Tag Archive for: emancipació

“Estar al costat del jovent i viure l’emoció i motivació que té per aconseguir els seus objectius és un autèntic regal”

/a /Etiquetes: , , , , , , ,

Parlem amb Mariona Sementé, educadora del projecte ‘Atenea’

Per Marta Bach

 1. Amb quina paraula o frase definiries el projecte Atenea?

Atenea és volar lluny.

2. Com i quan va començar aquest projecte?

Atenea va néixer el 2016 a partir d’una prova pilot amb diferents entitats per acompanyar al jovent a l’accés al món laboral. En aquell moment, es volia potenciar el fet de tenir una persona al costat que confiés en tu i alhora que el jovent estigués més preparat davant els reptes del futur. Inicialment, s’anomenava MentorHabilitats, però, actualment, amb el nom d’Atenea té com a objectiu acompanyar itineraris formatius de llarga durada per a joves tutelats i extutelats. El que proposa és una relació de mentoria social, 1 a 1, així com activitats grupals que ens permeten entrenar les competències de cada jove. Pel que fa als estudis, hi ha un seguiment del curs escolar i un suport a les tasques acadèmiques amb un Taller d’Estudi setmanal, amb el suport de persones voluntàries.

3. Un noi o noia quan vol formar part del projecte Atenea quins passos ha de seguir?

El primer de tot és trucar a la porta de Punt de Referència, ja sigui emplenant el formulari del web, contactar per Whatsapp, telèfon o xarxes socials o bé directament a l’oficina. Aquí el rebrem amb els braços oberts, li explicarem el projecte i, a través de tutories individuals, valorarem la seva motivació i encaix dins del projecte. L’ideal és que just ara a l’estiu aquells nois i noies que estiguin pendents de confirmació de la matrícula d’un centre escolar, ja contactin amb nosaltres.

4. Tenir formació és essencial per a l’emancipació del jovent tutelat i extutelat?

Hem de tenir clar com a punt de partida que l’abandonament escolar de jovent extutelat i tutelat, avui en dia, és el triple que en el jovent no tutelat. Un dels objectius del projecte és facilitar que aquest jovent pugui plantejar-se accedir i continuar estudiant per millorar el seu accés al mercat laboral. Quan es permeten aquestes oportunitats formatives disminuïm el risc de contractes precaris, menys estables i, per tant, menys emancipadors.

5. Així doncs, el projecte Atenea és una palanca perquè continuïn els estudis?

Atenea permet, en primer lloc, que el jove que està cursant els estudis mantingui la motivació i, en conseqüència, pugui finalitzar els estudis sentint-se recolzat,  sigui per la persona mentora o participant en el Taller d’Estudi. Hem detectat que el 95% dels joves que hi participa manté la motivació per als estudis i, aquest fet, comporta que es plantegin continuar estudiant i consolidin el seu projecte formatiu. També hem observat que el 85% dels joves d’Atenea milloren les seves aspiracions educatives.

6. Atenea es reinicia al setembre, què li diries a aquella persona que està pensant a fer voluntariat?

Durant la meva experiència en l’acompanyament a les persones voluntàries he observat que estar i situar-se al costat del jovent, veure com avança i evoluciona en el seu itinerari formatiu i viure l’emoció i motivació per aconseguir els seus objectius es un autèntic regal.

7. Tothom pot fer voluntariat a Atenea?

Busquem persones que hagin viscut trajectòries formatives i/o que creguin que l’educació és una eina essencial de transformació social. Així que si estàs en aquests supòsits, endavant!

8. En l’actualitat esteu fent una campanya sobre mentoria social. Com incideix en el projecte Atenea?

Tenim molt clar que perquè aquest projecte tiri endavant és clau comptar amb persones que vulguin fer de mentores així com voluntariat per al Taller d’Estudi. Es tracta d’una relació triangular entre el jovent, el voluntariat i l’equip professional de Punt de Referència. Ara és el moment!

9. Quines diferències hi ha en el tipus de suport formatiu que fa Punt de Referència d’altres entitats?

Sens dubte, la mentoria, que és clau i marca la diferència. Comptar amb una persona mentora impulsa oportunitats. I no només és la qualificació en els estudis, sinó que també es treballa el capital humà i social del jovent, a través de conèixer espais, serveis, nous recursos i la cultura de la societat d’acollida.

10. Educar no té cap sentit si només s’aplica a l’escola, a la família o a les entitats socials, oi?

Exacte. Cal que les ciutats siguin educadores. Per això el nostre projecte hi ha la part de sortir al carrer, conèixer recursos, connectar i ampliar la xarxa.

11. Què t’ha aportat professionalment i personalment aquesta feina?

Una de les coses que he après i que m’emociona d’aquest projecte és la perseverança del jovent i tenir el privilegi d’escoltar els seus somnis. I alhora, també sentir que fem un equip potent i transformador amb el voluntariat. En definitiva, tots som aquí per al jovent.

12. Si t’haguessis de quedar amb un record…

Em quedo amb les connexions fetes amb les parelles de mentoria. En el dia a dia i la dinàmica del Taller d’Estudi. En la valoració de cada estiu quan acaba el projecte i la recompensa per la feina ben feta.

 13. Al setembre, hi tornem…

El ritme no para. Acabem el curs escolar, però ja estem en marxa planificant i buscant les persones que ens acompanyaran l’any vinent. Us esperem aquí.

 

“Trajecte ofereix acompanyaments més llargs i integrals”

/a /Etiquetes: , , ,

Parlem amb Clara Jorge Blanco, educadora del projecte ‘Trajecte’

Per Marta Bach

  • Amb quina paraula definiries el projecte ‘Trajecte’?

Acompanyar 

  • Com explicaries el que treballeu a algú que no el coneix?

‘Trajecte’ va néixer inicialment per donar resposta a necessitats dels i les joves  que havien format part d’algun projecte de l’entitat i que, un temps després, han tornat a contactar per demanar suport a alguna necessitat concreta, com pot ser la recerca d’habitatge, de feina, tràmits administratius, etc.

En el seu inici estava pensat per donar continuïtat als processos iniciats amb el jovent, però ara s’ha consolidat com a projecte que ofereix acompanyaments més llargs i integrals, més enllà del pas que els i les joves fan a Punt de Referència i que finalitza als 21 anys. Entenem que estem acompanyant en el procés a l’emancipació i aquest no es dona d’un dia per un altre!  

  • Quant jovent forma part de ‘Trajecte’ en l’actualitat?

Cada any, atenem de mitjana uns 30 joves. De manera simultània donem suport a 15 nois i noies. Els processos són diversos: hi ha acompanyaments més puntuals (de 2-3 mesos) i, altres, amb un acompanyament de llarg termini. 

  • Aquest jovent té la particularitat d’haver de fer una emancipació precoç i urgent, i alhora, tenen un bagatge vital complex, què els ofereix ‘Trajecte’ per poder tirar endavant?

Per una banda, donem resposta a temes més pràctics: suport d’habitatge, procés d’orientació formativa, documental. Però, per altra banda, i potser la part més important, està vinculada al procés emocional: és molt important que sentin que tenen a l’equip de Punt de Referència amb qui sempre poden comptar. Unes persones amb qui poder parlar quan ho necessiten, quan tenen dubtes… Com en qualsevol procés de canvi, sempre hi ha incerteses, pors… i sentir-se acompanyats i acompanyades els permet afrontar-lo amb més seguretat i menys angoixa. 

  • Totes les entitats que treballem amb jovent tutelat i extutelat hauríem d’oferir un acompanyament de llarga durada?

Hi ha recursos d’habitatge per joves extutelats, però no tots i totes poden accedir-hi i, els que sí, tenen una durada determinada. A Punt de Referència, des del projecte ‘Trajecte’ volem donar resposta al jovent que encara està en procés d’emancipació i no compta amb cap referent educatiu. Es tracta que puguin arribar a una vida autònoma amb igualtat d’oportunitats que els joves que han pogut tenir el suport de referents adults i amb els recursos materials garantits. Per això, caldria que el màxim d’entitats que ofereixen recursos i acompanyament siguin de llarg durada perquè així el jovent extutelat o en situació de vulnerabilitat tindrà més oportunitats.   

