Tag Archive for: debat

14 idees que conviden a reflexionar sobre el significar d’acollir

En una societat plena d’emergències, organitzar un acte sobre què vol dir acollir té un cert punt de rebel·lia. Però ja sabeu que a Punt de Referència ens agrada interpel·lar la societat i interpel·lar-nos a nosaltres mateixes.

No des de la falsa il·lusió que tot va bé, però, sí pensant que som capaces de repensar i imaginar una nova mirada i, sobretot, diagnosticar allò que cal reclamar per acollir encara més i millor al jovent que acompanyem.

 

T’ho has preguntat mai?

I tu, què en penses sobre l’acolliment? Realment ho tens clar? Creus que hi ha una manera millor d’acollir les persones que arriben a casa nostra fugint de la pobresa, les guerres, la misèria i la manca d’oportunitats? Penses que com a societat ho estem fent bé? Esquives el tema segons la persona amb qui ho parles? Què et passa pel cap quan s’asseu un/a migrant al costat teu al transport públic? Acolliries a un/a jove migrant a casa teva durant nou mesos?

Partint d’aquestes preguntes, i sabent que podrien sorgir-ne moltes més, compartim amb vosaltres 14 reflexions escoltades el passat 9 de febrer a l’acte ‘Volem acollir?’, que, com sabeu, vam organitzar al CCCB com a cloenda de la celebració dels 25 anys de Punt de Referència.

1.

“ L’acollida no és ajudar, és donar-nos la mà per caminar conjuntament, que vol dir, individualment, aprendre uns dels altres i, socialment, té a veure en aquest canviar conjuntament sense deixar ningú enrere”.  Blanca Garcés (Dra. en Ciències Polítiques)

2.

“El sistema ens condemna per ser d’un altre lloc. Per venir del sud estem condemnats a no poder treballar durant 3 anys. Les persones no poden ser condemnades. Tenim dret de moure’ns”. Abdoulaye Seck (Portaveu del Sindicat manter)

3.

“No importa si després d’arribar d’Afganistan vull portar vel, gorra o deixar el cabell a la vista. La meva mare catalana simplement em va acompanyar sense jutjar ni coaccionar. Em va deixar escollir. El meu creixement personal ha sorgit de mi, però tenia una família al costat que m’ajudava en la meva decisió. M’han acompanyat fins a ser una catalana com Déu mana”. Nadia Ghulam (Escriptora i refugiada afganesa)

4.

“Hi ha altres mecanismes d’acollida que es poden anomenar com a “informals”. Les escoles i instituts, els centres d’atenció primària, les esglésies i, sobretot, les botigues regentades per persones migrades, les quals es converteixen sovint en espais d’aixopluc per a aquelles persones que acaben d’arribar a Catalunya. Hi ha moltes veïnes que en entorns molt complicats estan acollint”. Montse Santolino (Periodista)

5.

“Els espais comunitaris, com els esplais o les entitats socials i esportives, entitats que organitzen festes majors són molt importants per construir un futur plegats com a societat i és des d’aquests espais on es pot començar a trencar amb l’estigmatització”. Maria Bouabdellah Shaimi (YouTuber i presentadora del SomSX3)

6.

“Hem naturalitzat la criminalització, que es fa prèviament a l’arribada, i l’hem assumit perquè hem assumit la narrativa de guerra que fa que la població normalitzi les morts a les fronteres i la persecució d’aquelles persones que intenten defensar els seus drets humans”. Sònia Ros (Portaveu d’STOP Mare Mortum)

7.

“En las fronteras de Europa se ha instalado la necropolítica que son políticas de muerte que atacan a las personas en movimiento porque el sufrimiento y la muerte de estas víctimas generan beneficios para las empresas de la guerra y las del control migratorio.” Helena Maleno (Directora del col·lectiu Caminando Fronteras

8.

“Per a mi acollir amb el cor és el més important” . Victòria Molins (Activista pels Drets Humans)

9.

“Ni al desert del Sàhara em vaig sentir tan sol com a la ciutat de Barcelona. Ningú et mira la cara. Jo era un problema per als ciutadans i encara més gran per al sistema.” Ousman Umar (Escriptor i fundador de NASCO)

10.

