“La mentoria fomenta les competències interculturals de les persones i això genera una societat millor”

/a /Etiquetes: , , , , ,

 

Sara Montesinos

 

El passat mes d’abril es va presentar l’estudi Applying Mentoring sobre l’impacte dels projectes de mentoria social en col·lectius de població migrada. El projecte, liderat per Òscar Prieto-Flores de la Universitat de Girona, analitza els efectes de la mentoria en tres col·lectius: l’adolescència d’origen migrant, el jovent no acompanyat i les persones adultes sol·licitants de refugi.

Pel que fa a la part específica de jovent no acompanyat, l’estudi s’ha realitzat sobre el Projecte Referents de Punt de Referència, iniciat a finals dels anys noranta coincidint amb la creació de l’entitat, i que actualment acompanya aproximadament una cinquantena de noves parelles de mentoria l’any. 

L’informe, descarregable en aquest enllaç, des d’una vessant estadística i científica confirma les millores dels joves que passen per projectes de mentoria des de diverses perspectives. Entre les millores més destacables que experimenten hi trobem l’autoestima, la resiliència, l’esperança i l’angoixa psicològica. També es destaca una millora de les aspiracions i expectatives educatives en el jovent mentorat respecte els qui no han establert una relació de mentoria.

Gràfic extret de l’estudi

 

 

Enfortint entorns socials

Segons Cristina Ruano, tècnica del Projecte Referents, l’objectiu principal del projecte és facilitar que el jovent construeixi un entorn més divers i enforteixi la seva xarxa de suport social. Tot això, a més, augmenta les oportunitats a les quals els joves tenen accés, a banda d’una millora a nivell lingüístic i d’inclusió en la societat d’acollida. “Hi ha un impacte i aprenentatge personal molt important, de vegades, les relacions duren més de vint anys. Facilitar que es generin vincles així em posa la pell de gallina”, diu Ruano. A més, la tècnica assegura que la majoria de joves assoleixen canvis importants pel que fa a la confiança en el seu entorn així com les ganes i inquietuds de conèixer més i millor la societat i el territori que els envolta.

 

Oscar Prieto-Flores assegura que quan van començar la recerca l’objectiu era poder no només veure l’impacte d’uns determinats efectes, sinó veure quins aprenentatges es podien recollir per assessorar i millorar els programes de mentoria. “Pot semblar molt fàcil posar en contacte un jove amb un mentor, però ja s’ha vist que això no funciona així i que fins i tot pot tenir efectes negatius” explica Prieto-Flores. Així, aquest nou estudi volia basar-se en programes de mentoria que tinguessin recorregut i que asseguressin uns mínims de qualitat per poder partir d’aquestes referències.

 

Xavi Alarcón, també investigador i encarregat del treball de camp de l’estudi, assegura que cal caminar cap a projectes que es basin en la participació dels joves així com les seves demandes, “és important tenir aquest espai per preguntar i per reflexionar relaxadament en el qual puguin compartir tot el que pensen. Fins ara no han tingut l’oportunitat de que es valori tot el que poden dir”. Alarcón també explica que un dels aspectes més notoris en el jovent que ha participat en projectes de mentoria és el treball en aspectes emocionals i les trajectòries educatives i professionals. 

 

En aquest sentit, Alarcón assegura que Punt de Referència fa una gran tasca perquè els joves reflexionin més enllà d’allò que han de fer o d’allò que s’espera d’ells i així repensar una mica el seu futur en base als consells que reben. “L’entitat garanteix un espai per compartir també com se senten o com afronten la seva realitat i així poder expressar-se emocionalment”, conclou i assegura que la mentoria “fomenta les competències interculturals de les persones i que això genera una societat millor”.

 

La mentoria com a complement

Malgrat tot, tant l’Òscar com en Xavi consideren que la mentoria ha de ser un complement de l’administració en la seva tasca amb el jovent extutelat, ben finançat i amb recursos. “Hi ha hagut una mentoria informal que ha crescut en contextos de consolidació del neoliberalisme on l’Estat s’ha desentès”, afegeix l’Òscar, que assegura que la mentoria pot ser una vessant molt complementària i crítica on la societat civil pot implicar-se de forma directa en l’acollida. En aquest sentit, Alarcón opina que hi ha projectes de voluntariat que faciliten que les institucions es desresponsabilitzin de la seva tasca i considera que “la mentoria no pot anar sola, l’administració ha d’anar més enllà de promoure projectes d’acompanyament”.

 

Més referents

Els projectes de mentoria de Punt de Referència continuen cercant nous mentors i mentores, persones que puguin dedicar temps a joves sense referents. L’entitat pretén obrir nous grups de mentoria el mes de setembre, principalment a la ciutat de Barcelona i obrint també portes a les possibilitats de parelles a altres comarques properes. 

Obrim places de voluntariat pel curs vinent!

/a /Etiquetes: , ,

 

Has pensat mai en fer el voluntariat amb nosaltres i acompanyar una persona jove tutelada o exututelada? Aquest és un moment ideal per reprendre aquesta idea i valorar la teva participació de cara al curs vinent. El mes de juny i al llarg de tot l’estiu, intensifiquem les sessions informatives virtuals amb l’objectiu d’explicar el funcionament dels projectes, el rol que s’espera de les persones referents i resolem els dubtes que sorgeixin en relació al voluntariat a l’entitat. T’hi apuntes?

 

Què has de fer per poder ser Referent?

  •  Comprovar a la Crida de Voluntariat si compleixes els requisits que es demanen.
  • Si és així, inscriu-te a una sessió informativa mitjançant el formulari d’inscripció del nostre web. Tan aviat com ens sigui possible rebràs un correu informant de les sessions informatives a les que pots assistir.
  • Venir a la sessió informativa on coneixeràs en detall les implicacions del voluntariat en cada projecte de mentoria. Degut a la situació actual, les sessions es realitzen virtualment, mitjançant la plataforma zoom. Per les persones que, després de la sessió informativa, seguiu interessades, el procés continuarà amb una entrevista personal per valorar la seva participació, i si aquesta tira endavant, acabarà amb una formació grupal (amb els companys mentors/es amb qui compartiries aquest curs), específica del teu projecte. Acabada la formació, ja podràs conèixer el teu jove, el moment més esperat!

