El jovent del Projecte Atenea millora en resultats acadèmics, superant amb nota les traves de la Covid-19

 

No hi ha dubte que la situació de crisi generada pel coronavirus ha accentuat les desigualtats educatives. Des del Projecte Atenea ho hem viscut de molt a prop a través del jovent que s’ha trobat amb moltes més dificultats per continuar estudiant que en altres anys. Aquesta nova situació ha provocat que el jovent necessiti més que mai el suport a la formació que troben al Projecte Atenea. Per poder donar resposta a aquestes necessitats i adaptar-nos al context de la pandèmia, vam repensar les activitats i les trobades de suport a l’estudi, i ens alegra comprovar que hem pres decisions encertades: l’impacte en els itineraris formatius dels nois i noies ha estat especialment rellevant.

 

Repensar el projecte va ser el primer pas, en què van consistir aquests canvis?

 

  • Vam proposar allargar les relacions de mentoria de 6 mesos a 8 mesos de durada, fent-les coincidir amb el curs escolar i obrint a porta a relacions de mentoria amb vincles més consolidats, un acompanyament que, durant la pandèmia i el confinament, s’ha valorat molt positivament.  

 

  • Hem obert la possibilitat que el jovent continuï vinculat al projecte més enllà d’un curs, ja sigui amb la seva relació amb la persona referent o assistint a l’espai de taller a l’estudi. La resposta ha estat que un 30% dels nois i noies han volgut continuar, atenent així les seves trajectòries de llarga durada.

 

  • Hem adaptat les activitats grupals per fer-les possibles o bé virtualment o bé en grups reduïts. L’aïllament provocat pel confinament no ens fa perdre les ganes de compartir moments i trobar-nos en espais grupals adaptats.

 

  • Hem procurat que part del jovent participant estigués cursant estudis superiors, ja que aquests nois i noies poden aprofitar més l’espai de suport a l’estudi que no pas els qui s’estan formant en estudis de menys nivell acadèmic.

 

Els resultats obtinguts han estat molt positius

  

  • El 51% dels nois i noies cursaven estudis superiors als de secundària– Grau Mitjà o Grau Superior- (51%), el doble que l’any anterior.

 

  • Hem aconseguit reduir l’abandonament escolar: el 100% manifesta millorar en la motivació per afrontar els estudis amb èxit a través de la participació al projecte i un 91,6% del jovent que participa finalitza els estudis iniciats (més elevat que el 2019 que va ser un 71,4%).

 

  • El 70,83% aposten per continuar la seva trajectòria formativa. Aquesta xifra de retorn al sistema educatiu també és més elevada que el 2019, que era d’un 52,4%. Aquesta xifra podria venir donada per la baixada d’oportunitats laborals conseqüència de la crisi. Com a contrapartida, molts decideixen continuar els estudis i, en un futur més amable i amb estudis finalitzats, trobar una feina.

 

  • Quasi un 40% del jovent participant ha perdut l’oportunitat de realitzar una estada en pràctiques en una empresa a causa del confinament domiciliari, perdent la possibilitat de sumar una experiència al seu CV i de donar-se a conèixer a un entorn laboral.

 

  • Tant el jovent com el voluntariat valora molt positivament l’acompanyament rebut: el 100% del jovent manifesta haver-se sentit acompanyat durant el confinament i el voluntariat valora aquest acompanyament amb una nota de 8,8 sobre 10.

 

La feina feta durant el 2020 ha permès que acompanyem com ens agrada als nois i noies, a nivell emocional i en les seves trajectòries educatives. Per l’any que comença, ens alleuja poder continuar aquesta feina iniciada, oferint acompanyaments de qualitat tant a jovent com al voluntariat, malgrat calgui fer-ho en contextos adversos.
També ens aplanen el camí les persones, empreses i administracions que aposten per donar suport al nostre projecte de suport a la formació. La Fundació Agbar ha estat la principal finançadora de les tres darreres edicions.  També hem comptat per segon any amb la col·laboració de Cargill, i ara celebrem que la Fundació Naccari Ravà hagi aportat part dels seus fons amb aquesta finalitat!

 

Més traves legals pel futur del jovent migrant

La nova reinterpretació de la Llei d’Estrangeria dificulta la renovació de residència de centenars de joves. Aquest nou obstacle posa en perill no només la seva situació administrativa sinó també les seves orientacions formatives i professionals.