“Les societats europees haurien d’acceptar que són part del problema i haurien de combatre la desigualtat social en lloc de la pobresa, per buscar la justícia en lloc de la generositat”. Francesc Mateu (Activista pels Drets Humans)

11.

Sovint preguntem sobre la ferida, però darrere d’aquests migrants hi ha històries d’amor i de vincles amb les famílies. I aquest és el factor humà que ens falta explicar des dels mitjans de comunicació. El que els mou a migrar és l’amor profund per la seva família i per millorar la vida dels seus”. Xavier Aldekoa (Periodista)

12.

“No em semblava ni moral ni ètic tenir una casa tan gran només per a mi sol. No es necessita tant d’espai per viure”. Josep Riera (Testimoni que acull persones migrades a casa)

13.

“Nosaltres som família acollidora de joves extutelats. Vam acollir perquè teníem espai al cor i a casa”. Cris Ruano (Família acollidora d’un jove migrant)

14.

El 1997, una noia extutelada va aparèixer als mitjans de comunicació admetent que se sentia sola. Amb les necessitats bàsiques cobertes, l’origen del seu malestar i de bona part dels seus problemes, era la solitud. Així que fa 25 anys, responent a la crida d’aquesta jove, naixia l’associació Punt de Referència. Des d’aleshores, centenars de voluntaris i voluntàries han acollit i acompanyat centenars de joves extutelats, oferint-los el més bàsic: la seva companyia”. Mònica Arús (Presidenta de Punt de Referència)

 

La resposta no està aquí

Sense perdre de vista que cal denunciar situacions davant les institucions pertinents i, alhora,  cal mantenir i enfortir l’acompanyament a través del vincle entre persones -l’autèntic ADN de Punt de Referència-, en la cloenda del debat es va assegurar que la resposta no vindrà d’Europa, sinó “del nord global, vindrà del sud, de les comunitats migrants que lluiten pels seus drets” (Helena Maleno). Una reflexió compartida per Ousman Umar que va emfatitzar que “la solució verídica està allà. És qüestió de democratitzar les oportunitats”.

L’autèntic quid de la qüestió, però,  el va exposar Blanca Garcés quan va reclamar que el primer que s’hauria de fer és reconèixer que “les migracions no són una excepció” i que és feina dels Estats europeus “donar drets des del primer dia”. Mentre això no arriba, va quedar clar que, “som molts els i les que creiem que una societat d’acollida és una societat millor”, com va afirmar Mònica Arús, presidenta de  Punt de Referència. Les més de 300 persones que vau acompanyar-nos al CCCB en sou la prova més fiable.

Us deixem el videoresum de l’acte, tant si no vau poder venir o voleu reviure-ho!

El racisme, un problema estructural

 

Fa pocs dies vam poder compartir reflexions sobre el racisme amb Eunice Romero, directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme, que va visitar les noves instal·lacions. L’equip educatiu de Punt de Referència vam posar èmfasi en què el racisme és un problema estructural que afecta, especialment, al jovent que acompanyem, dificultant-los enormement el camí cap a l’emancipació i restant-los oportunitats. I vam insistir en la defensa de la nostra mirada social: els nois i noies extutelats són jovent abans que res, abans que migrats o persones en situació de vulnerabilitat.

Dues joves de Punt porten la seva veu al Congrés del Tercer sector i a la Setmana per la Pau Arcadi Oliveres

 

L’ Aicha i la Zineb són dues noies migrades a les quals tenim el plaer d’acompanyar des dels diversos projectes de l’entitat. Aquesta setmana han entomat en el repte de participar activament en dos espais de debat molt interessants que les han fet visibles a elles i als reptes del jovent tutelat i extutelat. Des de Punt de Referència procurem anar ampliant la presència de les noies en espais d’influència com aquests, que donen veu a les seves vivències com a dones, i com a joves extutelades.

 

L’Aicha va participar en el 7è Congrés del Tercer Sector social de Catalunya, l’espai de trobada anual que agrupa totes les entitats del tercer sector social que, aquesta edició, s’ha celebrat els dies 15 i 16 de juny amb l’objectiu de compartir els recursos desenvolupats durant la pandèmia i donar resposta als desafiaments de la crisi social derivada de la COVID-19.