  • ‘Trajecte’ participa en el projecte IMEX que està creant la figura del Referent d’Emancipació. Què aportarà al projecte aquesta col·laboració? 

El tipus d’acompanyament i suport que oferim al jovent des de Punt de Referència ha servit de model per la creació de la figura del Referent d’Emancipació que s’està promovent des de FEPA, integrat dins del projecte IMEX i que compta amb el suport dels Fons Next Generation. Hem decidit sumar-nos-hi perquè aquesta participació ha permès que es pugui invertir temps, recursos i dedicació a validar i promoure la nova figura del Referent d’Emancipació, un perfil molt necessari per al jovent en situació de vulnerabilitat o extutelat que està realitzant un procés d’emancipació. El treball de construcció d’aquest nou model es fa en l’àmbit estatal i, quan finalitzi, s’haurà definit un procés d’acompanyament de llarga durada que treballa en pro de la desinstitucionalització del jovent. 

  • En quins obstacles t’has d’afrontar en el teu dia a dia laboral?

La barrera que destacaria és compartida i té a veure amb el sistema, és més estructural: la situació de vulnerabilitat dels i les joves no és una condició pròpia de la persona, sinó el resultat d’unes polítiques i d’una part de la societat que, en realitat, les vulnerabilitza. I tot plegat, fa que tinguin més dificultats per poder accedir a un habitatge, tenir una feina o obtenir el permís de residència. I, en definitiva, viure en igualtat de condicions i oportunitats que una persona que no ha fet un procés migratori o que no sigui racialitzada. Val a dir que no tots els joves de Punt de Referència són migrants, però si que han passat pel sistema de protecció, però en el cas específic de ‘Trajecte’, actualment, tots i totes han viscut un procés migratori.

  • El compromís és una de les eines educatives que utilitzeu, oi?

Sí. Sempre cal un compromís i que el/la jove formi part de la construcció del pla de treball i els objectius que vol assolir sense perdre mai de vista les seves demandes, desitjos i interessos.

  • Així, es podria dir que ‘Trajecte’ ha nascut de l’observació i de posar el i la jove al centre?

Sempre és millor que tots els processos de canvi d’etapa es puguin fer en companyia. Quan la xarxa de suport i la comunitat no pot donar resposta a això, les administracions públiques han de ser les responsables perquè aquest procés es doni amb seguretat. Ara està molt present l’ús del terme “salut mental”, que és un concepte més clínic, però, sigui com sigui, s’ha de posar el focus en els processos emocionals, i contribuir que aquests canvis no es facin en soledat. Nosaltres treballem des del vincle, des de sentir-se acompanyat. És una part molt i molt important, no només és el suport a la recerca de feina o a fer un tràmit educatiu, sinó un “estic amb tu fent aquest procés”. 

  • Fa 4 anys que treballes amb el col·lectiu de joves extutelats, quines diferències veus respecte al passat. En què ha canviat la seva realitat? Per bé o per pitjor?

Hi ha hagut una millora documental arran de la modificació del Reglament d’Estrangeria que els ha facilitat l’obtenció del permís de residència. Això ha aplanat el camí, però queda molt per fer, perquè la Llei també té mancances. De fet, que hi hagi una Llei específica que diferencia l’accés a drets entre les persones que han nascut en un territori i tenen la nacionalitat i les persones migrants, genera una desigualtat estructural.

Arran d’una gran arribada de joves migrants al territori (entre els anys 2017 i 2018) es van generar situacions de racisme i rebuig que han generat discursos d’odi i ha estat necessari crear un “contradiscurs” i generar un debat en l’espai públic. Però, també cal tenir present que s’han donat certes resistències i han augmentat les polítiques d’extrema dreta a les quals hem d’estar molt atentes per donar una resposta contundent.

  • Què t’ha aportat personalment aquesta feina? 

Sobretot molt d’aprenentatge. Tant professionalment com personalment, aprendre a acompanyar en situacions molt complexes i saber identificar quines són les coses importants quan es treballa amb persones. I també m’ha ofert aprenentatge de com funciona el sistema, que cal continuar reivindicant canvis socials i polítics, a més de saber els punts on fer més incidència perquè hi hagi una autèntica transformació que promogui més justícia social.

  • Si haguessis de quedar-te amb un record o explicar una anècdota d’aquests anys…

Podria explicar-ne moltes, algunes més difícils, per tot el que s’ha exposat abans, i altres molt boniques. Ara, recordo un dia que vam organitzar una excursió amb el jovent del projecte al Poble espanyol i, abans d’accedir-hi, vam fer un àpat totes assegudes a terra, amb menjars compartits. Va ser un moment molt i molt bonic, i em quedo amb aquest.

 

Trajecte és un projecte que participa del programa IMEX, Itineraris d’emancipació d’Èxit, liderat per FEPA i finançat pels Fons Europeus Next Generation.

     

 

Històries de mentoria: coneix l’Issiaga i la Leticia

/a /Etiquetes: , , ,

L’Issiaga i la Leticia expliquen rient que mai de la vida s’haguessin conegut. Que era del tot impossible que els seus camins es creuessin. Aquesta és la màgia del projecte Referents. Dues persones que mai coincidirien de manera natural acaben establint un vincle de confiança, una relació única, que es cou a foc lent, amb temps i dedicació. Són una de les parelles del projecte Referents.

En només 5 mesos que fa que es coneixen, l’Issiaga ha visitat més museus que qualsevol jove de la seva edat i, probablement, que molts de nosaltres. “Hem anat al Museu de la Música, al Museu Picasso, al del Disseny i a l’Etnològic i de Cultures del Món (MUEC). Ah… i també al Museu Torre Balldovina a Santa Coloma de Gramenet. La Leticia és una gran cercadora de museus”, explica rient.  “Ella m’ho proposa i decidim junts”.

També han caminat. Molt. Quilòmetres i quilòmetres per Barcelona i pel Parc fluvial de Santa Coloma de Gramenet. Estones de compartir. “Caminant es coneix molt la gent i aprofitem per parlar”, diu la Leticia. “Al principi jo vaig pensar: ja veurem què tal funciona… Però ara tot és fàcil. Ens hem explicat moltes vivències, de bones i de dolentes. I hem connectat”.

 

L’energia transformadora de la mentoria social

La Leticia comenta que, després de l’esclat de la Guerra d’Ucraïna, va pensar a fer un voluntariat. Tot apuntava que acabaria acompanyant persones refugiades d’aquest país. Però buscant va trobar el web de Punt de Referència i li va semblar una proposta interessant. “Haig de reconèixer –argumenta– que no havia sentit a parlar mai de la mentoria social. Però, com que tinc fills joves, he viscut i he estat acompanyant-los en el pas de l’adolescència a la joventut i t’adones del paper que pots fer”. Va preguntar a persones del sector si Punt de Referència era una entitat seriosa: “I tothom em va donar molt bones referències –explica–. I realment és així perquè sou grans professionals. Feu una gran feina, però, a més de manera molt professional”.

 

La força del somriure

Junts reviuen el primer dia que es van conèixer. “Vaig venir al local de Punt de Referència, perquè la Marina, l’educadora del projecte Referents, em va trucar per conèixer la meva mentora”, recorda l’Issiaga. “Ens van deixar sols a una sala. Per a mi era important la manera en com comunicar-me amb la gent i sempre crec que amb el somriure em va molt bé. La vaig conèixer i vaig pensar que era bona persona i podia seguir amb ella. També és veritat que em venien moltes coses al cap: què faré amb ella?”. Per la seva banda, la Leticia, ho va viure “il·lusionada, però també amb una incertesa de com anirà tot. Jo no sé què puc aportar, vaig pensar. Si sabré què fer… Vaig trucar a la Marina per explicar-li”.

La figura de la Marina Montoya és la tercera peça d’aquest trencaclosques afectiu, el tercer vèrtex del triangle que permet que la mentoria social pugui funcionar. Un triangle dibuixat entre la persona mentora, el jovent i la persona de l’equip educatiu. La Marina fa de frontissa entre inquietuds i necessitats de l’Issiaga i també les de la Leticia. “La relació establerta entre ells dos és la mostra que el vincle, la confiança i el fet de reconèixer a l’altre té un gran poder per transformar realitats. L’afectivitat, el reconeixement i la confiança són eines contundents d’empoderament en el camí cap a l’emancipació de tots els nois i noies”, explica la Marina.

