“Nosaltres a més del racisme patim masclisme”

 

Sara Montesinos (Agència Talaia)
Fotografia: Berta Roig

 

La Siham té 18 anys i viu a Barcelona, on lloga una habitació. Actualment combina les pràctiques del curs de monitora de lleure amb finalitzar l’ESO. Vol ser educadora social, ho té claríssim. La Siham va arribar a Catalunya amb 16 anys, després d’un llarg trajecte des de Knifra fins a Tànger i des de Cadis fins a Girona.

El trajecte de l’Aicha va ser diferent, l’any 2019, als 17 anys, arriba a Catalunya amb la seva família i visat de turista. Dies després, els seus pares tornen cap a Ksar Kbir, al Marroc, però ella i el seu germà petit, que llavors tenia 14 anys, volen quedar-se. “Vam tenir una discussió familiar, sobretot amb el meu pare”, explica l’Aicha, “la meva mare m’animava a quedar-me per intentar tenir un futur millor que allà. Jo volia quedar-me i el més difícil, que era creuar la frontera, ja ho havia fet”. Finalment, malgrat el seu pare creia que no era una opció per una noia, van deixar que tots dos es quedessin a Catalunya.

 

L’Aicha recorda amb por la nit a la comissaria de Mossos d’Esquadra, on van anar en quedar-se sols per iniciar el procés de protecció de la infància i l’adolescència. “Vam passar molta por, ens deien que hauríem de tornar al nostre país, que no ens podríem quedar aquí, que aquí no podríem treballar ni estudiar. Va ser la pitjor sensació de la meva vida, tenia molta por de que em tornessin a Marroc. Em deien que els centres estaven molt malament, que eren mixtes, que hi hauria nois i hi hauria alcohol i drogues”, explica l’Aicha.

Finalment va ser traslladada al centre de Palautordera, moment en què la van separar del seu germà. “Mai no vam perdre el contacte, ell venia al centre de tant en tant, a nosaltres no ens deixaven sortir soles”, explica. A Palautordera va conèixer la Siham i la Mariam. En fer els 18 anys, i entrar en el què anomenen edat d’habitatge, van haver de marxar. Ara lloga una habitació en un pis compartit en el qual també hi viu la Mariam. L’Aicha ha aconseguit l’homologació del batxillerat que va fer a Marroc i ara ha fet la inscripció per cursar el Grau Superior d’Integració Social.

 

La Mariam va néixer prop de Khenifra, al Marroc, i fa dos anys i mig que va arribar a Catalunya, després d’un trajecte en pastera i autobús, on va conèixer la Siham abans de creuar l’estret en pastera. Totes dues són les germanes petites de les seves famílies i vivien amb els pares quan els van dir que volien marxar de Marroc. “Jo tinc una germana a Itàlia i ella em va animar a marxar de Marroc, vaig parlar amb els meus pares però al principi no volien perquè el camí és molt difícil”, diu la Mariam. A la Siham li va passar el mateix, els seus pares tenien por de que marxés “al final, quan et veuen amb tantes ganes de marxar, ho assumeixen”.
Segons dades de l’informe de la DGAIA de 2021, només el 4’1% d’infants i joves migrants sense referents eren noies.

 

Com perceben la migració les noies?

L’Aicha creu que moltes famílies veuen les noies com persones vulnerables “en canvi els nois són cavallers que poden creuar fronteres i pujar-se a una pastera perquè són forts, nosaltres som princeses que no podem sortir perquè no tenim força”. La Mariam, a més, considera que moltes de les noies i dones de Marroc assumeixen tasques de cures de familiars, cuiden de mares i pares i això fa que no puguin o no vulguin marxar.
Les joves expliquen que hi ha famílies que consideren que les noies no poden estudiar i treballar, que no estan preparades com els nois, alhora però, asseguren que “hi ha persones masclistes, no països masclistes”, i que tot plegat és qüestió d’educació, que les noves generacions van obrint camí i moltes coses estan canviant.

“Venen menys noies perquè tenen por, també les seves famílies”, diu la Mariam, “si no fos per aquesta por, vindrien més.
La majoria de les noies de Marroc vol venir aquí”
.

Els motius per migrar, opina la Mariam, són gairebé per a totes els mateixos, poder construir un futur millor. Totes tres coincideixen amb què estudiar allà no dona fruits si no tens diners. “Tinc molts amics que han estudiat i no tenen feina, per això jo vaig decidir provar sort”, diu la Siham, l’Aicha afegeix que qui té diners és qui treballa, qui ha anat a les millors facultats, escoles i universitats privades, “sabem que això no és el paradís, però econòmicament és millor que Marroc”. 

En arribar però, coincideixen també que les expectatives prèvies divergeixen de la realitat, la Siham assegura que “quan estàs allà penses que aquí les coses són més fàcils, però no” també la Mariam ”quan estàs allà creus que en arribar tot serà ràpid, però en realitat has d’esperar molt i tenir molta paciència”.

Totes tres han vist com el seu projecte migratori era diferent del d’altres nois, pel fet de ser noies. S’han sentit més aïllades i menys ateses per part d’educadors i educadores “com que no fèiem problemes, no jugaven ni estaven tant amb nosaltres”, recorden, i asseguren que les travessen més eixos que als nois.

 

Ser dona, una discriminació afegida

Amb tot, tant l’Aicha, com la Mariam i la Siham, són conscients que el racisme afecta a tots i totes les joves que migren soles “si un noi fa alguna cosa malament sembla que tots siguin igual de dolents”, diu la Mariam. Tot i això, saben també que ser dones les afecta de diverses maneres en origen, trajecte i destinació del seu projecte migratori; “nosaltres tenim més problemes que els nois, sabem que pateixen racisme, i no és fàcil, però nosaltres som noies, a més del racisme patim masclisme”, explica l’Aicha, “jo, com que porto vel també pateixo islamofòbia”.

Racisme, masclisme, islamofòbia i un sistema fronterer que prohibeix que les persones cerquin futurs dignes. “Tothom vol trobar una vida millor, sigui d’on sigui”, diu l’Aicha somrient. I així, amb aquesta premisa, les tres joves s’espolsen de sobre les fòbies i manies per continuar trepitjant fort entre murs invisibles. 

