Arxius de NOTÍCIES - Pàgina 8 de 20

Llars El Pas: el circuit d’habitatge inclusiu que no deixa ningú enrere

març 24, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: circuit, cohabitatge, emancipació, habitatge, llars El Pas, recurs

Cada any, alguns dels 12 joves que viuen als pisos assistits de Punt de Referència celebren els 21 anys, l’edat que marca el final de la seva etapa en els recursos que ofereix l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i extutelat de la Generalitat de Catalunya. Una edat en la que tan sols el 23,9% dels joves no viuen a la llar d’origen (l’edat mitja d’emancipació a Catalunya és al 29 anys). D’entre aquests nois i noies és freqüent que algun hagi de deixar el recurs d’habitatge sense tenir assolits tots els objectius previstos al seu pla per l’emancipació, o bé sense tenir una feina consolidada que li permeti una total autonomia.

Una situació similar passa al Projecte Acull quan algun del jovent finalitza la seva estada amb la família acollidora sense tenir un lloc de treball, o sense disposar encara de permís de residencia o de treball, sense un lloc on viure. A aquesta situació se li ha de sumar la gran dificultat que els nois i noies tenen per accedir al mercat ordinari d’habitatge (per raons econòmiques, però també en alguns casos pel seu origen migrant).

Identificada aquesta situació, Punt de Referència va apostar pel disseny d’un nou projecte, encara en fase pilot: el projecte Llars El Pas. La finalitat d’aquest és oferir habitatges compartits a llarg termini per facilitar la continuïtat del propi procés d’autonomia en joves d’entre 19 i 25 anys. En aquest temps, amplien els seus recursos personals per aconseguir emancipar-se i compten amb vincles d’importància (amb les persones amb qui conviuen i amb l’educadora que els fa el suport socioeducatiu).

Cohabitatge

El nou projecte de cohabitatge permet al jovent compartir pis amb altres joves, que també es troben al final del seu procés d’emancipació. Als 3 pisos, que són propietat de la Fundació Mambré, hi conviuen joves de Punt que consoliden els seus hàbits de cura de la llar durant la seva estada de 3 anys i gaudeixen d’un seguiment professional per part d’una educadora de Punt (menys intens que el que troben als Pisos Assistits).

Habitatge Cooperatiu

Hem apostat per apropar el jovent a un model d’habitatge que els permet formar part d’una comunitat veïnal que s’organitza en comissions i s’implica en la vida comunitària.

El Nama i l’Abdelkader són els primers que viuran en un habitatge cooperatiu, una oportunitat que s’ha aconseguit gràcies al conveni entre Punt de Referència i la Cooperativa d’habitatge Sostre Cívic, que ara destina un dels habitatges de cada edifici cooperatiu a persones en risc d’exclusió. Els dos joves han estat rebuts per la comissió d’acollida de La Balma (el bloc on viuran, a Poblenou), han participat en dues reunions virtuals i el mes de juny s’hi instal·laran.

Estem molt satisfetes per haver pogut crear una nova xarxa de suport relacional pel jovent que ja els està permetent relacionar-se amb persones adultes amb qui interactuen en el dia a dia i amb qui podran prendre decisions de manera conjunta per millorar la seva comunitat. A la vegada, hauran accedit a un habitatge més accessible i ajustat a les seves possibilitats.

El jovent d’Atenea coneix de primera mà rols professionals gràcies a empreses col·laboradores

març 19, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: col·laboració, ocupabilitat, professió, restaurant

El mes de març ha estat molt enriquidor pels nois i noies del Projecte Atenea ja que, a banda d’ entrenar les seves habilitats d’estudi i centrar-se en la seva trajectòria formativa, han pogut complementar els seus coneixements en relació a l’ocupabilitat i competències aplicades als llocs de treball gràcies a la col·laboració del projecte amb el restaurant Masia Can Ametller i el Rotary Club Barcelona Millenium.

Ens va fer molta il·lusió que el restaurant Can Ametller ens proposés oferir una visita guiada per al jovent i voluntariat on poguessin descobrir les persones professionals que hi treballen i les característiques dels seus rols laborals. La proposta va despertar molt interès entre joves, de manera que el dia 16 de març a la tarda un grup nombrós de Punt ens dirigíem cap a la masia situada a Sant Cugat.

Tan acollidors van ser els treballadors del restaurant com ho era el mateix espai. Dividits en dos grups, el jovent i voluntariat van anar descobrint cada sala i els diferents serveis que Can Ametller ofereix. En el recorregut, van comptar amb el relat en primera persona de diferents rols professionals que integren l’engranatge d’aquest restaurant: des del cuiner, a l’encarregada de recursos humans, passant pels socis propietaris o l’encarregada de la responsabilitat social corporativa. Aquesta mirada global i la predisposició de respondre tots els dubtes van permetre als joves entendre com podria ser dedicar-se a la restauració i fins i tot van aprendre, gràcies als consells de la responsable de RRHH, com presentar les seves candidatures.

Vam sortir molt satisfets per haver tingut aquesta oportunitat, i animats pel missatge que ens van dirigir: quan hi ha ganes de treballar i no es perd la lluita per aconseguir-ho, és més fàcil que s’obrin noves oportunitats.