Després de més 150 dies fent costat a l’Issiaga, la Leticia recomanaria al 100% viure l’experiència: “Val molt la pena. És gratificant i, alhora, t’enriqueix com a persona. Aprens a mirar amb altres ulls i a entendre els processos migratoris, apropant-te a altres realitats. I també haig de reconèixer que és molt intens emocionalment. Molt més del que pensava”.

 

Una vida de superació

Segons dades de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, a Catalunya hi ha més de 7.700 infants i joves tutelats. El somni que suposa fer els 18 anys i ser major d’edat, per a ells i elles, suposa haver de deixar de comptar amb aquest suport i afrontar l’emancipació de manera sobtada i, moltes vegades, sense poder tenir la família a prop, sobretot, per a joves migrats com l’Issiaga.

Ell tenia una xarxa social dèbil i gens de coneixement de l’entorn quan va arribar aquí fa dos anys, quan en tenia 17, des del seu país d’origen, Guinea Francesa. Les trajectòries i orígens dels joves que migren sols són diverses i complexes. La de l’Issiaga és una història de superació que es desencadena arran de la mort de la seva mare. “Abans estudiava, però ara estic treballant. Quan pugui, el meu objectiu és treure’m un Cicle de Grau Superior. La Leticia m’anima a continuar treballant i a estudiar”, diu sense perdre el seu etern somriure.

“La vida de l’Issiaga ha estat molt complicada si la comparo amb la dels meus fills –reflexiona la Leticia– que tenen comoditats i tot és més fàcil per a ells. Això m’ha fet pensar que, de vegades, no valorem gens el que tenim. La sort és que veig que, davant d’una situació difícil, l’Issiaga sap tirar endavant. És valent, si no ho fos, no estaria aquí. És una persona forta, amb ganes d’aprendre i amb les prioritats clares, perquè ell em pregunta, però té sempre té les prioritats clares”.

L’Issiaga escolta atent sense perdre el seu somriure. “He començat a canviar i continuaré fent-t’ho. Vull viure aquí perquè és aquí on estudiaré”. I ho té claríssim: “Sortiré només del país per fer turisme i conèixer llocs nous com el dia que vaig passejar pel Parc de les Aigües amb la Leticia i vaig veure els límits de Barcelona, el mar i el color verd del bosc. Em va encantar!”.

Nou pis cooperatiu per a jovent extutelat al barri de Poblenou

/a /Etiquetes: , , ,

Ens fa especial il·lusió explicar que ens hem sumat a la cooperativa Abril que promou un nou edifici d’habitatge cooperatiu al barri de Poblenou de la ciutat de Barcelona. La bona notícia és que uns dels 18 pisos que es construiran serà un habitatge de caràcter social i inclusiu i que es destinarà a dos joves de Punt de Referència, seguint el model que ja hem implementat a l’edifici de La Balma on en l’actualitat fa mesos que ja hi viuen dos joves vinculats a Punt de Referència.

Justament a mitjan març, vam organitzar la primera trobada de jovent del nostre projecte ‘Llar El Pas’ per visitar La Balma i van poder escoltar, de la mà d’un dels dos joves que hi viuen, en què consisteix la seva experiència com a veí d’un habitatge cooperatiu. Saber quines són les principals diferències amb un habitatge normal; com es comparteixen els espais físics i relacionals; quins són els avantatges econòmics enfront del mercat d’habitatge ordinari; de quina manera s’estableix i es consolida la relació amb el veïnatge; quina és la càrrega de feina que cal assumir en aquest model cooperatiu (participació en assemblees, comissions i tasques i responsabilitats individuals) i quines són les despeses econòmiques que cal assumir (aportacions, lloguers, subministraments, etc.) van ser algunes de les temàtiques tractades.

Ben segur que l’espai lluminós i la comoditat de l’entorn van ajudar que la xerrada fos amena i participativa. La trobada va acabar amb la visita al pis dels joves i l’edifici sencer coneixent de primera mà els espais d’ús compartit (sala i cuina comuna, la sala polivalent, la biblioteca, les habitacions de convidats, la zona de cures, la bugaderia, el terrat amb l’hort comunitari i l’aparcament per a bicicletes).

Una de les principals raons de Punt de Referència per apostar per l’habitatge cooperatiu és que aquest format permet el jovent formar part d’una comunitat. “Molts dels joves extutelats tenen una xarxa social petita a causa del procés migratori i els anys de tutela i aquest model els permet una nova xarxa relacional amb el veïnat i el barri”, explica Rita Grané. I afegeix que “l’habitatge cooperatiu és un model transformador i no especulatiu, una eina interessant que mira de contribuir a transformar la societat”. En aquesta ocasió, poder disposar d’un nou pis cooperatiu és possible gràcies al suport de la Fundació ‘La Caixa’.

L’aposta per aquest model ve de lluny. L’any 2019 es van iniciar les primeres converses sobre habitatge cooperatiu a Punt de Referència. Poc després, el 2020, es fa pública la convocatòria del Projecte Lliures, una iniciativa impulsada per Coop57, Òmnium Cultural i ECAS que treball per revertir les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social oferint suport a projectes arreu del territori. Gràcies a aquest suport, Sostre Cívic i Punt de Referència van aconseguir les aportacions inicials de capital per assegurar un pis solidari a La Balma.

La història continua i és més necessària que mai, ja que la taxa d’emancipació juvenil continua amb xifres poc esperançadores: es va situar en el 16,75% en el segon trimestre de 2021, segons l’Observatori d’Emancipació Juvenil promogut pel Consell de la Joventut d’Espanya.

El projecte Llars El Pas és possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació “La Caixa”, el projecte IMEX i 07BCN

Històries de mentoria: coneix l’Ahmed i la Teresa

/a /Etiquetes: , , ,

L’Ahmed i la Teresa fa poc més de tres mesos que es coneixen, però ningú ho diria. Són una de les parelles mentores del projecte Atenea, que s’emmarca en el projecte internacional Road to Adulthood. En aquest temps ja han visitat la Pedrera, la Fundació Miró, han anat a biblioteques, museus i centres culturals i han passejat pels barris de l’Eixample i Gràcia. “En tan poc temps que ens coneixem el que ha crescut és la confiança. Al començament era com un allau de preguntes, però ara és com si ens coneguéssim de fa anys”, explica la Teresa.

Ella va voler ser mentora perquè “acompanyar les persones és un tema que em motiva i, sobretot, a joves en el seu creixement cap a la vida adulta. Penso que a les persones nouvingudes, com l’Ahmed, els hi falta un entorn social. Nosaltres hem tingut una família i un acompanyament des de joves de persones que ens hem anat trobant i, en el seu cas, ells i elles estan bastant sols. Quan arriben estan sols del tot i, després, de pis en pis i amb contactes efímers que van perdent. I els hi falta també referents culturals del país, socials, culturals, religiosos, etc. Tots els elements que per a nosaltres són comuns per a ells són uns altres. Acompanyar-lo fa que conegui tot de manera natural, i ens permet gaudir del temps de lleure i passar-ho bé junts”.

Una estona ben compartida amb l’Ahmed, que va arribar aquí des del seu país d’origen, Guinea Conakry, fa dos anys, quan en tenia 17, i ara estudia un cicle mitjà de Climatització i Instal·lacions frigorífiques. Fa un any “no estava centrat” i un amic li va parlar de Punt de Referència. “Em va dir que a ell l’ajudaven amb els estudis i li ensenyaven coses que no sabia”, recorda. I veient com el projecte havia millorat la vida del seu amic, no va dubtar i va demanar un mentor. I així va conèixer la Teresa. “És una persona molt important per a mi. M’ajuda a tenir idees bones, em dona consells amb els estudis i amb la vida en general. No és que m’ajudi a fer els deures, però sí que em dona idees per aprovar les assignatures”, afirma l’Ahmed. Diu que vol explicar el seu cas per si alguna jove que ho necessita s’anima a formar part d’un projecte de mentoria. A ell, assegura, li ha canviat la vida: “Ara tinc les idees més clares de què he de fer i de què no”.

