Fem créixer Referents en altres territoris

 

Millorar les oportunitats d’emancipació del jovent tutelat i extutelat i en risc d’exclusió social a través de la relació de mentoria i el suport professional. Aquest és l’objectiu comú del Projecte Referents i el seu “germà petit” el Projecte Ambtu.

L’equip de Punt de Referència hem estat acompanyant durant un any a l’equip de l’Associació Quilòmetre Zero per formar-los en la metodologia que seguim al Projecte Referents i supervisant la seva implementació a Tarragona. D’aquesta manera l’Associació Quilòmetre Zero n’ha fet una versió pròpia, adaptada a les especificitats i context de la  seva ciutat.

Fruit d’aquest procés d’acompanyament ambdues entitats hem impulsat un grup de treball estable sobre las mentoria com a model d’intervenció per acompanyar jovent tutelat i extutelat. Aquest grup de treball s’ha vinculat a la Coordinadora de Mentoria Social, i així s’hi han sumat també els i les tècniques de mentoria dels projectes Enlace de Fundació Adsis, el projecte Caminan2 de la Fundació Ilundain i Sapere Aude de la Fundació Resilis.

A les trobades d’aquest any 2020 hem treballat sobre:

Especificitats dels programes de mentoria:

  • com abordem el rol de les tècniques de mentoria en relació a altres referents del/de la jove?
  • la formació i preparació del jovent mentorats: quin es el pas previ a l’inici de les relacions de mentoria?
  • a la finalització del projecte, com promovem que les relacions continuïn? En fem un seguiment de la relació després de tancar formalment la participació al projecte?

Reptes compartits:

  • dinàmica de grups per identificar i treballar en profunditat, els reptes comuns en tots els projectes.

Tot aquest treball  s’ha pogut dur a terme gràcies al suport rebut de Fundació “La Caixa” en el marc de la convocatòria Interculturalitat i Acció social 2019.

Recollir el que has sembrat: l’Ayoub s’emancipa

 

L’Ayoub pensa en quan va deixar el centre de menors i va entrar a conviure al pis ‘El Trampolí’ de Punt de Referència.
Ja fa tres anys d’aquell moment i encara recorda quines eren les seves prioritats: necessitava entendre l’idioma i poder-se comunicar. També recorda que llavors, la seva educadora el va apuntar a un curs de castellà. En les trobades amb ell li preguntava què li agradava fer i quins interessos tenia, i li va relatar la passió per la mecànica i la seva experiència arreglant bicicletes en un taller de la família al Marroc. Ella el va orientar fins que l’Ayoub es va decidir a cursar el PFI d’ Auxiliar de Reparació i Manteniment de Vehicles Lleugers.

 

L’Ayoub, el David (el seu educador) i jo ens hem assegut al sofà, des d’on puc veure una bicicleta aparcada a l’entrada. És de l’Ayoub, i la fa servir per moure’s per Barcelona, sobretot pels viatges d’anada i tornada a la feina. Treballa a una botiga i taller de bicicletes elèctriques al barri de Gràcia, una feina que va trobar gràcies a que el recomanéssin per la seva dedicació i traça amb la mecànica, del taller on havia fet les pràctiques.

Li ha costat temps i paciència aconseguir un contracte d’un any, finalment va ser el juny de 2019 que amb aquesta oferta de feina va poder regularitzar la seva situació documental. Ara té un contracte indefinit.

 

 

 

L’ Ayoub farà 21 anys el maig de 2021 i aviat deixarà el pis assistit per emancipar-se. Físicament ha crescut molt des de l’última vegada que el vaig veure, ara potser fa més d’un any. El David també l’ha vist créixer, i l’ha vist perdre timidesa i desenvolupar-se millor amb l’entorn. Està molt satisfet de l’itinerari de l’Ayoub, un noi que d’ aquí uns mesos s’emanciparà i recullirà els fruits de l’esforç que ha fet per tirar endavant. S’ha deixat acompanyar, i s’ha pres molt seriosament totes les recomanacions, i això no sempre és fàcil, diu el David.

Per acabar, li demanem a l’Ayoub que miri enrere i pensi en el seu procés personal: ha canviat al llarg d’aquests anys? L’ Ayoub sent que ha guanyat en control sobre la seva vida, en autoconfiança, en seguretat i en adquirir eines per poder continuar sol. Diu que enfronta l’etapa de l’emancipació amb pena per haver de deixar el pis, però sense por ‘perquè el David m’ha dit que puc trobar-lo a Punt de Referència sempre que em calgui’.