Sara Montesinos
Fotografies: Clàudia Frontino

 

 

Diu en Mourad que ho té tot planejat. És plenament conscient de les dificultats a les quals s’enfronta a causa de la Llei d’Estrangeria i per això contempla diverses opcions per continuar el seu camí a Catalunya. Als seus 19 anys, lidia de forma constant amb tràmits burocràtics, gestions de papers, serveis de protecció de l’administració i un llarg etcètera que altres joves a la seva edat ni tan sols imaginen.

Va arribar a l’Estat Espanyol l’any 2017, quan tenia només 15 anys, i des d’Almeria en un autobús cap a Barcelona. En Mourad, com milers d’altres joves marroquins, va marxar de la seva ciutat natal, Nador, per lluitar per una vida millor amb més oportunitats perseguint el somni europeu que arrossega frustracions, dolor i nàufrags.

“Vaig passar més d’un any al centre d’acollida de menors. Allà vaig aprendre a llegir i a escriure. Hi vaig estar molt bé i és una època que no oblidaré mai”, explica, “tenia un educador rifeny com jo, en Fouad. Amb ell vaig aprendre l’idioma, era molt bona persona i molt bon professor, amb ell em concentrava”. Tot i això després del centre de Vallvidrera va ser traslladat a un pis d’autonomia per a menors de Torre Baró. Allà va compartir pis amb quatre joves i més educadors, però ja no era el mateix i aviat va haver-se de preparar per a la majoria d’edat.

“Jo era un noi responsable, volia estudiar i em portava bé, però quan vaig fer els 18 anys tot se’m va desmuntar. Als 18 i tres mesos vaig sortir al carrer”, recorda.

En Mourad és un dels molts joves que va quedar al carrer poc després de fer la majoria d’edat, “ho vaig passar molt malament i vaig sentir que ho havia perdut tot”. Per sort, en la seva xarxa d’amics i coneguts va trobar sostre on passar-hi les nits i ara, a poc a poc, mira de tornar a estabilitzar la seva rutina. Tot i això, el malson burocràtic continua.

El passat mes de juliol, les entitats FEDAIA, ECAS i FEPA (que lidera la campanya “Un callejón sin salida”, de la qual en formem part) denunciaven en una nota de premsa l’enduriment dels criteris per renovar la residència per a joves majors de 18 anys. Per un canvi d’interpretació en la Llei d’Estrangeria, els joves extutelats no podran renovar els permisos de residència sense mitjans propis. 

El canvi afecta principalment en l’augment del percentatge de l’IPREM de què han de disposar els joves fins a 540€ en la primera renovació i fins a 2.100€ en la segona. L’enduriment, a més, no és només l’augment dels mitjans propis sinó que aquests no podran derivar-se del suport per a l’emancipació de què puguin beneficiar-se tant per entitats com per l’administració.

Aquest canvi, que es denuncia des de mitjans de 2020, comença a notar-se en aquest primer trimestre de 2021, en què les renovacions de residències de desenes i centenars de joves extutelats comencen a arribar denegades pel Govern de l’estat. D’altra banda, si la situació del jovent a Catalunya ja és complexa pel que fa a reptes laborals i emancipació, les exigències que la Llei d’Estrangeria fa al jovent migrant són desproporcionades i quasi impossibles d’assolir.

Segons el darrer estudi de Fotocasa, l’any 2019, l’edat mitja d’emancipació a l’Estat Espanyol era de 32 anys. En aquest sentit, i malgrat excepcions en pisos per a joves extutelats i prestacions que no tots assoleixen, s’exigeix al jovent que migra que autonomia i independència 14 anys abans del realment els joves, amb altres privilegis, poden assumir. A més, segons les darreres dades de l’Idescat, que daten de 2018 i a l’espera dels efectes de la crisi de la Covid19, el salari mig dels joves menors de 25 anys no arriba als mil euros mensuals nets. A tot això, cal sumar que el preu mig de lloguer a la ciutat de Barcelona és de 973€ mensuals i 737€ a Catalunya.

La nova interpretació de la Llei d’Estrangeria, més enllà de condemnar centenars de joves a la irregularitat administrativa, continua posant traves als seus projectes de vida. En el cas d’en Mourad, l’exemple més clar és la formació. Com molts altres joves, ell ha volgut ampliar els seus estudis. La situació en què va quedar després de sortir del centre li ha permès que així fos i no té previst deixar d’estudiar. Amb 19 anys, i sent la primera renovació des de la majoria d’edat, el suport econòmic que rep no li permetrà justificar mitjans propis.

