt difícil que els joves se’n puguin sortir sense un acompanyament. “No hauria de ser tan difícil demanar un ajut, les persones no tenen prou informació, de vegades ni tan sols coneixen les prestacions, i si no hi ha un tècnic darrere, és molt difícil. Hi ha informació molt poc clara i tot el procés és molt farragós”, reclama la Marina. La tècnica de Punt de Referència recorda que van trigar més d’un mes en poder arreplegar i tramitar tota la documentació; padró, històric de padró, certificació de no haver tingut ingressos en els passats dos mesos i un informe de Serveis Socials que confirmés el risc d’exclusió dels joves. Finalment, tant la sol·licitud d’en Youness com de l’Abdel van ser resoltes favorablement.

D’altra banda, joves com en Youness asseguren que assolir la Renda Garantida “és una oportunitat, “ens permet fer altres coses, bàsicament poder seguir estudiant per tenir una millor vida”. Així també ho considera la Rita “és important que puguin tenir uns ingressos i ser autònoms si volen acabar uns estudis mentre estan en recerca activa de feina. Al final es tracta de poder decidir què fas amb la teva vida “.

Per tot això, des de Punt de Referència demanen a l’administració que engegui els processos de tramitació d’ajuts abans d’esgotar els anteriors, d’aquesta manera, els tràmits es podrien iniciar de forma automàtica sense que les entitats haguessin de destinar tants recursos a l’acompanyament d’aquests, facilitant enormement els processos. A més, Grané remarca la necessitat d’identificar el col·lectiu de joves extutelats com a una de les excepcions per a la sol·licitud.

I al final, el carreró sense sortida que cap ajut pot millorar: la llei d’estrangeria, “sense una regularització administrativa, els itineraris es trenquen”, assegura la Rita. Tots dos joves es troben en procés d’esgotar les seves residències sense permís de treball i es pregunten què passarà amb la Renda Garantida si perden la documentació, la situació d’incertesa i intranquil·litat els afecta malgrat la millora econòmica. “Sense NIE, aquest ajut no és res”, assegura l’Abdel.

La formació ens fa millors referents

abril 20, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: formació, masculinitats, mentoria, voluntariat

En les darreres setmanes, les persones referents dels diferents projectes de mentoria han participat en formacions rellevants per millorar el seu rol d’acompanyament al jovent: una formació en masculinitats i una altra sobre l’efecte Pigmalió.

Aquestes formacions complementàries són molt útils per entrenar les competències i habilitats en l’acompanyament al jovent i són molt ben valorades pel voluntariat. Per aquest motiu a Punt de Referència oferim aquestes formacions de manera habitual, donant valor afegit a les persones mentores. Us expliquem què hem après a cada una d’elles:

Formació en masculinitats

24 persones mentores van assistir al taller de masculinitats, impartit virtualment pel Programa d’Atenció als Homes (SAH). El contingut de la formació estava adaptat a les necessitats dels nois i noies a qui acompanyem per tal que les eines aportades fossin útils per al voluntariat i per la seva relació amb el jovent. La sessió es va dividir en dues parts: en la primera vam aprendre sobre la interculturalitat, ja que, en la majoria de casos, els nois i noies mentorats han vingut d’altres països. El dol migratori que pateixen al venir i el xoc cultural quan arriben també són aspectes a tenir en compte per aprendre com fer-los costat. En la segona part, vam endinsar-nos en el món de la masculinitat, treballant els rols socials, els estereotips, la identitat, les relacions i el desig, i en definitiva les masculinitats i com aquestes poden variar de percepció en les diferents cultures. Quin és el rol social que s’espera d’un noi al Marroc? segurament se li atribueixen càrregues molt diferents a les que té un noi nascut aquí. Conèixer aquestes realitats permeten tant a la persona mentora com al jove, poder establir una relació de mentoria sana i comprensiva amb l’altre.

A nivell general, la meva valoració del taller és molt positiva. Em va semblar molt útil, quant a la informació proporcionada, ja que la situació del a mentoria que estic vivint em porta a la necessitat de saber aquests conceptes i saber-los posar a la pràctica amb el meu jove mentorat. Recomanaria molt l’assistència en aquesta formació a aquelles persones que, com jo, estiguin endinsades en el món del voluntariat en mentoria social amb joves, ja que el coneixement après durant el taller, és molt interessant i molt valuós pel dia a dia de la mentoria i la relació establerta entre mentor/a i mentorat/da. Anna, referent.