 

Un dels espais on vam poder escoltar l’Aicha va ser a l’acte de cloenda: ella, com a representant de la Federació d’Entitats de Pisos Assistits, acompanyada de Letícia Menéndez de l’Agrupació d’Entitats Gitanes dels Països Catalans i en Rafael Codony, voluntari de la Creu Roja de Catalunya, com a representants d’entitats socials van poder dirigir-se a la directora del Diari Ara, Esther Vera, per fer-li preguntes sobre les polítiques socials als mitjans de comunicació. Aquestes són les tres preguntes que l’Aicha va voler dur a l’acte:

  • Sovint als mitjans, es parla de les persones en situació de vulnerabilitat en termes que són massa assistencialistes. Com creus que se’ls hi podria donar veu d’una manera més empoderada?
  • Per què en la majoria dels mitjans de comunicació els temes socials sempre costa tant que estiguin a les portades i per què quan ho fan és, normalment, amb qüestions relacionades amb fets tràgics?
  • Com podem fer perquè el llenguatge dels mitjans de comunicació respecte a les persones en situació de vulnerabilitat sigui més curós?

Va ser molt interessant poder establir un diàleg directe entre aquestes tres representants d’entitats socials i la màxima responsable d’un mitjà de comunicació com és el Diari Ara.

L’altre espai on vam poder sentir la veu de l’Aicha va ser a la lectura del Manifest que va servir de tancament del Congrés i que recollia les principals reivindicacions de les entitats del tercer sector: que es garanteixi l’accés de les persones vulnerables als drets socials, que es facin canvis en el model socioeconòmic actual que permetin prioritzar l’atenció i el benestar de les persones en el context de pobresa i, finalment, revalorar, modernitzar i blindar els serveis socials.

 

 

La Zineb, per la seva banda, va participar a la 1a Setmana per la Pau – Arcadi Oliveres, un esdeveniment nou, obert a la participació que té l’objectiu de repensar conjuntament el futur desitjat per la nostra societat. Seguint amb el llegat d’ Arcadi Oliveres, la setmana preveia espais per compartir pensaments i propostes d’acció i incidència sociopolítica i d’enfortiment del treball en xarxa.

El dimarts 28 de juny va tenir lloc el Conversatori, un espai dedicat al jovent per tal que poguessin proposar accions que trobin rellevants per construir un futur més just. Dins d’aquest espai dinamitzat pel meteoròleg Tomàs Molina, la Zineb va dirigir a Sergi Barrera, cap de l’oficina de Barcelona del Parlament Europeu la següent pregunta: “per què els refugiats ucraïnesos estan acceptats a la Unió Europea i els altres de Palestina, Síria, Àfrica que fa tants anys que tenen guerres no estan acceptats?” Sergi Barrera va explicar que fins que no hi ha hagut aquesta guerra d’Ucraïna, els estats membres de la UE no han activat l’acord establert el 2001, pel qual cada estat assumeix una quota de persones refugiades. “Hi ha hagut falta de voluntat política”. 

 

Aportem propostes de millora a la Proposició de Llei sobre prevenció del maltractament infantil

Avui, dia 31 de juliol, hem comparegut al Parlament de Catalunya. Punt de Referència ha estat citada per grups parlamentaris com entitat que pot aportar propostes de millora i incorporar-les a la Proposició de llei de mesures per a la prevenció i el tractament del maltractament infantil (tram. 202-00037/12).

La compareixença s’ha realitzat virtualment, i la Rita Grané, directora de l’entitat ha aprofitat l’espai per destacar la importància de desplegar la Llei ja existent de protecció a la infància amb els reglaments necessaris per garantir els drets dels menors, evitant el maltractament infantil a tots nivells (negligències, maltractament institucional, emocional, psicològic o físic…) i reforçant el sistema de protecció de menors. També ha posat sobre la taula la idea de dotar el sistema dels recursos econòmics necessaris, i sobretot, apostar per la coordinació i la formació de professionals que treballen amb els serveis assistencials relacionats amb maltractament i protecció de menors, com són educació, serveis socials, salut,  justícia i interior: una major i millor coordinació entre professionals pot eliminar més discriminacions que pateix el jovent vulnerable, que ja ha estat víctima de maltractaments.