 

El mes de setembre els projectes Atenea, Referents i Acull comptaran amb la participació de jovent que ja està esperant trobar una persona referent o acollidora, joves interessats en establir vincles amb persones voluntàries. Cada projecte requereix un compromís i dinàmiques de relació diferent a la resta, per aquest motiu us els expliquem en detall a les sessions informatives:

Sessions informatives (Atenea, Referents i Acull)

  • Dilluns 31 de maig a les 18:30h
  • Dimecres 9 de juny a les 19h
  • Dilluns 21 de juny a les 18h

Sessions informatives específiques del projecte Acull

  • Dimarts 1 de juny a les 18h

 

Tenir referents, emancipar-se acompanyats

 

El jovent que participa als projectes té una edat que va dels 16 als 23 anys i es troba amb el repte comú de sortir-se’n amb un context exigent, amb poca xarxa de suport en el dia a dia, i amb moltes ganes de conèixer persones amb qui comptar, amb qui créixer, amb qui compartir moments, durant un curs o potser per sempre. S’enfronten al repte de deixar el recurs per a menors al fer els 18 anys i tirar endavant la seva emancipació sense poder comptar amb el suport diari de la seva família. Per fer-ho, necessitem la participació ciutadana mitjançant el voluntariat, mitjançant relacions de mentoria. La mentoria és la metodologia que proposa treballar els vincles de confiança entre les persones mentores i el jovent. Aquest llaç facilitarà el camí cap a l’emancipació de la persona jove, en diversos àmbits (autoestima, coneixement de recursos, contacte amb el territori…).

En aquest camí, les parelles de mentoria o les persones acollidores (en el cas del projecte d’acollida d’una persona jove a la llar) esteu acompanyades professionalment per una persona tècnica de Punt de Referència, que cuida la relació per tal que el resultat sigui el més positiu possible per a les persones participants.

 

Per qualsevol dubte referent al voluntariat, ens pots esciure a: voluntariat@puntdereferencia.org

Joves emprenedors que han engegat un projecte propi, els coneixem?

/a /Etiquetes: , ,

 

Si has estat referent hauràs conegut el noi o noia a qui acompanyes i les seves diverses facetes: les seves relacions amb familiars i amics, la seva situació administrativa, els seus reptes, somnis i també les seves habilitats i passions. A Punt hem vist créixer moltes persones i hem anat seguint les seves trajectòries. Algunes d’elles, després d’anys d’anar evolucionant han llançat projectes propis, iniciatives d’emprenedoria: recordem quan l’Ali va obrir un restaurant, quan en Mohamadou va crear la seva empresa de mudances i quan la Helena va liderar un grup de música.

Avui i sempre ens vindrà de gust donar a conèixer la cara més creativa dels nostres nois i noies, i us animem a compartir-la amb nosaltres. Atentes a alguns dels projectes que s’estan treballant ara mateix:

 

Col·lecció artística ‘never broke again’

Romoss és l’alter ego de’n Moha. La seva passió per l’art el va portar a estudiar Belles Arts i poseriorment a llançar-se a crear les seves pròpies obres. Els mesos de gener i febrer vam poder veure la seva última col·lecció ‘Never Broke Again’ composta per quadres de colors i formes amb molta personalitat, a la SinNombre Gallery. Al seu Instagram podem seguir el seu procés creatiu, i ens manté informades si hi ha noves exposicions a la vista.

 

 

En forma

Corredor de muntanya i apassionat de l’esport. Així és Shahid, el noi que va començar descobrint la muntanya amb la seva referent i ara cada setmana entrena un grup de joves i els porta a córrer per Barcelona. No només s’ho passen bé i mantenen una rutina esportiva, sinó que sobretot socialitzen i creen vincles entre ells i amb persones que d’una altra manera no coneixerien, ja que sovint, s’afegeixen persones d’altres cercles. El seu projecte té el suport de la Fundació Èxit, amb qui fan una crida per captar fons per destinar-los a aquesta activitat i al proper repte esportiu de Shahid: creuar els pirineus corrent, en 18 dies.

 

 

Pureofplant, oli d’argan 100% natural

Aquests mesos hem viscut el llançament de PureofPlant, un projecte de’n Soufiane que vol fer arribar a totes les cases oli d’Argan provinent de Marroc, 100% natural.

Soufiane ha llençat aquesta marca amb la intenció de fer-la créixer i oferir, més endavant, nous productes naturals per internet. Soufiane combina la dedicació al projecte amb la feina que fa a una residència, ja que els seus estudis de Grau Mitjà en Atenció a les persones en situació de dependència li permeten també treballar en aquest sector.

 

“El nostre producte és de confiança perquè el compro 100% natural, a diferència d’altres olis que es venen per internet. És un producte que si es sap utilitzar bé és molt beneficiós pel cabell, la cara i fins i tot les ungles“. Soufiane

Foto: PureofPlant

 

 

 

Espai cultural Diandé Africa

Si passeu pel carrer Sant Pau 90 de Barcelona, aviat hi trobareu obert el nou Espai Diandé Africa, un espai cultural que acollirà exposicions, comptarà amb una programació cultural a càrrec de La Panafricana i on també s’hi podrà gaudir menjant a l’espai del restaurant. Tenim moltes ganes de gaudir d’aquest nou equipament que comptarà amb col·laboracions d’entitats socials del barri i que és resultat de l’esforç i l’empenta que caracteritzen en Mamadou, un noi de 28 anys d’origen senegalès, que va fundar el 2014 la ong, Diandé Africa, amb l’objectiu d’escolaritzar els nens i adolescents del seu país d’origen. Els guanys que es puguin generar al nou espai cultural, ajudaran al sosteniment de la seva ong.

10 joves emprenen un viatge creatiu cap al futur

/a

Com t’imagines el futur? Posar paraules i imatges a allò que encara no coneixem és el repte que ha agrupat 10 joves de Punt de Referència i 10 activistes, pensadors i creadors en una mateixa nau. El mes d’abril han estat trobant-se per emprendre un camí que aviat sabrem fins on els ha portat.

Segur que coneixeu alguns dels participants que acompanyen els joves de Punt de Referència en aquesta aventura: són David Fernàndez, Lucia Serra, Miquel Missé, Míriam Hatibi, Martí Sales, Blanca Haddad, Denise Duncan, Adriano Galante, Mohamad Bitari i Blanca Llum Vidal. Tots 20 s’han organitzat en petits grups de quatre, amb l’objectiu de reflexionar sobre el concepte de futur. Aquesta proposta s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració del CCCB, La Sullivan, Edicions Poncianes i Punt de Referència.