Una altra experiència que vam gaudir va ser la tarda en la qual professionals de diferents sectors empresarials, que a la vegada formen part del Rotary Club Barcelona Millenium, van dedicar una sessió amb jovent i voluntariat per practicar una entrevista de feina virtual. Va ser molt útil pel jovent aprendre a explicar-se en aquest format que ha arribat per quedar-se, segons els professionals de RRHH que hi eren presents van explicar. Els consells que els van donar van orientar molt al jovent, que va agafar els consells sobre com posar en valor les seves competències a l’hora de dirigir-se a les empreses i fer front a una selecció de personal.

Tant el voluntariat d’Atenea com joves van quedar molt satisfets amb aquesta sessió i van agrair a Rotary haver tingut aquest espai. Moltes gràcies!

“Em van dir que podia tenir una vida com la d’una família, amb algú al costat per tirar endavant”

març 1, 2021/a NOTÍCIES

Famílies arreu del territori aposten per acollides integrals de joves que migren sols per acompanyar el seu projecte d’emancipació.
El Projecte Acull de Punt de Referència, nascut l’any 2002, confirma que en un 70% dels processos el vincle es manté encara avui.

Sara Montesinos
Fotografies: Berta Roig

“En Moha porta molta pau a casa”, diu la Lali mentre deixa uns gots d’aigua a taula. Ell riu i es tapa la cara amb les mans, entre vergonyes i un somriure. Fa ja prop de dos mesos que comparteixen pis a Sants i la complicitat es respira en les mirades.

La Lali té 64 anys i ha viscut sempre a Barcelona, fa uns tres anys, a la cooperativa de consum del barri va conèixer una família que havia acollit un jove a casa. La conversa la va dur a reflexionar-hi, ella tenia lloc a casa, els seus quatre fills ja havien marxat i sempre havia estat acostumada a conviure amb moltes persones. Així, va decidir informar-se a Punt de Referència i, després de fer la formació com a futura acollidora, va rebre en Prasana a casa, un jove de Sri Lanka amb qui van compartir llar durant un temps. Ara, tres anys després, a casa hi viuen, a banda d’en Mohamed i la Lali, dos joves més en procés d’emancipació. “El dubte més gran que tenia era si sabria fer-ho bé” diu la Lali, “és important entendre que no sóc la seva mare, i volia fer-ho bé. Ara, el més positiu és aprendre cada dia a fer-ho millor perquè ell estigui bé sense ofegar-lo”. En Mohamed, que continua rient, ens explica que en sortir del centre li van proposar conèixer el Projecte Acull, vivint amb la Lali podria tenir algú que l’acompanyés, estar més tranquil i dedicar més temps a formar-se. “Faig moltes classes i entreno a futbol, tinc un objectiu marcat i estant amb la Lali tot és més senzill”.

Cinc anys després de la constitució de l’associació Punt de Referència l’any 1997, el 2002 s’inicia el Projecte Acull amb la intenció de seguir acompanyant joves de l’entitat d’entre 18 i 21 anys però amb l’especificitat de fer-ho amb joves migrats sense referents adults al territori. “Aquests joves pateixen un grau més en el factor de la vulnerabilitat i aquest projecte es pensa per ells”, explica la Bàrbara Bort, educadora del Projecte Acull.

En aquests divuit anys, una cinquantena de famílies i nuclis de convivènicia han participat del Projecte Acull acollint joves a casa, algunes d’elles, repetint el procés amb diverses persones. Segons les dades de Punt de Referència, més d’un 70% dels vincles han perdurat durant el temps, fins a dia d’avui. La majoria d’acollides es donen a Barcelona o l’àrea metropolitana, els principals punts d’acció de l’entitat. A nivell de gènere, degut principalment al biaix dels mateixos processos migratoris, una de cada quatre persones acollides és una noia. Actualment, aquest primer trimestre de 2021, hi ha dues acollides actives i dues acordades a punt de començar.

Les primeres formacions van començar a finals de 2002, i el març de 2003 va arribar en Jordi a casa de la Mercè i en Pep, ja fa 18 anys. El jove georgià, que va arribar als 15 anys i va viure fins als 18 entre centres de menors i pisos tutelats, va arribar a Mataró mesos després d’una campanya de sensibilització amb famílies que va animar en Pep i la Mercè a acollir. Recorden, però, que no era un projecte només d’ells dos, “tenim dues filles, que en aquell moment també rondaven els 18 anys, tot plegat havia de ser una decisió dels quatre, els hi vam explicar i els va fer molta il·lusió”. Així es va ampliar aquesta família mataronina que a dia d’avui ha crescut més encara amb nétes que entre elles són cosines.

“L’objectiu principal del Projecte Acull aportar al jovent participant un entorn de caliu i seguretat on, a través del vincle afectiu, poder entrenar les habilitats per l’emancipació i, alhora, ampliar el capital social del jovent”, diu la Bàrbara, “és per això que l’acord són 9 mesos d’acollida, prorrogables fins a una segona estada”. En el dia dels acolliments el jovent entrena aspectes com les habilitats de compra, la neteja, la cuina o el seguiment dels casos amb l’administració pública que també són importants per garantir la seva trajectòria. Hi ha també altres objectius per consolidar l’emancipació, bàsicament l’accés a la formació i l’accés a l’habitatge”, accentua la Bàrbara, “sense un permís de residència no poden accedir a formació o feina i per tant tampoc a l’habitatge, a més de tota la resta de traves i dificultats que afronten les persones racialitzades”. En aquest sentit, també ha canviat la situació general, l’any 2002, més del 90% de persones tenien permís de treball i treballaven, “ara la situació ha canviat i més del 90% de joves estan estudiant. Tot això ens dona molt més espai també per construir el vincle afectiu i, alhora, acompanyar en la consolidació del projecte de futur.