 

Compartim mirada internacional sobre jovent migrat i mentoria

 

Ja hem parlat en altres ocasions del projecte internacional Re-Generations, amb el qual fa dos anys que acompanyem a la implementació de projectes de mentoria per les entitats ARSIS (Grècia) i Defence for children (Itàlia). Aquest mes hem co-organitzat una trobada virtual d’agents relacionats amb la mentoria i l’acompanyament al jovent tutelat i extutelat i amb persones que donen suport als nostres projectes, com ara representants tècnics i polítics de l’Administració, finançadors i altres entitats socials. 

 

A l’acte hi va haver una primera part de presentació del projecte del Re-Generations i de les entitats implicades. També es va presentar l’estudi d’impacte de la mentoria en el jovent: Applying Mentoring de l’Òscar Prieto (Universitat de Girona), que va explicar la col·laboració entre la universitat i Punt de Referència per mesurar l’impacte de la mentoria en el projecte Referents. En l’estudi de Prieto es dedueix que el jovent de Punt de Referència millora significativament la seva salut mental, autoestima, resiliència i esperança en un futur millor i que el jovent mentorat millora tres vegades més les seves aspiracions educatives, en comparació amb el jovent que no compta amb cap persona mentora. De les dades recollides a l’estudi se’n deriva la hipòtesi que el potencial de millora del jovent no acompanyat es deu al fet que la intervenció del projecte Referents incorpora un acompanyament socioeducatiu a la relació de mentoria d’elevada intensitat.

 

 

En la segona part vam aprendre de l’experiència dels stakeholders italians i grecs, que van exposar la realitat del jovent migrat als seus països. Des de terres catalanes, vam aportar les diverses experiències de Catalunya. Per una banda, Ester Cabanes, directora de la DGAIA va presentar el pla estratègic per l’acollida del jovent migrat no acompanyat de la Generalitat de Catalunya i Cesc Poch del Director General de Joventut de la Generalitat va exposar la seva visió des de joventut. Per altra banda, vam poder compartir de la mà de Ana Lemkow, de la Direcció de Drets de Ciutadania (Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI), el treball de l’Ajuntament de Barcelona en l’acollida del jovent. També va tenir lloc l’experiència d’un dels finançadors de Punt de Referència, la Fundació de Nous Cims, que va relatar el perquè del seu programa de beques Zing per a joves que volen continuar els estudis i el seu suport i aposta per la mentoria.

Per tancar la jornada va tenir lloc un debat entre persones i institucions de cada país. Els agents catalans vam debatre sobre l’acompanyament del jovent, la sostenibilitat dels projectes de mentoria i la incidència política.

 

 

 

 

 

 

Descobrim el centre logístic de l’ empresa Schneider Electric

 

Com heu anat veient, al llarg de l’any el Projecte Atenea ha dedicat algunes sortides a visitar empreses, amb la finalitat d’apropar el jovent a la realitat del món laboral, que puguin valorar de primera mà quins rols professionals els poden interessar més en un futur i saber quins passos han de fer per arribar-hi. Aquest mes un grup de joves va visitar l’empresa multinacional Schneider Electric.

La iniciativa va venir d’un voluntari que hi treballa, que va mobilitzar companys i companyes amb qui comparteix el dia a dia perquè ens ensenyessin el centre logístic, que es troba a Sant Boi. Hi ha força joves de Punt de Referència que estudien electricitat o mecànica, i de seguida es van voler apuntar a conèixer la planta i els rols de treball que hi ha.
Des de l’inici de la visita ens vam sentir ben acollits, el personal ens va rebre amb els braços oberts. Per començar, ens van equipar amb ulleres i punteres per fer la visita més segura i ens van dividir en petits grups per poder estar simultàniament visitant diferents espais i respectant les mesures COVID.

 

Ens van ensenyar l’organització logística de productes electrònics que es reparteixen arreu del món: com s’emmagatzemen, com es reparteixen… tots els processos segueixen un ordre per tal que cada producte electrònic arribi al destí que li pertoca. També ens van explicar què és ‘el núvol’, aquell espai on van a parar les còpies de les nostres fotos i arxius, i fins i tot vam entrar dins d’una estructura on s’hi emmagatzemen bases de dades.
Vam aprendre moltes coses, també que la seguretat és el més important i que la precaució és essencial, sobretot quan es treballa amb l’electricitat. Els nois i noies s’han tornat uns experts!

 

La visita va comptar amb un plus: les treballadores ens van compartir la seva experiència, i van voler compartir amb nosaltres reflexions sobre el present i el futur en el seu sector de treball: en una societat cada cop més mecanitzada i robotitzada, treballadors i treballadores formades i especialitzades, seran més necessàries que mai. Van animar al jovent a continuar estudiant i formant-se.

 “Fue una visita muy interesante, me gusta como tienen todo organizado. Nos mostraron su trabajo en equipo y  el optimismo positivo que tienen para afrontar el trabajo”.      Omar     

“A mi me ha gustado mucho mucho la motivación y las ganas de trabajar y estudiar que tienen. Lo  que han explicado sobre ellos, eso me ha gustado mucho.”         Mourad

“La mentoria fomenta les competències interculturals de les persones i això genera una societat millor”

 

Sara Montesinos

 

El passat mes d’abril es va presentar l’estudi Applying Mentoring sobre l’impacte dels projectes de mentoria social en col·lectius de població migrada. El projecte, liderat per Òscar Prieto-Flores de la Universitat de Girona, analitza els efectes de la mentoria en tres col·lectius: l’adolescència d’origen migrant, el jovent no acompanyat i les persones adultes sol·licitants de refugi.

Pel que fa a la part específica de jovent no acompanyat, l’estudi s’ha realitzat sobre el Projecte Referents de Punt de Referència, iniciat a finals dels anys noranta coincidint amb la creació de l’entitat, i que actualment acompanya aproximadament una cinquantena de noves parelles de mentoria l’any. 