 


El viatge a Mart com a punt de partida

La visita a l’exposició ‘Mart: el mirall vermell‘ que es pot visitar al CCCB fins al mes de juliol, va ser la primera activitat que va engrescar als participants a reflexionar sobre el passat i el futur. L’exposició explica com, al llarg dels anys (des de les primeres civilitzacions a l’actualitat), la humanitat i la seva evolució en la ciència han permès entendre cada vegada més l’abans místic planeta, fins a passar a ser, actualment, un possible espai habitable per la humanitat del futur.

Després d’aquesta visita com a presa de contacte, els nois i noies han creat vincles amb les persones del seu grup (mitjançant trobades a l’espai públic) i conjuntament han trobat la seva manera d’entendre què significa per ells el viatge. Al voltant de la idea de viatge, els grups han escollit espais per visitar i activitats per fer que tinguessin relació amb aquest concepte. El passat divendres 30 d’abril tots els grups es van retrobar per compartir el que han viscut i les reflexions principals que han extret d’aquest viatge.

 

 

El viatge no ha acabat

D’aquestes trobades, se n’ha extret material audiovisual, escrit i esbossos que es publicaran en un llibre i es presentaran el 19 de juny al Festival de literatura Kosmópolis. Serà també un dia d’inauguració i de retrobada per tots els participants, que podran explicar de primera mà tot el que han estat elaborant.

“La Renda Garantida és imprescindible per assegurar que el jovent extutelat continuï treballant per la seva autonomia”

/a /Etiquetes: , , ,

Les entitats socials reclamen facilitar la sol·licitud i tramitació de la Renda Garantida perquè els i les joves puguin sortir de l’espiral de vulnerabilitat.

Sara Montesinos
Fotografies: Berta Roig

 

L’Abdel i en Youness viuen a un pis de l’Avinguda Roma de Barcelona. Seuen a la taula del menjador, que té un hule de colors. Amb el cap baix, poc acostumats a la premsa, poc acostumats a parlar en comptes de veure’s als titulars. L’Abdel i en Youness són els dos primers joves de Punt de Referència que han aconseguit tramitar la Renda Garantida. Els primers i per ara únics de més de 150 joves que acompanya l’entitat.

En Youness reconeix que assolir aquest ajut ha estat una passa endavant. Aquest jove de 21 anys i originari de Kasr al-Kabir, al Marroc, va arribar a Catalunya sent menor d’edat i ja fa quatre anys que mira de construir el futur que venia buscant. Estudia segon de perruqueria i fa unes pràctiques a Rafael Pagès mentre acaba el cicle formatiu. Després de rondar pel país entre centre i centre, de Girona a Tarragona, ara conviu a Barcelona amb l’Abdel i dos joves més. Comparteixen pis, però també trajectòria i procés.

L’Abdel va néixer a la zona de Tinghir, també al Marroc i des de l’any 2018 que esquiva les traves polítiques, socials i burocràtiques a l’Estat Espanyol i Catalunya dibuixant un camí d’aprenentatges. Ara, acaba el grau mitjà d’electromecànica mentre el combina amb unes pràctiques.

 

Però com afecta la Renda Garantida al jovent extutelat?

 

Rita Grané, directora de Punt de Referència, assegura que la Renda Garantida és imprescindible perquè el jovent extutelat continuï treballant per la seva autonomia i per sortir de la seva vulnerabilitat, ja que més d’un 50% dels joves que acompanya l’entitat no té cap mena d’ingrés i se sostenen amb els fons propis de Punt de Referència.

Tot i això, les facilitats per aconseguir-la són ben poques. “Hi ha un requeriment de residència continuada i efectiva en els 24 mesos anteriors a la sol·licitud, amb un padró o residència en un municipi de Catalunya”, explica la Rita, “això exclou directament una bona part dels joves que migren sols, principalment els que han arribat durant el darrer any, però també els que no han pogut fer efectiu el padró o els que encara no han pogut aconseguir el NIE”.

Segons la directora de Punt de Referència, els joves majors d’edat que han estat tutelats menys de tres anys tenen un any d’ajut econòmic, és a dir, reben una prestació fins als 19 anys sense poder sol·licitar la Renda Garantida ni l’Ingrés Mínim Vital fins als 23 anys. “Això són quatre anys en els quals els joves no tenen cap ingrés per sostenir-se, recordant, a més, que no tenen permís de treball. Que un jove tingui uns ingressos mínims per mantenir-se és indispensable perquè pugui tirar endavant el seu projecte de vida, sostenir-se i no haver d’estar en situació de sensellarisme”.

La Marina Nadal era educadora d’habitatge el passat novembre, quan va acompanyar en Youness i l’Abdel en el procés de tramitació de la Renda Garantida. “Els joves no sabien ni que existia aquest ajut, des de Punt de Referència, investigant, vam veure que els requisits que semblaven excloents no ho eren per ells, i quan vam veure que els joves la podien sol·licitar ens vam asseure a explicar-los la possibilitat”, explica, “l’escletxa que vam trobar perquè menors de 23 anys poguessin tramitar l’ajut va ser aquest informe, amb el qual, demostrant el risc d’exclusió es podien complir els requisits com a sol·licitant”, explica la Rita Grané, que afegeix que la Renda Garantida continua excloent les persones en situació administrativa irregular. 

Malgrat tot, el procés de sol·licitud no va ser pas senzill i, segons Nadal, la dificultat de la burocràcia fa que sigui molt difícil que els joves se’n puguin sortir sense un acompanyament. “No hauria de ser tan difícil demanar un ajut, les persones no tenen prou informació, de vegades ni tan sols coneixen les prestacions, i si no hi ha un tècnic darrere, és molt difícil. Hi ha informació molt poc clara i tot el procés és molt farragós”, reclama la Marina. La tècnica de Punt de Referència recorda que van trigar més d’un mes en poder arreplegar i tramitar tota la documentació; padró, històric de padró, certificació de no haver tingut ingressos en els passats dos mesos i un informe de Serveis Socials que confirmés el risc d’exclusió dels joves. Finalment, tant la sol·licitud d’en Youness com de l’Abdel van ser resoltes favorablement. 

D’altra banda, joves com en Youness asseguren que assolir la Renda Garantida “és una oportunitat, “ens permet fer altres coses, bàsicament poder seguir estudiant per tenir una millor vida”. Així també ho considera la Rita “és important que puguin tenir uns ingressos i ser autònoms si volen acabar uns estudis mentre estan en recerca activa de feina. Al final es tracta de poder decidir què fas amb la teva vida “. 