També la Mònica i en Hamza mantenen el contacte després de 14 anys d’haver conviscut en el marc del Projecte Acull. Llavors, la Mònica es plantejava oferir-se per al rol de referent, però finalment es va animar a participar també de les acollides. En Hamza va arribar a l’Estat Espanyol també amb 15 anys, i després de passar per Algeciras i Madrid, va viure en centres de menors fins a la majoria d’edat. “Tot va ser molt natural”, diu la Mònica, “jo coneixia Punt de Referència i la realitat d’aquests joves que viatjaven sols, tenia lloc a casa i volia donar un cop de mà”. En Hamza, però, confessa que estava molt perdut:

“després de gairebé dos anys en un centre, quan vaig sortir no sabia on anar ni què fer, em sentia molt sol. Em van dir que hi havia un programa d’acollides, on podia tenir una vida com la d’una família, amb algú al costat per tirar endavant i conèixer més gent. Així va aparèixer la Mònica, que va acabar sent la meva família a l’Estat Espanyol”.

Aquest passat febrer, en Hamza i la Mònica s’han retrobat per conèixer la filla que ell ha tingut recentment. Una trobada de records i memòria compartida que resumeix un vincle molt important pels dos. “Al final és una relació d’amistat, jo el vaig acompanyar, però ell també m’ha acompanyat a mi, ja no saps qui fa de referent i qui de referit, som dues persones que s’han trobat”, explica la Mònica, “tot va ser molt intens, i quan va marxar m’ho vaig passar molt malament”.

Tant en Jordi com en Hamza, un cop acabat el procés de nou mesos del Projecte Acull, i haver-se emancipat, les voltes de la vida els van fer tornar a casa amb les seves respectives famílies acollidores. Tant amb ells, com amb la resta de casos, els vincles han continuat fins a dia d’avui i la relació de suport i acompanyament mutu és ben viva encara.

Els orígens i les trajectòries dels joves que migren sols són diverses i complexes. En el cas de l’Eliana, que va haver de marxar d’un país en guerra, el trajecte va ser una mica més senzill que el d’altres joves. Tenia 19 anys quan va arribar a Catalunya des de Síria i va poder sortir del seu país gràcies a un programa universitari que permetia estudiants sirians viatjar a Barcelona, després de molta burocràcia a través de l’ambaixada del Líban.

“Quan em van parlar del Projecte Acull vaig tenir por, em feia por tot allò desconegut. No sabia com seria la família, com em sentiria jo, què faria i què no faria”, confessa l’Eliana, “però quan vaig conèixer la Maria vaig veure que era més una relació d’amigues i va ser molt fàcil tot”. Ara té 23 anys i estudia odontologia, la mateixa professió que exerceix la Maria “va ser molt curiós que les dues optéssim per la mateixa professió i que jo estudiï a la universitat on va anar ella”. En el seu cas, després d’una primera etapa de vuit mesos, totes dues van decidir continuar, segons diu l’Eliana, els era difícil separar-se i van viure juntes prop de dos anys.

El Projecte Acull es valora molt positivament per les persones que hi participen, a una banda i a l’altra. L’Eliana assegura que és molt important que altres joves que migren sols puguin tenir l’oportunitat de passar per un procés així i argumenta la importància que té per al creixement personal dels i les joves així com el no sentir-se sol i compartir la vida amb algú.

Diuen que la família no és només aquella de sang, i mentre la Mercè i en Pep fan d’avis a Mataró, la Mònica coneix la filla d’en Hamza dinant junts a Sant Adrià i la Maria i l’Eliana surten juntes a fer esport; en un pis de Sants, la Lali i en Mohamed s’asseuen a la taula de la terrassa amb dues llibretes. Ella mira d’aprendre àrab i ell, amb una pàgina apaïsada de fulls quadriculats, escriu en quatre columnes els dies de la setmana en català, castellà, anglès i francès.

L’acompanyament professional de llarga durada, al Projecte Trajecte

febrer 23, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: documentació, emancipació, seguiment, trajecte

Assolir l’emancipació exigeix als nois i noies tenir resolts els reptes en els àmbits de la formació, el treball, l’habitatge, la documentació, entre d’altres. Aquest procés requereix temps i acompanyament, per això a Punt de Referència disposem del projecte Trajecte, que atén als joves en demandes específiques que es poden resoldre amb acompanyament professional prolongat en el temps, fins a aconseguir els objectius marcats.

Actualment acompanyem 11 nois i noies que necessiten suport professional per aconseguir resoldre almenys dos objectius d’importància pel seu itinerari, i que poden haver estat vinculats abans en algun altre projecte de l’entitat, o no haver-ho fet però tenir l’opció de fer-ho més endavant.

Un exemple és l’Oussama, un jove que va arribar a Punt de Referència sense documentació, sense un recurs d’habitatge, sense saber com accedir a una formació, amb les butxaques buides. Amb l’acompanyament dels educadors de Trajecte (la Coral i en David) ha aconseguit, passats dos anys, capgirar la situació. Actualment està estudiant un Grau Mitjà en Mecànica, assisteix setmanalment al taller d’estudi, ha conegut una associació amb la que ha aconseguit accedir a viure en un habitatge, i amb aquests objectius coberts es disposa ara a tancar la seva participació a Trajecte i es planteja participar al Projecte Referents per vincular-se amb una persona adulta de referència.