Per últim s’ha destacat la importància de garantir el projecte de vida d’aquests nois i noies menors d’edat, lluitar pels seus drets i també oferir-los espais d’escolta per educar les emocions. En aquest sentit, les figures de les persones mentores o la dels ‘tutors de drets’ que hem conegut recentment gràcies al Projecte Re-Generations són una aposta que reforça específicament aquesta branca emocional, tant necessària pel desenvolupament dels nois i noies.

Si fos blanca no em passaria

El cap de setmana passat anàvem caminant per la Vila Olímpica un amic i jo. Un home ens va parar i ens va dir “Per aquí no passen marroquins”. Ens vam quedar parats i, sense haver fet res, al cap d’uns minuts l’home havia acabat pegant al meu amic i a mi em va agafar la cartera i em va trencar la T-Jove.

Aquest és el relat d’un jove de Punt a la seva educadora. Malauradament l’equip de Punt tenim sovint converses explicant situacions com aquesta. Per aquest motiu al Berenar a Punt del 23 d’octubre es va plantejar el debat “Si fos blanca no em passaria” en una taula compartida amb els Mossos d’Esquadra (Àrea de Seguretat Ciutadana i Unitat Regional de Proximitat de Barcelona), SOS Racisme, l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona, i persones sòcies i treballadores de Punt.

                                                         
D’esquerra a dreta: Jaume Comellas, Jordi Torres i Jordi Canelles, socis i voluntaris de Punt; Juanjo Ortega, President de Punt; Paula Rossi, SOS Racisme; Cristina Ruano, educadora de Punt; Daniel Raquena, Mosso d’Esquadra Unitat Regional Proximitat Barcelona; Aida Guillén, Directora de Serveis de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona; Joan Miquel Martínez, Àrea Tècnica de Proximitat i de Seguretat Ciutadana dels Mossos d’Esquadra; Rita Grané, directora de Punt de Referència.

 

QUÈ FAN ELS I LES JOVES QUAN  VIUEN AQUESTES SITUACIONS?

Les educadores de l’entitat expliquen que moltes vegades el jovent agredit intenta no recórrer als Mossos perquè no senten confiança amb els cossos de seguretat. Des de Punt de Referència els acompanyem a denunciar aquestes situacions, però es fa de forma aïllada, intentant donar resposta a delictes d’odi diversificats malgrat s’han observat patrons que es repeteixen en espais com el transport públic o zones d’oci nocturnes. Aquest punt de partida obre el debat:

Jordi C (soci i voluntari de Punt) lamenta les situacions en les quals es troben els joves i troba greu que els agredits no confiïn en els Mossos, i que per aquest motiu els nois no denunciïn. “Si pensen que l’autoritat no els farà cas, tenim un problema”. A aquesta fet la taula hi vincula més traves: els llargs processos de denúncia que sovint no acaben resolent-se de forma efectiva. Una crítica que Joan Miquel (Mossos) reconeix i recomana per una major efectivitat que el jovent denunciï aportant testimonis al seu relat.

 

ALTERNATIVES A LA DENÚNCIA

L’experiència de SOS Racisme pel que fa a les denúncies a Mossos tampoc es valora del tot positivament. La Paula explica que a les víctimes de situacions racistes se les posa en dubte, un fet que tira enrere als joves a l’hora de fer el primer contacte amb l’oficina. L’Aida explica que la mirada no punitiva és la més transformadora, i en aquest sentit proposa evitar la via penal. Des de l’Oficina per la No discriminació ofereixen altres recursos per ajudar als i les joves, treballats des de la Taula d’Entitats.

SOS Racisme va llançar la seva campanya ‘Pareu de parar-me‘ pensada perquè el jovent pugui denunciar les identificacions policials racials que els fan al carrer. També han obert un número de mòbil al qual els joves poden escriure via whatsapp cada vegada que visquin situacions com la descrita.

 

 

 

 

SOCIETAT CÒMPLICE

Què més podem fer entre els agents que són al berenar i en societat per a ser més còmplices dels i les joves i corresponsables per evitar situacions racistes?