Un triangle ben dibuixat

Si una idea també té clara Punt de Referència és que “la mentoria perquè pugui funcionar ha de ser un triangle entre la persona mentora, el jovent i l’equip educatiu”, explica Laura Terradas, Coordinadora de mentoria a Punt de Referència. “L’equip tècnic, a mesura que passen els mesos, ens anem retirant perquè la relació agafi la seva autonomia, però sempre requereix un acompanyament perquè aquesta relació sigui de creixement i d’enriquiment mutu, una qüestió que, de vegades, no és habitual. I a més, com que parteix d’un marc estructural molt diferent si no posem aquests límits la relació es podria tenyir i  no arribaria a ser emancipadora, sinó el contrari”.

El que és indubtable és que Punt de Referència va néixer amb la mentoria. Des de fa 25 anys amb el projecte Referents. “Li diem mentoria des del 2010 –explica Laura Terradas– quan vam veure que altres iniciatives europees li deien així; nosaltres, que som l’entitat pionera a Catalunya en mentoria fins llavors li dèiem acompanyament voluntari o vincle efectiu”. Més endavant juntament amb altres 3 entitats va néixer la Coordinadora de Mentoria Social. “Ara sembla que la mentoria és molt nova, però s’ha construït a poc a poc”, assegura la Laura, mentre reivindica la  importància de la xarxa social: “és tan vital com la feina, l’habitatge, la formació… Però com és invisible, no és un títol o diners a final de mes, a vegades no li parem tanta atenció. Però és igual de vital, tant per a promoure oportunitats, com també per promoure l’efecte Pigmalió”. Perquè, detalla “quan algú et mira, et reconeix, s’interessa per tu, et parla… et permet afrontar els reptes del dia a dia i augmentar l’autoconfiança. A Punt diem que comptar amb algú és comptar per a algú”.

L’Ahmed té la Teresa. I ella explica que hi ha sentiments que els uneixen: “el nostre pare va morir quan teníem 16 anys. Són coses profundes i vivències compartides”.

La capacitat transformadora de la mentoria

Té sentit que la mentoria continuï expandint-se? Segons Laura Terrades, “en un món utòpic tant de bo els projectes de mentoria s’esgotessin. Voldria dir que tothom té una xarxa i la solitud no existeix. Això està molt lluny de la realitat. El que és cert és que la mentoria és una metodologia molt potent i té sentit que vagi creixent”. Per la seva banda, la Teresa posa en relleu que “quan  col·labores com a voluntària valores molt la gran professionalitat de Punt de Referència. No hi ha improvisació. Et sorprèn positivament, tant en el moment de la selecció, de la formació i  el suport de tot l’equip. Tot està pensat i establert”.

I és que Laura Terradas, coordinadora de mentoria, deixa clar que “per a nosaltres cada relació és única. És important. Hi dediquem temps, es cou a foc lent. Hi ha un marc metodològic, però l’aplicació d’aquest marc és única. I això genera la màgia que cada persona tingui la possibilitat de fer el seu recorregut segons el seu punt de partida i sabent on vol arribar”.

El projecte Atenea on participen l’Ahmed i la Teresa té una durada de 9 mesos. “Si després d’aquest temps, ens volem continuar veient serà una decisió nostra”, explica l’Ahmed i assegura que “jo voldria perquè m’agraden les persones bones com la Teresa. Necessito que a la meva vida hi hagi bones persones que no em comprin ni em donin res, només que estiguin al meu costat acompanyant-me. Passar temps junts parlant i aconsellant-me. Necessito persones com ella”.

14 idees que conviden a reflexionar sobre el significar d’acollir

/a /Etiquetes: , , , ,

En una societat plena d’emergències, organitzar un acte sobre què vol dir acollir té un cert punt de rebel·lia. Però ja sabeu que a Punt de Referència ens agrada interpel·lar la societat i interpel·lar-nos a nosaltres mateixes.

No des de la falsa il·lusió que tot va bé, però, sí pensant que som capaces de repensar i imaginar una nova mirada i, sobretot, diagnosticar allò que cal reclamar per acollir encara més i millor al jovent que acompanyem.

 

T’ho has preguntat mai?

I tu, què en penses sobre l’acolliment? Realment ho tens clar? Creus que hi ha una manera millor d’acollir les persones que arriben a casa nostra fugint de la pobresa, les guerres, la misèria i la manca d’oportunitats? Penses que com a societat ho estem fent bé? Esquives el tema segons la persona amb qui ho parles? Què et passa pel cap quan s’asseu un/a migrant al costat teu al transport públic? Acolliries a un/a jove migrant a casa teva durant nou mesos?

Partint d’aquestes preguntes, i sabent que podrien sorgir-ne moltes més, compartim amb vosaltres 14 reflexions escoltades el passat 9 de febrer a l’acte ‘Volem acollir?’, que, com sabeu, vam organitzar al CCCB com a cloenda de la celebració dels 25 anys de Punt de Referència.

1.

“ L’acollida no és ajudar, és donar-nos la mà per caminar conjuntament, que vol dir, individualment, aprendre uns dels altres i, socialment, té a veure en aquest canviar conjuntament sense deixar ningú enrere”.  Blanca Garcés (Dra. en Ciències Polítiques)

2.

“El sistema ens condemna per ser d’un altre lloc. Per venir del sud estem condemnats a no poder treballar durant 3 anys. Les persones no poden ser condemnades. Tenim dret de moure’ns”. Abdoulaye Seck (Portaveu del Sindicat manter)

3.

“No importa si després d’arribar d’Afganistan vull portar vel, gorra o deixar el cabell a la vista. La meva mare catalana simplement em va acompanyar sense jutjar ni coaccionar. Em va deixar escollir. El meu creixement personal ha sorgit de mi, però tenia una família al costat que m’ajudava en la meva decisió. M’han acompanyat fins a ser una catalana com Déu mana”. Nadia Ghulam (Escriptora i refugiada afganesa)

4.

“Hi ha altres mecanismes d’acollida que es poden anomenar com a “informals”. Les escoles i instituts, els centres d’atenció primària, les esglésies i, sobretot, les botigues regentades per persones migrades, les quals es converteixen sovint en espais d’aixopluc per a aquelles persones que acaben d’arribar a Catalunya. Hi ha moltes veïnes que en entorns molt complicats estan acollint”. Montse Santolino (Periodista)

5.

“Els espais comunitaris, com els esplais o les entitats socials i esportives, entitats que organitzen festes majors són molt importants per construir un futur plegats com a societat i és des d’aquests espais on es pot començar a trencar amb l’estigmatització”. Maria Bouabdellah Shaimi (YouTuber i presentadora del SomSX3)

6.

“Hem naturalitzat la criminalització, que es fa prèviament a l’arribada, i l’hem assumit perquè hem assumit la narrativa de guerra que fa que la població normalitzi les morts a les fronteres i la persecució d’aquelles persones que intenten defensar els seus drets humans”. Sònia Ros (Portaveu d’STOP Mare Mortum)

7.

“En las fronteras de Europa se ha instalado la necropolítica que son políticas de muerte que atacan a las personas en movimiento porque el sufrimiento y la muerte de estas víctimas generan beneficios para las empresas de la guerra y las del control migratorio.” Helena Maleno (Directora del col·lectiu Caminando Fronteras

8.

“Per a mi acollir amb el cor és el més important” . Victòria Molins (Activista pels Drets Humans)

9.

“Ni al desert del Sàhara em vaig sentir tan sol com a la ciutat de Barcelona. Ningú et mira la cara. Jo era un problema per als ciutadans i encara més gran per al sistema.” Ousman Umar (Escriptor i fundador de NASCO)

10.

“Les societats europees haurien d’acceptar que són part del problema i haurien de combatre la desigualtat social en lloc de la pobresa, per buscar la justícia en lloc de la generositat”. Francesc Mateu (Activista pels Drets Humans)

11.

“Sovint preguntem sobre la ferida, però darrere d’aquests migrants hi ha històries d’amor i de vincles amb les famílies. I aquest és el factor humà que ens falta explicar des dels mitjans de comunicació. El que els mou a migrar és l’amor profund per la seva família i per millorar la vida dels seus”. Xavier Aldekoa (Periodista)

12.

“No em semblava ni moral ni ètic tenir una casa tan gran només per a mi sol. No es necessita tant d’espai per viure”. Josep Riera (Testimoni que acull persones migrades a casa)

13.