Les principals preocupacions del jovent

La Coral i en David estan d’acord que el tema que més preocupa al jovent és ara regularitzar la seva situació documental. Són molts els qui demanen suport sobretot per renovar el permís de residència (NIE), i per buscar solucions quan a la majoria se’ls tornen denegats. “Regularitzar la seva situació és la seva primera demanda, però a l’ anar-los coneixent més, es van detectant altres necessitats importants”, diuen. En aquest any, amb el context de la Covid-19 hi ha hagut joves en situacions precàries que s’han trobat sols després de deixar els centres d’acollida, sense ningú que es fes càrrec de la seva situació. L’accés a l’habitatge és una altra preocupació compartida per la qual, malauradament no disposem de recursos per donar-los cabuda, i per últim i no menys important, la majoria d’ells tenen en comú el fet de tenir poca xarxa de suport al voltant que els pugui ajudar en aquesta situació.

Com treballem per aconseguir trajectes positius?

Trajecte és un projecte que es nodreix de treballar coordinadament amb professionals d’altres entitats i recursos, una forma de treball fonamental per aconseguir obrir portes i possibilitats en els àmbits de suport al jovent. Es treballa en xarxa amb educadores, amb centres educatius, amb advocats per demanar suport jurídic, amb l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats, entre d’altres. Amb els nois i noies s’estableix prèviament un pla de treball on, com a mínim, es proposen dos objectius importants pel seu camí cap a l’emancipació, i a partir de llavors, l’educador/a i el noi/a es troben periòdicament a Punt per fer tutories de seguiment i van presencialment a conèixer altres recursos del territori o a resoldre tràmits conjuntament.

A Trajecte no hi ha un inici i un final de curs, ja que la durada de l’acompanyament dependrà del temps que necessiti cada cas per aconseguir l’emancipació.

Treballant amb la vulnerabilitat

febrer 18, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: cura, equip professional. acompanyament, salut mental, supervisió

Avui dediquem aquest article a explicar una de les cares de feina de l’equip d’educadores: què significa acompanyar cada dia a persones joves que arriben a l’entitat amb motxilles ben diverses, però que sovint tenen en comú uns itineraris de vida complexos i durs i un futur immediat poc engrescador. Les formacions diverses de l’equip professional, la seva vocació per acompanyar aquests itineraris i els aprenentatges que la pròpia feina aporta, els permeten arribar a sostenir els diferents processos d’emancipació dels nois i noies. Tot i això, per garantir que ho puguin fer al llarg del temps i donant el millor d’elles mateixes, cal tenir-ne cura: disposar d’espais per compartir dubtes i neguits sobre casos de joves amb la resta de professionals, atendre a la pròpia vulnerabilitat de cada educadora i tenir cura de la seva salut mental. Així és com ho fem:

Aprenent a acompanyar

És enorme la riquesa que aporta acompanyar a tants casos humans com joves atenem cada dia. El repte de tenir les eines per atendre cada singularitat també és gran, per això l’equip d’educadores dedica unes hores al llarg de l’any en formar-se en àmbits que complementen i amplien les possibilitats d’atenció al jovent.

Una de les demandes de l’equip era aprendre a atendre casos de jovent amb problemes relacionats amb la salut mental, casos que malauradament el confinament i la crisi del coronavirus han accentuat i que cal atendre. Per això, el mes de febrer hem realitzat una càpsula formativa de 3 hores en acompanyament a persones amb dificultats relacionades amb la salut mental, impartida per l’equip del SATMI, el Programa d’atenció a la salut mental de la població immigrada del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

La cura de l’equip professional, clau per poder continuar acompanyant

L’acompanyament directe al jovent és l’essència de la feina de l’educadora i pot resultar en una sola jornada una tasca molt gratificant, intensa, tendre, activista i desgastant.

Per poder assumir cada dia aquestes emocions, a Punt de Referència comptem, una vegada al mes, amb una sessió de supervisió, en la qual una professional de Fil a l’Agulla reuneix tot l’equip i dóna eines per fer front als principals neguits i reptes que l’equip proposa debatre. En aquest espai també s’atenen temes relacionats amb el propi funcionament de l’equip professional.

El jovent del Projecte Atenea millora en resultats acadèmics, superant amb nota les traves de la Covid-19

gener 29, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: atenea, covid-19, formació, resultats

No hi ha dubte que la situació de crisi generada pel coronavirus ha accentuat les desigualtats educatives. Des del Projecte Atenea ho hem viscut de molt a prop a través del jovent que s’ha trobat amb moltes més dificultats per continuar estudiant que en altres anys. Aquesta nova situació ha provocat que el jovent necessiti més que mai el suport a la formació que troben al Projecte Atenea. Per poder donar resposta a aquestes necessitats i adaptar-nos al context de la pandèmia, vam repensar les activitats i les trobades de suport a l’estudi, i ens alegra comprovar que hem pres decisions encertades: l’impacte en els itineraris formatius dels nois i noies ha estat especialment rellevant.

Repensar el projecte va ser el primer pas, en què van consistir aquests canvis?

Vam proposar allargar les relacions de mentoria de 6 mesos a 8 mesos de durada, fent-les coincidir amb el curs escolar i obrint a porta a relacions de mentoria amb vincles més consolidats, un acompanyament que, durant la pandèmia i el confinament, s’ha valorat molt positivament.