Per tot això, des de Punt de Referència demanen a l’administració que engegui els processos de tramitació d’ajuts abans d’esgotar els anteriors, d’aquesta manera, els tràmits es podrien iniciar de forma automàtica sense que les entitats haguessin de destinar tants recursos a l’acompanyament d’aquests, facilitant enormement els processos. A més, Grané remarca la necessitat d’identificar el col·lectiu de joves extutelats com a una de les excepcions per a la sol·licitud.

I al final, el carreró sense sortida que cap ajut pot millorar: la llei d’estrangeria, “sense una regularització administrativa, els itineraris es trenquen”, assegura la Rita. Tots dos joves es troben en procés d’esgotar les seves residències sense permís de treball i es pregunten què passarà amb la Renda Garantida si perden la documentació, la situació d’incertesa i intranquil·litat els afecta malgrat la millora econòmica. “Sense NIE, aquest ajut no és res”, assegura l’Abdel.

La formació ens fa millors referents

/a /Etiquetes: , , ,

 

En les darreres setmanes, les persones referents dels diferents projectes de mentoria han participat en formacions rellevants per millorar el seu rol d’acompanyament al jovent: una formació en masculinitats i una altra sobre l’efecte Pigmalió.

Aquestes formacions complementàries són molt útils per entrenar les competències i habilitats en l’acompanyament al jovent i són molt ben valorades pel voluntariat. Per aquest motiu a Punt de Referència oferim aquestes formacions de manera habitual, donant valor afegit a les persones mentores. Us  expliquem què hem après a cada una d’elles:

Formació en masculinitats

24 persones mentores van assistir al taller de masculinitats, impartit virtualment pel Programa d’Atenció als Homes (SAH). El contingut de la formació estava adaptat a les necessitats dels nois i noies a qui acompanyem per tal que les eines aportades fossin útils per al voluntariat i per la seva relació amb el jovent. La sessió es va dividir en dues parts: en la primera vam aprendre sobre la interculturalitat, ja que, en la majoria de casos, els nois i noies mentorats han vingut d’altres països. El dol migratori que pateixen al venir i el xoc cultural quan arriben també són aspectes a tenir en compte per aprendre com fer-los costat. En la segona part, vam endinsar-nos en el món de la masculinitat, treballant els rols socials, els estereotips, la identitat, les relacions i el desig, i en definitiva les masculinitats i com aquestes poden variar de percepció en les diferents cultures. Quin és el rol social que s’espera d’un noi al Marroc? segurament se li atribueixen càrregues molt diferents a les que té un noi nascut aquí. Conèixer aquestes realitats permeten tant a la persona mentora com al jove, poder establir una relació de mentoria sana i comprensiva amb l’altre.

A nivell general, la meva valoració del taller és molt positiva. Em va semblar molt útil, quant a la informació proporcionada, ja que la situació del a mentoria que estic vivint em porta a la necessitat de saber aquests conceptes i saber-los posar a la pràctica amb el meu jove mentorat. Recomanaria molt l’assistència en aquesta formació a aquelles persones que, com jo, estiguin endinsades en el món del voluntariat en mentoria social amb joves, ja que el coneixement après durant el taller, és molt interessant i molt valuós pel dia a dia de la mentoria i la relació establerta entre mentor/a i mentorat/da.                 Anna, referent.

 

Formació en l’efecte Pigmalió

18 persones també van ser a la formació sobre l’efecte Pigmalió, de la Xarxa Antirumors de l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat aprofundeix en el concepte de l’Efecte Pigmalió: com el fet que les altres persones valorin positivament els nostres actes té efectes directes en la percepció i autoestima que tenim sobre nosaltres mateixes. Aquest efecte el rebem i el generem constantment en les nostres relacions quotidianes. Escoltar a l’altra persona, posar en valor les seves capacitats, verbalitzar el que t’agrada d’ella, farà que el noi o noia prengui consciència dels seus punts forts i millori l’autoestima, en un moment en què aquesta pot ser la clau per tirar endavant en un entorn i societat que no els hi reconeix. Les persones referents han vist la importància que té generar missatges positius al jovent per repercutir positivament sobre la seva autoconsciència.


Aquesta formació l’hem realitzat en les darreres edicions dels projectes de mentoria, i vista la bona rebuda que ha tingut entre les referents, continuem tenint-la en compte com a formació complementària per a voluntariat.

Angustia pandémica, burocrática y laboral entre la juventud migrada

/a /Etiquetes: , , , , , , ,

Técnicas de Punt de Referència coinciden en que una de las principales afectaciones de la crisis provocada por la pandemia en la juventud migrada es la imposibilidad de renovación de los permisos de residencia.

Sara Montesinos
Fotografías: Berta Roig

 

A principios del mes de marzo de 2021, poco antes del primer aniversario de la pandemia que se inicia con el confinamiento domiciliario, TV3 publicaba un reportaje sobre los efectos de la covid en la salud mental y emocional de los chicos y chicas. Después de un año en el que sólo habían ocupado titulares culpabilizándoles, los medios de comunicación han dado voz a las situaciones, consecuencia de todo lo que han sufrido. Según un estudio de la Confederación Estatal de Asociaciones de Estudiantes, el 72% de los estudiantes está más preocupado por su salud mental que por cualquier otra cosa. Además, el Centro de Estudios Sociológicos ha publicado recientemente un estudio sobre la salud mental de los españoles durante la pandemia, del cual se destaca que un 30% de jóvenes entre los 18 y los 24 años han tenido trastornos de ansiedad, el doble que la media de la población. Con esto, el Estado Español encabeza el ranking europeo de paro juvenil, con un 40’7% de la juventud parada. 

 

Y cómo ha afectado esta situación de pandemia a la juventud que migra sola? Coral Escobar, educadora social y tèécnica del proyecto de vivienda Pisos Asistidos, mantiene un contacto diario con los jóvenes del piso que acompaña. En este sentido, siendo una de las referentes principales, las relaciones estrechas que establece con ellos la permiten acompañarlos emocionalmente a lo largo del tiempo. “De la misma manera que a nosotros nos ha afectado esta situación a nivel emocional, a ellos también”, explica. “Yo les observo des de fuera y he valorado situaciones de más desánimo, de más sufrimiento, a veces no sé hasta qué punto se dan cuenta” La educadora no cree que sean casos aislados,  asegura que ha incrementado el aislamiento de muchos jóvenes así como la sensación ó de solitud, más que en épocas previas a la pandemia, “lo noto en conversaciones, comentarios, no tienen un ritmo relacional como el de antes, y no es algo que expresen directamente”.  Además, Coral comparte también reflexiones sobre los efectos del sistema de acogida de la administración, que ha hecho que muchos jóvenes hayan pasado por centros diversos en puntos geográficos diferentes. “han quedaado aislados en casa o en el barrio debido a las restricciones y a menudo tienen una red muy repartida en el territorio. 