Joan Miquel recomana a Punt de Referència acostar-se a l’oficina de Ciutat Vella i tenir-la de referència per solucionar conflictes habituals. També explica que Mossos ha engegat una formació pilot a alumnes de l’ESO per ensenyar a identificar i combatre delictes d’odi. L’Aida apunta que hi ha molta feina feta al voltant de l’odi, on efectivament els cossos policials poden intervenir, però l’odi és l’últim estadi d’una piràmide formada en la seva base per estereotips, en un segon grau per prejudicis, i en un pas previ a l’odi, per la discriminació. En aquests 3 estadis diu que es podria fer molta més feina de prevenció.

 

REIVINDICACIÓ DELS DRETS

Les conseqüències emocionals que el racisme guarda per aquests joves són fortes, i aquests acaben per canviar la manera d’actuar dels joves per tal que no se’ls vinculi amb actes que els inculpin. La Cristina ens explica com alguns li diuen que procuren allunyar-se de les altres persones a les escales mecàniques del metro o eviten llocs de la ciutat per no ser acusats, malgrat no hagin fet res mal fet.

Davant d’això sorgeix la idea d’iniciar un procés de presa de consciència com a col·lectiu. Que el jovent pugui disposar d’un espai de reflexió sobre els seus drets i d’anàlisi de situacions. Posar nom a allò que els passa els pot ajudar a sentir-se legítims a l’hora de denunciar, i com a segon pas seria ideal que poguessin transformar aquesta reflexió en un missatge per la societat. La Paula explica que a SOS Racisme s’hi apropen joves que ja han fet aquest treball i són conscients de ser víctimes pel fet de formar part d’un col·lectiu del qual reclamen la restitució dels seus drets.

A banda d’aquest treball amb joves, Mossos recorda que els joves poden demanar el número de placa als Mossos que els aturen pels carrers per tal de dur un recompte d’aturades i evitar abusos d’agent que els aturin massa sense motius aparents.

Punt de Referència ha anotat totes les propostes de les persones i entitats assistents al berenar, per treballar-les amb l’equip tècnic i evitar o combatre al màxim les actuacions racistes.

 

Així es tanca el quart Berenar a Punt, un debat fructífer que esperem que ens porti a nous escenaris.
Vols venir al proper berenar? Reserva la tarda de l’ 11 de desembre, parlarem de les dificultats del jovent per accedir a l’habitatge.

Els reptes per l’acollida de jovent migrant sol, al Berenar a Punt

Ha arribat el dia del tercer Berenar a Punt. Aquesta vegada parlarem sobre adolescents migrants no acompanyats amb Ester Cabanes, directora de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), Daniel Ibarz (director de la Fundació Bayt al-Thaqafa i mentor al projecte Referents), Sònia Pau (periodista i activista social), Eduard Pallejà (director de la Fundació Agbar), Pilar Trenchs (sòcia de l’entitat), Carmen Netzel i Isidre Carbonell (membres de la Junta Directiva), Rita Grané i Laura Terradas, directora i coordinadora de projectes de Punt de Referència, respectivament.

Què us passa pel cap quan penseu en el jovent migrat no acompanyat? El debat s’ha iniciat amb una ronda de presentacions en la qual cada persona ha contestat aquesta pregunta. A l’Eduard li ve al cap el cúmul de sentiments que han de tenir aquestes persones pel fet d’haver de marxar d’un lloc per arribar en un altre de desconegut i haver-ho de fer sols. La resta de persones hi estan d’acord: parlem d’un col·lectiu que pateix la soledat i que, a sobre, se sent estigmatitzat en el país d’arribada. La Sònia, coneixedora del pes dels mitjans de comunicació en la construcció d’estigmes, remarca la importància de l’ús del llenguatge i explica que les entitats estan tenint un pes en el canvi dels termes i el discurs públic. Sumada a la soledat i a l’estigma, en Daniel observa una desconfiança d’aquests joves cap al sistema, malgrat entre ells i elles percep molta fraternitat.