“Abans era més fàcil, ara et fan decidir entre treballar o estudiar malgrat vulguem esforçar-nos a tenir una bona feina”, explica.

A més, el sotrac emocional que suposa la por a perdre el permís de residència afecta també el dia a dia i les rutines dels joves, “veig els amics patir moltíssim pels papers, i em sap molt de greu”, assegura en Mourad. Després de tota una trajectòria de centres i formacions, aquest nou obstacle burocràtic deixa en paper mullat la inversió de l’Administració.

En això, en Mourad ho té clar “hem après l’idioma, hem estudiat, volem seguir estudiant per treballar i aportar la nostra part al país i ara ens deixaran sense papers”.

Alba Pi, tècnica del Projecte Atenea de Punt de Referència on va ser educadora d’en Mourad, comparteix els neguits del jovent, “no saben què passarà i afrontar el dia a dia amb aquesta inseguretat genera moltes vivències d’inestabilitat, estrès i angoixa que dificulten seguir amb les seves trajectòries d’emancipació”. A més, l’Alba assegura que les professionals es troben que algunes de les persones que acompanyen, després de fer un esforç molt gran per aprendre la llengua amb un temps rècord i accedir a estudis superiors, amb l’amenaça de perdre la documentació estan deixant els estudis i perdent la possibilitat d’aprendre un ofici i trobar feines menys precàries.

 

Mentre diverses agrupacions d’entitats del tercer sector social com FEPA, Fedaia i ECAS demanen la revocació d’aquesta reinterpretació de la llei, joves com en Mourad continuen veient minvar el seu futur formatiu i professional. L’emancipació que per mitjana arriba als 32 anys, en el cas dels joves que migren sols esdevé una carrera plena d’obstacles quan de vegades ni tan sols han superat l’adolescència.

 

Les relacions de mentoria de 10 mesos de durada, les més consolidades

 

Hem recollit les primeres dades que ens permeten valorar el funcionament dels projectes durant el 2020. Aquest any excepcional en el que la pandèmia ha amenaçat la continuïtat de les relacions de mentoria, no ha impedit que el jovent i el voluntariat s’acompanyin i arribin a tenir una relació de qualitat.

Una de les novetats del 2020 va ser que el Projecte Referents va optar per allargar les relacions de mentoria, passant de ser de 6 mesos a ser ara de 10 mesos de durada. Des de llavors, hem observat alguns beneficis clars de les relacions que es cuiden més temps des de dins del projecte, malgrat que hauríem de seguir unes edicions més amb aquesta aposta per poder extreure conclusions definitives en quant a l’impacte en el jovent en funció de la durada de les relacions.

 

Quins beneficis ha aportat allargar les relacions a 10 mesos?

 

“Si les relacions haguessin estat de 6 mesos com abans, no haurien resistit a l’aïllament causat per la pandèmia” explica la Cristina Ruano, tècnica del projecte. És un èxit que aquest any de pandèmia hi hagi hagut relacions que en situació de confinament, amb restriccions de mobilitat i amb les vacances d’estiu pel mig hagin continuat el seu procés, i això s’ha aconseguit gràcies a les participants que no han tirat la tovallola, i també al nou marc del projecte, que dissenyava relacions per tenir continuïtat mesos més endavant.

 

En aquest any extraordinari celebrem que el 72% del jovent i voluntariat hagin mantingut les relacions al llarg dels 6 mesos, i un 64% durant els 10 mesos, tot un èxit. 
Les dades expliquen que els 4 mesos afegits permeten a les persones joves i a les seves mentores finalitzar la participació en el projecte amb una relació entre elles més naturalitzada, i això fa que les posteriors trobades (una vegada fora del projecte) siguin més freqüents i tinguin més compromís. Aquesta naturalització del vincle s’ha observat també des del seguiment que fan les professionals del projecte.

 

Noves cares a l’equip professional!

 

Potser aquests dies heu trobat a faltar cares conegudes entre l’equip de professionals de Punt i en canvi n’heu vist de noves, o potser la falta de presencialitat no us ha permès adonar-vos-en. Hem tancat l’any 2020 amb alguns relleus que us volem explicar:

Un dels projectes en els que hi ha hagut canvis és el Projecte Referents: la Núria Martínez, tècnica durant 4 anys del projecte, va finalitzar la seva etapa professional amb l’arribada de l’any nou, sent substituïda per l’Alícia Garcia, que ha pres el relleu començant a portar el grup de jovent i voluntariat Referents G-45.