 

Brahim siempre había soñado con vivir en Barcelona, desde que llegó en la Línea de la Concepción, Algeciras, ha pasado por diferentes ciudades como Sevilla y València, hasta allegar finalmente a la ciudad condal, donde procura arraigar des de 2017. Como a miles de jóvenes, esta situación de pandemia le ha afectado en el ámbito emocional, “ahora es complicado salir y también hacer deporte, eso hace que pase muchas horas en casa, le doy muchas vueltas a todo y me agobio, a veces necesito desconectar y no puedo con esta situación, explica en Brahim. 

Más allá de las relaciones sociales y la cura de los vínculos, Brahim se ha visto gravemente afectado per la crisis económica que ya comienza a dejarse notar. En su segundo año  de Grado Medio en mecánica había encontrado un trabajo con el que estaba contento y se sentía valorado, hasta había podido convalidar las prácticas con el trabajo, pero cuando llegó el final del contrato no se lo pudieron renovar. Unos meses más tarde, el verano del 2020, lo volvieron a llamar de la misma empresa, donde se reincorporó hasta principios de 2021, momento en el que se vuelve a quedar sin trabajo.  Mientrastanto, Brahim continúa encarando el Trabajo de Final de Grado y mirando de sacarse el carné de conducir con los ahorros que ha obtenido a lo largo de estos años. “He aprobado el examen teórico con solo un error”, dice sonriendo. Aún y así , las trabas burocráticas no se han aligerado ni con una pandemia mundial, y el próximo 23 de abril tiene que renovar su residencia con permiso de trabajo. La ley, pero, no lo permite sin un contrato laboral vigente, así que Brahim puede perder los papeles y tener que volver a empezar de zero si no lo consigue antes de Sant Jordi.

 

Alba Pi, técnica del Proyecto Atenea, es una de las referentes de Brahim. “Es un joven con una trayectoria muy buena, hace mucho que está vinculado a la entidad y siempre ha estado muy comprometido”, explica. “Él es muy modesto, pero saca muy buenas notas y los profesores lo tienen muy en cuenta de cara a las prácticas, compaginaba trabajo con estudios”. Alba comenta frustrada cómo la trayectoria de emancipación de Brahim, que iba muy bien, se ha visto rota por la situación de pandemia y la ley de extranjería, “Brahim ya trabajaba de lo que había estudiado mientras continuaba formándose, pero ahora sin un contrato se puede quedar sin documentación. Muchos jóvenes que se han quedado sin trabajo perderán los papeles, la situación es dramática”, afirma Alba.

Alícia Garcia, técnica de mentoría de Punt de Referència y acompañante de una veintena de jóvenes, explica también que una de las principales afectaciones son las relaciones sociales, “no sólo ha sido difícil que puedan salir y encotrarse con su red de amistades, sinó que para los jóvenes que no disponen de esta red ha sido imposible encontrar espacios de ocio donde crearla”. Otra de las graves consecuencias ha sido el acceso a una formación, ya que como dice la técnica de mentoría, “muchas son online y los jóvenes no disponen de recursos en casa para poder seguirlos. 

 

También Abdelkarim ha visto como su trayectoria formativa quedaba parada por la Covid19. Después  de cursos de mantenimiento, lampistería, cocina y soldadura, las prácticas del último curso quedaron suspendidas por el confinamiento. 

“Viví el confinamiento en un piso con cuatro jóvenes más, en aquellos meses aprendí a tocar el tambor”, explica antes de confesar que también se angustió mucho “algunos días estaba tan enfadado que pensaba en volver a Marruecos, pero después me doy cuenta que allí también tendría que empezar de cero, aquí he aprendido muchas cosas y no quiero volver. Ahora que vuelvo a hacer deporte ya no tengo ese pensamiento”.

La parada de las prácticas supuso también quedarse con menos posibilidades de conseguir un contrato de trabajo. Abdelkarim no tiene aún el permiso de trabajo y la reinterpretación de la ley de extranjería en materia de renovaciones imposibilita que pueda mantener su residencia. 

Tanto Coral como Alicia y Alba coinciden que lo que más preocupa a los jóvenes es el tema de la documentación que, a banda de la crisis de la pandemia, se junta con las denegaciones provocadas por el cambio en la ley de extranjería referente a las renovaciones de permisos de residencia. “Más allá de las regularizaciones de jóvenes migrantes solos, la situación ha hecho que muchas personas pierdan la residencia desde que empezó la crisis, haciendo mil pasos atrás i teniendo que volver a plantearse empezar otra vez”. comenta Coral.

“Hay también angustia entre jóvenes por el hecho de no recibir información directamente, nosotras estamos constantemente recibiendo noticias sobre la situación y ellos tienen muchas preguntas”, continúa Coral, según la técnica, muchos jóvenes se preguntan qué pasará o si habrá vacunas para todos. “Esta incertidumbre se suma al miedo por sus familias,  que viven en países donde la gestión de la pandemia es diferente, con más dificultades y preocupaciones que se agravan con la distancia”, dice Coral. Las tres técnicas afirman observar angustia en los jóvenes tanto por la pandemia en si misma, como por la situación de regularización y su futuro laboral.

Llars El Pas: el circuit d’habitatge inclusiu que no deixa ningú enrere

/a /Etiquetes: , , , , ,

 

Cada any, alguns dels 12 joves que viuen als pisos assistits de Punt de Referència celebren els 21 anys, l’edat que marca el final de la seva etapa en els recursos que ofereix l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i extutelat de la Generalitat de Catalunya. Una edat en la que tan sols el 23,9% dels joves no viuen a la llar d’origen (l’edat mitja d’emancipació a Catalunya és al 29 anys). D’entre aquests nois i noies és freqüent que algun hagi de deixar el recurs d’habitatge sense tenir assolits tots els objectius previstos al seu pla per l’emancipació, o bé sense tenir una feina consolidada que li permeti una total autonomia.

Una situació similar passa al Projecte Acull quan algun del jovent finalitza la seva estada amb la família acollidora sense tenir un lloc de treball, o sense disposar encara de permís de residencia o de treball, sense un lloc on viure. A aquesta situació se li ha de sumar la gran dificultat que els nois i noies tenen per accedir al mercat ordinari d’habitatge (per raons econòmiques, però també en alguns casos pel seu origen migrant).