Aquestes són les característiques que observem de manera més fàcil entre el col·lectiu, però entrant en profunditat trobem uns joves de realitat molt més complexa i diversa. L’Isidre apunta que dins del col·lectiu d’adolescents que han migrat sols hi ha persones amb situacions molt diverses i personalitats molt diferents, però quan arriben aquí topen amb la burocràcia que els posa tots sobre un mateix pla i  els homogeinitza. La Laura explica que el col·lectiu d’adolescents migrants no acompanyat són joves per sobre de tot, però el context és molt més exigent per a elles i ells que per a la majoria de joves. L’Isidre hi està d’acord i pensa que el fet de posar-los a tots sota una sola etiqueta ens fa tenir una percepció errònia d’aquestes persones. Diu que ens és fàcil imaginar-nos un perfil de jove que no pot comptar amb la família en el seu país d’origen i amb unes característiques molt concretes, però la realitat és que trobem molts joves que provenen d’un entorn familiar sa, que han rebut l’estima i el suport familiar al seu país d’origen, i opina que sovint la realitat és que a alguns els fem malbé quan arriben aquí. L’Ester hi està d’acord. Però, què és el que es pot millorar un cop arriben per evitar aquesta situació?

  

                 D’esquerra a dreta: Ester Cabanes, Sònia Pau i Isidre Carbonell.                                   Daniel Ibarz, Pilar Trenchs, Eduard Pallejà i Rita Grané.

 

Proposem solucions als punts dèbils de l’acollida. 

L’Eduard i la Pilar expressen la seva preocupació pel futur. Com podrem atendre les arribades que es preveuen d’una forma planificada? Com podem afrontar aquest repte de ciutat i de país sense haver de recórrer als recursos d’emergència?

l’Isidre es mostra pessimista perquè creu que ens trobem en un conflicte de tempos. Per a poder acompanyar un/a persona jove com a mínim es necessitarien 3 anys, mentre que l’emergència de l’administració ho fa incompatible. El volum d’arribades previstes continua sent molt elevat i l’administració sotmet a les entitats a sostenir-les.

 

Què es demana a la DGAIA, a les entitats i a la ciutadania?

La Laura comparteix una reflexió que li va semblar interessant d’un projecte europeu en el qual Punt de Referència participa: comenta que altres països estan repensant la mirada de l’atenció al jovent de manera que se’ls atengui assegurant que se’ls respecten els seus drets, una mirada que implicaria donar-los accés a molts més serveis. En aquest sentit la Rita reclamaria que més enllà de l’habitatge d’emergència, es comencin a coordinar l’educació i la sanitat, dos dels serveis més importants haurien d’estar preparats per a atendre al jovent. La Laura explica que el jovent que arriba amb 18 anys i no ha cursat l’ESO s’han trobat sense els punts necessaris per accedir als cursos de post-obligatori, per tant no tenen accés a la formació normalitzada. En aquest reclam d’una major coordinació dels serveis públics l’Ester explica com en els darrers anys la DGAIA s’ha trobat per primera vegada amb directius/es d’altres conselleries, un fet que mostra l’interès creixent per coordinar-se entre totes les àrees. Tot i això, diu, queda feina per fer.

Quins canvis més podrien ajudar en una millor acollida? En Daniel (amb l’aprovació de la resta de la taula) proposaria un debat per replantejar la llei d’estrangeria, una llei que posa molts pals a les rodes al jovent migrat. Les entitats també demanarien més recursos que els permetin treballar d’una manera responsable amb la trajectòria d’emancipació del jovent, també passats els 18 anys d’edat. L’Eduard afegeix al debat que s’hauria de millorar la implicació dels municipis. Per la seva experiència prèvia com a alcalde de Rubí explica com als Ajuntaments els costa tirar endavant els plans d’acollida de joves (i com a exemple, lamenta el recent rebuig contra l’obertura del centre de menors al seu poble). Per tancar el debat, la Carmen recorda també la importància de prendre responsabilitat com a ciutadans i ciutadanes per acompanyar aquests joves.

 

Així tancàvem una tarda on hem pogut compartir un debat molt interessant, escoltar noves veus i entendre diverses opinions referent al jovent al qui atenem. Després d’aquestes 3 primeres edicions valorem molt positivament els debats que ha permès el Berenar a Punt. L’espai tornarà el mes de setembre amb noves temàtiques i persones convidades. Us mantindrem informats/des!