Hem obert la possibilitat que el jovent continuï vinculat al projecte més enllà d’un curs, ja sigui amb la seva relació amb la persona referent o assistint a l’espai de taller a l’estudi. La resposta ha estat que un 30% dels nois i noies han volgut continuar, atenent així les seves trajectòries de llarga durada.

Hem adaptat les activitats grupals per fer-les possibles o bé virtualment o bé en grups reduïts. L’aïllament provocat pel confinament no ens fa perdre les ganes de compartir moments i trobar-nos en espais grupals adaptats.

Hem procurat que part del jovent participant estigués cursant estudis superiors, ja que aquests nois i noies poden aprofitar més l’espai de suport a l’estudi que no pas els qui s’estan formant en estudis de menys nivell acadèmic.

Els resultats obtinguts han estat molt positius

El 51% dels nois i noies cursaven estudis superiors als de secundària– Grau Mitjà o Grau Superior- (51%), el doble que l’any anterior.

Hem aconseguit reduir l’abandonament escolar: el 100% manifesta millorar en la motivació per afrontar els estudis amb èxit a través de la participació al projecte i un 91,6% del jovent que participa finalitza els estudis iniciats (més elevat que el 2019 que va ser un 71,4%).

El 70,83% aposten per continuar la seva trajectòria formativa. Aquesta xifra de retorn al sistema educatiu també és més elevada que el 2019, que era d’un 52,4%. Aquesta xifra podria venir donada per la baixada d’oportunitats laborals conseqüència de la crisi. Com a contrapartida, molts decideixen continuar els estudis i, en un futur més amable i amb estudis finalitzats, trobar una feina.

Quasi un 40% del jovent participant ha perdut l’oportunitat de realitzar una estada en pràctiques en una empresa a causa del confinament domiciliari, perdent la possibilitat de sumar una experiència al seu CV i de donar-se a conèixer a un entorn laboral.

Tant el jovent com el voluntariat valora molt positivament l’acompanyament rebut: el 100% del jovent manifesta haver-se sentit acompanyat durant el confinament i el voluntariat valora aquest acompanyament amb una nota de 8,8 sobre 10.

La feina feta durant el 2020 ha permès que acompanyem com ens agrada als nois i noies, a nivell emocional i en les seves trajectòries educatives. Per l’any que comença, ens alleuja poder continuar aquesta feina iniciada, oferint acompanyaments de qualitat tant a jovent com al voluntariat, malgrat calgui fer-ho en contextos adversos.
També ens aplanen el camí les persones, empreses i administracions que aposten per donar suport al nostre projecte de suport a la formació. La Fundació Agbar ha estat la principal finançadora de les tres darreres edicions. També hem comptat per segon any amb la col·laboració de Cargill, i ara celebrem que la Fundació Naccari Ravà hagi aportat part dels seus fons amb aquesta finalitat!

Més traves legals pel futur del jovent migrant

gener 29, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: llei estrangeria, nie, reglament, residència, treball

La nova reinterpretació de la Llei d’Estrangeria dificulta la renovació de residència de centenars de joves. Aquest nou obstacle posa en perill no només la seva situació administrativa sinó també les seves orientacions formatives i professionals.

Sara Montesinos
Fotografies: Clàudia Frontino

Diu en Mourad que ho té tot planejat. És plenament conscient de les dificultats a les quals s’enfronta a causa de la Llei d’Estrangeria i per això contempla diverses opcions per continuar el seu camí a Catalunya. Als seus 19 anys, lidia de forma constant amb tràmits burocràtics, gestions de papers, serveis de protecció de l’administració i un llarg etcètera que altres joves a la seva edat ni tan sols imaginen.

Va arribar a l’Estat Espanyol l’any 2017, quan tenia només 15 anys, i des d’Almeria en un autobús cap a Barcelona. En Mourad, com milers d’altres joves marroquins, va marxar de la seva ciutat natal, Nador, per lluitar per una vida millor amb més oportunitats perseguint el somni europeu que arrossega frustracions, dolor i nàufrags.

“Vaig passar més d’un any al centre d’acollida de menors. Allà vaig aprendre a llegir i a escriure. Hi vaig estar molt bé i és una època que no oblidaré mai”, explica, “tenia un educador rifeny com jo, en Fouad. Amb ell vaig aprendre l’idioma, era molt bona persona i molt bon professor, amb ell em concentrava”. Tot i això després del centre de Vallvidrera va ser traslladat a un pis d’autonomia per a menors de Torre Baró. Allà va compartir pis amb quatre joves i més educadors, però ja no era el mateix i aviat va haver-se de preparar per a la majoria d’edat.

“Jo era un noi responsable, volia estudiar i em portava bé, però quan vaig fer els 18 anys tot se’m va desmuntar. Als 18 i tres mesos vaig sortir al carrer”, recorda.

En Mourad és un dels molts joves que va quedar al carrer poc després de fer la majoria d’edat, “ho vaig passar molt malament i vaig sentir que ho havia perdut tot”. Per sort, en la seva xarxa d’amics i coneguts va trobar sostre on passar-hi les nits i ara, a poc a poc, mira de tornar a estabilitzar la seva rutina. Tot i això, el malson burocràtic continua.

El passat mes de juliol, les entitats FEDAIA, ECAS i FEPA (que lidera la campanya “Un callejón sin salida”, de la qual en formem part) denunciaven en una nota de premsa l’enduriment dels criteris per renovar la residència per a joves majors de 18 anys. Per un canvi d’interpretació en la Llei d’Estrangeria, els joves extutelats no podran renovar els permisos de residència sense mitjans propis.