Al llarg d’aquests últims quatre anys he tingut la sort de poder formar part de Punt de Referència. Encara recorde el dia que havia de fer la segona entrevista i la companya que m’havia entrevistat en primer lloc em va dir “fes-ho molt bé”. Des d’eixe primer instant vaig notar molta confiança cap a mi, fet que ha possibilitat que haja pogut aprofitar al màxim cada oportunitat, i que m’ha fet sentir segura per poder preguntar cada dubte. Aquesta és l’essència que he volgut transmetre també a través del meu acompanyament al jovent i al voluntariat: Punt de Referència com a espai d’aprenentatge. Un lloc on poder posar sobre la taula els dubtes, els neguits i els objectius aconseguits, per pensar noves idees de forma compartida. Sobretot un espai on realment poder fer equip: amb les companyes, amb el voluntariat, amb el jovent, amb altres entitats, etc. Perquè realment l’emancipació del jovent tutelat i extutelat és un gran repte, i sumant entre totes ho farem molt més assolible.
Núria Martínez

 

Aquest any hem tingut molt més joves que ens demanen participen al projecte Referents. Coneixent les possibilitats del nostre projecte més veterà, hem decidit obrir un nou grup (el G47), de manera extraordinària, ja que inicialment no estava previst fer-ho. Per aquest motiu s’ha incroporat la Mariona Sementé, que també cobrirà les Primeres Acollides de voluntariat i es fa càrrec del Taller d’estudi del Projecte Atenea.

També ha estat nova incorporació la Marina Nadal, que està amb nosaltres des del mes d’octubre per cobrir la baixa temporal de la Teresa Rodríguez, fent-se càrrec del Pis Assistit Fent Camí, i de la supervisió del jovent que viu als pisos de la Fundació Mambré, en el marc del Projecte Llars El Pas.

Amb aquest equip encarem l’any que comença. Coneix-nos!

 

Guanyem el Premi Civisme a la Cohesió Social

 

El Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya ha guardonat Punt de Referència amb el primer Premi Civisme a la Cohesió Social 2020, uns reconeixements que premien projectes que tenen per finalitat, generar una millor convivència en diferents àmbits de la sicietat.

Hem estat premiades pel nostre programa de mentoria social. Ens alegra que s’hagin posat en valor les relacions de mentoria que, més enllà de ser enriquidores en tots els aspectes relacionals i de desenvolupament personal, són sobretot, pel jovent tutelat i extutelat, un enllaç que els permet formar part de la societat més enllà dels circuits d’atenció al jovent vulnerable. Acompanyar al jovent en el seu procés d’emancipació vol dir també, generar-los un entorn més favorable pel seu desenvolupament, vetllar perquè puguin tenir un rol actiu en la societat, reconèixer-los com a ciutadans de ple dret i posar-los en valor en el conjunt de la societat. Com sabeu, Punt de Referència som l’entitat pionera a l’Estat Espanyol en desenvolupar la mentoria social, mitjançant la aconseguim teixir ponts entre persones i establir els vincles necessaris per una cohesió social real i una transformació de l’entorn.

L’entrega dels premis es va dur a terme virtualment el dia 12 de gener, en un breu acte institucional on vam poder conèixer els altres projectes premiats, com el Projecte Home, amb qui hem compartit el Primer Premi, que promou la dignitat i l’autonomia de les persones amb droodependència. Estem molt orgulloses d’haver estat escollides d’entre més de 30 candidatures a la nostra mateixa categoria.

Rebre aquest guardó ens fa començar l’any amb una bona dosi d’energia, el guardarem amb il·lusió!

Consulta els Premis i Reconeixements que ha guanyat Punt de Referència al llarg dels anys.

Una mirada a les altres cares del 2020

 

El 2020 ha estat un any ens ha fet viure moments insòlits i en el que hem obert nous canals per compartir les noves vivències a les que ens hen enfrontat: articles per explicar els canvis d’enfoc dels projectes, les afectacions del coronavirus en les vides del jovent, vídeos per ser més a prop uns dels altres en els moments de confinament, i per oferir més eines a mentores i mentors (qui no recorda el confinadillu?)
Avui però, tenim ganes de recordar l’any des d’una perspectiva diferent, parant atenció a dades que permeten noves mirades sobre el dur any que acabem de tancar.