Formació en l’efecte Pigmalió

18 persones també van ser a la formació sobre l’efecte Pigmalió, de la Xarxa Antirumors de l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat aprofundeix en el concepte de l’Efecte Pigmalió: com el fet que les altres persones valorin positivament els nostres actes té efectes directes en la percepció i autoestima que tenim sobre nosaltres mateixes. Aquest efecte el rebem i el generem constantment en les nostres relacions quotidianes. Escoltar a l’altra persona, posar en valor les seves capacitats, verbalitzar el que t’agrada d’ella, farà que el noi o noia prengui consciència dels seus punts forts i millori l’autoestima, en un moment en què aquesta pot ser la clau per tirar endavant en un entorn i societat que no els hi reconeix. Les persones referents han vist la importància que té generar missatges positius al jovent per repercutir positivament sobre la seva autoconsciència.

Aquesta formació l’hem realitzat en les darreres edicions dels projectes de mentoria, i vista la bona rebuda que ha tingut entre les referents, continuem tenint-la en compte com a formació complementària per a voluntariat.

Angustia pandémica, burocrática y laboral entre la juventud migrada

març 30, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: covid-19, crisi, documentació, feina, joventut, migrants, nie, oferta

Técnicas de Punt de Referència coinciden en que una de las principales afectaciones de la crisis provocada por la pandemia en la juventud migrada es la imposibilidad de renovación de los permisos de residencia.

Sara Montesinos
Fotografías: Berta Roig

A principios del mes de marzo de 2021, poco antes del primer aniversario de la pandemia que se inicia con el confinamiento domiciliario, TV3 publicaba un reportaje sobre los efectos de la covid en la salud mental y emocional de los chicos y chicas. Después de un año en el que sólo habían ocupado titulares culpabilizándoles, los medios de comunicación han dado voz a las situaciones, consecuencia de todo lo que han sufrido. Según un estudio de la Confederación Estatal de Asociaciones de Estudiantes, el 72% de los estudiantes está más preocupado por su salud mental que por cualquier otra cosa. Además, el Centro de Estudios Sociológicos ha publicado recientemente un estudio sobre la salud mental de los españoles durante la pandemia, del cual se destaca que un 30% de jóvenes entre los 18 y los 24 años han tenido trastornos de ansiedad, el doble que la media de la población. Con esto, el Estado Español encabeza el ranking europeo de paro juvenil, con un 40’7% de la juventud parada.

Y cómo ha afectado esta situación de pandemia a la juventud que migra sola? Coral Escobar, educadora social y tèécnica del proyecto de vivienda Pisos Asistidos, mantiene un contacto diario con los jóvenes del piso que acompaña. En este sentido, siendo una de las referentes principales, las relaciones estrechas que establece con ellos la permiten acompañarlos emocionalmente a lo largo del tiempo. “De la misma manera que a nosotros nos ha afectado esta situación a nivel emocional, a ellos también”, explica. “Yo les observo des de fuera y he valorado situaciones de más desánimo, de más sufrimiento, a veces no sé hasta qué punto se dan cuenta” La educadora no cree que sean casos aislados, asegura que ha incrementado el aislamiento de muchos jóvenes así como la sensación ó de solitud, más que en épocas previas a la pandemia, “lo noto en conversaciones, comentarios, no tienen un ritmo relacional como el de antes, y no es algo que expresen directamente”. Además, Coral comparte también reflexiones sobre los efectos del sistema de acogida de la administración, que ha hecho que muchos jóvenes hayan pasado por centros diversos en puntos geográficos diferentes. “han quedaado aislados en casa o en el barrio debido a las restricciones y a menudo tienen una red muy repartida en el territorio.

Brahim siempre había soñado con vivir en Barcelona, desde que llegó en la Línea de la Concepción, Algeciras, ha pasado por diferentes ciudades como Sevilla y València, hasta allegar finalmente a la ciudad condal, donde procura arraigar des de 2017. Como a miles de jóvenes, esta situación de pandemia le ha afectado en el ámbito emocional, “ahora es complicado salir y también hacer deporte, eso hace que pase muchas horas en casa, le doy muchas vueltas a todo y me agobio, a veces necesito desconectar y no puedo con esta situación, explica en Brahim.