“Nosaltres som família acollidora de joves extutelats. Vam acollir perquè teníem espai al cor i a casa”. Cris Ruano (Família acollidora d’un jove migrant)

14.

“El 1997, una noia extutelada va aparèixer als mitjans de comunicació admetent que se sentia sola. Amb les necessitats bàsiques cobertes, l’origen del seu malestar i de bona part dels seus problemes, era la solitud. Així que fa 25 anys, responent a la crida d’aquesta jove, naixia l’associació Punt de Referència. Des d’aleshores, centenars de voluntaris i voluntàries han acollit i acompanyat centenars de joves extutelats, oferint-los el més bàsic: la seva companyia”. Mònica Arús (Presidenta de Punt de Referència)

 

La resposta no està aquí

Sense perdre de vista que cal denunciar situacions davant les institucions pertinents i, alhora,  cal mantenir i enfortir l’acompanyament a través del vincle entre persones -l’autèntic ADN de Punt de Referència-, en la cloenda del debat es va assegurar que la resposta no vindrà d’Europa, sinó “del nord global, vindrà del sud, de les comunitats migrants que lluiten pels seus drets” (Helena Maleno). Una reflexió compartida per Ousman Umar que va emfatitzar que “la solució verídica està allà. És qüestió de democratitzar les oportunitats”.

L’autèntic quid de la qüestió, però,  el va exposar Blanca Garcés quan va reclamar que el primer que s’hauria de fer és reconèixer que “les migracions no són una excepció” i que és feina dels Estats europeus “donar drets des del primer dia”. Mentre això no arriba, va quedar clar que, “som molts els i les que creiem que una societat d’acollida és una societat millor”, com va afirmar Mònica Arús, presidenta de  Punt de Referència. Les més de 300 persones que vau acompanyar-nos al CCCB en sou la prova més fiable.

Us deixem el videoresum de l’acte, tant si no vau poder venir o voleu reviure-ho!

“Comptar amb una llar permet al jovent treballar i continuar la seva formació tenint més oportunitats de futur”

/a /Etiquetes: , , ,

Parlem amb David Marmolejo, coordinador del projecte ‘Llars El Pas’ 

  • Explica’ns el punt d’inici i el perquè de la creació del projecte ‘Llars El Pas’?

Des de Punt de Referència vam veure que el jovent que sortia de pisos assistits quan complien els 21 anys tenien moltes dificultats per accedir a una habitació de lloguer, principalment per un tema econòmic i també per actituds racistes. Alhora havíem diagnosticat que una part d’aquests nois i noies no estaven prou preparats per poder afrontar l’emancipació sense un mínim de seguiment per part d’un/a educador/a. Tres anys no són suficients per consolidar un projecte d’emancipació! Per això, vam decidir innovar i crear un itinerari que permetés lligar el procés d’acompanyament educatiu amb una visió de llarg termini.

  • ‘Llars El Pas’ contempla diferents fases en funció de cada situació personal?

Sí. Consta de 4 fases d’acompanyament segons el procés en què es trobi cada noi o noia. En la primera, el jovent se situa en el moment inicial de creació del seu itinerari formatiu i laboral i no té ingressos, però necessita un espai on viure, com tothom, i els hi cal un acompanyament educatiu continuat. Està pensada per al jovent que ha participat del projecte Acull. En la segona fase, el jovent ja té clar el seu itinerari laboral o formatiu. Ha començat la seva inserció laboral i compta amb uns ingressos fixos, encara que siguin baixos i precaris. L’objectiu es que puguin consolidar i finalitzar el seu itinerari laboral o formatiu. Gràcies a aquest projecte, hi ha joves que poden compaginar la seva feina (amb ingressos baixos o a mitja jornada) i continuar la seva formació, una qüestió que els permetrà en el futur poder tenir més oportunitats. Aquest és el sentit final de Llars El Pas: millorar les condicions dels joves perquè puguin continuar els estudis, com qualsevol jove de la seva generació que habitualment tenen una seguretat familiar mentre s’acaben de formar.

La tercera fase va dirigida a jovent que ja han consolidat els seus objectius formatius i laborals. Seria el cas d’un noi o noia que ha aconseguit el grau mitjà o superior i això li ha permès tenir feina amb condicions bones i aconseguir un contracte indefinit. La seguretat laboral i econòmica facilita poder preparar la seva sortida gràcies a una bona gestió dels estalvis, per exemple, i seguir el seu camí d’emancipació de manera autònoma. Entre les opcions que treballem hi ha les habitacions de lloguer en pisos compartits, lloguer social o habitatge cooperatiu. Aquesta darrera ja seria la 4 i última fase del projecte.

  • Disposar d’una llar, sense dubte, és un guany i una tranquil·litat, però Llars El Pas és molt més que això?

I tant, treballem tots els aspectes amb una visió holística, fins i tot els que no són tan prioritaris, però sí importants, per al seu procés maduratiu. Partim del que és necessari i imprescindible: tenir una feina, estudis, una xarxa d’acompanyament, saber tirar endavant una casa… Però, també ens centrem en els àmbits més emocionals com són la comunicació, la convivència entre iguals i amb el veïnatge (el grup micro i el macro), formar part d’un barri, saber on estan els serveis (de salut, esportius…).

  • Tu que comparteixes molts moments amb jovent extutelat, quina és la principal dificultat del seu dia a dia?

La societat exigeix a aquests joves l’emancipació total sense que tinguin unes garanties reals d’èxit. Una emancipació que, els joves de la seva generació, la fan 11 anys més tard (als 29 anys). Quan un/a jove marxa de l’entorn familiar acostuma a tenir una formació i feina, i, sobretot, el suport emocional de la seva xarxa (família, amics, etc.). Cosa que el jovent extutelat no té. I lluitar contra la soledat i alhora tirar endavant, sense tenir aquesta xarxa, és molt complicat i angoixant per a ells i elles.

  • Una via per a aquest jovent també és l’habitatge cooperatiu?

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una molt bona solució en la lluita contra l’especulació en el mercat d’habitatge. Partint d’aquesta idea, fa tres anys vam buscar l’aliança amb Sostre Cívic, entitat que promou aquest model, en un moment en què s’estava promovent l’edifici de La Balma, que està al barri de Poblenou, a Barcelona. Després de moltes reunions, reflexions conjuntes, objectius i patiments compartits, el setembre de 2021, dos joves de Punt de Referència van entrar a conviure a La Balma. Això va ser un gran guany per a ells, ja que, a part de poder disposar d’un habitatge que és seu, van passar a formar part d’un grup de veïnatge. Això vol dir generar un sentiment de pertinença, de ser útil, de formar xarxa i, al cap i a la fi, ser dos veïns més del Poblenou.

  • Amb quines aliances heu comptat per fomentar la creació de pisos solidaris per al col·lectiu de jovent extutelat?

La cooperativa Sostre Cívic i la Fundació Mambré han estat claus perquè aquest projecte sigui una realitat. I evidentment, la comunitat de veïns i veïnes de La Balma que ha acollit als dos joves com uns veïns més. Una cosa tan senzilla i habitual en altres entorns, per a aquests joves equival a què se sentin com a iguals.

  • ‘Llar El Pas’ ha nascut d’una necessitat social, va ser una prova pilot i ara ja és una realitat transformadora?

Sí. El fet que s’iniciés com una prova pilot, reafirma la validesa i la qualitat de la proposta. I això ens anima a replicar aquest model amb altres joves i cooperatives. Hi ha joves esperant aquesta oportunitat! I nosaltres com a societat hem de donar-los una resposta real i viable. Perquè la nostra proposta és emancipadora de veritat!

  • Com viuen els nois i noies aquesta possibilitat?

Ho reben com una gran oportunitat i el fruit dels seus esforços. El missatge que els enviem és que creiem en ells i que un futur millor és possible. Al cap i a la fi, aquest projecte és una oportunitat perquè els nois i noies tinguin una llar estable on continuar construint el seu futur, on tenir garantit el seu dret a un habitatge digne, però, sobretot de participar d’un espai d’enxarxament, de suport mutu, i d’espai compartit que, pensem, que contribueix a una millor salut emocional.