L’informe, descarregable en aquest enllaç, des d’una vessant estadística i científica confirma les millores dels joves que passen per projectes de mentoria des de diverses perspectives. Entre les millores més destacables que experimenten hi trobem l’autoestima, la resiliència, l’esperança i l’angoixa psicològica. També es destaca una millora de les aspiracions i expectatives educatives en el jovent mentorat respecte els qui no han establert una relació de mentoria.

Gràfic extret de l’estudi

 

 

Enfortint entorns socials

Segons Cristina Ruano, tècnica del Projecte Referents, l’objectiu principal del projecte és facilitar que el jovent construeixi un entorn més divers i enforteixi la seva xarxa de suport social. Tot això, a més, augmenta les oportunitats a les quals els joves tenen accés, a banda d’una millora a nivell lingüístic i d’inclusió en la societat d’acollida. “Hi ha un impacte i aprenentatge personal molt important, de vegades, les relacions duren més de vint anys. Facilitar que es generin vincles així em posa la pell de gallina”, diu Ruano. A més, la tècnica assegura que la majoria de joves assoleixen canvis importants pel que fa a la confiança en el seu entorn així com les ganes i inquietuds de conèixer més i millor la societat i el territori que els envolta.

 

Oscar Prieto-Flores assegura que quan van començar la recerca l’objectiu era poder no només veure l’impacte d’uns determinats efectes, sinó veure quins aprenentatges es podien recollir per assessorar i millorar els programes de mentoria. “Pot semblar molt fàcil posar en contacte un jove amb un mentor, però ja s’ha vist que això no funciona així i que fins i tot pot tenir efectes negatius” explica Prieto-Flores. Així, aquest nou estudi volia basar-se en programes de mentoria que tinguessin recorregut i que asseguressin uns mínims de qualitat per poder partir d’aquestes referències.

 

Xavi Alarcón, també investigador i encarregat del treball de camp de l’estudi, assegura que cal caminar cap a projectes que es basin en la participació dels joves així com les seves demandes, “és important tenir aquest espai per preguntar i per reflexionar relaxadament en el qual puguin compartir tot el que pensen. Fins ara no han tingut l’oportunitat de que es valori tot el que poden dir”. Alarcón també explica que un dels aspectes més notoris en el jovent que ha participat en projectes de mentoria és el treball en aspectes emocionals i les trajectòries educatives i professionals. 

 

En aquest sentit, Alarcón assegura que Punt de Referència fa una gran tasca perquè els joves reflexionin més enllà d’allò que han de fer o d’allò que s’espera d’ells i així repensar una mica el seu futur en base als consells que reben. “L’entitat garanteix un espai per compartir també com se senten o com afronten la seva realitat i així poder expressar-se emocionalment”, conclou i assegura que la mentoria “fomenta les competències interculturals de les persones i que això genera una societat millor”.

 

La mentoria com a complement

Malgrat tot, tant l’Òscar com en Xavi consideren que la mentoria ha de ser un complement de l’administració en la seva tasca amb el jovent extutelat, ben finançat i amb recursos. “Hi ha hagut una mentoria informal que ha crescut en contextos de consolidació del neoliberalisme on l’Estat s’ha desentès”, afegeix l’Òscar, que assegura que la mentoria pot ser una vessant molt complementària i crítica on la societat civil pot implicar-se de forma directa en l’acollida. En aquest sentit, Alarcón opina que hi ha projectes de voluntariat que faciliten que les institucions es desresponsabilitzin de la seva tasca i considera que “la mentoria no pot anar sola, l’administració ha d’anar més enllà de promoure projectes d’acompanyament”.

 

Més referents

Els projectes de mentoria de Punt de Referència continuen cercant nous mentors i mentores, persones que puguin dedicar temps a joves sense referents. L’entitat pretén obrir nous grups de mentoria el mes de setembre, principalment a la ciutat de Barcelona i obrint també portes a les possibilitats de parelles a altres comarques properes. 

Obrim places de voluntariat pel curs vinent!

 

Has pensat mai en fer el voluntariat amb nosaltres i acompanyar una persona jove tutelada o exututelada? Aquest és un moment ideal per reprendre aquesta idea i valorar la teva participació de cara al curs vinent. El mes de juny i al llarg de tot l’estiu, intensifiquem les sessions informatives virtuals amb l’objectiu d’explicar el funcionament dels projectes, el rol que s’espera de les persones referents i resolem els dubtes que sorgeixin en relació al voluntariat a l’entitat. T’hi apuntes?

 

Què has de fer per poder ser Referent?

  •  Comprovar a la Crida de Voluntariat si compleixes els requisits que es demanen.
  • Si és així, inscriu-te a una sessió informativa mitjançant el formulari d’inscripció del nostre web. Tan aviat com ens sigui possible rebràs un correu informant de les sessions informatives a les que pots assistir.
  • Venir a la sessió informativa on coneixeràs en detall les implicacions del voluntariat en cada projecte de mentoria. Degut a la situació actual, les sessions es realitzen virtualment, mitjançant la plataforma zoom. Per les persones que, després de la sessió informativa, seguiu interessades, el procés continuarà amb una entrevista personal per valorar la seva participació, i si aquesta tira endavant, acabarà amb una formació grupal (amb els companys mentors/es amb qui compartiries aquest curs), específica del teu projecte. Acabada la formació, ja podràs conèixer el teu jove, el moment més esperat!