Benvingudes al nou espai de debat: El Berenar, a Punt

Benvingudes i benvinguts al nou espai informal on podràs compartir la teva visió sobre tot el que afecta al jovent tutelat i extutelat: el cicle de conversa El Berenar, a Punt.

Teníem ganes d’oferir un espai obert a persones sòcies, treballadores de Punt, càrrecs institucionals, persones expertes en la temàtica a tractar i empreses col·laboradores interessades en debatre i aportar la seva mirada. Per aquest motiu hem obert aquest nou espai que, d’entrada, proposa trobades bimensuals, cadascuna per tractar una temàtica diversa. 

El dia 13 de febrer vam fer la primera trobada sota el títol ‘De la minoria a la majoria d’edat. Un pas crucial pel jovent tutelat’. En aquest primer berenar vam comptar amb la participació de Dolors Chavarría de l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat, Alícia Castillón del Consorci de Serveis Socials, Pilar Trenchs, sòcia i antiga voluntària del projecte Acull, Isidre Carbonell, membre de la Junta, Rita Grané, directora de Punt i Marta Roda, tècnica del projecte GR1 16-18. 

D’esquerra a dreta: Alícia Castillón, Rita Grané, Pilar Trenchs, Dolors Chavarría, Marta Roda i Isidre Carbonell

 

La crònica del primer Berenar:

Eren les 18h del dimecres 13 de febrer i la cuina de Punt s’ha anat omplint de les persones convidades al berenar. Algunes d’elles es coneixien i d’altres era la primera vegada que tenien l’oportunitat de trobar-se. En tot cas, després d’una breu presentació iniciàvem la sessió explicant aquest nou espai, i esperant que el debat complís amb les espectatives de totes.
L’Isidre ha obert la conversa contextualitzant la situació de tensió que viu el jovent tutelat quan afronta la majoria d’edat, el procés de fragilització que podem percebre en els joves a mesura que s’apropen als 18 anys i, com a punt clau per a combratre-ho, la importància de tenir referents adults amb qui tenir un vincle sòlid.

A més de l’objectiu de tenir referents adults amb qui vincular-se, l’Alícia Castillón sumava un altre repte per acompanyar als joves en l’impàs a la majoria d’edat: el de preparar-los correctament (abans dels 18 anys) per a la seva emancipació. Observa que hi ha jovent que porta molts anys tutelat en un sistema que no els ha preparat suficientment per a fer front al moment d’ emancipar-se i posa sobre la taula el plantejament de com evitar la sobreprotecció d’aquests menors garantint-ne igualment la protecció adequada. La Dolors respon que l’ideal seria poder treballar de forma individual amb cada jove, atenent a la seva situació i necessitats, i lamenta que el ritme actual en el que treballa l’ASJTET, fruit de l’arribada creixent de menors no acompanyats,  no permet aquesta dedicació.

Malgrat la complexitat de la situació celebrem les noves iniciatives que permeten atendre de forma més personalitzada aquests joves. Projectes com el GR16-18 de Punt de Referència ofereixen al jovent tutelat recursos i eines complementàries a les establertes pels serveis socials. La Marta, tècnica del projecte explica com el treball en mentoria i l’ús de la fotografia aconsegueixen canvis positius en el jovent: estableixen nous vincles amb companys i companyes de fora del seu circuits habituals, i els ofereix oportunitats per a millorar la seva estabilitat emocional. Els bons resultats en els i les joves i la tendència creixent en número de joves en situació de tutela fan que aquest projecte agafi volada.

Després d’una hora i quart de conversa toca tancar el debat. Ha estat molt gratificant poder escoltar l’opinió i els dubtes de persones amb trajectòria diversa però un interès en comú, i veure com han posat sobre la taula les diferents visions sobre el pas a la majoria d’edat. El grup ha coincidit prou al detectar les fortaleses i les mancances en l’acompanyament a aquest jovent i s’han mostrat molt contents de compartir un bernar com aquest.

A Punt de Referència també ens alegra la bona rebuda al nou espai, i ja ens posem a treballar en el proper debat, que tractarà sobre ‘Ser dona extutelada’. Ens hi veurem?