  • Fan falta més oportunitats d’habitatge cooperatiu per a jovent extutelat?

Evidentment, cal continuar reivindicant més oportunitats i polítiques d’habitatge reals a les necessitats actuals de la societat, i més concretament, per al jovent amb el qual treballem. La lluita ha de ser comuna, amb solucions transformadores i, sobretot, que sigui permanent si volem que les coses canviïn a millor.

 

 

El projecte Llars El Pas és possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació “La Caixa”, el projecte IMEX i 07BCN

Construir un futur des de la quotidianitat

/a /Etiquetes: , , , , , ,

 

Als pisos Trampolí, Fent Camí i Horitzó, que formen el projecte de pisos assistits, hi viuen 12 joves. Estan ubicats als barris de Sants i Esquerra de l’Eixample, de Barcelona, i al barri de Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat. L’acompanyament d’una educadora i el treball en el quotidià amb el jovent crea un vincle que permet millorar els seus recursos personals i les seves oportunitats de futur. Perquè construir des del vincle és el punt de partida per a una vida més autònoma abans de la seva emancipació.

Us presentem 4 imatges quotidianes dels pisos perquè conegueu com treballem l’acompanyament emocional, la promoció de l’autonomia, l’empoderament i l’enfortiment de les relacions personals i comunitàries del jovent extutelat.

1. ACOMPANYAMENT EMOCIONAL

 

Disposar d’un pis assistit, no només significa viure en un espai estable i acollidor, sobretot vol dir estar i sentir-se acompanyat. Equival a tenir temps per a l’escolta activa i per compartir. Vol dir disposar d’un espai íntim i confiable que un despatx no ofereix. Una llar facilita establir vincles. I de retruc, l’acompanyament emocional propicia el desenvolupament d’habilitats emocionals i una bona autoestima, aspectes que contribueixen a una bona salut mental del jovent.

 

 

 

 

2. PROMOCIÓ DE L’AUTONOMIA 

Cap persona neix autònoma i menys si ha viscut part de la infància i de l’adolescència sense l’acompanyament en el dia a dia de la família; l’autonomia s’aprèn progressivament i es desenvolupa amb el temps. Als pisos assistits aprendre a cuinar, organitzar-se amb la compra del menjar, gestionar els diners, tenir cura de la llar, planificar i repartir les tasques de neteja, ordenar els espais, aprendre a reciclar… i moltes altres tasques de la vida quotidiana formen part del dia a dia i del camí cap a l’autonomia.

 

3. EMPODERAMENT 

Empoderament

 

Adquirir confiança i seguretat vol dir tenir el caràcter i determinació per resoldre tasques que fem habitualment. Implica superar les dificultats que es poden presentar i acceptar i tolerar les frustracions que se’n poden derivar. Als pisos assistits treballem aquesta competència gràcies al Pla de Treball Individual (PTI) que fem amb cada noi o noia i, sobretot, promovent la responsabilitat per tirar endavant les decisions que prenen, tot i les dificultats que sovint sorgeixen en el camí.

 

 

4. ENFORTIMENT DE LES RELACIONS PERSONALS I COMUNITÀRIES

 

Tenir habilitats socials és essencial per a la vida de les persones. Als pisos assistits es porten a terme dinàmiques grupals i individuals (Assemblees i trobades 1 a 1) que permeten aprendre a conviure amb altres joves, prendre decisions des del consens, acordar les normes de convivència i, en definitiva, afavorir el creixement personal i promoure les relacions dins de l’àmbit comunitari. Alhora impulsem la integració del i les joves en espais educatius, laborals i comunitaris. Sense oblidar fomentar un oci creatiu.

Consolidem el disseny del projecte d’habitatge Llars El Pas.

/a /Etiquetes: , , , ,

Tot just fa un any us presentàvem el projecte Llars el Pas. Va néixer amb l’objectiu d’oferir una llar estable des d’on els joves puguin avançar en el seu projecte de futur fins arribar al moment d’emprendre la plena emancipació. En aquestes llars, el jovent hi pot fer estades de llarga durada i compten amb suport socio-educatiu. 

Així doncs, als pisos hi conviuen joves que gràcies als aprenentatges del dia a dia i al Pla de Treball per a l’emancipació, adquireixen coneixements per tenir cura de la llar i d’ells mateixos. El jovent que conviuen als pisos de Llars el Pas reben el suport de l’educador del projecte, en David.


En aquest any  hem consolidat el disseny del projecte fins a oferir actualment 4 pisos a nois i noies que han fet un bon procés previ en altres projectes d’habitatge de Punt de Referència: el projecte Pisos Assistits i el Projecte Acull. 

La Fundació Mambré, està vinculada a Llars el Pas des del seu projecte de cohabitatge, facilitant així un lloguer social al jovent amb ingressos propis. Aquest projecte no seria possible sense els altres aliats estratègics: la Fundació La Caixa, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el projecte IMEX: Itineraris d’emancipació d’Èxit.

 

Us donem a conèixer les 4 llars que formen part del projecte a dia d’avui a Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet:

Llar a la Guineueta, Barcelona

Hi van entrar tres joves a viure a l’estiu del 2020. De tots els pisos del projecte, aquest és el que acull nois i noies als qui els falta camí fins a la plena autonomia, ja sigui perquè les traves en aconseguir documentació personal han frenat el seu procés o per falta de temps per adquirir els hàbits necessaris per a l’emancipació.

 

 

 

 

Llar a La Salut, Badalona

És el pis que hem obert recentment on hi viuen tres joves. Aquesta estrena va anar a canvi de deixar el pis de carrer Pavià de Barcelona, ja que en aquest hi convivien també joves d’altres entitats i resultava complicat establir una dinàmica de pis adient per treballar l’autonomia.

En Houssaine, en David i l’Ismail dinen aprofitant el bon temps des de la seva terrassa.

 

 

 

 

 

Llars a Can Peixauet, Santa Coloma. 

Fa poc més d’un any que vam obrir un dels dos pisos de Can Peixauet, que té capacitat per a dos joves. L’altre, és la nova incorporació a la cartera de pisos de Llars El Pas. Aquest mes d’abril s’hi instal·len els tres nois que hi conviuran. L’obertura d’aquest pis s’ha canviat pel tancament del pis de l’Hospitalet, oferint ara millors condicions i més bones instal·lacions per al jovent.

En Daoud firma el contracte amb la Fundació Mambré, ja és oficial que viurà a Santa Coloma.

 

En Youness i en Moha fan un sorteig per repartir-se les habitacions on dormiran. En David grava el sorteig perquè en Daoud pugui seguir-lo.

 

 

L’aposta per la contractació i per la regularització és radicalment transformadora

/a /Etiquetes: , , , , ,

 

Sara Montesinos

 

Ja fa anys que l’acollida de persones migrades és al centre de moltes entitats socials i del tercer sector. Tot i això, la urgència i la necessitat acostumen a centrar els esforços en vies més assistencials com són el sostre i un mínim sustent econòmic. De vegades ens manca espai de reflexió sobre la construcció de futurs a llarg termini, entre d’altres coses, en matèria de feina i sortides laborals. Un dia, en una xerrada a Girona, una persona del públic va preguntar a en Younes quin era el seu somni. “El meu somni? Tinc tres sortides: l’hosteleria, la jardineria i l’electricitat, a mi només se’m permet somiar fins aquí”, va respondre deixant la sala muda. En Younes tenia raó, la seva planificació anava lligada al que el sistema li oferia.

La urgència i la necessitat d’una feina sovint fan que als nois i noies joves els manqui poder pensar en la construcció de del seu futur a llarg termini, el mateix futur que li queda per davant a qualsevol jove de 18 anys. La pressió per a poder-se sostenir i emancipar-se apreta, però la societat ha de tenir un certa responsabilitat a l’hora de posar en valor les seves competències i trencar amb la manca d’oportunitats, la pressió per trobar una feina i alhora l’ampliació d’un ventall de decisions que els permeti a ells i elles mateixes descobrir què volen fer o què se’ls dona bé fer. Amb tot, a mesura que molts joves avancen en la construcció del seu camí, després d’haver saltat i esquivat desenes de murs, en troben un de nou, la inserció laboral.