Identificada aquesta situació, Punt de Referència va apostar pel disseny d’un nou projecte, encara en fase pilot: el projecte Llars El Pas. La finalitat d’aquest és oferir habitatges compartits a llarg termini per facilitar la continuïtat del propi procés d’autonomia en joves d’entre 19 i 25 anys. En aquest temps, amplien els seus recursos personals per aconseguir emancipar-se i compten amb vincles d’importància (amb les persones amb qui conviuen i amb l’educadora que els fa el suport socioeducatiu).

 

Cohabitatge

El nou projecte de cohabitatge permet al jovent compartir pis amb altres joves, que també es troben al final del seu procés d’emancipació. Als 3 pisos, que són propietat de la Fundació Mambré, hi conviuen joves de Punt que consoliden els seus hàbits de cura de la llar durant la seva estada de 3 anys i gaudeixen d’un seguiment professional per part d’una educadora de Punt (menys intens que el que troben als Pisos Assistits).

 

Habitatge Cooperatiu

Hem apostat per apropar el jovent a un model d’habitatge que els permet formar part d’una comunitat veïnal que s’organitza en comissions i s’implica en la vida comunitària.

El Nama i l’Abdelkader són els primers que viuran en un habitatge cooperatiu, una oportunitat que s’ha aconseguit gràcies al conveni entre Punt de Referència i la Cooperativa d’habitatge Sostre Cívic, que ara destina un dels habitatges de cada edifici cooperatiu a persones en risc d’exclusió. Els dos joves han estat rebuts per la comissió d’acollida de La Balma (el bloc on viuran, a Poblenou), han participat en dues reunions virtuals i el mes de juny s’hi instal·laran.

Estem molt satisfetes per haver pogut crear una nova xarxa de suport relacional pel jovent que ja els està permetent relacionar-se amb persones adultes amb qui interactuen en el dia a dia i amb qui podran prendre decisions de manera conjunta per millorar la seva comunitat. A la vegada, hauran accedit a un habitatge més accessible i ajustat a les seves possibilitats.

El jovent d’Atenea coneix de primera mà rols professionals gràcies a empreses col·laboradores

/a /Etiquetes: , , ,

 

El mes de març ha estat molt enriquidor pels nois i noies del Projecte Atenea ja que, a banda d’ entrenar les seves habilitats d’estudi i centrar-se en la seva trajectòria formativa, han pogut complementar els seus coneixements en relació a l’ocupabilitat i competències aplicades als llocs de treball gràcies a la col·laboració del projecte amb el restaurant Masia Can Ametller i el Rotary Club Barcelona Millenium.

Ens va fer molta il·lusió que el restaurant Can Ametller ens proposés oferir una visita guiada per al jovent i voluntariat on poguessin descobrir les persones professionals que hi treballen i les característiques dels seus rols laborals. La proposta va despertar molt interès entre joves, de manera que el dia 16 de març a la tarda un grup nombrós de Punt ens dirigíem cap a la masia situada a Sant Cugat.

   

Tan acollidors van ser els treballadors del restaurant com ho era el mateix espai. Dividits en dos grups, el jovent i voluntariat van anar descobrint cada sala i els diferents serveis que Can Ametller ofereix. En el recorregut, van comptar amb el relat en primera persona de diferents rols professionals que integren l’engranatge d’aquest restaurant: des del cuiner, a l’encarregada de recursos humans, passant pels socis propietaris o l’encarregada de la responsabilitat social corporativa. Aquesta mirada global i la predisposició de respondre tots els dubtes van permetre als joves entendre com podria ser dedicar-se a la restauració i fins i tot van aprendre, gràcies als consells de la responsable de RRHH, com presentar les seves candidatures.

   

Vam sortir molt satisfets per haver tingut aquesta oportunitat, i animats pel missatge que ens van dirigir: quan hi ha ganes de treballar i no es perd la lluita per aconseguir-ho, és més fàcil que s’obrin noves oportunitats.

 

Una altra experiència que vam gaudir va ser la tarda en la qual professionals de diferents sectors empresarials, que a la vegada formen part del Rotary Club Barcelona Millenium, van dedicar una sessió amb jovent i voluntariat per practicar una entrevista de feina virtual. Va ser molt útil pel jovent aprendre a explicar-se en aquest format que ha arribat per quedar-se, segons els professionals de RRHH que hi eren presents van explicar. Els consells que els van donar van orientar molt al jovent, que va agafar els consells sobre com posar en valor les seves competències a l’hora de dirigir-se a les empreses i fer front a una selecció de personal.

Tant el voluntariat d’Atenea com joves van quedar molt satisfets amb aquesta sessió i van agrair a Rotary haver tingut aquest espai. Moltes gràcies!

“Em van dir que podia tenir una vida com la d’una família, amb algú al costat per tirar endavant”

/a

 

  • Famílies arreu del territori aposten per acollides integrals de joves que migren sols per acompanyar el seu projecte d’emancipació.

  • El Projecte Acull de Punt de Referència, nascut l’any 2002, confirma que en un 70% dels processos el vincle es manté encara avui.

Sara Montesinos
Fotografies: Berta Roig

 

“En Moha porta molta pau a casa”, diu la Lali mentre deixa uns gots d’aigua a taula. Ell riu i es tapa la cara amb les mans, entre vergonyes i un somriure. Fa ja prop de dos mesos que comparteixen pis a Sants i la complicitat es respira en les mirades.

   

La Lali té 64 anys i ha viscut sempre a Barcelona, fa uns tres anys, a la cooperativa de consum del barri va conèixer una família que havia acollit un jove a casa. La conversa la va dur a reflexionar-hi, ella tenia lloc a casa, els seus quatre fills ja havien marxat i sempre havia estat acostumada a conviure amb moltes persones. Així, va decidir informar-se a Punt de Referència i, després de fer la formació com a futura acollidora, va rebre en Prasana a casa, un jove de Sri Lanka amb qui van compartir llar durant un temps. Ara, tres anys després, a casa hi viuen, a banda d’en Mohamed i la Lali, dos joves més en procés d’emancipació. “El dubte més gran que tenia era si sabria fer-ho bé” diu la Lali, “és important entendre que no sóc la seva mare, i volia fer-ho bé. Ara, el més positiu és aprendre cada dia a fer-ho millor perquè ell estigui bé sense ofegar-lo”. En Mohamed, que continua rient, ens explica que en sortir del centre li van proposar conèixer el Projecte Acull, vivint amb la Lali podria tenir algú que l’acompanyés, estar més tranquil i dedicar més temps a formar-se. “Faig moltes classes i entreno a futbol, tinc un objectiu marcat i estant amb la Lali tot és més senzill”.