 

El mes de setembre els projectes AteneaReferents i Acull comptaran amb la participació de jovent que ja està esperant trobar una persona referent o acollidora, joves interessats en establir vincles amb persones voluntàries. Cada projecte requereix un compromís i dinàmiques de relació diferent a la resta, per aquest motiu us els expliquem en detall a les sessions informatives:

Sessions informatives (Atenea, Referents i Acull)

  • Dilluns 31 de maig a les 18:30h
  • Dimecres 9 de juny a les 19h
  • Dilluns 21 de juny a les 18h

Sessions informatives específiques del projecte Acull

  • Dimarts 1 de juny a les 18h

 

Tenir referents, emancipar-se acompanyats

 

El jovent que participa als projectes té una edat que va dels 16 als 23 anys i es troba amb el repte comú de sortir-se’n amb un context exigent, amb poca xarxa de suport en el dia a dia, i amb moltes ganes de conèixer persones amb qui comptar, amb qui créixer, amb qui compartir moments, durant un curs o potser per sempre. S’enfronten al repte de deixar el recurs per a menors al fer els 18 anys i tirar endavant la seva emancipació sense poder comptar amb el suport diari de la seva família. Per fer-ho, necessitem la participació ciutadana mitjançant el voluntariat, mitjançant relacions de mentoria. La mentoria és la metodologia que proposa treballar els vincles de confiança entre les persones mentores i el jovent. Aquest llaç facilitarà el camí cap a l’emancipació de la persona jove, en diversos àmbits (autoestima, coneixement de recursos, contacte amb el territori…).

En aquest camí, les parelles de mentoria o les persones acollidores (en el cas del projecte d’acollida d’una persona jove a la llar) esteu acompanyades professionalment per una persona tècnica de Punt de Referència, que cuida la relació per tal que el resultat sigui el més positiu possible per a les persones participants.

 

Per qualsevol dubte referent al voluntariat, ens pots esciure a: [email protected]

Joves emprenedors que han engegat un projecte propi, els coneixem?

 

Si has estat referent hauràs conegut el noi o noia a qui acompanyes i les seves diverses facetes: les seves relacions amb familiars i amics, la seva situació administrativa, els seus reptes, somnis i també les seves habilitats i passions. A Punt hem vist créixer moltes persones i hem anat seguint les seves trajectòries. Algunes d’elles, després d’anys d’anar evolucionant han llançat projectes propis, iniciatives d’emprenedoria: recordem quan l’Ali va obrir un restaurant, quan en Mohamadou va crear la seva empresa de mudances i quan la Helena va liderar un grup de música.

Avui i sempre ens vindrà de gust donar a conèixer la cara més creativa dels nostres nois i noies, i us animem a compartir-la amb nosaltres. Atentes a alguns dels projectes que s’estan treballant ara mateix:

 

Col·lecció artística ‘never broke again’

Romoss és l’alter ego de’n Moha. La seva passió per l’art el va portar a estudiar Belles Arts i poseriorment a llançar-se a crear les seves pròpies obres. Els mesos de gener i febrer vam poder veure la seva última col·lecció ‘Never Broke Again’ composta per quadres de colors i formes amb molta personalitat, a la SinNombre Gallery. Al seu Instagram podem seguir el seu procés creatiu, i ens manté informades si hi ha noves exposicions a la vista.

 

 

En forma

Corredor de muntanya i apassionat de l’esport. Així és Shahid, el noi que va començar descobrint la muntanya amb la seva referent i ara cada setmana entrena un grup de joves i els porta a córrer per Barcelona. No només s’ho passen bé i mantenen una rutina esportiva, sinó que sobretot socialitzen i creen vincles entre ells i amb persones que d’una altra manera no coneixerien, ja que sovint, s’afegeixen persones d’altres cercles. El seu projecte té el suport de la Fundació Èxit, amb qui fan una crida per captar fons per destinar-los a aquesta activitat i al proper repte esportiu de Shahid: creuar els pirineus corrent, en 18 dies.

 

 

Pureofplant, oli d’argan 100% natural

Aquests mesos hem viscut el llançament de PureofPlant, un projecte de’n Soufiane que vol fer arribar a totes les cases oli d’Argan provinent de Marroc, 100% natural.

Soufiane ha llençat aquesta marca amb la intenció de fer-la créixer i oferir, més endavant, nous productes naturals per internet. Soufiane combina la dedicació al projecte amb la feina que fa a una residència, ja que els seus estudis de Grau Mitjà en Atenció a les persones en situació de dependència li permeten també treballar en aquest sector.

 

El nostre producte és de confiança perquè el compro 100% natural, a diferència d’altres olis que es venen per internet. És un producte que si es sap utilitzar bé és molt beneficiós pel cabell, la cara i fins i tot les ungles“. Soufiane

Foto: PureofPlant

 

 

 

Espai cultural Diandé Africa

Si passeu pel carrer Sant Pau 90 de Barcelona, aviat hi trobareu obert el nou Espai Diandé Africa, un espai cultural que acollirà exposicions, comptarà amb una programació cultural a càrrec de La Panafricana i on també s’hi podrà gaudir menjant a l’espai del restaurant. Tenim moltes ganes de gaudir d’aquest nou equipament que comptarà amb col·laboracions d’entitats socials del barri i que és resultat de l’esforç i l’empenta que caracteritzen en Mamadou, un noi de 28 anys d’origen senegalès, que va fundar el 2014 la ong, Diandé Africa, amb l’objectiu d’escolaritzar els nens i adolescents del seu país d’origen. Els guanys que es puguin generar al nou espai cultural, ajudaran al sosteniment de la seva ong.

10 joves emprenen un viatge creatiu cap al futur

Com t’imagines el futur? Posar paraules i imatges a allò que encara no coneixem és el repte que ha agrupat 10 joves de Punt de Referència i 10 activistes, pensadors i creadors en una mateixa nau. El mes d’abril han estat trobant-se per emprendre un camí que aviat sabrem fins on els ha portat.

Segur que coneixeu alguns dels participants que acompanyen els joves de Punt de Referència en aquesta aventura: són David Fernàndez, Lucia Serra, Miquel Missé, Míriam Hatibi, Martí Sales, Blanca Haddad, Denise Duncan, Adriano Galante, Mohamad Bitari i Blanca Llum Vidal. Tots 20 s’han organitzat en petits grups de quatre, amb l’objectiu de reflexionar sobre el concepte de futur. Aquesta proposta s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració del CCCB, La Sullivan, Edicions Poncianes i Punt de Referència.