El canvi afecta principalment en l’augment del percentatge de l’IPREM de què han de disposar els joves fins a 540€ en la primera renovació i fins a 2.100€ en la segona. L’enduriment, a més, no és només l’augment dels mitjans propis sinó que aquests no podran derivar-se del suport per a l’emancipació de què puguin beneficiar-se tant per entitats com per l’administració.

Aquest canvi, que es denuncia des de mitjans de 2020, comença a notar-se en aquest primer trimestre de 2021, en què les renovacions de residències de desenes i centenars de joves extutelats comencen a arribar denegades pel Govern de l’estat. D’altra banda, si la situació del jovent a Catalunya ja és complexa pel que fa a reptes laborals i emancipació, les exigències que la Llei d’Estrangeria fa al jovent migrant són desproporcionades i quasi impossibles d’assolir.

Segons el darrer estudi de Fotocasa, l’any 2019, l’edat mitja d’emancipació a l’Estat Espanyol era de 32 anys. En aquest sentit, i malgrat excepcions en pisos per a joves extutelats i prestacions que no tots assoleixen, s’exigeix al jovent que migra que autonomia i independència 14 anys abans del realment els joves, amb altres privilegis, poden assumir. A més, segons les darreres dades de l’Idescat, que daten de 2018 i a l’espera dels efectes de la crisi de la Covid19, el salari mig dels joves menors de 25 anys no arriba als mil euros mensuals nets. A tot això, cal sumar que el preu mig de lloguer a la ciutat de Barcelona és de 973€ mensuals i 737€ a Catalunya.

La nova interpretació de la Llei d’Estrangeria, més enllà de condemnar centenars de joves a la irregularitat administrativa, continua posant traves als seus projectes de vida. En el cas d’en Mourad, l’exemple més clar és la formació. Com molts altres joves, ell ha volgut ampliar els seus estudis. La situació en què va quedar després de sortir del centre li ha permès que així fos i no té previst deixar d’estudiar. Amb 19 anys, i sent la primera renovació des de la majoria d’edat, el suport econòmic que rep no li permetrà justificar mitjans propis.

“Abans era més fàcil, ara et fan decidir entre treballar o estudiar malgrat vulguem esforçar-nos a tenir una bona feina”, explica.

A més, el sotrac emocional que suposa la por a perdre el permís de residència afecta també el dia a dia i les rutines dels joves, “veig els amics patir moltíssim pels papers, i em sap molt de greu”, assegura en Mourad. Després de tota una trajectòria de centres i formacions, aquest nou obstacle burocràtic deixa en paper mullat la inversió de l’Administració.

En això, en Mourad ho té clar “hem après l’idioma, hem estudiat, volem seguir estudiant per treballar i aportar la nostra part al país i ara ens deixaran sense papers”.

Alba Pi, tècnica del Projecte Atenea de Punt de Referència on va ser educadora d’en Mourad, comparteix els neguits del jovent, “no saben què passarà i afrontar el dia a dia amb aquesta inseguretat genera moltes vivències d’inestabilitat, estrès i angoixa que dificulten seguir amb les seves trajectòries d’emancipació”. A més, l’Alba assegura que les professionals es troben que algunes de les persones que acompanyen, després de fer un esforç molt gran per aprendre la llengua amb un temps rècord i accedir a estudis superiors, amb l’amenaça de perdre la documentació estan deixant els estudis i perdent la possibilitat d’aprendre un ofici i trobar feines menys precàries.

Mentre diverses agrupacions d’entitats del tercer sector social com FEPA, Fedaia i ECAS demanen la revocació d’aquesta reinterpretació de la llei, joves com en Mourad continuen veient minvar el seu futur formatiu i professional. L’emancipació que per mitjana arriba als 32 anys, en el cas dels joves que migren sols esdevé una carrera plena d’obstacles quan de vegades ni tan sols han superat l’adolescència.

Les relacions de mentoria de 10 mesos de durada, les més consolidades

gener 26, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: mentoria, novetat, referents

Hem recollit les primeres dades que ens permeten valorar el funcionament dels projectes durant el 2020. Aquest any excepcional en el que la pandèmia ha amenaçat la continuïtat de les relacions de mentoria, no ha impedit que el jovent i el voluntariat s’acompanyin i arribin a tenir una relació de qualitat.

Una de les novetats del 2020 va ser que el Projecte Referents va optar per allargar les relacions de mentoria, passant de ser de 6 mesos a ser ara de 10 mesos de durada. Des de llavors, hem observat alguns beneficis clars de les relacions que es cuiden més temps des de dins del projecte, malgrat que hauríem de seguir unes edicions més amb aquesta aposta per poder extreure conclusions definitives en quant a l’impacte en el jovent en funció de la durada de les relacions.

Quins beneficis ha aportat allargar les relacions a 10 mesos?

“Si les relacions haguessin estat de 6 mesos com abans, no haurien resistit a l’aïllament causat per la pandèmia” explica la Cristina Ruano, tècnica del projecte. És un èxit que aquest any de pandèmia hi hagi hagut relacions que en situació de confinament, amb restriccions de mobilitat i amb les vacances d’estiu pel mig hagin continuat el seu procés, i això s’ha aconseguit gràcies a les participants que no han tirat la tovallola, i també al nou marc del projecte, que dissenyava relacions per tenir continuïtat mesos més endavant.