 

Cinc anys després de la constitució de l’associació Punt de Referència l’any 1997, el 2002 s’inicia el Projecte Acull amb la intenció de seguir acompanyant joves de l’entitat d’entre 18 i 21 anys però amb l’especificitat de fer-ho amb joves migrats sense referents adults al territori. “Aquests joves pateixen un grau més en el factor de la vulnerabilitat i aquest projecte es pensa per ells”, explica la Bàrbara Bort, educadora del Projecte Acull.

En aquests divuit anys, una cinquantena de famílies i nuclis de convivènicia han participat del Projecte Acull acollint joves a casa, algunes d’elles, repetint el procés amb diverses persones. Segons les dades de Punt de Referència, més d’un 70% dels vincles han perdurat durant el temps, fins a dia d’avui. La majoria d’acollides es donen a Barcelona o l’àrea metropolitana, els principals punts d’acció de l’entitat. A nivell de gènere, degut principalment al biaix dels mateixos processos migratoris, una de cada quatre persones acollides és una noia. Actualment, aquest primer trimestre de 2021, hi ha dues acollides actives i dues acordades a punt de començar.

Les primeres formacions van començar a finals de 2002, i el març de 2003 va arribar en Jordi a casa de la Mercè i en Pep, ja fa 18 anys. El jove georgià, que va arribar als 15 anys i va viure fins als 18 entre centres de menors i pisos tutelats, va arribar a Mataró mesos després d’una campanya de sensibilització amb famílies que va animar en Pep i la Mercè a acollir. Recorden, però, que no era un projecte només d’ells dos, “tenim dues filles, que en aquell moment també rondaven els 18 anys, tot plegat havia de ser una decisió dels quatre, els hi vam explicar i els va fer molta il·lusió”. Així es va ampliar aquesta família mataronina que a dia d’avui ha crescut més encara amb nétes que entre elles són cosines.

“L’objectiu principal del Projecte Acull aportar al jovent participant un entorn de caliu i seguretat on, a través del vincle afectiu, poder entrenar les habilitats per l’emancipació i, alhora, ampliar el capital social del jovent”, diu la Bàrbara, “és per això que l’acord són 9 mesos d’acollida, prorrogables fins a una segona estada”. En el dia dels acolliments el jovent entrena aspectes com les habilitats de compra, la neteja, la cuina o el seguiment dels casos amb l’administració pública que també són importants per garantir la seva trajectòria. Hi ha també altres objectius per consolidar l’emancipació, bàsicament l’accés a la formació i l’accés a l’habitatge”, accentua la Bàrbara, “sense un permís de residència no poden accedir a formació o feina i per tant tampoc a l’habitatge, a més de tota la resta de traves i dificultats que afronten les persones racialitzades”. En aquest sentit, també ha canviat la situació general, l’any 2002, més del 90% de persones tenien permís de treball i treballaven, “ara la situació ha canviat i més del 90% de joves estan estudiant. Tot això ens dona molt més espai també per construir el vincle afectiu i, alhora, acompanyar en la consolidació del projecte de futur.

 

També la Mònica i en Hamza mantenen el contacte després de 14 anys d’haver conviscut en el marc del Projecte Acull. Llavors, la Mònica es plantejava oferir-se per al rol de referent, però finalment es va animar a participar també de les acollides. En Hamza va arribar a l’Estat Espanyol també amb 15 anys, i després de passar per Algeciras i Madrid, va viure en centres de menors fins a la majoria d’edat. “Tot va ser molt natural”, diu la Mònica, “jo coneixia Punt de Referència i la realitat d’aquests joves que viatjaven sols, tenia lloc a casa i volia donar un cop de mà”. En Hamza, però, confessa que estava molt perdut:

“després de gairebé dos anys en un centre, quan vaig sortir no sabia on anar ni què fer, em sentia molt sol. Em van dir que hi havia un programa d’acollides, on podia tenir una vida com la d’una família, amb algú al costat per tirar endavant i conèixer més gent. Així va aparèixer la Mònica, que va acabar sent la meva família a l’Estat Espanyol”.

Aquest passat febrer, en Hamza i la Mònica s’han retrobat per conèixer la filla que ell ha tingut recentment. Una trobada de records i memòria compartida que resumeix un vincle molt important pels dos. “Al final és una relació d’amistat, jo el vaig acompanyar, però ell també m’ha acompanyat a mi, ja no saps qui fa de referent i qui de referit, som dues persones que s’han trobat”, explica la Mònica, “tot va ser molt intens, i quan va marxar m’ho vaig passar molt malament”.

Tant en Jordi com en Hamza, un cop acabat el procés de nou mesos del Projecte Acull, i haver-se emancipat, les voltes de la vida els van fer tornar a casa amb les seves respectives famílies acollidores. Tant amb ells, com amb la resta de casos, els vincles han continuat fins a dia d’avui i la relació de suport i acompanyament mutu és ben viva encara.

 

Els orígens i les trajectòries dels joves que migren sols són diverses i complexes. En el cas de l’Eliana, que va haver de marxar d’un país en guerra, el trajecte va ser una mica més senzill que el d’altres joves. Tenia 19 anys quan va arribar a Catalunya des de Síria i va poder sortir del seu país gràcies a un programa universitari que permetia estudiants sirians viatjar a Barcelona, després de molta burocràcia a través de l’ambaixada del Líban. 

“Quan em van parlar del Projecte Acull vaig tenir por, em feia por tot allò desconegut. No sabia com seria la família, com em sentiria jo, què faria i què no faria”, confessa l’Eliana, “però quan vaig conèixer la Maria vaig veure que era més una relació d’amigues i va ser molt fàcil tot”. Ara té 23 anys i estudia odontologia, la mateixa professió que exerceix la Maria “va ser molt curiós que les dues optéssim per la mateixa professió i que jo estudiï a la universitat on va anar ella”. En el seu cas, després d’una primera etapa de vuit mesos, totes dues van decidir continuar, segons diu l’Eliana, els era difícil separar-se i van viure juntes prop de dos anys. 

 

El Projecte Acull es valora molt positivament per les persones que hi participen, a una banda i a l’altra. L’Eliana assegura que és molt important que altres joves que migren sols puguin tenir l’oportunitat de passar per un procés així i argumenta la importància que té per al creixement personal dels i les joves així com el no sentir-se sol i compartir la vida amb algú.