Alguns i algunes joves han volgut mostrar els resultats dels seus esforços i compartir inquietuds i ganes de continuar aprenent. Avui us presentem en Rachid, la Fadwa, l’Ismail, la Farah i altres joves vinculats a Punt de Referència que necessiten oportunitats laborals per continuar creixent i construint mentre segueixen formant-se.

 

Les competències adquirides a nivell de formació reglada són importants i suposen, no només un aprenentatge curricular sinó també un de social i col·lectiu. A més, a més, els i les joves aporten una sèrie de coneixements i aptituds que van molt més enllà del seu currículum: l’aprenentatge d’un i dos idiomes, les eines adquirides i milers de competències per descobrir. Els processos de construcció de futur dels i les joves no passa només per trobar feina. Alhora, és un pilar important per l’emancipació, l’autonomia i sovint l’autoestima. La xarxa i l’entorn adult dels joves té un paper molt important en la construcció dels seus futurs.

Amb tot això, quan i com assumirem responsabilitats? Socialment, es continua posant la càrrega de responsabilitat als propis joves, joves que aprofiten dia a dia els recursos i portes que se’ls obren davant, que dediquen hores amb educadores per cercar eines formatives, que aprenen malgrat les dificultats, malgrat l’idioma, malgrat la manca d’espai d’estudi… 

Per què aquesta gran càrrega de responsabilitat als joves? Potser en algun moment caldrà afrontar l’autocrítica des del tercer sector, des de les cooperatives, des de l’economia social i solidària. Però sobretot, des de la societat. Parlem d’acollides de forma constant, i en pocs casos es fa amb reflexió, planificació i escolta. La contractació, doncs, és una de les accions més contundent i necessària i cal que ens hi posem les piles. És necessari que comencem a assumir-ho com a eix prioritari, cal que les associacions, les cooperatives, el petit comerç i les entitats comencin a organitzar-se per conèixer i dominar els ajuts i suports a la contractació i comencem a comptar amb persones migrades als equips, no només per un sector més divers, just i igualitari, sinó perquè l’aposta per la contractació i per la regularització és radicalment transformadora.

“Aquest no és un pis qualsevol”

/a /Etiquetes: , , , ,

L’Abdel i en Nama, dos joves membres de Punt de Referència, formen part de La Balma, un projecte d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic.

Sara Montesinos
Fotografia: Berta Roig

 

Una porta de reixa, un intèrfon. Bústies obertes, de fusta, encara sense nom, i un altre intèrfon. L’ascensor encara té cartrons a les parets, fa olor de nou i d’obra. Al quart pis corre l’aire, a la cantonada del passadís, una taula i dues cadires conviden a seure, prendre la fresca i enlluernar-se amb una alternativa comunitària davant l’especulació immobiliària. Espais comuns i galeries comunitàries, una biblioteca, un safareig col·lectiu, el taller, la sala de cures i més idees que encara avui segueixen prenent forma per adaptar-se a les necessitats i desitjos del veïnat de La Balma.

L’Ali està molt contenta, es mira les parets, el passadís, l’ascensor de color verd i les escales de fusta. L’any 2016 va decidir fer un gir radical al seu consum i va cercar alternatives energètiques, telefòniques i alimentàries fins que va descobrir que també hi havia un cooperativisme d’habitatge on podia participar. Així es va sumar al nucli de Sostre Cívic per crear La Balma, un projecte on la participació de totes i cadascuna de les veïnes és imprescindible.

Més de mil sòcies formen part de Sostre Cívic, una cooperativa que s’organitza per projectes d’habitatge cooperatiu arreu del territori i que el passat 2016 va presentar i guanyar un projecte a l’Ajuntament de Barcelona. Així neix La Balma, al barri del Poblenou de Barcelona, un projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per 75 anys. Cinc anys després, l’Ali ja ha posat alguna planteta al seu replà, i somriu. “Moltes de nosaltres ens vam conèixer a la Fira d’Economia Solidària de Catalunya del 2016 en una dinàmica que feia Sostre Cívic”, explica, “som un grup que des del primer moment ens hem agradat i hem anat agafant confiança i aprenent”. Ara, unes setmanes després dels primers trasllats, encara queden veïnes per arribar i molta feina a fer: “hem d’acabar d’imaginar els espais comunitaris, saber quins mobles posem, com ho paguem i cap a on anem, moltes coses importants que ens ajudaran a seguir fent grup”.

 

Un pis per a joves

L’Abdel obre la porta i ensenya el seu pis amb un somriure. Maletes per aquí i per allà resultants d’estar encara aterrant. Als seus 22 anys, la Balma és, aproximadament, el vuitè lloc on s’instal·la.

L’Abdel i el gos de l’Ali (la seva veïna), descansen al quart pis de La Balma

 

L’Abdel va marxar de Nador als 16 anys i des que va arribar a Motril ha passat per diversos llocs com Granada, Amposta o Sant Cugat. “Si m’hagués quedat al Marroc, el meu camí hauria estat molt més difícil. Aquí no és més fàcil, però trobes persones que t’ajuden i te’n surts”, explica. L’Abdel ha viscut en centres de menors, pisos tutelats i també en un pis compartit amb altres joves i el suport de famílies voluntàries a Sant Feliu de Llobregat. Ell ho té clar, ”és una oportunitat molt bona per mi”, diu, “aquest no és un pis qualsevol, amb el veïnat ho compartim tot, si necessites ajuda hi són. A mi no m’agrada deixar passar les oportunitats”. Ara, després d’haver estudiat informàtica i programació, treballa en una empresa industrial i aviat renovarà la residència per segona vegada.

Com l’Abdel, en Nama va marxar del seu país d’origen a causa de la situació econòmica i la previsió d’un futur incert. Ara, amb 22 anys, riu recordant que als 16 es va escapar de Kayes, la ciutat on vivia amb la seva família, a l’oest de Malí, sense avisar els seus pares, per arribar a Europa. “Si els hagués dit que volia venir aquí mai no m’haguessin deixat!”, diu. Un any després, havent recorregut Malí, Algèria i Líbia, va anar a Marroc i va aconseguir saltar la tanca de Melilla. Dos mesos més tard va ser traslladat en avió a Barcelona, d’allà a Vilafranca, Teruel, Hospitalet, Montcada i Reixac, Barcelona i Sant Feliu, on coneix l’Abdel, amb qui traben una molt bona amistat des de llavors. Des de 2016, en Nama treballa de cuiner, una professió que ha anat perfilant amb un PFI i un Grau Mitjà.

“Quan Punt de Referència em va trucar per parlar-me de La Balma em vaig alegrar molt”, recorda en Nama, “era una oportunitat que havia d’aprofitar, hi ha molts nois que s’ho mereixien i em van trucar a mi”. En Nama fa èmfasi en la convivència, assegura que viure en un habitatge cooperatiu és diferent i explica que ja han participat de diverses dinàmiques prèvies per conèixer-se. “Aquí és com si fos una família, i això m’agrada, com més persones coneixes més portes obertes tens al futur”.

 

L’any 2019 s’inicien les primeres converses sobre habitatge cooperatiu a Punt de Referència. Poc després, el 2020, apareix la convocatòria del Projecte Lliures, una iniciativa impulsada per Coop57, Òmnium Cultural i ECAS que treballa per revertir les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social oferint suport a projectes arreu del territori. Amb aquest suport, l’entitat aconsegueix les aportacions inicials de capital per assegurar que un dels pisos pogués ser de caràcter social i inclusiu.

“Les condicions per l’Abdel i en Nama són les mateixes que les de la resta de veïnes”, assegura la Rita, directora de Punt de Referència, “l’única diferència és que el capital social inicial s’ha assumit des de Punt de Referència amb l’ajut de diverses subvencions. El que hem fet és facilitar aquest pas gràcies a l’acord dels veïns i veïnes de tenir un pis per la inclusió social”. Així, l’Abdel i en Nama paguen un lloguer de 540€ entre tots dos i tenen la seguretat de poder ser al pis fins que ells mateixos ho decideixin. Amb les seves feines i els seus estalvis, aniran retornant a poc a poc la inversió inicial.

 

El veïnat de La Balma comença a donar vida habitant l’espai, el dia 16 de Juliol.