 

+ jovent acompanyat

148 joves han participat als projectes de Punt de Referència. Un 2% més que l’any passat. A cada un d’aquests nois i noies els hem ampliat considerablement les hores d’acompanyament, degut a dues causes: la primera és que el Projecte Referents ha allargat de 6 a 10 mesos les relacions de mentoria del projecte, i per tant ha dedicat 4 mesos més que els anys anteriors a fer seguiment de les relacions de mentoria. La segona causa ha estat la necessitat creixent dels joves per ser acompanyats durant la incertesa de la pandèmia del coronavirus, pel que ha crescut un 33% les tutories que hem fet al llarg de l’any.

 

+ voluntariat

L’any que tanquem també destaca per haver sumat més persones voluntàries als projectes de mentoria, que els anys anteriors. En un any en què hem tingut dificultats per garantir la presencialitat en les trobades amb jovent, la solidaritat ciutadana ha estat més gran que mai. Tenim un 20% de persones que s’han volgut implicar en ser mentores. Celebrem una resposta tant positiva!

 

+ coneixement per acompanyar el jovent

El format virtual ens ha permès continuar en contacte amb organitzacions amb les que compartim i sumem coneixement. Hem format part de l’organització del Congrés Europeu de Mentoria on hem estat participat activament en les sessions formatives per continuar millorant el nostre model de mentoria social. També vàrem participar a les Jornades de FEPA, per millorar l’atenció al jovent dels Pisos Assistits. Hem ampliat les formacions i consultories a entitats que ens demanen un traspàs de coneixement per implementar els seus projectes de mentoria, començant un nou programa de bones pràctiques en acolliment.

 

+ aliances i noves oportunitats

Estem molt contentes d’haver treballat per generar noves oportunitats pel jovent. L’esforç s’ha vist recompensat amb l’obertura (de la mà de la Fundació Mambré) d’un nou pis de convivència per al jovent que finalitza l’estada al Projecte Acull i continua necessitant acompanyament per manca de recursos propis. Ha començat a veure la llum el nou projecte de llars cooperatives per a jovent extutelat dissenyat amb la cooperativa Sostre Cívic, que aviat oferirà una nova llar a jovent extutelat, per mitjà d’un pis a la cooperativa d’habitatge La Balma.

+ valors

La responsabilitat, la paciència, la cura cap als altres, la creativitat i la humanitat han passat a primera línia. Ha estat bonic veure-ho en totes les persones que formen part de l’entitat: des del jovent que procurava esforçar-se per continuar els estudis a distància, els qui vivien confinats en un centre de menors o en un pis assistit, els qui continuen lluitant per trobar una feina, el voluntariat que ha persistit en ser al costat del jovent, encara que fos virtualment… aquest any ha demanat un esforç extra, i entre totes l’hem superat, construint una xarxa de confiança més sòlida

Donatius d’ordinadors per a joves que lluiten per no abandonar els estudis

 

El 2020 ha fet emergir dos nous impediments pel jovent que estudiava i volia continuar fent-ho. Dos nous factors que provoquen un trencament evident de les seves trajectòries formatives. A Punt de Referència hem vist com, des d’aquest curs, molts d’ells no poden continuar estudiant i d’altres no s’ho poden ni plantejar. Quins són aquests factors?

En primer lloc, el nou reglament de la Llei d’Estrangeria els ha obligat a canviar les prioritats: els estudis passen a un segon terme perquè ara jovent necessita aconseguir una oferta de feina per assegurar que tindrà un permís de treball. Necessita demostrar uns ingressos propis, treballar a jornada completa i, això els obliga a abandonar els estudis.

En segon lloc, la pandèmia ha accentuat la bretxa digital que allunya certs estudiants sense recursos de la possibilitat de seguir les classes virtualment (per manca de material, de bona connexió a internet, falta de competències tècniques per estudiar virtualment, d’un espai habilitat per estudiar i falta de persones de suport).

Des del Projecte Atenea acompanyem al jovent que aposta per estudiar. Poden comptar amb un espai i amb les persones voluntàries que els fan acompanyament a l’estudi, però encara els mancava un suport més: disposar d’ ordinadors per poder estudiar a distància.