Diuen que la família no és només aquella de sang, i mentre la Mercè i en Pep fan d’avis a Mataró, la Mònica coneix la filla d’en Hamza dinant junts a Sant Adrià i la Maria i l’Eliana surten juntes a fer esport; en un pis de Sants, la Lali i en Mohamed s’asseuen a la taula de la terrassa amb dues llibretes. Ella mira d’aprendre àrab i ell, amb una pàgina apaïsada de fulls quadriculats, escriu en quatre columnes els dies de la setmana en català, castellà, anglès i francès.

 

L’acompanyament professional de llarga durada, al Projecte Trajecte

/a /Etiquetes: , , ,

 

Assolir l’emancipació exigeix als nois i noies tenir resolts els reptes en els àmbits de la formació, el treball, l’habitatge, la documentació, entre d’altres. Aquest procés requereix temps i acompanyament, per això a Punt de Referència disposem del projecte Trajecte, que atén als joves en demandes específiques que es poden resoldre amb acompanyament professional prolongat en el temps, fins a aconseguir els objectius marcats.

Actualment acompanyem 11 nois i noies que necessiten suport professional per aconseguir resoldre almenys dos objectius d’importància pel seu itinerari, i que poden haver estat vinculats abans en algun altre projecte de l’entitat, o no haver-ho fet però tenir l’opció de fer-ho més endavant.

Un exemple és l’Oussama, un jove que va arribar a Punt de Referència sense documentació, sense un recurs d’habitatge, sense saber com accedir a una formació, amb les butxaques buides. Amb l’acompanyament dels educadors de Trajecte (la Coral i en David) ha aconseguit, passats dos anys, capgirar la situació. Actualment està estudiant un Grau Mitjà en Mecànica, assisteix setmanalment al taller d’estudi, ha conegut una associació amb la que ha aconseguit accedir a viure en un habitatge, i amb aquests objectius coberts es disposa ara a tancar la seva participació a Trajecte i es planteja participar al Projecte Referents per vincular-se amb una persona adulta de referència.

 

Les principals preocupacions del jovent

 

La Coral i en David estan d’acord que el tema que més preocupa al jovent és ara regularitzar la seva situació documental. Són molts els qui demanen suport sobretot per renovar el permís de residència (NIE), i per buscar solucions quan a la majoria se’ls tornen denegats. “Regularitzar la seva situació és la seva primera demanda, però a l’ anar-los coneixent més, es van detectant altres necessitats importants”, diuen. En aquest any, amb el context de la Covid-19 hi ha hagut joves en situacions precàries que s’han trobat sols després de deixar els centres d’acollida, sense ningú que es fes càrrec de la seva situació. L’accés a l’habitatge és una altra preocupació compartida per la qual, malauradament no disposem de recursos per donar-los cabuda, i per últim i no menys important, la majoria d’ells tenen en comú el fet de tenir poca xarxa de suport al voltant que els pugui ajudar en aquesta situació.

 

 

Com treballem per aconseguir trajectes positius?

 

 

Trajecte és un projecte que es nodreix de treballar coordinadament amb professionals d’altres entitats i recursos, una forma de treball fonamental per aconseguir obrir portes i possibilitats en els àmbits de suport al jovent. Es treballa en xarxa amb educadores, amb centres educatius, amb advocats per demanar suport jurídic, amb l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats, entre d’altres. Amb els nois i noies s’estableix prèviament un pla de treball on, com a mínim, es proposen dos objectius importants pel seu camí cap a l’emancipació, i a partir de llavors, l’educador/a i el noi/a es troben periòdicament a Punt per fer tutories de seguiment i van presencialment a conèixer altres recursos del territori o a resoldre tràmits conjuntament.

A Trajecte no hi ha un inici i un final de curs, ja que la durada de l’acompanyament dependrà del temps que necessiti cada cas per aconseguir l’emancipació. 

 

 

Treballant amb la vulnerabilitat

/a /Etiquetes: , , ,

 

Avui dediquem aquest article a explicar una de les cares de feina de l’equip d’educadores: què significa acompanyar cada dia a persones joves que arriben a l’entitat amb motxilles ben diverses, però que sovint tenen en comú uns itineraris de vida complexos i durs i un futur immediat poc engrescador. Les formacions diverses de l’equip professional, la seva vocació per acompanyar aquests itineraris i els aprenentatges que la pròpia feina aporta, els permeten arribar a sostenir els diferents processos d’emancipació dels nois i noies. Tot i això, per garantir que ho puguin fer al llarg del temps i donant el millor d’elles mateixes, cal tenir-ne cura: disposar d’espais per compartir dubtes i neguits sobre casos de joves amb la resta de professionals, atendre a la pròpia vulnerabilitat de cada educadora i tenir cura de la seva salut mental. Així és com ho fem:

 

Aprenent a acompanyar

És enorme la riquesa que aporta acompanyar a tants casos humans com joves atenem cada dia. El repte de tenir les eines per atendre cada singularitat també és gran, per això l’equip d’educadores dedica unes hores al llarg de l’any en formar-se en àmbits que complementen i amplien les possibilitats d’atenció al jovent.

 

Una de les demandes de l’equip era aprendre a atendre casos de jovent amb problemes relacionats amb la salut mental, casos que malauradament el confinament i la crisi del coronavirus han accentuat i que cal atendre. Per això, el mes de febrer hem realitzat una càpsula formativa de 3 hores en acompanyament a persones amb dificultats relacionades amb la salut mental, impartida per l’equip del SATMI, el Programa d’atenció a la salut mental de la població immigrada del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

 

 

 

La cura de l’equip professional, clau per poder continuar acompanyant

L’acompanyament directe al jovent és l’essència de la feina de l’educadora i pot resultar en una sola jornada una tasca molt gratificant, intensa, tendre, activista i desgastant.

Per poder assumir cada dia aquestes emocions, a Punt de Referència comptem, una vegada al mes, amb una sessió de supervisió, en la qual una professional de Fil a l’Agulla reuneix tot l’equip i dóna eines per fer front als principals neguits i reptes que l’equip proposa debatre. En aquest espai també s’atenen temes relacionats amb el propi funcionament de l’equip professional.

 

 

Carrer de Consell de Cent, 445.
Escala A. Entresol, 08013. Barcelona
93 329 74 27
info@puntdereferencia.org

Ajuda’ns a acompanyar les vides del jovent sense xarxa de suport.
FES-TE’N SOCI

Avís legal

Política de privacitat

Política de galetes