 


El viatge a Mart com a punt de partida

La visita a l’exposició ‘Mart: el mirall vermell‘ que es pot visitar al CCCB fins al mes de juliol, va ser la primera activitat que va engrescar als participants a reflexionar sobre el passat i el futur. L’exposició explica com, al llarg dels anys (des de les primeres civilitzacions a l’actualitat), la humanitat i la seva evolució en la ciència han permès entendre cada vegada més l’abans místic planeta, fins a passar a ser, actualment, un possible espai habitable per la humanitat del futur.

Després d’aquesta visita com a presa de contacte, els nois i noies han creat vincles amb les persones del seu grup (mitjançant trobades a l’espai públic) i conjuntament han trobat la seva manera d’entendre què significa per ells el viatge. Al voltant de la idea de viatge, els grups han escollit espais per visitar i activitats per fer que tinguessin relació amb aquest concepte. El passat divendres 30 d’abril tots els grups es van retrobar per compartir el que han viscut i les reflexions principals que han extret d’aquest viatge.

 

 

El viatge no ha acabat

D’aquestes trobades, se n’ha extret material audiovisual, escrit i esbossos que es publicaran en un llibre i es presentaran el 19 de juny al Festival de literatura Kosmópolis. Serà també un dia d’inauguració i de retrobada per tots els participants, que podran explicar de primera mà tot el que han estat elaborant.

“La Renda Garantida és imprescindible per assegurar que el jovent extutelat continuï treballant per la seva autonomia”

Les entitats socials reclamen facilitar la sol·licitud i tramitació de la Renda Garantida perquè els i les joves puguin sortir de l’espiral de vulnerabilitat.

Sara Montesinos
Fotografies: Berta Roig

 

L’Abdel i en Youness viuen a un pis de l’Avinguda Roma de Barcelona. Seuen a la taula del menjador, que té un hule de colors. Amb el cap baix, poc acostumats a la premsa, poc acostumats a parlar en comptes de veure’s als titulars. L’Abdel i en Youness són els dos primers joves de Punt de Referència que han aconseguit tramitar la Renda Garantida. Els primers i per ara únics de més de 150 joves que acompanya l’entitat.

En Youness reconeix que assolir aquest ajut ha estat una passa endavant. Aquest jove de 21 anys i originari de Kasr al-Kabir, al Marroc, va arribar a Catalunya sent menor d’edat i ja fa quatre anys que mira de construir el futur que venia buscant. Estudia segon de perruqueria i fa unes pràctiques a Rafael Pagès mentre acaba el cicle formatiu. Després de rondar pel país entre centre i centre, de Girona a Tarragona, ara conviu a Barcelona amb l’Abdel i dos joves més. Comparteixen pis, però també trajectòria i procés.

L’Abdel va néixer a la zona de Tinghir, també al Marroc i des de l’any 2018 que esquiva les traves polítiques, socials i burocràtiques a l’Estat Espanyol i Catalunya dibuixant un camí d’aprenentatges. Ara, acaba el grau mitjà d’electromecànica mentre el combina amb unes pràctiques.

 

Però com afecta la Renda Garantida al jovent extutelat?

 

Rita Grané, directora de Punt de Referència, assegura que la Renda Garantida és imprescindible perquè el jovent extutelat continuï treballant per la seva autonomia i per sortir de la seva vulnerabilitat, ja que més d’un 50% dels joves que acompanya l’entitat no té cap mena d’ingrés i se sostenen amb els fons propis de Punt de Referència.

Tot i això, les facilitats per aconseguir-la són ben poques. “Hi ha un requeriment de residència continuada i efectiva en els 24 mesos anteriors a la sol·licitud, amb un padró o residència en un municipi de Catalunya”, explica la Rita, “això exclou directament una bona part dels joves que migren sols, principalment els que han arribat durant el darrer any, però també els que no han pogut fer efectiu el padró o els que encara no han pogut aconseguir el NIE”.

Segons la directora de Punt de Referència, els joves majors d’edat que han estat tutelats menys de tres anys tenen un any d’ajut econòmic, és a dir, reben una prestació fins als 19 anys sense poder sol·licitar la Renda Garantida ni l’Ingrés Mínim Vital fins als 23 anys. “Això són quatre anys en els quals els joves no tenen cap ingrés per sostenir-se, recordant, a més, que no tenen permís de treball. Que un jove tingui uns ingressos mínims per mantenir-se és indispensable perquè pugui tirar endavant el seu projecte de vida, sostenir-se i no haver d’estar en situació de sensellarisme”.

La Marina Nadal era educadora d’habitatge el passat novembre, quan va acompanyar en Youness i l’Abdel en el procés de tramitació de la Renda Garantida. “Els joves no sabien ni que existia aquest ajut, des de Punt de Referència, investigant, vam veure que els requisits que semblaven excloents no ho eren per ells, i quan vam veure que els joves la podien sol·licitar ens vam asseure a explicar-los la possibilitat”, explica, “l’escletxa que vam trobar perquè menors de 23 anys poguessin tramitar l’ajut va ser aquest informe, amb el qual, demostrant el risc d’exclusió es podien complir els requisits com a sol·licitant”, explica la Rita Grané, que afegeix que la Renda Garantida continua excloent les persones en situació administrativa irregular. 

Malgrat tot, el procés de sol·licitud no va ser pas senzill i, segons Nadal, la dificultat de la burocràcia fa que sigui molt difícil que els joves se’n puguin sortir sense un acompanyament. “No hauria de ser tan difícil demanar un ajut, les persones no tenen prou informació, de vegades ni tan sols coneixen les prestacions, i si no hi ha un tècnic darrere, és molt difícil. Hi ha informació molt poc clara i tot el procés és molt farragós”, reclama la Marina. La tècnica de Punt de Referència recorda que van trigar més d’un mes en poder arreplegar i tramitar tota la documentació; padró, històric de padró, certificació de no haver tingut ingressos en els passats dos mesos i un informe de Serveis Socials que confirmés el risc d’exclusió dels joves. Finalment, tant la sol·licitud d’en Youness com de l’Abdel van ser resoltes favorablement. 