Más allá de las relaciones sociales y la cura de los vínculos, Brahim se ha visto gravemente afectado per la crisis económica que ya comienza a dejarse notar. En su segundo año de Grado Medio en mecánica había encontrado un trabajo con el que estaba contento y se sentía valorado, hasta había podido convalidar las prácticas con el trabajo, pero cuando llegó el final del contrato no se lo pudieron renovar. Unos meses más tarde, el verano del 2020, lo volvieron a llamar de la misma empresa, donde se reincorporó hasta principios de 2021, momento en el que se vuelve a quedar sin trabajo. Mientrastanto, Brahim continúa encarando el Trabajo de Final de Grado y mirando de sacarse el carné de conducir con los ahorros que ha obtenido a lo largo de estos años. “He aprobado el examen teórico con solo un error”, dice sonriendo. Aún y así , las trabas burocráticas no se han aligerado ni con una pandemia mundial, y el próximo 23 de abril tiene que renovar su residencia con permiso de trabajo. La ley, pero, no lo permite sin un contrato laboral vigente, así que Brahim puede perder los papeles y tener que volver a empezar de zero si no lo consigue antes de Sant Jordi.

Alba Pi, técnica del Proyecto Atenea, es una de las referentes de Brahim. “Es un joven con una trayectoria muy buena, hace mucho que está vinculado a la entidad y siempre ha estado muy comprometido”, explica. “Él es muy modesto, pero saca muy buenas notas y los profesores lo tienen muy en cuenta de cara a las prácticas, compaginaba trabajo con estudios”. Alba comenta frustrada cómo la trayectoria de emancipación de Brahim, que iba muy bien, se ha visto rota por la situación de pandemia y la ley de extranjería, “Brahim ya trabajaba de lo que había estudiado mientras continuaba formándose, pero ahora sin un contrato se puede quedar sin documentación. Muchos jóvenes que se han quedado sin trabajo perderán los papeles, la situación es dramática”, afirma Alba.

Alícia Garcia, técnica de mentoría de Punt de Referència y acompañante de una veintena de jóvenes, explica también que una de las principales afectaciones son las relaciones sociales, “no sólo ha sido difícil que puedan salir y encotrarse con su red de amistades, sinó que para los jóvenes que no disponen de esta red ha sido imposible encontrar espacios de ocio donde crearla”. Otra de las graves consecuencias ha sido el acceso a una formación, ya que como dice la técnica de mentoría, “muchas son online y los jóvenes no disponen de recursos en casa para poder seguirlos.

También Abdelkarim ha visto como su trayectoria formativa quedaba parada por la Covid19. Después de cursos de mantenimiento, lampistería, cocina y soldadura, las prácticas del último curso quedaron suspendidas por el confinamiento.

“Viví el confinamiento en un piso con cuatro jóvenes más, en aquellos meses aprendí a tocar el tambor”, explica antes de confesar que también se angustió mucho “algunos días estaba tan enfadado que pensaba en volver a Marruecos, pero después me doy cuenta que allí también tendría que empezar de cero, aquí he aprendido muchas cosas y no quiero volver. Ahora que vuelvo a hacer deporte ya no tengo ese pensamiento”.

La parada de las prácticas supuso también quedarse con menos posibilidades de conseguir un contrato de trabajo. Abdelkarim no tiene aún el permiso de trabajo y la reinterpretación de la ley de extranjería en materia de renovaciones imposibilita que pueda mantener su residencia.

Tanto Coral como Alicia y Alba coinciden que lo que más preocupa a los jóvenes es el tema de la documentación que, a banda de la crisis de la pandemia, se junta con las denegaciones provocadas por el cambio en la ley de extranjería referente a las renovaciones de permisos de residencia. “Más allá de las regularizaciones de jóvenes migrantes solos, la situación ha hecho que muchas personas pierdan la residencia desde que empezó la crisis, haciendo mil pasos atrás i teniendo que volver a plantearse empezar otra vez”. comenta Coral.

“Hay también angustia entre jóvenes por el hecho de no recibir información directamente, nosotras estamos constantemente recibiendo noticias sobre la situación y ellos tienen muchas preguntas”, continúa Coral, según la técnica, muchos jóvenes se preguntan qué pasará o si habrá vacunas para todos. “Esta incertidumbre se suma al miedo por sus familias, que viven en países donde la gestión de la pandemia es diferente, con más dificultades y preocupaciones que se agravan con la distancia”, dice Coral. Las tres técnicas afirman observar angustia en los jóvenes tanto por la pandemia en si misma, como por la situación de regularización y su futuro laboral.