Rotary Club Barcelona Millennium és una nova aliança que s’ha bolcat en dotar al jovent amb 10 ordinadors. També AXA n’ha aportat 5 més. Un total de 15 ordinadors que ja estan contribuïnt en millorar les vides del jovent.

 

“Muchas gracias por ayudarnos con vuestros ordenadores, porque sin vuestra ayuda no podemos seguir estudiando. Vuestro ordenador será una oportunidad para nosotros, para poder conectar con los profes desde casa, por la situación que estamos viviendo todos. Vuestro ordenador nos sirve mucho para sacar unas buenas notas y también para aprobar el curso.
Muchas gracias”.   Youssef

“Os agradezco mucho por el ordenador que nos habéis dado. Muchas gracias por brindarnos la ayuda que necesitamos. Me ayudáis más de lo que os imagináis para poder estudiar. Os doy las gracias desde el fondo de mi corazón”.  Malick

 

Fem créixer Referents en altres territoris

 

Millorar les oportunitats d’emancipació del jovent tutelat i extutelat i en risc d’exclusió social a través de la relació de mentoria i el suport professional. Aquest és l’objectiu comú del Projecte Referents i el seu “germà petit” el Projecte Ambtu.

L’equip de Punt de Referència hem estat acompanyant durant un any a l’equip de l’Associació Quilòmetre Zero per formar-los en la metodologia que seguim al Projecte Referents i supervisant la seva implementació a Tarragona. D’aquesta manera l’Associació Quilòmetre Zero n’ha fet una versió pròpia, adaptada a les especificitats i context de la  seva ciutat.

Fruit d’aquest procés d’acompanyament ambdues entitats hem impulsat un grup de treball estable sobre las mentoria com a model d’intervenció per acompanyar jovent tutelat i extutelat. Aquest grup de treball s’ha vinculat a la Coordinadora de Mentoria Social, i així s’hi han sumat també els i les tècniques de mentoria dels projectes Enlace de Fundació Adsis, el projecte Caminan2 de la Fundació Ilundain i Sapere Aude de la Fundació Resilis.

A les trobades d’aquest any 2020 hem treballat sobre:

Especificitats dels programes de mentoria:

  • com abordem el rol de les tècniques de mentoria en relació a altres referents del/de la jove?
  • la formació i preparació del jovent mentorats: quin es el pas previ a l’inici de les relacions de mentoria?
  • a la finalització del projecte, com promovem que les relacions continuïn? En fem un seguiment de la relació després de tancar formalment la participació al projecte?

Reptes compartits:

  • dinàmica de grups per identificar i treballar en profunditat, els reptes comuns en tots els projectes.

Tot aquest treball  s’ha pogut dur a terme gràcies al suport rebut de Fundació “La Caixa” en el marc de la convocatòria Interculturalitat i Acció social 2019.

Recollir el que has sembrat: l’Ayoub s’emancipa

 

L’Ayoub pensa en quan va deixar el centre de menors i va entrar a conviure al pis ‘El Trampolí’ de Punt de Referència.
Ja fa tres anys d’aquell moment i encara recorda quines eren les seves prioritats: necessitava entendre l’idioma i poder-se comunicar. També recorda que llavors, la seva educadora el va apuntar a un curs de castellà. En les trobades amb ell li preguntava què li agradava fer i quins interessos tenia, i li va relatar la passió per la mecànica i la seva experiència arreglant bicicletes en un taller de la família al Marroc. Ella el va orientar fins que l’Ayoub es va decidir a cursar el PFI d’ Auxiliar de Reparació i Manteniment de Vehicles Lleugers.

 

L’Ayoub, el David (el seu educador) i jo ens hem assegut al sofà, des d’on puc veure una bicicleta aparcada a l’entrada. És de l’Ayoub, i la fa servir per moure’s per Barcelona, sobretot pels viatges d’anada i tornada a la feina. Treballa a una botiga i taller de bicicletes elèctriques al barri de Gràcia, una feina que va trobar gràcies a que el recomanéssin per la seva dedicació i traça amb la mecànica, del taller on havia fet les pràctiques.

Li ha costat temps i paciència aconseguir un contracte d’un any, finalment va ser el juny de 2019 que amb aquesta oferta de feina va poder regularitzar la seva situació documental. Ara té un contracte indefinit.