D’altra banda, joves com en Youness asseguren que assolir la Renda Garantida “és una oportunitat, “ens permet fer altres coses, bàsicament poder seguir estudiant per tenir una millor vida”. Així també ho considera la Rita “és important que puguin tenir uns ingressos i ser autònoms si volen acabar uns estudis mentre estan en recerca activa de feina. Al final es tracta de poder decidir què fas amb la teva vida “. 

Per tot això, des de Punt de Referència demanen a l’administració que engegui els processos de tramitació d’ajuts abans d’esgotar els anteriors, d’aquesta manera, els tràmits es podrien iniciar de forma automàtica sense que les entitats haguessin de destinar tants recursos a l’acompanyament d’aquests, facilitant enormement els processos. A més, Grané remarca la necessitat d’identificar el col·lectiu de joves extutelats com a una de les excepcions per a la sol·licitud.

I al final, el carreró sense sortida que cap ajut pot millorar: la llei d’estrangeria, “sense una regularització administrativa, els itineraris es trenquen”, assegura la Rita. Tots dos joves es troben en procés d’esgotar les seves residències sense permís de treball i es pregunten què passarà amb la Renda Garantida si perden la documentació, la situació d’incertesa i intranquil·litat els afecta malgrat la millora econòmica. “Sense NIE, aquest ajut no és res”, assegura l’Abdel.

La formació ens fa millors referents

 

En les darreres setmanes, les persones referents dels diferents projectes de mentoria han participat en formacions rellevants per millorar el seu rol d’acompanyament al jovent: una formació en masculinitats i una altra sobre l’efecte Pigmalió.

Aquestes formacions complementàries són molt útils per entrenar les competències i habilitats en l’acompanyament al jovent i són molt ben valorades pel voluntariat. Per aquest motiu a Punt de Referència oferim aquestes formacions de manera habitual, donant valor afegit a les persones mentores. Us  expliquem què hem après a cada una d’elles:

Formació en masculinitats

24 persones mentores van assistir al taller de masculinitats, impartit virtualment pel Programa d’Atenció als Homes (SAH). El contingut de la formació estava adaptat a les necessitats dels nois i noies a qui acompanyem per tal que les eines aportades fossin útils per al voluntariat i per la seva relació amb el jovent. La sessió es va dividir en dues parts: en la primera vam aprendre sobre la interculturalitat, ja que, en la majoria de casos, els nois i noies mentorats han vingut d’altres països. El dol migratori que pateixen al venir i el xoc cultural quan arriben també són aspectes a tenir en compte per aprendre com fer-los costat. En la segona part, vam endinsar-nos en el món de la masculinitat, treballant els rols socials, els estereotips, la identitat, les relacions i el desig, i en definitiva les masculinitats i com aquestes poden variar de percepció en les diferents cultures. Quin és el rol social que s’espera d’un noi al Marroc? segurament se li atribueixen càrregues molt diferents a les que té un noi nascut aquí. Conèixer aquestes realitats permeten tant a la persona mentora com al jove, poder establir una relació de mentoria sana i comprensiva amb l’altre.

A nivell general, la meva valoració del taller és molt positiva. Em va semblar molt útil, quant a la informació proporcionada, ja que la situació del a mentoria que estic vivint em porta a la necessitat de saber aquests conceptes i saber-los posar a la pràctica amb el meu jove mentorat. Recomanaria molt l’assistència en aquesta formació a aquelles persones que, com jo, estiguin endinsades en el món del voluntariat en mentoria social amb joves, ja que el coneixement après durant el taller, és molt interessant i molt valuós pel dia a dia de la mentoria i la relació establerta entre mentor/a i mentorat/da.                 Anna, referent.

 

Formació en l’efecte Pigmalió

18 persones també van ser a la formació sobre l’efecte Pigmalió, de la Xarxa Antirumors de l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat aprofundeix en el concepte de l’Efecte Pigmalió: com el fet que les altres persones valorin positivament els nostres actes té efectes directes en la percepció i autoestima que tenim sobre nosaltres mateixes. Aquest efecte el rebem i el generem constantment en les nostres relacions quotidianes. Escoltar a l’altra persona, posar en valor les seves capacitats, verbalitzar el que t’agrada d’ella, farà que el noi o noia prengui consciència dels seus punts forts i millori l’autoestima, en un moment en què aquesta pot ser la clau per tirar endavant en un entorn i societat que no els hi reconeix. Les persones referents han vist la importància que té generar missatges positius al jovent per repercutir positivament sobre la seva autoconsciència.


Aquesta formació l’hem realitzat en les darreres edicions dels projectes de mentoria, i vista la bona rebuda que ha tingut entre les referents, continuem tenint-la en compte com a formació complementària per a voluntariat.

Angustia pandémica, burocrática y laboral entre la juventud migrada

Técnicas de Punt de Referència coinciden en que una de las principales afectaciones de la crisis provocada por la pandemia en la juventud migrada es la imposibilidad de renovación de los permisos de residencia.

Sara Montesinos
Fotografías: Berta Roig

 

A principios del mes de marzo de 2021, poco antes del primer aniversario de la pandemia que se inicia con el confinamiento domiciliario, TV3 publicaba un reportaje sobre los efectos de la covid en la salud mental y emocional de los chicos y chicas. Después de un año en el que sólo habían ocupado titulares culpabilizándoles, los medios de comunicación han dado voz a las situaciones, consecuencia de todo lo que han sufrido. Según un estudio de la Confederación Estatal de Asociaciones de Estudiantes, el 72% de los estudiantes está más preocupado por su salud mental que por cualquier otra cosa. Además, el Centro de Estudios Sociológicos ha publicado recientemente un estudio sobre la salud mental de los españoles durante la pandemia, del cual se destaca que un 30% de jóvenes entre los 18 y los 24 años han tenido trastornos de ansiedad, el doble que la media de la población. Con esto, el Estado Español encabeza el ranking europeo de paro juvenil, con un 40’7% de la juventud parada. 