 

Dins la comunitat de veïnes de La Balma, diverses persones havien participat d’altres experiències d’acollides o suport a persones en trànsit migratori: “érem disset unitats de convivència que des de llavors teníem clar que volíem que hi hagués un pis social, vam agafar-nos a la idea i la vam fer nostra, mai no hem deixat d’apostar per això”. L’Eva Ortigosa, coordinadora del projecte de Sostre Cívic, assegura que l’encara curt recorregut de l’habitatge cooperatiu fa que no es tinguin anys d’experiències, “estem desplegant el model i és la primera vegada que es fa una aposta en la vessant d’inclusió perquè un dels pisos sigui per persones que encara tenen més vulnerat el dret a un habitatge”.

 

Alternatives i possibilitats

El darrer 2020, només un 15’8% del jovent ha pogut emancipar-se de la llar familiar, sent la dada més baixa des de 1999, segons la darrera edició de l’Observatori d’Emancipació Juvenil fet pel Consell de la Joventut d’Espanya. 

L’aposta per l’habitatge cooperatiu, segons Rita Grané, una de les principals raons per apostar per l’habitatge cooperatiu és que aquest format permet els joves formar part d’una comunitat. “Molts dels joves extutelats tenen una xarxa social molt petita a causa del procés migratori i els anys de tutela, cal treballar en una nova xarxa relacional”, assegura la Rita. A més, afegeix “l’habitatge cooperatiu és un model transformador i no especulatiu, una eina interessant que mira de contribuir a transformar la societat”.

Tot i això, Grané reflexiona també sobre la necessitat de fer més inclusiu el model d’habitatge cooperatiu, “sovint no hi ha persones en situació de vulnerabilitat i creiem que amb La Balma obrim les portes a què esdevingui una alternativa més diversa, sortint de l’habitatge social i els edificis protegits, instant les administracions a invertir en un nou model”, continua. 

 

Acompanyament i replicabilitat

Des del Projecte Lliures es valora positivament aquesta iniciativa per dos motius. En primer lloc, asseguren que “demostra que existeixen mecanismes per garantir l’equitat en relació amb drets bàsics com l’accés a l’habitatge, alhora que posa sobre la taula el debat sobre quin model d’accés a l’habitatge volem”. D’altra banda, es posa en relleu com “la comunitat pot donar suport a persones en situacions de vulnerabilitat per, juntes, trencar les relacions de poder que es generen dins aquesta oferint noves oportunitats i nous mecanismes d’emancipació”.

L’Ali explica també que entre tot el veïnat van reflexionar sobre quin paper havien de tenir, “quan va aparèixer Punt de Referència vam entendre que no havíem de tutelar ningú, que senzillament érem veïns i veïnes, de ple dret i amb veu i vot, això ens va obrir un món i creiem que sortirà molt bé”, assegura. L’Abdel i en Nama ja participen de les assemblees i els grups de treball, i malgrat que el trasllat és molt recent, tot el veïnat està molt engrescat.

Tant la Rita com l’Eva plantegen futurs reptes pel que fa al model d’habitatge cooperatiu, “el primer repte és que els joves comencin a pensar i construir des de l’inici, entrenar-los, formar-los i fer-los conèixer aquest model. Segueix tenint sentit que hi hagi una entitat darrere, han de prendre decisions que no han pres mai i cal donar-los suport per entendre les decisions que han d’anar prenent”, comenta la Rita, que assegura que per futures iniciatives intentarien que els joves en formessin part des del principi. 

L’Eva confessa que “l’objectiu de l’habitatge cooperatiu és que esdevingui un model realment accessible per a totes les capes de la població” i assegura que des que van fer públic el cas de La Balma, han rebut moltes trucades d’entitats interessades però “continuem tenint un important repte econòmic de cara a assumir les inversions inicials”. Totes dues, però, destaquen el no assistencialisme de projectes comunitaris i la importància de la comunitat, i tenen molt clar que el model és replicable i que com més compromisos s’assumeixin, més places com aquesta es podran crear. D’altra banda, el retorn paulatí de la inversió inicial per part de l’Abdel i en Nama, permetrà construir models de rèplica també amb altres cooperatives i entitats que vulguin apostar-hi, en aquest sentit, la Rita destaca el compromís dels joves i també així ho viu en Nama: “el nostre objectiu és que n’hi hagi més”.

Tant l’Abdel com en Nama parlen de la comunitat com a part essencial d’aquest futur d’habitatge digne. Tot i això, també entre aquestes parets del primer pis del carrer Espronceda el vincle entre ells creix des que es van conèixer a Sant Feliu de Llobregat. “En Nama és com un germà”, diu l’Abdel assegut a la terrassa del quart. Dies després en Nama reia explicant el vincle que tenen; “l’Abdel és una persona de veritat, no puc dir res més”. Els dos joves han compartit un camí d’obstacles, aprenentatges, suport mutu i compromís que avui pren forma de balma. 

 

 

 

 

 

Llars El Pas: el circuit d’habitatge inclusiu que no deixa ningú enrere

/a /Etiquetes: , , , , ,

 

Cada any, alguns dels 12 joves que viuen als pisos assistits de Punt de Referència celebren els 21 anys, l’edat que marca el final de la seva etapa en els recursos que ofereix l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i extutelat de la Generalitat de Catalunya. Una edat en la que tan sols el 23,9% dels joves no viuen a la llar d’origen (l’edat mitja d’emancipació a Catalunya és al 29 anys). D’entre aquests nois i noies és freqüent que algun hagi de deixar el recurs d’habitatge sense tenir assolits tots els objectius previstos al seu pla per l’emancipació, o bé sense tenir una feina consolidada que li permeti una total autonomia.

Una situació similar passa al Projecte Acull quan algun del jovent finalitza la seva estada amb la família acollidora sense tenir un lloc de treball, o sense disposar encara de permís de residencia o de treball, sense un lloc on viure. A aquesta situació se li ha de sumar la gran dificultat que els nois i noies tenen per accedir al mercat ordinari d’habitatge (per raons econòmiques, però també en alguns casos pel seu origen migrant).

Identificada aquesta situació, Punt de Referència va apostar pel disseny d’un nou projecte, encara en fase pilot: el projecte Llars El Pas. La finalitat d’aquest és oferir habitatges compartits a llarg termini per facilitar la continuïtat del propi procés d’autonomia en joves d’entre 19 i 25 anys. En aquest temps, amplien els seus recursos personals per aconseguir emancipar-se i compten amb vincles d’importància (amb les persones amb qui conviuen i amb l’educadora que els fa el suport socioeducatiu).

 

Cohabitatge

El nou projecte de cohabitatge permet al jovent compartir pis amb altres joves, que també es troben al final del seu procés d’emancipació. Als 3 pisos, que són propietat de la Fundació Mambré, hi conviuen joves de Punt que consoliden els seus hàbits de cura de la llar durant la seva estada de 3 anys i gaudeixen d’un seguiment professional per part d’una educadora de Punt (menys intens que el que troben als Pisos Assistits).

 

Habitatge Cooperatiu

Hem apostat per apropar el jovent a un model d’habitatge que els permet formar part d’una comunitat veïnal que s’organitza en comissions i s’implica en la vida comunitària.

El Nama i l’Abdelkader són els primers que viuran en un habitatge cooperatiu, una oportunitat que s’ha aconseguit gràcies al conveni entre Punt de Referència i la Cooperativa d’habitatge Sostre Cívic, que ara destina un dels habitatges de cada edifici cooperatiu a persones en risc d’exclusió. Els dos joves han estat rebuts per la comissió d’acollida de La Balma (el bloc on viuran, a Poblenou), han participat en dues reunions virtuals i el mes de juny s’hi instal·laran.

Estem molt satisfetes per haver pogut crear una nova xarxa de suport relacional pel jovent que ja els està permetent relacionar-se amb persones adultes amb qui interactuen en el dia a dia i amb qui podran prendre decisions de manera conjunta per millorar la seva comunitat. A la vegada, hauran accedit a un habitatge més accessible i ajustat a les seves possibilitats.

Carrer de Consell de Cent, 445.
Escala A. Entresol, 08013. Barcelona
93 329 74 27
info@puntdereferencia.org

Ajuda’ns a acompanyar les vides del jovent sense xarxa de suport.
FES-TE’N SOCI

Avís legal

Política de privacitat

Política de galetes