 

 

 

L’ Ayoub farà 21 anys el maig de 2021 i aviat deixarà el pis assistit per emancipar-se. Físicament ha crescut molt des de l’última vegada que el vaig veure, ara potser fa més d’un any. El David també l’ha vist créixer, i l’ha vist perdre timidesa i desenvolupar-se millor amb l’entorn. Està molt satisfet de l’itinerari de l’Ayoub, un noi que d’ aquí uns mesos s’emanciparà i recullirà els fruits de l’esforç que ha fet per tirar endavant. S’ha deixat acompanyar, i s’ha pres molt seriosament totes les recomanacions, i això no sempre és fàcil, diu el David.

Per acabar, li demanem a l’Ayoub que miri enrere i pensi en el seu procés personal: ha canviat al llarg d’aquests anys? L’ Ayoub sent que ha guanyat en control sobre la seva vida, en autoconfiança, en seguretat i en adquirir eines per poder continuar sol. Diu que enfronta l’etapa de l’emancipació amb pena per haver de deixar el pis, però sense por ‘perquè el David m’ha dit que puc trobar-lo a Punt de Referència sempre que em calgui’.

 

Punt de Referència entra a la Junta de la Taula del Tercer Sector Social

 

La conjuntura actual marcada per la crisis social, sanitària i econòmica provocada per la COVID-19 ens condueix cap a un escenari de molta incertesa i alta complexitat, on les persones en situació més vulnerable poden ser les principals damnificades si no acaben esdevenint una veritable prioritat en la implementació de polítiques públiques per part dels diferents Governs i Administracions. Així doncs, i davant d’aquest context, necessitem un Tercer Sector Social fort i unificat capaç de combatre totes les desigualtats.

 

I per enfortir el sector, FEPA, la Federació que representa el col·lectiu de jovent extutelat,vam presentar la candidatura i hem entrat a formar part de la Junta directiva de la Taula del Tercer Sector Social. A la Junta directiva de la Taula hi assistiran, en representació de de FEPA en Ferran Rodríguez, director de Fundació Eveho i President de FEPA i la Rita Grané, directora de Punt de Referència.

Hem pres la decisió per defensar els drets del jovent extutelat en aquest nou espai, perquè com a entitat i com a sector ens permet fer més incidència als espais de decisió, portar la veu del jovent a les taules de debat, reivindicar els seus drets, i dedicar-nos encara més a millorar les oportunitats de vida d’un col·lectiu en situació vulnerable en la nostra societat.

El context d’emergència social derivat de la COVID-19 ens exigeix també més perseverança i tenacitat per acompanyar al jovent en moments adversos.
Hi serem, amb la mirada posada en obrir més oportunitats per garantir la igualtat d’oportunitats del jovent en el camí cap a la seva emancipació. Entomem doncs, una nova responsabilitat que estem segures que aportarà llum i nous camins per treballar pels nois i noies extutelats.

La importància de garantir espais de presencialitat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

On han quedat els espais relacionals? I els aprenentatges derivats de l’educació no formal? El coronavirus ens ha allunyat de les oportunitats d’establir-nos en xarxa amb persones i recursos del nostre voltant. El jovent, que de base no compta amb una xarxa de suport enfortida i no disposa de massa espais d’oci, ha vist com aquest cercle de recursos i relacions ha quedat reduït a la mínima expressió. Aquesta conseqüència és una amenaça pel seu itinerari, que depèn, en gran part, de les possibilitats que el context els ofereixi.

Volem ser-hi presencialment sempre que les mesures sanitàries dictades ho permetin, per garantir-los qualitat en els vincles amb altres joves, amb les persones voluntàries i amb les educadores. Som conscients de les dificultats que tenen per continuar els estudis (sovint a distància), per mantenir el contacte amb la seva gent que no viu al mateix municipi, comunitat, país o continent, per expressar les seves necessitats i per ser acompanyats.  L’accés a oportunitats ha minvat, però els tempos per emancipar-se no es detenen per ells. Per aquest motiu és important continuar construint juntes, com ho és participar en la construcció d’una relació de mentoria social.

 

Per què continuem proposant trobades presencials en aquest context?

  • Per promoure moments i espais de confidencialitat on puguin expressar-se amb tranquil·litat i comoditat. El moment de trobada amb la seva educadora o referent, és escollit pels propis joves, i adequat a les seves necessitats, mentre que les característiques del lloc on viuen no sempre són les òptimes per expressar-se lliurement: no disposen d’un espai propi, viuen en companyia.
  • Per continuar ampliant les oportunitats d’interrelació, oci i coneixement de nous recursos i espais socials. El tancament de les activitats extraescolars, o la reducció de mobilitat ha implicat una reducció d’accés a l’oci. A Punt de Referència procurem mantenir activitats presencials a la vegada que hem adaptat d’altres a la virtualitat per atendre aquell jovent que no pot gaudir-ho presencialment.