En aquest any extraordinari celebrem que el 72% del jovent i voluntariat hagin mantingut les relacions al llarg dels 6 mesos, i un 64% durant els 10 mesos, tot un èxit.
Les dades expliquen que els 4 mesos afegits permeten a les persones joves i a les seves mentores finalitzar la participació en el projecte amb una relació entre elles més naturalitzada, i això fa que les posteriors trobades (una vegada fora del projecte) siguin més freqüents i tinguin més compromís. Aquesta naturalització del vincle s’ha observat també des del seguiment que fan les professionals del projecte.

Noves cares a l’equip professional!

gener 22, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: 2021, equip, punt

Potser aquests dies heu trobat a faltar cares conegudes entre l’equip de professionals de Punt i en canvi n’heu vist de noves, o potser la falta de presencialitat no us ha permès adonar-vos-en. Hem tancat l’any 2020 amb alguns relleus que us volem explicar:

Un dels projectes en els que hi ha hagut canvis és el Projecte Referents: la Núria Martínez, tècnica durant 4 anys del projecte, va finalitzar la seva etapa professional amb l’arribada de l’any nou, sent substituïda per l’Alícia Garcia, que ha pres el relleu començant a portar el grup de jovent i voluntariat Referents G-45.

Al llarg d’aquests últims quatre anys he tingut la sort de poder formar part de Punt de Referència. Encara recorde el dia que havia de fer la segona entrevista i la companya que m’havia entrevistat en primer lloc em va dir “fes-ho molt bé”. Des d’eixe primer instant vaig notar molta confiança cap a mi, fet que ha possibilitat que haja pogut aprofitar al màxim cada oportunitat, i que m’ha fet sentir segura per poder preguntar cada dubte. Aquesta és l’essència que he volgut transmetre també a través del meu acompanyament al jovent i al voluntariat: Punt de Referència com a espai d’aprenentatge. Un lloc on poder posar sobre la taula els dubtes, els neguits i els objectius aconseguits, per pensar noves idees de forma compartida. Sobretot un espai on realment poder fer equip: amb les companyes, amb el voluntariat, amb el jovent, amb altres entitats, etc. Perquè realment l’emancipació del jovent tutelat i extutelat és un gran repte, i sumant entre totes ho farem molt més assolible.
Núria Martínez

Aquest any hem tingut molt més joves que ens demanen participen al projecte Referents. Coneixent les possibilitats del nostre projecte més veterà, hem decidit obrir un nou grup (el G47), de manera extraordinària, ja que inicialment no estava previst fer-ho. Per aquest motiu s’ha incroporat la Mariona Sementé, que també cobrirà les Primeres Acollides de voluntariat i es fa càrrec del Taller d’estudi del Projecte Atenea.

També ha estat nova incorporació la Marina Nadal, que està amb nosaltres des del mes d’octubre per cobrir la baixa temporal de la Teresa Rodríguez, fent-se càrrec del Pis Assistit Fent Camí, i de la supervisió del jovent que viu als pisos de la Fundació Mambré, en el marc del Projecte Llars El Pas.

Amb aquest equip encarem l’any que comença. Coneix-nos!

Guanyem el Premi Civisme a la Cohesió Social

gener 21, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: civisme, guardó, mentoria, Premi

El Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya ha guardonat Punt de Referència amb el primer Premi Civisme a la Cohesió Social 2020, uns reconeixements que premien projectes que tenen per finalitat, generar una millor convivència en diferents àmbits de la sicietat.

Hem estat premiades pel nostre programa de mentoria social. Ens alegra que s’hagin posat en valor les relacions de mentoria que, més enllà de ser enriquidores en tots els aspectes relacionals i de desenvolupament personal, són sobretot, pel jovent tutelat i extutelat, un enllaç que els permet formar part de la societat més enllà dels circuits d’atenció al jovent vulnerable. Acompanyar al jovent en el seu procés d’emancipació vol dir també, generar-los un entorn més favorable pel seu desenvolupament, vetllar perquè puguin tenir un rol actiu en la societat, reconèixer-los com a ciutadans de ple dret i posar-los en valor en el conjunt de la societat. Com sabeu, Punt de Referència som l’entitat pionera a l’Estat Espanyol en desenvolupar la mentoria social, mitjançant la aconseguim teixir ponts entre persones i establir els vincles necessaris per una cohesió social real i una transformació de l’entorn.

L’entrega dels premis es va dur a terme virtualment el dia 12 de gener, en un breu acte institucional on vam poder conèixer els altres projectes premiats, com el Projecte Home, amb qui hem compartit el Primer Premi, que promou la dignitat i l’autonomia de les persones amb droodependència. Estem molt orgulloses d’haver estat escollides d’entre més de 30 candidatures a la nostra mateixa categoria.

Rebre aquest guardó ens fa començar l’any amb una bona dosi d’energia, el guardarem amb il·lusió!

Consulta els Premis i Reconeixements que ha guanyat Punt de Referència al llarg dels anys.

Una mirada a les altres cares del 2020

gener 7, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: 2020, coronavirus, memòria, punt de referència

El 2020 ha estat un any ens ha fet viure moments insòlits i en el que hem obert nous canals per compartir les noves vivències a les que ens hen enfrontat: articles per explicar els canvis d’enfoc dels projectes, les afectacions del coronavirus en les vides del jovent, vídeos per ser més a prop uns dels altres en els moments de confinament, i per oferir més eines a mentores i mentors (qui no recorda el confinadillu?)
Avui però, tenim ganes de recordar l’any des d’una perspectiva diferent, parant atenció a dades que permeten noves mirades sobre el dur any que acabem de tancar.