 

Y cómo ha afectado esta situación de pandemia a la juventud que migra sola? Coral Escobar, educadora social y tèécnica del proyecto de vivienda Pisos Asistidos, mantiene un contacto diario con los jóvenes del piso que acompaña. En este sentido, siendo una de las referentes principales, las relaciones estrechas que establece con ellos la permiten acompañarlos emocionalmente a lo largo del tiempo. “De la misma manera que a nosotros nos ha afectado esta situación a nivel emocional, a ellos también”, explica. “Yo les observo des de fuera y he valorado situaciones de más desánimo, de más sufrimiento, a veces no sé hasta qué punto se dan cuenta” La educadora no cree que sean casos aislados,  asegura que ha incrementado el aislamiento de muchos jóvenes así como la sensación ó de solitud, más que en épocas previas a la pandemia, “lo noto en conversaciones, comentarios, no tienen un ritmo relacional como el de antes, y no es algo que expresen directamente”.  Además, Coral comparte también reflexiones sobre los efectos del sistema de acogida de la administración, que ha hecho que muchos jóvenes hayan pasado por centros diversos en puntos geográficos diferentes. “han quedaado aislados en casa o en el barrio debido a las restricciones y a menudo tienen una red muy repartida en el territorio. 

 

Brahim siempre había soñado con vivir en Barcelona, desde que llegó en la Línea de la Concepción, Algeciras, ha pasado por diferentes ciudades como Sevilla y València, hasta allegar finalmente a la ciudad condal, donde procura arraigar des de 2017. Como a miles de jóvenes, esta situación de pandemia le ha afectado en el ámbito emocional, “ahora es complicado salir y también hacer deporte, eso hace que pase muchas horas en casa, le doy muchas vueltas a todo y me agobio, a veces necesito desconectar y no puedo con esta situación, explica en Brahim

Más allá de las relaciones sociales y la cura de los vínculos, Brahim se ha visto gravemente afectado per la crisis económica que ya comienza a dejarse notar. En su segundo año  de Grado Medio en mecánica había encontrado un trabajo con el que estaba contento y se sentía valorado, hasta había podido convalidar las prácticas con el trabajo, pero cuando llegó el final del contrato no se lo pudieron renovar. Unos meses más tarde, el verano del 2020, lo volvieron a llamar de la misma empresa, donde se reincorporó hasta principios de 2021, momento en el que se vuelve a quedar sin trabajo.  Mientrastanto, Brahim continúa encarando el Trabajo de Final de Grado y mirando de sacarse el carné de conducir con los ahorros que ha obtenido a lo largo de estos años. “He aprobado el examen teórico con solo un error”, dice sonriendo. Aún y así , las trabas burocráticas no se han aligerado ni con una pandemia mundial, y el próximo 23 de abril tiene que renovar su residencia con permiso de trabajo. La ley, pero, no lo permite sin un contrato laboral vigente, así que Brahim puede perder los papeles y tener que volver a empezar de zero si no lo consigue antes de Sant Jordi.

 

Alba Pi, técnica del Proyecto Atenea, es una de las referentes de Brahim. “Es un joven con una trayectoria muy buena, hace mucho que está vinculado a la entidad y siempre ha estado muy comprometido”, explica. “Él es muy modesto, pero saca muy buenas notas y los profesores lo tienen muy en cuenta de cara a las prácticas, compaginaba trabajo con estudios”. Alba comenta frustrada cómo la trayectoria de emancipación de Brahim, que iba muy bien, se ha visto rota por la situación de pandemia y la ley de extranjería, “Brahim ya trabajaba de lo que había estudiado mientras continuaba formándose, pero ahora sin un contrato se puede quedar sin documentación. Muchos jóvenes que se han quedado sin trabajo perderán los papeles, la situación es dramática”, afirma Alba.

Alícia Garcia, técnica de mentoría de Punt de Referència y acompañante de una veintena de jóvenes, explica también que una de las principales afectaciones son las relaciones sociales, “no sólo ha sido difícil que puedan salir y encotrarse con su red de amistades, sinó que para los jóvenes que no disponen de esta red ha sido imposible encontrar espacios de ocio donde crearla”. Otra de las graves consecuencias ha sido el acceso a una formación, ya que como dice la técnica de mentoría, “muchas son online y los jóvenes no disponen de recursos en casa para poder seguirlos. 

 

También Abdelkarim ha visto como su trayectoria formativa quedaba parada por la Covid19. Después  de cursos de mantenimiento, lampistería, cocina y soldadura, las prácticas del último curso quedaron suspendidas por el confinamiento. 

“Viví el confinamiento en un piso con cuatro jóvenes más, en aquellos meses aprendí a tocar el tambor”, explica antes de confesar que también se angustió mucho “algunos días estaba tan enfadado que pensaba en volver a Marruecos, pero después me doy cuenta que allí también tendría que empezar de cero, aquí he aprendido muchas cosas y no quiero volver. Ahora que vuelvo a hacer deporte ya no tengo ese pensamiento”.

La parada de las prácticas supuso también quedarse con menos posibilidades de conseguir un contrato de trabajo. Abdelkarim no tiene aún el permiso de trabajo y la reinterpretación de la ley de extranjería en materia de renovaciones imposibilita que pueda mantener su residencia. 

Tanto Coral como Alicia y Alba coinciden que lo que más preocupa a los jóvenes es el tema de la documentación que, a banda de la crisis de la pandemia, se junta con las denegaciones provocadas por el cambio en la ley de extranjería referente a las renovaciones de permisos de residencia. “Más allá de las regularizaciones de jóvenes migrantes solos, la situación ha hecho que muchas personas pierdan la residencia desde que empezó la crisis, haciendo mil pasos atrás i teniendo que volver a plantearse empezar otra vez”. comenta Coral.

“Hay también angustia entre jóvenes por el hecho de no recibir información directamente, nosotras estamos constantemente recibiendo noticias sobre la situación y ellos tienen muchas preguntas”, continúa Coral, según la técnica, muchos jóvenes se preguntan qué pasará o si habrá vacunas para todos. “Esta incertidumbre se suma al miedo por sus familias,  que viven en países donde la gestión de la pandemia es diferente, con más dificultades y preocupaciones que se agravan con la distancia”, dice Coral. Las tres técnicas afirman observar angustia en los jóvenes tanto por la pandemia en si misma, como por la situación de regularización y su futuro laboral.