 

  • Per combatre l’aïllament social i enfortir el sentiment de pertinença i suport emocional: elements clau per fer front als reptes que té per davant el jovent.

 

Els àmbits de l’emancipació que queden tocats amb la crisi del coronavirus

  • Educació: Seguir el procés formatiu es fa més complicat sense els recursos tecnològics necessaris i, sobretot, si no es compta amb un suport de figures adultes. A Punt de Referència coincidim amb l’observació de la Fundació Jaume Bofill, que explica que el gran repte d’aquest curs és el de garantir el dret a l’educació més enllà de l’escola com a estratègia per combatre les desigualtats i els efectes que tindrà el confinament en les trajectòries educatives.

 

  • Laboral: el 69% del jovent que treballava ha vist perjudicada la seva situació laboral. D’aquests, un 44% ha patit un ERTO i un 12% ha perdut la feina. Els qui no tenien feina, veuen aquesta meta encara més lluny. A més, han vist créixer la incertesa per una millora de la seva situació documental; principalment en els processos lligats a ofertes de feina per aconseguir un permís de treball.

 

  • Habitatge: un 28% del jovent que s’ha emancipat viu amb dificultats per pagar el lloguer, i han hagut de demanar ajudes econòmiques, i un 13% no disposa de cap ingrés mentre espera ser atès en algun habitatge social.

 

  • Emocional: Hi ha hagut un creixement de demandes de joves per tenir acompanyament sòcio-emocional, i per tenir acompanyaments a urgències mèdiques psiquiàtriques i psicològiques.

Sentir-se segures, una prioritat en l’acompanyament a noies

 

Les noies. Són menys en número però també necessiten acompanyament. De la mateixa manera que adaptem la intervenció a cada necessitat específica, el gènere també fa diferències entre nois i noies en les necessitats per poder-se emancipar. Entomant aquest repte que ens il·lusiona, Punt de Referència va dissenyar un treball d’acompanyament per atendre-les enfocant les relacions de mentoria des d’una altra mirada.

És tan cert que cada una acumula una història personal única, com el fet de trobar en elles un factor en comú: d’una manera o altra, han patit violències diverses pel fet de ser dones, derivats d’una societat masclista que les situa amb un alt indicador de maternitats adolescents, mancances en la construcció de relacions sexo afectives positives, o una visió del propi gènere sense autonomia.

Per donar resposta a les seves necessitats el primer que els cal trobar és aquell vincle emocional amb persones amb les quals es sentin amb confiança, seguretat i comoditat. En les relacions de mentoria, la majoria de noies prefereixen ser acompanyades per referents dones, doncs la possibilitat d’haver viscut situacions similars fa que la comprensió aparegui fàcilment i així s’inicia una relació de confiança i d’igual a igual, un vincle que es sol cuinar més lentament que en el cas dels nois.

Preferia una dona perquè amb ella m’és més fàcil compartir algunes coses.
Em pot entendre 
millor.

Amb la Georgina he conegut altres maneres de viure com a dona.
Farah

Així es va iniciar la proposta Referents_Dona, que vincula les noies en una relació de mentoria amb altres voluntàries adultes. El projecte compta, també, amb un treball amb l’educadora per aconseguir l’emancipació de cada noia, i procura que elles prenguin consciència del seu procés, coneguin àmbits on formar-se tenint en compte els interessos que se’ls desperten i les seves qualitats traslladables al món laboral i no només al de la cura de la llar i la família.

Referents_Dona rep el suport de l’Institut Català de les Dones amb l’objectiu comú d’aconseguir que les noies augmentin les seves expectatives de futur, puguin prendre decisions amb autonomia, disposin d’acompanyament emocional, tinguin eines per prevenir violències de gènere i promoguin relacions sexo-efectives positives. Les trobades informals entre referent i mentorada tenen una durada d’un curs i permeten que les noies vagin coneixent altres models de feminitat, de rols socials que poden ser més emancipadors que els coneguts fins al moment.

 

La Kathe va participar al projecte i ens va explicar què en va treure de l’acompanyament de la Marta.