+ jovent acompanyat

148 joves han participat als projectes de Punt de Referència. Un 2% més que l’any passat. A cada un d’aquests nois i noies els hem ampliat considerablement les hores d’acompanyament, degut a dues causes: la primera és que el Projecte Referents ha allargat de 6 a 10 mesos les relacions de mentoria del projecte, i per tant ha dedicat 4 mesos més que els anys anteriors a fer seguiment de les relacions de mentoria. La segona causa ha estat la necessitat creixent dels joves per ser acompanyats durant la incertesa de la pandèmia del coronavirus, pel que ha crescut un 33% les tutories que hem fet al llarg de l’any.

+ voluntariat

L’any que tanquem també destaca per haver sumat més persones voluntàries als projectes de mentoria, que els anys anteriors. En un any en què hem tingut dificultats per garantir la presencialitat en les trobades amb jovent, la solidaritat ciutadana ha estat més gran que mai. Tenim un 20% de persones que s’han volgut implicar en ser mentores. Celebrem una resposta tant positiva!

+ coneixement per acompanyar el jovent

El format virtual ens ha permès continuar en contacte amb organitzacions amb les que compartim i sumem coneixement. Hem format part de l’organització del Congrés Europeu de Mentoria on hem estat participat activament en les sessions formatives per continuar millorant el nostre model de mentoria social. També vàrem participar a les Jornades de FEPA, per millorar l’atenció al jovent dels Pisos Assistits. Hem ampliat les formacions i consultories a entitats que ens demanen un traspàs de coneixement per implementar els seus projectes de mentoria, començant un nou programa de bones pràctiques en acolliment.

+ aliances i noves oportunitats

Estem molt contentes d’haver treballat per generar noves oportunitats pel jovent. L’esforç s’ha vist recompensat amb l’obertura (de la mà de la Fundació Mambré) d’un nou pis de convivència per al jovent que finalitza l’estada al Projecte Acull i continua necessitant acompanyament per manca de recursos propis. Ha començat a veure la llum el nou projecte de llars cooperatives per a jovent extutelat dissenyat amb la cooperativa Sostre Cívic, que aviat oferirà una nova llar a jovent extutelat, per mitjà d’un pis a la cooperativa d’habitatge La Balma.

+ valors

La responsabilitat, la paciència, la cura cap als altres, la creativitat i la humanitat han passat a primera línia. Ha estat bonic veure-ho en totes les persones que formen part de l’entitat: des del jovent que procurava esforçar-se per continuar els estudis a distància, els qui vivien confinats en un centre de menors o en un pis assistit, els qui continuen lluitant per trobar una feina, el voluntariat que ha persistit en ser al costat del jovent, encara que fos virtualment… aquest any ha demanat un esforç extra, i entre totes l’hem superat, construint una xarxa de confiança més sòlida

Donatius d’ordinadors per a joves que lluiten per no abandonar els estudis

desembre 23, 2020/a NOTÍCIES/Etiquetes: Axa, covid19, digitarl, donatiu, formació, Rotary

El 2020 ha fet emergir dos nous impediments pel jovent que estudiava i volia continuar fent-ho. Dos nous factors que provoquen un trencament evident de les seves trajectòries formatives. A Punt de Referència hem vist com, des d’aquest curs, molts d’ells no poden continuar estudiant i d’altres no s’ho poden ni plantejar. Quins són aquests factors?

En primer lloc, el nou reglament de la Llei d’Estrangeria els ha obligat a canviar les prioritats: els estudis passen a un segon terme perquè ara jovent necessita aconseguir una oferta de feina per assegurar que tindrà un permís de treball. Necessita demostrar uns ingressos propis, treballar a jornada completa i, això els obliga a abandonar els estudis.

En segon lloc, la pandèmia ha accentuat la bretxa digital que allunya certs estudiants sense recursos de la possibilitat de seguir les classes virtualment (per manca de material, de bona connexió a internet, falta de competències tècniques per estudiar virtualment, d’un espai habilitat per estudiar i falta de persones de suport).

Des del Projecte Atenea acompanyem al jovent que aposta per estudiar. Poden comptar amb un espai i amb les persones voluntàries que els fan acompanyament a l’estudi, però encara els mancava un suport més: disposar d’ ordinadors per poder estudiar a distància.

Rotary Club Barcelona Millennium és una nova aliança que s’ha bolcat en dotar al jovent amb 10 ordinadors. També AXA n’ha aportat 5 més. Un total de 15 ordinadors que ja estan contribuïnt en millorar les vides del jovent.

“Muchas gracias por ayudarnos con vuestros ordenadores, porque sin vuestra ayuda no podemos seguir estudiando. Vuestro ordenador será una oportunidad para nosotros, para poder conectar con los profes desde casa, por la situación que estamos viviendo todos. Vuestro ordenador nos sirve mucho para sacar unas buenas notas y también para aprobar el curso.
Muchas gracias”. Youssef

“Os agradezco mucho por el ordenador que nos habéis dado. Muchas gracias por brindarnos la ayuda que necesitamos. Me ayudáis más de lo que os imagináis para poder estudiar. Os doy las gracias desde el fondo de mi corazón”. Malick