Llars El Pas: el circuit d’habitatge inclusiu que no deixa ningú enrere

 

Cada any, alguns dels 12 joves que viuen als pisos assistits de Punt de Referència celebren els 21 anys, l’edat que marca el final de la seva etapa en els recursos que ofereix l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i extutelat de la Generalitat de Catalunya. Una edat en la que tan sols el 23,9% dels joves no viuen a la llar d’origen (l’edat mitja d’emancipació a Catalunya és al 29 anys). D’entre aquests nois i noies és freqüent que algun hagi de deixar el recurs d’habitatge sense tenir assolits tots els objectius previstos al seu pla per l’emancipació, o bé sense tenir una feina consolidada que li permeti una total autonomia.

Una situació similar passa al Projecte Acull quan algun del jovent finalitza la seva estada amb la família acollidora sense tenir un lloc de treball, o sense disposar encara de permís de residencia o de treball, sense un lloc on viure. A aquesta situació se li ha de sumar la gran dificultat que els nois i noies tenen per accedir al mercat ordinari d’habitatge (per raons econòmiques, però també en alguns casos pel seu origen migrant).

Identificada aquesta situació, Punt de Referència va apostar pel disseny d’un nou projecte, encara en fase pilot: el projecte Llars El Pas. La finalitat d’aquest és oferir habitatges compartits a llarg termini per facilitar la continuïtat del propi procés d’autonomia en joves d’entre 19 i 25 anys. En aquest temps, amplien els seus recursos personals per aconseguir emancipar-se i compten amb vincles d’importància (amb les persones amb qui conviuen i amb l’educadora que els fa el suport socioeducatiu).

 

Cohabitatge

El nou projecte de cohabitatge permet al jovent compartir pis amb altres joves, que també es troben al final del seu procés d’emancipació. Als 3 pisos, que són propietat de la Fundació Mambré, hi conviuen joves de Punt que consoliden els seus hàbits de cura de la llar durant la seva estada de 3 anys i gaudeixen d’un seguiment professional per part d’una educadora de Punt (menys intens que el que troben als Pisos Assistits).

 

Habitatge Cooperatiu

Hem apostat per apropar el jovent a un model d’habitatge que els permet formar part d’una comunitat veïnal que s’organitza en comissions i s’implica en la vida comunitària.

El Nama i l’Abdelkader són els primers que viuran en un habitatge cooperatiu, una oportunitat que s’ha aconseguit gràcies al conveni entre Punt de Referència i la Cooperativa d’habitatge Sostre Cívic, que ara destina un dels habitatges de cada edifici cooperatiu a persones en risc d’exclusió. Els dos joves han estat rebuts per la comissió d’acollida de La Balma (el bloc on viuran, a Poblenou), han participat en dues reunions virtuals i el mes de juny s’hi instal·laran.

Estem molt satisfetes per haver pogut crear una nova xarxa de suport relacional pel jovent que ja els està permetent relacionar-se amb persones adultes amb qui interactuen en el dia a dia i amb qui podran prendre decisions de manera conjunta per millorar la seva comunitat. A la vegada, hauran accedit a un habitatge més accessible i ajustat a les seves possibilitats.

El jovent d’Atenea coneix de primera mà rols professionals gràcies a empreses col·laboradores

 

El mes de març ha estat molt enriquidor pels nois i noies del Projecte Atenea ja que, a banda d’ entrenar les seves habilitats d’estudi i centrar-se en la seva trajectòria formativa, han pogut complementar els seus coneixements en relació a l’ocupabilitat i competències aplicades als llocs de treball gràcies a la col·laboració del projecte amb el restaurant Masia Can Ametller i el Rotary Club Barcelona Millenium.

Ens va fer molta il·lusió que el restaurant Can Ametller ens proposés oferir una visita guiada per al jovent i voluntariat on poguessin descobrir les persones professionals que hi treballen i les característiques dels seus rols laborals. La proposta va despertar molt interès entre joves, de manera que el dia 16 de març a la tarda un grup nombrós de Punt ens dirigíem cap a la masia situada a Sant Cugat.

   

Tan acollidors van ser els treballadors del restaurant com ho era el mateix espai. Dividits en dos grups, el jovent i voluntariat van anar descobrint cada sala i els diferents serveis que Can Ametller ofereix. En el recorregut, van comptar amb el relat en primera persona de diferents rols professionals que integren l’engranatge d’aquest restaurant: des del cuiner, a l’encarregada de recursos humans, passant pels socis propietaris o l’encarregada de la responsabilitat social corporativa. Aquesta mirada global i la predisposició de respondre tots els dubtes van permetre als joves entendre com podria ser dedicar-se a la restauració i fins i tot van aprendre, gràcies als consells de la responsable de RRHH, com presentar les seves candidatures.

   

Vam sortir molt satisfets per haver tingut aquesta oportunitat, i animats pel missatge que ens van dirigir: quan hi ha ganes de treballar i no es perd la lluita per aconseguir-ho, és més fàcil que s’obrin noves oportunitats.

 

Una altra experiència que vam gaudir va ser la tarda en la qual professionals de diferents sectors empresarials, que a la vegada formen part del Rotary Club Barcelona Millenium, van dedicar una sessió amb jovent i voluntariat per practicar una entrevista de feina virtual. Va ser molt útil pel jovent aprendre a explicar-se en aquest format que ha arribat per quedar-se, segons els professionals de RRHH que hi eren presents van explicar. Els consells que els van donar van orientar molt al jovent, que va agafar els consells sobre com posar en valor les seves competències a l’hora de dirigir-se a les empreses i fer front a una selecció de personal.

Tant el voluntariat d’Atenea com joves van quedar molt satisfets amb aquesta sessió i van agrair a Rotary haver tingut aquest espai. Moltes gràcies!

Ajuda’ns a acompanyar les vides del jovent sense xarxa de suport.
FES-TE’N SOCI